Feed MRSS-S Noticias, elpais.com, quadern ca https://elpais.com Thu, 21 May 2026 03:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-21/fricandonation-el-crit-de-guerra-quixotesc-de-miquel-bonet.html Thu, 21 May 2026 03:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-21/fricandonation-el-crit-de-guerra-quixotesc-de-miquel-bonet.html Ponç Puigdevall Al dictat del Segell Fosc, l’autor ens du a les bambolines de l’alta restauració i fa una feina impecable: festius episodis bufonescos i un enginy d’esperit satíric que tot ho cohesiona Al dictat del Segell Fosc, l’autor ens du a les bambolines de l’alta restauració i fa una feina impecable: festius episodis bufonescos i un enginy d’esperit satíric que tot ho cohesiona Miquel Bonet Escritores Libros Literatura Novela Editoriales Crítica literaria Gastronomía Dmitrii Marchenko (Getty Images) P4 QUADERN 24-05-2025 A la novel·la, se’ns conta la caiguda, l’ascens i el fracàs definitiu del cuiner Roc Alafaixa i la globalització de la cuina catalana A la novel·la, se’ns conta la caiguda, l’ascens i el fracàs definitiu del cuiner Roc Alafaixa i la globalització de la cuina catalana <p>Si hi hagués el costum d’encapçalar una ressenya amb una cita, és bastant possible que per a aquesta sobre <a href="https://www.grup62.cat/llibre-fricandonation/442210" target="_blank" rel="" title="https://www.grup62.cat/llibre-fricandonation/442210"><i>Fricandónation</i></a>, segona novel·la de Miquel Bonet (Reus, 1977), triéssim unes paraules de George Meredith pertanyents a <i>L’egoista</i>: “La <a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2025-10-12/de-que-riu-la-catalunya-del-post-proces.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/quadern/literatura/2025-10-12/de-que-riu-la-catalunya-del-post-proces.html">comèdia</a> proposa la correcció de l’envaniment, de l’afectació, de l’estupidesa, dels vestigis de cruesa i grosseria que trobem en nosaltres mateixos. És l’última civilitzadora, la refinadora, la dolça cuinera”. I si ens decantaríem precisament per aquestes frases, que descriuen amb prou diafanitat per on circula <i>Fricandónation</i>, seria també perquè just abans n’hauríem llegit una altra que sembla feta a mida per resumir el to i la forma amb què <a href="https://elpais.com/autor/miquel-bonet/" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/autor/miquel-bonet/">Miquel Bonet</a> ens du a les bambolines de l’alta restauració, o potser als sismes abismals d’un món on els sabors ancestrals s’han eclipsat, on abunden els gurmets sense paladar i proliferen els gastrònoms analfabets, on s’ha ascendit els xefs a una categoria entre sacerdotal i mediàtica: “Escoltem un crit de guerra com a diversió”. Hi ha un aspecte més que justificaria la tria de la cita que hauria obert la ressenya: els escriptors anglesos havien tret molt de profit a les lliçons del <i>Quijote</i>, i no només per l’argúcia dels “papers trobats”, sinó sobretot per adonar-se que, si Cervantes assegura haver traduït la història de l’àrab al castellà, es deu a l’afany de dotar les aventures d’un aire i un valor de realitat: jo no invento res, ens diu, em limito a transcriure a la meva llengua el que un altre afirma que són uns fet suposadament viscuts per una persona que no conec.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-21/fricandonation-el-crit-de-guerra-quixotesc-de-miquel-bonet.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/7Z5ZSWNQDBBCFH7WDDQFZPI56Q.JPG?auth=474d24b1a7c68a28b7b4e4735655db80a318d1197bccc6bbe64402e3e9519498" width="2000" height="3045"></img><h3>Fricandónation </h3>Miquel Bonet  Destino 296 pàgines. 20,90 euros @9,99 https://elpais.com/quadern/2026-05-21/una-biografia-del-montseny-destinada-a-restar-a-lombra.html Thu, 21 May 2026 03:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/2026-05-21/una-biografia-del-montseny-destinada-a-restar-a-lombra.html Laia Masnou Escriure un retrat sobre la muntanya és un exercici arriscat, si s’atenen els referents, i l’assaig de Jordi Cabré sembla escrit amb presses i s’acosta a la banalització Escriure un retrat sobre la muntanya és un exercici arriscat, si s’atenen els referents, i l’assaig de Jordi Cabré sembla escrit amb presses i s’acosta a la banalització Escritores Montseny Ensayo Literatura Editoriales Crítica literaria Cultura Cataluña Digoarpi (Getty Images) P4 QUADERN 24-05-2026 WEB Verdaguer es referia al Montseny com a fita diferencial respecte de la resta de muntanyes catalanes: com a guia dels mariners Verdaguer es referia al Montseny com a fita diferencial respecte de la resta de muntanyes catalanes: com a guia dels mariners <p>Als Jocs Florals de Barcelona de l’any 1881, Verdaguer va pronunciar un discurs en què es referia al Montseny com a fita diferencial respecte de la resta de muntanyes catalanes: com a guia dels mariners que s’havien embarcat en aventura marítima i que estaven refent el sender cap a casa. Al cap i a la fi, com a senyal d’evidència d’una llar cada vegada més propera. Al llarg de la seva història, el Montseny ha estat evocat en termes molt similars al del folguerolenc il·lustre: <a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-29/els-quaderns-de-la-guerra-civil-de-maria-manent-el-pulmo-de-la-literatura-catalana.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-29/els-quaderns-de-la-guerra-civil-de-maria-manent-el-pulmo-de-la-literatura-catalana.html">Manent</a>, Guerau de Liost, Sagarra, Carner, Espriu i —per què, no?— Solà i Guillamon, i tants d’altres, li han sabut donar veu, però sobretot vehicular-hi la seva. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2026-05-21/una-biografia-del-montseny-destinada-a-restar-a-lombra.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/XU6L67TYKNHWJFHB7GJWLWMLLU.JPG?auth=3e8aef1aa4ef64ac22db87e652e3cedba3c4774acd9fdf49fba006657a397eea" width="800" height="1200"></img><h3>Montseny [Una biografia] </h3>Jordi Cabré Símbol 144 pàgines. 20 euros https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-05-20/el-mestre-de-cabestany-sixena-i-la-destruccio-del-patrimoni.html Wed, 20 May 2026 07:28:49 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-05-20/el-mestre-de-cabestany-sixena-i-la-destruccio-del-patrimoni.html José Ángel Montañés Bermúdez Coincideixen al MNAC les restes de dues obres romàniques excepcionals: la portada del monestir de Sant Pere de Rodes (Girona) i les pintures del monestir d’Osca, que mostren la capacitat creadora i destructora de l’ésser humà Coincideixen al MNAC les restes de dues obres romàniques excepcionals: la portada del monestir de Sant Pere de Rodes (Girona) i les pintures del monestir d’Osca, que mostren la capacitat creadora i destructora de l’ésser humà Arte MNAC Exposiciones Monasterio Sijena Patrimonio artístico Patrimonio cultural Cultura CARLES RIBAS P3 QUADERN 24-05-2026 L'exposició 'Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany. Le creació d'un mite'. En primer pla, l'Aparició de Jesús als deixebles al mar; al mig, el capitell amb els caps de lleons devoradors; al fons, el cap de Sant Pere L'exposició 'Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany. Le creació d'un mite'. En primer pla, l'Aparició de Jesús als deixebles al mar; al mig, el capitell amb els caps de lleons devoradors; al fons, el cap de Sant Pere <p>Fins al 29 de juny es pot veure al MNAC <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-03-19/el-mnac-refuerza-el-mito-del-maestro-de-cabestany-y-la-leyenda-de-sant-pere-de-rodes-con-obras-ineditas.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-03-19/el-mnac-refuerza-el-mito-del-maestro-de-cabestany-y-la-leyenda-de-sant-pere-de-rodes-con-obras-ineditas.html">una magnífica exposició</a> protagonitzada per un dels escultors més grans del segle XII: l’anomenat Mestre de Cabestany, creador d’obres plenes d’expressionisme, amb grans mans, ulls sortits, profundes fosses nasals i pentinats que recorden les escultures gregues; uns trets que fan inconfusibles les seves obres i que li han donat fama internacional. L’exposició, comissariada pel catedràtic d’Història de l’Art <a href="https://elpais.com/cultura/2026-05-19/el-valor-actual-de-los-frescos-de-sijena-el-palido-reflejo-de-una-obra-maestra.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/cultura/2026-05-19/el-valor-actual-de-los-frescos-de-sijena-el-palido-reflejo-de-una-obra-maestra.html">Manuel Castiñeiras</a>, aplega els fragments coneguts de l’obra més destacada d’aquest artista de personalitat enigmàtica: la portada de marbre del monestir de Sant Pere de Rodes, al Port de la Selva, creada entre 1160 i 1170, a més de la majoria de les peces que se li atribueixen.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-05-20/el-mestre-de-cabestany-sixena-i-la-destruccio-del-patrimoni.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-05-19/grandesa-i-miseries-de-sopa-de-cabra.html Tue, 19 May 2026 21:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-05-19/grandesa-i-miseries-de-sopa-de-cabra.html Jordi Amat El documental “Tornar enrere”, dirigit per Jordi Call i estrenat al programa Sense Ficció, destaca la grandesa del directe de la banda gironina, però també les enveges entre ells i els diners que s’acaben El documental “Tornar enrere”, dirigit per Jordi Call i estrenat al programa Sense Ficció, destaca la grandesa del directe de la banda gironina, però també les enveges entre ells i els diners que s’acaben Televisión Música Músicos Sopa de Cabra Gerard Quintana Grupos música Cataluña TV3 3Cat QUADERN SOPA DE CABRA El grup Sopa de Cabra El grup Sopa de Cabra <p>“Si ens deixen un moment sols, us fotré la bronca”. Ho diu Josep Thió ―guitarrista i compositor de Sopa de Cabra― a l’arrencada de l’esplèndid documental que és <i>Sopa de Cabra. Tornar enrere</i>. Abans els hem vist uns segons al final d’un concert. Són ells, ja grans, dalt de <a href="https://www.youtube.com/watch?v=R8kbUW5LVwo" rel=""><u>l’escenari al Festival de Cap Roig</u></a> de l’estiu passat. Han triomfat una altra nit. Després la càmera segueix Gerard Quintana (tenia 60 anys) i un músic d’acompanyament caminant pels passadissos que els porten al camerino. I ve l’escena en qüestió. Thió (59) es treu la samarreta i demana als càmeres que marxin, vol parlar amb el grup. No hi ha felicitat ni relaxament. Hi ha tensió i males vibracions. El bateria Josep “Pepe” Bosch se’n va. Gerard Quintana travessa el pla resignat. A fora hi ha Francesc “Cuco” Lisicic, el baixista afeblit per la malaltia, que entra. El mànager, que és el cervell comercial dels retorns, espera fora. No sabem què passa dins, però hi ha mala maror. La decisió argumental de Jordi Call, el director, és atractiva, tant com ho era el testimoni de la parella de Carles Sabater a <a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2024-10-29/carles-sabater-lestrella-que-va-viure-a-la-mirada-dels-demes.html" rel=""><i><u>No espereu res de mi</u></i></a> (2024), també de Call. Hi ha la grandesa del directe, amb el públic enfervorit, però també les misèries de les enveges i els diners que s’acaben. Mai trobaràs mitificació endolcida. