Feed MRSS-S Noticias, elpais.com, quadern, art-i-arquitectura ca https://elpais.com Fri, 06 Nov 2026 04:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-11-06/la-ciutat-de-les-neveres-compartides.html Fri, 06 Nov 2026 04:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-11-06/la-ciutat-de-les-neveres-compartides.html Xavier Monteys La cuinera Maria Nicolau ha posat sobre la taula amb un article d’opinió la barbàrie que suposa l’expulsió dels joves de l’espai privat, relegant-los a viure amb altres persones La cuinera Maria Nicolau ha posat sobre la taula amb un article d’opinió la barbàrie que suposa l’expulsió dels joves de l’espai privat, relegant-los a viure amb altres persones Arquitectura Gastronomía Museos Barcelona Urbanismo Vivienda Cultura COAC Carles Ribas P6 QUADERN 08 11 2026 "El menjar és el vincle més clar entre la casa i la ciutat" "El menjar és el vincle més clar entre la casa i la ciutat" <p>Les darreres setmanes han tingut lloc diversos esdeveniments relacionats amb l’arquitectura. Els dos més publicitats han estat el congrés internacional sobre Gaudí, a la Pedrera, i l’inici del cicle de converses <i>MNAC en transformació, pensar el museu, imaginar futurs</i>, per debatre el futur dels museus i el seu disseny, tant de continguts com arquitectònic. També hi ha hagut exposicions, com <i>La ciutat com a llar</i>, al COAC; el 48H Open House, a tota la ciutat; i més petit però d’innegable importància atesa la seva transcendència general, situada més enllà de l’àmbit professional, un article de Maria Nicolau publicat al butlletí setmanal <i>Gastro </i>d’aquest diari, amb el títol “<a href="https://elpais.com/gastronomia/2026-10-09/tanto-discutir-si-las-casas-del-futuro-van-a-tener-cocina-cuando-lo-que-no-va-a-tener-la-gente-es-casa.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/gastronomia/2026-10-09/tanto-discutir-si-las-casas-del-futuro-van-a-tener-cocina-cuando-lo-que-no-va-a-tener-la-gente-es-casa.html">Tanto discutir si las casas van a tener cocina cuando lo que no va a tener la gente es casa</a>”. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-11-06/la-ciutat-de-les-neveres-compartides.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/tendencies/2026-11-05/passeig-de-desgracia.html Thu, 05 Nov 2026 04:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/tendencies/2026-11-05/passeig-de-desgracia.html Carlota Gurt Entre les cues de turistes i la luxificació del comerç hi ha un oasi: la Pedrera Entre les cues de turistes i la luxificació del comerç hi ha un oasi: la Pedrera Anselm Kiefer Barcelona Lujo Hamburguesas Bares Restauración Miquel Barceló Antonio Lopez Antoni Gaudí Modernismo Tiendas Gianluca Battista (EL PAÍS) QUADERN Turistes davant de la Casa Batlló. Turistes davant de la Casa Batlló. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/NC234RBGDFG5DIUQPLHXLA4TZQ.JPG?auth=94d682073997d5d5b5c7e7e1f7d42c4704fda02b072d4cd8a3be187ac4732385" width="3800" height="2533" alt="Turistes davant de la Casa Batlló."></img><p>Com més va, pitjor. Sí, ja fa anys que caminar pel <a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-13/la-gramatica-social-del-passeig-de-gracia-en-una-incitadora-i-atractiva-novella-de-roger-bastida.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-13/la-gramatica-social-del-passeig-de-gracia-en-una-incitadora-i-atractiva-novella-de-roger-bastida.html">passeig de Gràcia</a> és entristidor i alienant; alienant en el sentit que et fa sentir com un intrús a la teva ciutat. Tot va començar a anar pel pedregar quan la Llibreria Francesa i, uns anys després, la (també afrancesada) Jaimes van abandonar el passeig, una per desaparèixer definitivament i l’altra per traslladar-se a un local més assequible. Digueu-me nostàlgica i potser l’encertareu. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/tendencies/2026-11-05/passeig-de-desgracia.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-11-04/aurelia-munoz-o-com-desbordar-lambit-textil.html Wed, 04 Nov 2026 13:20:29 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-11-04/aurelia-munoz-o-com-desbordar-lambit-textil.html Laia Beltran Querol Les escultures de macramé dels anys setanta li van donar renom internacional, però l’exposició del Macba va més enllà, amb dibuixos onírics i obres fetes en paper que la mostren com una gran artista contemporània just en el seu centenari Les escultures de macramé dels anys setanta li van donar renom internacional, però l’exposició del Macba va més enllà, amb dibuixos onírics i obres fetes en paper que la mostren com una gran artista contemporània just en el seu centenari Arte Exposiciones Exposiciones temporales Macba Valentín Roma Artistas Barcelona Arte contemporáneo Textil Surrealismo Bauhaus Albert Garcia (EL PAÍS) Aurèlia Muñoz L'escultura de macramé 'Àguila beix', d'Aurèlia Muñoz L'escultura de macramé 'Àguila beix', d'Aurèlia Muñoz <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/S3LTEEZ5ZBG2VLS7XDZAYJ4PKY.jpg?auth=e38513724fcc6fcee6e1b2312e17f72cf54e84bb8f373ee809d0e26e4c0b674d" width="3780" height="2520" alt="L'escultura de macramé 'Àguila beix', d'Aurèlia Muñoz"></img><p>L’espetec d’un <i>skate</i> contra el formigó. Un altre. I un altre. Ara un crit d’eufòria, ara un lament. La <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2022-11-13/la-batalla-por-el-espacio-publico-se-libra-en-la-plaza-dels-angels-de-barcelona.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2022-11-13/la-batalla-por-el-espacio-publico-se-libra-en-la-plaza-dels-angels-de-barcelona.html">plaça dels Àngels de Barcelona</a> té una banda sonora inconfusible que es dilueix progressivament quan entres al Macba. L’atri és tan blanc, tan pur, tan catedralici, que convida al recolliment. Des de finals d’abril, qui hagi aixecat la vista des d’allí haurà pogut contemplar tres reproduccions dels ocells-estels d’<a href="https://elpais.com/cultura/2026-04-28/aurelia-munoz-la-gran-artista-que-sobrevivio-a-la-categoria-de-la-artesana-dedicada-a-labores-de-mujeres.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/cultura/2026-04-28/aurelia-munoz-la-gran-artista-que-sobrevivio-a-la-categoria-de-la-artesana-dedicada-a-labores-de-mujeres.html">Aurèlia Muñoz</a> (Barcelona, 1926-2011). Unes criatures que l’artista catalana va dissenyar als anys vuitanta i que formen part d’una de les seves sèries més emblemàtiques. Aquestes escultures suspeses en l’aire han donat el tret de sortida a l’Any Aurèlia Muñoz, que celebra el centenari del naixement de l’artista catalana amb un programa cultural que s’estén per tot el país. El plat fort, però, és <a href="https://www.macba.cat/ca/exposicions/aurelia-munoz-ens/" target="_blank" rel="" title="https://www.macba.cat/ca/exposicions/aurelia-munoz-ens/"><i>Aurèlia Muñoz. Ens</i>,</a> una retrospectiva que, per una qüestió de calendari, <a href="https://elpais.com/cultura/2026-04-28/aurelia-munoz-la-gran-artista-que-sobrevivio-a-la-categoria-de-la-artesana-dedicada-a-labores-de-mujeres.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/cultura/2026-04-28/aurelia-munoz-la-gran-artista-que-sobrevivio-a-la-categoria-de-la-artesana-dedicada-a-labores-de-mujeres.html">va estrenar-se al Reina Sofía de Madrid</a> la primavera passada i que ara aterra al Macba amb una versió ampliada.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-11-04/aurelia-munoz-o-com-desbordar-lambit-textil.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/72NSUJI53BFN5GF45X4MGV7CTY.jpg?auth=9599409c3d30b59c34db140a88ff5f3841cab3e2914a67b50ec82a177141dece" width="3780" height="2520" alt="Dos dels tapissos d'Aurèlia Muñoz al Macba."></img><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/6ODFMZJKABDCLBYRGHWWWV7NYU.jpg?auth=6963e9e1f70005d8565cb5ef0d4651d7cb9a1ca7d79b5f0ec74efe7dd9370b32" width="3780" height="2520" alt="Algunes de les maquetes amb què va treballar Aurèlia Muñoz. "></img><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/CPEEXCFKN5EAVLX2DNYV743FBM.jpg?auth=c6f5afe5118e5f8be7bdc589e7c7b10dd71732ffaa2cd0b26dd0f91f97e223a8" width="2520" height="3780" alt="Obra d'Aurèlia Muñoz inspirada en l'origami japonès, que es pot veure al Macba."