Feed MRSS-S Noticias, elpais.com, quadern, cinema-i-televisio ca https://elpais.com Wed, 21 Oct 2026 06:40:22 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-10-21/berta-prieto-he-sigut-capac-de-no-fer-un-mem-de-mi-mateixa.html Wed, 21 Oct 2026 06:40:22 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-10-21/berta-prieto-he-sigut-capac-de-no-fer-un-mem-de-mi-mateixa.html Carlota Rubio Després d’'Autodefensa’, és coguionista i actriu de la sèrie ‘Segunda temporada’, de Miguel Ángel Blanca Després d’'Autodefensa’, és coguionista i actriu de la sèrie ‘Segunda temporada’, de Miguel Ángel Blanca Actores Series televisión Filmin Trap Internet Cultura Kike Rincon QUADERN 25-10-2026 Berta Prieto, actriu, dramaturga, guionista i director a la Casa Seat de Barcelona. Berta Prieto, actriu, dramaturga, guionista i director a la Casa Seat de Barcelona. <p>Sovint Berta Prieto (Barcelona, 1998) parla de si mateixa en tercera persona. És la manera més fàcil de resumir la insistència en l’autoconsciència que trobareu en tot el que fa, des d’<a href="https://elpais.com/quadern/2022-12-10/autodefensa-aire-fresc.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/2022-12-10/autodefensa-aire-fresc.html"><i>Autodefensa</i></a><i> </i>fins a <a href="https://elpais.com/television/series/2026-01-15/en-el-rodaje-de-la-falsa-secuela-de-autodefensa-los-influencers-son-la-mitologia-del-mundo-actual-pero-con-fecha-de-caducidad-muy-corta.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/television/series/2026-01-15/en-el-rodaje-de-la-falsa-secuela-de-autodefensa-los-influencers-son-la-mitologia-del-mundo-actual-pero-con-fecha-de-caducidad-muy-corta.html"><i>Segunda temporada</i></a>,<i> </i>passant per l’obra de teatre <a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2024-11-18/del-fandom-al-troleig-joves-estupides-i-felices-a-la-sala-beckett.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/teatre/2024-11-18/del-fandom-al-troleig-joves-estupides-i-felices-a-la-sala-beckett.html"><i>Del fandom al troleig. Una sàtira del bla bla bla</i></a><i> </i>o <a href="https://elpais.com/autor/berta-prieto-carrasco/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/autor/berta-prieto-carrasco/">els articles en aquest suplement que llegiu</a>. Cinc anys després de la sèrie que la va donar a conèixer, coguionitza i protagonitza <i>Segunda temporada </i>(s’estrena a Filmin el 27 d’octubre);<i> </i>com <i>Autodefensa, </i>dirigida i també escrita per <a href="https://elpais.com/icon/cultura/2021-05-22/el-documental-que-explora-el-amor-odio-al-turista-que-enriquece-a-tu-pueblo-a-la-vez-que-lo-dana.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/icon/cultura/2021-05-22/el-documental-que-explora-el-amor-odio-al-turista-que-enriquece-a-tu-pueblo-a-la-vez-que-lo-dana.html">Miguel Ángel Blanca</a>. Una escriptora que ha publicat un llibre que ha estat un èxit per disruptiu ha caigut en l’anonimat i es guanya la vida com a escriptora fantasma de llibres d’influèncers. L’últim encàrrec és el d’escriure el llibre de Lil Rogelio (Adán Domínguez, conegut com a Oktoba), un traper acabat de sortir de la presó. I amb aquests dos personatges, Blanca i Prieto reflexionen des d’un punt de vista més sobri i fantasiós sobre els seus temes: la performativitat, la línia borrosa entre internet i la realitat i el pànic de no ser ningú en un món d’identitats. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-10-21/berta-prieto-he-sigut-capac-de-no-fer-un-mem-de-mi-mateixa.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-10-16/jordi-baste-dona-la-benvinguda-a-carles-puigdemont.html Fri, 16 Oct 2026 07:35:09 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-10-16/jordi-baste-dona-la-benvinguda-a-carles-puigdemont.html Tomas Delclos Juanola Al programa ‘Pla seqüència’ el presentador ofereix una xerrada còmoda per al convidat Al programa ‘Pla seqüència’ el presentador ofereix una xerrada còmoda per al convidat Carles Puigdemont Televisión Cataluña Procés Independentista Catalán Crítica televisión TVE Jordi Basté Jordi Basté i Carles Puigdemont al programa 'Pla seqüència' Jordi Basté i Carles Puigdemont al programa 'Pla seqüència' <p>En les obertures de les seves temporades a 2Cat amb <i>Pla seqüència</i>, Jordi Basté sempre ha sabut crear expectatives i notorietat. <a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2025-12-12/baste-urdangarin-lentrevista-dun-amic.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2025-12-12/baste-urdangarin-lentrevista-dun-amic.html">L’any passat va debutar amb Iñaki Undargarin</a> i ara amb Carles Puigdemont qui, esgotades les martingales político-judicials per no aplicar la llei de l’amnistia, està fent les maletes per tornar, se suposa que aviat, a Catalunya.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-10-16/jordi-baste-dona-la-benvinguda-a-carles-puigdemont.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-10-13/tip-toe-una-serie-amb-tesis-sobre-el-mon-lgtbi.html Tue, 13 Oct 2026 10:46:07 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-10-13/tip-toe-una-serie-amb-tesis-sobre-el-mon-lgtbi.html Tomas Delclos Juanola Disponible a HBO i Movistar, la sèrie de Russell T. Davis és colpidora i compta amb un repartiment excepcional Disponible a HBO i Movistar, la sèrie de Russell T. Davis és colpidora i compta amb un repartiment excepcional Televisión Series televisión Cultura HBO Movistar Crítica televisión EL PAÍS ‘Tip Toe’ sèrie Alan Cumming a la sèrie 'Tip Toe' Alan Cumming a la sèrie 'Tip Toe' <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/XGXVHVQWIJERJKWUQQ4VGZMFLU.WEB?auth=3f225341f68d06bfa1c1e17a37b1a8de84ed2d1a747d2074538587a8d18251ad" width="1024" height="576" alt="Alan Cumming a la sèrie 'Tip Toe'"></img><p>Si esmentes que un film pertany al que s’anomena cine de tesi, el públic potencial —que desistirà— es posa a tremolar. I no li falten raons, perquè hi ha un grapat d’obres amb aquesta filiació que són pesades, sermonejadores, difícils d’empassar. Doncs bé, <a href="https://elpais.com/television/2026-08-16/tip-toe-el-miedo-convertido-en-ideas.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/television/2026-08-16/tip-toe-el-miedo-convertido-en-ideas.html"><i>Tip Toe</i></a> (<i>De puntillas,</i> 2026, Movistar, HBO) és una <a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/">sèrie</a> de tesi i, alhora, una peça colpidora, que descriu implacablement el camí cap a una tragèdia enunciada des de bon començament. L’argument se centra en la tibant relació entre dos veïns, Clive (homòfob, pro Brexit, reaccionari malaltís, de sexualitat mal païda) i Leo (un gai sense parella, propietari d’un bar al Canal Street de Manchester, bona persona, que creu en la felicitat i la vol per a tothom).</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-10-13/tip-toe-una-serie-amb-tesis-sobre-el-mon-lgtbi.