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-05-19/grandesa-i-miseries-de-sopa-de-cabra.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-05-19/la-barcelona-inhospita-de-lexcepcional-serie-yo-siempre-a-veces.html Tue, 19 May 2026 10:12:17 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-05-19/la-barcelona-inhospita-de-lexcepcional-serie-yo-siempre-a-veces.html Tomas Delclos Juanola Ana Boga debuta com a actriu a la nova producció dels Javis i defensa una maternitat irrenunciable malgrat tot Ana Boga debuta com a actriu a la nova producció dels Javis i defensa una maternitat irrenunciable malgrat tot Los Javis Series televisión Barcelona Televisión Movistar Crítica televisión Cultura Actores Sophie Köehler / Movistar Plus+ Ana Boga, en un momento de 'Yo siempre a veces'. Ana Boga en un fotograma de 'Yo siempre a veces'. Ana Boga en un fotograma de 'Yo siempre a veces'. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/RQAKTJT5PZDDXEFM6ZNI5FEB4Q.jpg?auth=1f18a401f18baf7ea7a4107d6f2dd6ff2db4df72650b2e2001513d9344be5011" width="7883" height="4434" alt="Ana Boga en un fotograma de 'Yo siempre a veces'."></img><p><a href="https://elpais.com/television/series/2026-05-05/yo-siempre-a-veces-ellas-nunca.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/television/series/2026-05-05/yo-siempre-a-veces-ellas-nunca.html"><i>Yo siempre a veces</i></a> (Movistar) és la darrera producció <a href="https://elpais.com/noticias/los-javis/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/los-javis/">dels Javis</a>, amb una fitxa artística bàsicament femenina. Les seves creadores són Marta Bassols i Marta Loza. El guió és seu i d’Almudena Monzú, i les dues Martes també intervenen en la direcció, amb Claudia Costafreda i Ginesta Guindal. Al repartiment hi ha Marta Bassols, Paco Tous, Belén Ponce de León, María de Medeiros (amb un paper episòdic), Diane Guerrero, Neus Asensi, Juani Ruiz, Jordi Vilches… En aquest apartat, però, cal esmentar molt particularment el bon treball dels dos protagonistes. A David Menéndez ja el coneixíem, però la debutant Ana Boga és una descoberta excepcional. Més enllà de les obligacions narratives, és capaç de transmetre una inusual, absolutament creïble, autenticitat.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-05-19/la-barcelona-inhospita-de-lexcepcional-serie-yo-siempre-a-veces.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/musica/2026-05-18/maria-del-mar-bonet-deixaria-de-cantar-si-veies-la-meva-veu-massa-espatllada.html Mon, 18 May 2026 14:30:57 GMT https://elpais.com/quadern/musica/2026-05-18/maria-del-mar-bonet-deixaria-de-cantar-si-veies-la-meva-veu-massa-espatllada.html Màxim Castillo L’artista celebra 60 anys de carrera amb un nou disc, ‘L’aigua no cansa’ L’artista celebra 60 anys de carrera amb un nou disc, ‘L’aigua no cansa’ Música María del Mar Bonet Cantantes Música tradicional Baleares Discos música Conciertos Palau Música Barcelona Kike Rincón (Europa Press) Maria del Mar Bonet presenta en Barcelona su disco 'L'aigua no cansa' La cantautora mallorquina Maria del Mar Bonet a l'Espai Mallorca on va presnetar el disc. La cantautora mallorquina Maria del Mar Bonet a l'Espai Mallorca on va presnetar el disc. <p>“Les dècades passen amb una rapidesa que fa por”. <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2023-03-06/joan-manuel-serrat-y-maria-del-mar-bonet-reciben-el-honoris-causa-de-la-ub-defendiendo-una-renovada-lucha-por-la-libertad.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2023-03-06/joan-manuel-serrat-y-maria-del-mar-bonet-reciben-el-honoris-causa-de-la-ub-defendiendo-una-renovada-lucha-por-la-libertad.html">Maria del Mar Bonet</a> (Palma, 1947) no és de mirar enrere. Viu, diu, a “una setmana” vista. La cantant mallorquina celebra aquest 2026 seixanta anys de trajectòria amb la publicació d’un àlbum nou, <a href="https://eur01.safelinks.protection.outlook.com/?url=https%3A%2F%2Fcadenaser.com%2Faudio%2F1778259547489%2F&amp;data=05%7C02%7Cmrocabert%40elpais.es%7Ccbe83183aa5f49a146f608deb40b9d25%7Cc4fd49f3e15a44d882e2c909735d2e45%7C0%7C0%7C639146159127736401%7CUnknown%7CTWFpbGZsb3d8eyJFbXB0eU1hcGkiOnRydWUsIlYiOiIwLjAuMDAwMCIsIlAiOiJXaW4zMiIsIkFOIjoiTWFpbCIsIldUIjoyfQ%3D%3D%7C0%7C%7C%7C&amp;sdata=3fH%2B3OI9mds8toK36s9LGvGhgyuYKyzVhUY1s40WOLo%3D&amp;reserved=0" rel="" title="Dirección URL original: https://cadenaser.com/audio/1778259547489/. Haga clic o pulse si confía en este vínculo."><i>L’aigua no cansa</i></a>, on torna a territoris familiars: la música d’arrel i la poesia que “m’ajuda a viure”. Presentarà el disc el proper 23 de maig al Palau de la Música Catalana de Barcelona, on va actuar per primer cop als anys seixanta.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/musica/2026-05-18/maria-del-mar-bonet-deixaria-de-cantar-si-veies-la-meva-veu-massa-espatllada.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-18/lautora-al-teatre-lliure-el-sistema-sempre-guanya.html Mon, 18 May 2026 08:20:35 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-18/lautora-al-teatre-lliure-el-sistema-sempre-guanya.html Oriol Puig Taulé Anna Serrano dirigeix el muntatge basat en l’obra de la britànica Ella Hickson, un qüestionament del llenguatge teatral que arriba tard Anna Serrano dirigeix el muntatge basat en l’obra de la britànica Ella Hickson, un qüestionament del llenguatge teatral que arriba tard Crítica Teatro Teatre Lliure Feminismo Capitalismo Machismo Actores Londres Artes escénicas MARTA MAS GIRONES (TEATRE LLIURE) (EL PAÍS) BABELIA WEB 16/05/2026 TEATRO Escena de l'obra 'L'autora', al Teatre Lliure. Escena de l'obra 'L'autora', al Teatre Lliure. <p>La dramaturga britànica Ella Hickson va estrenar <i>The Writer</i> a l’Almeida londinenc el 2018. Vivim en uns temps tan accelerats que ara, quan se n’acaba d’estrenar la <a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-16/julio-manrique-director-del-teatre-lliure-el-50e-aniversari-ha-de-ser-una-celebracio-no-un-exorcisme.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-16/julio-manrique-director-del-teatre-lliure-el-50e-aniversari-ha-de-ser-una-celebracio-no-un-exorcisme.html">versió catalana al Lliure </a>(traducció de Carlota Subirós), el text ja ens sembla antiquat. Anna Serrano dirigeix amb mà ferma un muntatge que segueix fil per randa les acotacions de l’autora: es tracta de qüestionar i posar en crisi el propi llenguatge teatral, les seves convencions i els seus llocs comuns. Tant en la forma com en el contingut. Hickson construeix uns personatges tan arquetípics que semblen un acudit: la jove autora que vol canviar el món, el director (que a estones sembla productor) pragmàtic i conservador, el xicot pusil·lànime i calçasses… <i>L’autora</i> és un interessant dispositiu teatral que acaba caient en les seves pròpies trampes: la primera part de la peça resulta estimulant, mentre que en la segona la cosa es desinfla dramàticament.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-18/lautora-al-teatre-lliure-el-sistema-sempre-guanya.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>L’autora</h3>Text: Ella Hickson. Traducció: Carlota Subirós. Direcció: Anna Serrano. Intèrprets: Javier Beltrán, Nausicaa Bonnín, Ravina Raventós i David Selvas (amb la partipació d’Agnès Balfegó i Amada Bokesa). Teatre Lliure. Barcelona. Fins al 7 de juny. https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-17/dolors-udina-antoni-clapes-i-mireille-gansel-conversen-sobre-la-traduccio-danima-a-anima.html Sun, 17 May 2026 17:09:40 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-17/dolors-udina-antoni-clapes-i-mireille-gansel-conversen-sobre-la-traduccio-danima-a-anima.html Cesca Castellví Llavina ‘Les dues ales d’un ocell’ dedueix que la feina del traductor és una forma d’eixamplar l’horitzó ‘Les dues ales d’un ocell’ dedueix que la feina del traductor és una forma d’eixamplar l’horitzó Crítica Crítica literaria Traductores Catalán Editoriales Escritores Traducción Traducción automática Traducciones Inteligencia artificial Enric Fontcuberta (EFE) Llibres per Sant Jordi. Llibres per Sant Jordi. <p>Què significa traduir? Què enclou i desclou, la traducció literària? La qüestió ha atiat l’interès de pensadors de cada casa, que han teoritzat a bastament sobre la tasca, cadascú des de la seva finestra (filosòfica, lingüística, estètica, cultural, política). A casa nostra, la passió per l’ofici és el germen de <a href="https://www.raigverdeditorial.cat/cataleg/les-dues-ales-dun-ocell/" target="_blank" rel="" title="https://www.raigverdeditorial.cat/cataleg/les-dues-ales-dun-ocell/"><i>Les dues ales d’un ocell</i></a>, una conversa entre <a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-04-19/jugar-amb-la-llengua-dali-smith.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-04-19/jugar-amb-la-llengua-dali-smith.html">Dolors Udina</a>, Antoni Clapés i Mireille Gansel —tres traductors conspicus— que Raig Verd ha decidit traslladar al paper. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-17/dolors-udina-antoni-clapes-i-mireille-gansel-conversen-sobre-la-traduccio-danima-a-anima.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/4PFNGYQWZNHZZCIR5CP7AWR5OE.JPG?auth=23117cbc68f7cb3f45e84bb51a11d4d938bea8939339cdfee2b7eb16a7aafc58" width="574" height="914"></img><h3>Les dues ales d’un ocell </h3>Antoni Clapés, Dolors Udina i Mireille Gansel  Raig Verd 160 pàgines. 