Feed MRSS-S Noticias, elpais.com, en-catala es https://elpais.com Tue, 09 Sep 2025 18:59:03 GMT https://elpais.com/internacional/2025-09-09/una-camara-de-seguridad-captura-el-momento-en-el-que-el-bombardeo-israeli-impacta-en-un-edificio-en-doha.html Tue, 09 Sep 2025 18:59:03 GMT https://elpais.com/internacional/2025-09-09/una-camara-de-seguridad-captura-el-momento-en-el-que-el-bombardeo-israeli-impacta-en-un-edificio-en-doha.html EL PAÍS El ataque, ordenado por Netanyahu, mata al menos a cinco miembros de Hamás en Qatar El ataque, ordenado por Netanyahu, mata al menos a cinco miembros de Hamás en Qatar Conflicto árabe-israelí Guerra Franja Gaza Conflictos armados Hamás Guerra Hamás Qatar Bombardeos Reuters El momento en el que un ataque de Isael impacta en un edificio de Doha El bombardeo de Israel alcanza un edificio en Doha, Qatar. El bombardeo de Israel alcanza un edificio en Doha, Qatar. <p></p> https://elpais.com/videos/2024-11-08/video-las-intensas-lluvias-en-cadaques-dejan-estragos-en-mas-de-30-vehiculos.html Fri, 08 Nov 2024 11:23:33 GMT https://elpais.com/videos/2024-11-08/video-las-intensas-lluvias-en-cadaques-dejan-estragos-en-mas-de-30-vehiculos.html EL PAÍS La riada desborda la riera del municipio de Girona aunque no se registran personas heridas La riada desborda la riera del municipio de Girona aunque no se registran personas heridas Lluvias torrenciales Cadaqués DANA Inundaciones Girona Inundaciones DANA octubre 2024 Lluvia Catástrofes Desastres naturales EPV Las intensas lluvias en Cadaqués arrastran más de 30 vehículos tras el desborde de la riera Vehículos amontonados en el arroyo de Cadaqués, este viernes. Vehículos amontonados en el arroyo de Cadaqués, este viernes. <p>Las intensas lluvias que afectaron la madrugada de este viernes a Cadaqués, en Girona, desbordaron la riera del municipio, arrastrando 32 vehículos aparcados. Aunque los coches quedaron atrapados bajo el puente del Casino y no llegaron al mar, no se han reportado personas heridas. Las lluvias, causadas por inestabilidad atmosférica y vientos de levante, han dejado acumulaciones de más de 100 mm en zonas de Alt y Baix Empordà.</p> https://elpais.com/videos/2024-01-14/video-los-titulares-de-la-entrevista-a-pedro-sanchez-resumidos-en-ocho-minutos.html Sun, 14 Jan 2024 04:15:00 GMT https://elpais.com/videos/2024-01-14/video-los-titulares-de-la-entrevista-a-pedro-sanchez-resumidos-en-ocho-minutos.html EL PAÍS El presidente del Gobierno asegura que la legislatura será larga y que la fragmentación política implica llegar a acuerdos con otras fuerzas políticas El presidente del Gobierno asegura que la legislatura será larga y que la fragmentación política implica llegar a acuerdos con otras fuerzas políticas Pedro Sánchez Gobierno Política JuntsxCat Inmigración Amnistía Cataluña Periodismo El País EPV La entrevista a Pedro Sánchez, en ocho minutos El presidente del Gobierno, Pedro Sánchez, durante la entrevista, en La Moncloa. El presidente del Gobierno, Pedro Sánchez, durante la entrevista, en La Moncloa. <p>Pocos días después de la aprobación de <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2024-01-13/la-direccion-de-junts-prioriza-la-apuesta-por-controlar-la-inmigracion-es-indigno-que-nos-acusen-de-xenofobos.html" target="_blank">los dos decretos en el Congreso de los Diputados, el presidente del Gobierno recibe a EL PAÍS </a>para defender su estrategia de negociación con el resto de los <a href="https://elpais.com/espana/2024-01-12/el-poder-judicial-retrasa-a-finales-de-febrero-su-informe-contra-la-ley-de-amnistia.html" target="_blank">grupos políticos y la ley de amnistía a los condenados por el <i>procés</i></a><i>.</i> “Creo que lo más relevante es saber, en la vida como en la política, que la verdad es la realidad, y hasta que no haya una convocatoria electoral, la España real es la que votaron los españoles el pasado 23 de julio”, explica Pedro Sánchez. “Más de 50 diputados y diputadas de las Cortes Generales pidieron al Partido Socialista Obrero Español que, para superar definitivamente las causas judiciales que aún atenazan, no a los dirigentes de una organización política u otra, sino también hasta a funcionarios que se vieron atrapados en esos tristes acontecimientos del pasado 1 de octubre de 2017, teníamos que hacer una ley de amnistía”.</p><p><a href="https://elpais.com/videos/2024-01-14/video-los-titulares-de-la-entrevista-a-pedro-sanchez-resumidos-en-ocho-minutos.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2022/09/15/espana/1663235531_762074.html Thu, 15 Sep 2022 17:17:19 GMT https://elpais.com/cat/2022/09/15/espana/1663235531_762074.html Els seus impulsors la descriuen com una de les iniciatives d’habitatge més ambicioses i de més impacte social que s’han fet en molt de temps en els municipis que envolten Barcelona. Una convocatòria d’ajuts a la rehabilitació per al període 2022-26, finançada amb fons europeus, farà que 13.000 immobles siguin més eficients, habitables i sostenibles Els seus impulsors la descriuen com una de les iniciatives d’habitatge més ambicioses i de més impacte social que s’han fet en molt de temps en els municipis que envolten Barcelona. Una convocatòria d’ajuts a la rehabilitació per al període 2022-26, finançada amb fons europeus, farà que 13.000 immobles siguin més eficients, habitables i sostenibles Rehabilitació edificis Àrea Metropolitana Barcelona Barcelona Barris Àrees urbanes Conservació art Catalunya Economia Urbanisme Art Espanya Administració local Administració pública fon,europeu,rehabilitar,barri,làrea,metropolitana,metropolità,impulsor,descriure,iniciativa,dhabitatge,ambicioses,ambiciós,impacte,social,shan,fer,temps,municipi,envoltar,barcelona,convocatòria,dajuts,rehabilitació,període,2022-26,finançar,13.000,immoble,ser,eficient,habitable,sostenible Gran part dels barris més afectats pel deteriorament del parc urbà van ser construïts a la dècada de 1960, en un període de gran afluència a l’àrea de Barcelona de població immigrant. Gran part dels barris més afectats pel deteriorament del parc urbà van ser construïts a la dècada de 1960, en un període de gran afluència a l’àrea de Barcelona de població immigrant. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2022/09/15/espana/1663235531_762074_1663236460_noticia_normal.jpg" width="980" height="654" alt="Gran part dels barris més afectats pel deteriorament del parc urbà van ser construïts a la dècada de 1960, en un període de gran afluència a l’àrea de Barcelona de població immigrant."></img><p>L’abans anomenada Ciutat Satèl·lit de Sant Ildefons, a Cornellà de Llobregat, n´és un bon exemple. Sobre un turó perifèric ple de camps de gavarres i acàcies, es va improvisar a correcuita, en el primers anys de la dècada de 1960, un barri per a treballadors nouvinguts que va acabar reunint prop de 60.000 habitants.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2022/09/15/espana/1663235531_762074.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2022/09/15/espana/1663235531_762074_1663236535_sumario_normal.jpg" width="980" height="567" alt="Un significatiu percentatge dels immobles de l’àrea metropolitana de Barcelona presenta problemes estructurals, ventilació deficient o aïllaments inadequats."></img><img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2022/09/15/espana/1663235531_762074_1663236607_sumario_normal.jpg" width="360" height="540" alt="Els fons europeus Next Generation suposen l’oportunitat de realitzar reformes d’una certa urgència però sovint ajornades per falta de voluntat o de recursos."></img><img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2022/09/15/espana/1663235531_762074_1663236674_sumario_normal.jpg" width="980" height="654" alt="El Consorci d’Habitatge de l’AMB considera que mesures como l’aïllament tèrmic i la reforma de les façanes impliquen un fort estalvi i un notable increment del confort i la qualitat de vida."></img><img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2022/09/15/espana/1663235531_762074_1663262151_sumario_normal.jpg" width="360" height="203" alt="."></img><h3>Tant per cent del cost total que cobreixen les subvencions</h3> <p><strong><br /></strong></p> <p><strong>Edificis comunitaris</strong></p> <p><strong>Percentatge d’estalvi energètic </strong></p> <p>Fins el 30% </p> <p>Fins el 45%</p> <p>Fins el 60% </p> <p><strong>Màxim cobert per la subvenció</strong></p> <p><span><span>45%</span></span></p> <p><span><span><span> 60 %</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>80 %</span></span></span></span></p> <p><strong>Habitatges individuals</strong></p> <p>Fins el 30% 40% amb un topall de 3.000 €</p> <h3>Les dades d'una iniciativa transformadora</h3> <ul> <li>· Als municipis de la corona metropolitana de Barcelona hi ha 424.147 habitatges construïts abans de 1981.</li> <li>· Això representa el 70% del parc total d’habitatges dels 35 municipis que cobreix la convocatòria.</li> <li>· Se’n beneficiaran més de 35.000 persones.</li> <li>· El període de recollida de sol·licituds va començar el passat 2 de maig.</li> <li>· L’AMB enviarà el proper setembre més de 400.000 cartes personalitzades als propietaris d’immobles susceptibles d’acollir-se a la mesura.</li> <li>· Tota la tramitació es pot fer de manera telemàtica a <a href="http://www.cmh.cat/">www.cmh.cat</a>.</li> <li>· Es pot demanar la informació que calgui a l’adreça de correu <a href="mailto:cmh@amb.cat">cmh@amb.cat</a> o a la Xarxa d’Oficines Locals d’Habitatge.</li> </ul> https://elpais.com/cat/2022/09/11/espana/1662912030_473142.html Sun, 11 Sep 2022 16:09:30 GMT https://elpais.com/cat/2022/09/11/espana/1662912030_473142.html Rebeca Carranco La dona, de 42 anys, feia un any com a mínim que no tenia casa i patia problemes severs de salut mental quan es va llançar d’un pont del port de Barcelona La dona, de 42 anys, feia un any com a mínim que no tenia casa i patia problemes severs de salut mental quan es va llançar d’un pont del port de Barcelona Salut mental Suïcidi Pobresa Medicina preventiva Medicina Problemes socials Societat Salut tragèdia,gisèle,viure,morir,carrer,dona,42,any,fer,tenir,casa,patir,problema,sever,salut,mental,anar,llançar,dun,pont,port,barcelona <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2022/09/11/espana/1662912030_473142_1662912309_noticia_normal.jpg" width="980" height="652" alt="."></img><p>La Gisèle va ser notícia el dia que va morir. No en va transcendir el nom, ni detalls de la seva vida, però quan el 27 de març es va trobar una dona indocumentada morta al port de Barcelona, el succés va acaparar tota l’atenció. Un interès sobtat que probablement no va tenir en vida per part de les desenes de persones que li van passar pel costat sense mirar-la, o sense veure-la. Feia un any, com a mínim, que vivia al carrer, al parc del Mirador de Montjuïc. Es va suïcidar als 42 anys, llançant-se pel pont de Porta d’Europa. Solitària, vivia condicionada per un trastorn mental sever i la doble victimització de ser una dona sensesostre.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2022/09/11/espana/1662912030_473142.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2022/08/01/deportes/1659349491_413903.html Mon, 01 Aug 2022 10:37:55 GMT https://elpais.com/cat/2022/08/01/deportes/1659349491_413903.html Juan I. Irigoyen Quan vaig venir a viure a Espanya, tot es va esfumar. O, encara pitjor, es va convertir en un record. El periodisme m’ha acostat i m’ha allunyat del futbol Quan vaig venir a viure a Espanya, tot es va esfumar. O, encara pitjor, es va convertir en un record. El periodisme m’ha acostat i m’ha allunyat del futbol FC Barcelona Periodisme Futbol Equips Esports Mitjans comunicació Comunicació mhe,oblidar,cridar,gol,anar,venir,viure,espanya,esfumar,pitjor,convertir,record,periodisme,mha,mha,acostar,allunyar,futbol Demian Estevez (EFE) Afiiconats del Racing Club. Afiiconats del Racing Club. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2022/08/01/deportes/1659349491_413903_1659349678_noticia_normal.jpg" width="980" height="652" alt="Afiiconats del Racing Club."