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/literatura/2026-10-09/carrie-white-no-crema-a-linfern-segueix-viva-al-festival-de-sitges.html Fri, 09 Oct 2026 10:46:43 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2026-10-09/carrie-white-no-crema-a-linfern-segueix-viva-al-festival-de-sitges.html Jacinto Antón Una nova traducció al català de la primera novel·la de Stephen King s’afegeix al retorn de la cèlebre adolescent telecinètica, protagonista del cartell del festival de cine Una nova traducció al català de la primera novel·la de Stephen King s’afegeix al retorn de la cèlebre adolescent telecinètica, protagonista del cartell del festival de cine Festival Sitges Stephen King Literatura Novela Libros Películas Series televisión Cultura Sunset Boulevard (Corbis via Getty Images) Carrie White Festival de Sitges Sissy Spaceck interpreta Carrie a la pel·lícula del 1976. Sissy Spaceck interpreta Carrie a la pel·lícula del 1976. <p>Carrie White no crema a l’infern, malgrat la pintada davant de casa seva que apareixia a les últimes pàgines de la novel·la de Stephen King i en l’inoblidable final amb ensurt que rematava la no menys cèlebre adaptació cinematogràfica de Brian de Palma del 1976. No, la turmentada adolescent de 16 anys amb poders telecinètics Carietta White, que va aniquilar la població de Chamberlain, Maine, causant segons les darreres estimacions (de la novel·la) 440 morts confirmades i 18 desapareguts (77 de les víctimes estudiants de l’Institut Ewen), segueix entre nosaltres, i molt activa. Ara, una nova edició en català de l’obra de King (<i>Carrie</i>, traducció de Míriam Cano, Males Herbes, 2026) se suma a l’homenatge que ret al personatge el <a href="https://elpais.com/noticias/festival-sitges/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/festival-sitges/">festival de cinema de Sitges</a>, que li dedica el seu cartell amb motiu dels 50 anys de la pel·lícula, i a <a href="https://elpais.com/television/series/2026-10-08/una-nueva-carrie-con-mike-flanagan-es-una-oportunidad-de-hablar-sobre-lo-hostil-que-el-mundo-puede-ser-para-las-mujeres-poderosas.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/television/series/2026-10-08/una-nueva-carrie-con-mike-flanagan-es-una-oportunidad-de-hablar-sobre-lo-hostil-que-el-mundo-puede-ser-para-las-mujeres-poderosas.html">l’estrena aquesta mateixa setmana a Amazon Prime Video de la sèrie de vuit episodis que torna a adaptar el llibre</a> (hi va haver dos <i>remakes </i>cinematogràfics el 2002 i el 2013, a part d’una seqüela). El paper de Carrie, amb la inoblidable <a href="https://elpais.com/smoda/2026-10-07/sissy-spacek-no-fue-solo-una-adolescente-cubierta-de-sangre-la-vida-de-amor-y-tragedia-de-la-protagonista-de-carrie.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/smoda/2026-10-07/sissy-spacek-no-fue-solo-una-adolescente-cubierta-de-sangre-la-vida-de-amor-y-tragedia-de-la-protagonista-de-carrie.html">Sissy Spaceck</a>, l’interpreta a la sèrie Summer H. Howell, a qui acredita en el terror la seva relació amb l’infame ninot Chucky. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-10-09/carrie-white-no-crema-a-linfern-segueix-viva-al-festival-de-sitges.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/J6I4JWG4CBFJZI3T3JTGHL7XKI.jpg?auth=e5eef9b493b6395dbd68cc33fb80b269c3f8d9d59b54a7a0cd04320fe8ec3049" width="3000" height="1499" alt="Summer H. Howell, en una imatge de la nova sèrie 'Carrie'"></img><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/ZE653IEXERE6DB5HHVWHZBUQEI.JPG?auth=c6607c2817f5f4c9a13c806aaf7453983ea814b1a642fde4fcdd2ac851a83e83" width="1535" height="2480"></img><h3>Carrie</h3>Stephen King Traducció de Míriam Cano Males Herbes. 265 pàg. 20,90 euros https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-09-21/genesi-un-bon-retrat-de-laventura-delbulli-cap-a-un-nou-llenguatge-culinari.html Mon, 21 Sep 2026 17:51:41 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-09-21/genesi-un-bon-retrat-de-laventura-delbulli-cap-a-un-nou-llenguatge-culinari.html Tomas Delclos Juanola La sèrie de 3Cat fa entendre sense estridències el treball de Ferran Adrià en la seva recerca de gustos i textures La sèrie de 3Cat fa entendre sense estridències el treball de Ferran Adrià en la seva recerca de gustos i textures Televisión Ferran Adrià TV3 Series televisión El Bulli Restaurantes Gastronomía TV QUADERN 27-09-26 Miguel Fernández interpreta Ferran Adrià a 'Gènesi' Miguel Fernández interpreta Ferran Adrià a 'Gènesi' <p><a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-09-21/genesi-destripa-elbulli-para-contar-la-revolucion-gastronomica-de-ferran-adria.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-09-21/genesi-destripa-elbulli-para-contar-la-revolucion-gastronomica-de-ferran-adria.html"><i>Gènesi</i></a>, la nova sèrie de 3Cat que properament penjarà Netflix, narra els orígens i la progressiva construcció del llenguatge culinari d’<a href="https://elpais.com/quadern/2023-07-28/lenigma-del-bulli-encara-es-disfruta.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/2023-07-28/lenigma-del-bulli-encara-es-disfruta.html">El Bulli</a>. Això explica el títol, que té una enorme semblança amb <i>Genhesis</i>, la guia de gestió empresarial per a restauradors d’El Bulli Foundation. Òbviament, els protagonistes principals són els dos artífexs del que va ser el millor restaurant del món: Juli Soler i <a href="https://elpais.com/noticias/ferran-adria/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/ferran-adria/">Ferran Adrià</a>. Una aventura en què participava tot un equip, i això queda molt clar, començant pels que passaven hores al taller per trobar noves textures i nous sabors, atiats per Ferran Adrià, seguidor incansable d’aquella màxima del xef Jacques Maximin: “Crear és no copiar”.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-09-21/genesi-un-bon-retrat-de-laventura-delbulli-cap-a-un-nou-llenguatge-culinari.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-09-13/cronos-com-es-parla-dintegracio-despres-del-17-a.html Sun, 13 Sep 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-09-13/cronos-com-es-parla-dintegracio-despres-del-17-a.html Jesús García Bueno La pel·lícula protagonitzada per Enric Auquer ajuda a digerir les ferides de l’atemptat que va obrir interrogants sobre la convivència i els processos de radicalització a Catalunya La pel·lícula protagonitzada per Enric Auquer ajuda a digerir les ferides de l’atemptat que va obrir interrogants sobre la convivència i els processos de radicalització a Catalunya Televisión Cine Terrorismo Inmigración Cultura Películas Cataluñacaixa Atentados Barcelona y Cambrils Quadern 13-09-26 Enric Auquer és el protagonista de la pel·lícula 'Cronos' Enric Auquer és el protagonista de la pel·lícula 'Cronos' <p>La ficció ha arribat per ajudar en la comprensió d’uns fets que han marcat, potser massa silenciosament, la història del país: els atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils, que l’agost del 2017 van deixar 16 morts i centenars de ferits. <a href="https://elpais.com/cultura/2026-09-04/cronos-buscando-a-los-barbaros-de-las-ramblas.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/cultura/2026-09-04/cronos-buscando-a-los-barbaros-de-las-ramblas.html"><i>Cronos</i></a>, la pel·lícula dirigida per Fernando González Molina i protagonitzada per <a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-06-02/enric-auquer-cada-vegada-que-surto-genero-comentaris-dodi-perque-parlo.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-06-02/enric-auquer-cada-vegada-que-surto-genero-comentaris-dodi-perque-parlo.html">Enric Auquer</a>, narra amb una extraordinària i commovedora fidelitat als fets els quatre dies de ­caos i malson entre <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-08-17/victimas-y-sus-familiares-recuerdan-el-17-a-en-barcelona-entre-demandas-de-mayor-atencion.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-08-17/victimas-y-sus-familiares-recuerdan-el-17-a-en-barcelona-entre-demandas-de-mayor-atencion.html">l’atropellament a la Rambla</a> i la captura de l’últim membre de la cèl·lula de Ripoll, Younes Abouyaaqoub, el conductor de la furgoneta. És un thriller vibrant que, en la mesura que posa emocions al que, fins ara, només coneixíem a través de la investigació (policial, judicial, periodística), fa reviure la tragèdia des d’una nova mirada, alhora propera i respectuosa. Però <i>Cronos </i>no és només una pel·li de bons i dolents, de policies i terroristes. També planteja interrogants, que nou anys després segueixen sense esvair-se, sobre la capacitat integradora de la nostra societat. Ho fa a partir de la perplexitat que causa, especialment entre la gent de Ripoll, la participació en la massacre d’uns joves nascuts i criats a la vila que, a ulls de tothom, participaven de la comunitat. El 17-A va portar, de fet, a una reinterpretació del concepte mateix d’integració i va obligar a reformular, també, les polítiques públiques aplicades per prevenir els processos de radicalització. La ficció, com passa amb <i>Cronos</i>, pot ajudar també, i fins i tot de manera més eficaç, a digerir ferides que mai han acabat de tancar-se. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-09-13/cronos-com-es-parla-dintegracio-despres-del-17-a.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-09-11/lesplendica-depuracio-narrativa-de-waiting-for-the-out.html Fri, 11 Sep 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-09-11/lesplendica-depuracio-narrativa-de-waiting-for-the-out.html Tomas Delclos Juanola Els autors d’aquesta gran sèrie demostren estima per les seves criatures, amb una vida de penalitats Els autors d’aquesta gran sèrie demostren estima per les seves criatures, amb una vida de penalitats Televisión Crítica televisión Crítica Movistar + Series drama Plataformas digitales Quadern 13-09-26 Fotograma de ‘Waiting for the Out’, sèrie de Movistar +. Fotograma de ‘Waiting for the Out’, sèrie de Movistar +. <p>Després d’<a href="https://elpais.com/television/2025-03-14/adolescencia-la-mejor-serie-de-netflix-en-lo-que-va-de-ano-ya-se-ha-estrenado.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/television/2025-03-14/adolescencia-la-mejor-serie-de-netflix-en-lo-que-va-de-ano-ya-se-ha-estrenado.html"><i>Adolescència</i></a> (2025) ha arribat una altra esplèndida peça de televisió, aquesta vegada de mans de la BBC. Es tracta de <i>Waiting for the Out </i>(La vida en la sombra, Movistar+) encara més valenta que <i>Adolescència </i>perquè ni tan sols vol lluir malabarismes com el pla seqüència únic. La depuració narrativa és absoluta, però sense perdre intenció. La banda sonora de ­Sion Trefor, per exemple, feta d’apunts, sembla sortir de l’ànima dels personatges. No és una cançoneta per entretenir els temps morts. És part del relat.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-09-11/lesplendica-depuracio-narrativa-de-waiting-for-the-out.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-08-16/ousman-umar-quan-vaig-arribar-a-barcelona-vaig-topar-amb-la-indiferencia.html Sun, 16 Aug 2026 03:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-08-16/ousman-umar-quan-vaig-arribar-a-barcelona-vaig-topar-amb-la-indiferencia.html Alfonso Congostrina L’activista és autor del llibre ‘Viatge al país dels blancs’, que ha arribat al cinema L’activista és autor del llibre ‘Viatge al país dels blancs’, que ha arribat al cinema Cine Ensayo Migración Emma Vilarasau Activismo Barcelona Albert Garcia (EL PAÍS) Ousman Umar Ousman Umar a la platja de Sant Miquel, a Barcelona Ousman Umar a la platja de Sant Miquel, a Barcelona <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/54SOXEXDIRB4HKST467EC346JM.jpg?auth=bd82b80d218dbaf382867dea3f4fd812f5b7fef740345b98b490368463835c6c" width="4724" height="3149" alt="Ousman Umar a la platja de Sant Miquel, a Barcelona"></img><p><a href="https://elpais.com/planeta-futuro/red-de-expertos/2023-03-06/ousman-umar-tengo-dos-propositos-uno-ser-la-voz-de-todos-los-que-no-llegaron-con-vida-y-dos-evitar-que-otros-sufran-lo-que-yo-sufri.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/planeta-futuro/red-de-expertos/2023-03-06/ousman-umar-tengo-dos-propositos-uno-ser-la-voz-de-todos-los-que-no-llegaron-con-vida-y-dos-evitar-que-otros-sufran-lo-que-yo-sufri.html">Ousman Umar</a> va deixar Ghana amb 12 anys. Ningú li va dir que “el país dels blancs” (Europa) no era el paradís que somiava. Va trigar cinc anys a travessar mig Àfrica. La majoria dels seus companys de viatge van morir pel camí. Alguns al mar Mediterrani, a les mateixes aigües que busquen els turistes que es banyen a les platges de Barcelona. Un cop a Espanya es va topar amb la “indiferència”. Va malviure als carrers de la capital catalana fins que, per sort, un matrimoni el va ajudar. Va passar de ser un analfabet a graduar-se en diverses carreres. Es va convertir en un supervivent i un símbol. El 2012 va fundar l’ONG NASCO Feeding Minds, que promou l’educació a Ghana. Va escriure el llibre <i>Viatge al país dels blancs</i> (Rosa dels Vents), un llibre que fa poc <a href="https://cartelera.elpais.com/pelicula/viaje-al-pais-de-los-blancos/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://cartelera.elpais.com/pelicula/viaje-al-pais-de-los-blancos/">va saltar a la gran pantalla</a> amb una pel·lícula dirigida per Dani Sancho i coprotagonitzada per <a href="https://elpais.com/quadern/2024-12-28/emma-vilarasau-a-la-casa-en-flames-sestimen-i-no-saben-estimar-se-i-aixo-connecta-amb-moltes-families.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/2024-12-28/emma-vilarasau-a-la-casa-en-flames-sestimen-i-no-saben-estimar-se-i-aixo-connecta-amb-moltes-families.html">Emma Vilarasau</a>. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-08-16/ousman-umar-quan-vaig-arribar-a-barcelona-vaig-topar-amb-la-indiferencia.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-08-02/eduard-farelo-si-rebes-la-meitat-de-lodi-que-reben-les-meves-filles-hauria-baixat-de-lescenari.html Sun, 02 Aug 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-08-02/eduard-farelo-si-rebes-la-meitat-de-lodi-que-reben-les-meves-filles-hauria-baixat-de-lescenari.html Mar Rocabert Maltas L’actor, pare de les artistes Bad Gyal, Mushkaa i Greta, no amaga que com a família són una mica clan però no volen exposar-se com a tal L’actor, pare de les artistes Bad Gyal, Mushkaa i Greta, no amaga que com a família són una mica clan però no volen exposar-se com a tal Cine Teatro Actores Mushkaa Bad Gyal Música Conciertos Cultura Barcelona Redes sociales Vivienda Feminismo Kike Rincón (EL PAÍS) Eduard Farelo L'actor Eduard Farelo el 27 de juliol amb el mar de fons. L'actor Eduard Farelo el 27 de juliol amb el mar de fons. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/F6QRISD65BFXFBEPN47MOXJRNY.jpg?auth=2fa67ad0af19bb981e824439c106f5d254ca2405046f3393e236d21668875056" width="5000" height="3334" alt="L'actor Eduard Farelo el 27 de juliol amb el mar de fons. "></img><p>Una molèstia al queixal l’ha fet córrer al dentista just abans de començar les vacances. No vol que això li esguerri el període de descans, al qual li costa entrar perquè sempre necessita molta activitat. Per això <a href="https://elpais.com/cat/2020/01/09/cultura/1578566613_491374.htm" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/cat/2020/01/09/cultura/1578566613_491374.htm">Eduard Farelo </a>(Barcelona, 1970) ha anat a <a href="https://elpais.com/cat/2020/08/23/catalunya/1598200883_543270.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/cat/2020/08/23/catalunya/1598200883_543270.html">Vilassar de Mar</a>, el poble on ha viscut més de vint anys i on encara hi té alguns vincles, però cada cop més records que vivències. Va anar a parar a aquest racó del Maresme quan es va trobar amb cinc fills en un pis petit de Sarrià. Li va costar molt deixar la ciutat, explica. Segurament per això fa un any i mig que torna a viure a Barcelona, una decisió que va prendre un cop els fills van volar del niu. En parla orgullós, de tots cinc. <a href="https://elpais.com/quadern/musica/2024-10-24/bad-gyal-la-princesa-del-poble.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/quadern/musica/2024-10-24/bad-gyal-la-princesa-del-poble.html">Des de la més famosa Alba</a> (Bad Gyal) a <a href="https://elpais.com/quadern/musica/2025-03-04/la-nova-mushkaa-te-un-sol-propi.