14,90 euros https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-17/joan-puig-i-ferreter-breviari-reivindicatiu-dun-escriptor-lapidat.html Sun, 17 May 2026 03:45:00 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-17/joan-puig-i-ferreter-breviari-reivindicatiu-dun-escriptor-lapidat.html Miquel Bonet ‘Camins de França’ és la gran novel·la de la primera meitat del segle XX, celebrada per Joan Fuster o Gabriel Ferrater, però poc llegida ‘Camins de França’ és la gran novel·la de la primera meitat del segle XX, celebrada per Joan Fuster o Gabriel Ferrater, però poc llegida Literatura Literatura catalana Catalán Política Enric Casasses Carles Riba Gabriel Ferrater Francesc Maciá Tarragona Escritores Libros Novela P1 QUADERN 17-05-2026 WEB L'escriptor Joan Puig i Ferreter L'escriptor Joan Puig i Ferreter <p>Proa acaba de reeditar, junts, els dos volums de <a href="https://www.grup62.cat/llibre-camins-de-franca/447992" target="_blank" rel="" title="https://www.grup62.cat/llibre-camins-de-franca/447992"><i>Camins de França</i>, </a>que és la millor novel·la del millor novel·lista català de la primera meitat del segle XX. Això és opinió personal, esclar, però goso posar-la al frontispici d’aquestes ratlles reivindicatives perquè sé que no estic sol. Incomptable gent de gust i cultura ho ha pensat, o inclús ho ha dit, en graus d’entusiasme diversos, sempre amb un deix de desconfiança. <a href="https://elpais.com/noticias/joan-fuster/" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/noticias/joan-fuster/">Joan Fuster</a>, que es mirava la literatura catalana —principatina— des de dins i des de fora al mateix temps, ho va deixar escrit i tot. Per donar un altre principi d’autoritat, una mica més pop i bastant més esnob, podem recórrer a <a href="https://elpais.com/noticias/gabriel-ferrater/" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/noticias/gabriel-ferrater/">Gabriel Ferrater</a>, que classificava l’escriptor entre els “novel·listes socialistes i anarquistes” i en deia: “L’únic d’ells que tenia talent és Joan Puig i Ferreter: desgraciadament la seva incultura era tan fabulosa, que gairebé no permet que el talent es manifesti. Una incultura del més baix nivell, el de les faltes de gramàtica per exemple. Puig és gairebé l’única possibilitat de gran novel·lista que ha apuntat fins ara el país i, encara que es frustrés, no és possible oblidar-la”. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-17/joan-puig-i-ferreter-breviari-reivindicatiu-dun-escriptor-lapidat.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/H7B26KESBZFIDLTWVPMMHLE5WE.png?auth=ed1ff3dd4d1ab41431f9d9cafdb6c63538b046bd772d770f7878643f5583e3fc" width="493" height="749"></img><h3>Camins de França</h3>Joan Puig i Ferreter Pròleg d'Enric Casasses 776 pàgines 24,90 euros @10,99 euros Publicació: 20 de maig https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-17/llompart-un-gegant-que-tindra-les-seves-obres-completes.html Sun, 17 May 2026 03:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-17/llompart-un-gegant-que-tindra-les-seves-obres-completes.html Miquel Àngel Llauger La Nova Editorial Moll publicarà sis volums sobre l’autor, ordenats per gènere i temàtica, i els dos primers ja són a les llibreries La Nova Editorial Moll publicarà sis volums sobre l’autor, ordenats per gènere i temàtica, i els dos primers ja són a les llibreries Literatura Literatura catalana Política Lengua Catalán Crítica Crítica literaria Josep María Llompart Baleares Mallorca Francesc Amengual (Arxiu fotogràfic JM Llompart / Fundació Mallorca Literària) (EL PAÍS) QUADERN WEB 19/03/2025 LLOMPART Retrat de Josep Maria Llompart. Retrat de Josep Maria Llompart. <p>El 2025 li va tocar centenari a <a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2025-03-20/josep-maria-llompart-protagonista-del-dia-mundial-de-la-poesia.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/quadern/literatura/2025-03-20/josep-maria-llompart-protagonista-del-dia-mundial-de-la-poesia.html">Josep Maria Llompart</a> (Palma, 1925-1993), i en va resultar la sòlita concatenació de vetllades literàries, que de ben segur van contribuir a un millor coneixement de la seva figura i obra. De vegades, les efemèrides deixen el resultat substantiu de noves edicions de l’autor homenatjat, i fins i tot d’iniciatives editorials d’ambició: és el cas de les <i>Obres completes</i> de Llompart que ha començat a publicar <a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2024-11-23/torna-leditorial-moll.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/quadern/literatura/2024-11-23/torna-leditorial-moll.html">Nova Editorial Moll.</a> Cal esmentar també l’aparició de <i>Mentre em resti un bri d’alè</i> (Quid Pro Quo), biografia breu de l’autor a càrrec de Pilar Arnau. Les <i>Obres completes</i> de <a href="https://elpais.com/noticias/josep-maria-llompart/" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/noticias/josep-maria-llompart/">Llompart</a> constaran de sis volums, ordenats per gènere i temàtica, i els dos primers ja són a les llibreries. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-17/llompart-un-gegant-que-tindra-les-seves-obres-completes.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/M2I6PNNFGBCSZG2JL3CMTYU2TQ.JPG?auth=0ebc1a3c506d30f0a588ff6cf609553e60d31e96b331a172d2f5f1ace92405ea" width="796" height="1128"></img><h3>Nació, llengua, cultura. Obres completes, volum I </h3>Josep Maria Llompart  Nova Editorial Moll. 540 pàgines. 35 euros<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/3CHUKJU7LFCYTL5Y5K7XLA3KGY.JPG?auth=8bcd67cb6b65a67d596c65a097f6dfa2c6ccb4fc908904f0c99abf93752fbede" width="790" height="1242"></img><h3>Escrits sobre literatura I. Obres completes, volum II </h3>Josep Maria Llompart  Nova Editorial Moll. 708 pàgines. 35 euros https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-16/joan-esculies-explora-amb-audacia-els-traumes-individuals-fruit-de-les-crisis-collectives-a-la-gata.html Sat, 16 May 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-16/joan-esculies-explora-amb-audacia-els-traumes-individuals-fruit-de-les-crisis-collectives-a-la-gata.html Ponç Puigdevall La virtut de l’autor és que evita la temptació de magnificar el caire al·legòric de la narració, però no convencen algunes solucions lingüístiques de la novel·la La virtut de l’autor és que evita la temptació de magnificar el caire al·legòric de la narració, però no convencen algunes solucions lingüístiques de la novel·la Crítica Crítica literaria Literatura Libros Joan Esculies Novela Aliança Catalana Kai Fagerström swe (Getty Images) Joan Esculies Una gata. Una gata. <p>El matrimoni viu en un xalet a La Florida, una urbanització situada entre Santa Perpètua de Mogoda i la Llagosta, i tant ell com ella són enginyers industrials, però només treballa l’home, com a director d’operacions “al centre logístic que MercaMón va posar al polígon de la sortida de Sabadell”; ella, en canvi, sembla haver renunciat a la feina que li proporcionaria la carrera estudiada: els matins va a pilates, s’apunta a<a href="https://elpais.com/quadern/club-de-lectura/" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/quadern/club-de-lectura/"> clubs de lectura</a>, assessora un parell d’empreses durant dues tardes —per fer veure que ets independent econòmicament, li diu la germana— i sobretot es dedica a cuidar la filla, la Joana, a mirar que “la nena no desatengui el curs”, i que just al començament de<i> </i><a href="https://edicions1984.cat/cataleg/la-gata/" target="_blank" rel="" title="https://edicions1984.cat/cataleg/la-gata/"><i>La gata</i></a><i> </i>pronuncia les paraules que ens alerten sobre la possibilitat que l’aparença de benestar que els embolcalla no és tan inqüestio­nable com sembla: “¿Mama, no estaríem més segurs si al vespre tothom es tanqués a casa i als carrers només s’hi quedés la policia perquè no ens passés res?” El motiu de la por es deu a l’assassinat d’un narcotraficant al jardí d’un dels xalets de la urbanització, que la mare i la nena veuen cada dia anant a l’escola. De sobte, el paisatge quotidià irromp al telenotícies desfigurat per la violència mentre al carrer encara sonen les sirenes dels cotxes policials. Tanmateix, la rutina ha de continuar, i com que la nena ha de fer un treball escolar sobre <i>La crida del bosc</i> i “té dificultats de comprensió lectora” —a causa d’algun punt de dislèxia?, a la falta d’interès?, a l’ús prematur del mòbil?—, la mare n’hi llegeix un capítol cada nit.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-16/joan-esculies-explora-amb-audacia-els-traumes-individuals-fruit-de-les-crisis-collectives-a-la-gata.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/X3KKQ45E65G7PEVXOO6L5W4KGM.JPG?auth=c245ee5ad20e728a4013e4ab53f688df176094cfca09c4aa4a3dfb46679b13dd" width="1154" height="1726"></img><h3>La gata</h3>Joan Esculies Edicions de 1984 158 pàgines. 17,90 euros https://elpais.com/quadern/tendencies/2026-05-16/en-el-mon-del-pedal-no-tothom-pedala-igual.html Sat, 16 May 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/tendencies/2026-05-16/en-el-mon-del-pedal-no-tothom-pedala-igual.html Uriol Gilibets Lluny de grups grans de cames fibrades, existeix un reducte d’esforçats pedaladors que es mouen bastant lents Lluny de grups grans de cames fibrades, existeix un reducte d’esforçats pedaladors que es mouen bastant lents Ciclismo Bicicletas Solsona Música Carreteras Carreteras provinciales Montañas Deportes Peter Cade (Getty Images) Món del pedal Ciclistes d'interior. Ciclistes d'interior. <p>Amb la primavera i el bon temps, floreix pels vorals de les carreteres de la Catalunya interior una espècie de gent amb malles estretes que posa nerviosos els conductors amb presses. Del capoll hivernal, neixen els <a href="https://elpais.com/deportes/ciclismo/" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/deportes/ciclismo/">ciclistes</a>, poncelles de coloraines, multiplicant-se vora l’asfalt en grups grans, més grans del que hauria de ser normal, ascendint ben drets totes les pujades, baixant accelerats i arrupits totes les baixades, esprement fins a l’esgotament aquest bonic instrument de transport, que cap avall va fi, però que en pujada et deixa mort. I tu diràs: “Què volen aquesta gent, que carden nosa i em fan anar lent?”, doncs, evidentment, no et podria dir què volen tots, un per un no en tinc la resposta, no hi ha una solució global, però, cansat conductor, una cosa sí que puc afirmar: en el món del pedal<a href="https://elpais.com/deportes/ciclismo/2026-05-09/paula-blasi-hace-historia-y-gana-la-vuelta-a-espana-femenina-en-el-angliru.