></img><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/KA3NUMBTZBDM7F355TUUUD7QJQ.jpg?auth=f13b5581776fa0d0b4c29e957f0cdcd347205ee64c41ad1ef7a45aaee856e7ee" width="3780" height="2520" alt="Detall d'una de les escultures de macramé d'Aurèlia Muñoz. "></img><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/Q725JNOTB5DIFNPFJQUXXEEA6A.jpg?auth=2556fc18bb1198f01d93444b534eef0536821b341d36e754d987dc791a5a9203" width="2520" height="3780" alt="DVD 1343 04/11/26 Barcelona. Exposición de la obra de Aurèlia Muñoz en el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA). [ALBERT GARCIA] EL PAIS "></img><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/QZVTK2UOXJBZXDJDW2B3D7V6NM.jpg?auth=5a9b4042df1b5439ae090ef2041183f5721b6868ae6cc605f19e89168e1b7024" width="3780" height="2520" alt="Alguns dels dibuixos que l'artista va fer als anys seixanta, a la primera sala de l'exposició. "></img><h3>Desplegant l’any Aurèlia Muñoz</h3><h3></h3><p>El centenari del naixement d’Aurèlia Muñoz acabarà el 13 d’abril del 2027 amb una acció molt simbòlica: durant tres mesos, els tres ocells-estels de l’atri del Macba s’instal·laran al claustre de la catedral de Girona. No és una elecció qualsevol: al seu museu es conserva el <em>Tapís de la creació</em>, un brodat del segle XI ―peça excepcional del romànic català― que va inspirar profundament l’artista. Però abans d’aquesta data, encara hi ha diverses activitats programades: a partir del 10 de novembre, al Museu del Disseny es podran veure tres peces dels seus primers treballs tèxtils; el dia 13 de novembre, al Museu de la Pauma de Mas de Barberans, Sílvia Ventosa i Simone Zimmermann ―filla de l’antropòloga i investigadora Bignia Kuoni― conversaran sobre el vincle creatiu i de recerca de les seves mares, que també van ser amigues; i el 21 de gener, el Museu d’Art Modern de Tarragona acollirà una petita mostra enfocada en la obra d’inspiració marina. El Centre Grau-Garriga d’Art Tèxtil Contemporani de Sant Cugat del Vallès tampoc podia faltar en aquesta celebració: el 23 de gener s’hi inaugurarà <em>El fil de la modernitat. Casa Aymat 1926-1981</em>, on l’obra de Muñoz dialogarà amb la d’altres artistes que van freqüentar la Manufactura Aymat, un referent i un punt d’inflexió en l’evolució del tapís contemporani a Catalunya.</p> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-10-27/de-charlotte-perriand-a-anselm-kiefer-o-josep-maria-jujol-les-exposicions-recomanades-per-a-aquesta-tardor.html Tue, 27 Oct 2026 09:48:50 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-10-27/de-charlotte-perriand-a-anselm-kiefer-o-josep-maria-jujol-les-exposicions-recomanades-per-a-aquesta-tardor.html Laia Beltran Querol De Charlotte Perriand, Asunción Bastida i Aurèlia Muñoz a Anselm Kiefer i Jujol De Charlotte Perriand, Asunción Bastida i Aurèlia Muñoz a Anselm Kiefer i Jujol Arte Exposiciones Cultura Barcelona Artistas Museos Figueres Lleida Cataluña Nico Tomás / ACN (ACN) L'exposició 'Charlotte Perriand. La llibertat de repensar el món', a la Fundació Joan Miró L'exposició 'Charlotte Perriand. La llibertat de repensar el món', a la Fundació Joan Miró <p>L’arquitecta Charlotte Perriand, la dissenyadora d’alta costura Asunción Bastida, l’artista visual Aurèlia Muñoz, la fotògrafa Dana Lixenberg… Les dones creadores protagonitzen moltes mostres a Barcelona, sense oblidar primeres espases com Anselm Kiefer i Josep Maria Jujol</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-10-27/de-charlotte-perriand-a-anselm-kiefer-o-josep-maria-jujol-les-exposicions-recomanades-per-a-aquesta-tardor.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-10-07/la-llum-interior-del-pavello-illa.html Wed, 07 Oct 2026 07:11:17 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-10-07/la-llum-interior-del-pavello-illa.html Xavier Monteys La conjunció de forces i condicions que han acabat per atorgar a l’edifici la seva forma actual fan que el puguem considerar un veritable ‘cas d’estudi’ La conjunció de forces i condicions que han acabat per atorgar a l’edifici la seva forma actual fan que el puguem considerar un veritable ‘cas d’estudi’ Arquitectos Arquitectura Barcelona Edificios religiosos Edificios historicos Arquitectura civil Colegios Urbanismo Carles Ribas P6 QUADERN 11-10-2026 Pavelló Illa al barri de Les Corts, de l'arquitecta Anna Noguera i AIA (Albert Salazar i Joan Carles Navarro) Pavelló Illa al barri de Les Corts, de l'arquitecta Anna Noguera i AIA (Albert Salazar i Joan Carles Navarro) <p>Un edifici translúcid que irradia llum i que té l’aspecte de pertànyer a la família dels <a href="https://elpais.com/noticias/edificios-singulares/" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/noticias/edificios-singulares/">‘edificis objecte’, </a>dels quals els projectistes han abusat cercant explícitament que semblin ‘dipositats’ a terra. Però és en saber els detalls del procés de construcció d’aquest pavelló poliesportiu que es dissipen les sospites i resulta més sorprenent encara el resultat final. Pel que sembla, inicialment es tractava del projecte de reforma i ampliació d’un pavelló que formava part de l’escola <a href="https://www.instagram.com/fep_stlisieux/" target="_blank" rel="" title="https://www.instagram.com/fep_stlisieux/">Santa Teresa de Lisieux,</a> al carrer Déu i Mata. Diferents coses fan que el puguem considerar un veritable ‘cas d’estudi’, donada la conjunció de forces i condicions que han acabat per atorgar a l’edifici la seva forma actual. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-10-07/la-llum-interior-del-pavello-illa.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-10-02/sandra-bestraten-accedir-a-la-sagrada-familia-des-de-la-diagonal-ajudaria-a-reduir-limpacte-del-turisme-al-barri.html Fri, 02 Oct 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-10-02/sandra-bestraten-accedir-a-la-sagrada-familia-des-de-la-diagonal-ajudaria-a-reduir-limpacte-del-turisme-al-barri.html Clara Blanchar En plena crisi de l’habitatge, la nova degana del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya valora els reptes d’un sector “en una situació crítica” En plena crisi de l’habitatge, la nova degana del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya valora els reptes d’un sector “en una situació crítica” Arquitectura COAC Barcelona Sagrada Familia Urbanismo Cultura Inteligencia artificial Cataluña Carles Ribas P8 QUADERN 04 10 2026 L'arquitecta Sandra Bestraten a la coberta vegetal de l'edifici petit del COAC, que presideix des de l'estiu passat. Al fons, la catedral de Barcelona. L'arquitecta Sandra Bestraten a la coberta vegetal de l'edifici petit del COAC, que presideix des de l'estiu passat. Al fons, la catedral de Barcelona. <p>Sandra Bestraten (Barcelona, 50 anys) <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-05-22/sandra-bestraten-elegida-nueva-decana-del-colegio-de-arquitectos-de-cataluna.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-05-22/sandra-bestraten-elegida-nueva-decana-del-colegio-de-arquitectos-de-cataluna.html">és la degana del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya</a> (COAC) des de l’estiu passat. Admira els arquitectes “que són capaços de fer molt amb molt poc” i de Barcelona, celebra que no tingui “una escala monumental”, que és “molt accessible i caminable”. Viu i reivindica el barri de la Marina de Port, a la Zona Franca, on els interiors d’illa són grans parcs.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-10-02/sandra-bestraten-accedir-a-la-sagrada-familia-des-de-la-diagonal-ajudaria-a-reduir-limpacte-del-turisme-al-barri.