Feed MRSS-S Noticias, elpais.com, quadern, art-i-arquitectura ca https://elpais.com Sat, 11 Apr 2026 03:45:01 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-04-11/els-artifexs-del-nou-mnac-la-galeria-tindra-un-us-al-mes-semblant-possible-a-un-carrer-mediterrani.html Sat, 11 Apr 2026 03:45:01 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-04-11/els-artifexs-del-nou-mnac-la-galeria-tindra-un-us-al-mes-semblant-possible-a-un-carrer-mediterrani.html Xavier Monteys HArquitectes, l’estudi que ampliarà el Macba, també s’ocuparà de connectar el Palau Nacional amb el Palau Victòria Eugènia a través d’un passatge lluminós HArquitectes, l’estudi que ampliarà el Macba, també s’ocuparà de connectar el Palau Nacional amb el Palau Victòria Eugènia a través d’un passatge lluminós Arquitectura MNAC Museos Museos públicos Arquitectos Macba Ampliaciones museo Barcelona Albert Garcia QUADERN 12-04-2026 P6 D'esquerra a dreta, Roger Tudó, David Lorente i Josep Ricart, de l'estudi HArquitectes. D'esquerra a dreta, Roger Tudó, David Lorente i Josep Ricart, de l'estudi HArquitectes. <p>La conversa amb tres dels arquitectes de l’<a href="https://elpais.com/cultura/2015/08/26/babelia/1440588565_083019.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/cultura/2015/08/26/babelia/1440588565_083019.html">Estudi HArquitectes</a> —David Lorente, Josep Ricart i Roger Tudó, amb l’absència de Xavier Ros, el quart dels socis— té lloc a la sala oval del Palau Nacional i gira al voltant del MNAC, com a autors del <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-03-09/el-museo-nacional-de-arte-de-cataluna-se-amplia-para-ganar-metros-y-acercarse-a-la-ciudad.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-03-09/el-museo-nacional-de-arte-de-cataluna-se-amplia-para-ganar-metros-y-acercarse-a-la-ciudad.html">projecte guanyador de l’ampliació</a>, associats amb l’estudi suís Christ i Gantenbein. Sota el sostre de l’amfiteatre de la sala oval i acollits per les grades blanques de la intervenció olímpica de Gae Aulenti, que ara sembla prendre un significat inspirador, comencem parlant del que suposa que el mateix equip d’arquitectes sigui el que a finals del 2020 va guanyar el concurs per a<a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2025-02-17/comienzan-las-obras-de-ampliacion-del-macba-sobre-la-plaza-dels-angels-en-el-raval-de-barcelona.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2025-02-17/comienzan-las-obras-de-ampliacion-del-macba-sobre-la-plaza-dels-angels-en-el-raval-de-barcelona.html"> l’ampliació del Macba</a> i ara el de l’ampliació del <a href="https://elpais.com/noticias/mnac-museo-nacional-arte-cataluna/" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/noticias/mnac-museo-nacional-arte-cataluna/">MNAC</a>, i són conscients del que això suposa. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-04-11/els-artifexs-del-nou-mnac-la-galeria-tindra-un-us-al-mes-semblant-possible-a-un-carrer-mediterrani.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-04-06/les-millors-exposicions-per-visitar-aquesta-primavera.html Mon, 06 Apr 2026 09:30:40 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-04-06/les-millors-exposicions-per-visitar-aquesta-primavera.html Laia Beltran Querol Walker Evans, Els Nabís, Godard, i més Walker Evans, Els Nabís, Godard, i més Arte Exposiciones Walker Evans Jean-Luc Godard Henri Matisse Artistas Barcelona Cultura Exposicions per visitar aquesta primavera Fotografia de Walker Evans a l'exposició del Kbr Fotografia de Walker Evans a l'exposició del Kbr <p>Amb la primavera, arriben noves <a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/">exposicions</a>, a Barcelona i per tota Catalunya. Vet aquí una selecció d’exposicions per a dies de bon temps. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-04-06/les-millors-exposicions-per-visitar-aquesta-primavera.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-03-26/teresa-montaner-miro-tenia-una-ambicio-cosmica-pero-necessitava-connectar-amb-la-terra.html Thu, 26 Mar 2026 04:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-03-26/teresa-montaner-miro-tenia-una-ambicio-cosmica-pero-necessitava-connectar-amb-la-terra.html Joan Burdeus None La cap de col·leccions de la Fundació Miró ha comissariat, juntament amb Marta Ricart, la nova presentació de la col·lecció permanent La cap de col·leccions de la Fundació Miró ha comissariat, juntament amb Marta Ricart, la nova presentació de la col·lecció permanent Miró Joan Miró Arte Artistas Exposiciones Cultura Cataluña Pintores Massimiliano Minocri QUADERN 29-03-2026 P8 Teresa Montaner, cap de col·leccions de la Fundació Miró Teresa Montaner, cap de col·leccions de la Fundació Miró <p>Després de tant de temps amb la disposició antiga, el primer que crida l’atenció de la nova presentació de la col·lecció de la <a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2025-06-07/deu-mirades-als-50-anys-de-la-fundacio-miro.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2025-06-07/deu-mirades-als-50-anys-de-la-fundacio-miro.html">Fundació Joan Miró</a> és <i>Sobreteixim dels vuit paraigües</i>, un gran tapís‑assemblatge que determina la sala inicial. Si girem el coll podem veure, a l’altre extrem, <i>Mans volant cap a les constel·lacions</i>,<i> </i>una gran pintura acrílica on unes empremtes de mans negres pugen pel llenç cap a les estrelles. Teresa Montaner (Peramea, 1962), cap de col·leccions de la Fundació Miró i una de les persones que més en sap del gran artista català, ha comissariat juntament amb Marta Ricart aquesta nova presentació de la col·lecció permanent, i m’explica que la gràcia és el joc entre la terra i el cel, en què l’una és reflex de l’altre perquè tot és el mateix, i la tensió entre la vida quotidiana i una aspiració còsmica. També em fixo que a les capelles per veure els tríptics ara hi ha unes cadires humils, però ja en parlarem més endavant.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-03-26/teresa-montaner-miro-tenia-una-ambicio-cosmica-pero-necessitava-connectar-amb-la-terra.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-03-21/artesania-on-fire-a-livam-de-valencia.html Sun, 22 Mar 2026 04:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-03-21/artesania-on-fire-a-livam-de-valencia.html Laia Beltran Querol L’exposició col·lectiva ‘A mig foc’ del museu d’art modern de València reivindica els oficis tradicionals des d’una perspectiva contemporània L’exposició col·lectiva ‘A mig foc’ del museu d’art modern de València reivindica els oficis tradicionals des d’una perspectiva contemporània Arte Artesanía Arte abstracto Valencia IVAM Museos Exposiciones Exposiciones temporales Artistas QUADERN 22-03-2026 P5 Detall d''Espai filat en verd, de Monica Jover, a l'IVAM. Detall d''Espai filat en verd, de Monica Jover, a l'IVAM. <p>Posaria el teu nom al bell mig de la casa, l’encendria com un foc, com uns feixos de sarments i de pinassa. Encendria el teu nom, l’encendria com un foc, com el foc de coure el pa”. Trepitges València i les paraules de <a href="https://elpais.com/noticias/vicent-andres-estelles/" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/noticias/vicent-andres-estelles/">Vicent Andrés Estellés</a> comencen a brollar dels racons més insospitats de la memòria. Ningú ha retratat tan bé la quotidianitat com el poeta de Burjassot, convertint-la en un espill on pots reconèixer-te en la teva profunditat més fútil i també en la més animal. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-03-21/artesania-on-fire-a-livam-de-valencia.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-03-14/elvira-dyangani-ose-el-macba-i-letern-retorn.html Sat, 14 Mar 2026 04:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-03-14/elvira-dyangani-ose-el-macba-i-letern-retorn.html Ángela Molina S’acaben els cinc anys de mandat de la directora, que deixa un futur incert i una trajectòria, amb poques excepcions, d’exposicions irrellevants S’acaben els cinc anys de mandat de la directora, que deixa un futur incert i una trajectòria, amb poques excepcions, d’exposicions irrellevants Arte Macba Museos públicos Museos Elvira Dyangani Ose Barcelona Arte contemporáneo ALBERT GARCÍA (EL PAÍS) BABELIA 02/07/22 Elvira Dyangani Ose, al Macba el setembre de 2021. Elvira Dyangani Ose, al Macba el setembre de 2021. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/54PTB7RAIRFHLCXK5MO4GBCHE4.jpg?auth=d18533e70a1332b955585dd03a09f54c320b8209a24dcc72b352fab68397082e" width="860" height="484" alt="Elvira Dyangani Ose, al Macba el setembre de 2021."></img><p>Segurament, l’única coincidència entre les matemàtiques i el medi artístic és que tots dos creen models. Però mentre les primeres conceben sistemes estables, els poetes, artistes i historiadors prefereixen un ordre contingent, avalat per una determinada qualitat estètica. Va haver-hi un temps en què l’anomenat “model <a href="https://elpais.com/noticias/macba-museo-arte-contemporaneo-barcelona/" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/noticias/macba-museo-arte-contemporaneo-barcelona/">Macba</a>” va significar alguna cosa semblant a la matemàtica musical o als escacs: una combinatòria —millor, una dialèctica— de formats, actituds i temps; propostes que només obeïen a un interès conseqüent, a una configuració mental, possiblement amb errors, però una simfonia al cap i a la fi. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-03-14/elvira-dyangani-ose-el-macba-i-letern-retorn.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-03-07/una-epifania-a-lesglesia-barroca-de-sant-sever.html Fri, 06 Mar 2026 15:14:21 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-03-07/una-epifania-a-lesglesia-barroca-de-sant-sever.html Xavier Monteys Ara que veiem les dimensions imponents de la Sagrada Família, ens sentim captivats per les proporcions elegants d’aquest temple Ara que veiem les dimensions imponents de la Sagrada Família, ens sentim captivats per les proporcions elegants d’aquest temple Arquitectos Arquitectura Arte Iglesias Catedrales Barcelona Sagrada Familia Antoni Gaudí Urbanismo Guerra civil Patrimonio cultural Arte barroco catedral de barcelona Església barroca de Sant Sever El retaule del segle XVIII de l'escultor Pere Costa a l'església de Sant Sever El retaule del segle XVIII de l'escultor Pere Costa a l'església de Sant Sever <p>Ara fa un any que va obrir, després de cinc anys de treballs de restauració, l’<a href="https://elpais.com/noticias/arte-barroco/" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/noticias/arte-barroco/">església barroca </a>de Sant Sever, al costat de la catedral, allà al carrer estret del mateix nom, amb la seva difícil perspectiva que gairebé no permet veure-la. Tot just el relleu de la façana, amb la seva poderosa cornisa amb frontó. L’església va ser construïda a principi del segle XVIII, entre 1699 i 1708, per Jaume Arnaudies, que va traçar-ne la planta. Darrerament, amb el coronament de la torre de la <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-02-20/la-sagrada-familia-colocara-este-viernes-la-ultima-pieza-de-su-torre-mas-alta.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-02-20/la-sagrada-familia-colocara-este-viernes-la-ultima-pieza-de-su-torre-mas-alta.html">Sagrada Família,</a> han transcendit les seves dimensions imponents, i, potser com un acte reflex, ens sentim captivats per aquest temple de no més de 200 metres quadrats i per les seves proporcions elegants. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-03-07/una-epifania-a-lesglesia-barroca-de-sant-sever.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-03-06/quique-peinado-president-dart-barcelona-la-majoria-de-colleccionistes-no-van-amb-un-lamborghini.html Fri, 06 Mar 2026 07:42:30 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-03-06/quique-peinado-president-dart-barcelona-la-majoria-de-colleccionistes-no-van-amb-un-lamborghini.html Mar Rocabert Maltas Els galeristes catalans també protesten a la fira ARCO per demanar que l’IVA cultural s’apliqui a la venda d’obres d’art Els galeristes catalans també protesten a la fira ARCO per demanar que l’IVA cultural s’apliqui a la venda d’obres d’art Arte Barcelona Artistas Cultura Obras arte ARCO Madrid Galerías arte Museos públicos Museos privados Ernest Urtasun Jordi Martí Ministerio de Cultura Ministerio de Hacienda Coleccionismo Coleccionismo arte Coleccionistas Carles Ribas (EL PAÍS) QUADERN PEINADO Quico Peinado, president de l'associació Art Barcelona, a la galeria Àngels de Barcelona. Quico Peinado, president de l'associació Art Barcelona, a la galeria Àngels de Barcelona. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/WGZ7ZQAR2JFR7NEFQCVPHUGF5M.JPG?auth=3abf51d5e9914e5684a3166d57e6d0e0d21496635bb0e84547c9c53341d60547" width="3291" height="2194" alt="Quico Peinado, president de l'associació Art Barcelona, a la galeria Àngels de Barcelona."></img><p>Quico Peinado està molt implicat en la reivindicació perquè l’IVA cultural s’apliqui a la venda d’obres d’art com a president de l’associació de galeristes <a href="https://www.instagram.com/artbarcelona_galleries/" target="_self" rel="" title="https://www.instagram.com/artbarcelona_galleries/">Art Barcelona</a>. Defensa que encara hi ha molt desconeixement del sector, on bona part de compradors són els <a href="https://elpais.com/noticias/museos-publicos/" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/noticias/museos-publicos/">museus públics</a>, als quals també els beneficiaria la reducció del gravamen. A més, afegeix que “la majoria de col·leccionistes no van amb un Lamborghini”, sinó que són gent que prescindeix d’altres despeses com podrien ser segones residències o viatges per invertir en art. Assegura que per a ells és una satisfacció acompanyar els artistes en el seu creixement. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-03-06/quique-peinado-president-dart-barcelona-la-majoria-de-colleccionistes-no-van-amb-un-lamborghini.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/FBKSPYOMJRF77JDMRQLUKIIX74.jpg?auth=d8021b5e7318d02603c0a87e49b2a7d9b0e966a0b4506ecb113f1e5aab565571" width="7581" height="4264" alt="Artistes reclamen l'IVA cultural a la fira Arco."