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/deportes/ciclismo/2026-05-09/paula-blasi-hace-historia-y-gana-la-vuelta-a-espana-femenina-en-el-angliru.html"> no tothom pedala igual</a>. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/tendencies/2026-05-16/en-el-mon-del-pedal-no-tothom-pedala-igual.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-05-15/labando-com-a-inspiracio-de-larquitectura.html Fri, 15 May 2026 10:47:07 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-05-15/labando-com-a-inspiracio-de-larquitectura.html Xavier Monteys El cicle Novíssims ha posat en conversa estudis d’arquitectes formats per professionals de menys de quaranta anys en espais inèdits desocupats El cicle Novíssims ha posat en conversa estudis d’arquitectes formats per professionals de menys de quaranta anys en espais inèdits desocupats Arquitectura Arquitectos Arquitectura civil Arquitectos pioneros Casas Construcción Edificios historicos COAC marktucan (Getty Images) Novíssims L'estable del castell de Sant Ferran de Figueres. L'estable del castell de Sant Ferran de Figueres. <p>Ha finalitzat <a href="https://www.arquitectes.cat/ca/cultura/cicle-de-conferencies-novissims" target="_blank" rel="" title="https://www.arquitectes.cat/ca/cultura/cicle-de-conferencies-novissims">Novíssims</a>, el cicle organitzat pel <a href="https://elpais.com/noticias/coac-concurso-oficial-agrupaciones-carnavalescas-cadiz/" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/noticias/coac-concurso-oficial-agrupaciones-carnavalescas-cadiz/">COAC</a> dins les activitats per la capitalitat mundial de l’<a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-05-08/los-grandes-proyectos-de-barcelona-en-una-mesa-que-va-de-llobregat-a-besos.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-05-08/los-grandes-proyectos-de-barcelona-en-una-mesa-que-va-de-llobregat-a-besos.html">arquitectura de Barcelona 2026</a>, que ha portat trobades diverses escampades per diferents ciutats: Tarragona, Figueres, Tortosa, Manresa, Menàrguens o Barcelona. L’arquitectura de les trobades, podríem dir-ne així, ha estat singularment elaborada, seleccionant estudis i cooperatives d’arquitectes joves i agrupant-los per parelles, sempre buscant motivar unes converses entre un equip local i un de fora. Han estat una dotzena de reunions que han implicat una quinzena d’estudis d’arquitectura. A totes les converses hi ha hagut un comissari responsable de la selecció dels equips, d’haver-los aparellat i d’haver conduït les sessions. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-05-15/labando-com-a-inspiracio-de-larquitectura.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2026-05-15/la-nit-dels-museus-la-cultura-desperta-quan-es-pon-el-sol.html Fri, 15 May 2026 08:47:20 GMT https://elpais.com/quadern/2026-05-15/la-nit-dels-museus-la-cultura-desperta-quan-es-pon-el-sol.html Laia Beltran Querol Una oportunitat per visitar gratuïtament i en horari nocturn quasi un centenar d’equipaments a Barcelona i a l’àrea metropolitana Una oportunitat per visitar gratuïtament i en horari nocturn quasi un centenar d’equipaments a Barcelona i a l’àrea metropolitana Arte Artistas Barcelona Exposiciones MNAC CaixaForum Barcelona Macba Fundación Miró CCCB Fundación Tàpies DAVID CAMPOS David Campos La Nit dels Museus Exposició de Matisse al CaixaForum de Barcelona. Exposició de Matisse al CaixaForum de Barcelona. <p>Torna la <a href="https://www.barcelona.cat/lanitdelsmuseus/ca" target="_blank" rel="" title="https://www.barcelona.cat/lanitdelsmuseus/ca">Nit dels Museus </a>aquest dissabte. Una oportunitat única per visitar gratuïtament i en horari nocturn quasi un centenar d’equipaments a Barcelona i a l’àrea metropolitana, amb plans especials per a aquesta cita anual. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2026-05-15/la-nit-dels-museus-la-cultura-desperta-quan-es-pon-el-sol.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/56VB5RPANVBBNDGFVHNXFVPLHI.jpg?auth=656ae81a75fd6a5e27e8bec373970d11ed1485113e035e6e09621114d5d4ffde" width="4000" height="2668" alt="Un rodatge a l'Espai Corberó."></img> https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-15/el-gelat-rosa-i-lalliberador-acte-de-justicia-per-a-merce-rodoreda.html Fri, 15 May 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-15/el-gelat-rosa-i-lalliberador-acte-de-justicia-per-a-merce-rodoreda.html Laura Fernández Els prejudicis amb l’escriptora havien estat orquestrats a consciència per una colla d’altres protoescriptors envejosos sense cap mena de talent Els prejudicis amb l’escriptora havien estat orquestrats a consciència per una colla d’altres protoescriptors envejosos sense cap mena de talent Mercè Rodoreda Literatura catalana Catalán Escritores Barcelona Libros Literatura Cataluña ALICE BRAZZIT (CCCB) (EL PAÍS) BABELIA 07/03/2026 TRIBUNA LIBRE RODOREDA Vista de l'exposició 'Rodoreda, un bosc', al CCCB. Vista de l'exposició 'Rodoreda, un bosc', al CCCB. <p>Tinc quinze, setze anys. Hi ha un gelat rosa a la meva mà i algú m’està fent una fotografia. Acabo de demanar el gelat a la mítica orxateria El Tío Che del Poblenou. És un dia qualsevol al matí. La professora va dir que llegíssim tots els contes de l’escriptora i que després miréssim de transformar-ne un en una imatge. Que la imatge englobés el conte tal com només podia fer-ho per a cadascun de nos­altres. El líquid rosa del gelat fos em regalima a la mà. Fa calor. Tinc quinze, setze anys, i la professora de català, substituta, jove, molt diferent de la resta de professores de català, gairebé algú mític, acaba de permetre’m no oblidar <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2025-12-04/el-cccb-rompe-los-cliches-de-sensiblera-y-cursi-atribuidos-a-merce-rodoreda.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2025-12-04/el-cccb-rompe-los-cliches-de-sensiblera-y-cursi-atribuidos-a-merce-rodoreda.html">Mercè Rodoreda</a>. Cada cop que pensi en ella veuré gelat rosa regalimant de la mà. Serà una cosa real, i única, una cosa pròpia, i per sempre, meva. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-15/el-gelat-rosa-i-lalliberador-acte-de-justicia-per-a-merce-rodoreda.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-05-14/mor-bruno-bischofberger-marxant-de-warhol-basquiat-i-barcelo.html Thu, 14 May 2026 17:40:35 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-05-14/mor-bruno-bischofberger-marxant-de-warhol-basquiat-i-barcelo.html Andreu Manresa Montserrat En els seus darrers dies s’ha pogut acomiadar d’artistes que representava, com Miquel Barceló i Julian Schnabel En els seus darrers dies s’ha pogut acomiadar d’artistes que representava, com Miquel Barceló i Julian Schnabel Artistas Arte Suiza Miquel Barceló Julian Schnabel Jean-Michael Basquiat Andy Warhol Obituarios Galerías arte Exposiciones Coleccionismo Pradip J Phanse directo El marxant d'art Bruno Bischofberger. El marxant d'art Bruno Bischofberger. <p>El poderós marxant d’art, col·leccionista i galerista <a href="https://elpais.com/diario/2002/10/05/babelia/1033772767_740215.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/diario/2002/10/05/babelia/1033772767_740215.html">Bruno Bischofberger</a>, que finí el passat dia 9 als 86 anys a Zürich, solia telefonar, sistemàticament, cada dematí als seus pocs i selectes artistes representats. El rastre dels seus ulls d’àguila, la mà esquerra i ferma en les seves mediacions i vendes, queda a desenes i desenes de museus públics i cases particulars de mig món. Es va fer de casta grossa aviat, era historiador de l’art i va començar als circuits de l’art contemporani, entre Europa i Estats Units el 1966, i de tot d’una va ser al costat i darrera del gran mag del pop<a href="https://elpais.com/cultura/2026-02-01/andy-warhol-reaparece-en-la-gran-pantalla.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/cultura/2026-02-01/andy-warhol-reaparece-en-la-gran-pantalla.html"> Andy Warhol</a>, que el lligà amb l’efímer i potent <a href="https://elpais.com/cultura/2018/12/13/actualidad/1544719705_191447.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/cultura/2018/12/13/actualidad/1544719705_191447.html">Jean-Michel Basquiat</a>. Era el gestor prioritari de les creacions.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-05-14/mor-bruno-bischofberger-marxant-de-warhol-basquiat-i-barcelo.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-05-14/lanoia-viatja-a-la-biennal-de-venecia-amb-claudia-pages.html Thu, 14 May 2026 10:12:13 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-05-14/lanoia-viatja-a-la-biennal-de-venecia-amb-claudia-pages.html Rita Roig Peregrina L’artista escollida per representar Catalunya inaugura ‘Paper tears’, una peça inspirada en el Molí Paperer de Capellades L’artista escollida per representar Catalunya inaugura ‘Paper tears’, una peça inspirada en el Molí Paperer de Capellades Cataluña Bienal Venecia Artistas Venecia Arte Crítica arte Capellades Exposiciones Biennal de Venècia Instal·lació de Claudia Pagès a la Biennal de Venècia Instal·lació de Claudia Pagès a la Biennal de Venècia <p>Molts catalans hem visitat el Molí Paperer de Capellades i hem tornat a casa amb una fulla de paper feta a mà. És una excursió escolar fundacional en què associem per sempre més el poble al paper i al brollar de l’aigua. Ara, en una paret de Venècia, un làser dibuixa figures d’aquest museu català: són els “grafitis de llum” de <a href="https://elpais.com/babelia/2024-03-02/cosecha-de-los-ochenta-las-artistas-que-transforman-la-escena.