Feed MRSS-S Noticias, elpais.com, quadern ca https://elpais.com Fri, 23 Oct 2026 13:39:37 GMT https://elpais.com/quadern/club-de-lectura/2026-10-23/carlota-gurt-tinc-la-intencio-de-fer-servir-la-paraula-que-em-surt-de-la-figa.html Fri, 23 Oct 2026 13:39:37 GMT https://elpais.com/quadern/club-de-lectura/2026-10-23/carlota-gurt-tinc-la-intencio-de-fer-servir-la-paraula-que-em-surt-de-la-figa.html Sofía Giraldo Agudelo L’escriptora guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la va conversar de l’ofici d’escriure i de la seva darrera publicació al Club de Lectura L’escriptora guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la va conversar de l’ofici d’escriure i de la seva darrera publicació al Club de Lectura Albert Garcia (EL PAÍS) Club Quadern Carlota Gurt Carlota Gurt al Club de Lectura del Quadern. Carlota Gurt al Club de Lectura del Quadern. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/6BFAZAN3Z5BQXH6PAMBPVTENYQ.jpg?auth=7039e7e9bf04121a63ac083d6090671424c1f5e4a7054940648747ce85ef0425" width="3780" height="2520" alt="Carlota Gurt al Club de Lectura del Quadern."></img><p>Els assistents al <a href="https://elpais.com/quadern/club-de-lectura/2026-09-26/carlota-gurt-conversara-amb-els-lectors-sobre-els-erms.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/club-de-lectura/2026-09-26/carlota-gurt-conversara-amb-els-lectors-sobre-els-erms.html">Club de Lectura del <i>Quadern</i> </a>encara entraven a la Sala Toresky de Ràdio Barcelona quan Carlota Gurt ja havia pres la paraula. Mentre els últims assistents buscaven lloc, l’escriptora reivindicava<a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2025-03-31/els-contes-no-interessen.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/literatura/2025-03-31/els-contes-no-interessen.html"> el conte com a gènere literari de ple dret</a>. En aquells primers minuts també hi va haver temps per parlar del projecte que ocupa actualment l’autora. Ara treballa en la biografia d’un home corrent que un dia la va contactar per Instagram perquè escrivís la seva història. I fins i tot va aparèixer el record d’un manuscrit inèdit d’unes vuitanta pàgines. Era una novel·la que encara que fos bona va abandonar per motius que avui ja no sap explicar del tot.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/club-de-lectura/2026-10-23/carlota-gurt-tinc-la-intencio-de-fer-servir-la-paraula-que-em-surt-de-la-figa.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/75LFRWEOERHWXPEDGE7LBRDVDY.jpg?auth=6dcb588f0b46ab983508e834bb4eb54b2d9e25ba25fa960c7cbfb2a957fe62d3" width="3780" height="2520" alt="Carlota Rubio i Carlota Gurt al Club de Lectura. "></img> https://elpais.com/quadern/literatura/2026-10-23/punt-de-no-retorn-de-maria-climent-un-drama-vulgar-sense-ornaments-superflus.html Fri, 23 Oct 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2026-10-23/punt-de-no-retorn-de-maria-climent-un-drama-vulgar-sense-ornaments-superflus.html Ponç Puigdevall La protagonista i narradora constata el declivi de la relació amb la parella i que les tribulacions de la maternitat li anul·len la possibilitat de convertir-se en una altra persona La protagonista i narradora constata el declivi de la relació amb la parella i que les tribulacions de la maternitat li anul·len la possibilitat de convertir-se en una altra persona Literatura Escritores Novela Cultura Crítica literaria Nico Tomás / ACN (ACN) Punt de no retorn L'escriptora Maria Climent L'escriptora Maria Climent <p>“Últimament estic una mica perduda. Crisi personal, de parella, de criança... No sé què vull. No sé què hai fet... no sé res. Hi ha dies, sobretot si estic premenstrual, que vaig per casa i em miro Mòn com si fos una visita que no acaba d’anar-se’n. Penso: ¿qui és aquesta senyora i quan vam decidir que viuria amb natros? Quan estic així, m’ofèn tot lo que diu. Passa’m el pa, amb aquella cara (...) Llavors intento espolsar-me este pensament (¿qui és aquesta senyora?) molt ràpidament de damunt, perquè crec que si me’l repeteixo cada dia acabaré avorrint-la. Lo punt de no retorn. No és només que ella sigue una altra persona, és que jo també. Hai perdut tot l’entusiasme pel camí, vaig esgotada, vaig a mínims!, però és que la miro a ella i la veig, no ho sé, gran i lluny. I ara em trobo casada amb una dona que no té res a vore amb mi, excepte una criatura a mitges!. Lligada de mans i peus”. És el que diu a una amiga la Júlia, la narradora i protagonista de <i>Punt de no retorn</i>, que cap a mitja novel·la, la tercera de Maria Climent (Amposta, 1985), fa quaranta-un anys constatant dues evidències: la primera, el declivi de la relació amb la parella —set anys de vida domèstica desgasten tant com envellir al costat d’algú que també envelleix—, instal·lades totes dues en la pe­re­sa de la parla, incapaces de dir-se res de substancial més enllà dels comentaris sobre la logística quotidiana, com si es certifiqués la visió de Javier Marías sobre el matrimoni —“estar junto a alguien consiste en buena medida en pensar en voz alta, esto es, en pensarlo todo dos veces en lugar de una, una con el pensamiento y otra con el relato, el matrimonio es una institución narrativa”—; la segona, que les tribulacions de la maternitat —ella i la Mòn tenen una filla de tres anys— li anul·len la possibilitat de convertir-se en una altra persona i li coarten la necessitat de conèixer altra gent i posseir nous oients.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-10-23/punt-de-no-retorn-de-maria-climent-un-drama-vulgar-sense-ornaments-superflus.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/6UFRFV4Q3NC67PIETUEXKMIYDU.JPG?auth=ca4b7546d948dd25fb095fcad9d8f579dbf955b4a195fc9e8b0a749212f79939" width="1396" height="2096"></img><h3>Punt de no retorn </h3>Maria Climent  L’Altra Editorial 257 pàgines. 20,90 euros https://elpais.com/quadern/2026-10-22/les-consequencies-de-pere-antoni-pons-thriller-autoficcio-i-lart-de-les-combinacions-arriscades.html Thu, 22 Oct 2026 10:20:03 GMT https://elpais.com/quadern/2026-10-22/les-consequencies-de-pere-antoni-pons-thriller-autoficcio-i-lart-de-les-combinacions-arriscades.html Nadal Suau L’autor organitza una novel·la d’intriga amb elements fantàstics que vincula la visita d’uns oficials de les SS a Mallorca l’any 1940 amb una rondalla mallorquina popular i preciosa L’autor organitza una novel·la d’intriga amb elements fantàstics que vincula la visita d’uns oficials de les SS a Mallorca l’any 1940 amb una rondalla mallorquina popular i preciosa Literatura Mallorca Crítica literaria Crítica Separaciones matrimoniales Narrativa Literatura catalana Catalán imageBROKER/Bartomeu Balaguer Rotger (Getty Images/imageBROKER RF) QUADERN 25-10-2026 A la novel·la de Pere Antoni Ponç el lector hi trobarà "dones brillants i poderoses, la guerra i la postguerra espanyoles, l’illa que se’n van a fer punyetes amb el món sencer, l’ofici de periodista, certa fascinació per l’arquitectura moderna, el poble (per exemple, Campanet) com a fatalitat amb cara i creu" A la novel·la de Pere Antoni Ponç el lector hi trobarà "dones brillants i poderoses, la guerra i la postguerra espanyoles, l’illa que se’n van a fer punyetes amb el món sencer, l’ofici de periodista, certa fascinació per l’arquitectura moderna, el poble (per exemple, Campanet) com a fatalitat amb cara i creu" <p>D’això en dic jo passar-ho bé! Pere Antoni Pons ha tingut una idea suïcida: organitzar un thriller amb elements fantàstics que vincula la visita d’uns oficials de les SS a Mallorca l’any 1940 amb una rondalla mallorquina popular i preciosa, no aclareixo quina per no restar plaer al lector: per mi, part de la festa ha consistit a topar-me-la devers la pàgina 90, obrir els ulls com unes taronges incrèdules i preguntar-me a cada pas com s’ho farà, l’autor, per evitar el desbarat, el ridícul, la desfeta. Doncs ho aconsegueix, el punyeter! Una vegada i una altra la història avança i tu hi vas al darrere, expectant, al·lucinat de veure com se’n surt, com d’atrevit i juganer ha estat Pons aquesta vegada. Que euforitzant és veure algú que s’arrisca, que sap que s’arrisca, sense perdre la convicció. <a href="https://elpais.com/quadern/2023-05-26/contra-el-mon-de-pere-antoni-pons-la-civilitzacio-mutilada.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/quadern/2023-05-26/contra-el-mon-de-pere-antoni-pons-la-civilitzacio-mutilada.html"><i>Contra el món</i></a> (Empúries, 2023) encara és la seva millor novel·la, però<i> Les conseqüències </i>representa un triomf especial en què el pastitx funciona i la lleugeresa sosté complexitats. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2026-10-22/les-consequencies-de-pere-antoni-pons-thriller-autoficcio-i-lart-de-les-combinacions-arriscades.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/YVXMTMBCGZE63K5WLTIE5I2SWM.JPG?auth=673d9910d47f8f9cb17526e1168a8b08260245a17d84a9e6396e81e3c57ccd08" width="2000" height="3057"></img><h3>Les conseqüències </h3>Pere Antoni Pons  Edicions Proa 416 pàgines. 