Feed MRSS-S Noticias, elpais.com, quadern ca https://elpais.com Thu, 02 Apr 2026 03:45:00 GMT https://elpais.com/quadern/2026-04-02/bars-i-restaurants-per-descobrir-aquesta-primavera-a-barcelona.html Thu, 02 Apr 2026 03:45:00 GMT https://elpais.com/quadern/2026-04-02/bars-i-restaurants-per-descobrir-aquesta-primavera-a-barcelona.html Mar Rocabert Maltas La tendència de cuina catalana segueix marcant les novetats a la ciutat La tendència de cuina catalana segueix marcant les novetats a la ciutat Restaurantes Bares Cocina catalana Cocina tradicional Barcelona Primavera Recetas cocina Chocolate Cocineros Cocina peruana Cocina mexicana Bar Alegria Una taula amb plat d'escopinyes i ostra del Bar Alegria. Una taula amb plat d'escopinyes i ostra del Bar Alegria. <p>Amb la primavera recent esclatada, tornem a les recomanacions estacionals de<a href="https://elpais.com/quadern/gastronomia/" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/quadern/gastronomia/"> bars i restaurants </a>per descobrir a Barcelona. La majoria són nous, com el Bar Dijous, el segon Alegria, el traspassat Veracruz o el mexicà Salsa; però també parlem de clàssics com La Taverna del Clínic, que celebra vint anys. De destacable, que la cuina catalana segueix a l’alça i que la joventut menja macarrons i croquetes sense complexes, però també fricandó, escudella i capipota. Hi ha fins i tot qui es proposa mantenir l’escudella a l’estiu, igual que els asiàtics segueixen fent ramen. Diríem que són optimistes, però sempre hi ha hagut qui menja sopa tot l’any. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2026-04-02/bars-i-restaurants-per-descobrir-aquesta-primavera-a-barcelona.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/tendencies/2026-04-01/mones-de-pasqua-la-millor-es-la-de-la-pastisseria-de-confianca.html Wed, 01 Apr 2026 11:46:59 GMT https://elpais.com/quadern/tendencies/2026-04-01/mones-de-pasqua-la-millor-es-la-de-la-pastisseria-de-confianca.html Mar Rocabert Maltas El brioix amb ou recupera presència als forns però la figura de xocolata és la més vistosa als aparadors El brioix amb ou recupera presència als forns però la figura de xocolata és la més vistosa als aparadors Gastronomía Pastelería Pastelerías Dulces Barcelona Chocolate Pascua Pasteles Bollería Mona Casa Cacao La figura Moái de Casa Cacao. La figura Moái de Casa Cacao. <p>No hi ha millor lloc per comprar la <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-03-27/chutes-de-chocolate-en-forma-de-huevo-y-otras-figuras-para-pascua.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-03-27/chutes-de-chocolate-en-forma-de-huevo-y-otras-figuras-para-pascua.html">mona de Pasqua </a>que a la pastisseria de confiaça, ja sigui la del barri, la del poble o la de més a prop, sempre i quan l’elaborin de forma artesana, amb ingredients de bona qualitat i el temps precís. Tenir una pastisseria de confiança hauria de ser com tenir el CAP de referència, i visitar-la només de tant en tant. Però si voleu algunes pistes, ens remetem al concurs <a href="https://www.lamillormonadepasqua.es/" target="_self" rel="" title="https://www.lamillormonadepasqua.es/">La millor mona de Pasqua</a>, que ha demostrat que la cristina, com s’anomena la de brioix a Barcelona, revifa. Tot i això, les mirades sempre se’n van cap a les figures de xocolata que omplen els aparadors, que cada cop són més enginyoses. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/tendencies/2026-04-01/mones-de-pasqua-la-millor-es-la-de-la-pastisseria-de-confianca.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-31/beques-per-a-escriptors-tofona-blanca-literaria.html Tue, 31 Mar 2026 12:35:25 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-31/beques-per-a-escriptors-tofona-blanca-literaria.html Andrea Genovart Llums i ombres d’un circuit de mecenatge públic on pots rebre diferents prestacions, cadascuna amb els seus requisits i condicions Llums i ombres d’un circuit de mecenatge públic on pots rebre diferents prestacions, cadascuna amb els seus requisits i condicions Escritores Becas Literatura Literatura catalana Libros Novela Narrativa Barcelona Cultura Ayuntamiento Barcelona Francis Tsang (EL PAÍS) EPS 2486 INTRO - Audaz Librería Una màquina d'escriure en una llibreria. Una màquina d'escriure en una llibreria. <p>Fa uns dies va acabar el termini per resar quatre pare nostres i enfortir les nostres habilitats d’encantadors de serps. És a dir, per presentar-se a les<a href="https://ajuntament.barcelona.cat/ciutatdelaliteratura/ca/barcelona/beques-descriptura" target="_self" rel="" title="https://ajuntament.barcelona.cat/ciutatdelaliteratura/ca/barcelona/beques-descriptura"> Beques Montserrat Roig</a>. Tothom que escriu - <a href="https://elpais.com/cat/2022/01/28/actualidad/1643371805_531076.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/cat/2022/01/28/actualidad/1643371805_531076.html">o que vol escriure</a> - s’hi presenta com gossos cercant tòfona blanca servida en un entrant del Celler de Can Roca. I és que no n’atorguen gaires: exactament, 27 beques de 6.000 euros, a què es poden presentar tant aquells que escriuen en català com els qui només ho fan en castellà, amb obres on un <i>¡marchando un lomo queso!</i> no és una excepció idiomàtica en una sola línia de diàleg. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-31/beques-per-a-escriptors-tofona-blanca-literaria.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-30/abecedari-a-la-beckett-cabaret-filosofic-musical-i-suicida.html Mon, 30 Mar 2026 17:33:49 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-30/abecedari-a-la-beckett-cabaret-filosofic-musical-i-suicida.html Oriol Puig Taulé La companyia La Moukhles & Sentís s’inspira en la mítica entrevista alfabètica de Gilles Deleuze per reflexionar sobre la memòria i el llegat La companyia La Moukhles & Sentís s’inspira en la mítica entrevista alfabètica de Gilles Deleuze per reflexionar sobre la memòria i el llegat Crítica teatral Teatro Gilles Deleuze Silvia Poch BABELIA 28/03/2026 TEATRO Obra de teatre 'Abecedari', a la Sala Beckett de Barcelona. Obra de teatre 'Abecedari', a la Sala Beckett de Barcelona. <p>La companyia <a href="https://www.instagram.com/lamoukhles_sentis/" target="_self" rel="" title="https://www.instagram.com/lamoukhles_sentis/">La Moukhles &amp; Sentís</a> es va donar a conèixer amb <a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2024-05-21/nodi-de-gossos-i-malditos-destruir-la-cultura-catalana.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/quadern/teatre/2024-05-21/nodi-de-gossos-i-malditos-destruir-la-cultura-catalana.html"><i>Nodi: de gossos i malditos</i></a>, un espectacle que va passar fugaçment pel Maldà i que va entusiasmar la crítica. Joan Sentís i Miriam Moukhles formen parella sentimental i artística, demostrant que l’art i l’amor acostumen a ser la mateixa cosa. Ella ha començat a guanyar premis (i espereu) i té una de les agendes més atapeïdes del teatre català. Si en l’anterior muntatge es van fixar en la figura de <a href="https://elpais.com/cultura/2022-01-25/el-gran-trip-de-pau-riba.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/cultura/2022-01-25/el-gran-trip-de-pau-riba.html">Pau Riba i la contracultura catalana </a>dels anys setanta, aquí prenen com a punt de partida el filòsof francès <a href="https://elpais.com/diario/2002/03/02/babelia/1015029554_850215.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/diario/2002/03/02/babelia/1015029554_850215.html">Gilles Deleuze</a> i la seva mítica entrevista en forma d’abecedari, televisada i per capítols, que es va emetre després del suïcidi del pensador. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-30/abecedari-a-la-beckett-cabaret-filosofic-musical-i-suicida.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>Abecedari</h3>Text i direcció: Miriam Moukhles, Joan Sentís i Pau Matas Nogué. Intèrprets: Cris Martínez, Miriam Moukhles i Joan Sentís. Sala Beckett. Barcelona. Fins al 19 d’abril. https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-30/15-llibres-recomanats-pels-critics-de-quadern-el-marc-de-2026.html Mon, 30 Mar 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-30/15-llibres-recomanats-pels-critics-de-quadern-el-marc-de-2026.html EL PAÍS Novel·les d’Eva Baltasar, Màrius Serra i Anna Pantinat; memòries de Marià Manent o noves traduccions d’Eider Rodriguez i Bernhard Novel·les d’Eva Baltasar, Màrius Serra i Anna Pantinat; memòries de Marià Manent o noves traduccions d’Eider Rodriguez i Bernhard Escritores Editoriales Eva Baltasar Marius Serra Marià Manent Thomas Bernhard Curzio Malaparte Biel Mesquida Literatura Crítica literaria Libros Novela Ensayo QUADERN COMBO MARÇ <p>Els crítics habituals de <i>Quadern </i>recomanen llibres de tota mena a les portes de Sant Jordi. Novel·les d’escriptors d’aquí, traduccions contemporànies i de clàssics, assaig i poesia d’un Premi d’Honor. </p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/ZM3BKAKYCRBRNNQGTSYTJLPSNM.webp?auth=0cb52226041afde2e082572d0e6c3d8096d68e94663686d7a3d0103772eb1dea" width="600" height="912"></img><h3>Dones de foc. Internacionalistes a Catalunya (1936-1939)</h3>Dolos Marín Angle 382 pàgines. 22,90 euros A cavall entre la prosa literària i la historiogràfica, Dolors Marín actualiza la perspectiva sobre les dones milicianes amb perfils biogràfics de Simone Weil, Kati Horna o Emma Goldman. Per Marta Marín-Dòmine<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/J6EAIZ74UVAUNC7TAQAYNGVDFI.webp?auth=1f1e11505e8123c534898725e31fdaaf0bf73e1a1143f04f7679d1e830e6878e" width="229" height="340"></img><h3>Peixos</h3>Eva Baltasar Club Editor 186 pàgines. 