></img><p>L’ofici m’ha matat la passió pel futbol.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2022/08/01/deportes/1659349491_413903.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2022/07/30/espana/1659193457_181323.html Sat, 30 Jul 2022 15:19:17 GMT https://elpais.com/cat/2022/07/30/espana/1659193457_181323.html Andreu Manresa Miquel Villalonga Maimó ha fet néixer una joia formatgera, Bordall, després de la mort tendre i tràgica, per joveníssima i sobtada de Mai Grimalt, la formatgera anarquista Miquel Villalonga Maimó ha fet néixer una joia formatgera, Bordall, després de la mort tendre i tràgica, per joveníssima i sobtada de Mai Grimalt, la formatgera anarquista Comerços Formatge Làctics Mallorca Sector Lácteo Balears Productes ramaders Ramaderia Ingredientes recetas Establiments comercials Gastronomia Comerç Cultura Agroalimentació Espanya formatge,renéixer,mort,desert,miquel villalonga maimó,haver,fer,néixer,joia,formatgera,formatger,bordall,tendre,tràgica,tràgic,joveníssima,joveníssima,sobtada,mai grimalt,formatgera,anarquista <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2022/07/30/espana/1659193457_181323_1659194021_noticia_normal.jpg" width="360" height="480" alt="."></img><p>Un sol blanc vol torrar/cremar tot quan és viu, mata el verd natural dels pocs ametllers no vinclats i secs, cadàvers, un paisatge i una vida finita. La claror i la Xylella tortura les pletes d’ullastres i la vinya verde -tanta vinya. Les pitres, donardes, pites, es sequen i cauen les atzavares, les canyes; són externes, com tot però van al cementiri del món del segle XXI.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2022/07/30/espana/1659193457_181323.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2022/07/15/ciencia/1657879458_515866.html Sat, 16 Jul 2022 19:53:11 GMT https://elpais.com/cat/2022/07/15/ciencia/1657879458_515866.html Jordi Pueyo Busquets Els directors de tres grans centres de recerca catalans analitzen els reptes de la investigació i la transferència tecnològica Els directors de tres grans centres de recerca catalans analitzen els reptes de la investigació i la transferència tecnològica Barcelona Centres investigació Investigació científica Catalunya Medicina Espanya Salut Ciència dècada,limpacte,econòmic,ciència,director,tres,gran,centre,recerca,català,analitzar,repte,investigació,transferència,tecnològica,tecnològic vicens giménez El Barcelona Supercomputing Center (BSC) espera l’arribada de l’ordinador més potent d’Europa. El Barcelona Supercomputing Center (BSC) espera l’arribada de l’ordinador més potent d’Europa. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2022/07/15/ciencia/1657879458_515866_1657879635_noticia_normal.jpg" width="980" height="800" alt="El Barcelona Supercomputing Center (BSC) espera l’arribada de l’ordinador més potent d’Europa."></img><p>La <a href="https://cat.elpais.com/tag/ciencia/a/" target="_blank">ciència</a> a Catalunya està en auge. El Barcelona Supercomputing Center (BSC) espera l’arribada de l’ordinador més potent d’Europa, i el seu creixement disparat, en metres quadrats i en plantilla, avala la seva consolidació com a centre de recerca, més enllà de la infraestructura. L’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) treballa en la tècnica que permetrà la construcció d’una xarxa quàntica de telecomunicacions a Europa. El Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) celebra l’expansió del seu àmbit d’investigació amb la construcció d’un nou edifici a prop de les seves instal·lacions, a l’antic Mercat del Peix, al costat de la Ciutadella, que se centrarà en bio­medicina, biodiversitat i benestar planetari. Els directors dels tres centres coincideixen que el repte de la ciència a Catalunya per a aquesta dècada és incrementar la seva repercussió en l’economia.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2022/07/15/ciencia/1657879458_515866.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2022/07/15/ciencia/1657879458_515866_1657879780_sumario_normal.jpg" width="980" height="654" alt="El Barcelona Supercomputing Center (BSC)."></img><img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2022/07/15/ciencia/1657879458_515866_1657879829_sumario_normal.jpg" width="980" height="514" alt="L’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)."></img><img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2022/07/15/ciencia/1657879458_515866_1657879896_sumario_normal.jpg" width="980" height="654" alt="El Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona."></img><h3>“Els ciutadans han d’entendre les implicacions reals de la investigació”</h3><img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2022/07/15/ciencia/1657879458_515866_1657879709_sumario_normal.jpg" width="980" height="654" alt="La Marató de Tv3 implica els ciutadans en la ciència."></img><p>La Marató de TV3 és una iniciativa que implica els ciutadans en la ciència molt lligada a les línies d’investigació del PRBB. “És un exemple molt lloable. Les causes tenen un component emocional i hi ha una motivació”, reflexiona Lluís Torné sobre com de properes són algunes malalties (com el càncer o l’Alzheimer) per als ciutadans que fan les seves aportacions. Afegeix un altre exemple: la Fundació Pasqual Maragall, que dirigeix: “Els socis aporten diners per fer ciència a llarg termini. Això no s’improvisa, la nostra societat ha evolucionat”.</p> <p>Torné cita Carl Sagan, popular per la sèrie de divulgació científica nord-americana Cosmos: Un viatge personal, dels anys vuitanta: “Si en una democràcia els ciutadans i ciutadanes no entenen la ciència, qui decideix què es fa?”. Continua: “Han d’entendre les implicacions reals de la investigació, com en els transgènics, l’energia o el canvi climàtic, per poder tenir una opinió formada”. Camí pensa que la consciència de la divulgació “ha canviat extraordinàriament” i que “el món de la ciència ha entès que és fonamental explicar-se”. En aquesta evolució, Martorell coincideix: “Fa 10 o 15 anys, per arrencar alguna cosa a un científic pràcticament havies de suplicar”. “A nosaltres la infraestructura ens ajuda molt”, exposa el director associat del BSC. El 2019, 20.000 persones van visitar el supercomputador. Ara el centre d’investigació treballa en perfeccionar aquestes activitats amb vista a l’arribada de la màquina successora.</p> https://elpais.com/cat/2022/04/09/espana/1649513902_695740.html Sat, 09 Apr 2022 14:44:31 GMT https://elpais.com/cat/2022/04/09/espana/1649513902_695740.html Andreu Manresa Carme Riera explica a ‘Carmen Balcells, traficante de palabras’ que havia fet entusiasta d'aquesta menjua l'autor de 'Cien años de soledad' Carme Riera explica a ‘Carmen Balcells, traficante de palabras’ que havia fet entusiasta d'aquesta menjua l'autor de 'Cien años de soledad' Carmen Balcells Carme Riera Agents literaris Gabriel García Márquez Boom llatinoamericà Literatura hispanoamericana Moviments literaris Literatura espanyola Sector editorial Escriptors Indústria cultural Llibres Literatura Moviments culturals Cultura Espanya garcía márquez,menjar,carme riera,explicar,carmen balcells,traficante,palabras,haver,fer,entusiasta,d,menjua,litre,autor,cien,años,soledad Tolo Ramón 'Camaiot', embotit menorquí. 'Camaiot', embotit menorquí. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2022/04/09/espana/1649513902_695740_1649515245_noticia_normal.jpg" width="360" height="234" alt="'Camaiot', embotit menorquí."></img><p>El ‘camaiot’, allò que anomenàrem ací fa anys “el porc ressumit” i “una relíquia gastronòmica primitiva”, apareix com un nus curiós, un detallet entre les múltiples intrahistòries, arguments de categoria que conformen el tapís cultural i biogràfic que és el llibre ‘Carmen Balcells, traficante de palabras’, de Carme Riera, escriptora, catedràtica de la UAB i acadèmica de la RAE.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2022/04/09/espana/1649513902_695740.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2022/03/26/espana/1648310557_599698.html Sat, 26 Mar 2022 16:13:22 GMT https://elpais.com/cat/2022/03/26/espana/1648310557_599698.html Andreu Manresa No són modes ni guies. Parla’m d’una idea de la cuina, d’aquells plats que són la identitat d’un indret, d’un concepte estable i dinàmic, socialment arrelat No són modes ni guies. Parla’m d’una idea de la cuina, d’aquells plats que són la identitat d’un indret, d’un concepte estable i dinàmic, socialment arrelat Cuina regional Comida típica Balears Cocina tradicional Gastronomia Espanya Cultura mapa,personal,menjar,ser,moda,guia,parlar,duna,idea,cuina,daquells,plat,identitat,dun,indret,concepte,estable,dinàmic,arrelar CARLES RIBAS Carxofes cuinades al forn. Carxofes cuinades al forn. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2022/03/26/espana/1648310557_599698_1648310666_noticia_normal.jpg" width="980" height="653" alt="Carxofes cuinades al forn. "></img><p>Construir un mapa amb fites i rutes, llocs, noms i productes essencials a la taula depèn d’una suma de sensacions, alegries, fets i com aquell que diu forces ocultes a la raó. Les referències personals de trobades de gust i goig venen del contrast directe i es sumen a les recomanacions fiables, experiències de cites prèvies de gent de paladar acreditat i criteri mesurat.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2022/03/26/espana/1648310557_599698.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2022/02/03/deportes/1643876973_392502.html Thu, 03 Feb 2022 08:38:29 GMT https://elpais.com/cat/2022/02/03/deportes/1643876973_392502.html Ramon Besa Amb una plantilla descompensada i un equip per fer, l’objectiu blaugrana serà classificar-se per a la Champions Amb una plantilla descompensada i un equip per fer, l’objectiu blaugrana serà classificar-se per a la Champions Camp Nou Ansu Fati Ousmane Dembélé Estadis futbol FC Barcelona Futbol Instal·lacions esportives Equips Esports Xavi sortir,pas,poder,camp,nou,plantilla,descompensar,equip,fer,lobjectiu,blaugrana,ser,classificar,champions VINCENT WEST (REUTERS) L'entrenador del FC Barcelona Xavi. L'entrenador del FC Barcelona Xavi. <p>El futbol torna aquest diumenge al Camp Nou amb un partit aparentment molt interessant contra l’Atlètic. Hi ha ganes de veure els <a href="https://cat.elpais.com/tag/fc_barcelona/a/" target="_blank">blaugrana </a>perquè la darrera vegada que van jugar a l’estadi va ser el 18 de desembre contra l’Elx. El culer no sap ben bé amb quin equip es trobarà després dels canvis que hi ha hagut al mercat d’hivern, que s’ha tancat amb el fitxatge d’Aubameyang. Queda clar, en qualsevol cas, que Xavi no podrà fer l’alineació que tenia pensada quan va acceptar seure a la banqueta del Barça perquè no podrà comptar amb Ansu Fati i se sent enganyat per Dembélé.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2022/02/03/deportes/1643876973_392502.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2022/01/19/deportes/1642582556_994072.html Wed, 19 Jan 2022 09:08:11 GMT https://elpais.com/cat/2022/01/19/deportes/1642582556_994072.html Ramon Besa Al mig centre blaugrana, ara focus de la crítica a les xarxes socials, només se l’assenyala quan es perd Al mig centre blaugrana, ara focus de la crítica a les xarxes socials, només se l’assenyala quan es perd Sergio Busquets FC Barcelona Futbol Equips Esports busquets,desquila,barça,mig,centre,blaugrana,focus,crítica,xarxa,social,lassenyala,perdre ALBERT GEA (REUTERS) Sergio Busquets disputa la pilota amb Karim Benzema. Sergio Busquets disputa la pilota amb Karim Benzema. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2022/01/19/deportes/1642582556_994072_1642582945_noticia_normal.jpg" width="980" height="681" alt="Sergio Busquets disputa la pilota amb Karim Benzema."