22,90 euros https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-10-21/berta-prieto-he-sigut-capac-de-no-fer-un-mem-de-mi-mateixa.html Wed, 21 Oct 2026 06:40:22 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-10-21/berta-prieto-he-sigut-capac-de-no-fer-un-mem-de-mi-mateixa.html Carlota Rubio Després d’'Autodefensa’, és coguionista i actriu de la sèrie ‘Segunda temporada’, de Miguel Ángel Blanca Després d’'Autodefensa’, és coguionista i actriu de la sèrie ‘Segunda temporada’, de Miguel Ángel Blanca Actores Series televisión Filmin Trap Internet Cultura Kike Rincon QUADERN 25-10-2026 Berta Prieto, actriu, dramaturga, guionista i director a la Casa Seat de Barcelona. Berta Prieto, actriu, dramaturga, guionista i director a la Casa Seat de Barcelona. <p>Sovint Berta Prieto (Barcelona, 1998) parla de si mateixa en tercera persona. És la manera més fàcil de resumir la insistència en l’autoconsciència que trobareu en tot el que fa, des d’<a href="https://elpais.com/quadern/2022-12-10/autodefensa-aire-fresc.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/2022-12-10/autodefensa-aire-fresc.html"><i>Autodefensa</i></a><i> </i>fins a <a href="https://elpais.com/television/series/2026-01-15/en-el-rodaje-de-la-falsa-secuela-de-autodefensa-los-influencers-son-la-mitologia-del-mundo-actual-pero-con-fecha-de-caducidad-muy-corta.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/television/series/2026-01-15/en-el-rodaje-de-la-falsa-secuela-de-autodefensa-los-influencers-son-la-mitologia-del-mundo-actual-pero-con-fecha-de-caducidad-muy-corta.html"><i>Segunda temporada</i></a>,<i> </i>passant per l’obra de teatre <a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2024-11-18/del-fandom-al-troleig-joves-estupides-i-felices-a-la-sala-beckett.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/teatre/2024-11-18/del-fandom-al-troleig-joves-estupides-i-felices-a-la-sala-beckett.html"><i>Del fandom al troleig. Una sàtira del bla bla bla</i></a><i> </i>o <a href="https://elpais.com/autor/berta-prieto-carrasco/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/autor/berta-prieto-carrasco/">els articles en aquest suplement que llegiu</a>. Cinc anys després de la sèrie que la va donar a conèixer, coguionitza i protagonitza <i>Segunda temporada </i>(s’estrena a Filmin el 27 d’octubre);<i> </i>com <i>Autodefensa, </i>dirigida i també escrita per <a href="https://elpais.com/icon/cultura/2021-05-22/el-documental-que-explora-el-amor-odio-al-turista-que-enriquece-a-tu-pueblo-a-la-vez-que-lo-dana.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/icon/cultura/2021-05-22/el-documental-que-explora-el-amor-odio-al-turista-que-enriquece-a-tu-pueblo-a-la-vez-que-lo-dana.html">Miguel Ángel Blanca</a>. Una escriptora que ha publicat un llibre que ha estat un èxit per disruptiu ha caigut en l’anonimat i es guanya la vida com a escriptora fantasma de llibres d’influèncers. L’últim encàrrec és el d’escriure el llibre de Lil Rogelio (Adán Domínguez, conegut com a Oktoba), un traper acabat de sortir de la presó. I amb aquests dos personatges, Blanca i Prieto reflexionen des d’un punt de vista més sobri i fantasiós sobre els seus temes: la performativitat, la línia borrosa entre internet i la realitat i el pànic de no ser ningú en un món d’identitats. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-10-21/berta-prieto-he-sigut-capac-de-no-fer-un-mem-de-mi-mateixa.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/literatura/2026-10-21/una-bona-porta-dentrada-a-les-veus-de-beckett.html Wed, 21 Oct 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2026-10-21/una-bona-porta-dentrada-a-les-veus-de-beckett.html Lucas Capellas Franco Qui ja conegui l’autor, amb ‘Narracions i Textos per no res’ podrà adonar-se de la transformació que va produir-se en els anys que separen l’escriptura dels dos volums Qui ja conegui l’autor, amb ‘Narracions i Textos per no res’ podrà adonar-se de la transformació que va produir-se en els anys que separen l’escriptura dels dos volums Literatura Samuel Beckett Novela Libros Escritores Cultura Crítica literaria ullstein bild (ullstein bild via Getty Images) Samuel Beckett Samuel Beckett Samuel Beckett <p>Un dia de novembre de 2022, <a href="https://elpais.com/babelia/2023-01-07/pablo-katchadjian-brujo-o-trato.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/babelia/2023-01-07/pablo-katchadjian-brujo-o-trato.html">Pablo Katchadjian</a> va presentar <i>Una oportunidad</i> a la llibreria Finestres. Del que va dir, només recordo aquesta pregunta: “Quines veus estàs disposat a escoltar?”. Si era qüestió de pensar la manera amb què ens relacionem amb l’art, calia recórrer a l’interrogant. Per evitar una rigidesa estèril. Allò, tanmateix, era sobretot una incitació: mira’t en els miralls que vulguis, diverteix-te, l’art no et deu res i ets tu, en canvi, qui haurà de saber què li deu. A la mena d’intuïcions humanes que els miralls de l’art propicien, no s’hi arriba per camins inescrutables? </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-10-21/una-bona-porta-dentrada-a-les-veus-de-beckett.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/OD6ZHFZIZRBZFLVMBRCBPGH2NA.JPG?auth=c5e7e8cc8d183fb654b8092ee1258f2e264c5a0f2885a60388f026bad286477e" width="1308" height="1892"></img><h3>Narracions i Textos per no res </h3>Samuel Becket Traducció Joaquim Sala-Sanahuja  Club Editor. 192 pàgines. 20,90 euros https://elpais.com/quadern/2026-10-20/ia-maquina-nostra-omnipotent.html Tue, 20 Oct 2026 08:57:09 GMT https://elpais.com/quadern/2026-10-20/ia-maquina-nostra-omnipotent.html Lluís Bassets La Súper Intel·ligència Artificial serà capaç de substituir i superar qualsevol tipus d’activitat humana, tal com explica Sebastian Mallaby a la seva biografia de Demis Hassabis La Súper Intel·ligència Artificial serà capaç de substituir i superar qualsevol tipus d’activitat humana, tal com explica Sebastian Mallaby a la seva biografia de Demis Hassabis Elon Musk Inteligencia artificial Política Globalización Empresas Economía Finanzas Tecnología Amenazas Kim Hong-Ji (REUTERS) Súper Intel·ligència Artificial Demis Hassabis durant una conferència de Googel a Seúl, l'abril del 2026. Demis Hassabis durant una conferència de Googel a Seúl, l'abril del 2026. <p>Sembla que la nova frontera no és més enllà de la Terra, a la lluna, o potser en altres planetes, sistemes solars i galàxies, com assenyala el dit agosarat d’<a href="https://elpais.com/economia/2026-10-19/elon-musk-regalara-una-accion-de-spacex-a-cada-nino-estadounidense-la-donacion-superaria-los-9000-millones.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/economia/2026-10-19/elon-musk-regalara-una-accion-de-spacex-a-cada-nino-estadounidense-la-donacion-superaria-los-9000-millones.html">Elon Musk</a>. Altres bros multimilionaris apunten en direcció a una nova dimensió més poderosa, als límits entre el món físic i el metafísic. La ment humana, de la qual ha sorgit la idea de divinitat, es creu amb poders suficients en els nostres dies per comptar amb un sistema de xarxes, computadors i algoritmes que pugui amenaçar d’emancipar-se, decidir per compte propi i, si cal, extingir l’espècie humana que l’ha engendrat.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2026-10-20/ia-maquina-nostra-omnipotent.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2026-10-20/companyia-tnc-3a-part-i-ultima.html Tue, 20 Oct 2026 08:46:38 GMT https://elpais.com/quadern/2026-10-20/companyia-tnc-3a-part-i-ultima.html Andreu Gomila El complex és convertir la companyia en tan imprescindible que cap contingència pugui esborrar-la del mapa sense que ningú plori, com ha passat fins ara El complex és convertir la companyia en tan imprescindible que cap contingència pugui esborrar-la del mapa sense que ningú plori, com ha passat fins ara Teatro Teatro Nacional Cataluña Actores Directores teatro Josep María Mestres Josep Maria Flotats Àlex Rigola Lluis Pasqual CNTC EL PAÍS QUADERN 25-10-2026 El Teatre Nacional de Catalunya. El Teatre Nacional de Catalunya. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/ZNDZMY44ZZDP5PEZF3CE3ZBYAE.JPG?auth=1b685900e6381b461e6e9d9f570129d9decb5a33e1f99be0893813882a6648bd" width="2584" height="1666" alt="El Teatre Nacional de Catalunya."></img><p>La temporada que ve, 2027-2028, el TNC <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-10-09/el-teatre-nacional-de-catalunya-contara-con-una-compania-propia-compuesta-de-12-profesionales-menores-de-35-anos.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-10-09/el-teatre-nacional-de-catalunya-contara-con-una-compania-propia-compuesta-de-12-profesionales-menores-de-35-anos.html">comptarà amb una companyia estable</a> formada per 12 actors i actrius menors de 35 anys. El titular és bonic, a banda de ser un detall important del que serà el mandat de <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-06-18/josep-maria-mestres-sera-el-nuevo-director-del-teatre-nacional-de-catalunya.