19,50 euros La cinquena novel·la de l’escriptora s’agermana amb les anteriors per la prosa barroca i lírica i per una protagonista escindida entre l’individualisme i la nostàlgia d’un passat primitiu. Per Marina Pintor<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/NLHI4DJLTNH27DUOY2PVFUBEUU.webp?auth=82df89ec414bfde74d9ba2415dc6936b0f764b8b6babbef68e7accb3286eef00" width="792" height="1200"></img><h3>El camí dels ossos</h3>Sergi Ramis Columna 216 pàgines. 19,85 euros L’autor recorre Catalunya per descobrir les seves relíquies més sorprenents a ‘El camí dels ossos’, un deliciós llibre de viatges digne de la millor tradició del gènere. Per Jacinto Antón<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/ROUO4463QZC6FJDVFVAIP5QGYI.jpg?auth=7903e117b5d1cbdbadc5c27f0d9a927a159431a5798442b4e7e645ab1257ac7f" width="625" height="1024"></img><h3>Les renúncies</h3>Jordi Pàmias Arcàdia 168 pàgines. 16 euros L’hel·lenista lleidatà Jordi Pàmias estudia la supervivència d’una sèrie de tendències al llarg de la història. Per Jordi Llovet<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/U5EKAY2ZYVEFDPTHKDJMLEUP6U.JPG?auth=fd1bf512147f51b56da33a38c5c40fb9d1c2432bd5dbda48460d69a75da8f346" width="880" height="1342"></img><h3>La pell</h3>Curzio Malaparte Traducció d’Anna Casassas La Segona Perifèria 448 pàgines. 23,50 euros Gran novel·la italiana del segle XX, narra la misèria i la corrrupció moral, però també hi ha una petita esperança en la reconstrucció. Per Anna Maria Iglesia<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/4VVLATC5BNEYZJHESQAZXSHYHE.JPG?auth=471c71fd84541674dcf408a9590b913f96c90ae4dbe5890c21bd9354e31a8b87" width="768" height="1200"></img><h3>El mal entès </h3>Màrius Serra Proa 504 pàgines. 22,90 euros D’una enorme consistència interna, cada capítol està vist i representat com un abans i un després en la vida d’un laberint ingent de personatges vinculats a Joan Ferrer. Per Ponç Puigdevall<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/PTGHL5ZNYRDQBNTGWKYCOP6GLU.JPG?auth=3878de2fea5cdbcf9d3278908bb7604bf0fa5ef4f2173fa522809f1e3db10a12" width="758" height="1200"></img><h3>Dietaris</h3>Marià Manent Edicions 62 720 pàgines. 25 euros El poeta va escriure notes autobiogràfiques des dels quinze anys, setanta llibretes que la família ha conservat i que ara es poden llegir en un sol volum que el col·loca al centre de la dietarística catalana. Per Jordi Amat<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/3EY77MMGMFFSJIXZQOPHXONUFI.jpg?auth=1ef17555faf0f3caea5f6084f954d199f04a3f26182f9b538d5ea87e42bab692" width="1535" height="2480"></img><h3>Sumer és aquí</h3>Anna Pantinat Males Herbes 110 pàgines. 15 euros Amb ‘Sumer és aquí’, l’artista pluridisciplinària s’afilia al gènere del planys de ciutat, tan vell com el tipus d’escriptura més antic que es coneix, el cuneïforme dels sumeris. Per Adrià Pujol<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/YCOYEOQLH5CQ7NJ324XPG7OB4E.jpg?auth=6c71c108db58bcb9d3d028b07843e0a1ee5e89fc90f5803f6d02a840f7c1542a" width="1535" height="2244"></img><h3>Trast</h3>Biel Mesquida LaBreu 140 pàgines. 17 euros El premi d'Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium coincideix amb la publicació d’un nou poemari, ‘Trast’. Entrevista d'Andreu Manresa<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/EOC2EYMLHNAQJL7GIAV56TWWVQ.JPG?auth=8c3f7b0d017aebb675b2d0e06864112b645c0366a1c9520f556c699f8b949e95" width="1395" height="2127"></img><h3>Extinció</h3>Thomas Bernhard Traducció de Clara Formosa Quid Pro Quo 478 pàgines. 28 euros La novel·la mostra l’autoexigència radical de l’autor, que sembla contenir el pressentiment d’un final proper, i condensa l’animadversió pel seu país. Per Lucas Capellas Franco<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/FKMJZDK3O5E5VC2HXDEQRIEIUQ.jpg?auth=e87aa005919d02ce9caaa405aab7a224133e3ea38ebedec71dfa8c736771d601" width="652" height="1000"></img><h3>Passeig de Gràcia </h3>Roger Bastida Comanegra / Afora Focus Edicions 413 pàgines. 23,90 euros Premi Santa Eulàlia 2026, el llibre abarca des del 1854 fins al 1954, quan s’acaba el racionament de la postguerra. Per Ponç Puigdevall<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/V7DUHSXA6BHWTMRN5ISJHQTXXQ.JPG?auth=b7ebee266e113a18c81393a22bcb2f619f02ee241e9b346bed8c6cfd3c8a696b" width="671" height="992"></img><h3>Tot era el mateix forat</h3>Eider Rodriguez Traducció de Pau Joan Hernàndez Periscopi. 336 pàgines. 19 euros Només l’autora basca pot abocar-se a la fissura dels que creiem sentir-nos sans i estalvis en un primer món que agonitza. Per Noelia Ramírez<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/KSLBXMYVPVBGXMWOYNMCYG4PGY.JPG?auth=0e7e11e2e2311cfdf262ba39e260ab2522a16b39fe4979383c4cb6f61e18276f" width="718" height="1187"></img><h3>E.E. Ernst & Erica </h3>Montserrat Corretger Afers 350 pàgines. 20 euros Montserrat Corretger ha escrit el que els entesos en diuen una magnífica novel·la d’idees, ambientada en la postguerra i la Guerra Freda, i l’acció més aviat li fa nosa. Per Miquel Bonet<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/YSC56KMTDVAZ7LDH6KIBYAIQ5E.JPG?auth=84407335a3df6880cd3645006abff8db3ecefa30819619ae69c58a27ae55a5cc" width="945" height="1417"></img><h3>Nou elogis de l’imparell </h3> Edi Pou H&O Editorial 132 pàgines. 14,50 euros Gràcies a l’assaig breu de ‘Nou elogis de l’imparell’, recuperem l’emoció de l’escolta dels malanomenats “odd time signature”. Per Aïda Camprubí<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/LADILDWOANE45GNKCU4TGP4BAA.jpg?auth=f5422e536343a18856f1d333936432dd43f86c050bc455848c1f778e0530caab" width="761" height="1172"></img><h3>El nostre Feixisme </h3>Jordi Mir Ara Llibres 96 pàgines. 12,95 euros Jordi Mir fa un exercici pedagògic molt oportú en clau de defensa democràtica que s’insereix en l’allau d’assaig sobre l’extrema dreta. Per Marc Andreu https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-28/e-e-ernst-erica-la-gran-novella-sobre-reus.html Sun, 29 Mar 2026 03:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-28/e-e-ernst-erica-la-gran-novella-sobre-reus.html Miquel Bonet Montserrat Corretger ha escrit el que els entesos en diuen una magnífica novel·la d’idees, ambientada en la postguerra i la Guerra Freda, i l’acció més aviat li fa nosa Montserrat Corretger ha escrit el que els entesos en diuen una magnífica novel·la d’idees, ambientada en la postguerra i la Guerra Freda, i l’acció més aviat li fa nosa Reus Literatura Libros Escritores Cultura Novela Crítica literaria Europa Alamy Stock Photo QUADERN 29-03-2026 P3 PET La plaça del Mercadal, a Reus La plaça del Mercadal, a Reus <p>Començant pel títol, <i>E. E. Ernst &amp; Erica </i>és una novel·la inusual. Ja ho era <a href="https://elpais.com/quadern/2023-03-31/la-pensio-dalemanys-de-montserrat-corretger-un-mon-que-sesgota.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/2023-03-31/la-pensio-dalemanys-de-montserrat-corretger-un-mon-que-sesgota.html">la que podríem dir-ne primera part,<i> La pensió d’alemanys</i></a>, on Montserrat Corretger va establir el to i el mètode de la seva narrativa, una mena de ficció que viu atemorida de ser ficció i que s’arrapa a tots els sortints de la realitat i de la memòria. Si a la primera entrega Corretger ens presentava la colònia d’expats europeus establerts a Reus abans de la guerra per traduir i gestionar l’auge del comerç agroalimentari de la ciutat,<i> E. E. Ernst &amp; Erica</i>, més íntima i intel·lectual, es tenyeix de postguerra, de Guerra Freda i de canvi de cicle històric.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-28/e-e-ernst-erica-la-gran-novella-sobre-reus.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/KSLBXMYVPVBGXMWOYNMCYG4PGY.JPG?auth=0e7e11e2e2311cfdf262ba39e260ab2522a16b39fe4979383c4cb6f61e18276f" width="718" height="1187"></img><h3>E.E. Ernst & Erica </h3>Montserrat Corretger  Afers 350 pàgines. 20 euros https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-29/els-quaderns-de-la-guerra-civil-de-maria-manent-el-pulmo-de-la-literatura-catalana.html Sun, 29 Mar 2026 03:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-29/els-quaderns-de-la-guerra-civil-de-maria-manent-el-pulmo-de-la-literatura-catalana.html Jordi Amat El poeta va escriure notes autobiogràfiques des dels quinze anys, setanta llibretes que la família ha conservat i que ara es poden llegir en un sol volum que el col·loca al centre de la dietarística catalana El poeta va escriure notes autobiogràfiques des dels quinze anys, setanta llibretes que la família ha conservat i que ara es poden llegir en un sol volum que el col·loca al centre de la dietarística catalana Marià Manent Escritores Memorias Diarios Editoriales Montseny Cultura Libros Poesía CARLES RIBAS (EL PAÍS) QUADERN 29-03-2026 Els dietaris de Marià Manent dels anys de la Guerra Civil Els dietaris de Marià Manent dels anys de la Guerra Civil <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/OZ6YACFFQZHUREBY7LQKPDOSKE.jpg?auth=2eae3d404ffca71f15df40d424b102085958c9dbc808a5921fc5b1f13c0a7e89" width="3451" height="2301" alt="Els dietaris de Marià Manent dels anys de la Guerra Civil"></img><p>La tarda del 26 de maig de 1936, a tocar del nucli urbà de Viladrau, s’oficia el funeral del noucentisme. Eugeni d’Ors no hi és ni se l’espera, i Josep Carner i Jaume Bofill i Mates/Guerau de Liost tampoc no hi són, però de fet eren protagonistes. El poeta i polític Bofill i Mates havia mort feia tres anys, i l’acte impulsat per la Generalitat republicana, amb el conseller de cultura Ventura Gassol present, era un homenatge a qui havia convertit el poble del Montseny en un pulmó cultural. Enmig del bosc s’havia enjardinat una zona entorn de la font de l’Oreneta. El disseny era de Joan Mirambell, i hi havia dues esteles de Joan Rebull cobertes amb una senyera. En una, versos de Guerau dedicats a la font; en l’altra, un dístic de Carner en memòria del seu amic. S’hi congregaren escriptors que havien donat profunditat lírica al projecte d’institucionalització nacional més sòlid de la Catalunya contemporània. S’inaugurava aquell espai, s’acabava una època. Al cap d’un mes i mig comença la guerra. Durant la sessió es va repartir un opuscle en què s’explicava qui havia imaginat l’homenatge: un poeta, traductor i crític que es guanyava la vida a la impremta de la qual era copropie­tari. <a href="https://elpais.com/diario/1988/11/24/cultura/596329211_850215.