Feed MRSS-S Noticias, elpais.com, en-catala, economia ca https://elpais.com Sun, 23 May 2021 18:28:59 GMT https://elpais.com/cat/2021/05/23/economia/1621789714_861201.html Sun, 23 May 2021 18:28:59 GMT https://elpais.com/cat/2021/05/23/economia/1621789714_861201.html Mar Rocabert Maltas Negocis de tot Catalunya resisteixen el pas de la història, també la crisi per la covid Negocis de tot Catalunya resisteixen el pas de la història, també la crisi per la covid Opinió Coronavirus Covid-19 Comunitat Valenciana Pandèmia Viatges Epidèmia Ofertes turístiques Malalties Turisme Medicina Espanya Cultura Mitjans comunicació Comunicació Societat Política Salut comerços,200,any,persiana,apujar,negocis,catalunya,resistir,pas,història,crisi,covid M.MINOCRI La Cereria Subirà, del carrer de la Llibreteria. La Cereria Subirà, del carrer de la Llibreteria. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/05/23/economia/1621789714_861201_1621789825_noticia_normal.jpg" width="980" height="704" alt="La Cereria Subirà, del carrer de la Llibreteria. "></img><p>Fer 100 anys no és fàcil, però arribar als 200 anys és un repte de més abast del qual poden presumir molt pocs. Negocis tan longeus com la Cereria Subirà. Sota d'una majestuosa escala premodernista, dues senyores s'apropen al taulell i demanen un ciri de bateig. És temps de celebracions religioses i sembla que aquesta primavera sí que n’hi haurà. No han anat a una cereria qualsevol, sinó a la més antiga de Barcelona, oberta el 1761 al barri Gòtic per Francesc Galí. Ha passat per tres famílies en 260 anys despatxant espelmes i derivats. Després d'un incendi el 1969, l'obrador de la rebotiga es va traslladar a Sentmenat.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2021/05/23/economia/1621789714_861201.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/05/23/economia/1621789714_861201_1621794528_sumario_normal.jpg" width="980" height="616" alt="Interior de la Fonda Europa de Granollers."></img> https://elpais.com/cat/2021/05/23/economia/1621789297_298155.html Sun, 23 May 2021 17:17:44 GMT https://elpais.com/cat/2021/05/23/economia/1621789297_298155.html Josep Catà Figuls Molt afectat per les restriccions, aquest sector ha vist com durant més d'un any els esdeveniments s'han cancel·lat Molt afectat per les restriccions, aquest sector ha vist com durant més d'un any els esdeveniments s'han cancel·lat MWC Fires tecnològiques Mobile World Capital Fires comercials Fundacions Comerç Esdeveniments Tecnologia Societat Ciència mobile,reactivar,congrés,reserva,hoteleres,hoteler,resistir,afectar,restricció,sector,haver,veure,d,any,esdeveniment,s,cancel·lar JOSEP LAGO (AFP) Sin titulo John Hoffman. John Hoffman. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/05/23/economia/1621789297_298155_1621789537_noticia_normal.jpg" width="980" height="654" alt="John Hoffman."></img><p>La confirmació que el Mobile World Congress tira endavant i se celebrarà malgrat les baixes d'empreses participants i les dificultats derivades de la pandèmia suposa un reconeixement al sector de l'organització dels congressos, que ja ha reactivat la programació. Molt afectat per les restriccions, aquest sector ha vist com durant més d'un any els esdeveniments s'han cancel·lat, ajornat o reduït a versions virtuals que s'han demostrat insuficients. Amb tot, l'alegria de tornar encara no s'ha traslladat als hotels: amb prou feines hi ha reserves i es preveu que els congressistes siguin més locals que internacionals.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2021/05/23/economia/1621789297_298155.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2021/05/08/economia/1620497933_728552.html Sat, 08 May 2021 18:23:20 GMT https://elpais.com/cat/2021/05/08/economia/1620497933_728552.html Josep Catà Figuls El 2020 es van destruir 77.300 llocs de treball a Catalunya, i els sindicats avisen que molts no es recuperaran El 2020 es van destruir 77.300 llocs de treball a Catalunya, i els sindicats avisen que molts no es recuperaran Pandèmia Ocupació Epidèmia Malalties Empreses Medicina Economia Feina Salut crisi,miler,persona,reconvertir,carrera,professional,2020,anar,destruir,77.300,lloc,treball,catalunya,sindicat,avisar,recuperar Joan Sánchez D'esquerra a dreta: Bàrbara Ruiz, Claudio Gonzàlez, Fanny Ripollès i Valeria Ibáñez. D'esquerra a dreta: Bàrbara Ruiz, Claudio Gonzàlez, Fanny Ripollès i Valeria Ibáñez. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/05/08/economia/1620497933_728552_1620498110_noticia_normal.jpg" width="980" height="653" alt="D'esquerra a dreta: Bàrbara Ruiz, Claudio Gonzàlez, Fanny Ripollès i Valeria Ibáñez."></img><p>Amb la <a href="https://cat.elpais.com/tag/pandemia/a/">pandèmia de la covid-19 </a>va sorgir una crisi econòmica que s'allargarà encara més que la sanitària. El confinament i les restriccions han deixat un gran forat en el mercat laboral. Sectors com el turisme, la restauració, el comerç i la cultura van passar de ser font d'ocupació a quedar-se buits. En espera que es reprengui l'activitat, molts treballadors s'han vist forçats a reorientar completament la seva vida professional. Sindicats i entitats que ajuden en la reinserció laboral han notat un repunt de demanda en plans de formació i d'assessorament.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2021/05/08/economia/1620497933_728552.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2021/05/01/economia/1619887836_154127.html Sat, 01 May 2021 18:25:29 GMT https://elpais.com/cat/2021/05/01/economia/1619887836_154127.html Blanca Cia Més de 1.700 comerços i restaurants han iniciat activitat a Barcelona des de maig de 2020 Més de 1.700 comerços i restaurants han iniciat activitat a Barcelona des de maig de 2020 Barcelona Pandèmia Coronavirus Epidèmia Catalunya Empreses Economia Espanya Salut negocis,satreveixen,obrir,plena,ple,pandèmia,1.700,comerç,restaurant,haver,iniciar,activitat,barcelona,maig de 2020 Carles Ribas Ingrid, esquerra, i Marina, han obert una botiga de moda, Nineet, a la plaça de Gal.la Placídia de Barcelona. Ingrid, esquerra, i Marina, han obert una botiga de moda, Nineet, a la plaça de Gal.la Placídia de Barcelona. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/05/01/economia/1619887836_154127_1619888094_noticia_normal.jpg" width="980" height="583" alt="Ingrid, esquerra, i Marina, han obert una botiga de moda, Nineet, a la plaça de Gal.la Placídia de Barcelona."></img><p>En un carrer on el 95% de les persianes estan abaixades pel cessament temporal o total dels negocis, el cèntric carrer de Ferran de Barcelona, el febrer passat es va obrir un petit restaurant, Mustafà, amb el nom del propietari, un turc que va emigrar del seu natal Ismir (Turquia) fa 42 anys i que s’ha dedicat a la restauració a Alemanya durant un quart de segle. Fa 15 anys es va establir a Barcelona treballant primer en un restaurant fins que va muntar un petit negoci a la Barceloneta, que regenta amb el seu fill, però ara té tancat. “És que no hi ha ni un turista”, argumenta. Uns visitants que tampoc es veuen al carrer de Ferran. “Però aquí és diferent, passa més gent. Ha sigut una oportunitat perquè han rebaixat el preu del lloguer un 40%”, reconeix. Així que va decidir emprendre una nova aventura.