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-06-18/josep-maria-mestres-sera-el-nuevo-director-del-teatre-nacional-de-catalunya.html">Josep Maria Mestres</a> al capdavant de l’equipament teatral més gran del país. Però no és cap novetat. Perquè això de la companyia del TNC ve de lluny.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2026-10-20/companyia-tnc-3a-part-i-ultima.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-10-19/nosaltres-els-sense-nom-el-somni-anarquista.html Mon, 19 Oct 2026 09:59:22 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-10-19/nosaltres-els-sense-nom-el-somni-anarquista.html Oriol Puig Taulé La companyía Mos Maiorum representa una història de lluita i pistolerisme, atemptats fallits contra reis, barricades i esperança basada en les memòries de Joan Garcia Oliver La companyía Mos Maiorum representa una història de lluita i pistolerisme, atemptats fallits contra reis, barricades i esperança basada en les memòries de Joan Garcia Oliver Teatro Crítica Crítica teatral Barcelona Fascismo Elecciones Huelgas Huelgas generales EL PAÍS ‘Nosaltres, els sense nom’ Escena de l'obra al Teatre Tantarantana de Barcelona. Escena de l'obra al Teatre Tantarantana de Barcelona. <p>Vaga general, eleccions, auge del feixisme, tambors de guerra, esquerres dividides... Podríem estar parlant del present, però ens hem de remuntar cent anys. <a href="https://tantarantana.com/production/nosaltres-els-sense-nom-teatre-temporada-26-27/" target="_blank" rel="" title="https://tantarantana.com/production/nosaltres-els-sense-nom-teatre-temporada-26-27/"><i>Nosaltres, els sense nom</i></a><i> </i>és la nova proposta de la companyia <a href="https://www.mosmaiorum.info/" target="_self" rel="" title="https://www.mosmaiorum.info/">Mos Maiorum</a>, que aquesta vegada ha abandonat la tècnica del teatre verbatim (replicar les declaracions de testimonis mitjançant auriculars) per presentar un espectacle sobre l’anarquisme català. Més concretament, sobre <a href="https://elpais.com/cat/2017/11/16/cultura/1510824926_225260.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/cat/2017/11/16/cultura/1510824926_225260.html">Joan Garcia Oliver</a> (1902-1980), figura desconeguda per al gran públic que va viure en primera persona els fets més importants del segle XX. A partir de les seves memòries i amb dramatúrgia de Joan Yago, la peça supera el didactisme d’una classe d’Història per qüestionar-nos si encara és possible la utopia.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-10-19/nosaltres-els-sense-nom-el-somni-anarquista.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/tendencies/2026-10-19/dirty-valencia-any-ii.html Mon, 19 Oct 2026 08:37:30 GMT https://elpais.com/quadern/tendencies/2026-10-19/dirty-valencia-any-ii.html Paco Cerdà Les inundacions tornen quan es compleixen dos anys de la tragèdia Les inundacions tornen quan es compleixen dos anys de la tragèdia Valencia Lluvias torrenciales Inundaciones DANA octubre 2024 Inundaciones John Hiatt Bob Dylan Música Foto Mario Rabasco / Ana M. Gorostiza QUADERN 25-10-2026 Imatge de'Ana M. Gorostiza i Mario Rebasco, que forma part de l'exposició 'Les escriptures de l'aigua'. Imatge de'Ana M. Gorostiza i Mario Rebasco, que forma part de l'exposició 'Les escriptures de l'aigua'. <p>He vist cinquanta fotos i m’he posat a escriure. No ho tenia previst, però m’he entropessat amb eixes imatges i ja no ho he pogut evitar. Després he escollit <a href="https://elpais.com/cultura/2012/07/09/actualidad/1341827529_076048.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/cultura/2012/07/09/actualidad/1341827529_076048.html">una cançó de John Hiatt</a>, que sona en bucle als auriculars. Hi ha quatre persones més a la biblioteca, cadascuna ben aïllada al seu món. <a href="https://elpais.com/noticias/inundaciones-dana-octubre-2024/" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/noticias/inundaciones-dana-octubre-2024/">Fa dos anys</a> tots compartíem món. El de les fotos. El de la dana. El d’eixes terribles escriptures de l’aigua que van arrasar cultius, inundar edificis, destruir un paisatge irreconeixible ja. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/tendencies/2026-10-19/dirty-valencia-any-ii.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2026-10-18/el-vell-pacte-ja-no-funciona-que-diu-la-biennal-de-pensament-sobre-lhabitatge-i-la-ciutat.html Sun, 18 Oct 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/2026-10-18/el-vell-pacte-ja-no-funciona-que-diu-la-biennal-de-pensament-sobre-lhabitatge-i-la-ciutat.html Quadern En el marc de la Capital Mundial de l’Arquitectura, la Biennal de Pensament ha convidat a Barcelona professionals de diferents àmbits de l’art i la filosofia per parlar sobre conflictes urbans en un context de crisi En el marc de la Capital Mundial de l’Arquitectura, la Biennal de Pensament ha convidat a Barcelona professionals de diferents àmbits de l’art i la filosofia per parlar sobre conflictes urbans en un context de crisi Filosofía Barcelona Vivienda CCCB Escritores Cultura Cataluña EL PAÍS QUADERN Barcelona ha sigut durant el 2026 Capital Mundial de l’Arquitectura i ha acollit aquests dies la Biennal de Pensament Barcelona ha sigut durant el 2026 Capital Mundial de l’Arquitectura i ha acollit aquests dies la Biennal de Pensament <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/RUCN6JVJPZCAZAJAFZB5KIJPYQ.JPG?auth=a8e9f031fbade85a4b5b026ef9d2594639bdef7af3e59e0e49ad65e4dc05276a" width="3796" height="2546" alt="Barcelona ha sigut durant el 2026 Capital Mundial de l’Arquitectura i ha acollit aquests dies la Biennal de Pensament"></img><p>Diu el reconegudíssim arquitecte <a href="https://elpais.com/babelia/2026-09-22/en-la-cabeza-de-rafael-moneo-el-mayor-arquitecto-espanol-vivo.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/babelia/2026-09-22/en-la-cabeza-de-rafael-moneo-el-mayor-arquitecto-espanol-vivo.html">Rafael Moneo</a> que la nova ciutat s’ha de construir sobre el que ens hagi ensenyat la ciutat anterior. I això val per als edificis, però també per a les idees. Pensar sobre el que ha de ser Barcelona, o la idea de ciutat i habitatge en un context tan tensionat com el que vivim, és també un procés filosòfic en què cal conversar per recordar-nos que no tot és constantment nou. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2026-10-18/el-vell-pacte-ja-no-funciona-que-diu-la-biennal-de-pensament-sobre-lhabitatge-i-la-ciutat.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><p>Valentín Roma (Ripollet, 56 anys), director del Macba, està capficat a desentrellar els usos que ha de tenir una institució, i més específicament d’art contemporani, com la que dirigeix. En això se centrarà el seu mandat al capdavant del museu, que ha de fer un salt endavant perquè “la institució del 2000 ha de ser diferent de la del 2030”. Precisament aquest any rodó és el que s’ha fixat per inaugurar una mostra sobre el pla urbanístic ‘Del Liceu al Seminari’, que va fixar el desenvolupament del Raval amb una gran aposta cultural que va donar com a fruit el mateix Macba. Va ser una idea inicial de Narcís Serra que va tirar endavant Pasqual Maragall amb l’impuls econòmic dels Jocs Olímpics del 1992. Quan es compliran 50 anys d’aquell ambiciós plantejament encarregat a Òscar Tusquets i Lluís Clotet, l’exposició (la primera que es coneix del director i que ha avançat a <em>Quadern</em>) reconstruirà i documentarà l’encaix, el marc, les vicissituds, els agents i els resultats d’un projecte que va canviar la ciutat. No dependrà d’un únic comissari, sinó que serà un treball coral que comptarà amb professionals d’àrees diverses. Encara és a les beceroles, però Roma explica que ja li ha donat moltes voltes. Era una de les propostes amb què va guanyar el concurs per dirigir el museu, i que es proposa “analitzar críticament”. Serà un viatge per la transformació, fent èmfasi en el dret a la ciutat, el concepte d’Henri Lefebvre que reivindica el dret dels ciutadans a participar-hi activament. <strong>Mar Rocabert Maltas</strong></p><p>Patrick Radden Keefe, un dels escriptors de no-ficció més brillants de la seva generació, considera que els joves han arribat a un món en què les velles regles han deixat de funcionar. Es refereix a aquella expectativa que hi havia abans, que a la vida, si t’hi escarrasses una mica, tard o d’hora acabaràs llaurant-te un futur. Cosa que implica tenir una llar, una casa pròpia. </p><p></p><p>El reporter nord-americà, de 50 anys, parla del Londres amagat, d’una ciutat contaminada per la corrupció i farcida de luxosos apartaments que són buits i que pertanyen a milionaris de països llunyans. La capital britànica és el teló de fons sobre el qual es desenvolupa l’acció del seu últim llibre, <em>El fill de l’oligarca</em> (Periscopi), la història d’un jove impostor, enlluernat per la nova cultura dels diners, que vol viure com els ostentosos oligarques russos que poblen la seva ciutat. “Per a la generació d’aquest personatge, nascut l’any 2000, fa la impressió que aquest vell pacte ja no funciona. Per a ells, l’apropament modest d’estudiar, trobar una feina, treballar de valent i estalviar no serveix perquè amb això potser no arribes mai a poder comprar-te una casa. Pot ser que hagis de continuar vivint amb els pares. Pot ser que et vegis obligat a marxar de la ciutat on vas créixer i on t’agradaria viure”. Radden Keefe sosté que tot això empeny molts joves a voler fer-se rics de la manera més ràpida possible. Amb les criptomonedes, amb les apostes. I al darrere hi ha un mercat immobiliari que els ha exclòs. <strong>Joseba Elola</strong></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/WZSFXVZMTVHNFFJ25YFGY2Q5ZU.JPG?auth=9fb1b049167e95f5090246c17283684d9f9d97b0cfd1c8848287d3a01bd667d8" width="5000" height="3371" alt="L'arquitecte Rafael Moneo"></img><p>Rafael Moneo (Tudela, 89 anys) és l’arquitecte d’alguns dels edificis que configuren l’imaginari barceloní, com ara L’Auditori o l’Illa Diagonal, i ara ha recollit el seu pensament en una biografia intel·lectual que signa la també arquitecta Carmen Díez, a Acantilado: <em>Rafael Moneo, construir las ideas (1954-2024).