></img> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-03-05/antoni-tapies-de-les-formes-a-la-materia.html Thu, 05 Mar 2026 04:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-03-05/antoni-tapies-de-les-formes-a-la-materia.html Jordi Amat ‘El moviment perpetu del mur’ recrea exposicions dels anys cinquanta d’Antoni Tàpies, però no clarifica la importància de les galeries ‘El moviment perpetu del mur’ recrea exposicions dels anys cinquanta d’Antoni Tàpies, però no clarifica la importància de les galeries Exposiciones Artistas Antoni Tapies Arte Museos Barcelona Cataluña Cultura Arte contemporáneo Pintura Surrealismo Col·lecció Fundación Juan March, Museo de Arte Abstracto Español, Conca. © Comissió Tàpies / VEGAP, 2026. QUADERN Antoni Tàpies Marró i ocre 'Marró i ocre' d'Antoni Tàpies (1959) 'Marró i ocre' d'Antoni Tàpies (1959) <p>A l’espai central hi ha el nucli d’<i>El moviment perpetu del mur</i>. Paga la pena posar-se d’esquena a la pantalla on es projecten noticiaris franquistes absurds sobre salons de pintura o arts decoratives. S’ha de procurar no escoltar la pesadíssima veu amb caspa del locutor. Si es vol una mica de conya, n’hi ha prou amb l’article de Josep Pla que es llegeix a la part final del recorregut, la desconnexió entre l’opinió tòpica sobre l’abstracció i el prestigi que havia conquerit <a href="https://elpais.com/noticias/antoni-tapies/" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/noticias/antoni-tapies/">Antoni Tàpies</a> ja queda clara i amb gràcia reaccionària. No hi perdem el temps. No ens hem de moure del centre expositiu. A la dreta hi ha l’exposició de la primavera de 1954 a les Galeries Laie­tanes, mentre que a l’esquerra es recrea la de la Galerie Stadler de París dels primers mesos de 1956. Cal anar mirant a dreta i a esquerra, acostar-se al plafó d’un extrem i tornar al plafó de l’altra banda. Aquest és el moviment, entre una cadira de disseny i ‘Porta metàl·lica i violi’ (1956). Podem fer i desfer el camí de radicalitat estètica que Antoni Tàpies va emprendre a mitjans de la dècada dels cinquanta: el trànsit d’explorar primàriament amb les formes a indagar en la metafísica de la realitat a través de la batalla amb la matèria.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-03-05/antoni-tapies-de-les-formes-a-la-materia.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2026-02-22/eva-armisen-lartista-que-es-un-fenomen-a-corea-del-sud-ara-en-una-retrospectiva-a-barcelona.html Sun, 22 Feb 2026 04:45:00 GMT https://elpais.com/quadern/2026-02-22/eva-armisen-lartista-que-es-un-fenomen-a-corea-del-sud-ara-en-una-retrospectiva-a-barcelona.html Laia Beltran Querol El Reial Cercle Artístic presenta l’exposició de l’artista aragonesa ‘La vida pintada’ que arriba fins a la Fundació Úniques El Reial Cercle Artístic presenta l’exposició de l’artista aragonesa ‘La vida pintada’ que arriba fins a la Fundació Úniques Arte Crítica arte Crítica Artistas Ilustración Exposiciones Museos Pintura EL PAÍS QUADERN 22-02-26 P6 PET Obra d’Eva Armisén al Reial Cercle Artístic. Obra d’Eva Armisén al Reial Cercle Artístic. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/ER6X3QPO2JFHNM6BSCPBE7ENFM.JPG?auth=7bfae2274af3c7613cb3c4a0cfa3616dbc3c834d0a55c1c408b71f28ee80176d" width="3126" height="2056" alt="Obra d’Eva Armisén al Reial Cercle Artístic."></img><p>Confessaré que vaig anar a l’exposició d’<a href="https://www.instagram.com/evaarmisen/" target="_self" rel="" title="https://www.instagram.com/evaarmisen/">Eva Armisén </a>(Saragossa, 1969) amb una doble intenció. Coneixia la seva obra, però no el <a href="https://elpais.com/ccaa/2016/07/21/catalunya/1469125393_053171.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/ccaa/2016/07/21/catalunya/1469125393_053171.html">Reial Cercle Artístic de Barcelona</a>, situat en un antic palauet del barri Gòtic. Hi havia passat per davant milers de vegades i mai hi havia entrat. Fins fa unes setmanes, quan vaig visitar <i>La vida pintada</i>. Faré una segona confessió: mai veig una exposició escoltant música, però aquest cop em vaig deixar els auriculars posats. Diria que sonava <a href="https://elpais.com/cultura/2025-12-29/turnstile-el-hardcore-encuentra-al-publico-masivo-un-tio-me-dejo-inconsciente-en-un-pogo-y-ahora-es-mi-mejor-amigo.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/cultura/2025-12-29/turnstile-el-hardcore-encuentra-al-publico-masivo-un-tio-me-dejo-inconsciente-en-un-pogo-y-ahora-es-mi-mejor-amigo.html">Turnstile.</a> Vaig donar una ullada als quadres i la ceràmica de la sala principal, però tenia més curiositat per les entranyes de l’edifici. Escales avall, vaig aturar-me davant d’un collage de dibuixos en petit format: <i>Hacer y deshacer</i>, <i>Protegerme</i>, <i>Tirarme de cabeza</i>, <i>Frágil</i>... Hi apareixia aquella dona-nena tan característica d’Armisén i uns cors vermells. Ho vaig trobar dolç, tendre, naïf. Quan ja marxava em va cridar l’atenció una fotografia de l’artista agafant del coll una dona gran asiàtica vestida de neoprè. Estava penjada en una saleta pintada de blau cobalt. En una de les parets hi havia, emmarcats, els originals d’un llibre. Al fons, una pantalla on aquests mateixos dibuixos prenien vida. Vaig acabar asseguda al terra. Em vaig treure els auriculars. Sentia que algú m’estava estirant al fons de l’oceà. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2026-02-22/eva-armisen-lartista-que-es-un-fenomen-a-corea-del-sud-ara-en-una-retrospectiva-a-barcelona.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-02-18/com-ser-un-insecte-a-la-fundacio-miro.html Wed, 18 Feb 2026 07:43:37 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-02-18/com-ser-un-insecte-a-la-fundacio-miro.html Clàudia Rius Amb la instal·lació ‘ARNA’, l’Espai 13 inicia un cicle d’exposicions sobre l’energia i la circularitat en mons de grans infraestructures Amb la instal·lació ‘ARNA’, l’Espai 13 inicia un cicle d’exposicions sobre l’energia i la circularitat en mons de grans infraestructures Arte Fundación Miró Artistas Arte contemporáneo Exposiciones Crítica arte Arquitectura Cultura Barcelona QUADERN 22-02-26 P6 GRAN WEB El comissari Alejandro Alonso Díaz davant la instal·lació 'ARNA' de Huaqian Zhang, a la Fundació Miró El comissari Alejandro Alonso Díaz davant la instal·lació 'ARNA' de Huaqian Zhang, a la Fundació Miró <p>Us heu preguntat mai per què les arnes xoquen sense parar contra la llum que les mata? La teoria científica més acceptada diu que aquests insectes fan servir la lluna per orientar-se durant el vol nocturn, i també per mantenir una trajectòria recta. Per aconseguir això últim, volen sempre a un angle de 45 graus respecte de la llum lunar. Si s’apropen massa a la llum elèctrica, reben la claror en només un ull, baten massa ràpid una sola ala i acaben donant voltes sobre si mateixes en un bucle que només s’acaba quan moren cremades. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-02-18/com-ser-un-insecte-a-la-fundacio-miro.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-02-16/el-maria-fortuny-menys-conegut-entre-lart-i-la-natura.html Mon, 16 Feb 2026 12:52:00 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-02-16/el-maria-fortuny-menys-conegut-entre-lart-i-la-natura.html Francesc Quílez Corella El pintor català més internacional del segle XIX compta amb un repertori visual ple de referències naturalistes que ha passat inadvertit i el 150 aniversari de la mort va ajudar a recuperar El pintor català més internacional del segle XIX compta amb un repertori visual ple de referències naturalistes que ha passat inadvertit i el 150 aniversari de la mort va ajudar a recuperar Mariano Fortuny Plantas Artistas Conmemoraciones históricas Pintura Cataluña Cultura Exposiciones Cipriana Bologan. Arbol Media. Marià Fortuny Marià Fortuny i Marsal. Esmorzar a l'Alhambra. 1870-1872. Col·lecció privada. Marià Fortuny i Marsal. Esmorzar a l'Alhambra. 