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/babelia/2024-03-02/cosecha-de-los-ochenta-las-artistas-que-transforman-la-escena.html">Clàudia Pagès</a>, escollida per l’Institut Ramon Llull per representar Catalunya a la <a href="https://elpais.com/noticias/bienal-venecia/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/bienal-venecia/">61a Biennal d’Art</a> amb <i>Paper Tears (Llàgrimes de paper)</i>. Com tants projectes presents a Venècia, la peça aborda conflictes del present. L’artista parteix d’una mirada local inspirant-se en filigranes procedents de l’arxiu del museu capelladí. Podríem pensar que entre un record infantil a l’Anoia i una instal·lació sobre el món contemporani a la Biennal hi ha una distància conceptual difícil de resoldre. Però Clàudia Pagès no fa cap salt al buit, sinó que connecta l’anècdota i la universalitat amb un camí sòlid. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-05-14/lanoia-viatja-a-la-biennal-de-venecia-amb-claudia-pages.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-14/judit-martin-actriu-el-meu-somni-es-treballar-amb-albert-serra.html Thu, 14 May 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-14/judit-martin-actriu-el-meu-somni-es-treballar-amb-albert-serra.html Oriol Puig Taulé Forjada en els circuits més alternatius de la comèdia, viu un moment dolç al teatre i la televisió; ara s’estrena al cinema protagonitzant ‘Pizza movies’ Forjada en els circuits més alternatius de la comèdia, viu un moment dolç al teatre i la televisió; ara s’estrena al cinema protagonitzant ‘Pizza movies’ Actrices Televisión Teatro Cine Películas Albert Serra Cultura GIANLUCA BATTISTA Judit Martín, actriu L'actriu Judit Martín al Raval L'actriu Judit Martín al Raval <p>El que diré a continuació és un tòpic com una casa de pagès, però no per això resulta menys cert. <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2024-08-13/judit-martin-a-los-que-hacemos-improvisacion-se-nos-considera-la-basura-de-la-comedia.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2024-08-13/judit-martin-a-los-que-hacemos-improvisacion-se-nos-considera-la-basura-de-la-comedia.html">Judit Martín</a> (l’Hospitalet de Llobregat, 1976) és una actriu que no necessita presentació. Llicenciada en Belles Arts i forjada en el teatre d’improvisació i en els circuits més alternatius de la comèdia, actualment és una cara coneguda pel gran públic, sobretot gràcies a les seves intervencions televisives a <i>Està passant</i>. Tot el que ha fet l’actriu fins ara, des de treballar amb Pallapupas als hospitals fins al teatre d’improvisació o els espectacles amb la seva companyia Dejabugo, ha portat Judit Martín fins a un present molt dolç. No és un acudit: es diu Judit Martín i Dulcet. Després de fer teatre amb Berta Prieto o el col·lectiu Las Huecas, ara protagonitza amb Berto Romero <a href="https://elpais.com/cultura/cine/2026-05-07/the-mandalorian-and-grogu-las-ovejas-detectives-hombres-g-zendaya-y-el-cine-de-estreno-mas-esperado-de-mayo.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/cultura/cine/2026-05-07/the-mandalorian-and-grogu-las-ovejas-detectives-hombres-g-zendaya-y-el-cine-de-estreno-mas-esperado-de-mayo.html"><i>Pizza movies</i></a>, la nova pel·lícula de <a href="https://elpais.com/tecnologia/2023-12-02/carlo-padial-escritor-la-transformacion-digital-en-espana-ha-quedado-afectada-por-la-unica-cultura-que-existe-la-del-pelotazo.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/tecnologia/2023-12-02/carlo-padial-escritor-la-transformacion-digital-en-espana-ha-quedado-afectada-por-la-unica-cultura-que-existe-la-del-pelotazo.html">Carlo Padial</a>. Com Tilda Swinton, podem afirmar que Judit Martín és un gènere en si mateixa, perquè la seva faceta de creadora es filtra a cada projecte i sarau en què participa. Poseu una Judit Martín a la vostra vida. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-14/judit-martin-actriu-el-meu-somni-es-treballar-amb-albert-serra.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2026-05-14/on-son-els-intellectuals.html Thu, 14 May 2026 03:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/2026-05-14/on-son-els-intellectuals.html Jordi Llovet La Caputxinada va posar en relleu que hi havia ciutadans que podien elevar un testimoni que la societat consideraria moralment exemplar; ara aquesta dignitat ha desaparegut La Caputxinada va posar en relleu que hi havia ciutadans que podien elevar un testimoni que la societat consideraria moralment exemplar; ara aquesta dignitat ha desaparegut Intelectuales Filosofía Donald Trump Política Escritores Artistas Cultura Cataluña P7 QUADERN 17-05-2026 LLOVET Joan Oliver (Pere Quart) en una imatge de 1948 Joan Oliver (Pere Quart) en una imatge de 1948 <p>Els lectors que hagin arribat a una edat certa, o que coneguin la història dels moviments antifranquistes dels anys 1960, recordaran perfectament que entre el 9 i l’11 de març de 1966 cap a 500 estudiants, professors i intel·lectuals del país <a href="https://elpais.com/diario/2006/03/09/quaderncat/1141868717_850215.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/diario/2006/03/09/quaderncat/1141868717_850215.html">van tancar-se al convent dels caputxins de Sarrià</a> amb la intenció d’aprovar els estatuts d’un sindicat universitari, l’SDEUB, prohibit abans i després d’aquella concentració. Com era propi de l’època, la policia va desallotjar i fer passar per Via Laietana els concentrats.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2026-05-14/on-son-els-intellectuals.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-13/que-hi-cerca-kae-tempest-en-un-cos-literari.html Wed, 13 May 2026 09:19:54 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-13/que-hi-cerca-kae-tempest-en-un-cos-literari.html Aïda Camprubí Hinojosa L’autor reclama tendresa i una lectura pausada a ‘Tota la vida buscant’, la seva segona novel·la, protagonitzada per algú que torna al poble natal després de la presó L’autor reclama tendresa i una lectura pausada a ‘Tota la vida buscant’, la seva segona novel·la, protagonitzada per algú que torna al poble natal després de la presó Escritores Literatura Cultura Crítica literaria Poesía Música Libros Editoriales Marcos Villaoslada (EFE) Kae Tempest L'escriptor Kae Tempest a Madrid L'escriptor Kae Tempest a Madrid <p>La paciència és un element proporcionalment expansiu, sempre demana una mica més de si mateixa. <a href="https://elpais.com/eps/2025-10-04/kae-tempest-la-identidad-es-importante-pero-aun-mas-la-humanidad.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/eps/2025-10-04/kae-tempest-la-identidad-es-importante-pero-aun-mas-la-humanidad.html">Kae Tempest</a> (Londres, 1985), com a artista que treballa la paraula, ho sap. És fàcil imaginar-se’l assegut, esperant a saber cap a on el portarà el text en cada una de les seves formes: <i>spoken word</i>, rap, dramatúrgia i altres escriptures literàries. Prolífic com és, treballa formats més immediats, però per a la seva segona novel·la s’ha deixat seduir per la temporalitat dilatada. <i>Tota la vida buscant</i> ens arriba per fi en català, una dècada més tard del seu debut en el format, <a href="https://elpais.com/cultura/2016/10/04/babelia/1475602987_596319.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/cultura/2016/10/04/babelia/1475602987_596319.html"><i>The bricks that built the houses</i></a> (2016). Entremig, ha publicat un parell de poemaris, tres àlbums musicals i una adaptació teatral pròpia de la tragèdia grega de Filoctetes. També ha fet una transició íntima, de persona no binària a home, en un gir narratiu vencedor. Trobar els pronoms també requereix paciència. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-13/que-hi-cerca-kae-tempest-en-un-cos-literari.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/FRISJGKQY5BQJKPNX4MIEBS4CY.JPG?auth=a4917468ab6ec00084f34e0d0ee18a3429fe9e1800a765c3a1423bebb1f99c04" width="702" height="1052"></img><h3>Tota la vida buscant </h3>Kae Tempest  Traducció de Maria-Arboç Terrades L’Altra. 352 pàgines. 22,90 euros https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-05-13/burgesos-de-seny-i-rauxa-en-les-seves-torres-divori-a-la-garriga.html Wed, 13 May 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-05-13/burgesos-de-seny-i-rauxa-en-les-seves-torres-divori-a-la-garriga.html Xavier Vidal-Folch L’investigador Lluís Cuspinera recupera en un llibre il·lustrat l’edat de plata catalana en l’arquitectura modernista L’investigador Lluís Cuspinera recupera en un llibre il·lustrat l’edat de plata catalana en l’arquitectura modernista La Garriga Edificios historicos Casas Modernismo Arquitectura Cataluña Libros Fotolibros Fotografía Pepo Segura 01 quadern pasapasa Detall de la Casa Emili Sala Cortès. D'estil modernista, va ser construïda el 1904. Detall de la Casa Emili Sala Cortès. D'estil modernista, va ser construïda el 1904. Pepo Segura 04 quadern pasapasa La Garriga. Casa Josep Suñol (Torre Anita). D'estil eclèctic, va ser construïda l'any 1906 per Emili Sala Cortés La Garriga. Casa Josep Suñol (Torre Anita). D'estil eclèctic, va ser construïda l'any 1906 per Emili Sala Cortés Fundació Mauri 12 quadern pasapasa Ildefons Suñol a la selva torre de La Garriga, explicant història a joves estiuejants. Ildefons Suñol a la selva torre de La Garriga, explicant història a joves estiuejants. Pepo Segura 02 quadern pasapasa La Garriga. Teulada de Ca Barbey. Construïda l'any 1910 per Joaquim Raspall per encàrrec de Juli Barbey. És considerada l'obra més important del període modernista La Garriga. Teulada de Ca Barbey. Construïda l'any 1910 per Joaquim Raspall per encàrrec de Juli Barbey. És considerada l'obra més important del període modernista Pepo Segura 08 quadern pasapasa La Garriga. Menjador de la casa Barbey. La Garriga. Menjador de la casa Barbey. Pepo Segura 03 quadern pasapasa La Garriga. Casa Josep Escayola. Construïda l'any 1911 per Francesc Guardia La Garriga. Casa Josep Escayola. Construïda l'any 1911 per Francesc Guardia Pepo Segura 05 quadern pasapasa La Garriga. Vil·la Adauta. Edifici residencial del segle XIX, de Josep Domènech Estapà La Garriga. Vil·la Adauta. Edifici residencial del segle XIX, de Josep Domènech Estapà Pepo Segura 06 quadern pasapasa Detall de la Torre Iris. Obra de Joaquim Raspall, considerada una de les obres més