Feed MRSS-S Noticias, elpais.com, quadern, cinema-i-televisio ca https://elpais.com Wed, 22 Apr 2026 07:58:37 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-04-22/dulceida-amb-la-ia-dalcavota.html Wed, 22 Apr 2026 07:58:37 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-04-22/dulceida-amb-la-ia-dalcavota.html Tomas Delclos Juanola El programa de TV3 ‘La gran cita’ dona als algoritmes l’arbitratge sentimental El programa de TV3 ‘La gran cita’ dona als algoritmes l’arbitratge sentimental Televisión Crítica televisión Crítica Televisión pública Presentadores televisión Redes sociales TV3 Famosos Relaciones sexuales Dulceida 'La gran cita' TV3 Dulceida presenta 'La gran cita', nou programa de 3Cat. Dulceida presenta 'La gran cita', nou programa de 3Cat. <p>Ranci, caòtic, avorrit. L’estrena de <a href="https://www.3cat.cat/3cat/la-gran-cita/" target="_self" rel="" title="https://www.3cat.cat/3cat/la-gran-cita/"><i>La gran cita</i> </a>al 3Cat és un lamentable episodi de la recent història digital de la Corporació. Segons les explicacions anticipades per l’emissora, el programa, presentat per <a href="https://elpais.com/television/2026-04-15/dulceida-se-lanza-del-helicoptero-de-supervivientes-y-da-el-liderazgo-del-martes-a-telecinco.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/television/2026-04-15/dulceida-se-lanza-del-helicoptero-de-supervivientes-y-da-el-liderazgo-del-martes-a-telecinco.html">Dulceida, debutant a TV3,</a> convoca cent persones analitzades prèviament per un equip que ha treballat amb<a href="https://elpais.com/noticias/inteligencia-artificial/" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/noticias/inteligencia-artificial/"> intel·ligència artificial </a>per identificar 50 parelles altament compatibles. Els concursants ignoren els criteris de la IA i al final d’aquest “dating multitudinari” sabran si el seu aparellament ha estat el previst per la informàtica. Ja és cridaner que en una època en què proliferen les advertències sobre els algoritmes com a eines de manipulació <a href="https://elpais.com/economia/2026-04-22/elon-musk-eleva-su-obsesion-por-la-ia-spacex-se-hace-con-una-opcion-de-compra-por-cursor-de-60000-millones-de-dolares.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/economia/2026-04-22/elon-musk-eleva-su-obsesion-por-la-ia-spacex-se-hace-con-una-opcion-de-compra-por-cursor-de-60000-millones-de-dolares.html">reservades a un determinat clan de poderosos</a>, TV3 els atorgui un paper que va més enllà dels usos ara més habituals: l’arbitratge sentimental en un concurs.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-04-22/dulceida-amb-la-ia-dalcavota.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-03-26/dia-u-fer-series-en-castella-a-tv3.html Thu, 26 Mar 2026 08:50:56 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-03-26/dia-u-fer-series-en-castella-a-tv3.html Rudolf Ortega Avui dia res no impedeix que televisió produïda en una llengua minoritària pugui convertir-se en un èxit notable Avui dia res no impedeix que televisió produïda en una llengua minoritària pugui convertir-se en un èxit notable Lengua Catalán TV3 Series televisión Audiovisuales Idiomas Cultura Cataluña Sèries en castellà a TV3 Fotograma de la sèrie 'Dia U' Fotograma de la sèrie 'Dia U' <p>No fa gaire es va produir una situa­ció curiosa, no havia passat mai. Es veu que el president Salvador Illa va parlar pràcticament només en castellà en un fòrum d’abast internacional celebrat a Barcelona, i la cosa curiosa és que Junts va demanar empara a la Mesa del Parlament perquè el conseller de Política Lingüística, <a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2024-09-06/vila-no-tamaguis.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/literatura/2024-09-06/vila-no-tamaguis.html">Francesc X. Vila</a>, donés explicacions d’aquest comportament lingüístic. Ja li ha tocat un paper ben galdós a tot un catedràtic. La resposta de Vila és tot un joc de malabars argumentant que es tractava d’un fòrum internacional i que la majoria de l’audiència era castellanoparlant, però obviant que el català com a llengua pròpia té un paper fonamental com a llengua institucional en boca d’un president de la Generalitat (cosa que Montilla tenia claríssima) i passant per alt que molt probablement l’esdeveniment en qüestió comptava amb algun sistema d’interpretació, perquè ja se sap que per aquests mons de Déu no tothom sap castellà. Aviam amb quina cara vas ara a defensar el català a Europa si de casa estant ja justifiques un canvi de llengua així.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-03-26/dia-u-fer-series-en-castella-a-tv3.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-03-24/lexit-perpetu-de-crims.html Tue, 24 Mar 2026 09:31:30 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-03-24/lexit-perpetu-de-crims.html Tomas Delclos Juanola Carles Porta i TV3, que estrenen nova temporada amb bona audiència, volen arribar als cent episodis Carles Porta i TV3, que estrenen nova temporada amb bona audiència, volen arribar als cent episodis Televisión Carles Porta TV3 Series policías Series televisión Crítica televisión Cultura Cataluña ‘Crims’ Fotograma de l'episodi 'L'assassí de la pandèmia', de 'Crims' Fotograma de l'episodi 'L'assassí de la pandèmia', de 'Crims' <p>Sobre l’assassinat durant el confinament per la pandèmia de persones sense llar als carrers de Barcelona, TV3 ja va fer una <a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/">sèrie</a>, llarga i avorrida, fa un any. <a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2025-03-27/el-mal-invisible-avorrits-crims-en-serie.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2025-03-27/el-mal-invisible-avorrits-crims-en-serie.html"><i>El mal invisible</i></a>. Ara <a href="https://elpais.com/eps/2024-02-14/carles-porta-la-realidad-es-insuperable-pero-cuando-se-manipula-la-sociedad-se-va-a-la-mierda.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/eps/2024-02-14/carles-porta-la-realidad-es-insuperable-pero-cuando-se-manipula-la-sociedad-se-va-a-la-mierda.html">Carles Porta</a> torna al tema al primer capítol de la nova temporada de <i>Crims</i>. I el seu equip fa un bon treball. Millor que al segon episodi. Aquest relata la desaparició a Cornellà, el 2019, d’una dona jove. Se sospita que no és una desaparició voluntària, però no n’hi ha proves perquè no s’ha trobat el cos de la víctima. La crònica pràcticament es limita al relat de la meticulosa exploració d’indicis per part dels Mossos —en surt més d’un explicant la seva feina. La intervenció en el programa d’una amiga de la víctima, de la qual retrata la bonhomia, o la hipòtesi que el crim l’hagués desencadenat un miserable deute de 50 euros dels tripijocs amb marihuana no són suficients per portar la peça més enllà de la mera publicitat de la perspicàcia policial. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-03-24/lexit-perpetu-de-crims.