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-09-27/reconstruir-el-foc-creatiu-de-les-galeries-dalmau.html Sun, 27 Sep 2026 03:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-09-27/reconstruir-el-foc-creatiu-de-les-galeries-dalmau.html Anna Ballbona El Museu Abelló de Mollet refà per a una exposició aquestes galeries barcelonines obertes entre 1908 i 1930 El Museu Abelló de Mollet refà per a una exposició aquestes galeries barcelonines obertes entre 1908 i 1930 Arte Exposiciones Mollet del Vallès Galerías arte Pintura Artistas Lola Anglada Mercè Ibarz QUADERN 27-09-2026 L'exposició “Reconstruint les Galeries Dalmau” al Museu Abelló de Mollet. L'exposició “Reconstruint les Galeries Dalmau” al Museu Abelló de Mollet. <p><a href="https://www.museuabello.cat/2026/03/19/reconstruint-les-galeries-dalmau/" target="_blank" rel="" title="https://www.museuabello.cat/2026/03/19/reconstruint-les-galeries-dalmau/">‘Reconstruint les Galeries Dalmau’</a> és una exposició que fa el que anuncia que farà. Ofereix el discurs i la composició de lloc sobre el paper d’aquestes galeries entre 1908 i 1930, quan es van convertir en “un dels centres d’exhibició d’art més importants de Barcelona”. L’exposició, que es pot veure al Museu Abelló de Mollet fins a l’11 d’octubre, és una petita perla. La comissaria<a href="https://elpais.com/quadern/2023-12-02/tres-o-quatre-futurismes.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/quadern/2023-12-02/tres-o-quatre-futurismes.html"> Joan Maria Minguet</a>, autor d’un llibret exquisit sobre un altre espai cabdal d’aquests anys, les Galeries Laietanes, publicat a Vibop Edicions. Es concentra en una sola sala i a través d’un fulletó de mà es pot resseguir l’autoria i les fites de context del quadre. A la sala, s’ha evitat expressament posar-hi els títols i les acotacions a les quals ens hem avesat.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-09-27/reconstruir-el-foc-creatiu-de-les-galeries-dalmau.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-09-24/galeria-48-cartells-per-explicar-la-historia-de-la-merce.html Thu, 24 Sep 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-09-24/galeria-48-cartells-per-explicar-la-historia-de-la-merce.html Quadern Tot i que ja se’n feien des d’abans, amb l’arribada de la democràcia els cartells de la festa major de la Mercè van passar a ser obres d’artista. Es pot veure a la retrospectiva ‘Moltes Mercès’, que l’Ajuntament de Barcelona ofereix en forma d’exposició al pati del Museu Frederic Marès o en forma de llibre, editat per Barcelona Llibres. Aquests són tots els cartells des de 1979. Tot i que ja se’n feien des d’abans, amb l’arribada de la democràcia els cartells de la festa major de la Mercè van passar a ser obres d’artista. Es pot veure a la retrospectiva ‘Moltes Mercès’, que l’Ajuntament de Barcelona ofereix en forma d’exposició al pati del Museu Frederic Marès o en forma de llibre, editat per Barcelona Llibres. Aquests són tots els cartells des de 1979. Cataluña Arte Cultura Barcelona La Mercè Fiestas populares Ilustración Fotogalería Mercè 1979. Francesc d'Assís Galí 1979. Francesc d'Assís Galí Fotogalería Mercè 1979. Francesc d'Assís Galí 1979. Francesc d'Assís Galí Fotogalería Mercè 1980. Albert Ràfols-Casamada 1980. Albert Ràfols-Casamada Fotogalería Mercè 1981. Eduard Arranz-Bravo 1981. Eduard Arranz-Bravo Fotogalería Mercè 1982. Francesc Todó 1982. Francesc Todó Fotogalería Mercè 1983. Francesc Artigau 1983. Francesc Artigau Fotogalería Mercè 1984. Miquel Vilà 1984. Miquel Vilà Fotogalería Mercè 1985. Robert Llimós 1985. Robert Llimós Fotogalería Mercè 1986. Perico Pastor 1986. Perico Pastor Fotogalería Mercè 1987. Javier Mariscal 1987. Javier Mariscal Fotogalería Mercè 1988. Frederic Amat 1988. Frederic Amat Fotogalería Mercè 1989. Xavier Serra de Rivera 1989. Xavier Serra de Rivera Fotogalería Mercè 1990. Josep Guinovart 1990. Josep Guinovart Fotogalería Mercè 1991. Joan Hernández Pijuan 1991. Joan Hernández Pijuan Fotogalería Mercè 1992. Manel Esclusa 1992. Manel Esclusa Fotogalería Mercè 1993. Romà Panadès 1993. Romà Panadès Fotogalería Mercè 1994. Anna Miquel 1994. Anna Miquel Fotogalería Mercè 1995. Gerard Sala 1995. Gerard Sala Fotogalería Mercè 1996. Antoni Clavé 1996. Antoni Clavé Fotogalería Mercè 1997. Josep i Pere Santilari 1997. Josep i Pere Santilari Fotogalería Mercè 1998. Ramon Herreros 1998. Ramon Herreros Fotogalería Mercè 1999. Nazario 1999. Nazario Fotogalería Mercè 2000. Jordi Benito 2000. Jordi Benito Fotogalería Mercè 2001. Antoni Miralda 2001. Antoni Miralda Fotogalería Mercè 2002. Antoni Tàpies 2002. Antoni Tàpies Fotogalería Mercè 2003. Enric Sauté 2003. Enric Sauté Fotogalería Mercè 2004. Perejaume 2004. Perejaume Fotogalería Mercè 2005. America Sanchez 2005. America Sanchez Fotogalería Mercè 2006. Vicente Rojo 2006. Vicente Rojo Fotogalería Mercè 2007. Enric Jardí 2007. Enric Jardí Fotogalería Mercè 2008. Peret 2008. Peret Fotogalería Mercè 2009. Pati Núñez 2009. Pati Núñez Fotogalería Mercè 2010. Claret Serrahima 2010. Claret Serrahima Fotogalería Mercè 2011. Catalina Estrada 2011. Catalina Estrada Fotogalería Mercè 2012. Jaume Plensa 2012. Jaume Plensa Fotogalería Mercè 2013. Joan Fontcuberta 2013. Joan Fontcuberta Fotogalería Mercè 2014. Ignasi Aballí 2014. Ignasi Aballí Fotogalería Mercè 2015. Sean Scully 2015. Sean Scully Fotogalería Mercè 2016. Miguel Gallardo 2016. Miguel Gallardo Fotogalería Mercè 2017. Javier Mariscal 2017. Javier Mariscal Fotogalería Mercè 2018. Sonia Pulido 2018. Sonia Pulido Fotogalería Mercè 2019. María Corte 2019. María Corte Fotogalería Mercè 2020. Reskate 2020. Reskate Fotogalería Mercè 2021. Malika Favre 2021. Malika Favre Fotogalería Mercè 2022. David de las Heras 2022. David de las Heras Fotogalería Mercè 2023. Chamo San 2023. Chamo San Fotogalería Mercè 2024. CANADA 2024. CANADA Fotogalería Mercè 2025. Lluís Danés 2025. Lluís Danés Fotogalería Mercè 2026. Cinta Vidal 2026. Cinta Vidal <p></p> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-09-17/lhora-de-la-facana-de-la-gloria-de-la-sagrada-familia-aixi-la-va-imaginar-gaudi.html Thu, 17 Sep 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-09-17/lhora-de-la-facana-de-la-gloria-de-la-sagrada-familia-aixi-la-va-imaginar-gaudi.html Clara Blanchar El Patronat decidirà aviat el guanyador del concurs en què Miquel Barceló surt com a favorit, i on també participen Cristina Iglesias i Javier Marín El Patronat decidirà aviat el guanyador del concurs en què Miquel Barceló surt com a favorit, i on també participen Cristina Iglesias i Javier Marín Sagrada Familia Antoni Gaudí Arquitectura Miquel Barceló Arte Escultura Barcelona CARLES RIBAS (EL PAÍS) SAGRADA FAMILIA La façana de la Glòria de la Sagrada Família de Barcelona, nua, en una imatge de març La façana de la Glòria de la Sagrada Família de Barcelona, nua, en una imatge de març <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/HQO6IWZI6ZHBNGVUBEHH6MR4D4.JPG?auth=b1b91a644cc433fc33791735dac89a15aa4e8e648a153882da7d6f39a66bcf67" width="5184" height="3456" alt="La façana de la Glòria de la Sagrada Família de Barcelona, nua, en una imatge de març"></img><p>La Sagrada Família de Barcelona encara el final de l’any del centenari de la mort de l’arquitecte Antoni Gaudí. Un cop acabada la basílica en vertical, amb la torre de Jesucrist culminada al febrer, i després de la visita del Papa al juny, el temple afronta en aquest inici de curs dues decisions importants. Una, la urbanística, amb les negociacions entre l’Ajuntament i els veïns sobre què passarà amb l’escalinata damunt del carrer de Mallorca: si es farà o no, i si comportarà enderrocar habitatges. La segona és artística: la resolució del concurs convocat per materialitzar la façana principal del temple, la de la Glòria. Els artistes convocats són el mallorquí Miquel Barceló, la donostiarra Cristina Iglesias i el mexicà Javier Marín. Fa mesos que tots tres van lliurar el seu projecte. Esperaven el veredicte primer a l’abril, després al juny, i a finals d’aquest mes el Patronat es tornarà a reunir en la convocatòria ordinària de cada tres mesos.