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2021/05/01/economia/1619887836_154127.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/05/01/economia/1619887836_154127_1619888508_sumario_normal.jpg" width="980" height="587" alt="Mustafà, propietari del restaurant Mustafa’s, obert recentment al carrer de Ferran de Barcelona."></img><h3>Més tancaments que obertures en un any de covid</h3><p>Una recent enquesta de l'entitat Comertia –que agrupa mitjanes empreses familiars a Catalunya– apuntava que des de l'inici de la pandèmia, per cada vuit comerços que abaixaven la persiana per la crisi, cinc la pujaven per primera vegada. En els 24 eixos comercials agrupats a Fundació Barcelona Comerç, l'última dada és que, el gener passat, l'índex de tancaments era del 7,5% i de les obertures no tenen constància exacta fins que els comerciants no s'associen. En tot cas, en un panorama de crisi, que en un any s'hagin obert més de 1.700 negocis és una xifra que ha sorprès al sector. Segons les dades de l'Ajuntament, els mesos que van concentrar més obertures van ser els centrals de l'estiu passat, després van descendir i han tornat a despuntar a partir de febrer.</p> https://elpais.com/cat/2021/04/18/economia/1618764947_314692.html Sun, 18 Apr 2021 17:15:25 GMT https://elpais.com/cat/2021/04/18/economia/1618764947_314692.html Jordi Pueyo Busquets Barcelona, amb el 40,5% dels centres dedicats a cursos intensius de programació, lidera un sector que el 2020 va créixer un 26,70% Barcelona, amb el 40,5% dels centres dedicats a cursos intensius de programació, lidera un sector que el 2020 va créixer un 26,70% Llenguatges programació Barcelona Mobile World Capital Catalunya Fundacions Programes informàtics Informàtica Espanya Indústria Societat bootcamps,trobar,feina,tic,sis mesos,barcelona,40,5 %,centre,dedicar,curs,intensiu,programació,liderar,sector,2020,anar,créixer,26,70 % ALBERT GARCIA Alumnes d'un 'bootcamp' de l'escola Nuclio de Barcelona, divendres passat. Alumnes d'un 'bootcamp' de l'escola Nuclio de Barcelona, divendres passat. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/04/18/economia/1618764947_314692_1618765721_noticia_normal.jpg" width="980" height="654" alt="Alumnes d'un 'bootcamp' de l'escola Nuclio de Barcelona, divendres passat."></img><p>Un 77% d'alumnes de cursos intensius de programació informàtica que segueixen la metodologia nord-americana dels anomenats <em>bootcamps</em> troba feina al cap de sis mesos. Són dades d'un estudi de la <a href="https://cat.elpais.com/tag/mwcb_fundacion_mobile_world_capital_barcelona" target="_blank">Mobile World Capital</a>, que analitza per primera vegada a Espanya aquest nou tipus de formació no reglada, alternativa als tradicionals graus i màsters, amb programes enfocats a habilitats molt específiques. Barcelona, amb el 40,5% dels centres, lidera el sector, que el 2020 va créixer un 26,70% (26 milions facturats) malgrat la pandèmia.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2021/04/18/economia/1618764947_314692.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>Cursos amb més dones: un 36%</h3><p>El sector tecnològic és molt masculí, amb només un 16,5% dels llocs de treball ocupats per dones, segons dades de l'informe Digital Talent Overview 2020. Tanmateix, l'estudi de la Mobile World Capital destaca que els <em>bootcamps</em> analitzats tenen un 36% d'alumnes dones. De fet, hi ha algunes escoles com Allwomen.tech, amb seu a Barcelona, que només ofereixen programes per a dones. “Som un espai per crear comunitat i referents entre professores i alumnes”, en destaca la directora, Laura Fernández.</p> https://elpais.com/cat/2021/04/13/economia/1618321314_515433.html Tue, 13 Apr 2021 14:05:24 GMT https://elpais.com/cat/2021/04/13/economia/1618321314_515433.html Dani Cordero L’empresari va llançar Agua Lavanda als Estats Units i en ple franquisme va fer el salt a París amb Paco Rabanne L’empresari va llançar Agua Lavanda als Estats Units i en ple franquisme va fer el salt a París amb Paco Rabanne Mariano Puig Obituaris Perfumeria Empresaris Empreses Economia Indústria morir,mariano puig,puntal,lexpansió,grup,perfumer,lempresari,anar,llançar,agua lavanda,estats units,ple,franquisme,fer,salt,parís,paco rabanne L'empresari Mariano Puig. L'empresari Mariano Puig. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/04/13/economia/1618321314_515433_1618322463_noticia_normal.jpg" width="980" height="553" alt="L'empresari Mariano Puig."></img><p>Mariano Puig Planas, membre de la segona generació familiar que va alçar <a href="https://cat.elpais.com/cat/2014/12/06/catalunya/1417869914_848582.html">el grup Puig al cim de la perfumeria, la cosmètica i la moda</a>, ha mort aquest dimarts als 93 anys. Va formar un tàndem amb el seu germà Antonio per fer progressar l'empresa fundada pel seu pare a Barcelona fins al que és avui. Si Antonio va ser el responsable creatiu dels flascons en plena autarquia espanyola, Mariano va ser el responsable de l'expansió internacional d'un dels grans conglomerats empresarials espanyols, amb una facturació superior als 1.500 milions d'euros i múltiples i reconegudes marques sota el seu paraigua.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2021/04/13/economia/1618321314_515433.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2021/04/10/economia/1618068221_376874.html Sat, 10 Apr 2021 15:31:41 GMT https://elpais.com/cat/2021/04/10/economia/1618068221_376874.html Luis Hidalgo La música torna a l'antiga plaça de toros de Barcelona La música torna a l'antiga plaça de toros de Barcelona Exposicions Festivals Agenda cultural Agenda Llibres Esdeveniments Cultura Espectacles Espanya Art Societat manel,tornar,directe,monumental,música,litre,antiga,antic,plaça,toro,barcelona CARLES RIBAS Manel el divendres a La Monumental. Manel el divendres a La Monumental. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/04/10/economia/1618068221_376874_1618068351_noticia_normal.jpg" width="980" height="615" alt="Manel el divendres a La Monumental. "></img><p>Plaça de toros Monumental de Barcelona a una hora tan poc taurina com les 18.45 hores. El cel està ennuvolat, però les previsions dels meteoròlegs vaticinen que no plourà. Però que els antitaurins no tremolin: buides les graderies i la tribuna, desertes les llotges, abandonats els refugis, òrfena de sentit la porta gran, solitari el corredor, avui no hi haurà montera prenent vol, de la mateixa manera que peülla ni cap ‘manoletina’ trepitjaran l'alber. Inútil la porta de torils, l'arena no fa olor de sang i por. Al seu lloc hi ha una cosa tan prosaica com centenars de cadires plegables, en les quals 800 persones assistirien a una nova reinvenció dels espais per a la música en directe. I a la música en directe ha arribat el model que per als museus representa el Chillida Leku: tot a l'aire lliure i les obres exposades amb distància social entre elles. Això sí, mentre les sales de concerts segueixin tancades, per molt bonic que sigui l'entorn seguirem mig sords.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2021/04/10/economia/1618068221_376874.