</em> Una de les seves idees més repetides és que l’arquitectura ha de respondre a problemes concrets del lloc on s’ubiquen les construccions, i que aquest lloc, la ciutat, no és estàtic sinó fruit d’una construcció col·lectiva al llarg del temps. Per a l’arquitecte navarrès, és la mateixa ciutat qui ofereix les respostes: “El món es construeix des de la ciutat, que devora el territori, consumint-lo i imposant la seva llei”, afirma, “i aquesta transformació forçosa del territori no deixa de ser dolorosa. La ciutat antiga gairebé sempre ofereix pistes per al creixement de la nova, que no pot oblidar-se’n”.</p><p></p><p>Segons Moneo, la nova ciutat que sorgeix de la resposta als problemes (i ara el gran problema és la dificultat d’accés a l’habitatge) “porta noves formes de viure que afecten els espais físics de la ciutat, i que pot implicar fins i tot l’aparició de nous tipus de grups socials”. És a dir, el creixement de la ciutat implica la redefinició del que és el barri o l’habitatge. <strong>C.R.</strong></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/QAEPOWK6GREPHANX5U3IJAC3YU.JPG?auth=b838ec9eb04de8f38a416fc821e1dd77cc18711611e68fcd9406e103a954b084" width="5701" height="3801" alt="Anna Pacheco, periodista i escriptora"></img><p>Anna Pacheco (Barcelona, 35 anys) creu que ha canviat d’opinió des que va publicar la seva primera novel·la, <em>Listas guapas limpias </em>(Caballo de Troya, 2019): “Llavors em sentia estafada, com a millennial, perquè considerava que totes les promeses que s’havien fet a la meva generació no s’havien complert; però la convocatòria de vaga de l’11-N demostra que el malestar és intergeneracional”. La periodista va conversar amb Alba Riera i Juan Evaristo Valls sobre una lluita “que no és de generacions, sinó de classes”, esmenant alguns discursos que miren d’enfrontar els joves als boomers, als quals han de pagar les pensions: “És una idea auspiciada pels interessos de privatitzar-les”, afirma.</p><p></p><p>Segons Pacheco, és evident que, quan es trenca el miratge que el treball garanteix la possibilitat de viure dignament en una casa, “arriba la desobediència del mandat de treballar”. De fet, la reacció és visible en tot l’espectre polític: l’influencer reaccionari Llados “té una premissa marxista; com Marx, considera que amb l’alliberament de l’esclavitud del treball comença la llibertat (per a ell, financera)”.</p><p></p><p>El sistema laboral demana una identificació emocional amb el treball, però Pacheco diu que la resposta no és la renúncia: “Aturar-se ha d’implicar un sí als altres, i un exemple d’això són els sindicats que s’han organitzat per esmenar el sistema”. Sobre la vaga del 11-N, pensa que el fet que estigui convocada per sindicats d’habitatge, “és una aturada del treball perquè les ciutats s’han convertit en un actiu financer”. <strong>C. R.</strong></p><p>Urbanista i investigador indi, Gautam Bhan, que s’ha especialitzat en l’accés a l’habitatge, exemplifica el seu pensament amb una anècdota: quan va voler llogar un pis amb el seu nòvio a Deli, a la visita van dir que eren cosins, per por de perdre’l. “Segurament el propietari sabia que no érem cosins; tots actuàvem”. L’investigador planteja que “hi ha relacions urbanes que es regeixen per aquesta performance: quina actuació exigeix la ciutat? Qui pots o no pots ser?”. En l’accés a l’habitatge sempre hi ha certa opacitat, perquè la formalització legal mai garanteix que el propietari no tingui dret a establir un criteri sobre qui és un llogater més o menys desitjable. Ara bé, “a mesura que la ciutat canvia, les performances de lloguer també comencen a canviar”. És a dir, la mateixa informalitat que serveix per discriminar pot servir per protegir o per garantir l’habitatge als veïns d’un barri si els consensos canvien.</p><p></p><p>Bhan ha participat en un grup d’estudi dedicat a pensar i compartir de quina manera la investigació urbanística del sud global pot ser útil per al nord en un moment intersticial, quan el vell món ha mort però el nou encara no ha acabat de néixer. Amb altres investigadors com l’antropòloga sud-africana Kelly Gillespie, van reflexionar sobre què cal fer quan els activistes en matèria d’habitatge arriben a la política (establint el paral·lelisme amb el cas d’Ada Colau, que va ser referent als seus països): “Sovint trenquen promeses i deceben, però això no vol dir que no haguem de continuar intentant enviar activistes a la política”. <strong>C. R.</strong></p><p></p><p>Diu Mariana Enriquez (Buenos Aires, 52 anys) que s’inscriu en una tradició literària urbana, la dels flâneurs que exploren la ciutat nocturna, a vegades vista d’una manera més romàntica i juvenil, un espai de festa i possibilitats, però també com un lloc de perill, silenci o buidor. Adverteix, però, que la visió de la ciutat nocturna té particularitats diferents a cada ciutat on ha viscut o visitat. Barcelona, que apareix en algun dels seus contes, “era abans, als anys noranta, molt més nocturna, ara veig que la nocturnitat és més cara i exclusiva, ha canviat molt”.</p><p></p><p>La nit urbana en l’obra d’Enriquez té a veure amb mirar el que sorgeix quan se’n va la llum, en un sentit també metafòric. Ho explica Valerie Miles, escriptora i investigadora nord-americana que coneix bé la seva obra: “Quan se’n va la llum, apareixen els monstres i els espectres, que són els records: totes les ciutats són espais carregats perquè acullen i acumulen les ferides de les violències polítiques que han patit al llarg del temps”. Enriquez escriu literatura de gènere de terror que parteix del real: “La foscor permet fixar-se en la distorsió, en què passa quan sorgeix el caos en el cos social”, diu Miles, “o quan apareixen les persones que fan les feines que no volem veure durant el dia”. La nit té connotacions de marginalitat, però Enriquez adverteix que, paradoxalment, la marginalitat no és exclusiva de la nit, “el terror que jo escric té lloc també a plena llum del dia”, diu, però no el veiem o no el volem veure. <strong>C.R.</strong></p><p></p><p>Shaun Debnath, de 22 anys, s’autodefineix a les xarxes com a “cent per cent indi, cent per cent català i cent per cent bengalí”. És conegut pels seus vídeos còmics, en què parla de l’experiència de ser català, fill d’immigrants i veí del Raval. És a dir, d’identitat catalana, racismes encoberts, tradicions heretades dels pares o ser indi i queer. És del tot pertinent, doncs, que se li hagi proposat de participar amb altres humoristes per definir els barcelonins des de l’humor. “Jo rebo molt odi a internet, i per tant no hi veig cap sentit a respondre amb odi a l’odi i jugar a la retroalimentació a la qual t’empenyen les xarxes socials; jo vull parlar, però ho faré d’una altra manera”. </p><p></p><p>Les bromes de Debnath sempre busquen desmuntar tòpics: “M’agrada jugar amb la idea del Raval que sempre es transmet, com una mena de barri criminal, o amb la idea de l’educació pública envaïda: jo soc català i visc en català perquè l’he après a l’escola pública del Raval”. Debnath considera que els barcelonins d’origen blanc “no han arribat a un consens sobre què vol dir integrar, i per això Barcelona viu una crisi d’identitat constant: vol projectar al món la imatge que té de si mateixa dels anys vuitanta o noranta, amb una població sense immigració i uns comerços i paisatges que ja no existeixen”. </p><p></p><p>Debnath capgira també els tòpics sobre la crisi de l’habitatge: “Una família immigrant de vuit persones vivint en 50 metres quadrats és invasió, i els expats en els seus grans pisos, dinamisme econòmic?”. <strong>C. R.