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-09-17/lhora-de-la-facana-de-la-gloria-de-la-sagrada-familia-aixi-la-va-imaginar-gaudi.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-07-15/jo-tambe-vull-oblidar-gaudi-amb-lescultor-salvador-juanpere.html Wed, 15 Jul 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-07-15/jo-tambe-vull-oblidar-gaudi-amb-lescultor-salvador-juanpere.html Laia Beltran Querol L’escultor Salvador Juanpere ens convida a (re)humanitzar l’arquitecte amb una instal·lació a la galeria Antoni Pinyol de Reus L’escultor Salvador Juanpere ens convida a (re)humanitzar l’arquitecte amb una instal·lació a la galeria Antoni Pinyol de Reus Arte Escultura Antoni Gaudí Galerías arte Reus Artistas Cultura Cataluña Pere Pratdesaba P6 QUADERN 19-07-2026 ART Reproducció de la màscara mortuòria de Gaudí, de Salvador Juanpere Reproducció de la màscara mortuòria de Gaudí, de Salvador Juanpere <p>Salvador, tu que ets de Reus, això igual t’interessa”. Aquest això era una reproducció en escaiola de la màscara mortuòria d’<a href="https://elpais.com/noticias/antoni-gaudi/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/antoni-gaudi/">Antoni Gaudí</a>, que Joan Matamala, escultor i amic inseparable, va fer a l’arquitecte en el seu llit de mort, el 10 de juny de 1926. Fa just una dècada, en un magatzem de la Facultat de Belles Arts de Barcelona va aparèixer l’esmentada reproducció. L’escultor Salvador Juanpere (1953), ara professor jubilat, va acceptar l’oferiment d’un col·lega i va penjar-la al seu taller de Vilaplana, al Baix Camp. En aquell moment va considerar-la un objecte quasi màgic d’un altre reusenc que, com ell mateix, havia anat a ciutat a buscar-se la vida. Juanpere té aquesta mirada terrenal, potser perquè té el costum d’acostar-se als grans escultors de la història des la seva pràctica artística, submergint-se amb cura en l’ofici i la tècnica —<a href="https://elpais.com/quadern/2022-12-10/lart-dapuntalar-el-penis-de-dionis-o-el-dit-de-paulina-borghese.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/2022-12-10/lart-dapuntalar-el-penis-de-dionis-o-el-dit-de-paulina-borghese.html">com va fer en l’exposició de <i>puntelli </i>a la Tecla Sala</a>—, però fugint de qualsevol tipus de mitificació gratuïta. Per això, quan va començar a greixar-se la maquinària mediàtica per celebrar el centenari de la mort de Gaudí, va sentir la necessitat de buscar un contrapunt a tants de focs artificials. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-07-15/jo-tambe-vull-oblidar-gaudi-amb-lescultor-salvador-juanpere.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>Oblidar Gaudí (de 100 a zero)</h3><p>Galeria Antoni Pinyol. Reus</p><p>Fins al 15 de setembre</p> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-07-14/despres-del-banquet-del-congres-de-la-uia.html Mon, 13 Jul 2026 12:16:02 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-07-14/despres-del-banquet-del-congres-de-la-uia.html Xavier Monteys L’esdeveniment ha reunit professionals de tot el món i ha fet èmfasi en la connexió de les construccions amb l’entorn que les acull L’esdeveniment ha reunit professionals de tot el món i ha fet èmfasi en la connexió de les construccions amb l’entorn que les acull Congresos Barcelona Arquitectura Arquitectos Sónar Cultura Edificios singulares Franja Gaza Juan Pablo Arraez (AP Photo/Juan Pablo Arraez) P6 QUADERN 19-07-2026 ARQ "N’hi ha prou amb tenir presents els efectes del terratrèmol de Veneçuela, del qual quasi no es va dir res, per enfrontar-nos a l’escenari arquitectònic de la catàstrofe" "N’hi ha prou amb tenir presents els efectes del terratrèmol de Veneçuela, del qual quasi no es va dir res, per enfrontar-nos a l’escenari arquitectònic de la catàstrofe" <p>El <a href="https://elpais.com/cultura/del-tirador-a-la-ciudad/2026-06-30/los-arquitectos-toman-la-palabra-en-barcelona-30-anos-despues.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/cultura/del-tirador-a-la-ciudad/2026-06-30/los-arquitectos-toman-la-palabra-en-barcelona-30-anos-despues.html">darrer congrés de la UIA</a>, el 29è, ha reunit a Barcelona arquitectes i estudiants de tot el món, volent ser un laboratori d’idees —com alguns l’han qualificat— esquitxat amb unes gotes de Sónar. Resulta indubtable la vàlua de moltes persones que han participat en els debats, converses o conferències. Hi era tothom, o —millor— quasi tothom. Alguns dels actors, ja sigui per l’oportunitat, pel moment o senzillament per oposició amb altres intervencions, atrauen especialment l’atenció, com <a href="https://elpais.com/elpais/2013/07/12/del_tirador_a_la_ciudad/1373607060_137360.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/elpais/2013/07/12/del_tirador_a_la_ciudad/1373607060_137360.html">Alexander Brodsky</a>. No es tractava de sentir-ho tot, era impossible, però per als assistents era important saber que eren allà, i per als mateixos <i>speakers </i>ho era saber-se entre tantes altres veus i contribuir a aquella atmosfera. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-07-14/despres-del-banquet-del-congres-de-la-uia.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-07-04/la-nova-direccio-de-la-fundacio-miro-es-com-el-color-de-gos-com-fuig.html Sat, 04 Jul 2026 12:03:02 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-07-04/la-nova-direccio-de-la-fundacio-miro-es-com-el-color-de-gos-com-fuig.html Ángela Molina En català tenim aquesta expressió per descriure a una cosa sense gaire exactitud, és un color indefinit, brut, però color al cap i a la fi En català tenim aquesta expressió per descriure a una cosa sense gaire exactitud, és un color indefinit, brut, però color al cap i a la fi Arte Joan Miró Fundación Miró Artistas ARCO Art Basel Ferias arte Museos privados Museos Galerías arte Alberto Ortega (Europa Press) Entrevista de Europa Press a la directora de ARCO, Maribel López Maribel López en una imatge de 2022. Maribel López en una imatge de 2022. <p>En català tenim una expressió per descriure a una cosa sense gaire exactitud: color de gos com fuig, un color indefinit, brut, però color al cap i a la fi.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-07-04/la-nova-direccio-de-la-fundacio-miro-es-com-el-color-de-gos-com-fuig.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-07-01/les-millors-exposicions-per-visitar-aquest-estiu-a-barcelona-i-mes-enlla.html Wed, 01 Jul 2026 06:51:44 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-07-01/les-millors-exposicions-per-visitar-aquest-estiu-a-barcelona-i-mes-enlla.html Laia Beltran Querol Barceló, Picabia, Kiefer... i l’arquitectura com a gran protagonista Barceló, Picabia, Kiefer... i l’arquitectura com a gran protagonista Arte Artistas Exposiciones Alejandro Garcia (EFE) Exposición sobre la arquitectura catalana de los últimos 150 años L'exposició 'Seny i rauixa' al DHub L'exposició 'Seny i rauixa' al DHub <p>De Ceret a València, de Girona a Llucmajor, de l’Aldea a Canillo, de Girona a Sant Adrià... Al bell mig, però, sempre ens quedarà Barcelona i amb ella encetem aquesta <a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/">selecció d’exposicions </a>d’estiu repartides per tot el territori. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-07-01/les-millors-exposicions-per-visitar-aquest-estiu-a-barcelona-i-mes-enlla.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-06-25/la-trista-fi-de-winckelmann.html Thu, 25 Jun 2026 03:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-06-25/la-trista-fi-de-winckelmann.html Jordi Llovet Juntament amb Vasari, aquest arqueòleg i historiador és considerat el millor teòric de l’art fins al segle XVIII Juntament amb Vasari, aquest arqueòleg i historiador és considerat el millor teòric de l’art fins al segle XVIII Giorgio Vasari Arte Artistas Historiadores Arte antiguo Cultura DEA PICTURE LIBRARY (De Agostini via Getty Images) Winckelmann Johann Joachim Winckelmann en un retrat de Angelika Kauffmann de l'any 1764 Johann Joachim Winckelmann en un retrat de Angelika Kauffmann de l'any 1764 <p>No és cap personatge de novel·la; és <a href="https://elpais.com/diario/2000/03/19/catalunya/953431641_850215.