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/quadern/musica/2025-03-04/la-nova-mushkaa-te-un-sol-propi.html">l’Irma (Mushkaa</a>) i també la<a href="https://www.instagram.com/greta_______greta/" target="_blank" rel="" title="https://www.instagram.com/greta_______greta/"> Greta</a>, amb un projecte de música incipient que troba “preciós”. Però també parla amb devoció de la Paula i el Bruno i de la seva dona, l’Eva. Tots junts formen el clan Farelo Solé. Fugen de l’exposició pública com a tal, però la singularitat i unió d’aquesta família del món cultural català de vegades passa per damunt de la seva voluntat.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-08-02/eduard-farelo-si-rebes-la-meitat-de-lodi-que-reben-les-meves-filles-hauria-baixat-de-lescenari.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/3ISNLFPZEBGURFEA76KCSUHC4M.jpg?auth=8f39a5d0ffb8023fa65043e9daeb3cc7786b98d7df69efc7890eb3d701053b4e" width="5000" height="3334" alt="Fa un any i mig que Eduard Farelo ha tornat a viure a Barcelona, on ara també viuen les seves filles. "></img> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-07-25/homes-al-mar.html Sat, 25 Jul 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-07-25/homes-al-mar.html Anna Pazos Anava a veure ‘L’Odissea’ preparada per a totes les profanacions imaginables al text d’Homer, però una em va agafar desprevinguda Anava a veure ‘L’Odissea’ preparada per a totes les profanacions imaginables al text d’Homer, però una em va agafar desprevinguda Homero Cine Literatura Historia Charlize Theron Christopher Nolan Cine americano The Artchives / Alamy Stock Photo (Alamy Stock Photo) ‘L’Odissea’ 'Ulisses i les sirenes', obra de Herbert James Draper. 'Ulisses i les sirenes', obra de Herbert James Draper. <p>Tabitha Lasley, periodista de Londres, es proposa escriure un llibre sobre els treballadors de les <a href="https://elpais.com/economia/2014/03/02/actualidad/1393717190_097636.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/economia/2014/03/02/actualidad/1393717190_097636.html">plataformes petrolieres del mar</a> del Nord. Homes rudes, tatuats, enigmàtics, amb feines dures i ben remunerades, que passen mig any en búnquers testosterònics lluny de la civilització. L’objectiu és investigar com són els homes quan no hi ha cap dona a la vista. És una premissa fallida; la seva presència la farà impossible. Així i tot, agafa un any sabàtic i es muda a la ciutat portuària escocesa per on, tard o d’hora, passen tots els treballadors. N’entrevista més de cent, però el llibre que finalment publica el 2021, <i>Sea State</i>, té un protagonista: un treballador casat que converteix en el seu amant. L’arc de la relació és tristament previsible, el mateix que es repeteix des que Odisseu va deixar l’illa de Circe (amant) per tornar a Ítaca (legítima esposa).</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-07-25/homes-al-mar.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-07-22/la-casa-nostra-2-no-vol-fer-enfadar-ningu.html Wed, 22 Jul 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-07-22/la-casa-nostra-2-no-vol-fer-enfadar-ningu.html Tomas Delclos Juanola La sèrie de Dani de la Orden i Oriol Pérez perd pistonada, però conserva l’atractiu dels actors protagonistes La sèrie de Dani de la Orden i Oriol Pérez perd pistonada, però conserva l’atractiu dels actors protagonistes Televisión Series televisión TV3 Actores Crítica televisión Cultura Cataluña La casa nostra 2 Fotograma de l'últim capítol de la segona temporada de 'La casa nostra' Fotograma de l'últim capítol de la segona temporada de 'La casa nostra' <p>La plataforma 3Cat ha penjat la segona temporada de la sèrie <i>La casa nostra, </i>creada per <a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2024-09-19/dani-de-la-orden-madurar-es-intentar-generar-el-maxim-treballant-el-minim.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2024-09-19/dani-de-la-orden-madurar-es-intentar-generar-el-maxim-treballant-el-minim.html">Dani de la Orden</a> i Oriol Pérez, mentre repescava a la graella dels dilluns de TV3 els episodis de la primera. Si bé a internet ha funcionat, la repesca de la primera temporada en el lineal, quan ja s’havia vist a la xarxa, ha fluixejat. Va començar satisfactòriament (amb uns 14,4% i 10,8% de quota de pantalla per als dos primers capítols), però les emissions de comiat van tocar fons amb un darrer capítol (29 de juny) que amb prou feines va fer 29.000 espectadors i un 3,1% de quota. És clar que aquest juny ja havia començat la febre del Mundial de Futbol amb audièn­cies superlatives. Les retransmissions han xuclat tanta audiència que fins i tot TV3 va preferir ajornar el darrer capítol de la temporada de <i>Com si fos ahir </i>d’aquest dilluns per no coincidir amb la rua de la selecció espanyola a Madrid. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-07-22/la-casa-nostra-2-no-vol-fer-enfadar-ningu.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/literatura/2026-07-16/les-odissees-del-segle-xxi-el-retorn-de-lheroi-blanquejat.html Thu, 16 Jul 2026 15:09:49 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2026-07-16/les-odissees-del-segle-xxi-el-retorn-de-lheroi-blanquejat.html Eloi Creus L’adaptació cinematogràfica de Christopher Nolan ha comportat una onada de versions del gran poema homèric i una nova traducció al català de la mà de Pau Sabaté L’adaptació cinematogràfica de Christopher Nolan ha comportat una onada de versions del gran poema homèric i una nova traducció al català de la mà de Pau Sabaté Homero Christopher Nolan Literatura Traducción Mitología Cultura Carles Riba Cataluña Quintatinta (con imagen de Getty Images) (EL PAÍS) QUADERN 19-07-2026 <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/2BKT4A45MVERXNKILF7XF57RCQ.JPG?auth=ca62c6485e039f56668e32976be3e526cdddc75e822e5a782f68d391193546d6" width="2400" height="1350" alt="."></img><p>És temptador començar un reportatge com aquest, motivat per l’onada d’<i>Odissees</i> que ens han arribat per obra i gràcia de <a href="https://elpais.com/cultura/cine/2026-07-15/critica-de-la-odisea-christopher-nolan-poderoso-creador-de-imagenes-estranguladas-por-el-exceso.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/cultura/cine/2026-07-15/critica-de-la-odisea-christopher-nolan-poderoso-creador-de-imagenes-estranguladas-por-el-exceso.html">la nova adaptació cinematogràfica ianqui</a> del magne poema homèric, afirmant que els Països Catalans sempre hem estat més d’<i>Odissea </i>que no pas d’<i>Ilía­da</i>, perquè sempre hem estat més mariners i comerciants que no pas guerrers. Però això, a part d’una mentida que ens han fet creure els que ens van fer lligar els ganivets de cuina a la taula (que els ho demanin precisament als grecs, quin record tenen de la Companyia Catalana), és una fília compartida per gairebé totes les cultures d’Occident. És difícil (ho diu un amant també de la <i>Ilíada</i>) que cap literatura prefereixi els relats d’honors ferits d’uns reis milhomes i el desig de fama per via del sang i fetge de la <i>Ilíada</i>, a la jovialitat aventurera, va­ria­da i fantasiosa del viatge odisseic (encara que l’<i>Odissea</i> sigui molt més, però ja ens entenem). Una contraposició comentada una infinitat de vegades que es veu reflectida en els dos protagonistes: l’heroi de la força bruta de la <i>Ilíada </i>contra l’enginy i el do de paraula de l’heroi de l’<i>Odissea</i>; al carnisser Aquil·les, monolític, arcaic en la seva cursa mortal per la immortalitat, s’hi acara la duplicitat canviant d’Odisseu i la seva lluita per tornar a casa al costat de la muller (un retorn que li ha d’atorgar la immortalitat sense deixar-hi la pell). </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-07-16/les-odissees-del-segle-xxi-el-retorn-de-lheroi-blanquejat.