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/diario/1988/11/24/cultura/596329211_850215.html">Marià Manent</a>. Hi era i no es va fer notar, com si fos una ombra. Als 37 anys, a punt de tenir el tercer dels seus quatre fills, el catòlic i petitburgès Manent vivia amb la seva dona en un pis al carrer Craywinckel a Sant Gervasi. Era un edifici d’aspecte modernista on residia el seu amic Jaume Bofill i Ferro, crític i traductor que havia descobert Viladrau a Manent. Aquest altre Bofill —parent de Bofill i Mates— era propietari d’un casal enclotat a les Paitides, un dels vessants més fèrtils de la cara nord del massís. Havia servit per conservar-hi plantes medicinals. És Ca l’Herbolari.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-29/els-quaderns-de-la-guerra-civil-de-maria-manent-el-pulmo-de-la-literatura-catalana.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/YYC4ILUELNBLBIQI7B5GPZAXU4.JPG?auth=59f96d157816074967be5aee914b31744bb1e22e9157e270fbb9a3b254c83177" width="5167" height="3445" alt="Biblioteca i escriptori de Marià Manent al pis familiar del carrer Craywinckel a Barcelona"></img><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/INLQY6MALBE47CUSFGNQGJSNYI.JPG?auth=edd280ca4da1ba3603b0c613a84de42c1ada9a5f931ff8960fe491df2f23b8ea" width="758" height="1200"></img><h3>Dietaris</h3>Marià Manent Edicions 62 720 pàgines. 25 euros https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-28/renuncies-i-pronuncies.html Sat, 28 Mar 2026 04:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-28/renuncies-i-pronuncies.html Jordi Llovet L’hel·lenista lleidatà Jordi Pàmias estudia a ‘Les renúncies’ la supervivència d’una sèrie de tendències al llarg de la història L’hel·lenista lleidatà Jordi Pàmias estudia a ‘Les renúncies’ la supervivència d’una sèrie de tendències al llarg de la història Literatura clásica Literatura Idiomas Lenguas clásicas Universidades públicas Universidad Estudiantes Gobierno Aristóteles Francis Bacon Martin Heidegger Friedrich Nietzsche Rene Descartes Science History Images / Alamy Stock Photo (Alamy Stock Photo) QUADERN 29-03-2026 P7 LLOVET Pitàgores va prohibir de menjar faves als seus adeptes. Pitàgores va prohibir de menjar faves als seus adeptes. <p>Un conseller del ram, el nom del qual és millor haver oblidat, va dir fa pocs anys —això no ho hem oblidat— que, a partir d’un moment que no va precisar, els universitaris que volguessin estudiar grec i llatí s’ho haurien de pagar de la seva butxaca. Se suposa que aquest conseller ja trobava prou mostra de munificència el fet que un govern, ja el català ja l’espanyol, pagui cap al 90% del cost de les matrícules en un <a href="https://elpais.com/noticias/universidades-publicas/" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/noticias/universidades-publicas/">establiment públic,</a> i devia trobar aquest dispendi del tot inconcebible si allò que es sufragava eren estudis d’una cosa tan “inútil” com el grec i el llatí clàssics. (No són llengües mortes, perquè han sobreviscut gràcies als manuscrits i els llibres estampats; i són ben vives entre els que es dediquen als estudis clàssics, els millors que pot triar un estudiant de lletres avui dia, tota vegada que aquests sabers encara no estan contaminats per les abundoses, modernes ximpleries derivades dels <i>cultural studies</i> i de tot el políticament correcte: les diferències de gènere, el colonialisme —la Grècia clàssica no el va conèixer; l’hel·lenisme, sí—, o els sacrificis d’animals, costum reli­giós molt habitual a Grècia i Roma.) </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-28/renuncies-i-pronuncies.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2026-03-28/festival-mot-pari-escolti-i-miri.html Sat, 28 Mar 2026 04:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/2026-03-28/festival-mot-pari-escolti-i-miri.html Anna Ballbona L’edició d’enguany està dedicada al viatge i ha comptata amb Julio Llamazares, Irene Puajdas o Núria Perpinyà L’edició d’enguany està dedicada al viatge i ha comptata amb Julio Llamazares, Irene Puajdas o Núria Perpinyà Literatura Literatura catalana Festivales Girona Festivales culturales Escritores Julio Llamazares Irene Pujadas Viajes Julio Llamazares Xavier Pla Julio Llamazares i Xavier Pla al festival Mot. Julio Llamazares i Xavier Pla al festival Mot. <p><a href="https://elpais.com/babelia/2025-10-13/el-viaje-de-mi-padre-de-julio-llamazares-deberes-filiales-o-la-penitencia-de-quienes-no-escuchamos.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/babelia/2025-10-13/el-viaje-de-mi-padre-de-julio-llamazares-deberes-filiales-o-la-penitencia-de-quienes-no-escuchamos.html">Julio Llamazares</a> és un escriptor que deixa frases per subratllar a cada pàgina i a cada conversa. Afable i profund, en la xerrada que té en el festival MOT a Girona amb Xavier Pla en fa gala ficant-se el públic a la butxaca amb múltiples històries, imatges i pensaments. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2026-03-28/festival-mot-pari-escolti-i-miri.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-29/set-contes-superlatius-deider-rodriguez.html Sat, 28 Mar 2026 04:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-29/set-contes-superlatius-deider-rodriguez.html Noelia Ramírez Només l’autora basca pot abocar-se a la fissura dels que creiem sentir-nos sans i estalvis en un primer món que agonitza Només l’autora basca pot abocar-se a la fissura dels que creiem sentir-nos sans i estalvis en un primer món que agonitza Literatura Literatura catalana Mujeres Crítica Crítica literaria Cuentos Narrativa Escritores Javier Hernández (EL PAÍS) Eider Rodriguez L'escriptora Eider Rodriguez. L'escriptora Eider Rodriguez. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/BEJVPVUR5ND67CZFOU3X66FHN4.jpg?auth=f832fa1db9a12a29e1001bb82b1a86413359df3fb1bc00623161f7b12b68dea6" width="5760" height="3840" alt="L'escriptora Eider Rodriguez."></img><p>Sort en tenim que la nostra realitat hagi col·lapsat en espai i temps amb la d’<a href="https://elpais.com/cultura/2023-02-16/eider-rodriguez-se-ha-escrito-mucho-sobre-la-heroina-pero-preferimos-ignorar-que-el-alcohol-arraso-con-la-anterior-generacion.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/cultura/2023-02-16/eider-rodriguez-se-ha-escrito-mucho-sobre-la-heroina-pero-preferimos-ignorar-que-el-alcohol-arraso-con-la-anterior-generacion.html">Eider Rodriguez.</a> El que té de bo disposar d’un nou llibre de l’autora basca és que davant nostre es desplega el privilegi d’endinsar-se en els universos que imagina. Alguna cosa fa crec quan tornem a la millor forense de les esquerdes —corporals, espacials, sentimentals— que tots amaguem per seguir com si aquí no passés res. Aquest mirall al qual ens encara, un que mai no qüestionarà la nostra ronya oculta, també ens converteix en éssers més perspicaços, desperts i afuats: persones més llestes. Llegir-la és com si algú arribés i ens netegés les ulleres amb brusquedat: aquest gest suposadament proper no buscarà alleujar-nos, sinó revelar una veritat tan nítida com crua. Què té de dolent el llibre? Que només són sis relats, i s’acaben. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-29/set-contes-superlatius-deider-rodriguez.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/V7DUHSXA6BHWTMRN5ISJHQTXXQ.JPG?auth=b7ebee266e113a18c81393a22bcb2f619f02ee241e9b346bed8c6cfd3c8a696b" width="671" height="992"></img><h3>Tot era el mateix forat</h3>Eider Rodriguez  Traducció de Pau Joan Hernàndez Periscopi. 336 pàgines. 19 euros https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-27/els-animals-mes-que-maquines.html Fri, 27 Mar 2026 04:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-27/els-animals-mes-que-maquines.html Enric Casasses La paraula robot és nova però la idea és vella: dels autòmats de la ‘Ilíada’ a l’home màquina de La Mettrie La paraula robot és nova però la idea és vella: dels autòmats de la ‘Ilíada’ a l’home màquina de La Mettrie Filosofía Literatura Virgili Cultura Enric Casasses Escritores Narrativa Europa INTERFOTO / Alamy Stock Photo (Alamy Stock Photo) QUADERN 29-03-2026 P5 "Un inventor famós era Jacques Vaucanson, que, entre altres coses, havia fet uns robots en forma d’aneguets" (1738) "Un inventor famós era Jacques Vaucanson, que, entre altres coses, havia fet uns robots en forma d’aneguets" (1738) <p>La paraula <i>robot </i>és bastant moderna, la va inventar el 1920 l’escriptor txec <a href="https://elpais.com/cat/2017/11/09/cultura/1510227087_865722.