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2021/04/01/economia/1617301480_956963.html Thu, 01 Apr 2021 19:01:09 GMT https://elpais.com/cat/2021/04/01/economia/1617301480_956963.html CINCO DÍAS La baixa se suma a les de Sony, Ericsson, Nokia, Oracle, Facebook, Cisco i BT La baixa se suma a les de Sony, Ericsson, Nokia, Oracle, Facebook, Cisco i BT MWC Fires tecnològiques Mobile World Capital Google Coronavirus Cercadors Alphabet Fires comercials Fundacions Virologia Malalties infeccioses Malalties Microbiologia Comerç Esdeveniments Medicina Internet Empreses Tecnologia Societat Biologia Salut Comunicacions Ciències naturals Ciència google,intel,cancel·lar,assistència,mobile world congress,covid-19,baixa,sumar,sony,ericsson,nokia,oracle,facebook,cisco,bt EFE El teletrabajo dejará de ser la norma en Google en septiembre El logotip de Google a les oficines de Londres. El logotip de Google a les oficines de Londres. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/04/01/economia/1617301480_956963_1617301577_noticia_normal.jpg" width="980" height="546" alt="El logotip de Google a les oficines de Londres. "></img><p>Dos gegants tecnològics més, Google i Intel, s'han afegit a la llista de grans noms del sector que han decidit absentar-se, a causa de la covid, de l'edició d'aquest any en format presencial del <a href="https://cat.elpais.com/tag/mwc_mobile_world_congress" target="_blank">Mobile World Congress</a> (MWC) de Barcelona, prevista del 28 de juny a l'1 de juliol.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2021/04/01/economia/1617301480_956963.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2021/04/01/economia/1617291714_987004.html Thu, 01 Apr 2021 17:15:05 GMT https://elpais.com/cat/2021/04/01/economia/1617291714_987004.html El País L'empresa utilitzarà aquest capital per estendre el repartiment ultraràpid, que a Barcelona es tanca en 10 minuts L'empresa utilitzarà aquest capital per estendre el repartiment ultraràpid, que a Barcelona es tanca en 10 minuts Glovo Apps Aplicacions informàtiques Telefonia mòbil multimèdia Programes informàtics Telefonia mòbil Empreses Informàtica Mobilitat Telefonia Economia Tecnologia Telecomunicacions Indústria Comunicacions Ciència glovo,captar,450 milions,ronda,finançament,gran,duna,companyia,emergent,espanya,l,empresa,utilitzar,capital,estendre,repartiment,ultraràpid,barcelona,tancar,10,minut Gianluca Battista Repartidors de plataformes digitals a Barcelona. Repartidors de plataformes digitals a Barcelona. <img src="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2019/10/02/catalunya/1570043796_558660_1570043899_noticia_normal.jpg" width="980" height="562" alt="Repartidors de plataformes digitals a Barcelona."></img><p>La plataforma de repartiment <a href="https://cat.elpais.com/tag/glovo" target="_blank">Glovo</a> ha anunciat aquest dijous el tancament de la ronda de finançament més gran aconseguit per una empresa emergent (start-up) espanyola: 450 milions d’euros. Segons la nota emesa per la companyia, amb aquest capital espera estendre la seva xarxa als països on ja està assentada: “Aquesta inversió ens permetrà créixer als nostres mercats principals, accelerar la nostra posició de lideratge en llocs on ja som molt forts”, ha afirmat Oscar Pierre, cofundador de l'empresa.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2021/04/01/economia/1617291714_987004.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2021/03/28/economia/1616959256_022539.html Sun, 28 Mar 2021 19:25:27 GMT https://elpais.com/cat/2021/03/28/economia/1616959256_022539.html Blanca Cia Eduard Torres, president del Consorci de Turisme de Barcelona, afirma que part dels visitants que esperen tenen la vacunació avançada Eduard Torres, president del Consorci de Turisme de Barcelona, afirma que part dels visitants que esperen tenen la vacunació avançada recuperació,turisme,ser,juny,eduard torres,president,consorci de turisme de barcelona,afirmar,part,visitant,esperar,tenir,vacunació,avançada Joan Sánchez Eduard Torres, president de Turisme de Barcelona. Eduard Torres, president de Turisme de Barcelona. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/03/28/economia/1616959256_022539_1616959359_noticia_normal.jpg" width="980" height="562" alt="Eduard Torres, president de Turisme de Barcelona."></img><p>Eduard Torres (Barcelona, 1968) va assumir la presidència del Consorci Turisme de Barcelona –conformat majoritàriament per la Cambra de Comerç i l'Ajuntament de Barcelona– el novembre del 2019. Un any que va ser rècord turístic a la capital catalana amb 12 milions de visitants i també amb màxims de nombre de congressos i convencions. “El debat se centrava llavors en com posar fre a la massificació turística i a la gentrificació, començàvem a treballar en una estratègia per corregir el que no funcionava. Va arribar la pandèmia i ara s'ha evidenciat la importància de l'activitat que comporta el turisme per a la ciutat, perquè s'han vist carrers buits, restauració tancada i comerços a mig gas a les zones més turístiques”, apunta Torres, fundador de la cadena d'hotels Grup Duquesa.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2021/03/28/economia/1616959256_022539.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2021/03/18/economia/1616055891_070595.html Thu, 18 Mar 2021 11:32:15 GMT https://elpais.com/cat/2021/03/18/economia/1616055891_070595.html Anna Gener,Eduardo González És precís i possible dissenyar un model en què llogaters i propietaris surtin guanyant És precís i possible dissenyar un model en què llogaters i propietaris surtin guanyant Opinió Habitatges lloguer Mercat immobiliari Habitatge Urbanisme diàleg,social,tripartir,nova,nou,llei,dhabitatge,ser,precís,possible,dissenyar,model,llogater,propietari,sortir,guanyar Massimiliano Minocri Anuncis de pisos en lloguer a Barcelona. Anuncis de pisos en lloguer a Barcelona. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/03/18/economia/1616055891_070595_1616056368_noticia_normal.jpg" width="980" height="565" alt="Anuncis de pisos en lloguer a Barcelona."></img><p>Vivim dies crucials per al mercat residencial a Espanya, mentre el Govern enllesteix la primera Llei Estatal d'Habitatge de la democràcia. L'accés a l'habitatge s'ha convertit en una de les preocupacions principals de la nostra societat. No en va hem patit tres crisis d'habitatge consecutives: la gran crisi immobiliària que va arrencar el 2007, les fortes escalades en els preus de lloguer a partir del 2014 i, finalment, la nova emergència habitacional, causada per la crisi de la covid-19.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2021/03/18/economia/1616055891_070595.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2021/03/17/economia/1615992752_676905.html Wed, 17 Mar 2021 16:03:39 GMT https://elpais.com/cat/2021/03/17/economia/1615992752_676905.html EFE La directora de Turisme de Barcelona, Marian Muro, espera que les ganes de sortir, el passaport sanitari o l'augment de la connectivitat atreguin gent a la capital catalana La directora de Turisme de Barcelona, Marian Muro, espera que les ganes de sortir, el passaport sanitari o l'augment de la connectivitat atreguin gent a la capital catalana Barcelona Coronavirus Covid-19 Pandèmia Coronavirus Catalunya Turisme Espanya barcelona,esperar,tenir,estiu,50 %,visitant,anar,rebre,2019,directora,turisme de barcelona,marian muro,gana,sortir,passaport,sanitari,litre,augment,connectivitat,atreure,gent,capital,catalana,català Alejandro García (EFE) La reactivació de la restauració és clau per atreure visitants a Barcelona. La reactivació de la restauració és clau per atreure visitants a Barcelona. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/03/17/economia/1615992752_676905_1615993480_noticia_normal.jpg" width="980" height="573" alt="La reactivació de la restauració és clau per atreure visitants a Barcelona."></img><p>La directora de <a href="https://cat.elpais.com/tag/turismo_de_barcelona/a/" target="_blank">Turisme de Barcelona</a>, Marian Muro, espera que la ciutat tingui aquest estiu un 50% dels turistes de la temporada estival del 2019, <a href="https://cat.elpais.com/cat/2020/08/11/catalunya/1597168967_094471.html" target="_blank">a causa de les ganes de sortir</a>, del passaport sanitari o de l'augment de la connectivitat, tot i que ha demanat que es facin tests d'antígens per moure's amb més tranquil·litat. Durant la roda de premsa de presentació de la campanya <em>Barcelona Workation</em>, Muro ha dit que <a href="https://cat.elpais.com/cat/2021/03/15/catalunya/1615801855_934878.html" target="_blank">"aquest estiu pot ajudar molt" el sector el fet que es posi en marxa</a> el passaport o certificat sanitari i s'estableixi la possibilitat de lliure circulació a Europa, sense haver de fer quarantena.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2021/03/17/economia/1615992752_676905.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2021/02/21/economia/1613932946_280596.html Sun, 21 Feb 2021 18:45:38 GMT https://elpais.com/cat/2021/02/21/economia/1613932946_280596.html Dani Cordero Més d'un centenar d'establiments van tancar el 2020 i molts dels que continuen actius van tenir pèrdues Més d'un centenar d'establiments van tancar el 2020 i molts dels que continuen actius van tenir pèrdues Cotxes Vehicles Contaminació Ciutats sostenibles Problemes ambientals Desenvolupament urbà Desenvolupament sostenible Transport Urbanisme Medi ambient caiguda,venda,cotxa,asfixiar,concessionari,d,centenar,establiment,anar,tancar,2020,continuar,actiu,tenir,pèrdua CRISTÓBAL CASTRO Un treballador mostra uun cotxe a una clienta en un concessionari de Terrassa. Un treballador mostra uun cotxe a una clienta en un concessionari de Terrassa. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/02/21/economia/1613932946_280596_1613933023_noticia_normal.jpg" width="980" height="653" alt="Un treballador mostra uun cotxe a una clienta en un concessionari de Terrassa."></img><p>Canàries ha patit més que cap altra comunitat autònoma l’<em>annus horribilis </em>dels concessionaris de cotxes a Espanya. L'entrada de potencials clients als seus establiments per preguntar per un cotxe ha caigut a la meitat i l'elevat atur i l'afectació en forma d’ERTO que ha generat la crisi en el turisme ha provocat que les negatives a la demanda de finançament arribin s algunes marques més populars al 40%. A la caiguda d'aquest canal de venda a particulars s'hi afegeix la del lloguer de vehicles. Amb el turisme gairebé col·lapsat, no hi ha activitat i les empreses de lloguer de cotxes han paralitzat la renovació de les flotes. Han passat de ser clients dels concessionaris (responsables d'un terç de les matriculacions a les illes) a competidors: volen treure's de sobre part dels més de 90.000 turismes que s’acostumen a moure per les illes en règim de lloguer. “Està sent molt dur. L’absència de turisme està fent que fins i tot hagi desaparegut el consum que feien les companyies de lloguer”, explica Manuel Sánchez, conseller delegat de Grup Rafael Afonso. Però el que passa a les illes també està passant, amb menor intensitat, a la resta d'Espanya. El consum d'oli, de pastilles de fre, de pneumàtics... Tot està sota mínims en un mercat que ha vist com les matriculacions queien un 32% i aprofundien la seva caiguda al gener (un 51%). La companyia dirigida per Sánchez és una de les del sector de concessionaris que, davant de la falta d'aparences de recuperació, ha sumat els acomiadaments a les regulacions temporals d'ocupació.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2021/02/21/economia/1613932946_280596.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2021/02/03/economia/1612368487_849658.html Wed, 03 Feb 2021 23:04:31 GMT https://elpais.com/cat/2021/02/03/economia/1612368487_849658.html Dani Cordero Les matèries seleccionades són la descarbonització, les bateries elèctriques, l’hidrogen verd, la salut o la racionalització de l’ús de l’aigua Les matèries seleccionades són la descarbonització, les bateries elèctriques, l’hidrogen verd, la salut o la racionalització de l’ús de l’aigua Industria ecológica Crisi econòmica coronavirus Covid-19 Coronavirus Covid-19 Crisi econòmica Pandèmia Coronavirus Recessió econòmica Conjuntura econòmica Unión Europea Automoció Europa Organitzacions internacionals Economia Relacions exteriors Salut Indústria Ciència catalunya,confiar,ue,activar,41.000 milions,inversió,matèria,seleccionar,ser,descarbonització,bateria,elèctriques,elèctric,lhidrogen,verd,salut,racionalització,lús,laigua BEI / Europa Press Seu del BEI a Luxemburg. Seu del BEI a Luxemburg. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/02/03/economia/1612368487_849658_1612368609_noticia_normal.jpg" width="980" height="544" alt="Seu del BEI a Luxemburg. "></img><p>Un projecte centrat en l'automoció que gira entorn d'una fàbrica de bateries, un altre centrat en la generació i l'ús d'hidrogen verd i un tercer sobre descarbonització industrial. Són les tres principals iniciatives que Catalunya portarà a Brussel·les per intentar captar fons europeus per a la reactivació econòmica. Aquests tres projectes requereixen 20.707 milions en inversions, la meitat del volum que la Generalitat vol promoure a través de 27 iniciatives.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2021/02/03/economia/1612368487_849658.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2021/02/02/economia/1612261330_636339.html Tue, 02 Feb 2021 11:08:13 GMT https://elpais.com/cat/2021/02/02/economia/1612261330_636339.html Dani Cordero Falten 11 mesos perquè marxi l'empresa i encara no se sap quin serà el desenllaç del tancament més gran d’una fàbrica a Catalunya Falten 11 mesos perquè marxi l'empresa i encara no se sap quin serà el desenllaç del tancament més gran d’una fàbrica a Catalunya Zona Franca Nissan Nissan Motors Barcelona Fabricants automòbils Catalunya Automoció Empreses Economia Espanya Indústria nissan,crisi,fer,trontollar,indústria,faltar,11 mesos,marxar,litre,empresa,saber,ser,desenllaç,tancament,gran,duna,fàbrica,catalunya M. Minocri Dos treballadors de Nissan conversen a la sortia de la planta de la Zona Franca. Dos treballadors de Nissan conversen a la sortia de la planta de la Zona Franca. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/02/02/economia/1612261330_636339_1612261427_noticia_normal.jpg" width="980" height="654" alt="Dos treballadors de Nissan conversen a la sortia de la planta de la Zona Franca."