Feed MRSS-S Noticias, elpais.com, en-catala, ciencia ca https://elpais.com Sat, 16 Jul 2022 19:53:11 GMT https://elpais.com/cat/2022/07/15/ciencia/1657879458_515866.html Sat, 16 Jul 2022 19:53:11 GMT https://elpais.com/cat/2022/07/15/ciencia/1657879458_515866.html Jordi Pueyo Busquets Els directors de tres grans centres de recerca catalans analitzen els reptes de la investigació i la transferència tecnològica Els directors de tres grans centres de recerca catalans analitzen els reptes de la investigació i la transferència tecnològica Barcelona Centres investigació Investigació científica Catalunya Medicina Espanya Salut Ciència dècada,limpacte,econòmic,ciència,director,tres,gran,centre,recerca,català,analitzar,repte,investigació,transferència,tecnològica,tecnològic vicens giménez El Barcelona Supercomputing Center (BSC) espera l’arribada de l’ordinador més potent d’Europa. El Barcelona Supercomputing Center (BSC) espera l’arribada de l’ordinador més potent d’Europa. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2022/07/15/ciencia/1657879458_515866_1657879635_noticia_normal.jpg" width="980" height="800" alt="El Barcelona Supercomputing Center (BSC) espera l’arribada de l’ordinador més potent d’Europa."></img><p>La <a href="https://cat.elpais.com/tag/ciencia/a/" target="_blank">ciència</a> a Catalunya està en auge. El Barcelona Supercomputing Center (BSC) espera l’arribada de l’ordinador més potent d’Europa, i el seu creixement disparat, en metres quadrats i en plantilla, avala la seva consolidació com a centre de recerca, més enllà de la infraestructura. L’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) treballa en la tècnica que permetrà la construcció d’una xarxa quàntica de telecomunicacions a Europa. El Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) celebra l’expansió del seu àmbit d’investigació amb la construcció d’un nou edifici a prop de les seves instal·lacions, a l’antic Mercat del Peix, al costat de la Ciutadella, que se centrarà en bio­medicina, biodiversitat i benestar planetari. Els directors dels tres centres coincideixen que el repte de la ciència a Catalunya per a aquesta dècada és incrementar la seva repercussió en l’economia.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2022/07/15/ciencia/1657879458_515866.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2022/07/15/ciencia/1657879458_515866_1657879780_sumario_normal.jpg" width="980" height="654" alt="El Barcelona Supercomputing Center (BSC)."></img><img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2022/07/15/ciencia/1657879458_515866_1657879829_sumario_normal.jpg" width="980" height="514" alt="L’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)."></img><img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2022/07/15/ciencia/1657879458_515866_1657879896_sumario_normal.jpg" width="980" height="654" alt="El Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona."></img><h3>“Els ciutadans han d’entendre les implicacions reals de la investigació”</h3><img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2022/07/15/ciencia/1657879458_515866_1657879709_sumario_normal.jpg" width="980" height="654" alt="La Marató de Tv3 implica els ciutadans en la ciència."></img><p>La Marató de TV3 és una iniciativa que implica els ciutadans en la ciència molt lligada a les línies d’investigació del PRBB. “És un exemple molt lloable. Les causes tenen un component emocional i hi ha una motivació”, reflexiona Lluís Torné sobre com de properes són algunes malalties (com el càncer o l’Alzheimer) per als ciutadans que fan les seves aportacions. Afegeix un altre exemple: la Fundació Pasqual Maragall, que dirigeix: “Els socis aporten diners per fer ciència a llarg termini. Això no s’improvisa, la nostra societat ha evolucionat”.</p> <p>Torné cita Carl Sagan, popular per la sèrie de divulgació científica nord-americana Cosmos: Un viatge personal, dels anys vuitanta: “Si en una democràcia els ciutadans i ciutadanes no entenen la ciència, qui decideix què es fa?”. Continua: “Han d’entendre les implicacions reals de la investigació, com en els transgènics, l’energia o el canvi climàtic, per poder tenir una opinió formada”. Camí pensa que la consciència de la divulgació “ha canviat extraordinàriament” i que “el món de la ciència ha entès que és fonamental explicar-se”. En aquesta evolució, Martorell coincideix: “Fa 10 o 15 anys, per arrencar alguna cosa a un científic pràcticament havies de suplicar”. “A nosaltres la infraestructura ens ajuda molt”, exposa el director associat del BSC. El 2019, 20.000 persones van visitar el supercomputador. Ara el centre d’investigació treballa en perfeccionar aquestes activitats amb vista a l’arribada de la màquina successora.</p> https://elpais.com/cat/2021/05/20/ciencia/1621525609_692101.html Thu, 20 May 2021 17:49:06 GMT https://elpais.com/cat/2021/05/20/ciencia/1621525609_692101.html Carlos Garfella Palmer El cetaci, que deambula desorientat des de principis de març a milers de quilòmetres del seu hàbitat natural, ha aparegut en una platja de l’illa. Experts plantegen sacrificar-la perquè deixi de patir El cetaci, que deambula desorientat des de principis de març a milers de quilòmetres del seu hàbitat natural, ha aparegut en una platja de l’illa. Experts plantegen sacrificar-la perquè deixi de patir Balenes Mamífers marins Biodiversitat Espècies aquàtiques Balears Mamífers Animals Fauna Espècies Medi ambient balena,grisa,gris,perduda,mediterrani,agonitzar,mallorca,cetaci,deambular,desorientar,principi,març,miler,quilòmetre,hàbitat,natural,haver,aparèixer,platja,lilla,experts,plantejar,sacrificar,deixar,patir FOTO: EP / VÍDEO: CARLOS GARFELLA La ballena gris perdida en el Mediterráneo agoniza en Mallorca La ballena gris perdida en el Mediterráneo agoniza en Mallorca La ballena gris perdida en el Mediterráneo agoniza en Mallorca <p>La jove balena grisa Wally (així l'han batejat), de vuit metres de longitud i originària del Pacífic, està agonitzant a la platja de Santa Ponsa, un municipi turístic de Mallorca que aquest dijous s'ha llevat amb l'enorme cetaci nedant a la costa. Fa tres dies, es va albirar aquest mateix animal a Eivissa. Des que hi va accedir per l'estret de Gibraltar, la balena fa més de dos mesos que està extraviada al Mediterrani, un mar que s'ha convertit en un agònic laberint en el qual no troba aliment. “Escolteu! La respiració és cada vegada més lenta”, exclama la veterinària que en aquests moments l'està tractant, Debora Morrinson, a bord d'una llanxa de l'organització Save the Med, mentre l'enorme mamífer deixa veure les seves tones grises per sobre de l'aigua i rebufa a dos metres de l'embarcació. “Està primíssima, és una pena immensa!”, afegeix Morrinson, mentre intenta cridar l'atenció del rorqual per allunyar-lo de la costa i evitar que hi quedi encallat. Atesa la seva situació, experts consultats plantegen sacrificar-la perquè deixi de patir.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2021/05/20/ciencia/1621525609_692101.