></img><p>Anònim quan es guanya, a <a href="https://cat.elpais.com/tag/sergio_busquets/a/" target="_blank">Sergio Busquets</a> li busquen les pessigolles més que no pas a cap altre futbolista quan es perd, com va passar a la semifinal de la Supercopa que el <a href="https://cat.elpais.com/tag/fc_barcelona/a/" target="_blank">Barça</a> va perdre contra el Madrid per 2-3. El jugador es va deixar prendre la pilota per Benzema en la jugada del 0-1 i des d’aleshores li plouen les crítiques, i es demana a l’entrenador que el tregui de l’equip titular i se li busqui una sortida pactada a l’estil de les que hi ha haver amb Xavi i Iniesta.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2022/01/19/deportes/1642582556_994072.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2022/01/15/espana/1642267735_591711.html Sat, 15 Jan 2022 20:21:54 GMT https://elpais.com/cat/2022/01/15/espana/1642267735_591711.html Andreu Manresa El pa amb oli és una comunió pàtria amb el país i el paisatge, la terra i el mar: blat, oli i sal El pa amb oli és una comunió pàtria amb el país i el paisatge, la terra i el mar: blat, oli i sal Formentera Balears Gastronomia Cultura Espanya entrepà,enorme,menjar,breu,pa,oli,ser,comunió,pàtria,patri,país,paisatge,terra,mar,blat,sal Tolo Ramón Entrepà impossible d'escopinyes. Entrepà impossible d'escopinyes. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2022/01/15/espana/1642267735_591711_1642278098_noticia_normal.jpg" width="980" height="653" alt="Entrepà impossible d'escopinyes."></img><p>A<a href="https://cat.elpais.com/tag/formentera/a/" target="_blank"> Formentera </a>varen crear un menú poètic, d’art pobre millor: el pa i ceba com un menjar auster i simple, potser paral·lel a les crues i belles ‘Nanas de la cebolla’ que Miguel Hernández va escriure des de la presó per al seu fill Manuel quan la seva esposa, Josefina, gairebé no podia alletar-lo amb tan poca alimentació de misèria.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2022/01/15/espana/1642267735_591711.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2022/01/11/deportes/1641924858_381063.html Tue, 11 Jan 2022 18:24:23 GMT https://elpais.com/cat/2022/01/11/deportes/1641924858_381063.html Ramon Besa Víctima de la impaciència, el Barça necessita anar a poc a poc i fer bona lletra, com va ensenyar Xavi Víctima de la impaciència, el Barça necessita anar a poc a poc i fer bona lletra, com va ensenyar Xavi Moussa Dembélé Ansu Fati Joan Laporta Luis Enrique FC Barcelona Futbol Equips Esports metàfora,dembélé,víctima,impaciència,barça,necessitar,anar,fer,bona,bo,lletra,ensenyar,xavi AFP7 vía Europa Press Jugadors del Barça en el partit amb el Granada. Jugadors del Barça en el partit amb el Granada. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2022/01/11/deportes/1641924858_381063_1641925105_noticia_normal.jpg" width="980" height="652" alt="Jugadors del Barça en el partit amb el Granada."></img><p>Anar de pressa i corrent sovint no porta enlloc. És el que li passat darrerament al <a href="https://cat.elpais.com/tag/fc_barcelona/a/" target="_blank">Barça</a>, tant al club com a l’equip, en un moment en què l’un no pot sostenir l’altre com abans sinó que tots dos són víctimes d’un mateix mal, del qual tothom va ser conscient el dia que es va obrir la porta a Messi.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2022/01/11/deportes/1641924858_381063.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2021/12/15/deportes/1639567172_353314.html Wed, 15 Dec 2021 11:28:40 GMT https://elpais.com/cat/2021/12/15/deportes/1639567172_353314.html Ramon Besa El marge de maniobra al Barça és tan escàs que necessita encertar-la en les poques decisions que pot prendre El marge de maniobra al Barça és tan escàs que necessita encertar-la en les poques decisions que pot prendre FC Barcelona Futbol Equips Esports qüestió,confiança,camp,nou,marge,maniobra,barça,ser,escàs,necessitar,encertar,decisió,poder,prendre Sergei SUPINSKY (AFP) El jugador Ansu Fati segurament tornarà al gener. El jugador Ansu Fati segurament tornarà al gener. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/12/15/deportes/1639567172_353314_1639567610_noticia_normal.jpg" width="980" height="654" alt="El jugador Ansu Fati segurament tornarà al gener. "></img><p>No hi ha manera que el <a href="https://cat.elpais.com/tag/fc_barcelona/a/">Barça</a> s’aixequi a la Lliga després d’haver dit adeu a la Champions i quedar emparellat amb el Nàpols a la Lliga Europa. La dinàmica de les males notícies no s’atura al Camp Nou. Aquella flor que se li suposava a <a href="https://cat.elpais.com/tag/xavi_hernandez_creus/a/">Xavi </a>després dels partits contra l’Espanyol, el Benfica i el Vila-real s’ha pansit de mala manera i en un tres i no res ha reaparegut la malastrugança que s’atribuïa a Koeman. A la memòria culer ha tornat la seqüència d’errades individuals que durant molts partits va capitalitzar Lenglet. Ara la gent blaugrana es fixa sobretot en els nervis de Ter Stegen o la polsera que Umtiti va exhibir a Pamplona.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2021/12/15/deportes/1639567172_353314.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2021/11/29/deportes/1638177633_073081.html Mon, 29 Nov 2021 09:28:50 GMT https://elpais.com/cat/2021/11/29/deportes/1638177633_073081.html Ramon Besa L’excapità no només era un gegant físicament sinó que sabia respondre tàcticament L’excapità no només era un gegant físicament sinó que sabia respondre tàcticament Ronald Araújo Carles Puyol FC Barcelona Futbol Equips Esports Xavi araujo,record,puyol,lexcapità,ser,gegant,saber,respondre AFP7 vía Europa Press Ronald Araujo en un partit al Camp Nou. Ronald Araujo en un partit al Camp Nou. <p>Ronald Araujo s’ha guanyat pel que sembla el cor de la gent blaugrana pel seu coratge i per la capacitat de defensar aquelles situacions límit que s’acostumen a donar en equips acostumats a dominar i a atacar com el <a href="https://cat.elpais.com/tag/fc_barcelona/a/">Barça.</a> No és una casualitat que sigui uruguaià, jugadors sempre competitius i agressius amb la pilota, sovint aptes per a entrenadors de tota mena, efectius en la defensa a l’home o si es vol individual, i sovint també disposats a corregir les disfuncions col·lectives, que acostumen a ser moltes en els equips que tenen problemes d’estabilitat, com ara el que entrena des de fa tres partits Xavi Hernández.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2021/11/29/deportes/1638177633_073081.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2021/11/25/deportes/1637860915_872696.html Thu, 25 Nov 2021 17:30:48 GMT https://elpais.com/cat/2021/11/25/deportes/1637860915_872696.html Ramon Besa El partit de Munic no ha de ser un caixa o faixa, sinó un acte d’afirmació de l’equip de Xavi El partit de Munic no ha de ser un caixa o faixa, sinó un acte d’afirmació de l’equip de Xavi FC Barcelona Futbol Equips Esports barça,necessitar,europa,partit,munic,haver,ser,caixa,faixa,acte,dafirmació,lequip,xavi NACHO DOCE (REUTERS) Una imatge de Ronald Araujo al partir del Barça amb el Benfica. Una imatge de Ronald Araujo al partir del Barça amb el Benfica. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/11/25/deportes/1637860915_872696_1637861287_noticia_normal.jpg" width="980" height="646" alt="Una imatge de Ronald Araujo al partir del Barça amb el Benfica."></img><p>Al <a href="https://cat.elpais.com/tag/fc_barcelona/a/" target="_blank">Barça </a>li convindria classificar-se per als vuitens de final de la Champions a Munic. Necessita diners arran de la fallida i no hi ha cap competició que doni més joc que l’antiga Copa d’Europa. La marca i l’estil blaugrana exigeixen el millor aparador encara que després vinguin resultats que no s’acaben de pair mai, com els de Roma, Liverpool o Lisboa. L’objectiu, en qualsevol cas, no sembla fàcil si es té en compte la solvència del Bayern, un equip que no acostuma a diferenciar entre partits fàcils o complicats, sempre ambiciós i depredador, un mal enemic històricament per al Barça.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2021/11/25/deportes/1637860915_872696.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2021/11/04/deportes/1636018888_331513.html Thu, 04 Nov 2021 10:13:36 GMT https://elpais.com/cat/2021/11/04/deportes/1636018888_331513.html La tornada de l’excapità com a entrenador pot ajudar l’equip a remuntar a partir de la Masia La tornada de l’excapità com a entrenador pot ajudar l’equip a remuntar a partir de la Masia Joan Laporta FC Barcelona Futbol Equips Esports Xavi xavi,solució,barça,tornada,lexcapità,entrenador,poder,ajudar,lequip,remuntar,masia KARIM JAAFAR (AFP) Xavi Hernandez durant un partit del Qatar. Xavi Hernandez durant un partit del Qatar. <p>El <a href="https://cat.elpais.com/tag/fc_barcelona/a/">Barça</a> sembla decidit a tornar sobre les seves passes i aposta per fitxar Xavi com a entrenador després que<a href="https://cat.elpais.com/tag/joan_laporta/a/"> Laporta </a>expressés les seves preferències per un tècnic alemany que s’hagués inspirat en l’obra de Guardiola i l’estil creat per Cruyff al Camp Nou. El president va parlar de Tuchel, de Klopp i de Nagelsmann en temps encara de Koeman al Camp Nou. Aleshores dubtava i demanava temps per prendre una decisió i ara s’ha trobat que ha d’actuar contra rellotge després de nomenar com a interí Sergi Barjuan. La preferència és Xavi.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2021/11/04/deportes/1636018888_331513.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2021/10/22/album/1634902958_446195.html Sat, 23 Oct 2021 18:43:39 GMT https://elpais.com/cat/2021/10/22/album/1634902958_446195.html EL PAÍS Cartells del Congrés de Cultura Catalana Cartells del Congrés de Cultura Catalana Català Idiomes Llengua Història Cultura cartells de el congrés de cultura catalana,l,esdeveniment,generar,gran,rica,ric,cartelleria,daltres,dartistes,subirachs,tàpies FCCC Cartell de Josep Maria Subirachs. Cartell de Josep Maria Subirachs. FCCC Cartell de Josep Maria Subirachs. Cartell de Josep Maria Subirachs. FCCC Cartell 'Tenim futur', amb lesreivindicacions de Països Catalans i l'Estatut. Cartell 'Tenim futur', amb lesreivindicacions de Països Catalans i l'Estatut. FCCC Cartell de Tortosa. Cartell de Tortosa. FCCC Cartell d'Antoni Tàpies. Cartell d'Antoni Tàpies. FCCC Cartell que defensa una literatura nacional i popular. Cartell que defensa una literatura nacional i popular. FCCC Cartell de reivindicació d'ús de la llengua catalana. Cartell de reivindicació d'ús de la llengua catalana. FCCC Cartell de Manel Camós. Cartell de Manel Camós. FCCC Reivindicació d'amnistia en un cartell del Congrés de Cultura Catalana. Reivindicació d'amnistia en un cartell del Congrés de Cultura Catalana. https://elpais.com/cat/2021/10/13/deportes/1634132452_345462.html Wed, 13 Oct 2021 13:51:14 GMT https://elpais.com/cat/2021/10/13/deportes/1634132452_345462.html Ramon Besa El jugador del Barça agrada tant als que exigeixen intensitat com als que prefereixen el talent El jugador del Barça agrada tant als que exigeixen intensitat com als que prefereixen el talent Opinió FC Barcelona Futbol Equips Esports gavi,lefecte,luis enrique,jugador,barça,agradar,exigir,intensitat,preferir,talent Antonio Calanni (AP) El futbolista Gavi en un partit Espaanya-Itàlia a l'estadi de San Siro, Milà. El futbolista Gavi en un partit Espaanya-Itàlia a l'estadi de San Siro, Milà. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/10/13/deportes/1634132452_345462_1634132902_noticia_normal.jpg" width="980" height="654" alt="El futbolista Gavi en un partit Espaanya-Itàlia a l'estadi de San Siro, Milà. "></img><p>Hi ha <a href="https://cat.elpais.com/tag/futbol/a/">futbolistes</a> que es fan veure, perquè juguen de cara a la galeria o tenen bons padrins, i n’hi ha també que es fan mirar sense necessitat de propaganda, fins al punt que l’aficionat no els treu els ulls de sobre perquè agraden a tothom, als que exigeixen intensitat i els que volen talent, jugadors com ara Gavi. Pablo Martín Páez Gavira, que és el nom complet de Gavi, s’ha guanyat l’afició del <a href="https://cat.elpais.com/tag/fc_barcelona/a/">Barça</a> i de la selecció espanyola amb un tres i no res, protagonista el darrer cap de setmana a la Lliga de les Nacions disputada a San Siro, Milà.