></img><p>El proper titular del Departament d'Empresa es trobarà sobre la taula quan assumeixi el càrrec una carpeta que conté els detalls de <a href="https://cat.elpais.com/cat/2020/05/31/economia/1590957383_429338.html">la pitjor crisi industrial de Catalunya en els últims anys: el tancament de Nissan</a> a la Zona Franca de Barcelona (a més de les plantes de Montcada i Sant Andreu de la Barca) al desembre. Afecta 2.500 treballadors directes i 15.000 més d'indirectes i possiblement el futur de part d'una indústria que ha vist com la seva ocupació es reduïa un 20% des del 2007. Joan Tristany, director general de l'associació d'indústries Amec, adverteix: “Si perdem aquest substrat que representen els 20.000 treballadors de Nissan, de cap manera tindrem més inversions estrangeres. Hem tingut una política industrial efectiva a mitges però força reactiva i poc previsora”. En el cas de Nissan es van obviar cinc anys sense noves inversions, símptoma de falta de projecte i pròleg d'un tancament per inanició.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2021/02/02/economia/1612261330_636339.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2021/01/31/economia/1612118453_401279.html Sun, 31 Jan 2021 21:19:19 GMT https://elpais.com/cat/2021/01/31/economia/1612118453_401279.html Dani Cordero,Josep Catà Figuls La taxa a Catalunya va arribar l’any passat a la pitjor dada en cinc anys, el 27,3% La taxa a Catalunya va arribar l’any passat a la pitjor dada en cinc anys, el 27,3% Aturats Atur juvenil Població activa Desocupació Coronavirus Covid-19 Pandèmia Coronavirus Ocupació Malalties infeccioses Virologia Epidèmia Malalties Microbiologia Medicina Feina Biologia Salut Ciències naturals Ciència pandèmia,sacarnissa,latur,juvenil,taxa,catalunya,anar,arribar,lany,passar,pitjor,dada,cinc,any,27,3 % GIANLUCA BATTISTA El Marc, la Marta, l'Ingrid i l'Arlet, a Barcelona. El Marc, la Marta, l'Ingrid i l'Arlet, a Barcelona. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/01/31/economia/1612118453_401279_1612120789_noticia_normal.jpg" width="980" height="604" alt="El Marc, la Marta, l'Ingrid i l'Arlet, a Barcelona."></img><p><a href="https://cat.elpais.com/tag/paro_juvenil">La taxa d’atur juvenil a Catalunya</a> va arribar l’any passat a la pitjor dada en cinc anys, el 27,3%, i va constatar que un dels problemes estructurals del mercat laboral empitjora en comptes de millorar. L’última enquesta de població activa (EPA) va detectar 185.500 persones d’entre 16 i 29 anys sense feina. Són 55.000 més que fa un any. <a href="https://cat.elpais.com/cat/2019/05/15/catalunya/1557941133_932406.html">La pandèmia no només ha complicat encara més les coses</a>, sinó que ni tan sols li va donar durant l’últim trimestre de l’any la treva que sí que va donar a la resta de col·lectius. Mentre que aquests aconseguien reduir el nombre d’aturats, l'atur juvenil continuava augmentant, 4.500 més.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2021/01/31/economia/1612118453_401279.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>Arlet Cejudo: “Em vull independitzar, però així és impossible”</h3><img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/01/31/economia/1612118453_401279_1612120705_sumario_normal.jpg" width="360" height="488"></img><p>Com milers de joves a Catalunya, Íngrid Cesáreo té un problema paradoxal: té molta formació. Amb 23 anys, ha estudiat dues carreres, la de periodisme i la de màrqueting, parla idiomes i ha treballat en pràctiques en algunes empreses. Però quan va començar a buscar una feina estable, va arribar la pandèmia, i des d'aleshores està a l’atur, fent classes particulars per tenir algun ingrés.</p> <p>Però l’Íngrid té clar que no és només pel coronavirus que li costa trobar feina: “La principal dificultat, ja abans de la pandèmia, és que en tots els llocs et demanen molta experiència. Tenim molta formació, però no podem començar a treballar per aquesta raó”. Una de les portes d’entrada a l’ocupació estable és a través de pràctiques a les empreses. “Però la majoria de les vegades no són remunerades. Unes que vaig fer sí que ho eren, però era tan poc, i havia de pagar totes les despeses de transport, que al final em sortia a pagar”, destaca.</p> <p>En aquest context, l’objectiu d’anar-se’n de casa sembla molt llunyà. “Tinc molta sort amb els meus pares, però em vull independitzar, i així és impossible”, afirma.</p><h3>Íngrid Cesáreo: “Entre les persones trans, l’atur arriba al 85%”</h3><img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/01/31/economia/1612118453_401279_1612120654_sumario_normal.jpg" width="360" height="486"></img><p>A l’Arlet li encanta la seva feina, sempre que s’hi ha pogut dedicar. Ensenya a persones grans i nens a utilitzar programes informàtics. Té 23 anys i ha estudiat un cicle formatiu de grau mitjà de sistemes informàtics i xarxes, i està cursant un grau superior d’administració i finances. Però no ho ha tingut gens fàcil.</p> <p>“No he pogut tenir una vida laboral real. A més de totes les dificultats de ser jove, les persones trans en tenim d’altres, que és que quan fas una entrevista, el teu aspecte sol crear rebuig. L’atur en el col·lectiu arriba fins al 85%”, explica.</p> <p>L’Arlet es va independitzar en plena pandèmia després de sortir d’un entorn “que no era segur, perquè hi havia discriminació”. “Em vaig veure pràcticament al carrer, sense diners i sense possibilitat de tenir feina encara que tingués molta formació. Associacions LGTBI em van ajudar i vaig sortir de l'espiral”, relata. La pandèmia ha agreujat les dificultats d’aquest col·lectiu, en el qual de vegades la prostitució és l’opció forçosa per sobreviure. I el futur no està clar: “Jo no tinc perspectives de trobar feina a curt termini. Hi ha molt poques empreses que s’esforcin a incorporar persones diferents de la resta”.</p><h3>Marta Castaño: “Acumulem estudis sense sentit”</h3><img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/01/31/economia/1612118453_401279_1612176118_sumario_normal.jpg" width="360" height="395"></img><p>“Estic cansada d'enviar currículums, n'hauré enviat més de 100”, explica la Marta, que amb 24 anys té el grau de Periodisme i diversos cursos de màrqueting, ha fet pràctiques i uns mesos de treball temporal en una cadena de televisió, i així i tot no troba feina estable. “Et demanen molta experiència, cosa que és impossible quan tot just has acabat la universitat. Però jo puc aportar igual o més que altres persones que fa molts anys que treballen”, defensa. Les dificultats dels joves en l'àmbit professional generen molta frustració: “T'entra por i, al final, per no entrar al món laboral, hem acabat empalmant estudis, màsters i cursos sense que això tingui cap tipus de sentit. Vas ampliant el currículum, però segueixes sense tenir experiència”. La situació porta, segons ho ha viscut Marta, a “entrar en un bucle de desesperació”. La pandèmia ho ha posat tot més difícil, perquè ha eliminat de cop moltes de les feines que els joves feien mentre no aconseguien un feina del seu àmbit. “Jo sempre he complementat els meus estudis amb feines, en el meu cas gairebé sempre d'hostessa d'esdeveniments. Però ara, amb la covid, no es pot ajuntar gaire gent i no hi ha esdeveniments. Per tant, feines que t'ajudaven a guanyar uns diners extra tampoc les pots fer. Al final estàs molt encaixonat, no pots fer res”, lamenta. Per això veu molt injust que s'hagi generalitzat a l'hora de culpar els joves dels contagis i de trencar les quarantenes.