1870-1872. Col·lecció privada. <p>El diumenge dia 14 de desembre de 2025 tancava les seves portes, al Museu Salvador Vilaseca de Reus, l’exposició <i>Fortuny, l’observació de la natura</i> i amb aquest tancament es posava cloenda als actes de commemoració del 150 aniversari de la mort de <a href="https://elpais.com/noticias/mariano-fortuny/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/mariano-fortuny/">Marià Fortuny Marsal</a>, qui va morir a Roma el 21 de novembre de 1874 i havia nascut a Reus l’any 1838. Al llarg de tot un any, van ser moltes les activitats dedicades a recuperar la memòria de qui va ser el pintor català més internacional del segle XIX. Un artista que ha sabut transcendir el temps històric, mantenir una absoluta vigència i esdevenir un dels principals precursors de la modernitat artística. Malgrat trobar-se ancorada en una construcció historicista, arrelada en una concepció anacrònica, la seva obra ha format part de l’imaginari popular català i ha contribuït a la formació sentimental i sensible d’un gran nombre de generacions, fins al punt de convertir-se en una icona universal. Al capdavall, la brevetat de la seva existència, amb només 36 anys de vida, han convertit Fortuny en l’encarnació més adient de la popular dita llatina: <i>Ars longa vita brevis</i>.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-02-16/el-maria-fortuny-menys-conegut-entre-lart-i-la-natura.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-02-14/antoni-miralda-estats-units-es-un-pais-magnific-que-esta-fet-una-merda.html Sat, 14 Feb 2026 04:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-02-14/antoni-miralda-estats-units-es-un-pais-magnific-que-esta-fet-una-merda.html Mar Rocabert Maltas L’artista celebra els 40 anys del projecte ‘Honeymoon’ amb el primer llibre d’una col·lecció de cinc que ensenya les tripes del casament de l’estàtua de la Llibertat i la de Colom L’artista celebra els 40 anys del projecte ‘Honeymoon’ amb el primer llibre d’una col·lecció de cinc que ensenya les tripes del casament de l’estàtua de la Llibertat i la de Colom Antoni Miralda Arte Gastronomía Estados Unidos Performance Cristóbal Colón Cultura Cataluña Massimiliano Minocri (EL PAÍS) QUADERN 15-02-26 P8 L'artista Antoni Miralda al seu estudi i arxiu del Poblenou de Barcelona. L'artista Antoni Miralda al seu estudi i arxiu del Poblenou de Barcelona. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/X7KOIKEB4FDP3BTVGAT4ZYURQU.JPG?auth=0502b1894dbd88bc3dc1a8442352d2447843d8ab5533ec1fead4379e37238169" width="6000" height="4000" alt="L'artista Antoni Miralda al seu estudi i arxiu del Poblenou de Barcelona. "></img><p><a href="https://elpais.com/noticias/antoni-miralda/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/antoni-miralda/">Antoni Miralda</a> (Terrassa, 84 anys) explica que té més feina que mai, just quan celebra els 40 anys del seu treball més utòpic, <i>Honeymoon Project</i>, que explicarà en una col·lecció de cinc volums titulada <i>Honeymoon Updates</i>. Divendres va presentar-ne el primer, <i>Monuments in Love / Cartas de Amor</i>, editat per Terranova, Food­Cultura i Senda amb disseny de Bendita Gloria, amb una festa a la Sala Apolo. A més, l’efemèride arribarà a la <a href="https://elpais.com/noticias/arco-feria-internacional-arte-contemporaneo/" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/noticias/arco-feria-internacional-arte-contemporaneo/">fira Arco</a> de Madrid, de la mà de Carles Senda, que exposarà <i>Eternity Ring</i> i altres peces de tota una història d’amor màgica que va culminar amb el casament entre l’estàtua de la Llibertat i la de Colom <a href="https://elpais.com/diario/1992/02/15/cultura/698108403_850215.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/diario/1992/02/15/cultura/698108403_850215.html">el 1992 a Las Vegas</a>. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-02-14/antoni-miralda-estats-units-es-un-pais-magnific-que-esta-fet-una-merda.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-02-10/mari-chorda-les-feministes-han-oblidat-que-sho-poden-passar-molt-be-juntes.html Tue, 10 Feb 2026 19:23:16 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-02-10/mari-chorda-les-feministes-han-oblidat-que-sho-poden-passar-molt-be-juntes.html Noelia Ramírez L’editorial Godall recupera un dels quaderns de la pintora i escriptora que va fundar LaSal Edicions de les dones L’editorial Godall recupera un dels quaderns de la pintora i escriptora que va fundar LaSal Edicions de les dones Pintores Feminismo Poesía Literatura Escritores Cultura Arte Cataluña GIANLUCA BATTISTA (EL PAÍS) Ultima Chordà DVD 1304 Barcelona, 02/02/2026 Mari Chordà (Amposta, 1942) , artista, poeta y activista. Fotografiada em su apartamento en el Eixample. Foto: Gianluca Battista DVD 1304 Barcelona, 02/02/2026 Mari Chordà (Amposta, 1942) , artista, poeta y activista. Fotografiada em su apartamento en el Eixample. Foto: Gianluca Battista <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/2J5PEWNK6FEBPLNZBBGO5LAXNI.jpg?auth=d5e42f6412fd4835562ae4169d970e5b80285b35314dbaacd05a01396c40b9f3" width="4500" height="2863" alt="DVD 1304 Barcelona, 02/02/2026 Mari Chordà (Amposta, 1942) , artista, poeta y activista. Fotografiada em su apartamento en el Eixample. Foto: Gianluca Battista"></img><p>Amb 84 anys, <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2021-12-23/mari-chorda-por-fin-homenajeada.html" rel="">Mari Chordà </a>reivindica com n’és d’alliberador passar-s’ho bé. “Una bona festa tranquil·litza molt. És un bany que renova el cos i l’esperit”, apunta aquesta artista nascuda a Amposta (Montsià) des del seu pis a l’Eixample esquerre de Barcelona, a tocar de Sant Antoni. A les parets hi ha penjats els seus poemes ondulants pintats amb aquarel·la, alguns dels seus quadres de joventut i fotos amb amigues que són alhora altar i talismà. “Ja no puc anar a gaires festes perquè surto poc i estic més cansada del que voldria”, lamenta.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-02-10/mari-chorda-les-feministes-han-oblidat-que-sho-poden-passar-molt-be-juntes.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/BOHWXPAGXJBXBP5PLMZEYY45XE.jpg?auth=00a1a4fe373eb4e01b2c4bc988f7723fb83cd30afe4e29d3a9a3319df70a93aa" width="4500" height="3001" alt="Chordà sosté unes fotos. A l’esquerra, en una xerrada de Belles Arts mentre l’observen unes estudiants; a la dreta, Chordà, amb unes amigues, en els temps d’estudiant."></img><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/PVPFDP2GANETNI5DLMSWW7XRLU.jpg?auth=ac7ed5a7623cd4f8f471fd5b104656c778b0b7bf3cc8e0fead63a05e6cabf0f8" width="4320" height="4500" alt="Mari Chordà al seu pis a l'Eixample de Barcelona"></img><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/DEXIGFVRGNHEBICG5X533UWKYA.png?auth=844464b12965b0f1baac614e7c2226389b6eb4dcd441c88f279c15235d7543b9" width="874" height="1030"></img><h3>Quadern del cos i l’aigua</h3>Mari Chordà i Montse Clavé Godall 62 pàgines. 28 euros https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-02-05/el-morera-de-lleida-fa-justicia-a-la-realitat-total-de-palmira-puig.html Thu, 05 Feb 2026 07:22:08 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-02-05/el-morera-de-lleida-fa-justicia-a-la-realitat-total-de-palmira-puig.html Ángela Molina Els comissaris Jesús Navarro i Rocío Santa Cruz culminen una tasca detectivesca a partir de 4.000 negatius en la primera retrospectiva consistent dedicada a aquesta fotògrafa invisibilitzada Els comissaris Jesús Navarro i Rocío Santa Cruz culminen una tasca detectivesca a partir de 4.000 negatius en la primera retrospectiva consistent dedicada a aquesta fotògrafa invisibilitzada Fotografía Fotógrafos Exposiciones Arte Cultura Lleida Exposiciones temporales Crítica arte Arxiu Marcel Giró – Palmira Puig / Toni Ricart Giró (EL PAÍS) Quadern 08/02/26 Esperando a filha, (c.1949) Esperando a filha, (c.1949) <p>L’exposició de <a href="https://elpais.com/elpais/2019/02/28/album/1551360838_643542.