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-03-11/la-serie-sobre-la-bona-feina-de-the-guardian-que-no-va-agradar-a-the-guardian.html Wed, 11 Mar 2026 04:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-03-11/la-serie-sobre-la-bona-feina-de-the-guardian-que-no-va-agradar-a-the-guardian.html Tomas Delclos Juanola ‘The Hack’ narra de forma massa simplificada la investigació sobre l’espionatge del mitjà ‘News of The World’ ‘The Hack’ narra de forma massa simplificada la investigació sobre l’espionatge del mitjà ‘News of The World’ Televisión Series televisión Periodismo The Guardian Cultura Crítica televisión Filmin Sèrie ‘The Guardian’ Els actors David Tennant i Toby Jones a la sèrie 'The Hack' Els actors David Tennant i Toby Jones a la sèrie 'The Hack' <p>Malament rai si fas una sèrie com <a href="https://elpais.com/television/series/the-hack/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/television/series/the-hack/"><i>The Hack</i></a><i> </i>(Filmin) sobre un enorme èxit periodístic del diari britànic <i>The Guardian </i>i al mateix <i>The Guardian </i>no li agrada. <a href="https://www.theguardian.com/tv-and-radio/2025/sep/24/the-hack-review-jack-thorne-media-corruption-guardian" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://www.theguardian.com/tv-and-radio/2025/sep/24/the-hack-review-jack-thorne-media-corruption-guardian">La seva crítica de televisió li va donar dues estrelles sobre cinc</a>. El problema, va escriure Lucy Mangan el setembre passat, és que explicar en termes televisius una història tan llarga com la investigació que va fer el periodista Nick Davis “és molt avorrit”. I això que l’assumpte té volada. El diari va denunciar, amb escassa reacció policial, les intromissions en la vida privada que feia <i>News of The World</i>, una capçalera dominical de Rupert Murdoch. Les punxades telefòniques que practicava el <i>News </i>van afectar centenars de famosos, les famílies de soldats morts a l’Afganistan, la d’una adolescent assassinada... Les denúncies van afectar la difusió milionària del diari i van provocar la retirada de publicitat. Total, el 10 de juliol de 2011 se’n va publicar el darrer exemplar. A l’editorial de comiat, el diari admetia males pràctiques (“durant uns pocs anys, alguns treballadors nostres o en el nostre nom han caigut vergonyosament per sota d’aquests estàndards”), però reivindicava la seva història de 168 anys. El 8 de juliol de 2011, l’antic editor Andy Coulson va ser arrestat amb acusacions de corrupció i intervenció telefònica. I també van detenir l’anterior responsable de notícies sobre la reialesa, que ja havia estat empresonat per intervenció telefònica el 2007. Altres reporters van passar pels jutjats i l’editora va haver de respondre a diverses demandes.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-03-11/la-serie-sobre-la-bona-feina-de-the-guardian-que-no-va-agradar-a-the-guardian.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-02-28/sergi-casamitjana-director-de-lescac-qui-no-treballa-en-cinema-es-perque-no-vol-hi-ha-molta-feina.html Sat, 28 Feb 2026 18:17:31 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-02-28/sergi-casamitjana-director-de-lescac-qui-no-treballa-en-cinema-es-perque-no-vol-hi-ha-molta-feina.html Màxim Castillo Catorze nominats als Goya de Barcelona son antics alumnes de l’Escola de Cinema i Audiovisuals de Catalunya Catorze nominats als Goya de Barcelona son antics alumnes de l’Escola de Cinema i Audiovisuals de Catalunya Cine Premios Goya Directores cine Actores Actrices Premios Gaudí m. minocri Sergi Casamitjana Sergi Casamitjana <p><a href="https://elpais.com/quadern/2024-01-31/swift-i-pijuan-contra-el-tractament-del-canibalisme-de-defoe-i-bayona.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/2024-01-31/swift-i-pijuan-contra-el-tractament-del-canibalisme-de-defoe-i-bayona.html">J.A. Bayona</a> i <a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2024-10-31/mar-coll-creua-la-linia-a-salve-maria.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2024-10-31/mar-coll-creua-la-linia-a-salve-maria.html">Mar Coll</a>, <a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2024-09-19/dani-de-la-orden-madurar-es-intentar-generar-el-maxim-treballant-el-minim.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2024-09-19/dani-de-la-orden-madurar-es-intentar-generar-el-maxim-treballant-el-minim.html">Dani de la Orden</a> i Elena Trapé, Javier Ruiz Caldera i Belén Funes han passat per la Masia del cinema català. Els directors més reconeguts del país -i, en el cas de Bayona, amb un peu a Hollywood- s’han graduat a l’Escola de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC). “És evident que l’ESCAC ha canviat la indústria del cinema espanyola”, diu el seu responsable <a href="https://elpais.com/cat/2020/01/08/cultura/1578515935_821982.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/cat/2020/01/08/cultura/1578515935_821982.html">Sergi Casamitjana</a>, hores abans de la gala dels <a href="https://elpais.com/cultura/premios-goya/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/cultura/premios-goya/">Premis Goya</a> a Barcelona amb catorze nominats formats a les aules i platós de l’escola ubicada a Terrassa. Un centre que no només forma realitzadors, també guionistes, productors, directors d’art, dissenyadors de so i, fins i tot, constructors de sets de rodatge.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-02-28/sergi-casamitjana-director-de-lescac-qui-no-treballa-en-cinema-es-perque-no-vol-hi-ha-molta-feina.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-02-26/series-molt-llargues-massa.html Thu, 26 Feb 2026 04:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-02-26/series-molt-llargues-massa.html Tomas Delclos Juanola Les plataformes preveuen una audiència atenta al mòbil i demanen als guionistes que repeteixin tres i quatre vegades la trama Les plataformes preveuen una audiència atenta al mòbil i demanen als guionistes que repeteixin tres i quatre vegades la trama Series españolas Series televisión Crítica televisión Cultura Televisión Plataformas digitales HBO Netflix QUADERN 01-03-2026 P6 TOMAS Imatge de la sèrie 'Yakarta', protagonitzada per Javier Cámara i Carla Quílez Imatge de la sèrie 'Yakarta', protagonitzada per Javier Cámara i Carla Quílez <p>Moltes sèries allarguen la durada i el nombre dels episodis sense que puguis trobar-ne una explicació en les necessitats narratives ni arribin a crear certa familiaritat amb els personatges, com fan els quilomètrics culebrots. Potser hi ha raons que se m’escapen. Soc dels que admiren l’inoblidable cinema de Béla Tarr i gaudeixen de les set hores i dotze minuts de <i>Sátántangó</i>. Tarr les justificava: “La nostra vida transcorre en dues dimensions: una és l’espai i l’altra el temps. I per això no m’agrada anar al cinema, perquè els cineastes, o, diguem-ne, la indústria cinematogràfica capitalista, ignoren el temps i l’espai”. Però aquesta no és l’argumentació que hi ha al darrere de sèries que es fan llargues com un dia sense pa. I és que tenen molt poc pa. <a href="https://elpais.com/television/2026-02-19/pero-por-que-las-peliculas-son-tan-largas-ahora.