</strong></p><p></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/WTRAZZDRBZHVRNZ2V2GBQSJFP4.JPG?auth=fad0b5ac0ae62fcfcb3c11e38bf039f50bde1f6f5b0e7d2bdac8603645a19804" width="5000" height="3333" alt="L'escriptora i dramaturga Angélica Liddell"></img><p>Amb el seu estil visceral, i en certa manera tragicòmic, Angélica Liddell (Figueres, 60 anys) deplora els nuclis antics de les grans ciutats contemporànies, que són plens a vessar de turistes que destrueixen qualsevol experiència genuïna. “No em serveix de res veure una catedral preciosa amb 500 estúpids al meu voltant”, assevera en referència al turisme de masses que engoleix les capitals. Tant els detesta, que prefereix visitar els cementiris, com per exemple el de Montparnasse, que considera el seu “lloc preferit de París”, on visita la tomba de Marguerite Duras. “Als cementiris trobes el més autèntic de les ciutats, aquells morts que hi han caminat i l’han vist com jo ja no les podré veure”. Un altre dels seus cementiris favorits és el de Marsella, on es troba amb el record d’Antonin Artaud, o el de Tama, on connecta amb Mishima i la cultura japonesa que tant admira. Potser també sent cert confort envoltada de tombes perquè viu la mort com un desig des que era petita.</p><p></p><p>Desolada per la deriva de la polis, la creadora, amb una narrativa sempre provocadora, també troba consol en els llibres: “Ja només es poden viure les ciutats a través de la seva literatura”. És llegint que sent “nostàlgia per ciutats que han desaparegut”. L’ocàs de la metròpolis ha expulsat a la perifèria molta gent, a qui considera “catedrals humanes” i que admira molt més que qualsevol dels monuments més contemplats. “Les catedrals humanes viuen en els marges més absoluts, fora de la civilització, en el lloc dels bojos”. <strong>M.R.M.</strong></p><p>La pel·lícula<em> En construcción </em>(2001), de José Luis Guerín (Barcelona, 56 anys), va ser un èxit del cinema social que van veure més de 200.000 persones, mentre que el seu últim treball, <em>Historias del buen valle</em>, l’han vist unes 15.000. La manera de rodar que hi ha al darrere és la mateixa, però mentre que la història de l’enderrocament d’un bloc de pisos del Raval va tenir un èxit de públic “inesperat”, segons el director, el retrat del barri de Vallbona no ha aconseguit tant focus. La forma de rodar de Guerín és artesana, a un ritme humà, en què es permet baixar al fang, conèixer el paisatge i la gent abans de treure la càmera; sense presses ni optimització del temps, amb pocs mitjans i un pressupost auster. Assegura que “ocupa el lloc que vol ocupar” perquè no sabria viure en el centre de la indústria ni amb el focus al damunt. Només amb calma pot recollir els canvis demogràfics, urbanístics i del paisatge de la ciutat causats per l’especulació, que desplaça els veïns del centre a les perifèries. El seu cinema retrata identitats en construcció, com ara les lluites veïnals des d’aquests nous límits per reivindicar els drets més bàsics, com el transport, la sanitat o l’educació. Amb la seva feina, també lluita contra els tòpics que ho intoxiquen tot. “El cinema ha de recuperar els matisos, les zones d’ambigüetat”, defensa. A més, entén el documental com una eina de present, que inclou el passat i conté signes del futur. I amb aquests dos films es veu clar: la població de la ciutat està cada cop més relegada als marges. <strong>M. R. M.</strong></p><p></p><p>Des d’una perspectiva volgudament abstracta i filosòfica, Ruth Wilson Gilmore (New Haven, Connecticut, 76 anys) reflexiona sobre una actualitat que considera liminar. Cita l’escriptor de ciència-ficció China Miéville: “Estaven buscant un llenguatge per donar sentit a un temps abans d’allò que va venir després”. Aquest futur que ha de venir, insisteix, l’hem de pensar en un sentit material. </p><p></p><p>Ruth Wilson Gilmore és doctora en Geografia Política i Teoria Social i, al costat d’Angela Davis, una pensadora central de l’abolicionisme penitenciari. Aquest abolicionisme, però, l’estén a la necessitat de “reflexionar tant com puguem sobre com les persones sumen les seves energies per tal d’oposar-se i emancipar-se de totes les formes la violència organitzada”. </p><p></p><p>L’abolicionisme, explica, “sempre tracta de l’ús i el control de la terra, independentment de si la lluita és per quedar-nos o marxar”. Més enllà de les presons, aquesta idea “inclou persones com la Maricarmen Abascal, que volia quedar-se i morir a casa seva”. Segons Gilmore, en un nivell polític i acadèmic el més important és la recerca de patrons que apuntin a oportunitats d’organització, com els grups de persones que es donen suport per quedar-se o marxar de ciutats com Barcelona. Tot això és possible, diu, en un moment conjuntural com l’actual. <strong>C.R.</strong></p><p></p> https://elpais.com/quadern/literatura/2026-10-17/el-fill-de-loligarca-de-patrick-radden-keefe-el-true-crime-duna-impostura.html Sat, 17 Oct 2026 16:27:52 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2026-10-17/el-fill-de-loligarca-de-patrick-radden-keefe-el-true-crime-duna-impostura.html Rebeca Carranco El mestre de la no-ficció penetra en el perible perill que comporta la màgia d’inventar-se una vida El mestre de la no-ficció penetra en el perible perill que comporta la màgia d’inventar-se una vida Periodismo Crítica literaria Escritores Londres Libros Cultura Marta Perez (EFE) Entrevista al periodista de investigación Patrick Radden Keefe L'escriptor Patrick Radden Keefe a Barcelona L'escriptor Patrick Radden Keefe a Barcelona <p>Quan <a href="https://elpais.com/quadern/2024-02-23/patrick-radden-keefe-el-periodisme-somniat.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/2024-02-23/patrick-radden-keefe-el-periodisme-somniat.html">Patrick Radden Keefe</a> va provar d’investigar què va passar a l’apartament de Riverwalk, davant la seu de l’MI6, on un jove de 19 anys va caure al Tàmesi, va trobar les portes tancades. Si és dediqués diàriament al periodisme de successos, potser hauria renunciat a tal empresa: pretendre que persones implicades a una cosa semblant a un crim expliquin voluntàriament la seva part de la història. Només tenia els pares per radiografiar un Petit Nicolás anglès, que en aquesta ocasió va acabar mort. Una oportunitat i un risc que trampeja sense caure en una crònica complaent amb el dolor imaginable d’uns progenitors no van saber veure en qui s’havia convertit el seu fill. <i>El fill de l’oligarca</i> és el llibre de Radden Keefe que més s’acosta a un <a href="https://elpais.com/cat/2022/04/29/cultura/1651235061_361766.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/cat/2022/04/29/cultura/1651235061_361766.html"><i>true crime</i></a>, un relat sobre el terrible perill que comporta la màgia d’inventar-se una vida.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-10-17/el-fill-de-loligarca-de-patrick-radden-keefe-el-true-crime-duna-impostura.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/PUEG2F5BKJCHBNT4YSJVGDL7RQ.JPG?auth=e264bc0839b0750f0e7af4235b852a3cd14af6d9fd085a583a6da75df5e007ef" width="1677" height="2480"></img><h3>El fill de l'oligarca</h3>Patrick Radden Keefe Traducció de Ricard Gil Periscopi 464 pàgines. 23,90 euros https://elpais.com/quadern/literatura/2026-10-16/els-contes-de-jordi-cussa-lart-de-seduir-el-lector.html Sat, 17 Oct 2026 03:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2026-10-16/els-contes-de-jordi-cussa-lart-de-seduir-el-lector.html Ponç Puigdevall ‘Actuació de gala’ és una selecció de relats que l’autor no va reunir mai en un llibre i que causaran estupor als lectors que només coneguin les seves novel·les ‘Actuació de gala’ és una selecció de relats que l’autor no va reunir mai en un llibre i que causaran estupor als lectors que només coneguin les seves novel·les Escritores Literatura Cultura Crítica literaria Cuentos Cataluña COMANEGRA QUADERN 20-09-26 C L'escriptor Jordi Cussà L'escriptor Jordi Cussà <p>Ens agrada que <i>Actuació de gala</i>, una selecció de contes que Jordi Cussà (Berga, 1961-2021) no va reunir mai en cap llibre i que abasten gairebé quaranta anys d’escriptura, finalitzi amb una faula titulada ‘Un present per a l’eternitat’, que sembla un aeròlit desprès d’<a href="https://elpais.com/cat/2021/09/03/actualidad/1630685807_208535.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/cat/2021/09/03/actualidad/1630685807_208535.html"><i>El primer emperador i la reina Lluna</i></a> (2021), aquella majestuosa i immensa novel·la on reconstruïa de manera aproximada les circumstàncies històriques de la Xina del segle III aC i sublimava, sobretot, la convicció que l’autor tenia sobre la naturalesa de l’ofici de narrar com l’art de seduir-nos a través de qualsevol argúcia, ja fos gràcies a la creació d’un suspens, a les revelacions truculentes, al fet extraordinari, al detall efectista, a l’habilitat de convertir en versemblant i indispensable el que en un principi no ho semblaria gens. De manera indirecta, les quatre proves que han de superar els candidats nobles a esposar-se amb la filla d’un rei, en el conte esmentat —una cacera amb llança i arc, el simulacre d’una batalla, un exercici de dialèctica social, la construcció d’un castell de focs—, i que guanya un simple llenyataire arribat d’unes muntanyes remotes on hi havia només “gorgs i cingles” —com Berga, potser—, glossen a la perfecció el que localitzem en les vint peces que configuren l’antològic regal sorpresa que és <i>Actuació de gala</i>: la justa precisió amb què <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2021-07-11/muere-el-escritor-jordi-cussa-retratista-de-la-generacion-de-la-heroina.