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/cat/2017/11/09/cultura/1510227087_865722.html">Karel Čapek</a>, conegut pel seu fantàstic sentit de l’humor, i si per a nosaltres el mot és opac, per als txecs és ridícul i còmic, perquè ve del verb txec que vol dir fer treballs forçats o treballar esclavitzat. La paraula és nova però la idea és vella, abans se’n deien “autòmats”, i així, per exemple, els autòmats que veiem en una de les obres més antigues de l’antiga Grècia, la <i>Ilíada</i>, són molt superiors al que avui arribem a robotitzar. Quan la mare d’Aquiŀles va a veure l’immortal Hefest, el déu ferrer, perquè li fabriqui unes armes (escut i cuirassa i tota la resta) per al seu fill, tenim ocasió d’entrar al seu obrador: Hefest hi té unes serventes fetes de metall (d’or) “que tenien aspecte de noies i pensament dins el cap, i veu i força tenien, i sabien fer moltes feines”; i també té vint manxes que “l’ajudaven quan s’atrafegava i quan no, s’aturaven, segons com volia Hefest i com la feina avançava”, i aquí s’entén que el déu les governa amb el pensament, no li cal ni prémer cap botó ni dir cap paraula, elles mateixes entenen com va la feina i com l’han de fer. La <i>Ilíada </i>també ens explica que Hefest, just abans d’això, havia fet vint trespeus, que eren de metall i ser­vien per aguantar les olles, “i a sota de cada pota hi posava una roda daurada perquè anessin sols a l’aplec dels déus i després se’n tornessin de nou cap a casa, meravella als ulls de qui ho veia”. És a dir que entre els grecs antics, si més no en imaginació, els autòmats ja anaven a tot drap. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-27/els-animals-mes-que-maquines.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/club-de-lectura/2026-03-27/nuria-busquet-conversara-amb-els-lectors-sobre-fam-al-club-de-lectura.html Fri, 27 Mar 2026 04:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/club-de-lectura/2026-03-27/nuria-busquet-conversara-amb-els-lectors-sobre-fam-al-club-de-lectura.html EL PAÍS La trobada serà el dijous 30 d’abril, a les 19h., a l’estudi Toresky La trobada serà el dijous 30 d’abril, a les 19h., a l’estudi Toresky Club de Lectura EL PAÍS Escritores Anorexia Libros Editoriales Cultura Barcelona Novela Joan Morejón (EL PAÍS) Núria Busquet, escritora L'escriptora Núria Busquet L'escriptora Núria Busquet <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/OHCDYTVSJZGQLFGO4FSNAFIG2Y.JPG?auth=ade94c6aa386f43d99495b190c5ad66ca65e801d59714f67860f11027d3dc5e3" width="6843" height="4562" alt="L'escriptora Núria Busquet"></img><p>El proper dijous 30 d’abril, a les 19 h, ens acompanyarà a l’estudi Toresky <a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2025-11-18/nuria-busquet-quan-la-teva-filla-te-anorexia-sempre-hi-ha-la-sensacio-que-com-a-mare-alguna-cosa-has-fet-malament.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/literatura/2025-11-18/nuria-busquet-quan-la-teva-filla-te-anorexia-sempre-hi-ha-la-sensacio-que-com-a-mare-alguna-cosa-has-fet-malament.html">Núria Busquet Molist per conversar sobre <i>Fam</i></a><i> </i>(Periscopi). En aquesta novel·la, la fam de viure ha perseguit sempre la protagonista, que de sobte es troba amb una vida diferent (i més monòtona) del que havia imaginat. Alhora, ha d’afrontar l’anorèxia que pateix la seva filla adolescent. En diàleg amb referents de la literatura, la música i la filosofia, la protagonista s’enfronta a la incomprensió, a la voluntat d’autodestrucció, al judici social i, sobretot, a la “sobrefam”.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/club-de-lectura/2026-03-27/nuria-busquet-conversara-amb-els-lectors-sobre-fam-al-club-de-lectura.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/XHHWK2ISUZGRZDERDA5F5U3ZZU.JPG?auth=7de343a75b79c98a24b93f9f2b27dbe7835df6f317f3d0e78b19a92e53a2eaef" width="671" height="992"></img><h3>Fam</h3>Núria Busquet Molist Periscopi 246 pàgines. 21 euros https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-26/la-primera-premiere-de-regina-rodriguez-sirvent.html Thu, 26 Mar 2026 09:43:02 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-26/la-primera-premiere-de-regina-rodriguez-sirvent.html Mar Rocabert Maltas L’autora de ‘Les calces al sol’ es treu el barret per presentar amb una gran festa davant de 400 persones la seva segona novel·la ‘Crispetes de matinada’ L’autora de ‘Les calces al sol’ es treu el barret per presentar amb una gran festa davant de 400 persones la seva segona novel·la ‘Crispetes de matinada’ Literatura Literatura catalana Sant Jordi Libros Librerías Barcelona Editoriales Escritores Antoni Bassas Regina Rodríguez Sirvent GIANLUCA BATTISTA (EL PAÍS) Quadern 29/3/2026 Regina Rodríguez Sirvent en un moment de la presentació amb Antoni Bassas, on van mostrar una divertida sintonia. Regina Rodríguez Sirvent en un moment de la presentació amb Antoni Bassas, on van mostrar una divertida sintonia. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/N32CEF3CHFDB5NIONL6MTVVGDA.jpg?auth=69b1982c05b0d31700714fad050499c3c8f4b0088bc5aa982ac75a0d43068f40" width="4500" height="3026" alt="Regina Rodríguez Sirvent en un moment de la presentació amb Antoni Bassas, on van mostrar una divertida sintonia. "></img><p>Després de reservar l’entrada, proveir-se de crispetes, comprar el llibre, retratar-se amb les amigues al photocall, agafar una cervesa al bar i buscar lloc a la platea, els últims sense èxit —els va tocar el galliner o estar-se drets—, la música va sonar a tot drap (’Ritmo de la noche’) i va aparèixer l’estrella a l’escenari. Podia ser un concert, una festa o la <i>premiere</i> d’una pel·lícula. Però era la presentació davant de 400 persones de <i>Crispetes de matinada (La Campana)</i>, la segona novel·la de Regina Rodríguez Sirvent, l’escriptora que ho va petar amb el seu debut<a href="https://elpais.com/quadern/2023-06-09/regina-rodriguez-sirvent-soc-una-comercial-nada-abans-descriure-la-primera-paraula-ja-lestava-venent.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/quadern/2023-06-09/regina-rodriguez-sirvent-soc-una-comercial-nada-abans-descriure-la-primera-paraula-ja-lestava-venent.html"> <i>Les calces al sol</i></a>. N’ha venut més de 100.000 exemplars, s’ha traduït a diverses llengües, entre elles l’anglès, i ja està en marxa una versió cinematogràfica. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-26/la-primera-premiere-de-regina-rodriguez-sirvent.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/BATAL2HDRJCALMYHBQZEWLA674.jpg?auth=b9fafdc433f8e22e7332b60938cdea2c2757a232d06eaedd5f63e2b93ed2e982" width="4500" height="3001" alt="Una assistent menja crispetes amb la portada del llibre impresa."></img><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/NHKAPCUMVVBJHI4626XK2PAN7E.jpg?auth=19a2c2e77cef775b9b1b05a88dc1952b3351e66d9fc599fd7b4b4f7ea83cc9e3" width="4500" height="3000" alt="La presentació de Regina Rodríguez Sirvent a la Sala Paral·lel 62"></img> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-03-26/dia-u-fer-series-en-castella-a-tv3.html Thu, 26 Mar 2026 08:50:56 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-03-26/dia-u-fer-series-en-castella-a-tv3.html Rudolf Ortega Avui dia res no impedeix que televisió produïda en una llengua minoritària pugui convertir-se en un èxit notable Avui dia res no impedeix que televisió produïda en una llengua minoritària pugui convertir-se en un èxit notable Lengua Catalán TV3 Series televisión Audiovisuales Idiomas Cultura Cataluña Sèries en castellà a TV3 Fotograma de la sèrie 'Dia U' Fotograma de la sèrie 'Dia U' <p>No fa gaire es va produir una situa­ció curiosa, no havia passat mai. Es veu que el president Salvador Illa va parlar pràcticament només en castellà en un fòrum d’abast internacional celebrat a Barcelona, i la cosa curiosa és que Junts va demanar empara a la Mesa del Parlament perquè el conseller de Política Lingüística, <a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2024-09-06/vila-no-tamaguis.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/literatura/2024-09-06/vila-no-tamaguis.html">Francesc X. Vila</a>, donés explicacions d’aquest comportament lingüístic. Ja li ha tocat un paper ben galdós a tot un catedràtic. La resposta de Vila és tot un joc de malabars argumentant que es tractava d’un fòrum internacional i que la majoria de l’audiència era castellanoparlant, però obviant que el català com a llengua pròpia té un paper fonamental com a llengua institucional en boca d’un president de la Generalitat (cosa que Montilla tenia claríssima) i passant per alt que molt probablement l’esdeveniment en qüestió comptava amb algun sistema d’interpretació, perquè ja se sap que per aquests mons de Déu no tothom sap castellà. Aviam amb quina cara vas ara a defensar el català a Europa si de casa estant ja justifiques un canvi de llengua així.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-03-26/dia-u-fer-series-en-castella-a-tv3.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-26/els-erms-de-carlota-gurt-obsessio-a-la-presa-de-sau.html Thu, 26 Mar 2026 04:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-26/els-erms-de-carlota-gurt-obsessio-a-la-presa-de-sau.html Ponç Puigdevall En una novel·la on el més seductor és l’estructura, un home i una dona es troben en un món desert condemnat a l’explosió imminent En una novel·la on el més seductor és l’estructura, un home i una dona es troben en un món desert condemnat a l’explosió imminent Escritores Editoriales Premios literarios Anagrama Literatura Libros Crítica literaria Albert Garcia QUADERN 29-03-2026 P3 Els protagonistes de 'Els erms' es coneixen la Nit de Nadal al parador construït davant l'embassament de Sau Els protagonistes de 'Els erms' es coneixen la Nit de Nadal al parador construït davant l'embassament de Sau <p>A <i>Made in Heaven</i> (1987), una pel·lícula on Alan Rudolph filmava quina mena de placidesa duen les ànimes en el cel després d’haver mort, un home i una dona s’enamoren, però tal com passa a tots els habitants d’aquest espai lliure de preocupacions i de la noció del pas del temps, els arriba el moment en què, gràcies a l’obligatorietat de la reencarnació, han de tornar altra vegada a la terra. En renéixer, l’home i la dona se separen, i la pel·lícula consisteix en la narració de com intenten retrobar-se sense ser-ne conscients ja que no guarden cap record de la seva estada al cel, com si un passat ignot els orien­tés per unir-los de nou. Desconeixem si alguna cosa semblant mena les vides de Ramona Ra i Faust Cortés, l’assagista i el cap de la presa de Sau que protagonitzen<i> Els erms</i>, la novel·la amb què Carlota Gurt (Barcelona, 1976) ha guanyat el <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-01-19/carlota-gurt-gana-el-premi-llibres-anagrama-con-una-novela-ambientada-en-el-pantano-de-sau.