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2021/05/12/ciencia/1620831246_143579.html Wed, 12 May 2021 15:29:44 GMT https://elpais.com/cat/2021/05/12/ciencia/1620831246_143579.html Tomeu Mascaró Barceló Joan Subirats ha presentat davant de representants del sector científic el pla amb què pretén relacionar la recerca amb l'economia i la ciutadania Joan Subirats ha presentat davant de representants del sector científic el pla amb què pretén relacionar la recerca amb l'economia i la ciutadania R+D Joan Subirats Barcelona Política científica Catalunya Espanya Tecnologia Ciència barcelona,volar,ser,ciutat,ciència,joan subirats,haver,presentar,representant,sector,científic,pla,pretendre,relacionar,recerca,litre,economia,ciutadania t. m. Presentació del pla al Saló de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona, aquest dimecres. Presentació del pla al Saló de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona, aquest dimecres. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/05/12/ciencia/1620831246_143579_1620831749_noticia_normal.jpg" width="980" height="568" alt="Presentació del pla al Saló de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona, aquest dimecres."></img><p>L’Ajuntament de Barcelona ha presentat aquest dimecres davant del teixit científic de la ciutat <a href="https://cat.elpais.com/cat/2021/05/05/ciencia/1620215290_182257.html" target="_blank">el pla Barcelona Ciutat de Ciència 2020-2023</a>, que es concreta en sis grans reptes i 30 actuacions per projectar internacionalment el model de ciència de la ciutat en els propers tres anys. Les trobades entre l’Ajuntament i 53 persones de 35 institucions de l’àmbit científic i acadèmic han desembocat en el document final que ha presentat el tinent d’alcalde de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, Joan Subirats, que ha afirmat que l’Ajuntament ajudarà a crear espais de contacte entre el sector de la investigació científica i el sector empresarial o l’educatiu i contribuirà a la visibilització internacional de Barcelona com una ciutat científica.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2021/05/12/ciencia/1620831246_143579.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2021/05/05/ciencia/1620215290_182257.html Wed, 05 May 2021 12:13:10 GMT https://elpais.com/cat/2021/05/05/ciencia/1620215290_182257.html Toni Polo Bettonica El projecte pretén apropar la ciència a la ciutat com a eina de recuperació econòmica El projecte pretén apropar la ciència a la ciutat com a eina de recuperació econòmica Joan Subirats R+D Barcelona Política científica Ciència barcelona,adaptar,pla ciència,2020-2023,situació,generar,pandèmia,projecte,pretendre,apropar,ciència,ciutat,eina,recuperació,econòmica,econòmic MASSIMILIANO MINOCRI La finca Muñoz Ramonet acollirà investigadors en residència. La finca Muñoz Ramonet acollirà investigadors en residència. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/05/05/ciencia/1620215290_182257_1620216062_noticia_normal.jpg" width="980" height="653" alt="La finca Muñoz Ramonet acollirà investigadors en residència."></img><p>El Pla Ciència 2020-2023 que l'Ajuntament de Barcelona va presentar el març del 2020, tres dies abans que es decretés a Espanya l'estat d'alarma per la covid, s'ha revisat i ampliat amb 25 propostes concretes després d'un procés de debats, participació i propostes per adaptar-lo a la situació actual de pandèmia. La despesa prevista ha augmentat en 1,4 milions d'euros, provinents del Fons Covid, de manera que el pressupost d'aquest any arribarà als 5 milions d'euros. “Es tracta de consolidar tot un treball previ, en aquestes dues últimes legislatures, per reforçar Barcelona en el mapa de la política científica”, ha dit Joan Subirats, tinent d'alcalde i regidor de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2021/05/05/ciencia/1620215290_182257.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2021/04/30/ciencia/1619770808_264518.html Fri, 30 Apr 2021 10:12:30 GMT https://elpais.com/cat/2021/04/30/ciencia/1619770808_264518.html Carlos Garfella Palmer La disminució del soroll consolida la presència de balenes, dofins i catxalots a les costes mediterrànies La disminució del soroll consolida la presència de balenes, dofins i catxalots a les costes mediterrànies Balenes Mar Mediterrani Mamífers marins Espècies aquàtiques Oceans i mars Mamífers Espais naturals Animals Aigua Fauna Espècies Medi ambient silenci,cetaci,disminució,soroll,consolidar,presència,balena,dofí,catxalot,costa,mediterrànies,mediterrani Arxiu Fernando Garfella Catxalots en aigües de Cabrera (Balears). Catxalots en aigües de Cabrera (Balears). <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/04/30/ciencia/1619770808_264518_1619771032_noticia_normal.jpg" width="980" height="560" alt="Catxalots en aigües de Cabrera (Balears)."></img><p>Una de les coses que més fascinen els qui han aconseguit apropar-s'hi és el ventall de sons que són capaços d'emetre, com si s'acabessin de cruspir una orquestra completa, els catxalots del Mediterrani. Hi ha cants documentats. El 2019, una expedició de la fundació Save The Med va aconseguir apropar-se a pocs metres d'un grup que descansava, a la superfície, prop de l'illa de Cabrera (Balears). Al vídeo, la mare, de més de 15 metres de llarg, protegeix les cries. Per cada metre que el càmera submarí avança cap a ella, l'animal augmenta els decibels del crit per alertar de la seva presència. L'oïda pot arribar a ser més important que els seus propis ulls, diuen els experts.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2021/04/30/ciencia/1619770808_264518.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/04/30/ciencia/1619770808_264518_1619771100_sumario_normal.jpg" width="980" height="460" alt="."></img> https://elpais.com/cat/2021/03/26/ciencia/1616772261_529706.html Fri, 26 Mar 2021 17:41:02 GMT https://elpais.com/cat/2021/03/26/ciencia/1616772261_529706.html El País El moviment en contra del canvi climàtic i a favor de la biodiversitat té lloc aquest dissabte El moviment en contra del canvi climàtic i a favor de la biodiversitat té lloc aquest dissabte L'Hora del Planeta WWF Contaminació lumínica Ecologistes ONG Dies mundials Organitzacions mediambientals Canvi climàtic Solidaritat Contaminació Protecció ambiental Problemes ambientals Desenvolupament sostenible Esdeveniments Societat Medi ambient paÍs,sumar,planeta,any,celebrar,casa,moviment,canvi,climàtic,biodiversitat,tenir lloc,dissabte <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/03/26/ciencia/1616772261_529706_1616780438_noticia_normal.jpg" width="980" height="526" alt="."></img><p>L'Hora del Planeta apaga, una vegada l'any, ciutats i pobles al voltant del món per conscienciar sobre la cura del medi ambient. A més, convida els ciutadans a unir-se a aquest moviment amb concentracions i activitats, però aquesta edició, que es fa dissabte, opta per cridar a l'acció des de la llar per adaptar-se a la pandèmia. EL PAÍS se suma, un any més, a aquesta iniciativa.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2021/03/26/ciencia/1616772261_529706.