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/television/2026-02-19/pero-por-que-las-peliculas-son-tan-largas-ahora.html">En un article</a>, Eva Güimil es queixava de la llargària dels films i apuntava l’explicació de Matt Damon: les plataformes, amb una audiència atenta al mòbil, demanen als guionistes repetir la trama tres i quatre vegades.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-02-26/series-molt-llargues-massa.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-02-20/polonia-la-festassa-dels-vint-anys.html Fri, 20 Feb 2026 07:56:15 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-02-20/polonia-la-festassa-dels-vint-anys.html Tomas Delclos Juanola El programa celebra l’aniversari amb una gala imaginativa i treballada El programa celebra l’aniversari amb una gala imaginativa i treballada Televisión TV3 Polònia TV3 Toni Soler Crítica televisión Aniversarios Cultura Política Humor 3Cat QUADERN POLònia Toni Soler i alguns dels personatges habituals del 'Polònia' a la gala d'aniversari Toni Soler i alguns dels personatges habituals del 'Polònia' a la gala d'aniversari <p><a href="https://elpais.com/noticias/polonia-tv3/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/polonia-tv3/"><i>Polònia</i></a> ha celebrat amb una gala els seus vint anys d’existència. Una permanència que justifica plenament la festa ara que les televisions i les plataformes acostumen a fumigar els projectes amb un histèric neguit. De fet, el mateix Toni Soler, el seu creador, va fer l’any 2001 un programa on es barrejava la informació i l’humor que va durar una temporada a la TV3 sota el mandat de Jordi Pujol. Allí ja hi sortien alguns dels que seran pals de paller de <i>Polònia</i> com Queco Novell, Manuel Lucas… Soler, en alguna entrevista, ha admès que les audiències del 7<i> de notícies</i> no eren per tirar coets però, també, que CiU, PSC, ERC i PP van multiplicar les pressions polítiques. “<a href="https://www.laxarxa.cat/media/noticia/toni-soler-denuncia-que-les-pressions-politiques-van-acabar-amb-i-set-de-nit-i" rel="">La llavor de la censura està per tots els llocs</a>“, va manifestar a La Xarxa el juny de 2002. <i>Polònia</i> neix amb el govern del tripartit i sempre ha tingut un destacat suport de l’audiència. Veient polítics entre el públic i a l’escenari de la gala d’aniversari, m’agradaria pensar que, en aquests anys, han après a entomar l’humor i, en determinats casos, fins i tot passar per alt desigualtats en la indulgència còmica. Qui hagi vist la penúltima escena (si no, consultar al 3Cat quan fa una hora, 22 minuts i 28 segons del <a href="https://www.3cat.cat/3cat/t21xc21-celebrem-20-anys-de-polonia-amb-una-gala-especial-plena-de-cameos/video/6388183/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://www.3cat.cat/3cat/t21xc21-celebrem-20-anys-de-polonia-amb-una-gala-especial-plena-de-cameos/video/6388183/">vídeo</a>) ho entendrà millor. En una entrevista amb <a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2025-12-12/baste-urdangarin-lentrevista-dun-amic.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2025-12-12/baste-urdangarin-lentrevista-dun-amic.html">Jordi Basté</a> (RAC 1), un integrant de l’equip de <i>Polònia</i> va fer una precisió important per entendre el seu joc: no fan imitacions, creen personatges. Això explicaria, per exemple, que José Montilla, un dels assistents, declarés sense rancúnia que a <i>Polònia</i> li feien dir frases que ell mai no havia dit.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-02-20/polonia-la-festassa-dels-vint-anys.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-02-19/oriol-maymo-productor-ara-sirat-es-mainstream-pero-quedara-com-una-pellicula-diferent.html Thu, 19 Feb 2026 04:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-02-19/oriol-maymo-productor-ara-sirat-es-mainstream-pero-quedara-com-una-pellicula-diferent.html Toni Polo Bettonica El director de producció explica com es va crear una pel·lícula amb 11 nominacions als Goya i dues als Oscar El director de producció explica com es va crear una pel·lícula amb 11 nominacions als Goya i dues als Oscar Cine Premios Goya Premios Oscar Óliver Laxe Películas Estrenos cine Cultura Albert Garcia (EL PAÍS) Oriol Maymó, productor de ‘Sirât’ Oriol Maymó, productor, a les oficines de Corte y Confección de Películas Oriol Maymó, productor, a les oficines de Corte y Confección de Películas <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/CBHI6ROWIJFHVPS6VZYN74BBVE.JPG?auth=4d0c800b8278a7b3c6cc7302a7e01ecdaf3f45e24d685d733cdd107fd1885030" width="4724" height="3149" alt="Oriol Maymó, productor, a les oficines de Corte y Confección de Películas"></img><p>Diu Oriol Maymó (Barcelona, 54 anys) que la feina del director de producció d’una <a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/">pel·lícula</a> comença potser un any abans del rodatge i acaba amb el rodatge. Mentida: <i>Sirât</i>, la producció de la qual ha dirigit, es va estrenar el 6 de juny de l’any passat i l’equip de Maymó no ha parat de treballar. Va guanyar el premi del jurat a Canes i va començar una pujada de vertigen: millor pel·lícula en llengua no catalana als <a href="https://elpais.com/quadern/2026-02-08/cinema-catala-entre-la-precarietat-i-els-exits.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/2026-02-08/cinema-catala-entre-la-precarietat-i-els-exits.html">Gaudí</a>, 11 nominacions als <a href="https://elpais.com/cultura/premios-goya/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/cultura/premios-goya/">Goya</a> i dues als Oscar (millor pel·lícula internacional i millor so). “Era una pel·lícula difícil, un repte”, admet.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-02-19/oriol-maymo-productor-ara-sirat-es-mainstream-pero-quedara-com-una-pellicula-diferent.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-02-18/cal-veure-sempre-la-mateixa-serie.html Wed, 18 Feb 2026 07:42:51 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-02-18/cal-veure-sempre-la-mateixa-serie.html Carlota Gurt Els espectadors i lectors busquen la repetició d’una manera ben poc estimulant (i patològica?), que es nodreix de l’obsessió pel control Els espectadors i lectors busquen la repetició d’una manera ben poc estimulant (i patològica?), que es nodreix de l’obsessió pel control Series acción Televisión Literatura Libros Series televisión Cultura Novela QUADERN 22-02-2026 P8 Imatge de la sèrie 'Fallaout' (Prime Video) Imatge de la sèrie 'Fallaout' (Prime Video) <p>Aquests dies estic mirant <a href="https://elpais.com/television/series/2025-12-17/fallout-o-como-la-mayor-empresa-del-mundo-convirtio-en-fenomeno-un-western-apocaliptico-anticapitalista.