</p><h3>Marc Yáñez: “Les empreses s’aprofiten”</h3><img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/01/31/economia/1612118453_401279_1612176500_sumario_normal.jpg" width="360" height="396"></img><p>El Marc té feina, però ara li han fet un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO). Té 28 anys. Va començar els estudis de comunicació política, però no els va acabar. Treballa en una botiga de roba. “Tinc estabilitat laboral, però amb l'ERTO hi ha molta incertesa de quan podrem tornar a treballar. A més, fins al juny no vam cobrar la prestació pels retards que hi havia al SEPE”, explica. “I jo sí que estic independitzat, haig de seguir pagant el lloguer i les despeses, i no hi ha hagut cap ajuda”, lamenta. És conscient dels problemes que comporta l'atur juvenil, però des de l'altre costat. “A la botiga rebem molts currículums, sobretot de gent jove, i sorprèn perquè tots estan súper formats”, destaca. Però passa que, després de quatre o cinc anys estudiant, un ha d'entrar a treballar en sectors com el del comerç, en el qual hi ha molta feina però és rotatòria i inestable. “Aquest és un dels problemes, que la gent no treballa del que ha estudiat, i va arrossegant inestabilitat”, argumenta. “Les empreses s'aprofiten de la situació dels joves, que són les primeres feines i ningú es queixarà de les condicions”, afegeix aquest treballador, que és membre del comitè d'empresa. Amb les eleccions catalanes molt a prop, lamenta que el debat sobre l'atur juvenil no està mai sobre la taula: “Saben que hi ha un problema, però no com revertir-lo. I ara amb la pandèmia és pitjor, perquè els sectors més perjudicats són també aquells en què hi ha més gent jove”.</p> https://elpais.com/cat/2021/01/24/economia/1611512290_649549.html Sun, 24 Jan 2021 19:25:43 GMT https://elpais.com/cat/2021/01/24/economia/1611512290_649549.html Jesús García L'Agència Tributària indaga si la residència fiscal és real o fictícia i alerta sobre el missatge que dona als joves la sortida dels ‘influencers’ L'Agència Tributària indaga si la residència fiscal és real o fictícia i alerta sobre el missatge que dona als joves la sortida dels ‘influencers’ Andorra Youtuber Youtube Influencers Hisenda pública Impostos Xarxes socials Famosos Usuaris Internet Europa Occidental Tributs Finances públiques Europa Internet Empreses Economia Telecomunicacions Finances Comunicacions hisenda,vigilar,retir,daurat,youtubers,andorra,l agència tributària,indagar,residència,fiscal,ser,real,fictícia,fictici,alerta,missatge,dona,jova,sortida,influencers Albert Garcia Un carrer d'Andorra la Vella. Un carrer d'Andorra la Vella. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/01/24/economia/1611512290_649549_1611512859_noticia_normal.jpg" width="980" height="562" alt="Un carrer d'Andorra la Vella. "></img><p>Andorra, el petit país del Pirineu, ha estat refugi tradicional de grans fortunes espanyoles que se senten asfixiades pel fisc. Artistes (Montserrat Caballé), famosos (Tita Cervera), tennistes (Arantxa Sánchez Vicario) i motoristes (Jorge Lorenzo) hi van traslladar la seva residència per pagar menys impostos. Tret d'excepcions, ho feien amb absoluta discreció. Uns hi vivien de debò bona part de l'any però d'altres no, així que l'Agència Tributària va indagar per descobrir-ho.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2021/01/24/economia/1611512290_649549.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>El microestat que va deixar de ser un paradís fiscal</h3><p>Andorra va sortir fa anys de la llista espanyola de paradisos fiscals. El 2011, el Principat va signar amb Madrid un acord d'intercanvi d'informació tributària i el 2015, un conveni de doble imposició. L'OCDE el va treure el 2012 de la seva llista negra i el 2018, la UE va deixar de considerar Andorra com un territori amb règim fiscal perniciós. “No hi ha una llista única de paradisos fiscals, cada institució en té la seva”, aclareix José María Peláez, inspector d'Hisenda de l'Estat. Segons la d’Espanya, hi ha 32 territoris considerats paradisos fiscals. Des de 1991 han anat sortint 15 països, entre els quals es troben Andorra i Singapur. La llei espanyola en vigor estableix que perquè una jurisdicció es consideri paradís fiscal ha de tenir nul·la o molt baixa tributació i absència d'intercanvi d'informació. Però aquesta normativa canviarà: el Govern està tramitant una nova llei contra el frau que farà que els seus criteris siguin més semblants als que apliquen les institucions internacionals i introduirà el concepte de règims fiscals perjudicials. “Pot ser que vulgui assemblar-se a la UE [que té 12 països en la llista negra] o que la llista d'Espanya sigui més dura”, diu Peláez.</p> <p>Tot i que Andorra ja no es considera paradís fiscal, els seus impostos baixos en comparació amb els països de l'entorn continuen suposant un atractiu per als més adinerats. Segons l'organisme independent Tax Justice Network, el Principat treu cada any més de 15 milions d'euros a les arques públiques dels altres països per l'elusió fiscal de grans fortunes. Si un contribuent espanyol es muda a un territori considerat paradís fiscal, ha de continuar tributant a Espanya durant els quatre anys següents. En els altres casos, Andorra inclosa, aquesta clàusula no aplica. Però tampoc és tan fàcil com deixar de ser resident fiscal a Espanya. No només s'exigeix que els contribuents visquin de facto en un altre país durant més de la meitat de l'any, sinó que Hisenda també té en compte on hi ha el centre d'interessos vitals i econòmics de l'interessat –empreses, patrimoni, comptes, relacions familiars–. “Tots els famosos que han tingut problemes amb països com Andorra, Mònaco i Suïssa ha sigut perquè el trasllat era fictici i han anat deixant empremtes que demostraven que continuaven vivint a Espanya”, detalla Peláez. “El cas dels ‘youtubers’ és una novetat: els sistemes fiscals no estan pensats per a les activitats digitals. Si realment se'n van, es podrà dir que són insolidaris, però no que cometin frau”. / LAURA DELLE FEMMINE</p> https://elpais.com/cat/2021/01/06/economia/1609961795_826262.html Wed, 06 Jan 2021 22:12:50 GMT https://elpais.com/cat/2021/01/06/economia/1609961795_826262.html Dani Cordero Després d’un Nadal a mig gas, la campanya de descomptes comença marcada per les noves restriccions anticovid Després d’un Nadal a mig gas, la campanya de descomptes comença marcada per les noves restriccions anticovid Rebaixes Comerç haver,condemnar,rebaixa,dun,nadal,mig,gas,campanya,descompte,començar,marcar,noves,nou,restricció,anticovid <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/01/06/economia/1609961795_826262_1609962000_noticia_normal.jpg" width="980" height="561" alt="."></img><p>És 7 de gener i tornen les rebaixes. Aquesta vegada en la versió més estranya dels últims anys, originada per la pandèmia i <a href="https://cat.elpais.com/cat/2021/01/04/catalunya/1609758677_971167.html">les últimes restriccions ordenades pel Govern</a> en un altre intent desesperat per rebaixar la propagació de la covid. Els centres comercials no podran obrir. Tampoc ho haurien de fer aquells establiments amb més de 400 metres quadrats. En aquesta ocasió, els grans magatzems, com El Corte Inglés, només permetran l’entrada al supermercat i a les zones de vendes de productes essencials.