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/elpais/2019/02/28/album/1551360838_643542.html">Palmira Puig</a> (Tàrrega, 1912 – Barcelona, 1979), al Morera de Lleida, és la primera retrospectiva veritablement consistent dedicada a una fotògrafa invisibilitzada. Dir-ho no és incórrer en l’argot habitual de la crítica, sinó recordar el primer deure d’una institució artística: el servei públic, i no la connivència amb modes i mercats. En un moment en què els <a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/">museus</a> es declaren obligats a revisar genealogies i reconèixer l’altre, recuperar l’obra d’una autora pràcticament absent del relat català i espanyol no suposa un gest reparador, sinó el compliment tardà d’una responsabilitat llargament ajornada. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-02-05/el-morera-de-lleida-fa-justicia-a-la-realitat-total-de-palmira-puig.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>Palmira Puig. Perspectives revelades. </h3><p>Morera Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida</p><p>Fins al 15 de febrer.</p> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-02-04/els-reptes-de-barcelona-com-a-capital-mundial-de-larquitectura.html Wed, 04 Feb 2026 04:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-02-04/els-reptes-de-barcelona-com-a-capital-mundial-de-larquitectura.html Xavier Monteys Del programa, destaca la voluntat de fer protagonistes els arquitectes i la invitació a encarnar-se amb els espais: serà un èxit si uneix l’arquitectura amb la ciutadania Del programa, destaca la voluntat de fer protagonistes els arquitectes i la invitació a encarnar-se amb els espais: serà un èxit si uneix l’arquitectura amb la ciutadania Arquitectura Barcelona Congresos Cultura Arquitectos Edificios singulares Arte MASSIMILIANO MINOCRI (EL PAÍS) QUADERN 10/11/24 Repor Tres Chimeneas La sala de turbines de les Tres Xemeneies, una de les seus del congrés La sala de turbines de les Tres Xemeneies, una de les seus del congrés <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/WER2ZWSSDJABHMH62CVAO6DUYM.jpg?auth=fa7b89e500ff3b255bf6e1b8d3921c2423ef5b0d7d7e60cb14ef94f8c72677fb" width="3360" height="2240" alt="La sala de turbines de les Tres Xemeneies, una de les seus del congrés"></img><p><a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-01-13/la-antigua-sede-de-la-editorial-gustavo-gili-sera-la-casa-de-la-arquitectura-de-barcelona.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-01-13/la-antigua-sede-de-la-editorial-gustavo-gili-sera-la-casa-de-la-arquitectura-de-barcelona.html">Comença a Barcelona el congrés de la UIA</a>, l’organització mundial dels arquitectes que designa la ciutat que acull aquestes reunions internacionals triennals com a “capital de l’<a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/">arquitectura</a>”. Hem pogut llegir comentaris com ara: “Un conjunt plural de veus que permetrà traçar un panorama ampli i crític sobre els futurs possibles de l’arquitectura”. Malgrat el to, entre governamental i buit, que solen tenir les declaracions dels principis que animen aquests tipus de congressos, destaca que els sis eixos elaborats pels comissaris del congrés interpel·len les persones —els arquitectes com a persones— i no tant l’arquitectura. Una crida, ingènua o no, a esdevenir “més que humans”, “circulars”, “encarnats”, “interdependents”, “hiperconscients” i “sintonitzats”. Unes interpel·lacions que reclamen acció, reflexió i presa de conscièn­cia, i penso que entre tan­tes veus caldria reclamar silencis, no individuals sinó col·lectius, perquè els eslògans del congrés arrelin en les consciències. Ara per ara poc més es pot dir, i haurem d’esperar que els ponents, debats, reunions, assemblees, seminaris, tallers i sessions plenàries no ofeguin les intencions. El critical antagonist, una figura de ponent pensada per “esperonar” les intervencions, cercarà que no siguin només l’enumeració d’unes bones idees i ajudin a acostar-se a la realitat d’una altra manera. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-02-04/els-reptes-de-barcelona-com-a-capital-mundial-de-larquitectura.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-01-29/joan-fontcuberta-les-imatges-creades-amb-ia-generativa-ens-estan-traient-la-vena-dels-ulls.html Thu, 29 Jan 2026 04:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-01-29/joan-fontcuberta-les-imatges-creades-amb-ia-generativa-ens-estan-traient-la-vena-dels-ulls.html Wayra Ficapal L’assaig ‘Lliçons de coses’ és una porta d’entrada a l’univers del fotògraf i una invitació a entendre la tensió entre la imatge com a testimoni i la imatge com a gest crític L’assaig ‘Lliçons de coses’ és una porta d’entrada a l’univers del fotògraf i una invitació a entendre la tensió entre la imatge com a testimoni i la imatge com a gest crític Joan Fontcuberta Fotografía Inteligencia artificial Cultura Cataluña Ensayo Libros Editoriales Massimiliano Minocri Joan Fontcuberta El fotògraf Joan Fontcuberta al seu estudi de Granollers El fotògraf Joan Fontcuberta al seu estudi de Granollers <p>En un carrer de Roca Umbert Fàbrica de les Arts, a Granollers, una fotografia en gran format d’un astronauta soviètic custodia una porta de ferro vermella i grisa. És Ivan Istotxnikov, cosmonauta fantasma desaparegut a l’espai el 1968 en plena cursa espacial, segons l’exhaustiva documentació recuperada... i falsa. En realitat, Ivan Istotxnikov és un dels múltiples alter egos del fotògraf <a href="https://elpais.com/noticias/joan-fontcuberta/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/joan-fontcuberta/">Joan Fontcuberta</a> (Barcelona, 1955), la fotografia en què apareix és un fotomuntatge del projecte <i>Sputnik</i>, amb el qual va guanyar el <a href="https://elpais.com/diario/1998/12/11/cultura/913330804_850215.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/diario/1998/12/11/cultura/913330804_850215.html">Premi Nacional de Fotografia el 1998</a>, i allò que custodia no és cap secret d’estat, sinó l’entrada al seu estudi. El somriure trapella d’Istotxnikov, equipat amb el vestit espacial, ens dona així la benvinguda a l’univers Fontcuberta. Hi hem quedat per parlar de <i>Lliçons de coses</i>, una altra entrada al seu univers i una invitació ―com el cosmonauta― a entendre la tensió que s’ha creat entre la imatge com a testimoni i la imatge com a gest crític, i a passar de la fotografia que revela a la fotografia que es rebel·la.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-01-29/joan-fontcuberta-les-imatges-creades-amb-ia-generativa-ens-estan-traient-la-vena-dels-ulls.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/OUUND4QIORCSRK4MNW4RMTVM3U.jpg?auth=11fba3f71f674d0b615100507a927818f96302d24b96db12b924a50698ed1b80" width="1654" height="2539"></img><h3>Lliçons de coses. La fotografia que es (revela) rebel·la</h3>Joan Fontcuberta Arcàdia 171 pàgines. 