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2021/03/22/ciencia/1616407420_330812.html Mon, 22 Mar 2021 10:12:37 GMT https://elpais.com/cat/2021/03/22/ciencia/1616407420_330812.html Milagros Pérez Oliva L'oncòleg va desenvolupar noves teràpies moleculars que han empès la medicina personalitzada L'oncòleg va desenvolupar noves teràpies moleculars que han empès la medicina personalitzada Josep Baselga Oncologia Obituaris Hospital General Vall d'Hebron Càncer Hospitals Especialitats mèdiques Assistència sanitària Malalties Medicina Sanitat Salut josep baselga,investigador,brillant,costat,capçalera,malalt,l,oncòleg,anar,desenvolupar,noves,nou,teràpia,molecular,haver,empènyer,medicina,personalitzar Luis Sevillano Josep Baselga, en una imatge del novembre del 2011. Josep Baselga, en una imatge del novembre del 2011. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/03/22/ciencia/1616407420_330812_1616407557_noticia_normal.jpg" width="980" height="568" alt="Josep Baselga, en una imatge del novembre del 2011."></img><p><a href="https://cat.elpais.com/tag/josep_baselga/a/" target="_blank">Josep Baselga</a> reunia en la seva persona múltiples dualitats que rarament es donen juntes i que, quan convergeixen, tenen un efecte multiplicador que condueix a l'excel·lència. En el seu cas, el van portar a convertir-se en una de les figures més preeminents de l'oncologia mundial. En la primera dualitat, Baselga unia l'empatia, la proximitat i el desvetllament del metge que no abandona la capçalera del llit del pacient, però era alhora un excel·lent organitzador, exigent i implacable, amb un lideratge que feia créixer tant l'equip com la institució.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2021/03/22/ciencia/1616407420_330812.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2021/02/26/ciencia/1614331500_133718.html Fri, 26 Feb 2021 10:33:56 GMT https://elpais.com/cat/2021/02/26/ciencia/1614331500_133718.html Jacinto Antón L’espai dedicat a l'ornitologia constata l’interès a l’alça que hi ha per les aus a Catalunya L’espai dedicat a l'ornitologia constata l’interès a l’alça que hi ha per les aus a Catalunya Ornitologia El Prat de Llobregat Zoologia Província Barcelona Catalunya Ràdio Mitjans comunicació Espanya Comunicació Ciència radio de el somormujo,celebrar,100,programa,alar,lespai,dedicar,litre,ornitologia,constatar,linterès,lalça,haver,au,catalunya Una parella de cabussons. Una parella de cabussons. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/02/26/ciencia/1614331500_133718_1614332925_noticia_normal.jpg" width="980" height="735" alt="Una parella de cabussons."></img><p>Es pot dir que el temps ha passat volant. <a href="https://laradiodelsomormujo.com/"><em>La Radio del Somormujo</em>, l'espai del Prat Ràdio</a> dedicat a les aus, va començar a emetre's el setembre del 2018 i acaba de complir el seu programa número 100. Van triar com a emblema el cabussó (<em>somormujo</em> en castellà) en lloc d'un ocell més conegut per despertar la curiositat. Pensaven que seria una cosa de quatre gats (encara que esmentar aquí els felins, que es fan un tip de menjar ocells, 27 milions d'ocells l'any només al Regne Unit, no sembla el més diplomàtic), i resulta que han aconseguit un èxit notable, que testifica l'interès que els ocells estan despertant en la nostra societat.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2021/02/26/ciencia/1614331500_133718.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/02/26/ciencia/1614331500_133718_1614331819_sumario_normal.jpg" width="980" height="652" alt="José David Muñoz i José Luis Copete, conductors de 'La Radio del Somormujo'."></img> https://elpais.com/cat/2021/02/25/ciencia/1614266130_111396.html Thu, 25 Feb 2021 18:57:25 GMT https://elpais.com/cat/2021/02/25/ciencia/1614266130_111396.html Jessica Mouzo Quintáns La pandèmia ha retardat l’atenció al càncer. Els oncòlegs estimen que els diagnòstics van caure un 21% en la primera onada La pandèmia ha retardat l’atenció al càncer. Els oncòlegs estimen que els diagnòstics van caure un 21% en la primera onada Llistes espera Càncer Coronavirus Covid-19 Atenció al pacient Pandèmia Coronavirus Pacients Epidèmia Malalts Malalties Assistència sanitària Medicina Sanitat Salut metge,anar,oblidar,tenir,tumor,pandèmia,haver,retardar,latenció,càncer,oncòleg,estimar,diagnòstic,caure,21 %,primera,onada Cristóbal Castro Alicia Redondo, diagnosticada de càncer de còlon al novembre, a casa seva, a Terrassa. Alicia Redondo, diagnosticada de càncer de còlon al novembre, a casa seva, a Terrassa. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/02/25/ciencia/1614266130_111396_1614267356_noticia_normal.jpg" width="980" height="654" alt="Alicia Redondo, diagnosticada de càncer de còlon al novembre, a casa seva, a Terrassa."></img><p>El tortuós periple d'Alicia Redondo pel sistema sanitari va començar el juliol passat amb una diarrea que no acabava de remetre. Va passar per la consulta telefònica del centre de salut, les urgències de l'ambulatori i de l'hospital, el metge de capçalera una altra vegada i el digestòleg. “No em passava. Anava al lavabo fins a 25 vegades al dia. Vaig perdre sis quilos”, relata la dona, de 45 anys. Desesperada, esperant des del setembre una colonoscòpia que no arribava, va acudir al novembre a la sanitat privada i allà sí, la prova va revelar el diagnòstic: càncer de còlon amb afectació al fetge i al pulmó. Dos mesos després, li va trucar el digestòleg. “Em va preguntar com estava. I li vaig dir: ‘tinc un tumor en estadi IV [el més avançat]’. Si estava des de juliol amb diarrea i pèrdua de pes, crec que era per estudiar-ho urgentment. Però es van oblidar de mi. El càncer ja hi era, però si me l'haguessin detectat al setembre amb la colonoscòpia, potser hauria guanyat temps per tractar-lo”, lamenta.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2021/02/25/ciencia/1614266130_111396.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>“Ja em vaig preocupar d’anar als metges, ara haig d’ocupar-me del càncer”</h3><p>Assimilar el diagnòstic és el més complex. "El mes de desembre va ser de decaiguda. Afrontar la primera visita a oncologia és molt dur. Els ànims ara van fluctuant", explica l'Alicia, que ha recorregut als serveis de suport psicològic d'Oncolliga, una de les organitzacions de la Federació Catalana d'Entitats contra el Càncer. "Al principi sí que pensava 'i si la sanitat pública m'hagués atès a l'agost? Però ja no hi puc fer res. Jo ja em vaig preocupar d'anar als metges i ara haig d'ocupar-me del càncer. No puc tornar enrere", afirma.</p> https://elpais.com/cat/2021/02/24/ciencia/1614184544_398134.html Wed, 24 Feb 2021 18:52:20 GMT https://elpais.com/cat/2021/02/24/ciencia/1614184544_398134.html Javier Salas Les proves del contagi per superfícies o la utilitat de les nebulitzacions estan qüestionats, però encara es gasten recursos en aquestes mesures que ofereixen una falsa sensació de seguretat Les proves del contagi per superfícies o la utilitat de les nebulitzacions estan qüestionats, però encara es gasten recursos en aquestes mesures que ofereixen una falsa sensació de seguretat Coronavirus Covid-19 Pandèmia Coronavirus Malalties infeccioses Virologia Epidèmia Malalties Microbiologia Medicina Biologia Salut Ciències naturals Ciència any,fumigar,coronavirus,cas,teatre,pandèmic,prova,contagi,superfície,utilitat,nebulitzacions,estar,qüestionar,gastar,recurs,mesura,oferir,falsa,fals,sensació,seguretat Antonio Garcia / EFE Un bomber de la Diputació de Terol, durant les tasques de desinfecció d'una residència. Un bomber de la Diputació de Terol, durant les tasques de desinfecció d'una residència. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/02/24/ciencia/1614184544_398134_1614184656_noticia_normal.jpg" width="980" height="654" alt="Un bomber de la Diputació de Terol, durant les tasques de desinfecció d'una residència."></img><p>L'Administració dels Estats Units va decidir fumigar les instal·lacions de la Casa Blanca després que marxés Donald Trump. Així, hores abans que Joe Biden ocupés la residència presidencial, un equip d'operaris es va dedicar a nebulitzar desinfectant les estances. La setmana passada, els britànics veien com el seu primer ministre, Boris Johnson, s'esmerçava a netejar el seient d'una cadira. Un any després que un nou coronavirus sotmetés el món, es prenen massa mesures de cara a la galeria. És el “teatre pandèmic”, com el va definir l'abril del 2020 la investigadora Zeynep Tufekci en un article en el qual criticava accions inútils i fins i tot contraproduents, com ara tancar els parcs.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2021/02/24/ciencia/1614184544_398134.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/02/24/ciencia/1614184544_398134_1614185886_sumario_normal.jpg" width="980" height="654" alt="Una persona desinfecta el perímetre que envolta una escola pública gallega, el febrer del 2021 després d'un brot al centre."></img> https://elpais.com/cat/2021/02/23/ciencia/1614079197_778689.html Tue, 23 Feb 2021 12:44:12 GMT https://elpais.com/cat/2021/02/23/ciencia/1614079197_778689.html Jessica Mouzo Quintáns L’hemorràgia subaracnoidal és un tipus d’ictus que acostuma a manifestar-se amb un mal de cap intens. Un estudi de l’Hospital del Mar alerta que un de cada quatre casos es confon amb altres malalties més lleus L’hemorràgia subaracnoidal és un tipus d’ictus que acostuma a manifestar-se amb un mal de cap intens. Un estudi de l’Hospital del Mar alerta que un de cada quatre casos es confon amb altres malalties més lleus Hospital del Mar Derrame cerebral ACV Enfermedades cerebrovasculares Malalties neurològiques Hospitals Assistència sanitària Malalties Medicina Sanitat Salut laccident,cerebrovascular,samaga,duna,falsa,fals,migranya,lhemorràgia,subaracnoidal,ser,tipus,dictus,acostumar,manifestar,mal,cap,intens,estudi,lhospital,mar,alertar,un de cada quatre,cas,confondre,malaltia,lleu M. Minocri Raquel Txavarria, que va patir al novembre una hemorràgia subaracnoidea, a casa seva, a Barcelona. Raquel Txavarria, que va patir al novembre una hemorràgia subaracnoidea, a casa seva, a Barcelona. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/02/23/ciencia/1614079197_778689_1614079284_noticia_normal.jpg" width="980" height="654" alt="Raquel Txavarria, que va patir al novembre una hemorràgia subaracnoidea, a casa seva, a Barcelona."></img><p>De sobte, sense més, a Raquel Txavarria li va agafar un mal de cap terrible. Sentia una pressió molt forta a la part de darrere del crani, es marejava, vomitava i tenia molta son. “Jo sabia que m'estava morint perquè aquell mal de cap no era normal, era molt intens”, explica la noia, de 26 anys. En tot just unes hores, ella, jove, sana i sense malalties prèvies, ingressava a la unitat de vigilància intensiva de <a href="https://cat.elpais.com/tag/hospital_del_mar/a/">l'Hospital del Mar de Barcelona</a> en estat crític. Patia una hemorràgia subaracnoidal pel trencament d'un aneurisma, un accident cerebrovascular que es produeix a partir d'una malformació a la paret d'una artèria: el vas es dilata, formant una mena de globus (aneurisma) que, quan es trenca, provoca una hemorràgia fora del cervell, entre les dues membranes meníngies. El pronòstic és molt dolent, sobretot si es detecta tard. La Raquel va tenir sort i símptomes clars, però una de les amenaces de l'hemorràgia subaracnoidal és que de vegades només es manifesta amb una intensa cefalea que pot confondre el diagnòstic. Un estudi de l'Hospital del Mar revela que un de cada quatre casos, de fet, es confon amb una migranya.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2021/02/23/ciencia/1614079197_778689.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/02/23/ciencia/1614079197_778689_1614081416_sumario_normal.jpg" width="980" height="654" alt="La doctora Ana Zapatero (dreta) i una altra sanitària atenen Raquel Txavarria a la UCI de l'Hospital del Mar de Barcelona."></img><img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/02/23/ciencia/1614079197_778689_1614081720_sumario_normal.jpg" width="980" height="590" alt="La intensivista Ana Zapatero (dreta) acompanya la pacient Raquel Txavarria a una sala de neuroangiografia a l'Hospital del Mar, el desembre passat."></img> https://elpais.com/cat/2021/02/16/ciencia/1613472760_352447.html Tue, 16 Feb 2021 11:45:02 GMT https://elpais.com/cat/2021/02/16/ciencia/1613472760_352447.html Clemente Álvarez Una investigació que ha seguit el creixement de 3.700 infants mostra que la pol·lució afecta el pes dels nounats i el desenvolupament pulmonar i cognitiu Una investigació que ha seguit el creixement de 3.700 infants mostra que la pol·lució afecta el pes dels nounats i el desenvolupament pulmonar i cognitiu Sabadell Província Barcelona Contaminació atmosfèrica Investigació científica Catalunya Contaminació Problemes ambientals Espanya Medi ambient Ciència créixer,barri,contaminació,aire,net,investigació,haver,seguir,creixement,3.700,infant,mostrar,pol·lució,afectar,pe,nounat,desenvolupament,pulmonar,cognitiu Juan Barbosa El Roger fent uns tocs de pilota a Sabadell. El Roger fent uns tocs de pilota a Sabadell. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/02/16/ciencia/1613472760_352447_1613475294_noticia_normal.jpg" width="980" height="587" alt="El Roger fent uns tocs de pilota a Sabadell."></img><p>Quan Belén Hinarejos va anar a fer-se el 2005 la primera ecografia d'embaràs, la de les 12 setmanes de gestació, una infermera al Centre d'Atenció Primària de Sant Fèlix, a Sabadell, li va proposar formar part d'una investigació. Així va ser com va començar el seguiment científic del desenvolupament del seu fill, el Roger. Llavors era un fetus de tot just uns grams, però avui està a punt de fer 15 anys i les proves continuen. Tots dos formen part de les més de 3.700 mares i 3.700 fills monitorats a set àrees del país dins del <a href="https://www.isglobal.org/-/proyecto-inma-infancia-y-medio-ambiente">projecte INMA, coordinat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)</a>. Una investigació amb voluntaris que ja dura 20 anys, la més ambiciosa d'aquest tipus que s'ha fet a Espanya, amb resultats que mostren l'impacte de la contaminació en la mida en el moment de néixer i en el desenvolupament de la funció pulmonar o cognitiva.