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-01-19/carlota-gurt-gana-el-premi-llibres-anagrama-con-una-novela-ambientada-en-el-pantano-de-sau.html">premi Llibres Anagrama de Novel·la 2026</a>, però el cert és que, d’ençà de la Nit de Nadal en què coincideixen al parador construït davant de l’embassament, gairebé buit d’aigua a causa de la sequera pertinaç dels últims mesos i cobert d’una boira insondable que el fa invisible, cap dels dos no para de pensar en l’altre a pesar d’haver mantingut tan sols un breu i sobri contacte visual, sumits a partir de llavors en una mena d’obstinació mútua impossible de relacionar amb la pulsió sexual, amb el desig amorós, amb qualsevol vincle sentimental o intel·lectual. És veritat: “De vegades un fet incidental, una coincidència fugaç i sense paraules, pot canviar la trajectòria d’un món. O de dos mons”.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-26/els-erms-de-carlota-gurt-obsessio-a-la-presa-de-sau.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/LLJT6B3W4RFCLHQLJWPJ775PBA.JPG?auth=38486c47e9ddf32fc0cbf7e445a047bc8af6e7766cc6f9fb4dd632111227543d" width="1654" height="2598"></img><h3>Els erms </h3>Carlota Gurt Anagrama 248 pàgines. 18,90 euros https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-03-26/teresa-montaner-miro-tenia-una-ambicio-cosmica-pero-necessitava-connectar-amb-la-terra.html Thu, 26 Mar 2026 04:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-03-26/teresa-montaner-miro-tenia-una-ambicio-cosmica-pero-necessitava-connectar-amb-la-terra.html Joan Burdeus None La cap de col·leccions de la Fundació Miró ha comissariat, juntament amb Marta Ricart, la nova presentació de la col·lecció permanent La cap de col·leccions de la Fundació Miró ha comissariat, juntament amb Marta Ricart, la nova presentació de la col·lecció permanent Miró Joan Miró Arte Artistas Exposiciones Cultura Cataluña Pintores Massimiliano Minocri QUADERN 29-03-2026 P8 Teresa Montaner, cap de col·leccions de la Fundació Miró Teresa Montaner, cap de col·leccions de la Fundació Miró <p>Després de tant de temps amb la disposició antiga, el primer que crida l’atenció de la nova presentació de la col·lecció de la <a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2025-06-07/deu-mirades-als-50-anys-de-la-fundacio-miro.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2025-06-07/deu-mirades-als-50-anys-de-la-fundacio-miro.html">Fundació Joan Miró</a> és <i>Sobreteixim dels vuit paraigües</i>, un gran tapís‑assemblatge que determina la sala inicial. Si girem el coll podem veure, a l’altre extrem, <i>Mans volant cap a les constel·lacions</i>,<i> </i>una gran pintura acrílica on unes empremtes de mans negres pugen pel llenç cap a les estrelles. Teresa Montaner (Peramea, 1962), cap de col·leccions de la Fundació Miró i una de les persones que més en sap del gran artista català, ha comissariat juntament amb Marta Ricart aquesta nova presentació de la col·lecció permanent, i m’explica que la gràcia és el joc entre la terra i el cel, en què l’una és reflex de l’altre perquè tot és el mateix, i la tensió entre la vida quotidiana i una aspiració còsmica. També em fixo que a les capelles per veure els tríptics ara hi ha unes cadires humils, però ja en parlarem més endavant.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-03-26/teresa-montaner-miro-tenia-una-ambicio-cosmica-pero-necessitava-connectar-amb-la-terra.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/musica/2026-03-25/love-i-protestes-manon-lescaut-torna-al-liceu-entre-leuforia-i-la-discordia.html Wed, 25 Mar 2026 04:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/musica/2026-03-25/love-i-protestes-manon-lescaut-torna-al-liceu-entre-leuforia-i-la-discordia.html Pablo L. Rodríguez La soprano Asmik Grigorian eleva el quart acte de l’òpera de Puccini en la producció actualitzada d’Àlex Ollé, que converteix la protagonista en una immigrant irregular La soprano Asmik Grigorian eleva el quart acte de l’òpera de Puccini en la producció actualitzada d’Àlex Ollé, que converteix la protagonista en una immigrant irregular Música Música clásica Ópera Cantantes Cantantes opera Cultura Espectáculos Artistas Arte Sergi Panizo (EL PAÍS) Manon Il·luminats al centre: la soprano Asmik Grigorian (Manon) i el baix Donato Di Stefano (Geronte) durant el segon acte de ‘Manon Lescaut’, de Puccini, el 17 de març al Liceu Il·luminats al centre: la soprano Asmik Grigorian (Manon) i el baix Donato Di Stefano (Geronte) durant el segon acte de ‘Manon Lescaut’, de Puccini, el 17 de març al Liceu <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/6QQWUMVHOVFRPMQKD3S4YA4VJA.JPEG?auth=0277f2e65f68d5dee79f18095992da3ebf0986d821c7d72d0f2ce28f6880cf83" width="3900" height="2600" alt="Il·luminats al centre: la soprano Asmik Grigorian (Manon) i el baix Donato Di Stefano (Geronte) durant el segon acte de ‘Manon Lescaut’, de Puccini, el 17 de març al Liceu"></img><p>Quan el 1889 l’editor <a href="https://elpais.com/cultura/2025-10-13/william-shakespeare-completa-su-reinado-en-el-festival-verdi-de-parma.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/cultura/2025-10-13/william-shakespeare-completa-su-reinado-en-el-festival-verdi-de-parma.html">Giulio Ricordi</a> va intentar dissuadir el jove Puccini de musicar el mateix argument que acabava d’encimbellar <a href="https://elpais.com/cultura/2023-04-21/manon-en-el-liceo-nadine-sierra-honra-a-victoria-de-los-angeles.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/cultura/2023-04-21/manon-en-el-liceo-nadine-sierra-honra-a-victoria-de-los-angeles.html">Massenet</a>, el compositor va respondre amb una gosadia ja cèlebre: “Una dona com Manon pot tenir més d’un amant”. I tenia raó. <i>Manon Lescaut</i> (1893), la seva primera gran maquinària operística, és també la més audaçment wagneriana: si Massenet havia mantingut la història de l’abat Prévost dins dels límits de l’<i>opéra lyrique</i>, Puccini l’empeny cap a un drama absolut, d’ascendència tristanesca, que desemboca en l’estranya nuesa de l’acte final. En aquest punt, en despullar de cop i volta l’espectador dels dispositius teatrals que l’emparaven en els actes precedents, el converteix en voyeur d’una intimitat devastada.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/musica/2026-03-25/love-i-protestes-manon-lescaut-torna-al-liceu-entre-leuforia-i-la-discordia.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/RTRGJOCOTFFUPLIDCFRQ5UPL5M.JPEG?auth=75c967ad841d94c150876327397d58458399afe430a46448c8c6e1484dc081b1" width="3000" height="1687" alt="Visió general del quart acte de ‘Manon Lescaut’, de Puccini, el passat 17 de març al Liceu de Barcelona. "></img><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/PZ3C2CSOHZEW5O7EI7OU7VZBEY.JPEG?auth=d5ca596da969140f2fe86c46d8eb1ceeb57fa440e293f1997c291426ae48b475" width="3900" height="2600" alt="El baríton Iurii Samoilov (Lescaut) i la soprano Asmik Grigorian (Manon) durant el tercer acte de l’òpera de Puccini, el 17 de març al Liceu"></img><h3>Manon Lescaut</h3><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Música de Giacomo Puccini. Llibret de Domenico Oliva i Luigi Illica amb intervencions de Marco Praga, Ruggero Leoncavallo, Giacomo Puccini, Giulio Ricordi i Giuseppe Adami basat en l’obra </span><em style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">L’histoire du chevalier des Grieux et de Manon Lescaut</em><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">, d’Antoine François Prévost.</span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Asmik Grigorian, soprano (Manon Lescaut); Iurii Samoilov, baríton (Lescaut); Ivan Gyngazov, tenor (Renato Des Grieux); Donato Di Stefano, baix (Geronte di Ravoir); Filip Filipović, tenor (Edmondo); Alessandro Vandin, baix (l’hostaler); Álvaro Diana, tenor (el mestre de ball); Mercedes Gancedo, soprano (un músic); Domingo Ramos, baríton (un sergent); Andrea Antognetti, tenor (un fanaler); Pau Bordas, baix (un comandant).</span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Cor i Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu.</span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Director del cor: Pablo Assante.</span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Direcció musical: Josep Pons.</span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Direcció d’escena: Àlex Ollé.</span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Gran Teatre del Liceu, 17 de març. Fins a l’1 d’abril.