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2021-07-11/muere-el-escritor-jordi-cussa-retratista-de-la-generacion-de-la-heroina.html">Jordi Cussà </a>atrapa cada frase, les emboscades imaginatives amb què ens arravata, l’escenificació d’uns diàlegs en cap moment afectats o falsos —aquí respira el dramaturg: llegirem algun dia les seves obres teatrals?—, l’esplendor d’unes trames que esclaten, s’encenen i perduren a la memòria com si el seu destí fos no apagar-se mai.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-10-16/els-contes-de-jordi-cussa-lart-de-seduir-el-lector.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/ROWQSGIG5FDMJMSZTP3OF34QZA.JPG?auth=b8ce8de662ab843b30377bfdedf6458e94be6380766209c4873cde109c7ea75f" width="727" height="1061"></img><h3>Actuació de gala </h3>Jordi Cussà  Comanegra 317 pàgines. 20,90 euros https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-10-16/jordi-baste-dona-la-benvinguda-a-carles-puigdemont.html Fri, 16 Oct 2026 07:35:09 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-10-16/jordi-baste-dona-la-benvinguda-a-carles-puigdemont.html Tomas Delclos Juanola Al programa ‘Pla seqüència’ el presentador ofereix una xerrada còmoda per al convidat Al programa ‘Pla seqüència’ el presentador ofereix una xerrada còmoda per al convidat Carles Puigdemont Televisión Cataluña Procés Independentista Catalán Crítica televisión TVE Jordi Basté Jordi Basté i Carles Puigdemont al programa 'Pla seqüència' Jordi Basté i Carles Puigdemont al programa 'Pla seqüència' <p>En les obertures de les seves temporades a 2Cat amb <i>Pla seqüència</i>, Jordi Basté sempre ha sabut crear expectatives i notorietat. <a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2025-12-12/baste-urdangarin-lentrevista-dun-amic.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2025-12-12/baste-urdangarin-lentrevista-dun-amic.html">L’any passat va debutar amb Iñaki Undargarin</a> i ara amb Carles Puigdemont qui, esgotades les martingales político-judicials per no aplicar la llei de l’amnistia, està fent les maletes per tornar, se suposa que aviat, a Catalunya.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-10-16/jordi-baste-dona-la-benvinguda-a-carles-puigdemont.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2026-10-16/mes-catala-a-la-guardia-urbana.html Fri, 16 Oct 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/2026-10-16/mes-catala-a-la-guardia-urbana.html Rudolf Ortega Daniel Sirera pel PP i Gonzalo de Oro per Vox ens han fet el favor de donar difusió a una circular de la Prefectura de la Guàrdia Urbana amb la qual es pretén estendre l’ús de la llengua Daniel Sirera pel PP i Gonzalo de Oro per Vox ens han fet el favor de donar difusió a una circular de la Prefectura de la Guàrdia Urbana amb la qual es pretén estendre l’ús de la llengua Lengua Catalán Guardia Urbana Ayuntamiento Barcelona Marta Salicrú Política municipal Guardia Urbana La Guàrdia Urbana a Barcelona La Guàrdia Urbana a Barcelona <p>Ja és trist acabar-ho sabent així, això que en matèria de política lingüística interna està tirant endavant l’<a href="https://elpais.com/noticias/ayuntamiento-barcelona/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/ayuntamiento-barcelona/">Ajuntament de Barcelona</a>, perquè les coses bones és bo que s’expliquin com cal. Més que res perquè ens arriben informacions com de resquitllada d’iniciatives que ens haurien de fer aixecar i aplaudir de joia, al costat de la més innòcua política comunicativa, ja que segons com no saps si no s’està fent res o bé és que no s’explica. El problema és que, en el vòrtex en què s’ha convertit la informació avui dia, una cosa pràcticament equival a l’altra.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2026-10-16/mes-catala-a-la-guardia-urbana.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/literatura/2026-10-16/reinventar-la-musica-amb-alessandro-baricco.html Fri, 16 Oct 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2026-10-16/reinventar-la-musica-amb-alessandro-baricco.html Ofèlia Carbonell Torrents L’escriptor i crític musical juga amb la veu de narrador per explicar-nos la música talment com si fos un documental sobre la història de la humanitat a National Geographic L’escriptor i crític musical juga amb la veu de narrador per explicar-nos la música talment com si fos un documental sobre la història de la humanitat a National Geographic Música Ensayo Libros Escritores Alessandro Baricco Música clásica Gemma Delgado / ACN (ACN) Alessandro Baricco Alessandro Baricco a la Biennal de Pensament Alessandro Baricco a la Biennal de Pensament <p>Reexplicar-se és, segurament, una de les grans obsessions de la clàssica. L’assagista <a href="https://elpais.com/noticias/alessandro-baricco/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/alessandro-baricco/">Alessandro Baricco</a> s’hi aventura amb <i>Breu història herètica de la música clàssica</i>. L’autor va ser a Barcelona en el marc de la Biennal de Pensament, per dialogar amb el compositor <a href="https://elpais.com/quadern/2023-08-13/lestiu-campestre-de-joan-magrane.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/2023-08-13/lestiu-campestre-de-joan-magrane.html">Joan Magrané</a> davant d’una plaça plena a vessar de públic sentint-lo parlar del cànon clàssic europeu. De fons, els patinadors del Macba marcaven un tempo irregular. Quan Magrané li va preguntar per la paraula herètica, Baricco va respondre que la música clàssica és una invenció que reinventem i reinventem, i que aquest relat diu molt més de qui l’escriu que no pas dels músics que la van viure: “La música clàssica s’ha explicat en clau de progrés i superació, però nosaltres mesurem aquest progrés amb una òptica nascuda a l’Alemanya del segle XIX, que no és la que tenien Vivaldi o Mozart”. Construir una història, afirmava l’autor, crea un sistema de valors. I quins són els valors d’aquesta <i>Breu història herètica de la música clàssica</i>? </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-10-16/reinventar-la-musica-amb-alessandro-baricco.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/76KTF3UXKJEIHHK4A23ZY6KOSQ.JPG?auth=c90a5a039a9401c5ce13c3d2ddb6173d09708e9b120250fd486b6e356438a53b" width="1746" height="2560"></img><h3>Breu història herètica de la música clàssica </h3>Alessandro Baricco  Traducció de Maria Llopis Ara Llibres. 160 pàgines. 18,90 euros https://elpais.com/quadern/literatura/2026-10-15/consells-per-triar-les-lectures-obligatories-de-batxillerat.html Thu, 15 Oct 2026 08:19:44 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2026-10-15/consells-per-triar-les-lectures-obligatories-de-batxillerat.html Jordi Llovet La literatura no s’ha escrit per atiar un sentiment patriòtic, sinó per fer passar bones estones als lectors i informar-los de la complexitat del món La literatura no s’ha escrit per atiar un sentiment patriòtic, sinó per fer passar bones estones als lectors i informar-los de la complexitat del món Libros Literatura Cultura Educación Bachillerato Adolescencia Novela Carles Ribas QUADERN 18-10-26 LLOVET 'La plaça del Diamant' és sovint lectura obligatòria a batxillerat 'La plaça del Diamant' és sovint lectura obligatòria a batxillerat <p>La conselleria de Cultura va anunciar fa poques setmanes que <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-09-24/los-alumnos-de-bachillerato-en-cataluna-volveran-a-tener-lecturas-obligatorias-el-curso-que-viene.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-09-24/los-alumnos-de-bachillerato-en-cataluna-volveran-a-tener-lecturas-obligatorias-el-curso-que-viene.html">establiria una llista de lectures obligatòries per al batxillerat dels centres públics</a>, potser també per als últims cursos d’ESO. El més probable és que els responsables d’aquesta mesura es tornin a equivocar. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-10-15/consells-per-triar-les-lectures-obligatories-de-batxillerat.