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2021/02/16/ciencia/1613472760_352447.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/02/16/ciencia/1613472760_352447_1613475609_sumario_normal.jpg" width="980" height="438" alt="El Roger, de 14 anys, i una imatge de la zona on viu a Sabadell."></img><img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/02/16/ciencia/1613472760_352447_1613475731_sumario_normal.jpg" width="980" height="396" alt="L'Arantxa, de 15 anys, i una imatge de la zona on viu als afores de València."></img> https://elpais.com/cat/2021/02/12/ciencia/1613126101_823359.html Fri, 12 Feb 2021 10:51:26 GMT https://elpais.com/cat/2021/02/12/ciencia/1613126101_823359.html EFE La ubicació més probable per construir-lo és el Parc Sanitari Pere Virgili de Barcelona La ubicació més probable per construir-lo és el Parc Sanitari Pere Virgili de Barcelona Innovació Càncer Política científica Hospitals Malalties Assistència sanitària Medicina Sanitat Salut Ciència catalunya,tenir,primer,accelerador,protó,públic,despanyar,tractament,càncer,ubicació,probable,construir,ser,parc sanitari pere virgili de barcelona Obres al Parc Sanitari Pere Virgili. Obres al Parc Sanitari Pere Virgili. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/02/12/ciencia/1613126101_823359_1613126636_noticia_normal.jpg" width="980" height="652" alt="Obres al Parc Sanitari Pere Virgili."></img><p>Catalunya tindrà el primer accelerador de protons públic d'Espanya per al tractament del <a href="https://cat.elpais.com/tag/cancer/a/" target="_blank">càncer</a>, una innovadora tecnologia coneguda com a protonteràpia, que ara com ara està dirigida majoritàriament a pacients pediàtrics i que elimina els tumors sòlids de forma més precisa i amb molts menys efectes secundaris. La conselleria de Salut ha signat un protocol de col·laboració amb els hospitals Vall d'Hebron, Clínic, Sant Pau, Sant Joan de Déu i l'Institut Català d'Oncologia (ICO) per dotar el sistema sanitari català d'aquesta tecnologia capdavantera, a la qual també tindrien accés pacients de tota Espanya.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2021/02/12/ciencia/1613126101_823359.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2021/01/27/ciencia/1611757163_340924.html Wed, 27 Jan 2021 14:51:58 GMT https://elpais.com/cat/2021/01/27/ciencia/1611757163_340924.html Josep Catà Figuls El conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, defensa que Catalunya sigui pionera en la nova economia de l’espai El conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, defensa que Catalunya sigui pionera en la nova economia de l’espai Jordi Puigneró Satèl·lits comunicacions Espai exterior Generalitat Catalunya Astronàutica Govern autonòmic Comunitats autònomes Política autonòmica Telecomunicacions Administració autonòmica Comunicacions Administració pública Política Ciència govern,llançar,primer,nanosatèl·lit,lespai,març,kazakhstan,conseller,polítiques digitals,jordi puigneró,defensar,catalunya,ser,pionera,pioner,nova,nou,economia NASA Nanosatèl·lits llançats al febrer des de l'Estació Espacial Internacional. Nanosatèl·lits llançats al febrer des de l'Estació Espacial Internacional. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/01/27/ciencia/1611757163_340924_1611757542_noticia_normal.jpg" width="980" height="652" alt="Nanosatèl·lits llançats al febrer des de l'Estació Espacial Internacional."></img><p>Ja hi ha data per al llançament a l'espai del primer nanosatèl·lit català. El 20 de març a les 7.07 (hora catalana) s'enlairarà un coet des del cosmòdrom de Baikonur, al Kazakhstan, que posarà en òrbita el primer nanosatèl·lit fabricat <a href="https://cat.elpais.com/cat/2020/10/27/actualidad/1603814202_409809.html">en el marc de l'estratègia New Space que ha impulsat el Govern amb un pressupost de 18 milions d'euros per a quatre anys</a>. Aquest primer llançament millorarà la connectivitat al territori català, mentre que el següent nanosatèl·lit (previst per a finals d'aquest any o principis del següent) servirà per a l'observació de la Terra i la lluita contra el canvi climàtic.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2021/01/27/ciencia/1611757163_340924.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2021/01/22/ciencia/1611325425_706622.html Fri, 22 Jan 2021 14:40:09 GMT https://elpais.com/cat/2021/01/22/ciencia/1611325425_706622.html Nuño Domínguez La genètica femenina té efectes protectors contra aquest coronavirus La genètica femenina té efectes protectors contra aquest coronavirus Coronavirus Covid-19 Pandèmia Coronavirus Malalties infeccioses Virologia Epidèmia Malalties Microbiologia Medicina Biologia Salut Ciències naturals Ciència noves,nou,clau,covid,matar,doble,dhomes,dona,genètica,femenina,femení,tenir,efecte,protector,coronavirus Massimiliano Minocri Vacunació al personal d'una residència a Polinyà. Vacunació al personal d'una residència a Polinyà. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/01/22/ciencia/1611325425_706622_1611326062_noticia_normal.jpg" width="980" height="654" alt="Vacunació al personal d'una residència a Polinyà."></img><p>La <a href="https://cat.elpais.com/tag/covid_19/a/">covid</a> mata molts més homes que dones. Malgrat un any d'investigació sobre el virus encara no se sap per què. Se sap que l'edat avançada és un dels factors de risc principals, però la mortalitat entre homes grans arriba a ser el doble que entre les dones de la mateixa edat. Això passa amb moltes altres malalties i en part es deu a factors externs de comportament i estil de vida. Però tot i així la diferència és tan brutal que hi ha d'haver alguna cosa més. I hi és: el sexe biològic.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2021/01/22/ciencia/1611325425_706622.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2021/01/15/ciencia/1610706136_409936.html Fri, 15 Jan 2021 10:38:18 GMT https://elpais.com/cat/2021/01/15/ciencia/1610706136_409936.html Nuño Domínguez Experts en evolució viral afirmen que el més probable és que el SARS-CoV-2 deixi de matar i només causi símptomes lleus en nens Experts en evolució viral afirmen que el més probable és que el SARS-CoV-2 deixi de matar i només causi símptomes lleus en nens Coronavirus Covid-19 Coronavirus Pandèmia Virologia Malalties infeccioses Epidèmia Malalties Microbiologia Medicina Biologia Salut covid,transformar,refredat,10,any,expert,evolució,viral,afirmar,probable,ser,sars-cov,2,deixar,matar,causar,símptoma,lleu,nen AFP Una dona amb un nen a Manchester. Una dona amb un nen a Manchester. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/01/15/ciencia/1610706136_409936_1610706670_noticia_normal.jpg" width="360" height="202" alt="Una dona amb un nen a Manchester."></img><p>El món acaba d'entrar en una nova fase de la pandèmia amb l'inici de la vacunació massiva, de la qual depèn bona part del que passi en els propers anys amb el nou <a href="https://cat.elpais.com/tag/coronavirus/a/">coronavirus</a>. La majoria d'experts pensa que el SARS-CoV-2 no desapareixerà mai, però això no ha de ser una cosa dolenta. Quan la majoria de la població estigui vacunada, el patogen començarà a atenuar-se, i produirà una infecció asimptomàtica per als adults i només un lleu refredat en nens, segons un estudi acabat de publicar a <em>Science</em>.