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/B5KBU6LHMRAQHODZ7UCT3XYRNE.JPG?auth=b5ba5cec071381350f84ad77820caf92beb83ca2a74d46a3d10a1ecbc1094354" width="854" height="1422"></img><h3>Odissea</h3>Homer Traducció de Pau Sabaté. Lectura de Dolors Miquel. Pròleg de Rojer Aluja La Casa dels Clàssics 480 pàgines. 29,95 euros<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/L36XE2Q2A5GDXDQVPOHZ2A54VY.JPG?auth=8d5d51212454d2e2016a548bccc01a8de3abaf65431bbfb22a89ff042e4fb27a" width="856" height="1292"></img><h3>Odissea</h3>Stephen Fry Traducció d'Anna Listerri Ara Llibres 336 pàgines. 24,95 euros<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/X3G25REXWBH4JMRTPDGQPTRD54.JPG?auth=4d3388558d3244876efbc31cb8e954b8eaf73c2a3e07bd53766f4a17aa73d2c3" width="1116" height="1276"></img><h3>L'Odissea</h3>Homer Text adaptat per Meritxell Blay. Il·lustracions de Genie Espinosa La Galera 264 pàgines. 24,95 euros<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/CMGMYTXQT5DJXCLYDQJJKFLKXU.JPG?auth=67ca163c7f775fa138f4009f0218112b3207bb6968c8bed06432efcf40442d14" width="884" height="1334"></img><h3>Odissea</h3>Homer Versió en prosa de Samuel Butler. Traducció de Xavier Pàmies. Il·lustracions de Calpurnio Blackie Books 352 pàgines. 19,90 euros https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-07-14/backrooms-obsession-i-linfern-de-tu-mateix.html Tue, 14 Jul 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-07-14/backrooms-obsession-i-linfern-de-tu-mateix.html Carlota Gurt Aquestes pel·lícules demostren un canvi de tendència que ens porta a relativitzar el jo Aquestes pel·lícules demostren un canvi de tendència que ens porta a relativitzar el jo Películas Cine Televisión Cine terror Jean-Paul Sartre Cultura Filosofía Estrenos cine Obsession Un fotograma de la pel·lícula 'Obsession' Un fotograma de la pel·lícula 'Obsession' <p>Hi ha una frase de Sartre que ha fet molta fortuna i que diu que l’infern són els altres. Es veu que la frase no vol dir exactament el que sembla (que als altres no hi ha qui els aguanti), sinó una cosa més subtil i menys misantropa que té a veure (crec) amb com ens empresona la mirada dels altres sobre nosaltres. No vull entrar aquí en el sentit real de la frase (confesso que no estic segura d’haver-lo entès), perquè el que m’interessa és precisament que hagi fet fortuna per uns motius falsos, la qual cosa ens indica que ens calia una frase que digués que els altres són odiosos. L’èxit de qualsevol cosa —unes xips amb gust d’ou ferrat, un servei de lloguer de vestits de núvia, una frase de Sartre— rau en el fet que satisfà una necessitat (ja sigui genuïna o creada amb artificis). I diria que el triomf d’aquesta frase va en paral·lel a l’expansió de l’individualisme (<i>aka </i>la glorificació del jo). Però això podria estar canviant (ja em perdonareu si m’he llevat massa optimista). </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-07-14/backrooms-obsession-i-linfern-de-tu-mateix.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-07-12/de-nissaga-de-poder-a-isac-andik-tots-els-succession-catalans.html Sun, 12 Jul 2026 03:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-07-12/de-nissaga-de-poder-a-isac-andik-tots-els-succession-catalans.html Jordi Amat La moda del ‘true crime’ i un teixit empresarial en què l’herència és determinant han imposat codis novel·lescos per interpretar casos com la mort del fundador de Mango La moda del ‘true crime’ i un teixit empresarial en què l’herència és determinant han imposat codis novel·lescos per interpretar casos com la mort del fundador de Mango Isak Andic Mango Negocios Herencias Familia Series drama TV3 Telenovela Libros Literatura Emma Vilarasau Asesinatos Tots els ‘Succession’ catalans En la cultura popular veiem la centralitat de l’hereu, una figura d’una altra època que va exercir una funció econòmica fonamental En la cultura popular veiem la centralitat de l’hereu, una figura d’una altra època que va exercir una funció econòmica fonamental <p>Fa trenta anys va acabar la primera temporada de la veritable <i>Succession </i>catalana: <a href="https://elpais.com/diario/1999/05/11/catalunya/926384855_850215.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/diario/1999/05/11/catalunya/926384855_850215.html"><i>Nissaga de poder</i></a>. El dilluns 15 de juliol de 1996, en horari especial, es va emetre un capítol més llarg de l’habi­tual. En aquella ocasió no es veuria durant la sobretaula, com cada dia entre setmana i abans del programa de la Mari Pau Huguet, sinó després del Telenotícies nit. I com a l’escena prologal del primer capítol de la sèrie, tal com passaria dos anys després <a href="https://elpais.com/diario/1998/05/04/catalunya/894244050_850215.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/diario/1998/05/04/catalunya/894244050_850215.html">al final de la tercera i última temporada</a>, no hi havia cap dubte narratiu sobre quin era el tèrbol nucli d’aquella història de crims i passions entre vinyes i llençols: la relació incestuosa que en el passat havien mantingut els dos protagonistes principals, els pèrfids germans Mateu (Jordi Dauder) i Eulàlia Montsolís (Emma Vilarasau). Aquell secret de família, que actuaria com el fet tràgic que condemnava el destí de la nissaga, també era la clau del que aquella nit els espectadors no van poder resoldre: un nou assassinat. No era el primer ni seria l’últim. No se sabria qui era l’assassí ni tampoc la víctima. O havia mort el fill de l’incest —l’Eduard Estivill/Montsolís, interpretat per Eduard Farelo— o l’odiós Fèlix Montsolís —el primogènit del Mateu, a qui el seu pare havia fet fora de l’empresa de caves perquè era un desastre i estava podrit per l’odi que neix de la manca d’estima. En tot cas, de morts, a la sèrie, en vam anar ben servits. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-07-12/de-nissaga-de-poder-a-isac-andik-tots-els-succession-catalans.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-07-07/punt-de-no-retorn-exposa-la-joventut-dextrema-dreta-i-lesquerra-radical.html Tue, 07 Jul 2026 08:16:19 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-07-07/punt-de-no-retorn-exposa-la-joventut-dextrema-dreta-i-lesquerra-radical.html Tomas Delclos Juanola Dos nous capítols de la sèrie de Raül Gallego parteixen d’una pregunta: per què creix l’atractiu del feixisme? Dos nous capítols de la sèrie de Raül Gallego parteixen d’una pregunta: per què creix l’atractiu del feixisme? Televisión TV3 Aliança Catalana Extrema derecha Cultura Cataluña ‘Punt de no retorn’ Fotograma de la sèrie documental 'Punt de no retorn' Fotograma de la sèrie documental 'Punt de no retorn' <p><i>Punt de no retorn</i> és una sèrie de reportatges periodístics de Raül Gallego que es pengen a <a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/">3Cat</a> sense presses perquè la documentació i la recol·lecció de testimonis demanen una cuina a foc lent. <a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2025-02-26/punt-de-no-retorn-un-emmy-merescut.