</span></p><p><br></p> https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-25/la-pell-el-descens-de-curzio-malaparte-a-linfern-de-la-postguerra-europea.html Wed, 25 Mar 2026 04:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-25/la-pell-el-descens-de-curzio-malaparte-a-linfern-de-la-postguerra-europea.html Anna Maria Iglesia Pagnotta Gran novel·la italiana del segle XX, narra la misèria i la corrrupció moral, però també hi ha una petita esperança en la reconstrucció Gran novel·la italiana del segle XX, narra la misèria i la corrrupció moral, però també hi ha una petita esperança en la reconstrucció Literatura Escritores Editoriales Libros Curzio Malaparte Novela Europa Segunda Guerra Mundial Keystone (Getty Images) QUADERN 29-03-2026 P4 Els napolitans saluden les tropes americanes que van al front, l'any 1943 Els napolitans saluden les tropes americanes que van al front, l'any 1943 <p>Érem homes vius, en un món mort”, escriu <a href="https://elpais.com/noticias/curzio-malaparte-falconi/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/curzio-malaparte-falconi/">Curzio Malaparte</a> a <i>La pell</i>, molt probablement una de les grans novel·les italianes del segle XX i un dels retrats més crus i devastadors no només de la Itàlia de la postguerra, sinó de tot un continent, Europa, on només “compten els morts”. <i>La pell </i>forma part d’un projecte literari conformat per dues novel·les més —<i>Kaputt</i>, publicada el 1942, on l’autor relata la seva experièn­cia al front oriental durant la Segona Guerra Mundial; i <i>Il ballo al Kremlino</i>, publicada el 1971 però inicia­da el 1946, sobre la corrupció de la “noblesa marxista” a la Moscou dels anys vint— que té com a objectiu retratar la lenta i continuada decadència d’una Europa que, al final de la segona guerra, esdevé un continent mort. “Prefereixo aquesta Europa <i>kaputt </i>abans que l’Europa d’abans (…) prefereixo que tot estigui per refer abans que acceptar tot com una herència immutable”, afirmava Malaparte. A Itàlia, la seva oscil·lant trajectòria ideo­lògica ha projectat sobre la seva obra una ombra de recel que ha impedit el reconeixement literari que mereixia i que ara, per fortuna, ningú li nega. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-25/la-pell-el-descens-de-curzio-malaparte-a-linfern-de-la-postguerra-europea.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/U5EKAY2ZYVEFDPTHKDJMLEUP6U.JPG?auth=fd1bf512147f51b56da33a38c5c40fb9d1c2432bd5dbda48460d69a75da8f346" width="880" height="1342"></img><h3>La pell </h3>Curzio Malaparte  Traducció d’Anna Casassas La Segona Perifèria 448 pàgines. 23,50 euros https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-03-24/lexit-perpetu-de-crims.html Tue, 24 Mar 2026 09:31:30 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-03-24/lexit-perpetu-de-crims.html Tomas Delclos Juanola Carles Porta i TV3, que estrenen nova temporada amb bona audiència, volen arribar als cent episodis Carles Porta i TV3, que estrenen nova temporada amb bona audiència, volen arribar als cent episodis Televisión Carles Porta TV3 Series policías Series televisión Crítica televisión Cultura Cataluña ‘Crims’ Fotograma de l'episodi 'L'assassí de la pandèmia', de 'Crims' Fotograma de l'episodi 'L'assassí de la pandèmia', de 'Crims' <p>Sobre l’assassinat durant el confinament per la pandèmia de persones sense llar als carrers de Barcelona, TV3 ja va fer una <a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/">sèrie</a>, llarga i avorrida, fa un any. <a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2025-03-27/el-mal-invisible-avorrits-crims-en-serie.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2025-03-27/el-mal-invisible-avorrits-crims-en-serie.html"><i>El mal invisible</i></a>. Ara <a href="https://elpais.com/eps/2024-02-14/carles-porta-la-realidad-es-insuperable-pero-cuando-se-manipula-la-sociedad-se-va-a-la-mierda.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/eps/2024-02-14/carles-porta-la-realidad-es-insuperable-pero-cuando-se-manipula-la-sociedad-se-va-a-la-mierda.html">Carles Porta</a> torna al tema al primer capítol de la nova temporada de <i>Crims</i>. I el seu equip fa un bon treball. Millor que al segon episodi. Aquest relata la desaparició a Cornellà, el 2019, d’una dona jove. Se sospita que no és una desaparició voluntària, però no n’hi ha proves perquè no s’ha trobat el cos de la víctima. La crònica pràcticament es limita al relat de la meticulosa exploració d’indicis per part dels Mossos —en surt més d’un explicant la seva feina. La intervenció en el programa d’una amiga de la víctima, de la qual retrata la bonhomia, o la hipòtesi que el crim l’hagués desencadenat un miserable deute de 50 euros dels tripijocs amb marihuana no són suficients per portar la peça més enllà de la mera publicitat de la perspicàcia policial. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-03-24/lexit-perpetu-de-crims.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2026-03-24/antoni-mari-el-cavalleris-major.html Tue, 24 Mar 2026 04:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/2026-03-24/antoni-mari-el-cavalleris-major.html Ponç Puigdevall L’escriptor eivissenc autor d’obres com ‘Han vingut uns amics’, ‘El vas de plata’ o ‘Quatre costats’, ha mort als 81 anys L’escriptor eivissenc autor d’obres com ‘Han vingut uns amics’, ‘El vas de plata’ o ‘Quatre costats’, ha mort als 81 anys Antoni Mari Escritores Editoriales Poesía Libros Literatura Cultura R. Ramos QUADERN Antoni Marí El escritor y ensayista Antoni Marí. El escritor y ensayista Antoni Marí. <p>No ens ho esperàvem perquè ja sabíem que estava molt malalt i amb aquell continu dolor estremidor, obsessiu i desconcertant que ignoràvem com era capaç de resistir –a les converses telefòniques ens deia ben poca cosa de la seva salut, s’estimava més entusiasmar-se parlant del que llegia, del que llegiria aviat, del que necessitava rellegir-, però ara farà aproximadament un any LaBreu Edicions ens va donar un nou i inesperat poemari seu, <i>Quatre costats</i>, escrit a l’ombra d’un dels seus poetes més imprescindibles i inacabables, T. S Eliot; de cop i volta, ens vam trobar encantats davant d’una obra major d’alt voltatge a la qual li escauen per descriure’l les paraules que usa ell a la segona part, “Pel costat del llenguatge (<i>Adagio</i>)”, per referir-se a la manera de fer del seu mestre: “I els versos d’Eliot tenen una llibertat i una força continguda/ que s’expandeix més enllà de la seva voluntat/ i tenen, per a mi, un valor que no puc dominar;/ s’avancen a les meves decisions i a la meva voluntat/ i em mouen a escriure i aprenc tant del que és la poesia,/ amb les paraules que tria i les imatges que troba:/ associades amb el llenguatge del món,/ amb la imaginació del somni,/ i amb els fantasmes de la fantasia i de l’espera”. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2026-03-24/antoni-mari-el-cavalleris-major.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-23/en-la-mesura-de-limpossible-no-som-herois.html Mon, 23 Mar 2026 09:01:26 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-23/en-la-mesura-de-limpossible-no-som-herois.html Oriol Puig Taulé Cristina Genebat debuta en la direcció amb un text del portuguès Tiago Rodrigues que construeix un homenatge a la cooperació a partir de testimonis reals Cristina Genebat debuta en la direcció amb un text del portuguès Tiago Rodrigues que construeix un homenatge a la cooperació a partir de testimonis reals Teatro Actores Actrices Tiago Rodrigues Dramaturgos Cultura Barcelona Crítica teatral EL PAÍS BABELIA WEB 21/03/2026 TEATRO Escena de l'obra 'En la mesura de l’impossible'. Escena de l'obra 'En la mesura de l’impossible'. <p>L’actriu i traductora Cristina Genebat ha debutat en la direcció teatral amb un text del dramaturg portuguès <a href="https://elpais.com/eps/personajes/2025-04-12/tiago-rodrigues-dramaturgo-tengo-mas-preguntas-y-hago-teatro-si-tuviera-mas-respuestas-haria-politica.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/eps/personajes/2025-04-12/tiago-rodrigues-dramaturgo-tengo-mas-preguntas-y-hago-teatro-si-tuviera-mas-respuestas-haria-politica.html">Tiago Rodriges</a>. L’actual director del Festival d’Avinyó va estrenar <i>Dans la mesure de l’impossible</i> (En la mesura de l’impossible) el 2022, una producció de la Comédie de Ginebra que vam poder veure en el Temporada Alta. A partir dels testimonis reals de treballadors d’organitzacions humanitàries com la Creu Roja i Metges sense Fronteres, Rodrigues construeix un homenatge a la cooperació en una peça que ell mateix defineix com a “teatre documentat”. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-23/en-la-mesura-de-limpossible-no-som-herois.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>En la mesura de l’impossible</h3><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Autor: Tiago Rodrigues. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Traducció i direcció: Cristina Genebat. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Intèrprets: Joan Amargós, Màrcia Cisteró, Andrew Tarbet i Elena Tarrats. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Teatre La Biblioteca. Barcelona. Fins al 19 d’abril.</span></p><p><br></p> https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-22/la-generacio-perduda-de-lesquerra-en-temps-dextrema-dreta.html Sun, 22 Mar 2026 04:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-22/la-generacio-perduda-de-lesquerra-en-temps-dextrema-dreta.html Joan Burdeus None Davant de l’auge reaccionari, els corrents progressistes d’arreu del món, com els que representen Laure Vega i Eudald Espluga, es veuen obligats a repensar-se i miren de reconciliar qüestions identitàries i materialistes Davant de l’auge reaccionari, els corrents progressistes d’arreu del món, com els que representen Laure Vega i Eudald Espluga, es veuen obligats a repensar-se i miren de reconciliar qüestions identitàries i materialistes Política Partidos políticos Socialismo Capitalismo Ensayo Filosofía Libros Cultura CUP EL PAÍS QUADERN 22-03-2026 P1 4:3 Il·lustració de Pau Valls Il·lustració de Pau Valls <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/JQAELAW6MFAEHGXRHBNQV74PZQ.jpg?auth=3342b036c1895b48480be826c3ac9ac9a72b21473cf7f73207799b912075a172" width="3190" height="2392" alt="Il·lustració de Pau Valls "></img><p>El <a href="https://elpais.com/ccaa/2020/02/12/catalunya/1581537403_182341.