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2021/01/15/ciencia/1610706136_409936.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2020/12/21/ciencia/1608552883_084685.html Mon, 21 Dec 2020 13:00:44 GMT https://elpais.com/cat/2020/12/21/ciencia/1608552883_084685.html EFE L'ús de la cirurgia robòtica minimitza les complicacions, evita infeccions a la paret abdominal o l'aparició d'hèrnies i afavoreix una ràpida recuperació L'ús de la cirurgia robòtica minimitza les complicacions, evita infeccions a la paret abdominal o l'aparició d'hèrnies i afavoreix una ràpida recuperació Hospital Clínic Barcelona Trasplantaments Cirurgia Tractament mèdic Hospitals Assistència sanitària Medicina Sanitat Salut clínic,primer,hospital,europeu,fer,100,trasplantament,ronyó,robòtics,l,usar,cirurgia,robòtica,minimitzar,complicació,evitar,infecció,paret,abdominal,litre,aparició,d,hèrnia,afavorir,ràpida,ràpid,recuperació FRANCISCO AVIA (hospital clínic) Un moment d'un trasplantament al Clínic, el 2016. Un moment d'un trasplantament al Clínic, el 2016. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2020/12/21/ciencia/1608552883_084685_1608553573_noticia_normal.jpg" width="980" height="572" alt="Un moment d'un trasplantament al Clínic, el 2016."></img><p>L'Hospital Clínic de Barcelona va dur a terme, a principis de desembre, el <a href="https://cat.elpais.com/tag/trasplantes/a/" target="_blank">trasplantament</a> de ronyó robòtic número 100 i es va convertir així en el primer centre d'Europa a arribar a aquesta xifra, des que va començar, el juny del 2015. Segons informa en un comunicat el Clínic, cada any es fan una vintena de trasplantaments robòtics de pacients vius, així com d'intervencions no robòtiques, totes dues liderades pel servei d'Urologia, que dirigeix el doctor Antonio Alcaraz.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2020/12/21/ciencia/1608552883_084685.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2020/12/21/ciencia/1608547875_975205.html Mon, 21 Dec 2020 12:33:41 GMT https://elpais.com/cat/2020/12/21/ciencia/1608547875_975205.html María Neira La directora del Departament de Salut Pública de l’OMS, María Neira, explica de quina manera respirar contaminació pot provocar més de 400.000 morts prematures l’any a Europa La directora del Departament de Salut Pública de l’OMS, María Neira, explica de quina manera respirar contaminació pot provocar més de 400.000 morts prematures l’any a Europa Opinió OMS Morts Contaminació atmosfèrica Contaminació Malalties Problemes ambientals Medicina Medi ambient Salut contaminació,laire,matar,directora,departament de salut pública,loms,maría neira,explicar,manera,respirar,poder,provocar,400.000,mort,prematures,prematur,lany,europa Joan Sánchez Barcelona sota una capa de contaminació, des de la Carretera de les Aigües, el 2018. Barcelona sota una capa de contaminació, des de la Carretera de les Aigües, el 2018. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2020/12/21/ciencia/1608547875_975205_1608553979_noticia_normal.jpg" width="980" height="567" alt="Barcelona sota una capa de contaminació, des de la Carretera de les Aigües, el 2018."></img><p>Respirar. Milers de vegades al dia, tots necessitem respirar. No podem deixar de fer-ho. Més de 10.000 litres d'aire passen cada dia pels nostres pulmons, que, insaciables, demanen més i de manera constant. Intenteu deixar de respirar un minut. Difícil, eh?</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2020/12/21/ciencia/1608547875_975205.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2020/11/24/ciencia/1606202331_756182.html Tue, 24 Nov 2020 07:58:14 GMT https://elpais.com/cat/2020/11/24/ciencia/1606202331_756182.html Guillermo Abril La contaminació de l'aire provoca almenys 379.000 morts prematures cada any a la UE, segons un informe de l'Agència de Medi Ambient europea La contaminació de l'aire provoca almenys 379.000 morts prematures cada any a la UE, segons un informe de l'Agència de Medi Ambient europea Barcelona Coronavirus Covid-19 Coronavirus Pandèmia Contaminació atmosfèrica Catalunya Contaminació Problemes ambientals Espanya Medi ambient Salut Ciències naturals Ciència barcelona,anar,liderar,caiguda,demissions,primer,confinament,contaminació,litre,aire,provocar,379.000,mort,prematures,prematur,any,ue,informe,agència de medi ambient,europea,europeu Massimiliano Minocri Barcelona durant el primer confinament, sense els alts índexs de contaminació. Barcelona durant el primer confinament, sense els alts índexs de contaminació. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2020/11/24/ciencia/1606202331_756182_1606202649_noticia_normal.jpg" width="980" height="584" alt="Barcelona durant el primer confinament, sense els alts índexs de contaminació."></img><p>Barcelona va ser, durant la primera <a href="https://cat.elpais.com/tag/coronavirus/a/" target="_blank">crisi sanitària del coronavirus</a>, la ciutat de la Unió Europea <a href="https://cat.elpais.com/cat/2020/04/04/catalunya/1586035357_498864.html" target="_blank">on més va caure la contaminació ambiental. Entre el 15 de març i el 30 d'abril</a>, coincidint amb un sever confinament i la suspensió de l'activitat no essencial, les emissions de NO van caure un 59% a la capital catalana. Ho revela l'informe anual de qualitat de l'aire de l'Agència Europea de Medi Ambient (AEMA), publicat aquest dilluns i que analitza les ciutats més grans.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2020/11/24/ciencia/1606202331_756182.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2020/11/20/ciencia/1605864868_550850.html Fri, 20 Nov 2020 11:15:44 GMT https://elpais.com/cat/2020/11/20/ciencia/1605864868_550850.html Marc Rovira Detingut un agent mediambiental per la mort del plantígrad, que es creia que havia estat com a conseqüència de l’enfrontament amb un altre animal Detingut un agent mediambiental per la mort del plantígrad, que es creia que havia estat com a conseqüència de l’enfrontament amb un altre animal Espècies protegides Política ambiental Pirineus Serralades Espais naturals Protecció ambiental Medi ambient los cachou,baralla,anar,existir,detenir,agent,mediambiental,mort,plantígrad,creure,haver,estar,lenfrontament,animal Consell General d'Aran Cadàver de l'os Cachou, de sis anys. Cadàver de l'os Cachou, de sis anys. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2020/11/20/ciencia/1605864868_550850_1605865514_noticia_normal.jpg" width="980" height="552" alt="Cadàver de l'os Cachou, de sis anys."