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/diario/2000/03/19/catalunya/953431641_850215.html">Johann Joachim Winckelmann</a>, nascut en un lloc del Brandenburg l’any 1717 i assassinat a Trieste en les circumstàncies que explicarem més endavant. Va ser un arqueòleg, historiador i estudiós de les arts antigues —egípcia, etrusca, grega i romana— i autor d’una dita <i>Història de l’art al món antic </i>traduïda a moltes llengües, llibre que va constituir un dels elements més influents en la teoria i la pràctica de les arts del neoclassicisme; també del romanticisme alemany, tan amic de les antiguitats. Goethe el respectava, que ja és molt tractant-se d’ell.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-06-25/la-trista-fi-de-winckelmann.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-06-23/chez-matisse-o-la-recerca-incansable-del-color-i-lespai.html Tue, 23 Jun 2026 08:55:23 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-06-23/chez-matisse-o-la-recerca-incansable-del-color-i-lespai.html Neus Penalba La sala del CaixaForum s’ha metamorfosat per acollir-hi una cinquantena d’obres del pintor francès, que dialoguen amb les d’altres artistes a qui va influir La sala del CaixaForum s’ha metamorfosat per acollir-hi una cinquantena d’obres del pintor francès, que dialoguen amb les d’altres artistes a qui va influir Henri Matisse Exposiciones CaixaForum CaixaForum Barcelona Arte Cultura Fundació La Caia ‘Chez Matisse’ L'exposició Chez Matisse al CaixaForu L'exposició Chez Matisse al CaixaForu <p>La primera impressió que es té en entrar a la sala on s’exposa <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-03-26/el-caixaforum-potencia-los-colores-de-matisse-departiendo-con-otros-artistas-de-su-tiempo.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-03-26/el-caixaforum-potencia-los-colores-de-matisse-departiendo-con-otros-artistas-de-su-tiempo.html"><i>Chez Matisse</i></a><a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-03-26/el-caixaforum-potencia-los-colores-de-matisse-departiendo-con-otros-artistas-de-su-tiempo.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-03-26/el-caixaforum-potencia-los-colores-de-matisse-departiendo-con-otros-artistas-de-su-tiempo.html"><i>. El llegat d’una nova pintura</i></a><i> </i>és la d’un laberint obert, sense envans, en què una munió d’espectadors bull al voltant dels quadres, que semblen flotar més enllà dels que es troben a les parets perimetrals. El disseny expositiu no és casual. Començant per les lletres retallades en relleu del títol —una picada d’ullet al treball amb tisores de l’artista els darrers anys de la seva vida—, la sala del CaixaForum s’ha metamorfosat per acollir-hi una cinquantena d’obres del gran explorador del color. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-06-23/chez-matisse-o-la-recerca-incansable-del-color-i-lespai.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>Chez Matisse</h3><p>CaixaForum Barcelona</p><p>Fins al 16 d’agost</p> https://elpais.com/quadern/2026-06-21/qui-dirigeix-la-cultura-catalana.html Sun, 21 Jun 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/2026-06-21/qui-dirigeix-la-cultura-catalana.html Carlota Rubio Nous directors artístics obren horitzons per a equipaments com teatres i museus, i plantegen qüestions sobre transparència en l’administració Nous directors artístics obren horitzons per a equipaments com teatres i museus, i plantegen qüestions sobre transparència en l’administració Política cultural Museos Teatro Cultura Cataluña Directores teatro EL PAÍS (EL PAÍS) CARAS QUADERN QUI DIRIGEIX LA CULTURA 20260621 D'esquerra a dreta i de dalta a baix, els directors María José Cifuentes del Mercat de les Flors, Valentín Roma del Macba, Elena Juncosa del MNAT, Lluís Nacenta del DHub, Josep Maria Metres del TNC, Lídia Fàbregas del Museu Episcopal de Vic, Rosario Peiró del Museu Picasso; i els edificis del TNC, el Macba, la Fundació Miró i el DHub. D'esquerra a dreta i de dalta a baix, els directors María José Cifuentes del Mercat de les Flors, Valentín Roma del Macba, Elena Juncosa del MNAT, Lluís Nacenta del DHub, Josep Maria Metres del TNC, Lídia Fàbregas del Museu Episcopal de Vic, Rosario Peiró del Museu Picasso; i els edificis del TNC, el Macba, la Fundació Miró i el DHub. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/2EEGRENYGNDZHL6GAA6J7KUGYA.jpg?auth=007c621ee854bfde51ada69153368abcbe4e2029c549feb6424f8184e9e90b3a" width="2400" height="1600" alt="D'esquerra a dreta i de dalta a baix, els directors María José Cifuentes del Mercat de les Flors, Valentín Roma del Macba, Elena Juncosa del MNAT, Lluís Nacenta del DHub, Josep Maria Metres del TNC, Lídia Fàbregas del Museu Episcopal de Vic, Rosario Peiró del Museu Picasso; i els edificis del TNC, el Macba, la Fundació Miró i el DHub."></img><p>La cultura és el resultat d’una proposta artística combinada amb giragonses administratives infinites que l’escanyen i la fan possible alhora. Ho hem vist les últimes setmanes: la institucionalització, que havia de resoldre problemes del sector cultural, desperta més desconfiança que mai. Hem sabut fa poc que <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-06-18/josep-maria-mestres-sera-el-nuevo-director-del-teatre-nacional-de-catalunya.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-06-18/josep-maria-mestres-sera-el-nuevo-director-del-teatre-nacional-de-catalunya.html">Josep Maria Mestres serà el nou director artístic del TNC</a> i <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-06-10/valentin-roma-vuelve-como-director-al-macba.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-06-10/valentin-roma-vuelve-como-director-al-macba.html">Valentín Roma del Macba</a>; durant els darrers mesos, <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-02-23/el-gestor-cultural-lluis-nacenta-sera-el-nuevo-director-del-museu-del-disseny-de-barcelona.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-02-23/el-gestor-cultural-lluis-nacenta-sera-el-nuevo-director-del-museu-del-disseny-de-barcelona.html">Lluís Nacenta ha entrat al DHub</a>, Rosario Peiró al Museu Picasso, Isabel Graupera al Museu Etnològic, Mònica Borrell al d’Arqueologia de Catalunya, <a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-08/maria-jose-cifuentes-directora-del-mercat-de-les-flors-estar-un-temps-sense-seu-es-una-oportunitat-per-creixer.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-08/maria-jose-cifuentes-directora-del-mercat-de-les-flors-estar-un-temps-sense-seu-es-una-oportunitat-per-creixer.html">M</a><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-08/maria-jose-cifuentes-directora-del-mercat-de-les-flors-estar-un-temps-sense-seu-es-una-oportunitat-per-creixer.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-08/maria-jose-cifuentes-directora-del-mercat-de-les-flors-estar-un-temps-sense-seu-es-una-oportunitat-per-creixer.html">aria José Cifuentes</a> al Mercat de les Flors, Elena Juncosa al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Lídia Fàbregas al Museu Episcopal de Vic, Carme Clusellas continuarà al capdavant del Museu de Girona…; abans de l’agost sabrem qui hi haurà al capdavant de la <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-02-25/marko-daniel-dejara-en-junio-la-direccion-de-la-fundacion-miro.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-02-25/marko-daniel-dejara-en-junio-la-direccion-de-la-fundacion-miro.html">Fundació Miró</a>, La Virreina i La Capella. Els concursos, per la seva naturalesa, no són notícia, però a banda de la coincidència temporal, que ens permet dibuixar un nou mapa dels equipaments culturals catalans, alguns han arribat envoltats de sospita.