24 euros https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-01-24/konvent-centre-cultural-i-jardi-lliure.html Sat, 24 Jan 2026 04:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-01-24/konvent-centre-cultural-i-jardi-lliure.html Laia Beltran Querol En mans del Pep Espelt, un dels gestor d’aquest antic convent de monges, la jardineria es converteix en eina de transformació social En mans del Pep Espelt, un dels gestor d’aquest antic convent de monges, la jardineria es converteix en eina de transformació social Berga Arte Fotografía Jardinería Paisajismo Cultura Anna Bosch Konvent Intervenció floral en un habitatge destruït de Beirut Intervenció floral en un habitatge destruït de Beirut <p>Pep Espelt ha perdut el compte dels anys que porta vivint a Konvent. Per decisió pròpia, a la seva habitació no hi ha calefacció i cada dia es dutxa amb aigua freda. Va al compàs de la natura. Aquest acte de resiliència poètica encara té més mèrit en un edifici de pedra que un dia va ser el convent de monges de la colònia tèxtil de Cal Rosal, situada als afores de <a href="https://elpais.com/noticias/berga/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/berga/">Berga</a>. Espelt és un dels gestors d’aquest oasi contracultural que pot presumir d’una atapeïda programació artística. Sempre que trepitges Konvent, el pes de la història t’aclapara: tan decadent, tan salvatge, tan autèntic, tan lliure. També ho és el seu jardí, un espai que Espelt ha recuperat mirant fotografies antigues i on ha fet créixer plantes heretades de casa la mare, de la masia de l’avi, de la tieta, de les veïnes. Aquí hi ha molta memòria i poc artifici, fins al punt que la figura del jardiner es difumina. Un efecte que ha aconseguit gràcies a l’observació atenta i continuada de la natura tal com li agrada a <a href="https://elpais.com/estilo-de-vida/2024-11-03/gilles-clement-jardinero-la-naturaleza-existe-en-todos-los-lugares-incluso-en-los-balcones.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/estilo-de-vida/2024-11-03/gilles-clement-jardinero-la-naturaleza-existe-en-todos-los-lugares-incluso-en-los-balcones.html">Gilles Clément</a>. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-01-24/konvent-centre-cultural-i-jardi-lliure.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-01-15/el-misteri-de-les-rajoles-erotiques-del-solsones.html Thu, 15 Jan 2026 04:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-01-15/el-misteri-de-les-rajoles-erotiques-del-solsones.html Uriol Gilibets Com ‘Orgia daliniana interrompent-se’, de l’artista Toni Molins, també és el nostre país Com ‘Orgia daliniana interrompent-se’, de l’artista Toni Molins, també és el nostre país Arte Artistas Cultura Sexo Deseo sexual Pintores Salvador Dalí Huertos Solsona Orgia daliniana interrompent-se Orgia daliniana interrompent-se, de Toni Molins. Orgia daliniana interrompent-se, de Toni Molins. <p>Vinc de l’hort. Mentida. De fet, visc a l’hort. <a href="https://elpais.com/noticias/solsona/" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/noticias/solsona/">Solsona</a> és un hort fecund on les novetats solen néixer sota terra com els trumfos. L’altre dia, fa un mes i pico, sota un parell de ponts del camí de la Mare de la Font van aparèixer dues misterioses rajoles eròtiques. Molt <a href="https://elpais.com/noticias/literatura-erotica/" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/noticias/literatura-erotica/">eròtiques.</a> Excessivament eròtiques. Una obra d’un mal gust exquisit feta amb un bon gust genuí. Més enllà del disseny, del refrany i de la quantitat de titoles i vagines festives més recargolades que l’orella d’un boxejador, vaig pensar: “I això... qui ho ha fet?». </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-01-15/el-misteri-de-les-rajoles-erotiques-del-solsones.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2026-01-11/la-comedia-de-lart.html Sun, 11 Jan 2026 04:45:00 GMT https://elpais.com/quadern/2026-01-11/la-comedia-de-lart.html Artur Ramon Perquè la idea tingui èxit cal apostar per l’excel·lència i per les millors obres dels grans mestres catalans del tombant del 1900 Perquè la idea tingui èxit cal apostar per l’excel·lència i per les millors obres dels grans mestres catalans del tombant del 1900 Arte Barcelona Museo Thyssen-Bornemisza Exposiciones Arte contemporáneo Artistas Turismo Cultura Pintores Urbanismo massimiliano minocri (EL PAÍS) thyssen comedia Carmen Thyssen i la seva filla, Carmen Cervera, van participar a la primer gran intervenció artística al futur Museu Carmen Thyssen Barcelona, el novembre de 2025 Carmen Thyssen i la seva filla, Carmen Cervera, van participar a la primer gran intervenció artística al futur Museu Carmen Thyssen Barcelona, el novembre de 2025 <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/JFV7TVD5B5AAXDTUQ3YTRD4SPE.jpg?auth=7d83a73d0d4a519ae03f5a0b68d6cbc85b8615f24ea959180bfb95a3062ab0db" width="7684" height="5125" alt="Carmen Thyssen i la seva filla, Carmen Cervera, van participar a la primer gran intervenció artística al futur Museu Carmen Thyssen Barcelona, el novembre de 2025"></img><p>La pintura catalana del tombant del 1900 no passa pel seu millor moment. Les antigues col·leccions es desfan i els hereus no les continuen. N’hi ha molta oferta i poca demanda, amb la qual cosa es devalua. La idea de construir un museu al cor de Barcelona per promocionar-la, en teoria, és bona. El <a href="https://elpais.com/noticias/mnac-museo-nacional-arte-cataluna/" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/noticias/mnac-museo-nacional-arte-cataluna/">MNAC</a>, que conserva les millors peces d’aquest període, queda psicològicament lluny i, a més, estarà parcialment tancat per ampliació a partir del 2027 fins no se sap molt bé quan. Per tot plegat, el<a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2025-10-30/el-museo-carmen-thyssen-de-barcelona-abrira-en-2028.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2025-10-30/el-museo-carmen-thyssen-de-barcelona-abrira-en-2028.html"> projecte del Museu Carmen Thyssen Barcelona,</a> ubicat a l’antic cinema Comèdia, ocuparia un nínxol més que necessari, gairebé a temps per prendre el relleu del MNAC si, com es pretén, està acabat el 2029. Té al darrere el grup d’inversió hispanosuís Stoneweg Places &amp; Experiences, que ara fa tres anys va fitxar per a la seva divisió cultural Juan Manuel Sevillano, exgerent de la <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2025-12-02/la-fundacion-dali-impulsa-un-nuevo-programa-de-arte-y-ciencia-que-culminara-en-una-gran-exposicion-en-2029.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2025-12-02/la-fundacion-dali-impulsa-un-nuevo-programa-de-arte-y-ciencia-que-culminara-en-una-gran-exposicion-en-2029.html">Fundació Gala-Salvador Dalí de Figueres</a>. Abans, el mateix grup inversor ja havia intentat por­tar una franquícia de l’Hermitage al port de la ciutat, però el govern d’Ada Colau no va veure clara la proposta. Més èxit va tenir la col·laboració de <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2025-05-07/stoneweg-firma-la-compra-del-cine-comedia-de-barcelona-y-lo-transformara-en-el-museo-thyssen.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2025-05-07/stoneweg-firma-la-compra-del-cine-comedia-de-barcelona-y-lo-transformara-en-el-museo-thyssen.html">Stoneweg</a> amb altres particulars en un dels espais d’exposicions que han destacat més en aquests últims anys a Barcelona, el Palau Martorell, al carrer Ample. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2026-01-11/la-comedia-de-lart.