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2021/10/13/deportes/1634132452_345462.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2021/10/05/album/1633437220_898549.html Wed, 13 Oct 2021 09:01:24 GMT https://elpais.com/cat/2021/10/05/album/1633437220_898549.html El País Detalls de la contracultura dels anys setanta Detalls de la contracultura dels anys setanta Barcelona Catalunya Música Cultura Espanya detalls,contracultura,any,setanta,revistes,cartell,dibuix,persona,anar,formar part,moviment,contracultural,sacsejar,barcelona Dibuix d'un ninot xuclant un pirulí. Portada del 1974 del còmic 'El Rrollo Enmascarado ", dibuixada per Miquel Farriol. El Rollo Enmascarado va ser un col·lectiu d'il·lustradors irreverents on hi van destacar, entre d'altres, Nazario i Mariscal. Dibuix d'un ninot xuclant un pirulí. Portada del 1974 del còmic 'El Rrollo Enmascarado ", dibuixada per Miquel Farriol. El Rollo Enmascarado va ser un col·lectiu d'il·lustradors irreverents on hi van destacar, entre d'altres, Nazario i Mariscal. Dibuix d'un ninot xuclant un pirulí. Portada del 1974 del còmic 'El Rrollo Enmascarado ", dibuixada per Miquel Farriol. El Rollo Enmascarado va ser un col·lectiu d'il·lustradors irreverents on hi van destacar, entre d'altres, Nazario i Mariscal. Dibuix d'un ninot xuclant un pirulí. Portada del 1974 del còmic 'El Rrollo Enmascarado ", dibuixada per Miquel Farriol. El Rollo Enmascarado va ser un col·lectiu d'il·lustradors irreverents on hi van destacar, entre d'altres, Nazario i Mariscal. Caricatura de la redacció d'Ajoblanco dibuixada per Quim Monzó. Caricatura de la redacció d'Ajoblanco dibuixada per Quim Monzó. Pep Rigol Concert al festival Canet Rock del 1975. Concert al festival Canet Rock del 1975. Toni Alsina Pau Riba dona el biberó al seu fill a la comuna de Formentera. El cantant i la seva dona Mercè Pastor es van traslladar a l'illa el 1970, després que la policia desallotgés la comuna on vivien a Barcelona. Pau Riba dona el biberó al seu fill a la comuna de Formentera. El cantant i la seva dona Mercè Pastor es van traslladar a l'illa el 1970, després que la policia desallotgés la comuna on vivien a Barcelona. Dibuix d'un noi eixugant-se el cul. Il·lustració de l'any 1976 de Lluís Miracle, del grup de punk Els masturbadors mongòlics. El punk simbolitza el final de la contracultura dels 70. Dibuix d'un noi eixugant-se el cul. Il·lustració de l'any 1976 de Lluís Miracle, del grup de punk Els masturbadors mongòlics. El punk simbolitza el final de la contracultura dels 70. Cartell del Canet Rock, il·lustrat per Pepichek. Cartell del Canet Rock, il·lustrat per Pepichek. Portada d'Ajoblanco de l'any 1975, la revista bandera de la contracultura dels setanta, dissenyada per America Sánchez. Portada d'Ajoblanco de l'any 1975, la revista bandera de la contracultura dels setanta, dissenyada per America Sánchez. Pilar Aymerich Sessió de la Jornada Catalana de la Dona, el 1976. Un grup de prostitutes van realitzar un acte de protesta fent-se passar per treballadores de la neteja. Sessió de la Jornada Catalana de la Dona, el 1976. Un grup de prostitutes van realitzar un acte de protesta fent-se passar per treballadores de la neteja. Pep Rigol El músic Pau Riba al festival Canet Rock, el 1975. El músic Pau Riba al festival Canet Rock, el 1975. Portada del númro d'Ajoblanco dedicat a les Jornades llibertàries de l'any 1977, dissenyada per Toni Puig i Carles Guillén. Portada del númro d'Ajoblanco dedicat a les Jornades llibertàries de l'any 1977, dissenyada per Toni Puig i Carles Guillén. Cartell de Les Enfants Terribles, una de les discoteques més concorregudes als setanta per als joves de l'underground, al barri del Raval de Barcelona. Cartell de Les Enfants Terribles, una de les discoteques més concorregudes als setanta per als joves de l'underground, al barri del Raval de Barcelona. Portada de la revista Star ideada per Montxo Algora, irreverent i transgressora, l'altra gran publicació de referència de la contracultura dels setanta. Portada de la revista Star ideada per Montxo Algora, irreverent i transgressora, l'altra gran publicació de referència de la contracultura dels setanta. Emblema de Zeleste, la sala de concerts més emblemàtica dels setanta, situada al barri de Born de Barcelona. Emblema de Zeleste, la sala de concerts més emblemàtica dels setanta, situada al barri de Born de Barcelona. https://elpais.com/cat/2021/10/06/deportes/1633522764_969796.html Wed, 06 Oct 2021 12:33:37 GMT https://elpais.com/cat/2021/10/06/deportes/1633522764_969796.html Ramon Besa La situació del club i de l’equip porten el president a un escenari desconegut al Camp Nou La situació del club i de l’equip porten el president a un escenari desconegut al Camp Nou Joan Laporta FC Barcelona Futbol Equips Esports quietud,laporta,rigor,reverter,situació,club,lequip,portar,president,escenari,desconèixer,camp,nou Alejandro García (EFE) El director general del FC Barcelona, Ferran Reverter, i el president del FC Barcelona, Joan Laporta. El director general del FC Barcelona, Ferran Reverter, i el president del FC Barcelona, Joan Laporta. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/10/06/deportes/1633522764_969796_1633523136_noticia_normal.jpg" width="980" height="654" alt="El director general del FC Barcelona, Ferran Reverter, i el president del FC Barcelona, Joan Laporta."></img><p>No és fàcil seguir i entendre <a href="https://cat.elpais.com/tag/joan_laporta/a/">Laporta.</a> Al voltant del president del Barça i de les seves decisions hi ha la sensació d’improvisació, a vegades fins i tot de contradicció, i, malgrat tot, també d’una certa comprensió per la dificultat que representa fer-se càrrec d’un club, d’un equip i d’un estadi en un moment delicat, segurament un dels més complicats de la seva història des de la seva creació el 1899.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2021/10/06/deportes/1633522764_969796.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2021/09/25/espana/1632584226_725644.html Sat, 25 Sep 2021 16:13:52 GMT https://elpais.com/cat/2021/09/25/espana/1632584226_725644.html Andreu Manresa On està escrit que s'han de tastar quasi sempre olives trencades (amargues), rava, fonoll marí o tàperes salades adobades en vinagre? Per què hi ha passió sense fre pel mínim peix ‘raor’ o per la blava i seca llampuga? On està escrit que s'han de tastar quasi sempre olives trencades (amargues), rava, fonoll marí o tàperes salades adobades en vinagre? Per què hi ha passió sense fre pel mínim peix ‘raor’ o per la blava i seca llampuga? Balears Gastronomia Cultura Espanya cuina,llibre,gurús,estar,escrit,s,haver,tastar,olivar,trencada,amargues,amarg,rava,fonoll,marí,tàpera,salar,adobar,vinagre,passió,fre,mínim,peix,raor,blava,seca,sec,llampuga V.R. Raor, un peix molt apreciat a les Balears. Raor, un peix molt apreciat a les Balears. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/09/25/espana/1632584226_725644_1632586142_noticia_normal.jpg" width="980" height="634" alt="Raor, un peix molt apreciat a les Balears."></img><p>La cuina tradicional no és sagrada ni té llibres de instruccions. Quin gurú o guia va imposar als insulars el ritual de menjar pebre verd cru, ros o blanc (perfumats) per a acompanyar i matisar els arrossos, les sopes (sense brou) o marcar l'inevitable pa amb oli?</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2021/09/25/espana/1632584226_725644.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2021/06/23/espana/1624436406_491483.html Wed, 23 Jun 2021 08:47:39 GMT https://elpais.com/cat/2021/06/23/espana/1624436406_491483.html Andreu Manresa La vida breu, la jornada sense hores per dedicar als fogons, fa triomfar l’empaquetatge La vida breu, la jornada sense hores per dedicar als fogons, fa triomfar l’empaquetatge Menjar ràpid Supermercats Mercats Establiments comercials Alimentació Comerç Indústria menú,supermercat,majoria,vida,breu,jornada,hora,dedicar,fogó,fer,triomfar,lempaquetatge Menjar preparat en una botiga. Menjar preparat en una botiga. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/06/23/espana/1624436406_491483_1624436481_noticia_normal.jpg" width="980" height="735" alt="Menjar preparat en una botiga."></img><p>La immensa majoria, una multitud adscrita a la societat de consum, és usuària fidel dels <a href="https://cat.elpais.com/tag/supermercados/a/" target="_blank">supermercats</a>. Per això triomfen amb normalitat els menjars gairebé idèntics, semielaborats, processats, a meitat de camí de la taula, a punt per servir, envasats, potser congelats, condensats en brou o en elaboració completa, d’obrir i escalfar.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2021/06/23/espana/1624436406_491483.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2021/05/31/album/1622458255_583985.html Fri, 04 Jun 2021 08:58:22 GMT https://elpais.com/cat/2021/05/31/album/1622458255_583985.html Lonely Planet 15 excursions a una hora de Barcelona 15 excursions a una hora de Barcelona Sierra de Collserola Excursions Cava Turisme gastronòmic Destinacions turístiques Barcelona Província Barcelona Monestirs Vis Catalunya Turisme ciutat Viatges Turisme cultural Antoni Gaudí Sitges Monasterio de Montserrat Montseny Maresme Cardona Vilafranca del Penedès Ofertes turístiques Turisme Gastronomia Espanya Cultura 15,excursió,hora,barcelona,muntanyes,forma,surrealista,terme,romanes,romà,mansió,modernista,celler,cava,quadra,picasso,castell,sal,naturalesa,art,gastronomia,cosmopolita,animar,capital,catalana,català Artur Debat (getty images) Un jove contempla el capvespre sobre Barcelona des d'un gronxador penjat d'un arbre a les muntanyes de Collserola. Un jove contempla el capvespre sobre Barcelona des d'un gronxador penjat d'un arbre a les muntanyes de Collserola. Artur Debat (getty images) Monestir de Montserrat: la muntanya amb ànima A pocs 30 quilòmetres de la ciutat de Barcelona, Montserrat és molt més que una serra: és un autèntic símbol de la identitat catalana. Situada al cor d'un massís de formes surrealistes, entre les comarques de l'Anoia, el Bages i la del Baix Llobregat, tots els seus monòlits rocosos tenen nom propi i suposa un autèntic repte trobar-los tots. L'elefant, el mico, la mòmia… són fàcils d'identificar. Altres pinacles costa més imaginar-se'ls convertits en el frare, el lloro o el sentinella…. Aquesta serra de siluetes impossibles acull <a href=" https://abadiamontserrat.cat/" target="_blank">un monestir benedictí</a> del mateix nom que conté la talla romànica de la Moreneta, patrona de Catalunya. I a la seva basílica canta l'Escolania de Montserrat, un dels cors de nens cantors més antics i prestigiosos d'Europa. <br><br>Per arribar-hi des de Barcelona, el millor és anar fins al poble de Monistrol i agafar el telefèric o el tren cremallera (uns 15 minuts) que puja fins al complex religiós. L'abadia en realitat consta de la zona monàstica pròpiament aquesta (basílica i dependències monacals) i dels edificis destinats a atendre els visitants. El Museu de Montserrat exposa peces de tots els temps i el nou Espai Audiovisual revela tots els misteris del santuari i de la muntanya. Després de visitar el recinte, val la pena endinsar-se en algun dels senders senyalitzats pels voltants, apropar-se a la Santa Cova o recórrer el Viacrucis des de la plaça Abat Oliba fins a la capella de la Solitud. O senzillament, perdre's per aquesta muntanya de gran riquesa geològica i paisatgística, declarada parc natural el 1987. A pocs 30 quilòmetres de la ciutat de Barcelona, Montserrat és molt més que una serra: és un autèntic símbol de la identitat catalana. Situada al cor d'un massís de formes surrealistes, entre les comarques de l'Anoia, el Bages i la del Baix Llobregat, tots els seus monòlits rocosos tenen nom propi i suposa un autèntic repte trobar-los tots. L'elefant, el mico, la mòmia… són fàcils d'identificar. Altres pinacles costa més imaginar-se'ls convertits en el frare, el lloro o el sentinella…. Aquesta serra de