significatives del període modernista Detall de la Torre Iris. Obra de Joaquim Raspall, considerada una de les obres més significatives del període modernista Pepo Segura 07 quadern pasapasa L'Illa Raspall és el conjunt modernista més important de la Garriva. Protegit com un Bé Cultural d'Interès Nacional, és l'únic a Catalunya. El nucli arquitectònic està format per la casa Barbey, la Torre Iris, la Bombonera i la casa Barraquer. L'Illa Raspall és el conjunt modernista més important de la Garriva. Protegit com un Bé Cultural d'Interès Nacional, és l'únic a Catalunya. El nucli arquitectònic està format per la casa Barbey, la Torre Iris, la Bombonera i la casa Barraquer. Fons fotogràfic Joan B. Blancafort 13 quadern pasapasa La Garriga. Jocs al balneri de Blancafort. Foto: Fons fotogràfic Joan B. Blancafort. La Garriga. Jocs al balneri de Blancafort. Foto: Fons fotogràfic Joan B. Blancafort. Pepo Segura 09 quadern pasapasa La Garriga. Casa Domingo Pujadas, construïda a principis del segle XX, obra de Planas Calvet. La Garriga. Casa Domingo Pujadas, construïda a principis del segle XX, obra de Planas Calvet. Pepo Segura 10 quadern pasapasa La Garriga. Casa Antoni Barraquer, construïda l'any 1912 per encàrrec de Josep Antoni Barraquer a Joaquim Raspall La Garriga. Casa Antoni Barraquer, construïda l'any 1912 per encàrrec de Josep Antoni Barraquer a Joaquim Raspall Pepo Segura 11 quadern pasapasa La Garriga. Vil·la Trianon. Construïda l'any 1926 per Antoni Pons Domínguez, coneguda també com a Casa Escofet. La Garriga. Vil·la Trianon. Construïda l'any 1926 per Antoni Pons Domínguez, coneguda també com a Casa Escofet. <p>Esteban Fernández encarnà un personatge a la recerca de guionista. Argentí d’origen, representava la <a href="https://elpais.com/noticias/mercedes-benz/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/mercedes-benz/">Mercedes Benz</a> a Catalunya als anys trenta. I de seguida s’incardinà en la clientela, la burgesia catalana, sobretot barcelonina. Intrèpid, capriciós i exquisit, tenia la fal·lera de pilotar. El 1933 es va fer construïr a <a href="https://elpais.com/cat/2016/08/16/catalunya/1471359780_884710.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/cat/2016/08/16/catalunya/1471359780_884710.html">la Garriga</a> una elegant casa d’estiueig racionalista: amb hangar per a la seva avioneta, encara existent. I va fer condicionar un aeròdrom familiar, a la finca de Can Rosanes. Amb la guerra va ser clau per a l’aviació republicana, així que els bombarders italians s’hi van dedicar a tort i a dret. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-05-13/burgesos-de-seny-i-rauxa-en-les-seves-torres-divori-a-la-garriga.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/PBZJIACHFJBBFOAG6P4PJRZN4Y.JPG?auth=64970cb1f46ba6ad19e3d9b61abe95c4004e343452083e35939f90c4e48bc5ee" width="1198" height="1740"></img><h3>Arquitectura d’estiueig </h3>Lluís Cuspinera i Pepo Segura  Edicions de la Garriga Secreta 432 pàgines. 50 euros https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-12/i-despres-de-sant-jordi-que-els-25-llibres-mes-esperats-de-la-primavera.html Tue, 12 May 2026 12:01:44 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-12/i-despres-de-sant-jordi-que-els-25-llibres-mes-esperats-de-la-primavera.html Quadern Des de noves traduccions de clàssics imprescindibles com l’Odissea, fins a debuts en narrativa com el d’Irene Rubio, passant per assaig de Llucia Ramis i Joan M. Minguet o poesia de Martí Sales Des de noves traduccions de clàssics imprescindibles com l’Odissea, fins a debuts en narrativa com el d’Irene Rubio, passant per assaig de Llucia Ramis i Joan M. Minguet o poesia de Martí Sales Escritores Novela Ensayo Poesía Cómic Libros Cultura Literatura 25 llibres més esperats de la primavera 25 llibres més esperats de la primavera 25 llibres més esperats de la primavera <p>Ha passat <a href="https://elpais.com/noticias/sant-jordi/" rel="" title="https://elpais.com/noticias/sant-jordi/">Sant Jordi</a>, el moment més intens per al <a href="https://elpais.com/quadern/literatura/" rel="" title="https://elpais.com/quadern/literatura/">sector editorial</a>, però les impremtes no s’aturen. Vet aquí un recull de novetats que trobareu a les llibreries abans de l’estiu.</p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/LPJ5RISXCZGAFNCCNETGMYNCX4.png?auth=3aab264e528d05c513e52b91958d2d9db5767acbdc8e3fec46659dc50f1f7990" width="600" height="898"></img><h3>Odissea</h3>Homer La Casa dels Clàssics Data de publicació: 2 de juny Després de l’èxit de la 'Ilíada', Pau Sabaté tradueix en vers l’'Odissea', el clàssic fundacional de la literatura d’aventures. Amb pròleg de Roger Aluja i una lectura de Dolors Miquel.<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/FZ7MHIJ66BGQTCMSKHZGO7UFPA.jpeg?auth=cd4d54a6aafab6c8bd72949dd1e523f0ff9d85724f83d9f3ed117f0a370e87d2" width="2348" height="3508"></img><h3>Seràs la vall</h3>Irene Rubio L'Altra Data de publicació: 20 de maig 'Seràs la vall', guanyadora del premi Documenta, és la història de la Vall Seca i les dones que hi viuen. Una novel·la que es pregunta fins a quin punt podem escapar del lloc d’on venim.<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/UPLSKLP5PVBBPAWEK5UV6NCUT4.jpg?auth=a85f6868068c6299fe74413a381d2f3f203a2e5835fa2dec89c996bd775ac327" width="1804" height="2499"></img><h3>Fer-ne vuitanta</h3>Francesc Parcerisas Quaderns crema Data de publicació: 13 de maig Concebut amb motiu del vuitantè aniversari del poeta, és un àlbum d’estampes i evocacions profundament personals, un recorregut autobiogràfi c que, del 1944 al 2024, celebra cada any amb una fotografi a i unes paraules que en matisen el record. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/N7RKOFBQOJFJJAC52RG2WN5DYM.jpg?auth=3586abdb9b9202ca184065ea749367244359f6ee132532454099d65451201aa8" width="1654" height="2486"></img><h3>Ferit de mort</h3>Raffaele La Capria LaBreu Data de publicació: 1 de juny LaBreu celebra 20 anys amb nous llibres de Míriam Cano, Josep Pedrals, Felip Costaglioli, Marc Romera i altres sorpreses. La primera, aquest llibre de Raffaele La Capria, gran novel·la napolitana i premi Strega l'any 63.<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/6UH2OT2UK5EPLMEKN4JG3JUEMA.jpeg?auth=1c7941640062079796636544f66d9ba18c2e7cbfc3baa3c78e5f8e24db51efd1" width="1112" height="1600"></img><h3>Textos per no res</h3>Samuel Beckett Club Editor Data de publicació: 10 de juny Coincidint amb els 120 anys del naixement de l'autor i el 20è aniversari de la Sala Beckett, Club Editor enceta la publicació de les seves obres amb aquest recull de textos breus.<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/6DC3SIFMHVG7HDSNVXPQCHHXUQ.png?auth=cd5c7d602fd439102985107d3f7f43db93320cab3430952a3c528ef89122eb8d" width="800" height="1257"></img><h3>Feminisme gòtic. La creació cultural de la monstra</h3>Núria Gómez Gabriel i Ingrid Guardiola H&O Editorial Data de publicació: 20 de maig Tot i que la literatura gòtica es popularitza a finals del segle XVIII i principis del segle XIX, en aquest assaig s'usa gòtic de forma anacrònica i queer per parlar d’aquelles emanacions femenines de caràcter sobrenatural, mòrbid, misteriós, tremend, fins i tot abjecte, que han resistit l’oprobi, la difamació o la violència extrema. La dona, en lloc de ser la víctima de l’escena de terror, com en moltes novel·les gòtiques, es converteix en la monstra protagonista.<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/W66HJNMVC5HVPENMFNCKZC3EN4.jpeg?auth=e26cbbf218b3388fb13f9b4b4484ba63dd101df2144291a9fc08ba23cf5432d8" width="719" height="1130"></img><h3>Un metre quadrat</h3>Llucia Ramis Anagrama Data de publicació: 13 de maig A mig camí entre el reportatge literari, les memòries i l’anàlisi periodística, Llucia Ramis aborda el problema de l’habitatge en el nostre país mentre relata la seva pròpia història com a llogatera en els pisos on ha viscut al llarg de les últimes tres dècades. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/6S3QHUWSL5H4DA3I6NJXMDI37Y.jpeg?auth=3720902f60f7b31dfeba1095db6581d637c2b537280de628e1bf186de5bcc9ac" width="805" height="1299"></img><h3>Descripció del món</h3>Martí Sales Godall (coberta provisional) Data de publicació: juny El llibre guanyador del Jocs Florals de Barcelona 2026 és una glosa del vers de Max Jacob «la veritat és sempre nova», una impugnació radical de la literatura del jo i de l’extractivisme neoliberal, un cant whitmanià, una crida a l’elevació, l’entusiasme i l’elegància del mirar enfora i fer pinya.<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/4T3S3YFFFFHPRJDRFMWGZR6VXA.jpg?auth=f00e0aba34fe2eb7f0cabff23a300f06ac0619f31ff96765a7026ab46b611919" width="1181" height="1729"></img><h3>La gran vall</h3>John Steinbeck Adesiara Publicació: maig Es publiquen per primera vegada íntegrament en català aquests dotze relats sobre la vall de Salinas, al sud dels Estats Units, on va transcórrer la infantesa de John Steinbeck. Coses senzilles i quotidianes que hi passen, gràcies a la ploma virtuosa de l’autor, es tornen d’allò més rutilants. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/H7B26KESBZFIDLTWVPMMHLE5WE.png?auth=ed1ff3dd4d1ab41431f9d9cafdb6c63538b046bd772d770f7878643f5583e3fc" width="493" height="749"></img><h3>Camins de França</h3>Joan Puig Ferreter Proa Data de publicació: 20 de maig Publicada originalment el 1934, 'Camins de França' són les memòries amb aspecte de novel·la d'aprenentatge d'una joventut turmentada però no desesperada de Joan Puig i Ferrater, a Barcelona i després com a vagabund per terres de França. Nova edició d’un clàssic de la narrativa catalana, ara amb un pròleg d'Enric Casasses.<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/646ZWSERGZD6NOUDLB3WYRGHNM.jpg?auth=adcbf07bec40167df64a8cc2f560706621cbfe12062ffba11ce23f3283db5ec3" width="2844" height="4252"></img><h3>No vingueu al poble a reposar</h3>Mar Camps La Ela Geminada Publicació: maig Camps camina entre les Gavarres i l’Empordà a partir d’un enfilall de records, pensaments, notes i històries en un context delicat on els pobles s’han convertit en destinacions de repòs i desconnexió per a butxaques plenes. Entre l’observació crítica i la sensibilitat literària, dissecciona el fenomen d’un "èxode urbà" que busca pobles a mida; un desplaçament subtil que en transforma el paisatge i les dinàmiques i els converteix en escenaris de pessebre. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/XMJC2IKXLVB7BJYJXTLVLX7PEM.jpg?auth=e268da252a8421b5ca30a1be08e8b676a53a39accb502b61485060adfe0f9d18" width="1240" height="2008"></img><h3>Un llibre per parlar amb fantasmes</h3>Ramon Mas Males Herbes Data de publicació: 27 de maig Després de la novel·la 'Els murs invisibles', sobre la pèrdua i l'amista, Ramon Mas publica una reflexió entorn de la possibilitat que els morts no se'n vagin. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/2CTAEL4HUFHL5CDAZRFYRPVTMA.jpg?auth=852a305cd07593bd7fe9940e6bc70234e0263735d7902a8ce039e582d923878a" width="1665" height="2244"></img><h3>Poeticismes. Un passeig pel coneixement poètic</h3>Josep Pedrals Arcàdia Data de publicació: 16 de juny El llibre combina elucubracions tècniques i reflexions sobre algunes eines que ens ofereix el llenguatge poètic, i narra diverses experiències del fet estètic en sentit ampli, com una mirada al món amb consciència lírica. Pedrals parteix, en part, dels articles publicats a 'Quadern'. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/E243SBR4JRGB3KM6UQ636QUTIQ.jpg?auth=8a6472734c226d043ffdd0bd6ad763b60ae4c06bf6a232e49c36a6655a39d97c" width="1677" height="2480"></img><h3>Llebretó</h3>Chloe Dalton Periscopi Data de publicació: maig El best-seller internacional 'Llebretó' explica la història d’una amistat insòlita i intensa entre una bèstia i una persona que es veu abocada a acceptar els ritmes de la vida salvatge, i per tant tots els seus perills, si vol mantenir l’equilibri que les uneix.<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/2BSFWT3CYNHLRGI7IT7SND4MTE.jpg?auth=cfea3463b6e462fa3dac217738724669f98060a04751dacd4c07084dff1a4251" width="2000" height="3160"></img><h3>Poesia completa</h3>Ingeborg Bachmann Edicions 62 Data de publicació: 3 de juny En l’any del centenari del naixement de Bachmann, la poesia completa d’una de les escriptores més influents en els corrents de la literatura i el pensament en clau femenina.<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/RIN6DMKAL5D3TPSLKG754K6Y5E.jpg?auth=50b6ff29b1aca0cff4dad80a288a573425084a5d5b5e592ab9361372b8597c06" width="693" height="1024"></img><h3>Un origen buit. Immigració i cultura a Catalunya</h3>Josep-Anton Fernàndez L'Avenç Data de publicació: maig Una anàlisi de la immigració a Catalunya com a factor central en la configuració de la societat catalana des del segle XIX fins a l’actualitat. Una mostra de com les diferents onades migratòries han transformat la demografia, la cultura, l’economia i fins i tot la identitat catalana. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/7CIBKECB6JF45GBS2YIFKQBK7Q.jpg?auth=633170546da9fb8afe157c38399a4647143a6e764d12db30d907daadf7552f45" width="1648" height="2512"></img><h3>La nit</h3>Joan Cavallé Angle Data de publicació: 3 de juny Vuit anys després de la seva última novel·la, Joan Cavallé s’endinsa en la ment i el cos d’un jove universitari que s’inicia, tot d’una, en moltes coses: els estudis superiors, la lluita política i l’amor.<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/2TWT7AEDKNESBOAJ5BYMCHFO2Q.png?auth=f19e6b51b6e49450b25cacef0b1eaf518aff883483aeca734800f1e9b11a95af" width="418" height="649"></img><h3>Les vides</h3>Giorgio Vasari Proa Data de publicació: 17 de juny Per primera vegada en català, una obra fonamental de la cultura europea, de la història de l’art i del Renaixement. El conjunt de vora 200 biografies de pintors, escultors i arquitectes del Renaixement, escrites pel pintor i arquitecte italià del segle XVI Giorgio Vasari, amb traduccióde Martí Domínguez Pérez, i edició i introducció a cura de Martí Domínguez Romero. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/B364RY5J65CZ5DOV55IDFBBIC4.jpg?auth=bfea6fb4d395d79b46d6cc2675d244ad083cac7022a0f307d8b381b0efc61a86" width="1654" height="2480"></img><h3>Tries invisibles</h3>Mercè Pujadas Cid Les Hores Data de publicació: maig Tries invisibles oscil·la entre les realitats més evidents i les motivacions i pensaments més ocults. Els protagonistes d’aquests dinou relats es troben submergits en un món al marge de les convencions i es veuen empesos a triar camins propis per sobreviure<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/ZMFGTCKZNBATZKKIFLFZR5YEQE.png?auth=ff5d0b45c6e89923c79d775615256ba1ce77cb7e1923393877b4902e5d3d5cdb" width="626" height="941"></img><h3>Retrats literaris</h3>Josep Maria Castellet Edicions 62 Data de publicació: 13 de maig Aquest volum recull tots el retrats que Josep M. Castellet va escriure entre 1988 i 2012 i un nou retrat d’ell escrit per Jordi Amat com a homenatge. El llibre es recupera coincidint amb l'Any Castellet (1926-2026).<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/43PV7JR6WVFRVN472UF2SBFHSM.jpg?auth=8f3c138bfbf74f19b8cfe8fc57e5c4cbbc9af643e264818d87bb623b12e328d6" width="1524" height="2362"></img><h3>Contra l'obediència</h3>Joan M. Minguet Raig verd Data de publicació: 1 de juny L'historiador de l'art completa la seva obra de pensament amb un assaig crític que analitza com l’art ha estat progressivament neutralitzat pel poder i integrat en relats institucionals que el presenten com a patrimoni, bellesa inqüestionable o espai de consens. Minguet combina pensament teòric i casos concrets per qüestionar la idea de submissió cultural i denunciar el paper de museus, acadèmia i discurs patrimonial en la desactivació del conflicte. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/75XV5FCG7RGLVEL34276A6DC4Q.jpg?auth=239cb760bbffa48426024ee4cb92f05eb3378c1641fcc2c59e952de01f159dec" width="734" height="1024"></img><h3>La separació</h3>Uxía Larrosa Editorial Finestres Data de publicació: 29 d'abril La Carme és una persona normal i corrent a qui un dia, de camí cap a la feina i sense motiu aparent, l’ombra se li desprèn del cos. Un còmic sobre amistat i animisme.<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/WFOMGBQT75DLFMX7E63SXZ7IN4.png?auth=54ee4db16bffd45f4d0686252facf74808aee50124e9a83c56b86e09fb61a544" width="900" height="1352"></img><h3>El blues de la fi del món</h3>Etgar Keret La Segona Perifèria Data de publicació: 18 de maig Un nou recull de relats de l'escriptor israelià, que escriu amb la gràcia, l’enginy i la irreverència de sempre. Ara, potser, amb un punt de clarividència trista davant del futur que ens espera.<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/QMMOGAS65FH7DKDJZKD3675JTQ.jpg?auth=356c93eb2f8441213be06183f185a2dd5b0ad18d3c9d5cf77257c9944f710d4b" width="676" height="1000"></img><h3>Nonell, Vallmitjana i els gitanos</h3>Julià Guillamon, amb la col·laboració de Joan Mar Sauqué Edicions de 1984 Data de publicació: maig El gener del 1910, després d’anys de crítiques desfavorables, de no vendre mai ni un quadre, Isidre Nonell exposa les seves pintures al Faianç Català i té un gran èxit. Un any després, Juli Vallmitjana estrena al Teatre Principal Els zin-calós, que és acollida amb entusiasme. Nonell és el pintor de les gitanes; Vallmitjana, l’escriptor dels gitanos. Han compartit moltes hores pintant a l’aire lliure i a l’estudi amb les models, però en el moment del triomf, s’ignoren. Aquest és el punt de partida d’una immersió en la cultura i la societat del 1900.<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/FCZW7D2ZIJCIDNLB2PFNA6JNLE.jpg?auth=c038ed8ddf594b07ec754d001460647778af66500b2928c3961a89dcd254f784" width="1854" height="2834"></img><h3>Exlilis i escriptures a Buenos Aires. Diari d'una recerca</h3>Montserrat Bacardí Lleonard Muntaner Editor Data de publicació: 20 de maig Entre la investigació literària i la crònica més íntima, Montserrat Bacardí convida el lector a resseguir la diàspora cultural catalana a l’altra banda de l’Atlàntic durant bona part del segle XX. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/BVLW66JS2RCLVLAY55PZPRWJKE.jpg?auth=123020edcde45de93250ead041e82fc590cf9499ee9649ae14545cf6d05fedec" width="763" height="1049"></img><h3>L’autora</h3>Ella Hickson Teatre Lliure i Comanegra Data de publicació: 13 de maig L'autora, onzè títol de la col·lecció «Llum de guàrdia», aborda els mecanismes de poder del patriarcat en l’àmbit del teatre i de la creació. 'L’autora' està en cartellera al Teatre Lliure de Montjuïc fins al 7 de juny.<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/47TAXLF3JRBTZGWGJMJ36RRWWE.webp?auth=821a52b62c69f1103905d362b9ec1a96b3ce5a655427f19bf3d0fd3db829b925" width="1100" height="1698"></img><h3>Ja soc aquí!</h3>Enric Pujol Casademont Rosa dels vents Data de publicació: 21 de maig El 23 d'octubre de 1977, un vell exiliat republicà de setanta-vuit anys retornava al país després de trenta-vuit anys d'exili. El 23 d'octubre de 1977, la Generalitat de Catalunya, el govern legítim de la Catalunya republicana, trenta-nou anys després de la seva dissolució formal per la dictadura de Franco, era restaurada de nou pel successor directe del dictador. Enric Pujol, historiador i exmembre d'ERC, recupera els fets.<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/XUXIAZMEPZGABLTLCPBDIYNSPI.jpeg?auth=83f4cdba2aef85d8b201afda37ef83410d69329c8aa6564fdaeff1bf824d7d26" width="681" height="900"></img><h3>París, capital del segle XIX</h3>Walter Benjamin Flâneur Data de publicació: 25 de maig Text clau en la producció assagística de Walter Benjamin, el pensador berlinès hi explora alguns motius arquitectònics i urbanístics de la transformació de la ciutat de París empresa pel Baró Haussmann durant el Segon Imperi.<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/LKQKR4XPEVD2DFDSIXR6BHF5RY.jpg?auth=461ffa5f89d5ac093db9be91e7c2c49ea627f9d77e5ad24635f0c6351e25aec9" width="1024" height="1430"></img><h3>L'extraordinària història del Circ-Cric</h3>Berta Cusó Andana Data de publicació: 27 d'abril Aquest còmic sobre el Circ Cric és un documental gràfic que rescata la memòria del circ a través de la narradora Puça Orzowei, una estrella minúscula i irònica que habita entre els cabells del pallasso i que ens guia a través de dècades de circ, d'idioma prohibit i de dignitat sostinguda contra tot pronòstic.