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/television/series/2025-12-17/fallout-o-como-la-mayor-empresa-del-mundo-convirtio-en-fenomeno-un-western-apocaliptico-anticapitalista.html"><i>Fallout</i></a>, una sèrie que m’interessa, entre altres coses, perquè té alguna cosa d’inclassificable i girs inesperats. Si l’haguéssim de definir, podríem dir que és un western futurista distòpic amb elements d’aventura, gore i paròdia. Fa cent anys els estudis de <a href="https://elpais.com/noticias/hollywood/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/hollywood/">Hollywood</a> van sistematitzar les normes dels gèneres, i encara avui bevem d’aquella deu. Comèdia, western, ciència-ficció, drama, porno; cada gènere tenia un ventall concret de personatges arquetípics, uns escenaris estrella, un tipus de fotografia, fins i tot un pla preferit. Però la veritat és que tot això avui ja és inútil. Fa temps que constato que les etiquetes que classifiquen els continguts audiovisuals no em serveixen de res. Per superar l’escull de la inutilitat de les classificacions que maneguem, s’ha posat de moda la ninxolització: així, per exemple, dins del terror es distingeix entre slashes, paranormal, monstres, gore, zombis, psicològic, survival, terror clàssic, terror comèdia, etc. L’atomització dels gèneres fa una mica de por; també en la literatura està passant això, i em pertorba, per exemple, aquesta allau de novel·les sobre llibre­ries, que ha seguit l’allau de novel·les sobre gats. El que m’inquieta és detectar que els lectors busquen la repetició d’una manera ben poc estimulant (i patològica?). Tant la repetició com l’afany de classificar exhaustivament es nodreixen d’una mateixa obsessió: el control. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-02-18/cal-veure-sempre-la-mateixa-serie.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-02-16/tv3-obre-un-expedient-a-xavi-valls-pels-seus-comentaris-sobre-el-fanzone.html Mon, 16 Feb 2026 17:22:00 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-02-16/tv3-obre-un-expedient-a-xavi-valls-pels-seus-comentaris-sobre-el-fanzone.html Atenea García La direcció investiga si el periodista de l’‘Onze’ va vulnerar el llibre d’estil després d’ironitzar sobre el programa presentat per Gerard Romero La direcció investiga si el periodista de l’‘Onze’ va vulnerar el llibre d’estil després d’ironitzar sobre el programa presentat per Gerard Romero Televisión TV3 Crítica televisión Deportes Cataluña Fútbol Televisión autonómica QUADERN XAVI VALLS ONZE Xavier Valls, presentador del programa 'Onze' Xavier Valls, presentador del programa 'Onze' <p>Continua la polèmica a <a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/">3Cat</a> pel xoc entre <i>Onze</i> i <i>Fanzone</i>, els dos formats esportius que comparteixen franja en la cadena pública. La direcció ha obert un expedient informatiu al presentador Xavier Valls després de les seves crítiques públiques pel retard horari d’<i>Onze</i>, causat per l’estrena del nou programa conduït per Gerard Romero. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-02-16/tv3-obre-un-expedient-a-xavi-valls-pels-seus-comentaris-sobre-el-fanzone.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-02-11/moure-muntanyes-el-valor-de-treballar-sense-presses-a-tv3.html Wed, 11 Feb 2026 09:03:03 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-02-11/moure-muntanyes-el-valor-de-treballar-sense-presses-a-tv3.html Tomas Delclos Juanola El programa ‘Sense ficció’ documenta la desatenció a les famílies amb nens que pateixen una malaltia minoritària El programa ‘Sense ficció’ documenta la desatenció a les famílies amb nens que pateixen una malaltia minoritària Televisión TV3 Enfermedades Salud Documental Crítica televisión Cultura Cataluña QUADERN 15-02-26 P6 TOM Fotograma del documental 'Moure muntanyes', de TV3 Fotograma del documental 'Moure muntanyes', de TV3 <p><i>Moure muntanyes</i> és un documental sobre com afronten una situació, ara per ara sense sortida, les famílies amb nens que pateixen una malaltia minoritària, que no té cura ni tractament. El film mostra com administren aquest “dol” —una mare fa servir aquest terme— inesborrable i, també, com es mobilitzen col·lectivament per trobar una sortida mèdica. La<a href="https://elpais.com/noticias/industria-farmaceutica/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/industria-farmaceutica/"> indústria farmacèutica</a> no la cerca perquè el nombre de malalts no és prou gran per cobrir una investigació costosa i fer negoci amb les solucions. El documental, d’una hora, té una fórmula molt senzilla: es tracta d’escoltar els testimonis dels pares i mares, dels metges, i assistir a les trobades i convencions que les famílies amb aquest mateix problema fan per posar en comú la informació i prosseguir una capta milionària que permeti pagar les factures d’una teràpia genètica incipient. La mobilització del grup és un instrument de lluita i també una manera de trobar consolació.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-02-11/moure-muntanyes-el-valor-de-treballar-sense-presses-a-tv3.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-02-09/premis-gaudi-2026-bona-musica-en-una-gala-avorrida.html Mon, 09 Feb 2026 16:28:45 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-02-09/premis-gaudi-2026-bona-musica-en-una-gala-avorrida.html Tomas Delclos Juanola Era una vetllada dedicada al cinema amb l’obligació de repartir gairebé una trentena de guardons; una cosa difícil de saltar-se i que resulti entretingut Era una vetllada dedicada al cinema amb l’obligació de repartir gairebé una trentena de guardons; una cosa difícil de saltar-se i que resulti entretingut Televisión Crítica televisión Cine Premios Gaudí Cultura Cataluña TV3 Actores Alberto Paredes (Europa Press) Gala de los Premis Gaudí en Barcelona L'equip de 'Sirat' després de la gala de los Premis Gaudí L'equip de 'Sirat' després de la gala de los Premis Gaudí <p>El millor de la <a href="https://elpais.com/cultura/2026-02-08/los-ganadores-de-los-premios-gaudi-2026.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/cultura/2026-02-08/los-ganadores-de-los-premios-gaudi-2026.html">cerimònia dels Gaudí</a> va ser la música (Arnal, <a href="https://elpais.com/quadern/musica/2024-10-23/joan-dausa-jo-mai-mai-es-el-meu-messi-has-de-deixar-al-primer-ser-el-primer.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/musica/2024-10-23/joan-dausa-jo-mai-mai-es-el-meu-messi-has-de-deixar-al-primer-ser-el-primer.html">Dausà</a>, Rossell, Sobral, Buenafuente…). També va ser-hi Magalí Sare, que va trepitjar el mateix escenari, el del Liceu, amb la gala de <i>Catalunya, aixeca el teló</i>. Llàstima que la festa dels Gaudí no fos la meitat d’imaginativa que aquella. Excel·lent música, sí, però no eren els Grammy. Era una vetllada dedicada al cinema amb l’obligació de repartir gairebé una trentena de guardons. Una cosa difícil de saltar-se i que resulti entretingut. Va encertar qui va pensar la gala amb el fet de prescindir de l’humor, moltes vegades penós. Amb prou feines va voler incloure’l <a href="https://elpais.com/quadern/2024-10-11/els-acudits-mediocres-de-joel-diaz-no-poden-ofendre.