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2026-06-21/qui-dirigeix-la-cultura-catalana.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-06-16/les-brigades-internacionals-i-la-gestio-del-multilinguisme.html Tue, 16 Jun 2026 09:21:57 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-06-16/les-brigades-internacionals-i-la-gestio-del-multilinguisme.html Clàudia Rius L’exposició ‘Viure, conviure i sobreviure’, al Castell de Montjuïc, explica com es van organitzar els batallons per comunicar-se L’exposició ‘Viure, conviure i sobreviure’, al Castell de Montjuïc, explica com es van organitzar els batallons per comunicar-se Exposiciones Exposiciones temporales Montjuïc Barcelona Guerra civil española Segunda Guerra Mundial Brigadas Internacionales Fascismo Historia P8 QUADERN 21-06-2026 Fotografia de l'exposició 'Viure, conviure i sobreviure: Brigades Internacionals i multilingüisme". Fotografia de l'exposició 'Viure, conviure i sobreviure: Brigades Internacionals i multilingüisme". <p>Durant la <a href="https://elpais.com/noticias/guerra-civil-espanola/" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/noticias/guerra-civil-espanola/">Guerra Civil espanyola</a>, entre 35.000 i 40.000 brigadistes internacio­nals, la majoria homes, però també dones, van encaminar-se voluntàriament cap a Espanya per lluitar <a href="https://elpais.com/quadern/musica/2026-02-17/raimon-el-feixisme-no-se-nha-anat-encara-hi-es-no-lhem-sabut-aturar.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/quadern/musica/2026-02-17/raimon-el-feixisme-no-se-nha-anat-encara-hi-es-no-lhem-sabut-aturar.html">contra el feixisme</a>. El conflicte es considera “la darrera guerra per ideals, la darrera gran causa, i el preludi de la Segona Guerra Mundial que molts voluntaris van vaticinar”, segons Lourdes Prades Artigas, directora del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona, i Ramon Naya Ortega, arxiver de la mateixa biblioteca, comissaris de la mostra Viure, conviure i sobreviure: Brigades Internacionals i multilingüisme, que es pot veure al Castell de Montjuïc. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-06-16/les-brigades-internacionals-i-la-gestio-del-multilinguisme.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-06-10/barcelona-i-la-sagrada-familia-una-ciutat-i-una-icona-global-que-shan-girat-lesquena.html Wed, 10 Jun 2026 14:48:18 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-06-10/barcelona-i-la-sagrada-familia-una-ciutat-i-una-icona-global-que-shan-girat-lesquena.html Clara Blanchar La ciutat pateix l’impacte del turisme i de les obres mentre es planteja el debat sobre l’expansió de la basílica. El temple busca acostar-se als barcelonins: fa 15 anys només el coneixia un 10% La ciutat pateix l’impacte del turisme i de les obres mentre es planteja el debat sobre l’expansió de la basílica. El temple busca acostar-se als barcelonins: fa 15 anys només el coneixia un 10% Antoni Gaudí Sagrada Familia Papa León XIV Cultura Barcelona Urbanismo Edificios religiosos Vicens Giménez (EL PAÍS) Vivir a la sombra de la Sagrada Familia Joan Vitòria, arquitecte, al pis que pertany a la seva família des de fa dues generacions, situat davant de la Sagrada Família Joan Vitòria, arquitecte, al pis que pertany a la seva família des de fa dues generacions, situat davant de la Sagrada Família <p>Barcelona i la Sagrada Família són dues grans marques internacionals que durant dècades han viscut d’esquena una de l’altra. I, quan s’han relacionat, ha estat per debats i conflictes que fins i tot han arribat als tribunals. Els barcelonins que admiren i presumeixen d’Antoni Gaudí per herències com La Pedrera o el Park Güell, no han mostrat gaire interès per la basílica. L’excepció han estat alguns manifestos col·lectius professionals. <a href="https://elpais.com/diario/2001/09/03/catalunya/999479274_850215.html" rel=""><u>El 1965, un centenar de reconeguts arquitectes</u></a> i intel·lectuals van demanar que s’aturessin les obres, un tema que <a href="https://elpais.com/diario/1976/06/18/sociedad/203896804_850215.html" rel=""><u>es va tornar a qüestionar als setanta</u></a> i <a href="https://elpais.com/diario/1990/07/08/cultura/647388001_850215.html" rel=""><u>als noranta</u></a>. En una ciutat on es debat sobre cada llamborda, els decibels es van disparar i després van tornar a baixar. Fins que fa 15 o 20 anys va esclatar a la cara de veïns i polítics l’impacte del turisme al voltant del temple. El debat va deixar de ser el tan gastat de si l’obra d’Antoni Gaudí era lletja o bonica i si havia de continuar. La pressió dels visitants havia alterat greument la mobilitat, el comerç i l’habitatge d’un barri on hi ha edificis de veïns a 20 metres del temple.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-06-10/barcelona-i-la-sagrada-familia-una-ciutat-i-una-icona-global-que-shan-girat-lesquena.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-06-07/per-que-no-en-saps-res-de-gaudi-les-guerres-culturals-sobre-la-catalanitat-el-catolicisme-i-el-turisme.html Sun, 07 Jun 2026 03:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-06-07/per-que-no-en-saps-res-de-gaudi-les-guerres-culturals-sobre-la-catalanitat-el-catolicisme-i-el-turisme.html Joan Burdeus None El desajust entre la magnitud de l’obra i el desconeixement del públic ha comportat que cada època hagi interpretat l’artista des de l’hegemonia política del moment El desajust entre la magnitud de l’obra i el desconeixement del públic ha comportat que cada època hagi interpretat l’artista des de l’hegemonia política del moment Antoni Gaudí Arquitectos Sagrada Familia Edificios religiosos Edificios singulares Cultura Barcelona Javirroyo P1 QUADERN 07-06-2026 <p>Fa massa calor per ser maig, però a la <a href="https://elpais.com/ccaa/2017/02/07/catalunya/1486501218_574538.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/ccaa/2017/02/07/catalunya/1486501218_574538.html">Casa Vicens</a> una guiri es repenja endormiscada sobre l’espatlla del seu nòvio: <a href="https://elpais.com/noticias/antoni-gaudi/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/antoni-gaudi/">Antoni Gaudí</a> (Reus o Riudoms, 25 de juny del 1852 – Barcelona, 10 de juny del 1926) va dissenyar fa més de cent anys aquest espai, amb alguna cosa a mig camí entre la funcionalitat i la màgia que encara avui ens protegeix. I la gràcia és que ens protegeix de coses que el mateix Gaudí no hauria pogut ni imaginar, des del canvi climàtic fins a les cares més abjectes de la globalització. Solucions arquitectòniques com l’orientació de l’edifici respecte del sol o les tècniques pensades per desdiferenciar el dins i el fora, la casa i el jardí, fan pensar en una saviesa constructiva atemporal que no queda clar si els arquitectes contemporanis, malgrat el progrés tecnològic, sabrien replicar. Però hi ha una expressivitat que va més enllà: les rajoles amb motius florals o els versos esgrafiats a les parets reforcen la frescor física amb una frescor simbòlica capaç de rebaixar un parell de graus. Una de les frases que va dir Gaudí que més se solen invocar per definir-lo és que “l’originalitat consisteix a tornar a l’origen”, i enguany que en celebrem cent de la seva mort, és el mateix Gaudí que s’ha convertit en un origen contra el qual mesurem el nostre present. L’aire passa a través dels porticons tan bé que, efectivament, venen ganes de tornar. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-06-07/per-que-no-en-saps-res-de-gaudi-les-guerres-culturals-sobre-la-catalanitat-el-catolicisme-i-el-turisme.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/KPM2A6DEMNDWHK253MZ2IOL36Q.jpg?auth=e32a71d3880dd4cdcc5af7e74545ff5f04890c78839097801232c54a315dd782" width="2000" height="2899"></img><h3>Antoni Gaudí, vida i obra</h3>Armand Puig Pòrtic, 2026 416 pàgines. 