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2025-02-26/punt-de-no-retorn-un-emmy-merescut.html">Gallego ja ha recollit una colla de premis internacio­nals</a>, des d’un Emmy (2024) fins a reconeixements amb cognoms que honoren la professió i qui els rep (Edward R. Murrow o Miguel Gil). Aquest juny s’han afegit a la col·lecció dos nous exercicis periodístics: un sobre l’extrema dreta i un altre… sobre l’esquerra radical o extrema. I una pregunta comuna: per què creix l’atractiu del feixisme entre els joves? El capítol sobre l’extrema dreta se centra més en l’exposició del seu ideari, i el de l’extrema esquerra... en la necessitat de combatre el feixisme perquè el carrer no sigui seu. La manera de fer de Gallego és prou coneguda. La base són les declaracions que fan i les explicacions que donen una colla de joves, militants dels moviments esmentats. Sense un narrador que estableixi un relat alternatiu al que desgranen els convidats, que espellofen la seva ideologia, al capítol sobre l’extrema dreta s’introdueixen episòdicament, com a única alternativa a allò que l’espectador escolta, uns rètols concisos que repliquen i corregeixen les afirmacions falses més contundents que fan els personatges convidats. Al capítol surten des de formacions clarament neo­nazis fins a partits com <a href="https://elpais.com/noticias/alianca-catalana/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/alianca-catalana/">Aliança Catalana</a> i organitzacions com Hazte Oír. En aquest cas, el programa va a un dels seus centres que tenen oberts com a refugis antiavortistes, on una de les seves militants manifesta que no vol ser bona persona… “vull ser santa”. El subtext és prou clar. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-07-07/punt-de-no-retorn-exposa-la-joventut-dextrema-dreta-i-lesquerra-radical.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-06-26/la-catalunya-plato-vora-casa.html Sat, 27 Jun 2026 03:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-06-26/la-catalunya-plato-vora-casa.html Anna Ballbona Veure el cartró pedra de la ficció fascina, com qui descobreix el truc de màgia; veure el cartró pedra de la realitat angunieja Veure el cartró pedra de la ficció fascina, com qui descobreix el truc de màgia; veure el cartró pedra de la realitat angunieja La Garriga Películas Rodaje Netflix Turismo Renfe Cataluña Cultura La Catalunya “Només et falten uns metres per arribar a casa i veus que hi ha unes tanques per la filmació d’una sèrie” “Només et falten uns metres per arribar a casa i veus que hi ha unes tanques per la filmació d’una sèrie” <p>Això és un dia que arribes a casa a dos quarts de deu del vespre. Fa tres hores que has sortit de Girona en tren. I és clar, aquells vells exercicis matemàtics de “Si un tren surt de tal lloc a una velocitat de...” queden rebentats, noquejats per qualsevol atrocitat quotidiana de trens del país. Només et falten uns metres per arribar a casa i veus que hi ha unes tanques. Avui és el gran dia de la filmació d’una sèrie per a <a href="https://elpais.com/noticias/netflix/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/netflix/">Netflix</a>, <i>Los niños del Brasil</i>, una adaptació d’una novel·la de nazis amagats al Brasil, amb guió del guionista de <a href="https://elpais.com/noticias/the-crown/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/the-crown/"><i>The Crown</i></a>, uau... Ha estat molt divertit veure com transformaven un tram del passeig de la Garriga i algun carrer lateral amb costumisme brasiler i alemany: una pintada pedagògica cridant a la vacunació dels infants brasilers, un escenari tirolès, llocs de fira de menjar i beure alemany... Tot pensadíssim, fins i tot l’enlletgiment dels cartells perquè semblin antics. Ha estat interessant comprovar com els escenaris de cartró pedra poden resultar hiperrealistes i semblar més de veritat que la vida mateixa. Penso en el cartró pedra que ha vist un matrimoni alemany que esperava, al meu costat, <a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-02-01/lectures-de-tren-per-dies-de-caos.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-02-01/lectures-de-tren-per-dies-de-caos.html">que el tren a Girona es posés en marxa</a>. Els he dit que era un caos habitual aquí, però com que hem canviat tres vegades de tren fins que s’ha posat en marxa, no sé fer-los entendre el sentit de res. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-06-26/la-catalunya-plato-vora-casa.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-06-23/bellocchio-no-fa-cap-pamflet-a-portobello.html Tue, 23 Jun 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-06-23/bellocchio-no-fa-cap-pamflet-a-portobello.html Tomas Delclos Juanola La sèrie narra la falsedat judicial que va condemnar el presentador Enzo Tortora per vinculació amb la màfia La sèrie narra la falsedat judicial que va condemnar el presentador Enzo Tortora per vinculació amb la màfia Cine Televisión Crítica Crítica televisión HBO Series drama Aldo Moro Italia Portobello Un fotograma de la sèrie Portobello.  Un fotograma de la sèrie Portobello.  <p>El cineasta Marco Bellocchio (86 anys) demostra amb la sèrie d’<a href="https://elpais.com/noticias/hbo-home-box-office/" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/noticias/hbo-home-box-office/">HBO </a><i>Portobello</i> un notable vigor artístic. Militant de l’esquerra política, té una agenda de temes preferits. El principal: la misèria moral de la política domèstica italiana, per exemple amb l’assassinat d’<a href="https://elpais.com/diario/1978/05/10/internacional/263599208_850215.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/diario/1978/05/10/internacional/263599208_850215.html">Aldo Moro</a> com a episodi significatiu, al qual es va acostar amb el film <i>Bue­nos días, noche</i>, del 2003. Però també la tenebrosa capil·laritat de la màfia o el pes social de la part més retrògrada de la institució eclesiàstica. Les seves afinitats són ben visibles amb la participació en el film d’episodis <i>Amore e Rabia</i>, que aplega Carlo Lizzani, Bernardo Bertolucci, Pier Pao­lo Pasolini i <a href="https://elpais.com/babelia/2026-04-11/jean-luc-godard-un-museo-imaginario-del-cine.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/babelia/2026-04-11/jean-luc-godard-un-museo-imaginario-del-cine.html">Jean-­Luc Godard</a>. Una militància que, de vegades, com en determinat cinema polític dels anys setanta, ell mateix fa caure en obres massa properes a l’agitació simple. Noticias de una violación en primera pàgina, d’aquesta època, era una exposició crítica sobre la premsa conservadora que persisteix —tot i que és un apunt secundari— en els titulars manipuladors i crèduls que mostra a Portobello. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-06-23/bellocchio-no-fa-cap-pamflet-a-portobello.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-06-19/aina-clotet-encara-hi-ha-un-abisme-els-nostres-pressuposts-son-molt-inferiors-als-dels-directors.html Fri, 19 Jun 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-06-19/aina-clotet-encara-hi-ha-un-abisme-els-nostres-pressuposts-son-molt-inferiors-als-dels-directors.html Noelia Ramírez Després de l’èxit de la sèrie ‘Això no és Suècia’, l’actriu, guionista i directora estrena ‘Viva’, el seu debut com a directora de cine, premiat a la Setmana de la Crítica Després de l’èxit de la sèrie ‘Això no és Suècia’, l’actriu, guionista i directora estrena ‘Viva’, el seu debut com a directora de cine, premiat a la Setmana de la Crítica Cine Televisión Aina Clotet Directores cine Festivales cine Festival Cannes Películas Mujeres Lloll Bertran Willy Toledo Comedia Albert Garcia P8 QUADERN 21-06-2026 L'actriu i directora Aina Clotet,fotografiada a les oficines de la productora Funicular Films. L'actriu i directora Aina Clotet,fotografiada a les oficines de la productora Funicular Films. <p>“Una absoluta benedicció”, així defineix la directora, guionista i actriu Aina Clotet el seu <a href="https://elpais.com/cultura/cine/2026-05-20/aina-clotet-gana-el-premio-revelacion-de-la-semana-de-la-critica-en-cannes.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/cultura/cine/2026-05-20/aina-clotet-gana-el-premio-revelacion-de-la-semana-de-la-critica-en-cannes.html">triomf al Festival de Canes</a>. La creadora ha tornat de la Croissette premiada a la Setmana de la Crítica com la <a href="https://elpais.com/cultura/cine/2026-05-14/aina-clotet-muestra-en-cannes-la-vida-despues-del-cancer-no-me-centro-en-la-enfermedad-sino-en-la-huella-que-deja.