siluetes impossibles acull <a href=" https://abadiamontserrat.cat/" target="_blank">un monestir benedictí</a> del mateix nom que conté la talla romànica de la Moreneta, patrona de Catalunya. I a la seva basílica canta l'Escolania de Montserrat, un dels cors de nens cantors més antics i prestigiosos d'Europa. <br><br>Per arribar-hi des de Barcelona, el millor és anar fins al poble de Monistrol i agafar el telefèric o el tren cremallera (uns 15 minuts) que puja fins al complex religiós. L'abadia en realitat consta de la zona monàstica pròpiament aquesta (basílica i dependències monacals) i dels edificis destinats a atendre els visitants. El Museu de Montserrat exposa peces de tots els temps i el nou Espai Audiovisual revela tots els misteris del santuari i de la muntanya. Després de visitar el recinte, val la pena endinsar-se en algun dels senders senyalitzats pels voltants, apropar-se a la Santa Cova o recórrer el Viacrucis des de la plaça Abat Oliba fins a la capella de la Solitud. O senzillament, perdre's per aquesta muntanya de gran riquesa geològica i paisatgística, declarada parc natural el 1987. Eckhard Supp (alamy) Sant Sadurní d'Anoia: una immersió en el món del cava Un altre símbol de Catalunya és el cava. I per entendre'l i gaudir-ne, no hi ha res millor que una escapada a Sant Sadurní d'Anoia, considerada la capital del cava, a la comarca de l'Alt Penedès, 50 quilòmetres cap a l'interior des de Barcelona. Allà hi ha desenes de cellers que n'elaboren, i la majoria estan obertes al públic. N'hi ha de molt conegudes, com <a href="https://www.visitascodorniu.com/es/" target="_blank">les caves Codorníu</a>, amb un edifici modernista (a la imatge) i 25 quilòmetres de cellers subterranis, o les <a href="https://www.recaredo.com/" target="_blank">caves Recaredo</a>, pioneres en viticultura biodinàmica. Però també hi ha altres cellers semifamiliars, amb un cava menys comercial però sovint de més qualitat. És gairebé obligat apuntar-se a un circuit guiat pel <a href="https://santsadurni.cat/turisme " target="_blank">Centre d’Interpretació del Cava</a> que mostra els orígens d'aquesta beguda que rivalitza amb el xampany francès i la història i evolució de les vinyes. Després, es fa indispensable visitar un celler i acabar el dia amb un tast. A l'octubre se celebra la Setmana del Cava, amb degustació d'espumosos de més de 50 cellers. <br><br> A més de la potent cultura del vi, Sant Sadurní té un interessant nucli antic amb mostres de modernisme, com l'edifici Cal Calixtus, amb una espectacular vidriera; els magatzems Santacana Roig, de Domènech Boada; o la casa rosada de Ca la Maria Sàbat, rematada per un floró i amb una espectacular balconada. Com a colofó a l'escapada, els amants del cacau no s'han de perdre <a href="https://www.simoncoll.com/" target="_blank">l'Espai Xocolata Simón Coll</a>, que ens submergeix en una experiència sensorial mentre revela els secrets de l'elaboració de la xocolata. Un altre símbol de Catalunya és el cava. I per entendre'l i gaudir-ne, no hi ha res millor que una escapada a Sant Sadurní d'Anoia, considerada la capital del cava, a la comarca de l'Alt Penedès, 50 quilòmetres cap a l'interior des de Barcelona. Allà hi ha desenes de cellers que n'elaboren, i la majoria estan obertes al públic. N'hi ha de molt conegudes, com <a href="https://www.visitascodorniu.com/es/" target="_blank">les caves Codorníu</a>, amb un edifici modernista (a la imatge) i 25 quilòmetres de cellers subterranis, o les <a href="https://www.recaredo.com/" target="_blank">caves Recaredo</a>, pioneres en viticultura biodinàmica. Però també hi ha altres cellers semifamiliars, amb un cava menys comercial però sovint de més qualitat. És gairebé obligat apuntar-se a un circuit guiat pel <a href="https://santsadurni.cat/turisme " target="_blank">Centre d’Interpretació del Cava</a> que mostra els orígens d'aquesta beguda que rivalitza amb el xampany francès i la història i evolució de les vinyes. Després, es fa indispensable visitar un celler i acabar el dia amb un tast. A l'octubre se celebra la Setmana del Cava, amb degustació d'espumosos de més de 50 cellers. <br><br> A més de la potent cultura del vi, Sant Sadurní té un interessant nucli antic amb mostres de modernisme, com l'edifici Cal Calixtus, amb una espectacular vidriera; els magatzems Santacana Roig, de Domènech Boada; o la casa rosada de Ca la Maria Sàbat, rematada per un floró i amb una espectacular balconada. Com a colofó a l'escapada, els amants del cacau no s'han de perdre <a href="https://www.simoncoll.com/" target="_blank">l'Espai Xocolata Simón Coll</a>, que ens submergeix en una experiència sensorial mentre revela els secrets de l'elaboració de la xocolata. christoph efaugere (getty images) Sitges: cultura, platges i cinema per a tothom Des de fa anys, <a href="https://elviajero.elpais.com/elviajero/2019/06/06/actualidad/1559814434_971448.html" target="_blank">Sitges és una de les destinacions LGTBI</a> amb més demanda internacionalment. Però aquesta localitat de platja a 40 quilòmetres al sud de Barcelona és molt més que una meca per a aquesta comunitat. Escapada gairebé obligada des de la capital catalana, aquest antic poble de pescadors, que ara és una ciutat de més de 30.000 habitants, té 17 platges de sorra finíssima i un passeig marítim ple de terrasses i bars de copes. També té un nucli antic amb molt d'encís, que combina museus i palauets, cases d'indians i alguna església, com la de Sant Bartomeu i Santa Tecla, del segle XVII, amb una asimètrica silueta que caracteritza el perfil de la vila. Sitges és un dels enclavaments costaners que millor ha sabut combinar el turisme de cultura i platja amb una oferta heterogènia per a públics de totes les edats, que van des de les terrasses tranquil·les o els bars de tapes fins a les discoteques fora del nucli urbà. <br><br> L'oferta cultural té la seva primera parada al Museu del Cau Ferrat, l'espectacular casa-taller del pintor i escriptor Santiago Rusiñol (1861-1931), amb obres del mateix pintor però també de Ramon Casas, El Greco, Zuloaga o Picasso i una interessant col·lecció de ferro forjat, vidre i ceràmica. El Palau de Maricel (només visitable els diumenges, amb guia) té unes espectaculars vistes al mar, i a dins, una col·lecció d'obres d'art, sobretot del noucentisme i el modernisme català. Dos esdeveniments amb els quals convé coincidir (o evitar, si el que busquem és tranquil·litat) són les festes de l'Orgull, al juny, i el Festival Internacional de Sitges, pioner del cinema fantàstic, ciència-ficció i terror, que se celebra des de fa més de mig segle. Als qui els agrada conduir poden arribar a Sitges des de Barcelona per una carretera plena de corbes que recorre la costa del Garraf, amb unes vistes meravelloses. Per a molts, és una de les carreteres més boniques de Catalunya. Des de fa anys, <a href="https://elviajero.elpais.com/elviajero/2019/06/06/actualidad/1559814434_971448.html" target="_blank">Sitges és una de les destinacions LGTBI</a> amb més demanda internacionalment. Però aquesta localitat de platja a 40 quilòmetres al sud de Barcelona és molt més que una meca per a aquesta comunitat. Escapada gairebé obligada des de la capital catalana, aquest antic poble de pescadors, que ara és una ciutat de més de 30.000 habitants, té 17 platges de sorra finíssima i un passeig marítim ple de terrasses i bars de copes. També té un nucli antic amb molt d'encís, que combina museus i palauets, cases d'indians i alguna església, com la de Sant Bartomeu i Santa Tecla, del segle XVII, amb una asimètrica silueta que caracteritza el perfil de la vila. Sitges és un dels enclavaments costaners que millor ha sabut combinar el turisme de cultura i platja amb una oferta heterogènia per a públics de totes les edats, que van des de les terrasses tranquil·les o els bars de tapes fins a les discoteques fora del nucli urbà. <br><br> L'oferta cultural té la seva primera parada al Museu del Cau Ferrat, l'espectacular casa-taller del pintor i escriptor Santiago Rusiñol (1861-1931), amb obres del mateix pintor però també de Ramon Casas, El Greco, Zuloaga o Picasso i una interessant col·lecció de ferro forjat, vidre i ceràmica. El Palau de Maricel (només visitable els diumenges, amb guia) té unes espectaculars vistes al mar, i a dins, una col·lecció d'obres d'art, sobretot del noucentisme i el modernisme català. Dos esdeveniments amb els quals convé coincidir (o evitar, si el que busquem és tranquil·litat) són les festes de l'Orgull, al juny, i el Festival Internacional de Sitges, pioner del cinema fantàstic, ciència-ficció i terror, que se celebra des de fa més de mig segle. Als qui els agrada conduir poden arribar a Sitges des de Barcelona per una carretera plena de corbes que recorre la costa del Garraf, amb unes vistes meravelloses. Per a molts, és una de les carreteres més boniques de Catalunya. MELBA PHOTO AGENCY (alamy) Parc del Montseny: la trobada amb la naturalesa… i amb un Robin Hood català El massís del Montseny, a tot just 50 quilòmetres de la Rambla, és una de les escapades més tradicionals dels barcelonins quan volen sentir de prop la natura. El massís del Montseny és, a més, una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya, cobert de boscos de faig, roure, pi, surera i alzina. A més de parc natural, aquest mosaic de cims, boscos i rius és reserva de la biosfera de la Unesco, per la seva rica flora però també per la seva fauna (senglars, guineus, genetes i nombrosos ocells, amfibis i rèptils). Aquesta muntanya i els seus pobles disseminats conviden a reflexionar sobre la relació dels humans amb l'entorn natural. Per conèixer aquest 'collage' de paisatges mediterranis i alpins es pot començar pel municipi de Sant Celoni, o al veí Campins, per donar després una volta fins a arribar al Montseny. Una ruta pel massís té un bon colofó en la localitat que dona nom al parc, amb l'exposició permanent 'El Parc Natural del Montseny. Un diàleg entre l’home i la natura', a la Casa de la Cultura. A continuació d'aquesta mostra se'n pot veure una altra molt curiosa, 'Les esquelles d’en Jaume', una col·lecció de més d'un miler d'esquelles' donades per un pastor del poble. <br><br> Part del seu territori es troba a la comarca d'Osona, on Viladrau (que pertany a la província de Girona) és parada obligada, amb un nucli antic d'estrets carrerons, protegit a l'empara de l'església de Sant Martí. El poble és conegut per les seves deus d'aigua, que brollen en diverses fonts dels voltants, i també per ser el bressol d'un dels bandolers més famosos de Catalunya (Joan Sala i Ferrer, del segle XVII, conegut popularment com a Serrallonga), un Robin Hood del Montseny, de qui encara avui dia circulen multitud de llegendes. El massís del Montseny, a tot just 50 quilòmetres de la Rambla, és una de les escapades més tradicionals dels barcelonins quan volen sentir de prop la natura. El massís del Montseny és, a més, una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya, cobert de boscos de faig, roure, pi, surera i alzina. A més de parc natural, aquest mosaic de cims, boscos i rius és reserva de la biosfera de la Unesco, per la seva rica flora però també per la seva fauna (senglars, guineus, genetes i nombrosos ocells, amfibis i rèptils). Aquesta muntanya i els seus pobles disseminats conviden a reflexionar sobre la relació dels humans amb l'entorn natural. Per conèixer aquest 'collage' de paisatges mediterranis i alpins es pot començar pel municipi de Sant Celoni, o al veí Campins, per donar després una volta fins a arribar al Montseny. Una ruta pel massís té un bon colofó en la localitat que dona nom al parc, amb l'exposició permanent 'El Parc Natural del Montseny. Un diàleg entre l’home i la natura', a la Casa de la Cultura. A continuació d'aquesta mostra se'n pot veure una altra molt curiosa, 'Les esquelles d’en Jaume', una col·lecció de més d'un miler d'esquelles' donades per un pastor del poble. <br><br> Part del seu territori es troba a la comarca d'Osona, on Viladrau (que pertany a la província de Girona) és parada