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/2024-10-11/els-acudits-mediocres-de-joel-diaz-no-poden-ofendre.html">Joel Díaz</a>, que va manifestar el seu desig de cagar-se en algunes autoritats. Una suposada gosadia del tot prescindible. Per cert, a diferència d’altres anys, <a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/">TV3</a> va administrar amb esperit estalviador i encertadament els plans dedicats a les autoritats. Amb prou feines va haver-hi un parell de ràfegues mostrant la llotja que ocupaven. Una al·lusió de Bob Pop des de l’escenari a la seva hipotètica pugna electoral amb l’alcalde Collboni va garantir una mica més d’imatge televisiva per a l’alcalde.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-02-09/premis-gaudi-2026-bona-musica-en-una-gala-avorrida.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2026-02-08/cinema-catala-entre-la-precarietat-i-els-exits.html Sun, 08 Feb 2026 04:45:00 GMT https://elpais.com/quadern/2026-02-08/cinema-catala-entre-la-precarietat-i-els-exits.html Tomas Delclos Juanola Les produccions arriben als principals festivals i fan bona taquilla, però el sector pateix per la petitesa, la fragmentació i la manca de finançament Les produccions arriben als principals festivals i fan bona taquilla, però el sector pateix per la petitesa, la fragmentació i la manca de finançament Cine Premios Gaudí Directores cine Películas Academia de Cine Albert Serra Carla Simón Conca CCMA Barcelona Premios cine David Zorrakino (Europa Press) Quadern 08/02/26 Els nominats als Premis Gaudí 2026. Els nominats als Premis Gaudí 2026. <p>A les cerimònies dels <a href="https://elpais.com/noticias/premios-gaudi/" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/noticias/premios-gaudi/">Gaudí</a> hi ha anys molt ploraners en què la màxima autoritat de l’<a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-01-09/la-academia-del-cine-catalan-tendra-su-propia-sede-en-la-torre-avenir-de-sarria.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-01-09/la-academia-del-cine-catalan-tendra-su-propia-sede-en-la-torre-avenir-de-sarria.html">Acadèmia del Cinema Català </a>es plany del desastre del sector. I d’altres... on plana la satisfacció. A la darrera gala, la presidenta, <a href="https://elpais.com/cultura/cine/2025-12-11/judith-colell-cineasta-la-ignorancia-convierte-en-cool-a-fascistas-como-meloni-le-pen-o-alianca-catalana.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/cultura/cine/2025-12-11/judith-colell-cineasta-la-ignorancia-convierte-en-cool-a-fascistas-como-meloni-le-pen-o-alianca-catalana.html">Judith Collell,</a> va dir que “aquest any serà recordat sobretot perquè hem assolit la fita més desitjada, hem aconseguit el públic”. I aquest diumenge, què dirà? No sembla que pugui desdir-se d’un cert optimisme. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2026-02-08/cinema-catala-entre-la-precarietat-i-els-exits.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-02-08/referents-compartits-dingmar-bergman-a-mia-hansen-love-o-victor-erice.html Sun, 08 Feb 2026 04:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-02-08/referents-compartits-dingmar-bergman-a-mia-hansen-love-o-victor-erice.html Jaume Claret Muxart D’Ingmar Bergman a Mia Hansen-Løve o Víctor Erice, hi ha una generació de cineastes que s’inspiren en els mateixos autors i aposten per pràctiques diferents D’Ingmar Bergman a Mia Hansen-Løve o Víctor Erice, hi ha una generació de cineastes que s’inspiren en els mateixos autors i aposten per pràctiques diferents Cine Carla Simón Películas Directores cine Actores Ingmar Bergman Víctor Erice Mia Hansen-Love Premios Gaudí Alamy Stock Photo Quadern 08/02/26 Un fotograma de la pel·lícula 'Un estiu amb Monika', d'Ingmar Bergman. Un fotograma de la pel·lícula 'Un estiu amb Monika', d'Ingmar Bergman. <p>Crec, o m’agrada creure, que una generació de cineastes, un corrent, pot estar connectada pels seus referents <a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/">cinematogràfics.</a> Aquest cinema que admirem ens ha arribat per molts costats curats: cineastes que visiten la ciutat, festivals que programen certs films, pel·lícules que aconsegueixen distribució internacional a sales, plataformes VOD i programacions de filmoteques, però també discs durs que es comparteixen, enllaços d’internet, projeccions familiars i cineclubs clandestins.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-02-08/referents-compartits-dingmar-bergman-a-mia-hansen-love-o-victor-erice.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-01-29/la-malediccio-de-joan-amades.html Thu, 29 Jan 2026 04:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-01-29/la-malediccio-de-joan-amades.html Miquel Bonet La sèrie ‘Departament Amades’, fruit de la convocatòria d’“idees innovadores de sitcom”, hauria de ser un esdeveniment nacional La sèrie ‘Departament Amades’, fruit de la convocatòria d’“idees innovadores de sitcom”, hauria de ser un esdeveniment nacional TV3 Televisión Crítica televisión Folklore Joan Amades Sitcom Cultura Cataluña Actores Departament Amades Anna Moliner a la sèrie 'Departament Amades' Anna Moliner a la sèrie 'Departament Amades' <p>Si no fos perquè estem ocupats cagant-nos en la Renfe i no tinguéssim el president a l’hospital pres d’una estanya i màgica malura, <i>Departament Amades</i> hauria de ser un esdeveniment nacional. En comptes de mig amagat a la plataforma 3Cat, el tindríem al prime time de TV3, abans o després del telenotícies, i no hauríem d’estar parlant d’altra cosa. La realitat no és ben bé així. Però com que de la sèrie només se n’han fet sis capítols i n’hi ha vint més de pensats, és una comesa patriòtica pressionar perquè tingui continuïtat.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-01-29/la-malediccio-de-joan-amades.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-01-27/fanzone-el-calamitos-xou-culer-de-gerard-romero.html Tue, 27 Jan 2026 17:33:15 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-01-27/fanzone-el-calamitos-xou-culer-de-gerard-romero.html Tomas Delclos Juanola El programa té una deriva important per a TV3, que no podrà, des d’ara, presumir de superioritat moral El programa té una deriva important per a TV3, que no podrà, des d’ara, presumir de superioritat moral FCB Televisión Fútbol Deportes Crítica televisión TV3 Joan Laporta Joan Gaspart Quadern 01/02/26 Gerard Romero, presentador de 'Fanzone' Gerard Romero, presentador de 'Fanzone' <p>La persecució de <a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/">TV3 </a>de l’audiència jove es basa en dues argúcies primordials: la instal·lació en la banalitat i l’ús de personatges que tenen guanyada una notorietat a les xarxes per presentar programes. A l’espera que Dulceida faci d’alcavota en un nou concurs, ara tenim Gerard Romero presentant <i>Fanzone</i>, un xou culer. No és el debut de Romero. L’any 2024 va portar un concurs, una ignomínia titulada <i>Tot per la pasta</i>, on els concursants havien de trobar 10.000 euros que l’equip del programa havia amagat a casa seva. I ho havien de fer encara que calgués foradar el pladur. Era l’espectacle de la rapacitat.