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2021/01/06/economia/1609961795_826262.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2021/01/05/economia/1609849937_546343.html Tue, 05 Jan 2021 13:16:01 GMT https://elpais.com/cat/2021/01/05/economia/1609849937_546343.html Dani Cordero L’organisme insisteix en la necessitat d’injectar ajuts directes als sectors afectats L’organisme insisteix en la necessitat d’injectar ajuts directes als sectors afectats Crisi econòmica coronavirus Covid-19 Coronavirus Covid-19 Crisi econòmica Govern d'Espanya Pandèmia Coronavirus Recessió econòmica Conjuntura econòmica Catalunya Govern Administració Estat Economia Espanya Administració pública Política cambra de barcelona,calcular,1.600 milions,pèrdua,noves,nou,restricció,lorganisme,insistir,necessitat,dinjectar,ajut,directe,sector,afectar Enric Fontcuberta / EFE Vianants al passeig de Gràcia a principis de desembre. Vianants al passeig de Gràcia a principis de desembre. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/01/05/economia/1609849937_546343_1609850526_noticia_normal.jpg" width="980" height="654" alt="Vianants al passeig de Gràcia a principis de desembre."></img><p>La Cambra de Comerç de Barcelona calcula que <a href="https://cat.elpais.com/cat/2021/01/04/catalunya/1609758677_971167.html">les noves restriccions dictades pel Govern per frenar la propagació de la pandèmia del coronavirus</a> tindran un impacte sobre les empreses afectades d'uns 1.600 milions d'euros. El Govern va decidir ahir dilluns que, a partir del 7 de gener, restringirà durant 10 dies la mobilitat intermunicipal i obligarà a tancar els comerços situats als centres comercials, a més del conjunt d'establiments no essencials durant el cap de setmana.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2021/01/05/economia/1609849937_546343.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2020/12/06/economia/1607280163_244516.html Sun, 06 Dec 2020 19:25:00 GMT https://elpais.com/cat/2020/12/06/economia/1607280163_244516.html Cristian Segura Les limitacions de moviments entre municipis i comarques posen dificultats a la indústria turística de muntanya Les limitacions de moviments entre municipis i comarques posen dificultats a la indústria turística de muntanya Pirineus Serralades Esquí Espais naturals Esports hivern Esports Turisme Medi ambient pirineu,estrenar,temporada,neu,pont,blanc,limitació,moviment,municipi,comarca,posar,dificultat,indústria,turística,turístic,muntanya Toni Ferragut Un remolcador de l'estació d'esquí de Vallter 2000. Un remolcador de l'estació d'esquí de Vallter 2000. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2020/12/06/economia/1607280163_244516_1607280428_noticia_normal.jpg" width="980" height="561" alt="Un remolcador de l'estació d'esquí de Vallter 2000."></img><p>No hi ha hagut reserves per al pont de la Constitució al Pirineu, assegura el Patronat de Turisme de Lleida. Les estacions d’esquí tenen previst obrir a partir del 9 de desembre, i les limitacions al moviment entre municipis i regions encara ho posen més difícil per a la indústria turística. “És una situació perversa perquè les autoritats consideren que pots estar obert, però no permeten que els nostres clients pugin a la muntanya”, diu Ramon Aités, propietari de l’Hotel Pessets de Sort, al Pallars Sobirà. El Pessets està tancat, com la majoria d’hotels de les comarques de muntanya lleidatanes.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2020/12/06/economia/1607280163_244516.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2020/12/05/economia/1607195230_051542.html Sat, 05 Dec 2020 19:49:53 GMT https://elpais.com/cat/2020/12/05/economia/1607195230_051542.html Dani Cordero El fre a la desescalada per l’auge en la transmissió del virus agreuja la situació de petits negocis dels centres comercials. Aquests locals continuen clausurats El fre a la desescalada per l’auge en la transmissió del virus agreuja la situació de petits negocis dels centres comercials. Aquests locals continuen clausurats Comerços Coronavirus Covid-19 Pandèmia Coronavirus Epidèmia Establiments comercials Malalties Comerç Medicina Salut perdre,15.000 euros,mes,botiga,tancada,fre,desescalada,lauge,transmissió,virus,agreujar,situació,petit,negoci,centre,comercial,local,continuar,clausurar Cristóbal Castro Una botiga del centre comercial Parc Central. Una botiga del centre comercial Parc Central. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2020/12/05/economia/1607195230_051542_1607195338_noticia_normal.jpg" width="980" height="561" alt="Una botiga del centre comercial Parc Central. "></img><p>Dimarts, Aina Rubí no les tenia totes. Per WhatsApp comentava amb els seus companys l’evolució diària de la Rt —la velocitat de transmissió del virus— i les sensacions no eren positives. La taxa de contagi pujava i s’acostava al 0,90, el llindar fixat pel Govern per frenar el seu pla de desescalada davant el risc que la corba epidèmica es torni a descontrolar. Una línia vermella per al comerç, amb por d’afrontar tan limitat la campanya de Nadal en què es juga més del 30% de la facturació anual. La por de Rubí arribava per partida doble: com a responsable de la joieria familiar i presidenta de l’associació de comerciants de L’Illa. La majoria de les botigues dels centres comercials porten tancades des del 30 d’octubre.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2020/12/05/economia/1607195230_051542.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2020/11/29/economia/1606687225_508962.html Sun, 29 Nov 2020 22:18:50 GMT https://elpais.com/cat/2020/11/29/economia/1606687225_508962.html Dani Cordero Al llistat que està preparant la Generalitat ja hi figura el pla del Barcelona Supercomputing Center per poder dissenyar xips que permetin que Europa competir amb els EUA i Àsia Al llistat que està preparant la Generalitat ja hi figura el pla del Barcelona Supercomputing Center per poder dissenyar xips que permetin que Europa competir amb els EUA i Àsia Crisi econòmica coronavirus Covid-19 Comissió Europea Coronavirus Covid-19 Crisi econòmica Pandèmia Coronavirus Recessió econòmica Conjuntura econòmica Virologia Epidèmia Malalties infeccioses Microbiologia Malalties Unión Europea Medicina Organitzacions internacionals Europa Economia Relacions exteriors Biologia Salut Ciències naturals Ciència govern,ultimar,selecció,20,projecte,400,demanar,fon,ue,llistat,estar,preparar,generalitat,figurar,pla,barcelona supercomputing center,poder,dissenyar,xip,permetre,europa,competir,eua,Àsia Joan Sánchez Sin titulo Obres de l'estació de l'AVE de la Sagrera a Barcelona. Obres de l'estació de l'AVE de la Sagrera a Barcelona. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2020/11/29/economia/1606687225_508962_1606687593_noticia_normal.jpg" width="980" height="564" alt="Obres de l'estació de l'AVE de la Sagrera a Barcelona. "></img><p>La recerca de projectes per presentar davant la Unió Europea <a href="https://cat.elpais.com/cat/2020/10/17/catalunya/1602955216_376856.html" target="_blank">i captar fons comunitaris del mecanisme per a la reactivació Next Generation</a> s’ha convertit en una de les últimes prioritats del Govern abans de les eleccions. Els diferents departaments analitzen 400 possibles projectes potencials de rebre recursos comunitaris. Però la prioritat és definir-ne una vintena, els que tinguin més capacitat de transformació, per poder-los incloure en el primer esborrany que el Govern central remeti a Brussel·les. El Govern català preveu tenir-los en tres setmanes.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2020/11/29/economia/1606687225_508962.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>Foment reclama més obra pública</h3><p>La patronal Foment del Treball ha presentat aquesta setmana un llistat de potencials infraestructures que considera que s’alineen amb els objectius del mecanisme de recuperació articulat per la Unió Europea, malgrat la voluntat manifestada per la Generalitat de no basar la seva demanda en projectes d’obra pública. L’organització empresarial inclou molts dels projectes que els últims anys han dormit el son dels justos, malgrat que el seu desenvolupament està més que consolidat després de lustres i fins i tot alguna dècada de plantejaments. Figura la millora de la xarxa de Rodalies de Barcelona i la construcció de la nova línia entre Castelldefels, Cornellà i Barcelona per la Zona Universitària, l’estació de la Sagrera, l’acabament de les línies 9 i 10 del metro o un nou túnel sota Collserola per ampliar la capacitat de les línies del Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat. La seva proposta també té en compte noves connexions viàries i instal·lacions sanitàries i educatives.</p> https://elpais.com/cat/2020/11/27/economia/1606474838_421689.html Fri, 27 Nov 2020 13:13:07 GMT https://elpais.com/cat/2020/11/27/economia/1606474838_421689.html Dani Cordero La Cambra de Comerç estima que es perdran el 79% dels ingressos de l’any La Cambra de Comerç estima que es perdran el 79% dels ingressos de l’any PIB Crisi econòmica coronavirus Covid-19 Barcelona Indicadors econòmics Coronavirus Covid-19 Crisi econòmica Pandèmia Coronavirus Recessió econòmica Catalunya Turisme Medicina Espanya Economia catalunya,perdre,25.000 milions,turisme,cambra de comerç,estimar,79 %,ingrés,lany David Zorrakino / EP Un home assegut en un bicitaxi, a Barcelona, sense clients. Un home assegut en un bicitaxi, a Barcelona, sense clients. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2020/11/27/economia/1606474838_421689_1606475304_noticia_normal.jpg" width="980" height="653" alt="Un home assegut en un bicitaxi, a Barcelona, sense clients."></img><p>L'<a href="https://cat.elpais.com/tag/turismo/a/">any turístic</a> es dona ja per perdut a tot arreu. Catalunya serà la segona comunitat autònoma més afectada, només per darrere de Balears. La Cambra de Comerç de Barcelona estima que es perdran el 79% dels ingressos respecte al que seria un exercici normal: 25.505 milions d'euros. Serà un dels principals impactes que la crisi sanitària provocada per la covid deixi al PIB català, en el qual l'arribada de turistes —amb tots els serveis associats— tenia un pes de gairebé un 13%. Aquest any amb prou feines serà d'un 3,1%.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2020/11/27/economia/1606474838_421689.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2020/11/18/economia/1605702463_691141.html Wed, 18 Nov 2020 15:31:21 GMT https://elpais.com/cat/2020/11/18/economia/1605702463_691141.html Dani Cordero La concentració a la comunitat supera la de la Comunitat Valenciana i Madrid La concentració a la comunitat supera la de la Comunitat Valenciana i Madrid Banc Sabadell BBVA Fusions bancàries Bancs Empreses Economia Banca Finances nou,bbva,caixabank,acaparar,77 %,sucursal,catalunya,concentració,comunitat,superar,comunitat valenciana,madrid Joaquín Reina / EP La Ciutat BBVA, seu corporativa del Grup Banco Bilbao Vizcaya Argentaria a Espanya. La Ciutat BBVA, seu corporativa del Grup Banco Bilbao Vizcaya Argentaria a Espanya. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2020/11/18/economia/1605702463_691141_1605709676_noticia_normal.jpg" width="980" height="653" alt="La Ciutat BBVA, seu corporativa del Grup Banco Bilbao Vizcaya Argentaria a Espanya."></img><p>La <a href="https://cat.elpais.com/cat/2020/09/07/economia/1599473291_689447.html">fusió encarrilada per CaixaBank i Bankia</a> i la que ahir dimarts van admetre oficialment que preparen el BBVA i el Sabadell deixaran un mercat més concentrat i amb menys competència financera a Espanya. Catalunya serà, amb diferència, la comunitat que més patirà aquesta situació: les quatre entitats que participen en tots dos processos controlaven a finals del 2019 al voltant del 77% de la xarxa de sucursals bancàries que hi ha a la regió, 2.421 oficines d'un conjunt de 3.138.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2020/11/18/economia/1605702463_691141.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2020/11/11/economia/1605108503_681494.html Wed, 11 Nov 2020 17:44:42 GMT https://elpais.com/cat/2020/11/11/economia/1605108503_681494.html Dani Cordero Vist per sentència el judici que enfronta la cadena de supermercats i Vorwerk per Monsieur Cuisine Vist per sentència el judici que enfronta la cadena de supermercats i Vorwerk per Monsieur Cuisine Lidl Thermomix Patents Vorwerk Supermercats Propietat intel·lectual Mercats Propietat Establiments comercials Comerç Empreses Judicis Economia Procés judicial Justícia fulla,thermomix,decidir,lidl,anar,plagiar,vorwerk,veure,sentència,judici,enfrontar,cadena,supermercat,vorwerk per monsieur cuisine Ximena Garrigues i Sergio Moya Procés de muntatge d'un robot de cocina Thermomix a la fàbrica de l'empresa Vorwerk a Wuppertal, Alemanya. Procés de muntatge d'un robot de cocina Thermomix a la fàbrica de l'empresa Vorwerk a Wuppertal, Alemanya. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2020/11/11/economia/1605108503_681494_1605108998_noticia_normal.jpg" width="980" height="653" alt="Procés de muntatge d'un robot de cocina Thermomix a la fàbrica de l'empresa Vorwerk a Wuppertal, Alemanya."></img><p>El <a href="https://cat.elpais.com/cat/2020/11/10/economia/1605012268_754934.html">judici sobre la Thermomix</a> ha quedat aquest dimecres vist per a sentència. Dues jornades amb una rellevant discussió tècnica, referències literals de les patents i discussions sobre suposats avanços tecnològics marcaran l'enfrontament entre Vorwerk, fabricant de la coneguda marca de robots de cuina, i la cadena de supermercats Lidl a Espanya, acusada de reproduir amb la seva marca blanca Silvercrest un model similar que comercialitza per un preu molt inferior. El titular del jutjat mercantil número 5 de Barcelona té a les seves mans declarar culpable Lidl per violació de patent o el que podria derivar en gairebé tot el contrari: declarar nul·la la patent de la Thermomix, tal com reclama el grup de distribució en una demanda creuada.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2020/11/11/economia/1605108503_681494.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p>