obligada, amb un nucli antic d'estrets carrerons, protegit a l'empara de l'església de Sant Martí. El poble és conegut per les seves deus d'aigua, que brollen en diverses fonts dels voltants, i també per ser el bressol d'un dels bandolers més famosos de Catalunya (Joan Sala i Ferrer, del segle XVII, conegut popularment com a Serrallonga), un Robin Hood del Montseny, de qui encara avui dia circulen multitud de llegendes. Proformabooks (getty images) Una escapada al Maresme i un vi a Alella La comarca barcelonina del Maresme, com que queda encaixonada entre la capital catalana i la Costa Brava, passa desapercebuda per a molts visitants. I és una veritable pena, perquè aquest tram de costa protegit pels massissos del Montnegre i el Corredor té racons tan espectaculars com un poble amb denominació d'origen pròpia, un mercat de flors, mansions modernistes i fins i tot un museu atapeït de dibuixos de Picasso, a més de magnífiques platges. <br><br>Al poble d'Alella, a dos quilòmetres del mar, encara hi queden boniques masies, algunes del segle XIV. Aquesta vila de llarga tradició vinícola té <a href="http://doalella.com/" target="_blank">la seva pròpia denominació d'origen</a> i els seus vins, que ja s'elaboraven en temps dels romans, poden provar-se al modernista <a href="https://alellavinicola.com/" target="_blank">Celler Cooperatiu Alella Vinícola</a> i en altres cellers locals com <a href="https://bouquetdalella.com/" target="_blank">Bouquet dÀlella</a>, <a href="http://www.roura.es/" target="_blank">Roura</a> o <a href="https://altaalella.wine/es/" target="_blank">Alta Alella</a>. Després d'un bon tast de vins, es pot anar cap a la costa a les properes platges del Masnou, passar pel club nàutic i el port esportiu d'aquest poble i apropar-nos fins a Premià de Mar per descobrir alguns edificis neoclàssics, com la Masia Ribas, i altres de noucentistes, com Can Roure, o Can Manent, del segle XVI, l'edifici més antic del poble. <br><br>Els amants del disseny també poden visitar <a href="https://museuslocals.diba.cat/museu/7802" target="_blank">el Museu de l’Estampació</a>, que il·lustra sobre la història de l'estampació tèxtil a Catalunya. Tant a Premià com a gairebé tots els pobles de la ruta, després de visitar el centre val la pena baixar fins a la platja i, si el temps acompanya, fer una bona capbussada al mar. Per això, caldrà superar la via del tren, autèntica barrera arquitectònica entre els pobles i el mar. Per això és important que, en arribar a cadascun dels municipis, es presti especial atenció als pocs carrers que sempre en forma de túnel sortegen la via del tren (i sovint la Nacional II) i permeten arribar a les platges i els ports esportius de tot el Maresme. La comarca barcelonina del Maresme, com que queda encaixonada entre la capital catalana i la Costa Brava, passa desapercebuda per a molts visitants. I és una veritable pena, perquè aquest tram de costa protegit pels massissos del Montnegre i el Corredor té racons tan espectaculars com un poble amb denominació d'origen pròpia, un mercat de flors, mansions modernistes i fins i tot un museu atapeït de dibuixos de Picasso, a més de magnífiques platges. <br><br>Al poble d'Alella, a dos quilòmetres del mar, encara hi queden boniques masies, algunes del segle XIV. Aquesta vila de llarga tradició vinícola té <a href="http://doalella.com/" target="_blank">la seva pròpia denominació d'origen</a> i els seus vins, que ja s'elaboraven en temps dels romans, poden provar-se al modernista <a href="https://alellavinicola.com/" target="_blank">Celler Cooperatiu Alella Vinícola</a> i en altres cellers locals com <a href="https://bouquetdalella.com/" target="_blank">Bouquet dÀlella</a>, <a href="http://www.roura.es/" target="_blank">Roura</a> o <a href="https://altaalella.wine/es/" target="_blank">Alta Alella</a>. Després d'un bon tast de vins, es pot anar cap a la costa a les properes platges del Masnou, passar pel club nàutic i el port esportiu d'aquest poble i apropar-nos fins a Premià de Mar per descobrir alguns edificis neoclàssics, com la Masia Ribas, i altres de noucentistes, com Can Roure, o Can Manent, del segle XVI, l'edifici més antic del poble. <br><br>Els amants del disseny també poden visitar <a href="https://museuslocals.diba.cat/museu/7802" target="_blank">el Museu de l’Estampació</a>, que il·lustra sobre la història de l'estampació tèxtil a Catalunya. Tant a Premià com a gairebé tots els pobles de la ruta, després de visitar el centre val la pena baixar fins a la platja i, si el temps acompanya, fer una bona capbussada al mar. Per això, caldrà superar la via del tren, autèntica barrera arquitectònica entre els pobles i el mar. Per això és important que, en arribar a cadascun dels municipis, es presti especial atenció als pocs carrers que sempre en forma de túnel sortegen la via del tren (i sovint la Nacional II) i permeten arribar a les platges i els ports esportius de tot el Maresme. KarSol (getty images) Cementiri i port d'Arenys: panteons literaris al costat del mar <a href="https://arenysdemar.cat/" target="_blank">Arenys de Mar</a>, a la comarca barcelonina del Maresme, té un dels llocs més representatius en el seu cementiri, ple de panteons modernistes. El poeta Salvador Espriu (1913-1985) el va elevar a mite literari en convertir-lo en el Cementeri de Sinera (el nom d'Arenys amb les lletres invertides). La relació del poeta amb Arenys de Mar pot entendre's visitant el Centre Salvador Espriu, que informa sobre el llegat literari i la personalitat d'aquest insigne autor. Després de recórrer el cementiri, es pot arrodonir la visita a aquest poble costaner amb un dinar amb peix en algun dels excel·lents restaurants del port. A l'interior del poble hi ha altres parades interessants, com l'església de Santa Maria, amb un espectacular retaule barroc, i <a href="https://museu.arenysdemar.cat/" target="_blank">el Museu Marès de la Punta</a>, amb una àmplia col·lecció d'encaixos: tant aquí com al proper poble d'Arenys de Munt existeix una llarga tradició en l'art de teixir amb boixets. Als afores, a més del cementiri, es pot veure la Torre dels Encantats, una torrassa circular construïda entre els segles XIII i XIV. <a href="https://arenysdemar.cat/" target="_blank">Arenys de Mar</a>, a la comarca barcelonina del Maresme, té un dels llocs més representatius en el seu cementiri, ple de panteons modernistes. El poeta Salvador Espriu (1913-1985) el va elevar a mite literari en convertir-lo en el Cementeri de Sinera (el nom d'Arenys amb les lletres invertides). La relació del poeta amb Arenys de Mar pot entendre's visitant el Centre Salvador Espriu, que informa sobre el llegat literari i la personalitat d'aquest insigne autor. Després de recórrer el cementiri, es pot arrodonir la visita a aquest poble costaner amb un dinar amb peix en algun dels excel·lents restaurants del port. A l'interior del poble hi ha altres parades interessants, com l'església de Santa Maria, amb un espectacular retaule barroc, i <a href="https://museu.arenysdemar.cat/" target="_blank">el Museu Marès de la Punta</a>, amb una àmplia col·lecció d'encaixos: tant aquí com al proper poble d'Arenys de Munt existeix una llarga tradició en l'art de teixir amb boixets. Als afores, a més del cementiri, es pot veure la Torre dels Encantats, una torrassa circular construïda entre els segles XIII i XIV. Caldes d'Estrac, un dia termal amb molt d'art Per descansar de l'enrenou de Barcelona, no hi ha res millor que una escapada a un bany termal. De sempre, Catalunya ha gaudit d'una llarga tradició balneària. Van ser els grecs i els romans els qui van introduir l'ús de l'aigua amb finalitats terapèutiques en aquesta zona de la Península, i des de llavors la passió per la pràctica del termalisme, facilitada per l'enorme riquesa de les aigües mineromedicinals, ha estat una constant en la història de Catalunya, especialment a partir de finals del segle XIX. Caldes d'Estrac, també coneguda com a Caldetes, és un poble costaner amb <a href="https://www.balnearicaldetes.cat/es/" target="_blank">un balneari de principis del XIX</a> que conserva el seu encant, i de la deu del qual emergeix aigua mineromedicinal a 38,8 graus. <br><br> A més, el poble té un altre atractiu sorprenent: <a href="https://www.fundaciopalau.cat/" target="_blank">la Fundació</a> Palau (a la foto), un centre d'art gairebé desconegut que alberga obres de Picasso i altres artistes. Es tracta de la col·lecció particular de Josep Palau i Fabre (1917-2008), polifacètic poeta i escriptor que, gràcies a la seva estreta relació amb Picasso, Lorca, Alberti, Octavio Paz i altres celebritats, va connectar la cultura catalana amb els principals corrents artístics del segle XX. La seva exposició sorprèn amb obres de Gargallo, Nonell, Opisso i altres artistes, així com 50 quadres i dibuixos de Picasso (després del Museu Picasso de Barcelona, aquest és el segon espai expositiu de Catalunya amb més obres del genial pintor). <br><br> Altres balnearis, a més del d'Estrac, on pot gaudir-se del termalisme català són els de Caldes de Montbui, Caldes de Malavella, Caldes de Boí, Vallfogona de Riucorb, Sant Hilari Sacalm, Benifallet, Santa Coloma de Farners i la Garriga. Per descansar de l'enrenou de Barcelona, no hi ha res millor que una escapada a un bany termal. De sempre, Catalunya ha gaudit d'una llarga tradició balneària. Van ser els grecs i els romans els qui van introduir l'ús de l'aigua amb finalitats terapèutiques en aquesta zona de la Península, i des de llavors la passió per la pràctica del termalisme, facilitada per l'enorme riquesa de les aigües mineromedicinals, ha estat una constant en la història de Catalunya, especialment a partir de finals del segle XIX. Caldes d'Estrac, també coneguda com a Caldetes, és un poble costaner amb <a href="https://www.balnearicaldetes.cat/es/" target="_blank">un balneari de principis del XIX</a> que conserva el seu encant, i de la deu del qual emergeix aigua mineromedicinal a 38,8 graus. <br><br> A més, el poble té un altre atractiu sorprenent: <a href="https://www.fundaciopalau.cat/" target="_blank">la Fundació</a> Palau (a la foto), un centre d'art gairebé desconegut que alberga obres de Picasso i altres artistes. Es tracta de la col·lecció particular de Josep Palau i Fabre (1917-2008), polifacètic poeta i escriptor que, gràcies a la seva estreta relació amb Picasso, Lorca, Alberti, Octavio Paz i altres celebritats, va connectar la cultura catalana amb els principals corrents artístics del segle XX. La seva exposició sorprèn amb obres de Gargallo, Nonell, Opisso i altres artistes, així com 50 quadres i dibuixos de Picasso (després del Museu Picasso de Barcelona, aquest és el segon espai expositiu de Catalunya amb més obres del genial pintor). <br><br> Altres balnearis, a més del d'Estrac, on pot gaudir-se del termalisme català són els de Caldes de Montbui, Caldes de Malavella, Caldes de Boí, Vallfogona de Riucorb, Sant Hilari Sacalm, Benifallet, Santa Coloma de Farners i la Garriga. Prisma by Dukas Presseagentur GmbH (alamy) Cardona: una muntanya de sal i un castell fabulós <a href="http://cardonaturisme.cat/ca/" target="_blank">Cardona</a>, a la comarca barcelonina del Bages, ha elevat l'extracció de sal a la categoria d'art. La vista del poble és fabulosa, amb un castell medieval de dimensions increïbles, que presideix des del punt més alt aquesta localitat que meravella també amb la seva <a href="http://cardonaturisme.cat/es/que-hacer/montana-de-sal/" target="_blank">Muntanya de Sal</a>, un fenomen natural únic al món amb un diapir d'uns dos quilòmetres de profunditat, del qual es va extreure sal fins al 1990. Avui es pot fer un recorregut per l'interior, a 86 metres de profunditat, descobrint a les galeries els colors de les diferents vetes de sal. Però l'experiència salina a Cardona no s'acaba aquí i es completa amb <a href="https://www.museodelasal.com/ " target="_blank">el Museu de la Sal Josep Arnau</a>, que mostra obres d'artesania realitzades en sal per un artista local, o <a