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2026-10-15/zadie-smith-te-lopinio-correcta.html Thu, 15 Oct 2026 03:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/2026-10-15/zadie-smith-te-lopinio-correcta.html Anna Pazos ‘Morts i vius’ recopila textos que permeten confirmar que, tot i rebaixar-ne constantment l’autoritat, els assajos de l’autora són de ferro ‘Morts i vius’ recopila textos que permeten confirmar que, tot i rebaixar-ne constantment l’autoritat, els assajos de l’autora són de ferro Escritores Editoriales Libros Ensayo Zadie Smith Cultura Crítica literaria Eli Don / ACN (ACN) Zadie Smith L'escriptora Zadie Smith a Barcelona L'escriptora Zadie Smith a Barcelona <p>Fa anys <a href="https://lithub.com/winning-the-game-you-didnt-even-want-to-play-on-sally-rooney-and-the-literature-of-the-pose/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://lithub.com/winning-the-game-you-didnt-even-want-to-play-on-sally-rooney-and-the-literature-of-the-pose/">es va fer viral un assaig</a> que denunciava la qualitat impersonal i genèrica de la prosa actual. L’autor es queixava que ja no pots obrir un llibre per una pàgina qualsevol i endivinar qui l’ha escrit a partir de l’estil, com feia ell als dies d’universitat. Hi he pensat mentre llegia l’últim recull d’assajos de <a href="https://elpais.com/noticias/zadie-smith/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/zadie-smith/">Zadie Smith</a>, <i>Morts i vius</i>: heus aquí una autora que passaria la prova. L’estil de Zadie Smith és distintiu, indiscutible. Obre qualsevol col·lecció d’assajos seva per qualsevol pàgina. Hi trobaràs una pregunta retòrica, un autoqüestionament socràtic, una expressió de modèstia (no sabem si falsa o genuïna), un argument que es posa en dubte i s’ataca per tots els flancs abans de resorgir triomfal. Hi veuràs una intel·ligència determinada a seduir-te, que t’atrau cap al seu bàndol mitjançant l’art elusiu de la persuasió. Una frase et porta a la següent i t’arrossega com un riu sinuós fins a la conclusió desitjada, que sempre és la correcta. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2026-10-15/zadie-smith-te-lopinio-correcta.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/VYH4J6TGXJGTXG2F5FK4MTJ5ZM.JPG?auth=2d41a5b7e7a04b79c78d8b1878c5664a28a25b0badbadfe27a1cb228b65a3f47" width="1600" height="2366"></img><h3>Morts i vius </h3>Zadie Smith  Traducció d’Elena Ordeig Vila Jande 408 pàgines. 22,50 euros https://elpais.com/quadern/2026-10-14/gris-jordana-directora-de-fotografia-de-la-bola-negra-hi-ha-una-simbiosi-molt-gran-amb-els-javis.html Wed, 14 Oct 2026 07:50:51 GMT https://elpais.com/quadern/2026-10-14/gris-jordana-directora-de-fotografia-de-la-bola-negra-hi-ha-una-simbiosi-molt-gran-amb-els-javis.html Mar Rocabert Maltas El tractament de les imatges de la pel·lícula de Javier Ambrossi i Javier Calvo, coneguts com els Javis, està generant molta expectació El tractament de les imatges de la pel·lícula de Javier Ambrossi i Javier Calvo, coneguts com els Javis, està generant molta expectació Cine Directores cine Fotografía digital Fotógrafos Fotografía color Películas Javier Ambrossi Premios cine Premios Oscar Los Javis Javier Calvo Guirao Cine español La bola negra Kike Rincón (EL PAÍS) QUADERN 18 10 2026 Gris Jordana al jardí de casa seva al barri d'Horta de Barcelona. Gris Jordana al jardí de casa seva al barri d'Horta de Barcelona. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/C7AGAVLH45E6DMVWS6M4RGHLBI.JPG?auth=c7f17f390f21d069f497a9993efa457f32918f770ab88f38222c5209f700d31c" width="5000" height="3333" alt="Gris Jordana al jardí de casa seva al barri d'Horta de Barcelona."></img><p>Rere la direcció de fotografia de <a href="https://elpais.com/cultura/2026-09-25/la-bola-negra-estetica-e-hipersensible.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/cultura/2026-09-25/la-bola-negra-estetica-e-hipersensible.html"><i>La bola negra</i></a> hi ha el nom de l’osonenca <a href="https://www.instagram.com/grisjordana/" target="_blank" rel="" title="https://www.instagram.com/grisjordana/">Gris Jordana</a> (Manlleu, 1981). Curiosament, la seva vida gira ara mateix entre el rodatge d’<i>Això no és Finlàndia</i>, la segona temporada de la sèrie d’<a href="https://elpais.com/noticias/aina-clotet-fresquet/" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/noticias/aina-clotet-fresquet/">Aina Clotet</a> sobre maternitat en temps moderns, i la seva pròpia experiència com a mare d’un nen de cinc anys mentre està pendent de com es rep l’última pel·lícula de Javier Ambrossi i Javier Calvo, <a href="https://elpais.com/eps/2026-08-16/los-javis-ya-no-somos-pareja-pero-somos-familia-todo-ha-mejorado.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/eps/2026-08-16/los-javis-ya-no-somos-pareja-pero-somos-familia-todo-ha-mejorado.html">coneguts com els Javis</a>, que té força paperetes per endur-se premis dels grossos. Així que treballa al cent per cent, però ha deixat l’agenda buida entre finals d’any i principis del 2027 per si ha de córrer cap a Hollywood. A més de ser candidata per Espanya als premis Oscar, sonen campanes que el film, amb tres històries potents que transcorren entre 1932, 1937 i 2017, i on també hi té un paper <a href="https://elpais.com/suscripciones/imprescindibles/2026-10-01/lorca-inagotable-43-articulos-imprescindibles-sobre-el-gran-poeta-espanol.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/suscripciones/imprescindibles/2026-10-01/lorca-inagotable-43-articulos-imprescindibles-sobre-el-gran-poeta-espanol.html">Federico García Lorca,</a> podria estar nominada en altres categories. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2026-10-14/gris-jordana-directora-de-fotografia-de-la-bola-negra-hi-ha-una-simbiosi-molt-gran-amb-els-javis.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/3C5BIDHMPVGITOKRQ7AK6W3FNM.JPG?auth=af4b2a69cf2163d0b4b27c401cdc3e653e38b95ee136a6490b7b2c562050fdcd" width="3333" height="5000" alt="La directora de fotografia de 'La bola negra', Gris Jordana. "></img> https://elpais.com/quadern/literatura/2026-10-14/desmesures-del-poder-ara-i-fa-mig-segle.html Wed, 14 Oct 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2026-10-14/desmesures-del-poder-ara-i-fa-mig-segle.html Lluís Bassets Tot i que no han perdut valor les paràboles kafkianes de Kapuscinski, ara disposem d’un continuador de la seva obra que supera el treball del mestre Tot i que no han perdut valor les paràboles kafkianes de Kapuscinski, ara disposem d’un continuador de la seva obra que supera el treball del mestre Ryszard Kapuscinski Periodismo Scott Anderson Cultura Política Irán Tejederas Kapuscinski L'escriptor polonès Ryszard Kapuscinski a Barcelona l'any 2002 L'escriptor polonès Ryszard Kapuscinski a Barcelona l'any 2002 <p>Tot passa, polèmiques i enveges, mites i desmitificacions, les modes i els anys. Més de 30 des que vaig llegir el llibre que tinc entre mans de Ryszard Kapuscinski (1932-2007); 47, des que van produir-se els fets que s’hi narren: la caiguda del xa de l’Iran i la revolució islàmica. L’he llegit de nou d’una tirada, i subratllat damunt dels subratllats d’aleshores, quan vaig conèixer l’autor gràcies a Jordi Herralde, el seu editor barceloní. El temps ha passat però la narració no està passada. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-10-14/desmesures-del-poder-ara-i-fa-mig-segle.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-10-13/tip-toe-una-serie-amb-tesis-sobre-el-mon-lgtbi.html Tue, 13 Oct 2026 10:46:07 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-10-13/tip-toe-una-serie-amb-tesis-sobre-el-mon-lgtbi.html Tomas Delclos Juanola Disponible a HBO i Movistar, la sèrie de Russell T. Davis és colpidora i compta amb un repartiment excepcional Disponible a HBO i Movistar, la sèrie de Russell T. Davis és colpidora i compta amb un repartiment excepcional Televisión Series televisión Cultura HBO Movistar Crítica televisión EL PAÍS ‘Tip Toe’ sèrie Alan Cumming a la sèrie 'Tip Toe' Alan Cumming a la sèrie 'Tip Toe' <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/XGXVHVQWIJERJKWUQQ4VGZMFLU.WEB?auth=3f225341f68d06bfa1c1e17a37b1a8de84ed2d1a747d2074538587a8d18251ad" width="1024" height="576" alt="Alan Cumming a la sèrie 'Tip Toe'"></img><p>Si esmentes que un film pertany al que s’anomena cine de tesi, el públic potencial —que desistirà— es posa a tremolar. I no li falten raons, perquè hi ha un grapat d’obres amb aquesta filiació que són pesades, sermonejadores, difícils d’empassar. Doncs bé, <a href="https://elpais.com/television/2026-08-16/tip-toe-el-miedo-convertido-en-ideas.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/television/2026-08-16/tip-toe-el-miedo-convertido-en-ideas.html"><i>Tip Toe</i></a> (<i>De puntillas,</i> 2026, Movistar, HBO) és una <a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/">sèrie</a> de tesi i, alhora, una peça colpidora, que descriu implacablement el camí cap a una tragèdia enunciada des de bon començament. L’argument se centra en la tibant relació entre dos veïns, Clive (homòfob, pro Brexit, reaccionari malaltís, de sexualitat mal païda) i Leo (un gai sense parella, propietari d’un bar al Canal Street de Manchester, bona persona, que creu en la felicitat i la vol per a tothom).</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-10-13/tip-toe-una-serie-amb-tesis-sobre-el-mon-lgtbi.