<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/WUXYQMKH6ZDI5EB3CUJGOC27BE.png?auth=dd1ecc4470b05b11294d92d9db606ef05765c6d1fa6d9583e41c6edb0679ef4e" width="592" height="938"></img><h3>El record del rei Jaume I (segles XIII-XXI)</h3>Vicent Josep Escartí Afers Data de publicació: maig Coincidint amb els 750 anys de la seva mort, el catedràtic de filologia de la UV Vicent Josep Escartí recull i analitza dades sobre la presència i el record de la figura de Jaume I en les diferents societats dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó al llarg del temps.<p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-12/i-despres-de-sant-jordi-que-els-25-llibres-mes-esperats-de-la-primavera.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/musica/2026-05-11/xabier-anduaga-canta-al-liceu-a-werther-pero-no-lhabita.html Mon, 11 May 2026 09:12:38 GMT https://elpais.com/quadern/musica/2026-05-11/xabier-anduaga-canta-al-liceu-a-werther-pero-no-lhabita.html Pablo L. Rodríguez El tenor donostiarra debuta en el rol més cèlebre de Massenet amb una veu brillant i un agut explosiu, però sense la complexitat psicològica que reclama la introspectiva producció de Christof Loy El tenor donostiarra debuta en el rol més cèlebre de Massenet amb una veu brillant i un agut explosiu, però sense la complexitat psicològica que reclama la introspectiva producció de Christof Loy Ópera Teatro Liceo Cultura Música Barcelona Cantantes opera Sergi Panizo (cortesía) Xabier Anduaga El tenor Xabier Anduaga (Werther) durant el segon acte de ‘Werther’ de Massenet, el 4 de maig al Liceu de Barcelona El tenor Xabier Anduaga (Werther) durant el segon acte de ‘Werther’ de Massenet, el 4 de maig al Liceu de Barcelona <p>Per a <a href="https://elpais.com/noticias/alfredo-kraus/" rel="">Alfredo Kraus</a>, Werther era un ésser interior. El tenor canari va exposar la seva doctrina sobre el protagonista de l’òpera de Jules Massenet, estrenada el 1892, en un breu text publicat a la revista <a href="https://boutique.asopera.fr/products/werther?_pos=1&amp;_sid=8cc08d024&amp;_ss=r" rel=""><i>L’Avant-Scène Opéra</i></a>: un personatge que fa coses senzilles en aparença, però sentides des de dins, sense grans gestos ni demostracions; una veu que no ha de sonar mai del tot sana, travessada per una ombra fins i tot en els moments feliços. Va ser la seva manera de conjurar el màxim perill del paper més llegendari de la seva carrera: cantar-lo bé sense habitar-lo.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/musica/2026-05-11/xabier-anduaga-canta-al-liceu-a-werther-pero-no-lhabita.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>Werther</h3><p><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Música</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> de Jules Massenet. </span><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Llibret </strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">d’Édouard Blau, Paul Milliet i Georges Hartmann basat en l’obra </span><em style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Die Leiden des jungen Werthers</em><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">, de Johann Wolfgang von Goethe.</span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Xabier Anduaga, </span><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">tenor</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> (Werther); David Oller, </span><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">baríton</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> (Albert); Stefano Palatchi, </span><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">baix</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> (el batlle); Josep Fadó, </span><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">tenor</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> (Schmidt); Enric Martínez-Castignani, </span><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">baríton</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> (Johann); Cristòfol Romaguera, </span><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">baríton</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> (Brühlmann); Kristina Stanek, </span><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"><em>mezzosoprano</em></strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> (Charlotte); Sofía Esparza, </span><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">soprano</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> (Sophie); Marta Esteban, </span><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">soprano</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> (Käthchen).</span></p><p><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Cor Vivaldi – Petits Cantors de Catalunya Escola IPSI</strong></p><p><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Directora del cor:</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> Pilar Paredes</span></p><p><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu</strong></p><p><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Direcció musical: </strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> Henrik Nánási</span></p><p><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Direcció d’escena:</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> Christof Loy</span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Gran Teatre del Liceu, 4 de maig. Fins al 17 de maig. </span></p><p></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-11/edip-antigona-lelenc-mes-divers-de-la-historia-del-teatre-catala.html Mon, 11 May 2026 07:49:35 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-11/edip-antigona-lelenc-mes-divers-de-la-historia-del-teatre-catala.html Oriol Puig Taulé La proposta és de factura cent per cent Carlota Subirós: el patrimoni teatral entès com a diàleg amb el present, però amb un excés de fredor La proposta és de factura cent per cent Carlota Subirós: el patrimoni teatral entès com a diàleg amb el present, però amb un excés de fredor Teatro Crítica teatral Sófocles Teatro Nacional Cataluña Actores Carlota Subiros Dramaturgos Cultura David Ruano (TNC) (EL PAÍS) ‘Èdip & Antígona’ Escena de l'obra 'Èdip i Antígona', al TNC Escena de l'obra 'Èdip i Antígona', al TNC <p>Està passant una cosa històrica al TNC: tenim en cartell un espectacle amb l’elenc més divers de la història del <a href="https://elpais.com/quadern/teatre/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/teatre/">teatre català</a>. Que aquesta qüestió no estigui present en el debat públic és, alhora, una bona i una mala notícia: ja no es considera un fet noticiable, però demostra el poc ressò que està tenint aquest muntatge. Carlota Subirós adapta les tres grans tragèdies de Sòfocles (<i>Èdip rei</i>,<i> Èdip a Colonos </i>i<i> Antígona</i>) i les presenta unides i sintetitzades sota el títol <i>Èdip &amp; Antígona</i>. Babou Cham i Kathy Sey són els protagonistes, en un repartiment que fa pocs anys ens hauria semblat un miracle. La proposta conté una barreja d’encerts i desencerts amb una factura cent per cent <a href="https://elpais.com/noticias/carlota-subiros/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/carlota-subiros/">Subirós</a>. És a dir, el patrimoni teatral entès com a diàleg amb el present, però amb un excés de fredor. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-11/edip-antigona-lelenc-mes-divers-de-la-historia-del-teatre-catala.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>Èdip & Antígona</h3><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Versió lliure a partir de Sòfocles i direcció: Carlota Subirós. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Intèrprets: Moha Amazian, Lurdes Barba, Babou Cham, Joel Cojal, Oriol Genís, Jordi Martínez, Vicenta Ndongo, Albert Pérez, Kathy Sey, Yolanda Sey, Yolanda Sikara, Junyi Sun i Moïse Taxé. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona. Fins al 31 de maig.</span></p><p></p><p></p> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-05-10/cap-a-una-teoria-catalana-del-retorn-dobres-en-els-museus.html Sun, 10 May 2026 03:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-05-10/cap-a-una-teoria-catalana-del-retorn-dobres-en-els-museus.html Clàudia Rius Els discursos descolonials globals i les polèmiques de proximitat sobre la propietat d’obres, com ara Sixena, coincideixen en el temps i apunten a reptes comuns, però també a diferències clares Els discursos descolonials globals i les polèmiques de proximitat sobre la propietat d’obres, com ara Sixena, coincideixen en el temps i apunten a reptes comuns, però també a diferències clares MNAC Arte Monasterio Sijena Guerra civil Guerra civil española Museos Exposiciones Carles Ribas Quadern 12-05-26 Document de l'exposició 'Recuperado del enemigo', al MNAC Document de l'exposició 'Recuperado del enemigo', al MNAC <p>L’estiu del 2022 vaig anar a Washington, Nova York i Boston i vaig visitar un bon fotimer de museus. En tots m’hi vaig trobar el mateix discurs: estem reflexio­nant sobre la nostra col·lecció, estem treballant per millorar, som responsables de tenir el que tenim i d’exposar-ho com ho exposem. No hi havia cap museu americà on no trobés aquests missatges. L’èxit del relat era notori i, per ser conseqüents, la feinada que calia fer sales endins, també. En aquesta etapa de qüestionament i desconstrucció identitària i cultural dels països occidentals, els museus han fet seus els debats de l’antiracisme. Sense anar-nos-en tan lluny, fins aquest mes d’abril es podia veure al Macba la mostra <a href="https://elpais.com/babelia/2025-11-15/del-continente-al-planeta-negro-una-historia-cultural-del-arte-panafricano.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/babelia/2025-11-15/del-continente-al-planeta-negro-una-historia-cultural-del-arte-panafricano.html"><i>Projectar un planeta negre. L’art i la cultura de Panàfrica</i></a>, probablement la gran culminació expositiva del relat del moviment antiracista a casa nostra. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-05-10/cap-a-una-teoria-catalana-del-retorn-dobres-en-els-museus.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p>