></img><p><a href="https://cat.elpais.com/cat/2020/04/09/actualidad/1586459568_409581.html">La mort de l'os Cachou va semblar un accident</a>, però en realitat no ho va ser. És el que sospita la jutgessa de Viella (Vall d'Aran), que s'encarrega d'investigar la mort del plantígrad, el cadàver del qual va aparèixer al fons d'un barranc de 40 metres a la Vall d'Aran a l'abril. Van ser agents de Medi Ambient del Consell General d'Aran els qui van avisar de la troballa de l'animal, prop del municipi de Les, a tocar de la frontera amb França. El veredicte inicial, avalat i divulgat pel Govern aranès, va dictaminar que <a href="https://cat.elpais.com/cat/2020/04/14/catalunya/1586885793_917100.html">el Cachou havia caigut després de barallar-se amb una altra fera</a>. Mig any després, la jutgessa ha ordenat detenir un dels guardes del cos de Medi Ambient per la seva presumpta relació amb l'enverinament de l'os.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2020/11/20/ciencia/1605864868_550850.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2020/11/18/ciencia/1605710529_993211.html Wed, 18 Nov 2020 16:44:46 GMT https://elpais.com/cat/2020/11/18/ciencia/1605710529_993211.html Carlos Garfella Palmer Només aquest any, 85 exemplars han estat recuperats a les illes després d’enganxar-se amb rudimentaris artefactes utilitzats a les costes africanes Només aquest any, 85 exemplars han estat recuperats a les illes després d’enganxar-se amb rudimentaris artefactes utilitzats a les costes africanes Tortugues Rèptils Biodiversitat Pesca Balears Animals Fauna Espècies Agroalimentació Espanya Medi ambient xarxes,fantasma,fenomen,lligar,pobresa,disparar,rescat,tortuga,balears,any,85,exemplar,haver,ser,recuperar,illa,denganxar,rudimentari,artefacte,utilitzar,costa,africanes,africà SAVE THE MED / FERNANDO GARFELLA Rescat d'una tortuga a Balears. Rescat d'una tortuga a Balears. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2020/11/18/ciencia/1605710529_993211_1605711572_noticia_normal.jpg" width="980" height="619" alt="Rescat d'una tortuga a Balears."></img><p>El mar no acostuma a donar una segona oportunitat i la tortuga Thunderbird, que ha tingut la sort de tenir-la, no l'ha desaprofitada. Travessar l'estret de Gibraltar per endinsar-se en la immensitat de l'oceà Atlàntic pot convertir-se en una cursa d'obstacles plàstics. “En aquest sentit, la costa marroquina és molt perillosa. Es podia haver tornat a quedar embullada”, respira ja tranquil Ricardo Sagarminaga, biòleg de la fundació Save the Med. L'agost passat, aquest rèptil de 15 anys i 75 centímetres de closca va ser retornat a l'aigua després que el rescaressin a Mallorca entre una pasterada de fils, ampolles i teles. “La van trobar a temps i es va deslliurar d'amputacions. D'altres, però, no han tingut tanta sort”, afegeix l'investigador mentre segueix el seu rastre satel·litari des de l'ordinador.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2020/11/18/ciencia/1605710529_993211.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2020/11/18/ciencia/1605710529_993211_1605711062_sumario_normal.jpg" width="980" height="552" alt="Una tortuga atrapada per les xarxes de pesca fantasma a Balears."></img><h3>Més nius a les platges espanyoles</h3><p>El 24 de juliol del 2019 es va documentar per primera vegada la posada d'ous en una platja d'Eivissa. Abans, n'hi va haver a Castelló, Calblanque (Cartagena) i Castelldefels (Barcelona). Aquest any, la nidificació a Balears s'ha consolidat amb nius a Menorca; s'ha estès al litoral català fins a arribar a la platja de la ciutat de Barcelona i la sorra de Marbella ha acollit el primer niu registrat al mar d'Alborán. Dels nou nius registrats l'any passat a les costes espanyoles s'ha passat a 27 aquest 2020, segons les dades del projecte <em>Caretta a la vista</em>. Els experts creuen que aquesta progressiva colonització de les costes espanyoles anirà a més en els propers anys a causa de l'escalfament global. “Com més temperatura hi ha a la sorra, més probable és que hi neixin femelles. Com que la nostra costa és més freda, ara estan optant per niar aquí per poder mantenir l'equilibri entre sexes”, explica Marcos Llorente, biòleg expert de l'estació del CSIC a Doñana (Huelva).</p> https://elpais.com/cat/2020/11/09/ciencia/1604924375_073667.html Mon, 09 Nov 2020 13:10:16 GMT https://elpais.com/cat/2020/11/09/ciencia/1604924375_073667.html Clara Blanchar La presència de nicotina és més alta als barris amb menys nivell socioeconòmic, segons el treball La presència de nicotina és més alta als barris amb menys nivell socioeconòmic, segons el treball Nens Barcelona Parcs i jardins Tabaquisme Addiccions Tabac Catalunya Àrees urbanes Infància Malalties Medicina Europa Espanya Urbanisme Salut Societat estudi,europeu,trobar,fum,tabac,41 %,parc,46 %,entrada,descoles,presència,nicotina,ser,alta,alt,barri,nivell,socioeconòmic,treball Massimiliano Minocri Entorn de l'escola Grèvol de Barcelona, amb senyalització que adverteix de la proximitat del centre. Entorn de l'escola Grèvol de Barcelona, amb senyalització que adverteix de la proximitat del centre. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2020/11/09/ciencia/1604924375_073667_1604924969_noticia_normal.jpg" width="980" height="558" alt="Entorn de l'escola Grèvol de Barcelona, amb senyalització que adverteix de la proximitat del centre."></img><p>El fum del tabac està present a les entrades de les escoles i als parcs infantils europeus. Ho demostra un estudi coordinat per investigadors de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) que ha trobat nicotina ambiental procedent del fum del tabac al 41% dels parcs infantils i al 46% dels accessos a escoles de primària. L'estudi s'ha fet a 11 països i ha detectat també que la presència de nicotina a l'aire és més elevada on les polítiques de control del tabaquisme són menys restrictives o als barris amb un menor nivell socioeconòmic.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2020/11/09/ciencia/1604924375_073667.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2020/10/26/ciencia/1603704832_320887.html Mon, 26 Oct 2020 11:09:28 GMT https://elpais.com/cat/2020/10/26/ciencia/1603704832_320887.html Mariano Zafra,Javier Salas Els interiors són més perillosos, però és possible minimitzar els riscos si es posen en joc totes les mesures dispobibles per combatre el contagi per aerosols. Aquestes són les probabilitats d'infecció en tres escenaris quotidians depenent de la ventilació, les mascaretes i la durada de la trobada Els interiors són més perillosos, però és possible minimitzar els riscos si es posen en joc totes les mesures dispobibles per combatre el contagi per aerosols. Aquestes són les probabilitats d'infecció en tres escenaris quotidians depenent de la ventilació, les mascaretes i la durada de la trobada Coronavirus Covid-19 Pandèmia Coronavirus Malalties infeccioses Virologia Epidèmia Malalties Microbiologia Medicina Biologia Salut Ciències naturals Ciència sala,destar,bar,classe,contagiar,coronavirus,laire,interior,ser,perillós,possible,minimitzar,risc,posar,joc,mesura,dispobibles,combatre,contagi,aerosol,probabilitat,d,infecció,tres,escenari,quotidià,dependre,ventilació,mascaretes,durada,trobada <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2020/10/26/ciencia/1603704832_320887_1603709465_noticia_normal.jpg" width="980" height="561" alt="."