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2026-10-12/el-cadell-homenatge-a-les-tietes-de-catalunya.html Mon, 12 Oct 2026 17:06:34 GMT https://elpais.com/quadern/2026-10-12/el-cadell-homenatge-a-les-tietes-de-catalunya.html Oriol Puig Taulé L’ambiciosa obra de Josep Maria Miró aborda una figura tradicional i familiar de la identitat catalana: la de les dones solteres sacrificades i sotmeses L’ambiciosa obra de Josep Maria Miró aborda una figura tradicional i familiar de la identitat catalana: la de les dones solteres sacrificades i sotmeses Teatro Actores Teatro Nacional Cataluña Actrices Cultura Crítica teatral DAVID RUANO (TNC) (EL PAÍS) El Cadell Escena de l'obra 'El cadell' Escena de l'obra 'El cadell' <p>L’ambició ben entesa és un bé escàs. Si parlem de teatre, ja sigui pels pressupostos limitats o per la necessitat d’amortitzar els espectacles, trobar-la no és el més habitual. <a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2025-07-14/el-monstre-de-josep-maria-miro-un-monstre-ve-a-visitar-nos.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/teatre/2025-07-14/el-monstre-de-josep-maria-miro-un-monstre-ve-a-visitar-nos.html">Josep Maria Miró</a> ha estrenat <a href="https://www.tnc.cat/ca/el-cadell" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://www.tnc.cat/ca/el-cadell"><i>El Cadell</i></a>, un muntatge que ens recorda per què tenim un Teatre Nacional de Catalunya. Ambició literària i escènica s’han donat la mà en una proposta amb vuit intèrprets que, més enllà de la mida, destaca per la seva ambició. La gran protagonista és una masia, i totes les dones (i algun home) que l’han habitat durant generacions, omplint-la de vida i de patiment. És inevitable pensar <i>en Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres</i>, la novel·la d’Irene Solà que parteix del mateix plantejament. Però Miró va molt més lluny, relacionant el seu text amb clàssics del teatre català com Víctor Català o Àngel Guimerà, i seguint l’empremta del seu mestre Josep Maria Benet i Jornet. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2026-10-12/el-cadell-homenatge-a-les-tietes-de-catalunya.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>El Cadell</h3><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Autoria i direcció: Josep Maria Miró. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Intèrprets: Mercè Aránega, Lurdes Barba, Màrcia Cisteró, Roberto G. Alonso, Àurea Márquez, Alba Pujol, Rosa Renom i Marc Tarrida.</span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona. Fins a l’1 de novembre. </span></p><p></p> https://elpais.com/quadern/musica/2026-10-12/el-cotxe-de-lartur-blasco.html Mon, 12 Oct 2026 07:46:18 GMT https://elpais.com/quadern/musica/2026-10-12/el-cotxe-de-lartur-blasco.html Uriol Gilibets Què et podria dir d’aquesta figura mitològica que deixarà un llegat de més de 1.300 cançons i cançonetes recuperades? Què et podria dir d’aquesta figura mitològica que deixarà un llegat de més de 1.300 cançons i cançonetes recuperades? Música Cultura Cataluña Músicos P6 QUADERN 11-10-2026 POSTAL WEB Artur Blasco, músic i folklorista Artur Blasco, músic i folklorista <p>Els anys, el nombre d’anys, són la silueta muntanyenca d’una vida. El que s’ha viscut és el que dona relleu a la silueta: les roques, els precipicis, les tarteres, els boscos, els cims, els cérvols... Mirant l’Artur Blasco, jo hi veig els <a href="https://elpais.com/noticias/pirineos/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/pirineos/">Pirineus</a>. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/musica/2026-10-12/el-cotxe-de-lartur-blasco.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/literatura/2026-10-11/josep-m-castellet-rellegeix-el-quadern-gris-a-viladrau.html Sun, 11 Oct 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2026-10-11/josep-m-castellet-rellegeix-el-quadern-gris-a-viladrau.html Teresa Muñoz La reedició de ‘Retrats literaris’ i una exposició al Palau Robert reivindiquen vessant memorialista de l’intel·lectual La reedició de ‘Retrats literaris’ i una exposició al Palau Robert reivindiquen vessant memorialista de l’intel·lectual Crítica Crítica literaria Literatura Libros Josep María Castellet Biografías Literatura catalana Catalán CONSUELO BAUTISTA El crític i editor Josep Maria Castellet El crític i editor Josep Maria Castellet <p>Aquest any la Generalitat de Catalunya commemora el centenari del naixement de <a href="https://elpais.com/noticias/josep-maria-castellet/" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/noticias/josep-maria-castellet/">Josep M. Castellet</a> (1926-2014), i, en el marc de l’homenatge, tant Edicions 62, amb la reedició dels seus <i>Retrats literaris</i>, com l’exposició organitzada per la Institució de les Lletres Catalanes i el Palau Robert, que s’inaugurarà el proper 13 d’octubre, han coincidit en la reivindicació del <a href="https://elpais.com/cat/2019/02/14/cultura/1550166062_612811.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/cat/2019/02/14/cultura/1550166062_612811.html">Castellet</a> memorialista. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-10-11/josep-m-castellet-rellegeix-el-quadern-gris-a-viladrau.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/3VVJNA2TOFE4JEFP7GRSP2HSSA.JPG?auth=d4f42aa1ae1ae1c59ccf40c991d06be8bb38a3b99918d103550950b01c6e6de1" width="793" height="1200"></img><h3>Retrats literaris </h3>Josep Maria Castellet  Pròleg de Jordi Amat Edicions 62. 616 pàgines. 24,90 euros https://elpais.com/quadern/2026-10-11/josep-maria-castellet-mestre-dun-temps-dun-pais.html Sun, 11 Oct 2026 03:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/2026-10-11/josep-maria-castellet-mestre-dun-temps-dun-pais.html Jordi Amat El crític literari, que enguany n’hauria fet cent, va ser el millor a desxifrar el canvi de sensibilitat que es va produir als setanta amb escriptors com Montserrat Roig, de qui rescatem cartes inèdites El crític literari, que enguany n’hauria fet cent, va ser el millor a desxifrar el canvi de sensibilitat que es va produir als setanta amb escriptors com Montserrat Roig, de qui rescatem cartes inèdites Josep María Castellet Crítica literaria Escritores Montserrat Roig Novela Poesía Cultura Cataluña Biblioteca Nacional de Catalunya Josep Maria Castellet Josep Maria Castellet, escriptor i crític literari, del qual aquest 2026 es celebra el centenari. Josep Maria Castellet, escriptor i crític literari, del qual aquest 2026 es celebra el centenari. <p>Aquests dies penso en Narcís Comadira, les belles amistats i com el seu record se’ns fa vida. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2026-10-11/josep-maria-castellet-mestre-dun-temps-dun-pais.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/literatura/2026-10-10/lescriptor-fausto-puerto-excelleix-sense-seguir-convencions.html Sat, 10 Oct 2026 12:14:56 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2026-10-10/lescriptor-fausto-puerto-excelleix-sense-seguir-convencions.html Ponç Puigdevall El que més intriga del debut novel·lístic ‘Abans que vingui la fosca’ és conèixer l’origen de la tristesa abismal del narrador, un editor recentment enviudat i obsessionat per la vida i l’obra del filòsof alemany Philipp Mainländer El que més intriga del debut novel·lístic ‘Abans que vingui la fosca’ és conèixer l’origen de la tristesa abismal del narrador, un editor recentment enviudat i obsessionat per la vida i l’obra del filòsof alemany Philipp Mainländer Crítica Crítica literaria Literatura Manacor Filosofía Religión Literatura catalana Narrativa P4 QUADERN 11-10-2026 GRAN El poeta i filòsof alemany Philipp Mainländer El poeta i filòsof alemany Philipp Mainländer <p>Cap al final d’<i>Abans que vingui la fosca</i>, el debut novel·lístic de Fausto Puerto (Manacor, 1975), sabem que l’arxiu de l’ordinador on el narrador guarda el llibre que està escrivint es titula provisionalment <i>Vida, obra i mort de Philipp Mainländer</i>, la gènesi del qual —amb un bon repertori dels dubtes i els neguits, de les paràlisis i les embranzides, dels llampecs eufòrics de satisfacció creativa que d’immediat es transformen en disgust i descontent i que qualsevol persona que escriu, encara que es tracti tan sols d’una ressenya crítica, coneix a la perfecció— hem anat seguint sense alè i especialment inquiets en tot moment per una sèrie de preguntes que ens n’han esperonat la lectura, talment com si fossin els punts de suspens que ens fan tirar endavant en un relat policíac. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-10-10/lescriptor-fausto-puerto-excelleix-sense-seguir-convencions.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/2ZZUBGAOI5DARAJA3ENTQHNXE4.JPG?auth=fec36ec2c0e51db976157bcee0e49d18a5348738400bc7770fd06eeaa28a9503" width="1122" height="1720"></img><h3>Abans que vingui la fosca</h3>Abans que vingui la fosca Fausto Puerto Quetglas Angle 352 pàgines. 21,90 euros