href="http://www.tallerdesal.com/" target="_blank">el Taller Artesà de Sal</a>, on es poden comprar peces fetes amb sal. <br><br> El castell de Cardona és la fortalesa medieval més important de Catalunya, construïda al segle IX i residència entre els segles XI i XV dels ducs de Cardona, família que amb el temps va passar a ser la més important de tota la Corona d'Aragó i el seu creixent poder va fer que se'ls conegués amb l'àlies de “reis sense corona”. El 1724 va ser un dels últims reductes catalans que va caure davant de les tropes borbòniques de Felip V. Avui, perfectament rehabilitat i amb espectaculars vistes de tota la conca central del riu Cardener, conserva la torre de la Minyona, el pati Ducal, els baluards de defensa i l'antic Palau dels Ducs, avui convertit en <a href="https://www.parador.es/es/paradores/parador-de-cardona?utm_source=GoogleMyBusiness&utm_medium=linkgoogle&utm_campaign=paradordecardona&utm_term=organico&utm_content=ficha" target="_blank">parador</a>, a més de la col·legiata de Sant Vicenç, romànica, amb una nau central presidida per un ampli presbiteri. <a href="http://cardonaturisme.cat/ca/" target="_blank">Cardona</a>, a la comarca barcelonina del Bages, ha elevat l'extracció de sal a la categoria d'art. La vista del poble és fabulosa, amb un castell medieval de dimensions increïbles, que presideix des del punt més alt aquesta localitat que meravella també amb la seva <a href="http://cardonaturisme.cat/es/que-hacer/montana-de-sal/" target="_blank">Muntanya de Sal</a>, un fenomen natural únic al món amb un diapir d'uns dos quilòmetres de profunditat, del qual es va extreure sal fins al 1990. Avui es pot fer un recorregut per l'interior, a 86 metres de profunditat, descobrint a les galeries els colors de les diferents vetes de sal. Però l'experiència salina a Cardona no s'acaba aquí i es completa amb <a href="https://www.museodelasal.com/ " target="_blank">el Museu de la Sal Josep Arnau</a>, que mostra obres d'artesania realitzades en sal per un artista local, o <a href="http://www.tallerdesal.com/" target="_blank">el Taller Artesà de Sal</a>, on es poden comprar peces fetes amb sal. <br><br> El castell de Cardona és la fortalesa medieval més important de Catalunya, construïda al segle IX i residència entre els segles XI i XV dels ducs de Cardona, família que amb el temps va passar a ser la més important de tota la Corona d'Aragó i el seu creixent poder va fer que se'ls conegués amb l'àlies de “reis sense corona”. El 1724 va ser un dels últims reductes catalans que va caure davant de les tropes borbòniques de Felip V. Avui, perfectament rehabilitat i amb espectaculars vistes de tota la conca central del riu Cardener, conserva la torre de la Minyona, el pati Ducal, els baluards de defensa i l'antic Palau dels Ducs, avui convertit en <a href="https://www.parador.es/es/paradores/parador-de-cardona?utm_source=GoogleMyBusiness&utm_medium=linkgoogle&utm_campaign=paradordecardona&utm_term=organico&utm_content=ficha" target="_blank">parador</a>, a més de la col·legiata de Sant Vicenç, romànica, amb una nau central presidida per un ampli presbiteri. Lucas Vallecillos (alamy) Vilafranca del Penedès: escapada amb cava i castellers A la capital de l'Alt Penedès se la coneix pel cava i els castellers. <a href="http://www.vinseum.cat/" target="_blank">El VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya</a> il·lustra sobre la cultura del vi i el cava, amb més de 17.000 objectes en exposició, i les tres colles castelleres locals competeixen cada any per aixecar la torre humana més alta. <a href="https://www.turismevilafranca.com/" target="_blank"> Vilafranca</a> mereix una visita reposada, ja que té molt per descobrir. A la mateixa plaça que treu el cap el museu, ho fa la basílica de Santa Maria, un edifici gòtic amb gàrgoles en forma d'animals reals i fantàstics; els dissabtes d'estiu i tardor es pot pujar al campanar per veure la posta de sol acompanyats d'una copa de vi. <br><br> Com en altres localitats d'aquesta zona, a Vilafranca del Penedès es poden provar bons vins i caves visitant alguns dels cellers locals, com <a href="https://www.mascaro.es/" target="_blank">Mascaró</a> i <a href="http://www.pinord.es/" target="_blank">Pinord</a>. Però potser és millor recórrer el Camí del Vi, un sender interpretatiu amb una durada de tres hores per les vinyes que mostra el cicle de la vinya, el sistema de poda, els diferents tipus de raïms i les diferents maneres d'elaboració dels vins i caves. <br><br> A més, Vilafranca —juntament amb la localitat tarragonina de Valls, a 45 quilòmetres de distància— és vila castellera per excel·lència, amb tres colles castelleres que competeixen sanament entre si a la festa major, entre el 29 d'agost i el 2 de setembre. Veure com es recolzen els uns en els altres per tocar el cel deixa tothom bocabadat. Els bons gastrònoms no han de marxar sense provar el gall negre, una au autòctona del Penedès que pot degustar-se als restaurants locals i que molts compren per Nadal en una fira molt particular, la Fira del Gall, un mercat amb més de 350 anys d'història que se celebra abans de les festes. A la capital de l'Alt Penedès se la coneix pel cava i els castellers. <a href="http://www.vinseum.cat/" target="_blank">El VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya</a> il·lustra sobre la cultura del vi i el cava, amb més de 17.000 objectes en exposició, i les tres colles castelleres locals competeixen cada any per aixecar la torre humana més alta. <a href="https://www.turismevilafranca.com/" target="_blank"> Vilafranca</a> mereix una visita reposada, ja que té molt per descobrir. A la mateixa plaça que treu el cap el museu, ho fa la basílica de Santa Maria, un edifici gòtic amb gàrgoles en forma d'animals reals i fantàstics; els dissabtes d'estiu i tardor es pot pujar al campanar per veure la posta de sol acompanyats d'una copa de vi. <br><br> Com en altres localitats d'aquesta zona, a Vilafranca del Penedès es poden provar bons vins i caves visitant alguns dels cellers locals, com <a href="https://www.mascaro.es/" target="_blank">Mascaró</a> i <a href="http://www.pinord.es/" target="_blank">Pinord</a>. Però potser és millor recórrer el Camí del Vi, un sender interpretatiu amb una durada de tres hores per les vinyes que mostra el cicle de la vinya, el sistema de poda, els diferents tipus de raïms i les diferents maneres d'elaboració dels vins i caves. <br><br> A més, Vilafranca —juntament amb la localitat tarragonina de Valls, a 45 quilòmetres de distància— és vila castellera per excel·lència, amb tres colles castelleres que competeixen sanament entre si a la festa major, entre el 29 d'agost i el 2 de setembre. Veure com es recolzen els uns en els altres per tocar el cel deixa tothom bocabadat. Els bons gastrònoms no han de marxar sense provar el gall negre, una au autòctona del Penedès que pot degustar-se als restaurants locals i que molts compren per Nadal en una fira molt particular, la Fira del Gall, un mercat amb més de 350 anys d'història que se celebra abans de les festes. Marti Garcia (getty images) Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, l'escapada dels senderistes Els senderistes catalans coneixen molt bé <a href="https://parcs.diba.cat/es/web/santllorenc" target="_blank">aquest parc natural</a>, amb 19 rutes senyalitzades que permeten descobrir paisatges on s'alternen cims pràcticament pelats amb frondosos vessants de muntanya. La carretera d'accés puja fins al coll d’Estenalles, punt d'unió entre les dues serres que donen nom al parc. Les rutes per aquest escenari natural solen iniciar-se a Matadepera, que sempre destaca en tots els llistats com la localitat catalana amb una millor qualitat de vida, envoltada d'urbanitzacions de luxe. Es troba a només nou quilòmetres de la populosa ciutat de Terrassa, però als peus de l'espectacular serra de Sant Llorenç del Munt. A uns quatre quilòmetres del poble, s'arriba al monestir de Sant Llorenç del Munt, un edifici romànic del segle XI, que constitueix una còpia gairebé exacta del cenobi de Sant Cugat del Vallès, ja que els van projectar els mateixos monjos. Està sobre el cim de la Mola, que amb els seus 1.095 metres és el punt més alt de la serra de l’Obac i el cor del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. <br><br> Arreu del parc natural hi ha senders senyalitzats que permeten, en excursions a peu d'una o dues hores, descobrir paisatges d'una gran bellesa. Després, muntanya avall, es pot fer una parada a Mura, petitíssim i pintoresc poble amb carrers de fort pendent i cases de pedra on es respira un aire assossegat que sembla d'una època ja desapareguda. Curiosament, a la part més baixa del poble es troba l'església de Sant Martí, un bell edifici romànic amb un timpà esculpit que representa l'Adoració dels Reis d'Orient. I als voltants hi ha molts altres racons deliciosos, com la Font de l’Era, font envoltada d'una zona de pícnic, la Font del Rector, al costat del torrent d'Estenalles, o el gorg del Pare, on a la primavera i la tardor, quan l'aigua és més abundant, es formen petits salts d'aigua. Els senderistes catalans coneixen molt bé <a href="https://parcs.diba.cat/es/web/santllorenc" target="_blank">aquest parc natural</a>, amb 19 rutes senyalitzades que permeten descobrir paisatges on s'alternen cims pràcticament pelats amb frondosos vessants de muntanya. La carretera d'accés puja fins al coll d’Estenalles, punt d'unió entre les dues serres que donen nom al parc. Les rutes per aquest escenari natural solen iniciar-se a Matadepera, que sempre destaca en tots els llistats com la localitat catalana amb una millor qualitat de vida, envoltada d'urbanitzacions de luxe. Es troba a només nou quilòmetres de la populosa ciutat de Terrassa, però als peus de l'espectacular serra de Sant Llorenç del Munt. A uns quatre quilòmetres del poble, s'arriba al monestir de Sant Llorenç del Munt, un edifici romànic del segle XI, que constitueix una còpia gairebé exacta del cenobi de Sant Cugat del Vallès, ja que els van projectar els mateixos monjos. Està sobre el cim de la Mola, que amb els seus 1.095 metres és el punt més alt de la serra de l’Obac i el cor del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. <br><br> Arreu del parc natural hi ha senders senyalitzats que permeten, en excursions a peu d'una o dues hores, descobrir paisatges d'una gran bellesa. Després, muntanya avall, es pot fer una parada a Mura, petitíssim i pintoresc poble amb carrers de fort pendent i cases de pedra on es respira un aire assossegat que sembla d'una època ja desapareguda. Curiosament, a la part més baixa del poble es troba l'església de Sant Martí, un bell edifici romànic amb un timpà esculpit que representa l'Adoració dels Reis d'Orient. I als voltants hi ha molts altres racons deliciosos, com la Font de l’Era, font envoltada d'una zona de pícnic, la Font del Rector, al costat del torrent d'Estenalles, o el gorg del Pare, on a la primavera i la tardor, quan l'aigua és més abundant, es formen petits salts d'aigua. JackF (getty images) Sant Miquel del Fai: modernisme i gòtic entre el cel i la terra Aquest antic monestir benedictí excavat a la roca no se sap gaire bé si s'està al cel o a la terra. Ja la carretera d'arribada des de Sant Feliu de Codines, penjada en un penya-segat que domina la vall del Tenes, és una fabulosa bestreta. Un rústic pont dona accés al monestir, enclavat a la roca i envoltat d'un entorn natural amb espectaculars vistes i cascades com la de Sant Miquel del Fai (a la imatge). <a href="https://www.diba.cat/web/sant-miquel-del-fai" target="_blank">El conjunt monumental i paisatgístic de Sant Miquel del Fai</a> està format per la plaça de l’Abadia i l'edifici de l'antic priorat, gòtic, situat en un replà. <br><br> Però abans d'arribar hi ha Sant Feliu de Codines, un poble envoltat de boscos i amb un clima sorprenentment benigne. S'ha convertit en lloc de residència de molts antics urbanites que fugen de la gran ciutat. De fet, durant el segle XX va ser un dels grans centres d'estiueig de la burgesia