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-01-27/fanzone-el-calamitos-xou-culer-de-gerard-romero.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-01-27/jaume-claret-muxart-que-els-joves-no-van-al-cine-si-omplen-la-filmoteca.html Tue, 27 Jan 2026 04:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-01-27/jaume-claret-muxart-que-els-joves-no-van-al-cine-si-omplen-la-filmoteca.html Noelia Ramírez Amb vuit nominacions als Gaudí i dues als Goya, ‘Estrany riu’, el seu debut en llargmetratge, ha triomfat a Venècia i a Reykjavík Amb vuit nominacions als Gaudí i dues als Goya, ‘Estrany riu’, el seu debut en llargmetratge, ha triomfat a Venècia i a Reykjavík Cine Premios Goya Premios Gaudí Actores Directores cine Actrices Cultura Películas GIANLUCA BATTISTA (EL PAÍS) Jaume Claret Muxart Mentre preparava ‘Estrany riu’, Claret Muxart va rodar quatre curtmetratges “per anar-me entrenant”. A la imatge, fotografiat al barri de Gràcia, a Barcelona, el 19 de gener. Mentre preparava ‘Estrany riu’, Claret Muxart va rodar quatre curtmetratges “per anar-me entrenant”. A la imatge, fotografiat al barri de Gràcia, a Barcelona, el 19 de gener. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/Z4UJSUB3DZCSPP5PFEGZQ2AVJQ.jpg?auth=24fb2865f30da569b4b258fc5601e533ecad8c14eec4551178bcce889ebed86a" width="4500" height="3001" alt="Mentre preparava ‘Estrany riu’, Claret Muxart va rodar quatre curtmetratges “per anar-me entrenant”. A la imatge, fotografiat al barri de Gràcia, a Barcelona, el 19 de gener."></img><p><a href="https://elpais.com/cultura/cine/2025-08-30/dos-amigos-espanoles-estrenan-a-la-vez-sus-operas-primas-en-el-festival-de-venecia-es-fuertisimo.html" rel="">Jaume Claret Muxart</a> (Sant Cugat del Vallès, 27 anys) diu que té tres famílies: “Hi ha la de naixement, la del <a href="https://elpais.com/babelia/2022-03-30/la-revolucion-del-cine-en-la-escuela.html" rel="">programa educatiu a les escoles Cinema en curs</a> i la de l’Elías Querejeta Zine Eskola (EQZE)”. De conversa superdotada i carregada de referents, net de pintors d’avantguarda i fill d’arquitecte i professora d’educació física, aquest cineasta havia de ser ballarí, però es va enamorar del cinema quan va veure les interioritats d’un rodatge amb 14 anys. Així que es va fer crític de cinema en blogs i publicacions especialitzades per cobrir festivals, esquivar la universitat i convertir-se en programador jove del gremi i col·laborador de <a href="https://elpais.com/babelia/2022-03-30/la-revolucion-del-cine-en-la-escuela.html" rel="">Cinema en curs</a>, el pioner programa pedagògic que ha apropat les formes de fer cinema a desenes d’escoles i instituts. Amb 19 anys va ser quan va decidir anar-se’n a estudiar a Donosti a l’EQZE, un centre que no forma quadres tècnics ni té professors tradicionals i amb un model que s’adreça als qui busquen realitzar un projecte de llargmetratge.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-01-27/jaume-claret-muxart-que-els-joves-no-van-al-cine-si-omplen-la-filmoteca.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-01-19/icaro-un-elogi-desvergonyit-de-la-policia-nacional.html Mon, 19 Jan 2026 17:33:51 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-01-19/icaro-un-elogi-desvergonyit-de-la-policia-nacional.html Tomas Delclos Juanola El documental, que Filmin ha penjat durant quatre setmanes, relata des del punt de vista dels agents les manifestacions a Barcelona contra la sentència del Procés El documental, que Filmin ha penjat durant quatre setmanes, relata des del punt de vista dels agents les manifestacions a Barcelona contra la sentència del Procés Policía Nacional Documental Filmin Crítica televisión Cataluña Procés Independentista Catalán Televisión Cultura Filmin QUADERN Ícaro filmin Imatge promocional del documental 'Ícaro: la semana en llamas' Imatge promocional del documental 'Ícaro: la semana en llamas' <p>Penjat el 9 de gener, <a href="https://elpais.com/noticias/filmin/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/filmin/">Filmin</a> retirarà <i>Ícaro: la semana en llamas</i> el proper dia 31. No és gens habitual una estada tan curta d’un producte en una plataforma. Filmin no n’ha explicat les raons. En tot cas, <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-01-19/filmin-tras-el-boicot-por-el-documental-sobre-los-altercados-del-proces-programar-una-pelicula-no-equivale-a-suscribir-su-enfoque.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-01-19/filmin-tras-el-boicot-por-el-documental-sobre-los-altercados-del-proces-programar-una-pelicula-no-equivale-a-suscribir-su-enfoque.html">la gresca</a>, amb raó, que s’ha organitzat a les xarxes socials per la seva exhibició és notable. El film, d’una hora i onze minuts de durada, és del 2022, i era pràcticament ignorat. Una de les seves dues directores, Susana de Alonso, ha manifestat a X que estan molt contentes que, “al final”, el seu treball hagi pogut veure la llum. I escriu que ha estat un luxe poder entrevistar membres de la Unidad de Intervención Policial (UIP) que <a href="https://elpais.com/politica/2019/10/16/actualidad/1571237867_783765.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/politica/2019/10/16/actualidad/1571237867_783765.html">van actuar contra les manifestacions de Barcelona</a> després de la sentència del Procés. El film bàsicament se centra en l’episodi de l’aeroport del Prat (14 octubre 2019), en la Via Laietana i la plaça Urquinaona (divendres). I el punt de vista és, exclusivament i sense pal·liatius, el de la <a href="https://elpais.com/noticias/policia-nacional/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/policia-nacional/">Policia Nacional</a>. Posats a ignorar altres relats, no és que no s’escolti els manifestants, també s’ignora els <a href="https://elpais.com/noticias/mossos-desquadra/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/mossos-desquadra/">Mossos d’Esquadra</a>, que solament són esmentats per un policia perquè van demanar “col·laboració”. Això explica la satisfacció pública amb què l’han rebut sindicats policials com el CEP i la Jupol (Sindicato de la Policía Nacional). Més que un documental sembla un manual d’exaltació per a l’acadèmia de la Policia Nacional i la collita de vocacions. Les seves autores, Alonso i Elena García Cedillo, deuen tenir alguna debilitat pel treball policial perquè també són responsables d’una sèrie, <i>Fugitivos</i>, sobre el grup d’agents encarregat de la cacera de fugitius.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-01-19/icaro-un-elogi-desvergonyit-de-la-policia-nacional.