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/ccaa/2020/02/12/catalunya/1581537403_182341.html">Palau de la Virreina</a> està massa ben proporcionat per comparar-lo amb el castell del vampir tortuós on Mark Fisher denunciava que s’havia reclòs la cultura política de l’esquerra contemporània, que et xucla les ganes de viure a força de culpa i linxament moral. Però pujo la doble escalinata d’aquesta joia de l’arquitectura civil catalana, a la part alta de la Rambla de Barcelona, i penso que el fantasma de Fisher podria flotar molt a gust entre aquests murs, ell que deia que el present està embruixat pels futurs que se’ns van prometre però mai van arribar. Sigui com sigui, el seu esperit és prou poderós per fer que passin coses un divendres primaveral a les set de la tarda: no queda ni una cadira lliure a la sala d’actes de la Virreina per assistir a la sessió de <i>Desig postcapitalista</i>, un cicle de conferències que homenatja el curs homònim que Fi­sher no va poder acabar perquè es va suïcidar. Entre el públic reconec acadèmics, polítics, poetes i podcàsters, la majoria és jove i milita en una estètica vagament desafecta que em transporta als anys en què vaig estudiar a la Facultat de Filosofia de la UB, al Raval. A mitja conferència, la politòloga Alícia Valdés diu: “Totes coneixem la frase que es diu que és de Jameson, que també es diu que és de Fisher, que després es diu que és de Žižek, la de “és més fàcil imaginar…”, uix ara tindré un lapsus… bé, ja ho sabeu, <i>la frase</i>”. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-22/la-generacio-perduda-de-lesquerra-en-temps-dextrema-dreta.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/LU3PPNZTSJC7TK2PZYABLANMDM.JPG?auth=8329d6a33d90f190e7152f0812b91a81f038d8cdbc9e0f08256c1f768a5cb3e3" width="4167" height="2778" alt="Eudald Espluga, filòsof, i Laure Vega, diputada, al Palau de la Virreina"></img><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/IOVXFMZUTRALFDBXKRO73BGV7Y.JPG?auth=73d5fedf586183ee2342422306bd8c90a110533f8b1b533bc47aa67c648a249a" width="660" height="1024"></img><h3>Imaginar la fi</h3>Eudald Espluga Raig Verd 306 pàgines. 19,90 euros<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/UITEG2NWV5EOVKRD74UVDW2PHY.JPG?auth=01092142d0493dcdc08368b3d924efaddbfc0ed768b019d57b44848aafa33042" width="772" height="1238"></img><h3>El desig postcapitalista. </h3>Mark Fisher Traducció de Miquel Sorribas Manifest 214 pàgines. 18 euros https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-03-21/artesania-on-fire-a-livam-de-valencia.html Sun, 22 Mar 2026 04:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-03-21/artesania-on-fire-a-livam-de-valencia.html Laia Beltran Querol L’exposició col·lectiva ‘A mig foc’ del museu d’art modern de València reivindica els oficis tradicionals des d’una perspectiva contemporània L’exposició col·lectiva ‘A mig foc’ del museu d’art modern de València reivindica els oficis tradicionals des d’una perspectiva contemporània Arte Artesanía Arte abstracto Valencia IVAM Museos Exposiciones Exposiciones temporales Artistas QUADERN 22-03-2026 P5 Detall d''Espai filat en verd, de Monica Jover, a l'IVAM. Detall d''Espai filat en verd, de Monica Jover, a l'IVAM. <p>Posaria el teu nom al bell mig de la casa, l’encendria com un foc, com uns feixos de sarments i de pinassa. Encendria el teu nom, l’encendria com un foc, com el foc de coure el pa”. Trepitges València i les paraules de <a href="https://elpais.com/noticias/vicent-andres-estelles/" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/noticias/vicent-andres-estelles/">Vicent Andrés Estellés</a> comencen a brollar dels racons més insospitats de la memòria. Ningú ha retratat tan bé la quotidianitat com el poeta de Burjassot, convertint-la en un espill on pots reconèixer-te en la teva profunditat més fútil i també en la més animal. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-03-21/artesania-on-fire-a-livam-de-valencia.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2026-03-21/gil-pratsobrerroca-em-fa-respecte-el-segon-llibre-pero-tinc-barra.html Sat, 21 Mar 2026 04:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/2026-03-21/gil-pratsobrerroca-em-fa-respecte-el-segon-llibre-pero-tinc-barra.html Mar Rocabert Maltas L’autor d’'El joc del silenci’ va confessar que està vivint una cursa de novetats contínues arran de l’èxit del seu debut literari L’autor d’'El joc del silenci’ va confessar que està vivint una cursa de novetats contínues arran de l’èxit del seu debut literari Club de Lectura EL PAÍS Literatura Literatura catalana Escritores Joël Dicker Novela negra Series terror Televisión Cine Guiones televisión Guionistas EPV Gil Pratsobrerroca, el autor de 'El joc del silenci' L'escriptor Gil Pratsobrerroca al club de lectura dijous passat. L'escriptor Gil Pratsobrerroca al club de lectura dijous passat. <p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-01-22/gil-pratsobrerroca-hi-haura-una-adaptacio-audiovisual-del-joc-del-silenci.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-01-22/gil-pratsobrerroca-hi-haura-una-adaptacio-audiovisual-del-joc-del-silenci.html">Gil Pratsobrerroca</a> (Vic, 1997) està immers en una cursa de novetats contínues, que el sorprenen a cada passa promocional que fa després de l’èxit inesperat del seu debut literari,<i> </i><a href="https://www.penguinllibres.com/tematiques/391221-libro-el-joc-del-silenci-9788419836816" target="_self" rel="" title="https://www.penguinllibres.com/tematiques/391221-libro-el-joc-del-silenci-9788419836816"><i>El joc del silenci</i> </a>(La Campana), que en sis mesos va per la desena edició. I encara li queda la gran festa publicitària de Sant Jordi, on es preveu que es passi el dia firmant i faci un pet comercial semblant al de <a href="https://elpais.com/quadern/2023-06-09/regina-rodriguez-sirvent-soc-una-comercial-nada-abans-descriure-la-primera-paraula-ja-lestava-venent.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/quadern/2023-06-09/regina-rodriguez-sirvent-soc-una-comercial-nada-abans-descriure-la-primera-paraula-ja-lestava-venent.html">Regina Rodríguez Sirvent</a>, l’autora de <i>Les calces al sol</i>, que també va triomfar en aquesta editorial amb el mètode més vell de recomanacions: el boca-orella. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2026-03-21/gil-pratsobrerroca-em-fa-respecte-el-segon-llibre-pero-tinc-barra.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/6A6HATXJQZA5ZBJCVUWD5VJIGI.JPG?auth=ca9ca5fb9f9308a5fa099ebf373372ca7a60721fb62b452643c08edf53be009f" width="5793" height="3862" alt="Carlota Rubio, Gil Pratsobrerroca i els lectors. "></img> https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-21/10-llibres-recomanats-per-al-dia-mundial-de-la-poesia.html Sat, 21 Mar 2026 04:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-21/10-llibres-recomanats-per-al-dia-mundial-de-la-poesia.html Manuel Castaño De Ramon Boixeda, Rosa Font Massot o Biel Mesquida a traduccions de Seamus Heaney o reedicions de Foix i Carner De Ramon Boixeda, Rosa Font Massot o Biel Mesquida a traduccions de Seamus Heaney o reedicions de Foix i Carner Literatura Poesía Libros Cultura Escritores Poetas Josep Carner Albert Garcia (EL PAÍS) Sant Jordi Un home llegeix en una llibreria al centre de Barcelona Un home llegeix en una llibreria al centre de Barcelona <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/T3BJOZZ6MRAELABKGVEP7ZIKAQ.jpg?auth=c0503dd0e558b113c8fdaa36d1bd7dd441c2ef9e2b327231b6a7558eccb56cc3" width="7086" height="4724" alt="Un home llegeix en una llibreria al centre de Barcelona"></img><p>Va deixar dit <a href="https://elpais.com/ccaa/2013/11/20/quadern/1384952696_557465.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/ccaa/2013/11/20/quadern/1384952696_557465.html">Salvador Espriu</a> que “hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa”. Aquesta és la funció primera atribuïda als poetes. Encara que cap escriptor de cap gènere no pot ser aliè a això de mantenir el nom de cada cosa, és el poeta el vigilant de la flama viva del llenguatge. El poeta és el més exigent dels escriptors, i el lector de poesia, el més exigent dels lectors. En un temps d’inteŀligència artificial —un oxímoron—, de correccions automàtiques, de plantilles de composició que substitueixen la imaginació; en un temps de censura i d’autocensura, en què el <i>newspeak</i> que va anunciar Orwell es desplega en tots els àmbits; en un temps de pèrdua de llibertat en què s’imposa la conformitat i el silenci, recau en el poeta la responsabilitat del nen innocent que, en el conte d’Andersen, va exclamar que el rei anava nu, tot deixant en evidència els adults que per conveniència feien veure que no ho veien. A ell li correspon la funció de desemmascarar el llenguatge políticament correcte i moralment incorrecte. No tots els poetes ho aconsegueixen —perquè, com diu <a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2025-07-22/complicitat-mediterrania-amb-kavafis.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/literatura/2025-07-22/complicitat-mediterrania-amb-kavafis.html">Kavafis</a>, “és alta, molt alta, l’escala de la poesia”— però tots ho intenten; tots porten, en el centre del seu impuls creatiu, l’afany d’un lloc i d’un temps on el nom de cada cosa no hagi estat tergiversat. Les deu novetats d’aquesta temporada, <a href="https://elpais.com/quadern/literatura/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/literatura/">llibre</a><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/literatura/">s</a> inèdits o reeditats, originals o traduïts, cadascú amb la seva estètica i en el seu temps, responen a aquesta exigència.</p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/YCOYEOQLH5CQ7NJ324XPG7OB4E.jpg?auth=6c71c108db58bcb9d3d028b07843e0a1ee5e89fc90f5803f6d02a840f7c1542a" width="1535" height="2244"></img><h3>Trast</h3>Biel Mesquida LaBreu 140 pàgines. 