22,90 euros<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/3EARJWAA4RGGBEOEJKT6LLKQEQ.jpg?auth=052a2ed5aa911e3e4a77c58d99418f068d700f32561c09db5771b7e7ae660ed4" width="619" height="381"></img><h3>El Park Güell i els seus orígens, 1894-1926</h3>Mireia Freixa i Mar Leniz Ajuntament de Barcelona, 2019 234 pàgines. 30 euros<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/L4PMTNYZEBEWRKKAWUO7YLB2WA.jpg?auth=3b705241f84de9b88fc3b53524b7f714703159428b6272267edef5358b391ac7" width="480" height="632"></img><h3>La terra i el terrat</h3>Perejaume S. D. Edicions, 2008 46 pàgines. 12,82 euros<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/JUUNS2UNHBFQ5KHRJRPRPHNGUY.jpg?auth=e465c95a6303d4934a7183380ecbe81a607fc0ffeb22ed689afe1afbdb8603a4" width="1692" height="2560"></img><h3>Gaudí [vs] disseny</h3>Juan José Lahuerta Univers Art, 2023 288 pàgines. 19,95 euros<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/ZSABUP6SK5FFJBNYZYRAVGBWNU.jpg?auth=395b16dfd154d81e0f46df569d233d633752567aea187ee6414b477af6b0dba1" width="2779" height="2042"></img><h3>Gaudí és de Riudoms / Gaudí és de Reus </h3>Miquel Bonet i Elena Domingo A Peu de Mosca, 2026 136 pàgines. 16 euros https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-06-07/gaudi-no-era-cap-sant-lhome-conflictiu-que-deixava-obres-inacabades.html Sun, 07 Jun 2026 03:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-06-07/gaudi-no-era-cap-sant-lhome-conflictiu-que-deixava-obres-inacabades.html José Ángel Montañés Bermúdez L’arquitecte va mantenir una relació tensa amb alguns dels promotors dels seus edificis, com ara els Güell i els Milà L’arquitecte va mantenir una relació tensa amb alguns dels promotors dels seus edificis, com ara els Güell i els Milà Arquitectura Antoni Gaudí Arquitectos Cultura Edificios historicos Cataluña Albert Garcia Gaudí L'església inacabada de la Colònia Güell L'església inacabada de la Colònia Güell <p>“Gaudí, sant, no ho era tant com es creu; era una persona complicada. Unes vegades arrogant, unes altres, tímid; unes vegades altiu, unes altres en excés humil; era un geni malhumorat”, explicava el 2019 <a href="https://elpais.com/cultura/2019/09/04/actualidad/1567617371_714858.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/cultura/2019/09/04/actualidad/1567617371_714858.html">Xavier Güell</a>, rebesnet d’Eusebi Güell, el gran mecenes de Gaudí, a la presentació de la novel·la <i>Yo, Gaudí</i>, protagonitzada per aquest creador del qual el dia 10 es commemoren els cent anys de la mort. Una data que viurà el moment àlgid amb la <a href="https://elpais.com/eps/2026-05-31/el-viaje-eterno-de-la-sagrada-familia.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/eps/2026-05-31/el-viaje-eterno-de-la-sagrada-familia.html">visita del papa Lleó XIV a la Sagrada Família</a> ―l’edifici on va treballar els últims 43 anys de la seva vida―, que el lobby que lluita per fer-lo sant espera que sigui el suport definitiu perquè pugi als altars. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-06-07/gaudi-no-era-cap-sant-lhome-conflictiu-que-deixava-obres-inacabades.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-06-06/gaudi-el-constructor-es-revela-al-collegi-de-les-teresianes.html Sat, 06 Jun 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-06-06/gaudi-el-constructor-es-revela-al-collegi-de-les-teresianes.html Xavier Monteys Alguns edificis carregats d’ofici i enginy constructiu es resisteixen a la lectura genial Alguns edificis carregats d’ofici i enginy constructiu es resisteixen a la lectura genial Arquitectura Exposiciones Antoni Gaudí DHUB Barcelona Edificios historicos Cultura Arte Adolf Mas Ginestà. Fons Col·leccions/Arxiu Històric del COAC P5 QUADERN 07-06-2026 El Col·legi de les Teresianes, en una imatge d'arxiu El Col·legi de les Teresianes, en una imatge d'arxiu <p>Al centre de l’aura esquitxada de falsos misteris que s’ha anat teixint al voltant de la figura de Gaudí, hi ha l’obra, i la visita de l’exposició <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-05-26/el-dhub-destapa-como-el-seny-y-la-rauxa-tambien-han-moldeado-la-arquitectura-catalana.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-05-26/el-dhub-destapa-como-el-seny-y-la-rauxa-tambien-han-moldeado-la-arquitectura-catalana.html"><i>Seny i rauxa </i>al DHUB</a> permet veure les moltes coses que li devem. Potser amb un sol edifici seu n’hi hauria prou per traçar un retrat d’un arquitecte ofegat avui per tants comentaris sobre la seva genialitat i per la utilització turística i comercial de la seva obra. Però prefereixo pensar en un <a href="https://elpais.com/noticias/antoni-gaudi/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/antoni-gaudi/">Gaudí</a> constructor, un home d’ofici. L’arquitecte vienès Adolf Loos deia que un arquitecte era “un paleta que sap llatí”, una frase aparentment inofensiva o banal que expressa la decisió de voler dur l’ofici més lluny i transcendir, es podria dir. Llegint algunes afirmacions de Gaudí, és fàcil adonar-se que darrere hi ha algú amb ofici i experiència, una experiència que el llatí converteix en saviesa. Alguns edificis semblen resistir-se a la “lectura ge­nial”: són edificis més aviat modestos, carregats d’enginy constructiu, bastits en bona part amb materials senzills i econòmics i poc, molt poc ferro en la construcció; potser un dels més significatius és l’edifici de <a href="https://elpais.com/ccaa/2013/07/18/quadern/1374178259_895421.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/ccaa/2013/07/18/quadern/1374178259_895421.html">les Teresianes del carrer Ganduxer</a>. Hi ha diferents raons per veure aquesta construcció, concebuda originàriament com a escola, com alguna cosa cabdal.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-06-06/gaudi-el-constructor-es-revela-al-collegi-de-les-teresianes.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-06-06/quan-les-menudeses-de-gaudi-revelen-un-enginy-fascinant.html Sat, 06 Jun 2026 03:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-06-06/quan-les-menudeses-de-gaudi-revelen-un-enginy-fascinant.html Mar Rocabert Maltas Mostres actuals sobre l’arquitecte a Barcelona mostren detalls de la seva magna obra a través de finestres, poms, manetes o canelobres Mostres actuals sobre l’arquitecte a Barcelona mostren detalls de la seva magna obra a través de finestres, poms, manetes o canelobres Albert Garcia P5 QUADERN 07-06-2026 La Casa Batlló. La Casa Batlló. <p>Hi ha arts especialment difícils d’exposar, i una d’elles és l’arquitectura. Com es pot mostrar, dins d’una sala que precisament ha dissenyat un arquitecte, tot el potencial de la seva pràctica? Com encabir dins d’un museu els edificis que l’envolten? No és gens fàcil, però durant el centenari de la mort de Gaudí coincideixen tres exposicions a Barcelona que intenten mostrar l’obra del geni modernista sense convertir-la, només, en un recorregut per plànols i maquetes, encara que, com és inevitable, en una d’elles també n’hi ha. Per fer-se una idea de la capacitat de l’artista d’imaginar tot un estil arquitectònic al voltant de la construcció d’espais habitables, es poden visitar les exposicions <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-04-27/gaudi-el-arquitecto-que-diseno-mas-ventanas-del-mundo.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-04-27/gaudi-el-arquitecto-que-diseno-mas-ventanas-del-mundo.html"><i>Gaudí, finestres al futur</i></a>, fins al 25 d’octubre al Palau Güell; <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-05-26/el-dhub-destapa-como-el-seny-y-la-rauxa-tambien-han-moldeado-la-arquitectura-catalana.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-05-26/el-dhub-destapa-como-el-seny-y-la-rauxa-tambien-han-moldeado-la-arquitectura-catalana.html"><i>Seny i rauxa. Notícia de l’arquitectura catalana</i></a>, fins al 6 de setembre al DHub; i <i>Gaudí i Miró, natura i mística</i>, visitable fins al 16 de setembre al Museu Diocesà de Barcelona. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-06-06/quan-les-menudeses-de-gaudi-revelen-un-enginy-fascinant.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-06-03/el-que-tenen-en-comu-kapwani-kiwanga-i-joan-miro.html Wed, 03 Jun 2026 08:59:11 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-06-03/el-que-tenen-en-comu-kapwani-kiwanga-i-joan-miro.html Laia Beltran Querol L’artista canadenca inaugura ‘Estats canviants’, on denuncia els abusos de poder sense renunciar al plaer de mirar L’artista canadenca inaugura ‘Estats canviants’, on denuncia els abusos de poder sense renunciar al plaer de mirar Arte Artistas Exposiciones Joan Miró Fundación Miró Cultura Barcelona Enric Fontcuberta (EFE) Kapwani Kiwanga i Joan Miró Sala de l'exposició 'Kapwani Kiwanga. Estats canviants' a la Fundació Miró Sala de l'exposició 'Kapwani Kiwanga. Estats canviants' a la Fundació Miró <p>De la coqueteria de Joan Miró, fins i i tot en va deixar constància la ploma de Josep Pla: “Anava molt ben vestit, semblava que sortia de la capsa. No crec que hi hagués a Montparnasse un artista que posés tanta cura en la presentació externa i en la indumentària”. Des que el barretaire barceloní Joan Prats li va parlar de la Sastreria Queralt de Reus, Miró aprofitava les estades al mas de Mont-roig per renovar l’armari. “Un vestit esport d’estiu, una americana blava esport. Els botons llisos, sense dibuixos i folrats de roba”, es llegeix en una de les nombroses cartes que documenten l’estreta relació comercial —i també d’amistat— entre el pintor català i la família de sastres. Segons va confessar la seva dona a la premsa, Miró era un home molt presumit. També meticulós: a la part interior esquerra de cada jaqueta es feia cosir una butxaqueta especial, allargada i de poca obertura. A dins, sempre hi guardava una garrofa. Era la seva manera de sentir-se a prop de casa quan estava de viatge. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-06-03/el-que-tenen-en-comu-kapwani-kiwanga-i-joan-miro.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>Kapwani Kiwanga. Estats canviants </h3><p>Fundació Miró</p><p>Fins al 13 de setembre</p> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-05-24/en-temps-dozempic-la-bellesa-torna-al-museu.html Sun, 24 May 2026 03:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-05-24/en-temps-dozempic-la-bellesa-torna-al-museu.html Ofèlia Carbonell Torrents En un context en què creixen la indústria cosmètica i minva la diversitat, la nova gran exposició del CCCB reflexiona sobre el cos i l’obsessió per la imatge En un context en què creixen la indústria cosmètica i minva la diversitat, la nova gran exposició del CCCB reflexiona sobre el cos i l’obsessió per la imatge Belleza Exposiciones Libros Cosméticos CCCB Arte Cultura Ensayo Feminismo CARLES RIBAS P1 QUADERN 24-05-2026 L’obra El nas desobedient, eines de recerca, de Shirin Fathi (2022), exposada a la mostra El culte a la bellesa L’obra El nas desobedient, eines de recerca, de Shirin Fathi (2022), exposada a la mostra El culte a la bellesa <p>Aquesta setmana el CCCB <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-05-20/el-culto-a-la-belleza-ni-la-modelo-canonica-esculpida-con-ia-se-conforma-con-su-gracia.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-05-20/el-culto-a-la-belleza-ni-la-modelo-canonica-esculpida-con-ia-se-conforma-con-su-gracia.html">ha inaugurat l’exposició <i>El culte a la bellesa</i></a>, un recorregut per la història dels ideals estètics a través d’obres d’art clàssic i contemporani, instal·lacions, perfums, video­art, nines, maquillatge i revistes. Només entrar, el visitant es troba amb tres cossos: una venus, l’hermafrodita dorment de Bernini i l’Idolino de Pesaro. De fons se sent la veu d’Aitana López, la primera influenciadora no humana creada a Espanya. Aitana repeteix que “el packaging canvia, però la pressió és la mateixa” mentre et clava els ulls que un algoritme ha calculat com a perfectes. A mesura que avancem, veiem un cúmul d’idees, d’imatges que es responen entre si, que es recontextualitzen i es qüestio­nen. Els plafons que organitzen el relat plantegen tres grans blocs: el cànon, la indústria de l’auto­imatge i la carn que ho desborda tot. El que ha estat la bellesa, el que és avui la bellesa i allò que, tant de bo, podria arribar a ser la bellesa. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-05-24/en-temps-dozempic-la-bellesa-torna-al-museu.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/BAD4FT37CVBR7CKG5SIV2M7WEM.jpg?auth=4afdfcf66a673f58e30540e780d1c926ff4731250747663b161064c38a59f4f3" width="7646" height="5100" alt="L'artista Marta Azparren, autora de 'Fasting girls'"></img><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/SXHK6VBDIJHGHJQQKWFJEJ3Q6E.JPG?auth=5b79949ec133a2bb9d8025c30d74c7725b6c3ec6cb3a32c08fe84ba0df604449" width="800" height="1142"></img><h3>Feminisme gòtic</h3>Núria Gómez Gabriel i Ingrid Guardiola H&O 186 pàgines. 20 euros https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-05-20/el-mestre-de-cabestany-sixena-i-la-destruccio-del-patrimoni.html Wed, 20 May 2026 07:28:49 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-05-20/el-mestre-de-cabestany-sixena-i-la-destruccio-del-patrimoni.html José Ángel Montañés Bermúdez Coincideixen al MNAC les restes de dues obres romàniques excepcionals: la portada del monestir de Sant Pere de Rodes (Girona) i les pintures del monestir d’Osca, que mostren la capacitat creadora i destructora de l’ésser humà Coincideixen al MNAC les restes de dues obres romàniques excepcionals: la portada del monestir de Sant Pere de Rodes (Girona) i les pintures del monestir d’Osca, que mostren la capacitat creadora i destructora de l’ésser humà Arte MNAC Exposiciones Monasterio Sijena Patrimonio artístico Patrimonio cultural Cultura CARLES RIBAS P3 QUADERN 24-05-2026 L'exposició 'Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany. Le creació d'un mite'. En primer pla, l'Aparició de Jesús als deixebles al mar; al mig, el capitell amb els caps de lleons devoradors; al fons, el cap de Sant Pere L'exposició 'Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany. Le creació d'un mite'. En primer pla, l'Aparició de Jesús als deixebles al mar; al mig, el capitell amb els caps de lleons devoradors; al fons, el cap de Sant Pere <p>Fins al 29 de juny es pot veure al MNAC <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-03-19/el-mnac-refuerza-el-mito-del-maestro-de-cabestany-y-la-leyenda-de-sant-pere-de-rodes-con-obras-ineditas.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-03-19/el-mnac-refuerza-el-mito-del-maestro-de-cabestany-y-la-leyenda-de-sant-pere-de-rodes-con-obras-ineditas.html">una magnífica exposició</a> protagonitzada per un dels escultors més grans del segle XII: l’anomenat Mestre de Cabestany, creador d’obres plenes d’expressionisme, amb grans mans, ulls sortits, profundes fosses nasals i pentinats que recorden les escultures gregues; uns trets que fan inconfusibles les seves obres i que li han donat fama internacional. L’exposició, comissariada pel catedràtic d’Història de l’Art <a href="https://elpais.com/cultura/2026-05-19/el-valor-actual-de-los-frescos-de-sijena-el-palido-reflejo-de-una-obra-maestra.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/cultura/2026-05-19/el-valor-actual-de-los-frescos-de-sijena-el-palido-reflejo-de-una-obra-maestra.html">Manuel Castiñeiras</a>, aplega els fragments coneguts de l’obra més destacada d’aquest artista de personalitat enigmàtica: la portada de marbre del monestir de Sant Pere de Rodes, al Port de la Selva, creada entre 1160 i 1170, a més de la majoria de les peces que se li atribueixen.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-05-20/el-mestre-de-cabestany-sixena-i-la-destruccio-del-patrimoni.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p>