barcelonina, que va construir esveltes cases modernistes. Hi ha fins i tot una ruta modernista dissenyada des de l'Ajuntament, que passa per davant de sis cases construïdes entre el 1899 i el 1925, entre elles Can Xifreda, inspirada en un castell mossàrab i avui convertida en <a href="http://www.xifreda.org/" target="_blank">el Museu Municipal de Can Xifreda</a>. Molt a prop del poble, per la carretera de Sant Miquel del Fai, es troba el Parc Usart, un parc amb dues construccions ideades per Gaudí i un mirador amb àmplies vistes de la vall del Tenes; és un punt de partida ideal per fer excursions a peu pels boscos dels voltants. I en el paratge del Pi Solitari pot visitar-se <a href="https://cimdaligues.com/" target="_blank">el complex Cim d’Àligues</a>, on es fan exhibicions de vol d'aus rapaces, com àguiles o falcons, i visites guiades pels aviaris del recinte. Aquest antic monestir benedictí excavat a la roca no se sap gaire bé si s'està al cel o a la terra. Ja la carretera d'arribada des de Sant Feliu de Codines, penjada en un penya-segat que domina la vall del Tenes, és una fabulosa bestreta. Un rústic pont dona accés al monestir, enclavat a la roca i envoltat d'un entorn natural amb espectaculars vistes i cascades com la de Sant Miquel del Fai (a la imatge). <a href="https://www.diba.cat/web/sant-miquel-del-fai" target="_blank">El conjunt monumental i paisatgístic de Sant Miquel del Fai</a> està format per la plaça de l’Abadia i l'edifici de l'antic priorat, gòtic, situat en un replà. <br><br> Però abans d'arribar hi ha Sant Feliu de Codines, un poble envoltat de boscos i amb un clima sorprenentment benigne. S'ha convertit en lloc de residència de molts antics urbanites que fugen de la gran ciutat. De fet, durant el segle XX va ser un dels grans centres d'estiueig de la burgesia barcelonina, que va construir esveltes cases modernistes. Hi ha fins i tot una ruta modernista dissenyada des de l'Ajuntament, que passa per davant de sis cases construïdes entre el 1899 i el 1925, entre elles Can Xifreda, inspirada en un castell mossàrab i avui convertida en <a href="http://www.xifreda.org/" target="_blank">el Museu Municipal de Can Xifreda</a>. Molt a prop del poble, per la carretera de Sant Miquel del Fai, es troba el Parc Usart, un parc amb dues construccions ideades per Gaudí i un mirador amb àmplies vistes de la vall del Tenes; és un punt de partida ideal per fer excursions a peu pels boscos dels voltants. I en el paratge del Pi Solitari pot visitar-se <a href="https://cimdaligues.com/" target="_blank">el complex Cim d’Àligues</a>, on es fan exhibicions de vol d'aus rapaces, com àguiles o falcons, i visites guiades pels aviaris del recinte. Xavier Fores - Joana Roncero (alamy) Caldes de Montbui: les millors termes romanes de la Península El nom d'aquesta població evoca balnearis i aigües termals, ja que hi ragen aigües a 74°C de reconegudes propietats terapèutiques, conegudes ja al segle I abans de Crist i de les quals avui es pot seguir gaudint als seus tres hotels-balneari. A la fi del segle XIX el balneari va conèixer un gran desenvolupament. D'aquesta activitat termal donen fe la Font del Lleó, situada a la plaça del mateix nom (compte, que a ningú se li passi pel cap beure un glop per refrescar-se perquè aquesta aigua també raja a 74°C), al centre de Caldes; les esmentades termes romanes, del s. I a. de C., les més ben conservades de tota la península Ibèrica, formades per una piscina envoltada de galeries cobertes per voltes de mig punt; o els banys termals El Safareig, un espai públic on es pot gaudir d'un bany terapèutic que aprofita l'estructura d'un antic safareig. També els tres hotels-balneari de Caldes: <a href="https://www.termesvictoria.com/" target="_blank">Termes Victoria</a>, Broquetas i Vila de Caldes. <br><br> Però si un vol saber-ho tot sobre el termalisme, ha de fer una pausada visita al Museu Thermalia dedicat a la cultura de l'aigua termal, amb la mostra 'L’essència balneària'. De les seves quatre plantes una està dedicada al termalisme, una altra a exposicions temporals i a les altres dues hi ha una mostra amb obres del pintor i escultor Manolo Hugué, que va arribar a Caldes de Montbui, precisament, atret per les propietats medicinals de les seves aigües termals. A més, fruit de l'amistat que Hugué va mantenir amb Picasso, també hi ha una petita exposició d'obres del cèlebre pintor malagueny. El nom d'aquesta població evoca balnearis i aigües termals, ja que hi ragen aigües a 74°C de reconegudes propietats terapèutiques, conegudes ja al segle I abans de Crist i de les quals avui es pot seguir gaudint als seus tres hotels-balneari. A la fi del segle XIX el balneari va conèixer un gran desenvolupament. D'aquesta activitat termal donen fe la Font del Lleó, situada a la plaça del mateix nom (compte, que a ningú se li passi pel cap beure un glop per refrescar-se perquè aquesta aigua també raja a 74°C), al centre de Caldes; les esmentades termes romanes, del s. I a. de C., les més ben conservades de tota la península Ibèrica, formades per una piscina envoltada de galeries cobertes per voltes de mig punt; o els banys termals El Safareig, un espai públic on es pot gaudir d'un bany terapèutic que aprofita l'estructura d'un antic safareig. També els tres hotels-balneari de Caldes: <a href="https://www.termesvictoria.com/" target="_blank">Termes Victoria</a>, Broquetas i Vila de Caldes. <br><br> Però si un vol saber-ho tot sobre el termalisme, ha de fer una pausada visita al Museu Thermalia dedicat a la cultura de l'aigua termal, amb la mostra 'L’essència balneària'. De les seves quatre plantes una està dedicada al termalisme, una altra a exposicions temporals i a les altres dues hi ha una mostra amb obres del pintor i escultor Manolo Hugué, que va arribar a Caldes de Montbui, precisament, atret per les propietats medicinals de les seves aigües termals. A més, fruit de l'amistat que Hugué va mantenir amb Picasso, també hi ha una petita exposició d'obres del cèlebre pintor malagueny. Josep Curto (alamy) Jaciment d'Olèrdola, un passeig per la història més antiga Els amants de l'arqueologia tenen cita al <a href="http://www.macolerdola.cat/" target="_blank">jaciment que hi ha al costat del poble d'Olèrdola</a>, a la comarca de l'Alt Penedès, un poti-poti de construccions de diferents períodes que abasten des de l'edat del bronze fins a l'època altomedieval, amb muralles ciclòpedes i medievals, una talaia romana, restes d'un castell, mostres iberes, un aljub i una capella mossàrab. És aconsellable anar-hi amb bon calçat i, després de la visita, passejar pels voltants. Dins del recinte hi ha un centre d'interpretació que il·lustra sobre el pas dels humans per aquest enclavament estratègic. A la imatge, l'església romànica de Sant Miquel, a la part més alta del municipi d'Olèrdola. Els amants de l'arqueologia tenen cita al <a href="http://www.macolerdola.cat/" target="_blank">jaciment que hi ha al costat del poble d'Olèrdola</a>, a la comarca de l'Alt Penedès, un poti-poti de construccions de diferents períodes que abasten des de l'edat del bronze fins a l'època altomedieval, amb muralles ciclòpedes i medievals, una talaia romana, restes d'un castell, mostres iberes, un aljub i una capella mossàrab. És aconsellable anar-hi amb bon calçat i, després de la visita, passejar pels voltants. Dins del recinte hi ha un centre d'interpretació que il·lustra sobre el pas dels humans per aquest enclavament estratègic. A la imatge, l'església romànica de Sant Miquel, a la part més alta del municipi d'Olèrdola. Ivan Vdovin (alamy) Colònia Güell: natura i modernisme en una colònia industrial El temps sembla haver-se aturat a <a href="https://gaudicoloniaguell.org/ " target="_blank">la Colònia Güell</a>, situada prop de Santa Coloma de Cervelló, a la comarca del Baix Llobregat. Aquesta antiga colònia industrial modernista —oberta a visites tots els caps de setmana de 10.00 a 15.00; 8,5 euros per persona— es conserva tal com la va idear Antoni Gaudí (1852-1926) el 1890 per allotjar els treballadors de la companyia tèxtil Güell, que el seu propietari va decidir portar fora de Barcelona, on ja esclataven els conflictes obrers. Les formes de la cripta modernista dissenyada per l'arquitecte de Reus són un prolegomen de la del temple de la Sagrada Família. Tots els edificis del complex són modernistes i un passeig permet respirar l'atmosfera de la Catalunya de finals del XIX. En el seu moment, la colònia va utilitzar la tecnologia més avançada i tenia serveis socials pioners per millorar la vida dels treballadors: habitatges unifamiliars, escola, comerços, serveis mèdics, jardins, i fins ai tot un ateneu i un teatre. El temps sembla haver-se aturat a <a href="https://gaudicoloniaguell.org/ " target="_blank">la Colònia Güell</a>, situada prop de Santa Coloma de Cervelló, a la comarca del Baix Llobregat. Aquesta antiga colònia industrial modernista —oberta a visites tots els caps de setmana de 10.00 a 15.00; 8,5 euros per persona— es conserva tal com la va idear Antoni Gaudí (1852-1926) el 1890 per allotjar els treballadors de la companyia tèxtil Güell, que el seu propietari va decidir portar fora de Barcelona, on ja esclataven els conflictes obrers. Les formes de la cripta modernista dissenyada per l'arquitecte de Reus són un prolegomen de la del temple de la Sagrada Família. Tots els edificis del complex són modernistes i un passeig permet respirar l'atmosfera de la Catalunya de finals del XIX. En el seu moment, la colònia va utilitzar la tecnologia més avançada i tenia serveis socials pioners per millorar la vida dels treballadors: habitatges unifamiliars, escola, comerços, serveis mèdics, jardins, i fins ai tot un ateneu i un teatre. James Sturcke (alamy) Collserola, una serra que abraça Barcelona Per sortir del tragí de Barcelona sense apartar-se gaire de la ciutat, es pot pujar a <a href="https://www.parcnaturalcollserola.cat/ " target="_blank">aquesta serra que protegeix la ciutat i que representa el seu principal pulmó verd</a>. És un veritable tresor natural per gaudir de la natura, fer senderisme, practicar el ciclisme o fins i tot muntar a cavall. Amb més de 8.000 hectàrees de superfície, està considerat un dels parcs metropolitans més extensos d'Espanya. Dins dels seus límits hi ha dues reserves naturals: la Font Groga i la Rierada-Can Balasc. <br><br> Es pot anar en el funicular al parc d'atraccions del Tibidabo, des d'on hi ha vistes fabuloses de tota la ciutat, o anar a l'altre costat de la muntanya per caminar pels seus nombrosos senders. Per gaudir de les millors vistes, hi ha miradors a cada costat: des de Torre Baró, a Nou Barris, que contempla el Montseny, i des del serral de Finestrelles, a les Corts, que abasta una panoràmica de la ciutat fins al Maresme. Per sortir del tragí de Barcelona sense apartar-se gaire de la ciutat, es pot pujar a <a href="https://www.parcnaturalcollserola.cat/ " target="_blank">aquesta serra que protegeix la ciutat i que representa el seu principal pulmó verd</a>. És un veritable tresor natural per gaudir de la natura, fer senderisme, practicar el ciclisme o fins i tot muntar a cavall. Amb més de 8.000 hectàrees de superfície, està considerat un dels parcs metropolitans més extensos d'Espanya. Dins dels seus límits hi ha dues reserves naturals: la Font Groga i la Rierada-Can Balasc. <br><br> Es pot anar en el funicular al parc d'atraccions del Tibidabo, des d'on hi ha vistes fabuloses de tota la ciutat, o anar a l'altre costat de la muntanya per caminar pels seus nombrosos senders. Per gaudir de les millors vistes, hi ha miradors a cada costat: des de Torre Baró, a Nou Barris, que contempla el Montseny, i des del serral de Finestrelles, a les Corts, que abasta una panoràmica de la ciutat fins al Maresme. <img src="https://ep01.epimg.net/elviajero/imagenes/2021/05/31/album/1622458255_583985_1622464765_noticia_normal.jpg" width="980" height="626" alt="Un jove contempla el capvespre sobre Barcelona des d'un gronxador penjat d'un arbre a les muntanyes de Collserola."></img>