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2026-01-11/el-cinema-comedia-i-la-ciutat-reutilitzada.html Sun, 11 Jan 2026 04:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/2026-01-11/el-cinema-comedia-i-la-ciutat-reutilitzada.html Xavier Monteys El nou Museu Thyssen projectat al centre de Barcelona i les diverses opinions sobre la reforma de l’edifici, conegut com a Palau Marcet, obliguen a revisar i repensar el valor i la intervenció del patrimoni arquitectònic de la ciutat El nou Museu Thyssen projectat al centre de Barcelona i les diverses opinions sobre la reforma de l’edifici, conegut com a Palau Marcet, obliguen a revisar i repensar el valor i la intervenció del patrimoni arquitectònic de la ciutat Arquitectura Museo Thyssen-Bornemisza Exposiciones Museos Arte contemporáneo Barcelona Arte Urbanismo Edificios protegidos Patrimonio artístico Patrimonio cultural Albert Garcia (EL PAÍS) Quadern 11/01/26 Façana de l'antic cinema Comèdia i futur Museu Carmen Thyssen, entre Gran Via i Passeig de Gràcia, a Barcelona Façana de l'antic cinema Comèdia i futur Museu Carmen Thyssen, entre Gran Via i Passeig de Gràcia, a Barcelona <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/YFJ4QPSAQFGZHAMHBQTNSC7N4Y.jpg?auth=b2c1315eddec5e1e12767eb5dbe1bfb982a14169b709b4a62981e99e235e68cb" width="5906" height="3937" alt="Façana de l'antic cinema Comèdia i futur Museu Carmen Thyssen, entre Gran Via i Passeig de Gràcia, a Barcelona"></img><p>El cas del Palau Marcet —fins fa poc el cinema Comèdia—, la polèmica sor­gida arran de la seva transformació en el <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2025-10-30/el-museo-carmen-thyssen-de-barcelona-abrira-en-2028.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2025-10-30/el-museo-carmen-thyssen-de-barcelona-abrira-en-2028.html">Museu Carmen Thyssen</a> i les opinions sobre aquesta proposta publicades a la premsa són el detonant d’aquestes línies.<a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2025-11-20/los-arquitectos-critican-el-proyecto-del-museo-thyssen-de-barcelona-y-reclaman-al-ayuntamiento-un-proceso-participativo.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2025-11-20/los-arquitectos-critican-el-proyecto-del-museo-thyssen-de-barcelona-y-reclaman-al-ayuntamiento-un-proceso-participativo.html"> Diferents col·lectius, veïns i associacions professionals</a>, com les que agrupen als arquitectes urbanistes, el mateix Col·legi d’Arquitectes o l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni (AADIPA), han demanat a l’Ajuntament de Barcelona una revisió del projecte arquitectònic, argumentant l’edificabilitat permesa i la sospita que el nou ús serà un centre comercial amb un petit museu incorporat. Tot plegat obliga a pensar un cop més com abordar el cas dels edificis que canvien d’ús, fet que permet reflexionar sobre algunes coses d’interès i torna a fer evident la necessitat de disposar d’una “caixa d’eines” per actuar sobre els edificis que queden sense activitat, i també per anticipar-se al destí d’aquells en què l’ús actual podria repensar-se. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2026-01-11/el-cinema-comedia-i-la-ciutat-reutilitzada.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/26UIIXMA6VHFVH2IZRUEYJJTLU.jpg?auth=a968e89b36d2ff4b8e9c7a57fa4bb1c54e0e2f86f179d68cacb4913191eac59d" width="5670" height="3780" alt="La Sala Beckett del barri del Poblenou."></img><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/PRK3TG5MRRA23FBZ6IKLSQULSQ.jpg?auth=145923a44cbc02ab7303f55e92eff774cb1e07fb8cb1c859fb155abbf2ca45af" width="3780" height="2520" alt="L'antiga seu de l'editorial Gustavo Gili al carrer Rosselló."></img> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-01-08/cesar-malet-un-esteta-vinculat-a-la-gauche-divine.html Thu, 08 Jan 2026 04:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-01-08/cesar-malet-un-esteta-vinculat-a-la-gauche-divine.html Laia Beltran Querol L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona rescata la figura del prolífic fotògraf barceloní, vinculat a la Gauche Divine L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona rescata la figura del prolífic fotògraf barceloní, vinculat a la Gauche Divine Crítica arte Crítica Fotografía Barcelona Fotógrafos Malet, César (EL PAÍS) Cèsar Malet Uan fotografia de la sèrie 'Res', de Cèsar Malet (1967). Uan fotografia de la sèrie 'Res', de Cèsar Malet (1967). <p>“Admiré su talento para captar y fijar ambientes, cuerpos hermosos, vivencias y ritmos, repliegues sombríos de la noche urbana, extravagantes efusiones de la modistería, efluvios de apocados guateques, alcoholes furtivos y residuales de la pertinaz dictadura. Los carnosos años sesenta. Y, sobre todo, rostros”. Qui millor que <a href="https://elpais.com/cat/2022/01/07/cultura/1641559195_833965.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/cat/2022/01/07/cultura/1641559195_833965.html">Juan Marsé</a> per resumir l’obra del fotògraf Cèsar Malet (1941-2014) des de la perspectiva que dona el pas del temps. Aquestes paraules daten del 2007, però l’amistat entre tots dos es va cuinar a les nits del Bocaccio, l’epicentre de la <a href="https://elpais.com/elpais/2018/12/16/album/1544990679_546352.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/elpais/2018/12/16/album/1544990679_546352.html">Gauche Divine,</a> el remolí que va sacsejar la Barcelona de finals dels seixanta i principis dels setanta. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-01-08/cesar-malet-un-esteta-vinculat-a-la-gauche-divine.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>Cèsar Malet. Autoretrat. Ironia, estètica i passió</h3><p>Fins al 24 de maig</p><p>Arxiu Fotogràfic de Barcelona</p> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-01-05/figuracions-entre-guerres-1914-1945-quan-la-modernitat-sescolava-en-els-llencos.html Mon, 05 Jan 2026 14:26:06 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-01-05/figuracions-entre-guerres-1914-1945-quan-la-modernitat-sescolava-en-els-llencos.html Clàudia Rius ‘Figuracions entre guerres. 1914-1945′ explica com l’art figuratiu clàssic i el modern van conviure en els moments més convulsos del segle XX ‘Figuracions entre guerres. 1914-1945′ explica com l’art figuratiu clàssic i el modern van conviure en els moments més convulsos del segle XX Arte Crítica arte Exposiciones Barcelona Artistas Guerra civil española Rafael Barradas Joan Salvat-Papasseit Olga Sacharoff Sala Parés (EL PAÍS) Figuracions entre guerres. 1914-1945 'La bagarre', de Josep de Togores (1925). 'La bagarre', de Josep de Togores (1925). <p>Tenint en compte la multitud de conflictes que van viure els nostres pares, avis i rebesavis al segle XX, entro a la <a href="https://elpais.com/ccaa/2017/12/24/catalunya/1514126530_727283.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/ccaa/2017/12/24/catalunya/1514126530_727283.html">mítica Sala Parés de Barcelona</a>, on fins al 7 de febrer es pot veure <a href="https://salapares.com/ca/exposicion/figuracions-entre-guerres-1914-1945/" target="_self" rel="" title="https://salapares.com/ca/exposicion/figuracions-entre-guerres-1914-1945/">l’exposició<i> Figuracions entre guerres. 1914-1945</i>,</a> pensant que m’hi trobaré una exposició ben dura. Però la proposta amb què topo no és gaire cruenta, ni tampoc gaire historicista, sinó que és, sobretot, plàstica, i toca bastant de peus a terra. Ens endinsa en un art que no sempre surt destacat als llibres d’història, però que ocupa les sales amb regularitat i està signat per molt bons artistes. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-01-05/figuracions-entre-guerres-1914-1945-quan-la-modernitat-sescolava-en-els-llencos.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>Figuracions entre guerres. 