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/cultura/cine/2026-05-14/aina-clotet-muestra-en-cannes-la-vida-despues-del-cancer-no-me-centro-en-la-enfermedad-sino-en-la-huella-que-deja.html">millor interpretació revelació</a> per <i>Viva</i>, el seu debut com a directora de llargmetratges. La fita arriba 30 anys després de començar amb 12 anys com a actriu a TV3 amb <i>Estació d’enllaç</i>, un trampolí que la va impulsar a combinar sèries per al gran públic com <i>Velvet</i> o <i>Hierro</i> amb projectes més independents i estimulants com els de Mar Coll, o confiar en aventures com <i>La filla d’algú</i> <i>―</i>una de les seves millors interpretacions―, pel·lícula col·lectiva que era un projecte de final de carrera de l’ESCAC. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-06-19/aina-clotet-encara-hi-ha-un-abisme-els-nostres-pressuposts-son-molt-inferiors-als-dels-directors.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-06-15/pellicules-amb-suvtitols.html Mon, 15 Jun 2026 09:36:15 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-06-15/pellicules-amb-suvtitols.html Carlota Gurt No es tracta dels típics errors de manca de pronoms: la magnitud dels despropòsits als subtítols de les plataformes és de primer nivell No es tracta dels típics errors de manca de pronoms: la magnitud dels despropòsits als subtítols de les plataformes és de primer nivell Traducción Películas Series televisión Cultura Catalán CARLES RIBAS P8 QUADERN 07-06-2026 BENDIT "El que m’emprenya més de tot plegat és que en acabar el capítol et recorden que aquell producte audiovisual s’ha subtitulat amb el suport de la Generalitat" "El que m’emprenya més de tot plegat és que en acabar el capítol et recorden que aquell producte audiovisual s’ha subtitulat amb el suport de la Generalitat" <p>Tinc per costum mirar les <a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/">pel·lícules</a> estrangeres amb subtítols. Els motius per fer-ho són diversos: sentir la interpretació original de l’actor, aprofitar per exercitar-me en l’altra llengua, evitar les traduccions una mica forçades que els professionals de la traducció per a doblatge inevitablement han de fer de vegades per tal que els llavis de l’actor lliguin amb el so, etcètera. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-06-15/pellicules-amb-suvtitols.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-06-11/la-televisio-publica-no-ha-de-ser-una-eina-pastoral.html Thu, 11 Jun 2026 17:29:55 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-06-11/la-televisio-publica-no-ha-de-ser-una-eina-pastoral.html Tomas Delclos Juanola TVE i TV3 fan un seguiment fora de tota mesura del viatge del Papa TVE i TV3 fan un seguiment fora de tota mesura del viatge del Papa Televisión Papa León XIV Sagrada Familia TV3 TVE P6 QUADERN 14-06-2026 TV 1 L'Especial Sagrada Família a 3Cat L'Especial Sagrada Família a 3Cat <p>Era previsible que les dues televi­sions públiques de més cobertura a Catalunya (TVE i TV3), si donen misses dominicals, quan es tractava de seguir <a href="https://elpais.com/quadern/2026-06-10/per-que-els-llibertins-no-shan-oposat-al-papa-lleo-xiv.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/2026-06-10/per-que-els-llibertins-no-shan-oposat-al-papa-lleo-xiv.html">la visita del Papa </a>hi dediquessin més hores de les que serien informativament raonables (TVE tots els dies, TV3 particularment quan va ser a Catalunya). Que el Vaticà hagi pensat un viatge pastoral molt atractiu, on es tocaven totes les tecles, unes amb més intensitat que d’altres, no ha de portar aquestes televisions a fer-ne un seguiment incondicional. Perquè el problema d’aquests dies no ha estat solament la dedicació intensiva a l’assumpte, que, cal admetre-ho, presentava episodis d’un particular interès; el problema ha estat la quantitat de convidats al plató i a les tertúlies —per exemple periodistes de publicacions confessionals— que més que anàlisi feien catequesi. A l’hora d’explicar els ritus litúrgics, es dedicaven a desxifrar misteris de la fe sense prendre cap distància prudent. I igualment en l’aspecte ciutadà o social. Per això mateix, el teleespectador embafat acabava agraint l’aparició d’altra mena de convidats, com ara <a href="https://elpais.com/noticias/beth-gali/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/beth-gali/">Beth Galí</a> a <i>La torre del cel</i> (TV3) manifestant-se contrària que s’hagués continuat la construcció de la Sagrada Família, un projecte inacabat de Gaudí. L’arquitecta sostenia una opinió que ja es va formular als anys setanta, però que ha perdut força perquè alguns dels signants d’aquell manifest ja fa temps que van fer el seu particular <i>mea culpa</i>. “Com vam poder equivocar-nos tant”, va dir un Oscar Tusquets totalment penedit. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-06-11/la-televisio-publica-no-ha-de-ser-una-eina-pastoral.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-06-02/enric-auquer-cada-vegada-que-surto-genero-comentaris-dodi-perque-parlo.html Tue, 02 Jun 2026 08:36:46 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-06-02/enric-auquer-cada-vegada-que-surto-genero-comentaris-dodi-perque-parlo.html Toni Polo Bettonica En un moment dolç de la seva carrera, l’actor protagonitza ‘Ravalejar’, una sèrie sobre el desnonament real del restaurant Can Lluís En un moment dolç de la seva carrera, l’actor protagonitza ‘Ravalejar’, una sèrie sobre el desnonament real del restaurant Can Lluís Series televisión Actores Cine Televisión Barrios Barcelona Cultura Cataluña CARLES RIBAS Enric Auquer L'actor Enric Aquer L'actor Enric Aquer <p>S’acaba d’estrenar a HBO la sèrie <a href="https://elpais.com/quadern/2026-05-23/ravalejar-pinta-be.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/2026-05-23/ravalejar-pinta-be.html"><i>Ravalejar</i></a>, un retrat molt dur d’una Barcelona que lluita per sobreviure entre la misèria, la delinqüència, el narcotràfic, a través de la historia (real) d’una família (la del director, Pol Rodríguez) que va haver de lluitar contra el desnonament del seu restaurant centenari. Enric Auquer (Rupià, Baix Empordà, 37 anys) interpreta un dels fills de la família, l’Àlex, que ho intenta tot per evitar el desastre.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-06-02/enric-auquer-cada-vegada-que-surto-genero-comentaris-dodi-perque-parlo.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/B2LQEXVWJRGX3E5WG2KK7DWDNY.jpg?auth=f19f4b74576868835ae69cf6404833705c2712698c46912bc522e2ef08222375" width="3500" height="2334" alt="Enric Auquer i Maria Rodríguez Soto en un fotograma de 'Ravalejar'"></img> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-05-19/grandesa-i-miseries-de-sopa-de-cabra.html Tue, 19 May 2026 21:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-05-19/grandesa-i-miseries-de-sopa-de-cabra.html Jordi Amat El documental “Tornar enrere”, dirigit per Jordi Call i estrenat al programa Sense Ficció, destaca la grandesa del directe de la banda gironina, però també les enveges entre ells i els diners que s’acaben El documental “Tornar enrere”, dirigit per Jordi Call i estrenat al programa Sense Ficció, destaca la grandesa del directe de la banda gironina, però també les enveges entre ells i els diners que s’acaben Televisión Música Músicos Sopa de Cabra Gerard Quintana Grupos música Cataluña TV3 3Cat QUADERN SOPA DE CABRA El grup Sopa de Cabra El grup Sopa de Cabra <p>“Si ens deixen un moment sols, us fotré la bronca”. Ho diu Josep Thió ―guitarrista i compositor de Sopa de Cabra― a l’arrencada de l’esplèndid documental que és <i>Sopa de Cabra. Tornar enrere</i>. Abans els hem vist uns segons al final d’un concert. Són ells, ja grans, dalt de <a