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-01-13/la-mili-un-malson-ocultat-pero-ben-explicat-al-sense-ficcio-de-tv3.html Tue, 13 Jan 2026 22:29:00 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-01-13/la-mili-un-malson-ocultat-pero-ben-explicat-al-sense-ficcio-de-tv3.html Tomas Delclos Juanola El programa estrena la segona part d’'Et faran un home’, sobre morts de reclutes mai explicades clarament El programa estrena la segona part d’'Et faran un home’, sobre morts de reclutes mai explicades clarament Televisión TV3 Documental Crítica televisión Servicio militar Cultura Cataluña QUADERN 18/01/26 Fotograma del documental "Et faran un home. Morts silenciades", de 3Cat Fotograma del documental "Et faran un home. Morts silenciades", de 3Cat <p><a href="https://elpais.com/noticias/tv-3-television-catalunya/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/tv-3-television-catalunya/"><i>Sense ficció</i></a> ha estrenat aquest dimarts la segona part del <a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/">documental</a><i> Et faran un home</i>, sobre morts no prou explicades a les casernes militars dels primers anys de la democràcia. D’entrada, el títol està particularment ben triat, perquè és l’expressió que se sentia sovint en determinades famílies quan un dels seus joves preparava el sarró per anar-se’n a la mili. Manifesta una convicció caduca i masclista sobre els aprenentatges que podia oferir una institució amb uns valors que arrossegaven l’herència del franquisme.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-01-13/la-mili-un-malson-ocultat-pero-ben-explicat-al-sense-ficcio-de-tv3.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/tendencies/2026-01-06/fem-europa-gran-altra-vegada.html Tue, 06 Jan 2026 04:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/tendencies/2026-01-06/fem-europa-gran-altra-vegada.html Carlota Gurt Hem abandonat la cultura en mans dels Estats Units, no ens deixem acoquinar Hem abandonat la cultura en mans dels Estats Units, no ens deixem acoquinar Estados Unidos Europa América Cultura Literatura americana Cine americano Netflix Filmin Movistar Libros EL PAÍS Quadern 11/01/26 Fotograma d''Estrany Riu', una pel·lícula de Jaume Claret Muxart, disponible a Filmin a partir del proper 30 de gener. Fotograma d''Estrany Riu', una pel·lícula de Jaume Claret Muxart, disponible a Filmin a partir del proper 30 de gener. <p>Enguany m’he proposat, un cop més, consumir menys cultura americana, i us vull convèncer que feu el mateix. Sé que no me’n sortiré del tot, perquè costa molt escapar-ne, especialment si tens fills. Si vull fugir de la cultura americana no és només perquè el que m’explica, en línies generals, m’interessa molt menys, sinó que també la vull evitar per motius polítics: estic <a href="https://elpais.com/opinion/2025-04-05/cine-y-libros-made-in-usa-y-si-les-damos-la-espalda.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/opinion/2025-04-05/cine-y-libros-made-in-usa-y-si-les-damos-la-espalda.html">fins a la figa de l’americanització</a> del món que m’envolta i crec que consumir cultura americana és una manera de contribuir a l’expansió d’aquest model cultural. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/tendencies/2026-01-06/fem-europa-gran-altra-vegada.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-01-01/campanades-de-tv3-amb-laura-escanes-i-miki-nunez-un-festival-publicitari.html Thu, 01 Jan 2026 11:46:28 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-01-01/campanades-de-tv3-amb-laura-escanes-i-miki-nunez-un-festival-publicitari.html Tomas Delclos Juanola El programa de benvinguda al 2026 de la televisió catalana ha aprofitat l’ocasió per fer promoció domèstica El programa de benvinguda al 2026 de la televisió catalana ha aprofitat l’ocasió per fer promoció domèstica Laura Escanes Televisión Año nuevo Uvas Fiestas Navidad Presentadores televisión Televisión pública Programas entretenimiento TV3 EFE Laura Escanes ha presentat les campanades amb Miki Nuñez. Laura Escanes ha presentat les campanades amb Miki Nuñez. <p>La intromissió publicitària i la xerrameca de la parella de presentadors han estat les notes dominants de les<a href="https://elpais.com/noticias/nochevieja/" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/noticias/nochevieja/"> campanades de TV3</a>. Aquesta nit hi ha hagut la previsible promoció dels que firmen el disseny dels vestits, els habituals aparadors de dues marques a la terrassa des d’on <a href="https://elpais.com/noticias/miguel-nunez-pozo/" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/noticias/miguel-nunez-pozo/">Miki Nuñez</a> i <a href="" rel="" title="">Laura Escanes</a> es lluïen, el grafisme de les campanades estava acompanyat pel nom del patrocinador, etc. Però hi ha hagut dos detalls irritants: durant un minut, a les 23.55 hores, han interromput l’espectacle dels drons per inserir anuncis i els moments previs s’han aprofitat de forma descarada per fer promoció domèstica. Han parlat dels èxits de 3Cat del 2025 i de programes que vindran com<i> Fanzone</i>, <i>La Travessa</i> o <i>Eufòria</i>. Òbviament, el brindis final s’ha fet amb la cervesa que més publicitat ha posat aquesta nit.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-01-01/campanades-de-tv3-amb-laura-escanes-i-miki-nunez-un-festival-publicitari.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2025-12-17/la-gran-illusio-una-bona-evocacio-del-cinema-catala-a-3cat.html Wed, 17 Dec 2025 07:26:27 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2025-12-17/la-gran-illusio-una-bona-evocacio-del-cinema-catala-a-3cat.html Tomas Delclos Juanola La sèrie es construeix a base de llampecs temàtics o biogràfics tractats sense petulància acadèmica La sèrie es construeix a base de llampecs temàtics o biogràfics tractats sense petulància acadèmica Televisión Cine Crítica televisión Cultura TV3 Series documentales 3Cat QUADERN Fotograma de 'La gran il·lusió' Fotograma de 'La gran il·lusió' <p>La primera temporada de la sèrie <i>La gran il·lusió</i> es va estrenar a <a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/">TV3</a> el gener del 2019. Cobria fins als anys cinquanta del segle passat. Els màxims responsables eren <a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2025-01-17/alex-gorina-el-cinema-catala-viu-un-fals-optimisme.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2025-01-17/alex-gorina-el-cinema-catala-viu-un-fals-optimisme.html">Àlex Gorina</a> i <a href="https://elpais.com/quadern/2024-06-22/esteve-riambau-director-sortint-de-la-filmoteca-de-catalunya-era-absurd-creure-que-nosaltres-solucionariem-els-problemes-del-raval.