17 euros A llibreries el 25 de març El veterà i polifacètic Biel Mesquida (Castelló de la Plana, 1947), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes d’enguany, treu ara un text que és una celebració de la paraula, entusiasta, impulsiva; escrit, diu, en un rampell de mig any; inclassificable com tots els seus. És un llibre, entre altres coses, de denúncia: de la situació degradada del paisatge, de la llengua, de la cultura. Això va de Mallorca, però ho podríem aplicar al país sencer. "Tot està intoxicat, tot és pol·lució: la mar contaminada, el cel contaminat… l’illa ja és un trast". De denúncia però no de renúncia. El llibre és testimoni d’un afany de dir-hi la seva, d’unes ganes de continuar lluitant i d’adreçar-se a les noves generacions.<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/GYJDAI6DZBA77PNP2POZ5V4NCI.webp?auth=5e683a0b320c0150990843e5189605027d93e814f7cac0c95bf0399f7ace4e6e" width="905" height="1200"></img><h3>Poema del desig</h3>Rosa Font Massot Proa 96 pàgines. 17.90 euros @ 9.99 La poesia de Rosa Font (Sant Pere Pescador, 1957) s’ha caracteritzat sempre per una intensitat lírica poc habitual, expressada en una llengua precisa i neta. Al llarg de la dotzena de llibres que ha publicat es pot constatar una exploració constant del desig i de la pèrdua, de manera serena, distanciada i a vegades críptica. Parteix de l’observació del paisatge proper, per immergir-se en els interrogants essencials. Una mètrica senzilla que deixa fluir les paraules converteix els seus poemes en refugis de calma enmig de la fosca. Aquest 'Poema del desig' —unitari, dividit en set parts, com el dietari d’una setmana— és un llibre de maduresa, despullat d’artificis i aliè al sentimentalisme que en altres autors desfigura el missatge.<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/C36XYJ4COBCETELG266CWEE5KA.jpg?auth=653ca6a03d03cfa92c6b98cc62171a4ab69c02294accf9c55b7d828185006399" width="850" height="1174"></img><h3>100 poemes</h3>Seamus Heaney Traducció de Marcel Riera Quaderns Crema 368 pàgines. 24 euros De Seamus Heaney (1939 – 2013), Premi Nobel de Literatura el 1995, considerat el més important poeta d’Irlanda des de W. B. Yeats, ens arriba una selecció de poemes, no escollits per ell sinó per la seva família, feta amb la intenció d’abastar tota la seva obra i representar-ne els aspectes essencials. Catòlic nascut a l’Ulster, va viure el temps dels Troubles, però la seva poesia evita el pamflet i explora la identitat, la memòria i la història amb profunditat ètica i bellesa lírica. Està més interessat en la vida de les persones concretes que en el conflicte tribal, però en negar-se a ser inclòs en una antologia britànica, va deixar clar que "cap copa nostra ha estat mai alçada a la salut de la Reina".<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/V3H6FR6MGJFW7JMIRK4PIIEWRA.webp?auth=c1f1b5d3061c90cf9b53002629e6d9b79c2b898a084983572a9dbe3bb716218b" width="360" height="567"></img><h3>Pols</h3>Ramon Boixeda Edicions 62 96 pàgines. 17,50 euros @ 9.99 L’últim llibre de Ramon Boixeda (Sant Julià de Vilatorta, 1981), que ha obtingut el Premi de Poesia Sant Cugat, parteix de la tensió entre el pols de la vida que neix i la pols de la mort a què està abocada. Hi és present la religió però contemplada a distància, amb humor corrosiu, com quan parla del "Déu que brilla per absència" o del fill de Déu, que torna "potser per fotre el seu sant pare". El to reflexiu i coŀloquial no és fruit de la improvisació sinó resultat d’una gran cura formal; la major part dels poemes són isosiŀlàbics, amb versos de deu o de dotze, i les frases corren amb una prosòdia perfectament natural. El missatge últim és que el paradís "viu latent de sempre en tots nosaltres".<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/SK3D3AZLQNAETG7VCHML4RTLLM.jpg?auth=2e360d13855d027c6ffe8337b0882f8a4baa06aab5a967943419321adb492d93" width="665" height="1000"></img><h3>Obra poètica tardana</h3>Lluís Solà Edicions de 1984 256 pàgines. 20 euros Lluís Solà (Vic, 1940), poeta, assagista i dramaturg, va reunir la seva Poesia completa del 1958 al 2015, i ara s’hi afegeixen les produccions del 2018 al 2022, que, afirma, "continuen descabdellant les formes i les línies que aparegueren" en l’anterior. D. Sam Abrams, en el pròleg, diu que "Solà és l’hereu directe de la tradició vitalista de la poesia catalana moderna que arrenca amb Joan Maragall i es prolonga amb Joan Salvat-Papasseit i Agustí Bartra". Compon en versos de totes mides, i explora una diversitat de formes, que el mateix Solà resumeix en “poemes llampec”, “cants” i “prosa poètica”. Una obra ambiciosa, de fons filosòfic però molt entenedora, i una aposta per l’optimisme.<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/FC2SGIN4TVEOTKE7LGBJNMKWDQ.webp?auth=13f92edb9fbb03d49132e38572c6b0dbffbee0d4c34e63ebb50da48b98c4cd19" width="940" height="1472"></img><h3>I així successivament</h3>Josep Domènec Ponsatí Cap de Brot 90 pàgines. 14.90 euros Josep Domènech (Sant Feliu de Guíxols, 1966), a part de fer de traductor, ha publicat uns quants llibres en l’últim quart de segle que eixamplen els límits del que es pot considerar poesia. Combina ironia i erotisme, jocs de paraules i anècdotes d’autoficció, reflexió metaliterària i reflexió existencial, plaer verbal i desplaer retòric; tot escrit en una llengua de to directe, plena de dialectalismes, orgullosament i desafiadorament vindicats. Sota una vèrbola demòtica i juganera, traspua un sòlid bagatge literari. Aquest recull, que ha guanyat el Premi Recull de Poesia Benet Ribas, conté erotisme explícit, humor agosarat i una mirada escèptica davant el pas del temps i la condició humana. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/72ARFSRJTVHQFCEMRZCFIDNHIY.webp?auth=1d19ed3491e3329fae3853cc12b565995180b4254d8df27d7f52a7e334d63d34" width="360" height="563"></img><h3>Obra poètica en vers</h3>J.V. Foix Edicions 62 560 pàgines. 23,90 euros @ 9.99 En edició de Jordi Cornudella, aquest volum reuneix els cinc llibres canònics en vers de Foix, començant per Sol, i de dol, més tots els poemes dispersos, ja no pas inèdits però sí de mal trobar. "M’exalta el nou i m’enamora el vell" és la sentència que retrata a la perfecció el seu propòsit literari: avantguardista i tradicionalista alhora, però no pas arcaïtzant. Va cultivar, a força de llegir els clàssics, una llengua que empalma amb l’esplendor medieval, tot bandejant els segles de decadència. En el cas d’aquest poeta la frontera entre vers i prosa és més aparent que real, per això cal llegir paraŀlelament el volum, també de recent aparició i a cura del mateix editor: Obra poètica en prosa.<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/VXVDLYN2YFCQTG4D6I5ESPGBVI.webp?auth=4a41efe3a88e097040732918e5d6d85a25029e0b3d065f4bc21a955d139ccba3" width="360" height="480"></img><h3>Com les fulles</h3>Jaume Coll Mariné Proa 112 pàgines. 17 euros @9.99 A llibreries el 25 de març El professor i músic Jaume Coll Mariné (Muntanyola, 1989) acaba d’obtenir el Premi Carles Riba amb un recull que destaca, en el moment actual, per l’habilitat compositiva i per l’observació de la natura. L’entorn rural d’Osona —diu haver-lo escrit tot a la Guixa, oficialment Sentfores, poble ara annexat a Vic— és l’escenari on han nascut aquests poemes. La contemplació dels cicles de la natura fa possible el que en diu l’estupefacció davant el món: entendre que els humans no som més que una fulla. Entre altres moltes referències literàries, reconeix Coll, i es nota, que ha llegit tot Josep Carner, cosa que esgarrifarà els ignorants professionals de les lletres catalanes i complaurà els qui saben llegir.<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/KQXKZFBOMRG7TIKA6ASFFE4RKM.jpg?auth=778971efe304c5e5a6508cda544fa8d40d1657d8935f43f8c7e2aed8e185db0d" width="522" height="787"></img><h3>Genets negres i altres ratlles</h3>Stephen Crane Traducció de D. Sam Abrams Cafè Central & Llibres del Segle 172 pàgines. 20 euros Hom ha dit que hi ha dues tendències en la poesia nord-americana: la desbordant de Walt Whitman i la concentrada d’Emily Dickinson. El poeta John Berryman, i biògraf de Stephen Crane (1871 – 1900), afirma que aquest és el més important entre l’una i l’altra. Mort abans dels trenta anys, va escriure molt i sobretot prosa —la religió, el periodisme i la guerra són els eixos de la seva obra—; de poemes en va publicar 135, en dos llibres. El primer i més important és aquest, The Black Riders(1895) . Contrari a l’estètica dominant en el seu temps, les línies —no en volia dir versos— en caixa alta de Crane conformen, en breus i càustics epigrames, tot un aŀlegat contra el romanticisme i les convencions socials.<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/OP6RT4JDBJCVHLKXBNHCXFTXA4.png?auth=3aef7cd011e7aaa1201509f9e89c6858839e126f62947dda9ff7814c9077d94a" width="840" height="1232"></img><h3>Poesia 1957</h3>Josep Carner Edicions 62 1050 pàgines. 29,90 euros Josep Carner (1884 – 1970) —"que tots nosaltres ens ha fet", com va afirmar Gabriel Ferrater—, des de l’exili, va recopilar i esmenar tota la seva producció poètica i en va resultar el volum 'Poesia (Selecta, 1957)'. El 1992 Jaume Coll en va revisar el text i el va publicar a Quaderns Crema. Fa molts anys que tot això és introbable i el lector interessat ha de recórrer a la fotocòpia o a l’escàner. Ara s’anuncia una nova edició que vindria a reparar aquesta anomalia de país, prevista per a l’octubre d’aquest any. A part les edicions crítiques llibre per llibre que el mateix Coll va publicant, convé disposar de 'Poesia' en un únic volum, relativament manejable: són 896 poemes. És on hi ha la versió definitiva, són tal com Carner volia ser llegit.<p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-21/10-llibres-recomanats-per-al-dia-mundial-de-la-poesia.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p>