href="https://www.youtube.com/watch?v=R8kbUW5LVwo" rel=""><u>l’escenari al Festival de Cap Roig</u></a> de l’estiu passat. Han triomfat una altra nit. Després la càmera segueix Gerard Quintana (tenia 60 anys) i un músic d’acompanyament caminant pels passadissos que els porten al camerino. I ve l’escena en qüestió. Thió (59) es treu la samarreta i demana als càmeres que marxin, vol parlar amb el grup. No hi ha felicitat ni relaxament. Hi ha tensió i males vibracions. El bateria Josep “Pepe” Bosch se’n va. Gerard Quintana travessa el pla resignat. A fora hi ha Francesc “Cuco” Lisicic, el baixista afeblit per la malaltia, que entra. El mànager, que és el cervell comercial dels retorns, espera fora. No sabem què passa dins, però hi ha mala maror. La decisió argumental de Jordi Call, el director, és atractiva, tant com ho era el testimoni de la parella de Carles Sabater a <a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2024-10-29/carles-sabater-lestrella-que-va-viure-a-la-mirada-dels-demes.html" rel=""><i><u>No espereu res de mi</u></i></a> (2024), també de Call. Hi ha la grandesa del directe, amb el públic enfervorit, però també les misèries de les enveges i els diners que s’acaben. Mai trobaràs mitificació endolcida. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-05-19/grandesa-i-miseries-de-sopa-de-cabra.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-05-19/la-barcelona-inhospita-de-lexcepcional-serie-yo-siempre-a-veces.html Tue, 19 May 2026 10:12:17 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-05-19/la-barcelona-inhospita-de-lexcepcional-serie-yo-siempre-a-veces.html Tomas Delclos Juanola Ana Boga debuta com a actriu a la nova producció dels Javis i defensa una maternitat irrenunciable malgrat tot Ana Boga debuta com a actriu a la nova producció dels Javis i defensa una maternitat irrenunciable malgrat tot Los Javis Series televisión Barcelona Televisión Movistar Crítica televisión Cultura Actores Sophie Köehler / Movistar Plus+ Ana Boga, en un momento de 'Yo siempre a veces'. Ana Boga en un fotograma de 'Yo siempre a veces'. Ana Boga en un fotograma de 'Yo siempre a veces'. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/RQAKTJT5PZDDXEFM6ZNI5FEB4Q.jpg?auth=1f18a401f18baf7ea7a4107d6f2dd6ff2db4df72650b2e2001513d9344be5011" width="7883" height="4434" alt="Ana Boga en un fotograma de 'Yo siempre a veces'."></img><p><a href="https://elpais.com/television/series/2026-05-05/yo-siempre-a-veces-ellas-nunca.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/television/series/2026-05-05/yo-siempre-a-veces-ellas-nunca.html"><i>Yo siempre a veces</i></a> (Movistar) és la darrera producció <a href="https://elpais.com/noticias/los-javis/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/los-javis/">dels Javis</a>, amb una fitxa artística bàsicament femenina. Les seves creadores són Marta Bassols i Marta Loza. El guió és seu i d’Almudena Monzú, i les dues Martes també intervenen en la direcció, amb Claudia Costafreda i Ginesta Guindal. Al repartiment hi ha Marta Bassols, Paco Tous, Belén Ponce de León, María de Medeiros (amb un paper episòdic), Diane Guerrero, Neus Asensi, Juani Ruiz, Jordi Vilches… En aquest apartat, però, cal esmentar molt particularment el bon treball dels dos protagonistes. A David Menéndez ja el coneixíem, però la debutant Ana Boga és una descoberta excepcional. Més enllà de les obligacions narratives, és capaç de transmetre una inusual, absolutament creïble, autenticitat.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-05-19/la-barcelona-inhospita-de-lexcepcional-serie-yo-siempre-a-veces.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-05-06/sala-30-finestra-a-lart-amb-fuet-i-albert-pla.html Wed, 06 May 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-05-06/sala-30-finestra-a-lart-amb-fuet-i-albert-pla.html Tomas Delclos Juanola El programa, de vuit capítols, celebra l’aniversari del Macba amb una tertúlia d’artistes vinculats al museu El programa, de vuit capítols, celebra l’aniversari del Macba amb una tertúlia d’artistes vinculats al museu Televisión Albert Pla Macba Crítica televisión Arte Joan Fontcuberta Artistas Cultura Sala 30 Albert Pla i Manolo Laguillo en un fotograma de 'Sala 30' Albert Pla i Manolo Laguillo en un fotograma de 'Sala 30' <p><i>Sala 30</i> és un programa de vuit capítols de 40 minuts que vol celebrar <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2025-01-21/el-macba-cumple-30-anos-reivindicando-los-derechos-civiles-y-el-decolonialismo.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2025-01-21/el-macba-cumple-30-anos-reivindicando-los-derechos-civiles-y-el-decolonialismo.html">els 30 anys del Macba</a> amb una tertúlia d’artistes que tenen o han tingut vinculacions amb el museu. Són quatre o cinc persones, més el presentador, <a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-04-21/albert-pla-victoria-camps-eva-armisen-miquel-de-palol-i-altres-personalitats-de-la-cultura-recomanen-un-llibre-per-sant-jordi.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-04-21/albert-pla-victoria-camps-eva-armisen-miquel-de-palol-i-altres-personalitats-de-la-cultura-recomanen-un-llibre-per-sant-jordi.html">Albert Pla</a>, prenent un piscolabis de fuet i pa amb tomàquet a l’exterior d’una masia. Mentre els grans museus acostumen a ser institucions instal·lades a les grans urbs, aquesta convocatòria té un aire pagesívol i, exagerant, de pixapins d’estiueig. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-05-06/sala-30-finestra-a-lart-amb-fuet-i-albert-pla.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-01/la-humiliacio-de-pasolini.html Fri, 01 May 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-01/la-humiliacio-de-pasolini.html Jordi Llovet El cineasta i escriptor va sofrir a causa de la seva orientació política comunista, les seves pel·lícules i la seva vida sexual El cineasta i escriptor va sofrir a causa de la seva orientació política comunista, les seves pel·lícules i la seva vida sexual Cine autor Pier Paolo Pasolini Fascismo Comunismo Fritz Lang Italia Antonio Gramsci Ideologías Política Universal Images Group North America LLC / Alamy Stock Photo (Alamy Stock Photo) P7 QUADERN 03-04-2026 LLOVET Pier Paolo Pasolini l'any 1970. Pier Paolo Pasolini l'any 1970. <p>L’any 1974 <a href="https://elpais.com/babelia/2026-01-01/pier-paolo-pasolini-entre-nosotros.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/babelia/2026-01-01/pier-paolo-pasolini-entre-nosotros.html">Pasolini</a> va ser víctima d’una humiliació tenebrosa, de les moltes que va sofrir a causa de la seva orientació política —membre del Partit Comunista Italià fins que l’en van expulsar—, les seves pel·lícules i la seva vida sexual. Maria Antonietta Macchiocchi ensenyava des de feia dos cursos a la Universitat de Vincennes —on van anar a parar els professors revolucionaris senyalats arran dels fets del <a href="https://elpais.com/noticias/mayo-del-68/" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/noticias/mayo-del-68/">maig de 1968</a>—, després que va ser acomiadada de la Universitat de Roma a causa de les seves idees polítiques. Com va dir ella mateixa en unes declaracions a un diari italià, “[a Vincennes] vaig transformar la meva càtedra en un espai de llibertat en un lloc en què això era viable”. Hi havia dirigit, l’any 1973, un seminari sobre <a href="https://elpais.com/babelia/2023-04-01/antonio-gramsci-el-profeta-de-la-derrota.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/babelia/2023-04-01/antonio-gramsci-el-profeta-de-la-derrota.html">Gramsci,</a> i aquell any dedicava el curs al feixisme europeu.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-01/la-humiliacio-de-pasolini.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p>