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/2024-06-22/esteve-riambau-director-sortint-de-la-filmoteca-de-catalunya-era-absurd-creure-que-nosaltres-solucionariem-els-problemes-del-raval.html">Esteve Riambau</a>. El projecte íntegre era de 14 episodis, però no s’hi va arribar. Ara, de sobte i quasi d’amagatotis, se n’ha estrenat la segona temporada, de sis capítols, un menys dels previstos. La sèrie mereixia ser acabada, i s’havia de fer de pressa per no perdre testimonis. En tot cas, l’estrena s’ha endarrerit més de cinc anys. La primera temporada va acabar amb una trencadissa entre TV3 i els responsables intel·lectuals de la sèrie. La cadena va programar-ne el primer capítol en <i>prime time</i>, i la resta d’episodis, abans de tenir cap dada d’audiència, van saltar a canals i horaris totalment secundaris. Segurament els responsables de la graella no pensaven que una sèrie sobre la història del cinema català podria tenir una bona acollida. Però el primer capítol va fer molt bona audiència. Malgrat això, TV3 va mantenir-la castigada en ubicacions i hores inconvenients. I l’estrena d’aquesta segona temporada, el dilluns dia 8, també va donar bons resultats: 218.000 espectadors de mitjana i un 11,7% de quota. A 3Cat ja hi ha penjats tots els capítols.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2025-12-17/la-gran-illusio-una-bona-evocacio-del-cinema-catala-a-3cat.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2025-12-12/baste-urdangarin-lentrevista-dun-amic.html Fri, 12 Dec 2025 11:11:28 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2025-12-12/baste-urdangarin-lentrevista-dun-amic.html Tomas Delclos Juanola A ‘Pla seqüència’ es van evitar episodis incòmodes de la biografia del convidat A ‘Pla seqüència’ es van evitar episodis incòmodes de la biografia del convidat Televisión Iñaki Urdangarin TVE Crítica televisión Cristina de Borbón y Grecia RTVE Basté-Urdangarin entrevista Iñaki Urdangarin al programa 'Pla seqüència' de La 2 Cat Iñaki Urdangarin al programa 'Pla seqüència' de La 2 Cat <p><a href="https://elpais.com/cat/2017/03/22/cultura/1490208843_823669.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/cat/2017/03/22/cultura/1490208843_823669.html">Jordi Basté</a> ha encetat la seva col·laboració amb <a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/">La 2 Cat</a> fent petar la xerrada amb un convidat que molts periodistes haurien volgut tenir: el seu amic <a href="https://elpais.com/gente/2025-12-11/inaki-urdangarin-sobre-su-paso-por-la-carcel-no-se-lo-deseo-a-nadie.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/gente/2025-12-11/inaki-urdangarin-sobre-su-paso-por-la-carcel-no-se-lo-deseo-a-nadie.html">Iñaki Urdangarin</a>. Una exclusiva indiscutible, un èxit cridaner, una manera de començar fort. El programa es diu <i>Pla seqüència.</i> Una tria que evidencia la importància que li dona al format que compromet a gravar sense interrupcions i no deixa fer retocs durant el muntatge. La conversa arriba a l’espectador en la seva integritat. Va disparar l’audiència de La 2 Cat amb un 9,2% i 145.000 espectadors.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2025-12-12/baste-urdangarin-lentrevista-dun-amic.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2025-12-02/xavier-bundo-la-troballa-de-la-2cat.html Tue, 02 Dec 2025 19:10:06 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2025-12-02/xavier-bundo-la-troballa-de-la-2cat.html Tomas Delclos Juanola ‘L’any que vas néixer’ supera la minsa mitjana del canal ‘L’any que vas néixer’ supera la minsa mitjana del canal Televisión La 2 TVE Programas culturales Crítica televisión Catalán Gemma Nierga Franquismo Historia Memoria EL PAÍS Quadern Xavi Bundó, a l'esquerra, amb Àngels Gonyalons i Oriol Grau, convidats al programa 'L’any que vas néixer' de La 2 Cat. Xavi Bundó, a l'esquerra, amb Àngels Gonyalons i Oriol Grau, convidats al programa 'L’any que vas néixer' de La 2 Cat. <p>De la nova oferta del canal majoritàriament en català de TVE, <a href="https://elpais.com/quadern/2025-10-15/la-2-cat-benvinguda.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/quadern/2025-10-15/la-2-cat-benvinguda.html">La 2Cat, </a>sobresurt el programa <a href="https://www.rtve.es/play/videos/lany-que-vas-neixer/1945-rosa-maria-calaf-lita-claver/16831856/" target="_blank" rel="" title="https://www.rtve.es/play/videos/lany-que-vas-neixer/1945-rosa-maria-calaf-lita-claver/16831856/"><i>L’any que vas néixer</i></a>, de Xavier Bundó. Aquest espai té unes mètriques que superen les discretes audiències diàries (a l’octubre la mitjana del canal va ser de 2,8% i el novembre d’una dècima menys, 2,7%), i es mereix aquest incipient reconeixement de l’espectador. D’entrada, tot i la senzillesa de la proposta ―dos convidats nascuts el mateix any comenten escenes del <a href="https://elpais.com/cultura/2015/11/02/actualidad/1446484900_126000.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/cultura/2015/11/02/actualidad/1446484900_126000.html">NO-DO de l’època</a>―, el seu objectiu és clar i precís. I per sobre de tot hi ha el debut televisiu de Bundó, líder de la ràdio de cap de setmana, que sap conversar amb tranquil·litat, sense inflor ni pompositat, documentat com sempre. Presenta les escenes del NO-DO, fa unes quantes preguntes, un breu interrogatori en què els convidats han de posar-se d’acord a respondre una pregunta juganera, i acomiada els intervinents i el programa amb una sorprenent brevetat, massa i tot, fugint, com tota l’estona, dels èmfasis. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2025-12-02/xavier-bundo-la-troballa-de-la-2cat.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2025-11-18/marc-ribas-i-chicote-tot-sevapora-en-favor-de-lespectacle.html Tue, 18 Nov 2025 17:27:11 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2025-11-18/marc-ribas-i-chicote-tot-sevapora-en-favor-de-lespectacle.html Tomas Delclos Juanola Els concursos de cuina de TV3 i La Sexta surten del mateix format internacional, ‘My restaurant Rocks’ Els concursos de cuina de TV3 i La Sexta surten del mateix format internacional, ‘My restaurant Rocks’ Crítica televisión Televisión Programas entretenimiento Programas cocina Programas concursos Cocina catalana Recetas cocina TV3 La Sexta Alberto Chicote Marc Ribas Joc de Cartes Un moment del programa 'Joc de Cartes' amb Marc Ribas. Un moment del programa 'Joc de Cartes' amb Marc Ribas. <p><a href="https://elpais.com/ideas/2025-09-21/gilles-lipovetsky-si-quiere-vivir-mejor-enamorese-tome-prozac-no-busque-en-la-filosofia.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/ideas/2025-09-21/gilles-lipovetsky-si-quiere-vivir-mejor-enamorese-tome-prozac-no-busque-en-la-filosofia.html">Gilles Lipovetsky</a> i Jean Serroy, al seu llibre <i>La nueva era del kitsch</i> (Anagrama, 2025), descriuen l’evolució dels programes de televisió dedicats a la cuina. Als anys seixanta i sentanta, els autors recorden a la televisió francesa espais culinaris que tenien l’aprenentatge com a objectiu i que es basaven en demostracions tècniques. Eren pedagogia amb un cuiner més aviat seriós que, amb un to sever, defensava que per cuinar bé un plat cal respectar imperativament unes regles estrictes. Eren programes, escriuen, amb un to didàctic, sobri, que “ara s’ha evaporat literalment en benefici de l’espectacle hiperkistch”. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2025-11-18/marc-ribas-i-chicote-tot-sevapora-en-favor-de-lespectacle.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p>