></img><p>La covid es contagia per l'aire, sobretot en interiors. No és tan infecciosa com el xarampió, però els científics ja reconeixen obertament el paper que exerceix en la pandèmia el contagi per aerosols, minúscules partícules contagioses que exhala un malalt i queden suspeses en l'aire en ambients tancats. Com funciona aquesta manera de contagi? I sobretot, com podem aturar-lo?</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2020/10/26/ciencia/1603704832_320887.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2020/10/26/ciencia/1603704832_320887_1603709404_sumario_normal.jpg" width="980" height="692"></img><div id="traduccion"> <p><strong>Exemple. </strong>En una casa es reuneixen sis persones, una de les quals està contagiada. El 31% dels brots coneguts a Espanya es donen en aquest tipus de reunions socials, sobretot en trobades amb familiars i amics.<br /><br />Independentment de la distància, si passessin quatre hores sense mascareta ni ventilació i parlant en veu alta, es contagiarien les altres cinc persones (segons el model científic explicat en la metodologia).</p> <p>En cas de fer servir mascareta, aquest risc es reduiria a quatre contagis. Les mascaretes per si soles no eviten els contagis si l'exposició és molt perllongada.</p> <p>El perill d'infecció es redueix per sota d'una persona contagiada quan el grup fa servir les mascaretes, escurça la durada de la trobada a la meitat i a més ventila.</p> </div><img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2020/10/26/ciencia/1603704832_320887_1603709697_sumario_normal.jpg" width="980" height="722"></img><p id="traduccion"><strong>Exemple.</strong> En un bar es redueix l'aforament a la meitat, amb 15 persones consumint i tres empleats. Les portes estan tancades i no hi ha ventilació mecànica.</p> <p>En el pitjor dels casos, sense prendre cap mesura, passades quatre hores s'infecten 14 clients.</p> <p>Si fan servir permanentment les mascaretes, aquesta probabilitat cau fins als 8 contagis.</p> <p>En ventilar el local, que es pot fer amb bons equips de condicionament de l'aire, i si s'escurça l'estona que passen al bar, la probabilitat de contagi es desploma fins a tot just una única persona.</p><img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2020/10/26/ciencia/1603704832_320887_1603709716_sumario_normal.jpg" width="980" height="675"></img><p id="traduccion"><strong>Exemple.</strong> En una escola, la situació més perillosa es donaria en una aula sense ventilació en la qual la persona infectada fos el professor (pacient 0).</p> <p>Si passessin dues hores de classe amb un docent malalt, sense prendre cap mesura contra els aerosols, la probabilitat de contagi arribaria fins a 12 alumnes.</p> <p>Si tots portessin mascareta, només 5 es podrien contagiar. En brots reals s'ha observat que la distribució dels contagis és aleatòria, ja que els aerosols s'acumulen i distribueixen per tota la sala sense ventilar.</p> <p>Si a més es ventila durant la lliçó (de manera natural o mecànica) i es para després d'una hora per renovar completament l'aire, el risc es desploma.</p> https://elpais.com/cat/2020/10/21/ciencia/1603277712_639071.html Wed, 21 Oct 2020 11:31:13 GMT https://elpais.com/cat/2020/10/21/ciencia/1603277712_639071.html Mar Rocabert Maltas La Vall d’Hebron i la Universitat Pompeu Fabra desenvolupen una eina d’intel·ligència artificial que incorporarà almenys 100 òrgans que es rebutjaven La Vall d’Hebron i la Universitat Pompeu Fabra desenvolupen una eina d’intel·ligència artificial que incorporarà almenys 100 òrgans que es rebutjaven Trasplantament fetge Hospital General Vall d'Hebron UPF Trasplantaments Cirurgia Tractament mèdic Hospitals Universitat Assistència sanitària Educació superior Medicina Sistema educatiu Sanitat Educació Salut aplicació,permetre,precisar,fetge,ser,útil,transplantament,vall,dhebron,universitat pompeu fabra,desenvolupar,eina,dintel·ligència,artificial,incorporar,100,òrgan,rebutjar Livercolor serà una aplicació de mòbil per avaluar els fetges. Livercolor serà una aplicació de mòbil per avaluar els fetges. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2020/10/21/ciencia/1603277712_639071_1603278036_noticia_normal.jpg" width="980" height="865" alt="Livercolor serà una aplicació de mòbil per avaluar els fetges."></img><p>Cada any es fan més de 1.000 <a href="https://cat.elpais.com/tag/trasplante_higado/a/" target="_blank">transplantaments de fetge</a> a Espanya, però entre 300 i 400 òrgans de donants són rebutjats. Fins ara, per avaluar si un fetge és apte per a una altra persona es té en compte sobretot l’experiència del cirurgià, i el motiu per descartar-los acostuma a ser l'esteatosi (acumulació de greix). La nova eina d’intel·ligència artificial que han desenvolupat investigadors del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) permetrà decidir en pocs segons, amb més precisió que l’ull clínic, si un òrgan és apte per al transplantament. Amb una fotografia i una aplicació mòbil, es podrà tenir el diagnòstic en segons i validar com a útils com a mínim un centenar de fetges que fins ara es descartaven.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2020/10/21/ciencia/1603277712_639071.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2020/10/15/ciencia/1602747039_482036.html Thu, 15 Oct 2020 08:52:07 GMT https://elpais.com/cat/2020/10/15/ciencia/1602747039_482036.html Marta Rodríguez Un estudi demostra que disminueix l'estrès en general i especialment en les persones que es mediquen per alguna malaltia crònica Un estudi demostra que disminueix l'estrès en general i especialment en les persones que es mediquen per alguna malaltia crònica Girona Mar Mediterrani Salut mental Submarinisme Oceans i mars Esports aquàtics Catalunya Espais naturals Medicina preventiva Aigua Esports Medicina Espanya Salut Medi ambient submarinisme,beneficiós,salut,mental,estudi,demostrar,disminuir,litre,estressar,persona,medicar,malaltia,crònica,crònic MANUEL ALCAIDE Submarinistes dalt del vaixell. Submarinistes dalt del vaixell. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2020/10/15/ciencia/1602747039_482036_1602747112_noticia_normal.jpg" width="980" height="734" alt="Submarinistes dalt del vaixell."></img><p>Un estudi realitzat durant el 2018 i el 2019 al Parc Natural del Cap de Creus (Alt Empordà) demostra que el <a href="https://cat.elpais.com/tag/submarinismo/a/" target="_blank">submarinisme</a> és beneficiós per a la salut mental. Uns qüestionaris estàndard –testats clínicament– que van respondre 250 persones abans i després de dur a terme l'activitat demostren que el grau d'estrès és menor en sortir de l'aigua. Aquesta disminució és més notòria en les persones que han de medicar-se regularment per alguna malaltia crònica. Així, en el qüestionari previ a iniciar l'activitat les persones amb malalties mostren un estrès superior a la resta. En sortir, no obstant això, la puntuació de tots dos baixa fins als mateixos valors, la qual cosa indica que la disminució de la situació d'estrès ha estat superior en els pacients que pateixen alguna patologia.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2020/10/15/ciencia/1602747039_482036.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p>