1914-1945 </h3><p>Fins al 7 de febrer</p><p>Sala Parés</p> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2025-12-18/benvinguts-al-futur-arcaic.html Thu, 18 Dec 2025 04:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2025-12-18/benvinguts-al-futur-arcaic.html Laia Beltran Querol L’exposició ‘Desig i ficció’ dissecciona les virtuts del margalló a través de la ciència, l’ofici i el paisatge a Mas de Barberans L’exposició ‘Desig i ficció’ dissecciona les virtuts del margalló a través de la ciència, l’ofici i el paisatge a Mas de Barberans Arte Artistas Museos ‘Desig i ficció’ Obra de l'exposició 'Desig i Ficció' del Museu de la Pauma, a Mas de Barberans, Tarragona. Obra de l'exposició 'Desig i Ficció' del Museu de la Pauma, a Mas de Barberans, Tarragona. <p>Fa una setmana vaig llegir a Instagram un apunt de <a href="https://www.instagram.com/the_chus_martinez/" target="_blank" rel="" title="https://www.instagram.com/the_chus_martinez/">Chus Martí­nez</a>, comissària d’art amb una reconeguda trajectòria internacional. La seva reflexió sobre els canvis d’aquestes dues últimes dècades acabava amb una frase que em va ressonar especialment: “Trobo a faltar projeccions de futur(s). Crec que necessitem alleujar la pressió que estem sentint ara”. Just feia un dia que havia parlat per telèfon amb la dissenyadora i investigadora Cris Noguer, co-comissària amb l’arquitecta Sara G. de Ubieta, de <i>Desig i ficció</i>, la nova exposició del <a href="https://cdrmuseudelapauma.cat/worpre/" target="_blank" rel="" title="https://cdrmuseudelapauma.cat/worpre/">Museu de la Pauma</a> de Mas de Barberans. Quan la vaig visitar, vaig descobrir una proposta conceptual, que sortia de la sala temporal i s’escampava per tot l’edifici com una planta silvestre. I és que enguany, per celebrar els 15 anys d’un equipament cultural de referència de les fibres vegetals, tot el protagonisme ha recaigut en l’única palmera autòctona d’Europa. Per això,<i> Desig i ficció</i> té un subtítol eloqüent: <i>Una exploració sensorial i material del margalló</i>. I què té a veure això amb les projeccions de futur? Tot. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2025-12-18/benvinguts-al-futur-arcaic.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2025-12-12/samar-abu-elouf-fotografa-palestina-era-molt-lliure-quan-fotografiava-ara-em-sento-empresonada.html Fri, 12 Dec 2025 11:49:48 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2025-12-12/samar-abu-elouf-fotografa-palestina-era-molt-lliure-quan-fotografiava-ara-em-sento-empresonada.html Lorraine Delorenzo La guanyadora del World Press Photo 2025 ha exposat al CCCB la imatge premiada La guanyadora del World Press Photo 2025 ha exposat al CCCB la imatge premiada World Press Photo CCCB Conflict Cataluña Barcelona Fotoperiodismo Exposiciones Exposiciones temporales Periodismo Franja Gaza Guerra Fotografía Arte Cámara Israel massimiliano minocri (EL PAÍS) Samar La fotoperiodista palestina guanyadora del World Press Photo 2025, Samar Abu Elouf, al CCCB de Barcelona La fotoperiodista palestina guanyadora del World Press Photo 2025, Samar Abu Elouf, al CCCB de Barcelona <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/YTHQAGE5HNGVDDWSQE3D5XNQ6A.jpg?auth=aa219cbe1dd9a8e83f778bca00fe25860dffe37a3a487cd67565da6e68f7475f" width="6000" height="4000" alt="La fotoperiodista palestina guanyadora del World Press Photo 2025, Samar Abu Elouf, al CCCB de Barcelona"></img><p>La fotògrafa palestina Samar Abu Elouf, guanyadora de l’edició 2025 del principal certamen internacional de fotoperiodisme, <a href="https://elpais.com/noticias/world-press-photo/" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/noticias/world-press-photo/">World Press Photo</a>, forma part de la mostra que el <a href="https://www.cccb.org/es" target="_self" rel="" title="https://www.cccb.org/es">Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)</a> dedica aquest any al concurs. La seva imatge premiada es pot <a href="https://www.worldpressphoto.org/" target="_self" rel="" title="https://www.worldpressphoto.org/">veure a Barcelona fins al 14 de desembre.</a> L’obra retrata Mahmoud Ajjour, un nen de nou anys que va quedar greument mutilat mentre fugia d’un atac israelià a la <a href="https://elpais.com/noticias/franja-gaza/" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/noticias/franja-gaza/">Franja de Gaza.</a> </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2025-12-12/samar-abu-elouf-fotografa-palestina-era-molt-lliure-quan-fotografiava-ara-em-sento-empresonada.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2025-12-12/merce-rodoreda-autor-europeu.html Fri, 12 Dec 2025 04:45:01 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2025-12-12/merce-rodoreda-autor-europeu.html Ivet Zwatrzko L’exposició ‘Rodoreda, un bosc’, comissariada per Neus Penalba, mostra l’aportació de l’escriptora catalana a la literatura europea i universal L’exposició ‘Rodoreda, un bosc’, comissariada per Neus Penalba, mostra l’aportació de l’escriptora catalana a la literatura europea i universal Mercè Rodoreda CCCB Escritores Barcelona Crítica arte Simone de Beauvoir Samuel Beckett Elsa Morante Italo Calvino Albert Camus Rene Char Carlea Ribas (EL PAÍS) Mercè Rodoreda Llibres de Mercè Rodoreda traduïts a moltes llengües a l'exposició del CCCB. Llibres de Mercè Rodoreda traduïts a moltes llengües a l'exposició del CCCB. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/3R5NTOEYGFCKXA3DF4NC4CLDL4.JPG?auth=c284c544088c6d3f4890bfae71aab002e6fb04aa7638eca6589bd4885192e544" width="4498" height="3000" alt="Llibres de Mercè Rodoreda traduïts a moltes llengües a l'exposició del CCCB."></img><p>El febrer del 1955, <a href="https://elpais.com/noticias/merce-rodoreda/" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/noticias/merce-rodoreda/">Mercè Rodoreda </a>s’empesca que ha conegut Albert Camus i René Char en un sopar a París. S’inventa aquesta “història funambulesca” per raons íntimes, tal com confessa en una carta a Joan Puig i Ferrater, però el grau de fabulació de l’anècdota no és tan exagerat com pot semblar. Rodoreda, com Camus i Char però també com Simone de Beauvoir, Samuel Beckett, Italo Calvino o Elsa Morante, se situa com un dels grans autors europeus de la segona meitat del XX. A banda de <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2025-12-04/el-cccb-rompe-los-cliches-de-sensiblera-y-cursi-atribuidos-a-merce-rodoreda.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2025-12-04/el-cccb-rompe-los-cliches-de-sensiblera-y-cursi-atribuidos-a-merce-rodoreda.html">desballestar els clixés que durant massa temps han vagat sobre l’escriptora catalana</a>, l’exposició <i>Rodoreda, un bosc</i> del CCCB, comissariada per <a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2024-05-12/quin-es-el-final-de-la-mort-i-la-primavera.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/quadern/literatura/2024-05-12/quin-es-el-final-de-la-mort-i-la-primavera.html">Neus Penalba,</a> també posa èmfasi en aquesta qüestió. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2025-12-12/merce-rodoreda-autor-europeu.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/XDDIC4P2XZEMRBAE5YQUFUYKQY.JPG?auth=fdae0e3fa9d230f61b358976d04095f61e80a40021818011f752f58558f0229d" width="4498" height="3000" alt="Un visitant observa l'obra 'Chaval et Chevalier' a l'expodició del CCCB, que va pintar la mateixa Mercè Rodoreda. "></img>