Feed MRSS-S Noticias, elpais.com, quadern, la-cronica-de-el-pais-catalunya ca https://elpais.com Sat, 22 Jul 2023 19:15:51 GMT https://elpais.com/quadern/2023-07-22/terra-blanc-i-blava.html Sat, 22 Jul 2023 19:15:51 GMT https://elpais.com/quadern/2023-07-22/terra-blanc-i-blava.html Ramon Besa El poble més perico de Catalunya és Olost del Lluçanès El poble més perico de Catalunya és Olost del Lluçanès David Ramos (Getty Images) L'afició de l'Espanyol en el derbi contra el Barcelona. L'afició de l'Espanyol en el derbi contra el Barcelona. <p>No es tracta d’una afirmació, tampoc d’una llegenda i encara menys d’una deducció extreta de les dades de socis i aficionats de què disposa l’<a href="https://elpais.com/noticias/rcd-espanyol/" target="_blank">Espanyol</a>. Fins i tot pot ser que sigui simplement una sensació, constatable en qualsevol cas, mai desmentida i encara menys dissimulada, des de sempre present en un dels pobles més punters de la comarca 43 del país d’ençà que el maig va ser aprovada pel Parlament. Olost no ha dissimulat mai el sentit de pertinença al club blanc-i-blau de molts dels seus aficionats al futbol ni la seva rivalitat amb els seguidors del <a href="https://elpais.com/noticias/fc-barcelona/" target="_blank">Barça</a>.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2023-07-22/terra-blanc-i-blava.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2023-07-14/una-televisio-en-obert-per-als-amics-del-cinema.html Fri, 14 Jul 2023 16:45:03 GMT https://elpais.com/quadern/2023-07-14/una-televisio-en-obert-per-als-amics-del-cinema.html Tomas Delclos Juanola VerdiClàssics emet diàriament a Catalunya unes tretze pel·lícules VerdiClàssics emet diàriament a Catalunya unes tretze pel·lícules Cultura Cine Charles Chaplin Barcelona Películas Luchino Visconti Stanley Donen Patrice Leconte EL PAÍS Monsieur Verdoux ‘Monsieur Verdoux’, de Chaplin, s’ha pogut veure a VerdiClàssics. ‘Monsieur Verdoux’, de Chaplin, s’ha pogut veure a VerdiClàssics. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/lHDTOVGhLlzONKX6db7tKSg1mBU=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/PJBNM3MUBRFYNAUGWOCT35RE54.jpg" width="1548" height="1200" alt="‘Monsieur Verdoux’, de Chaplin, s’ha pogut veure a VerdiClàssics."></img><p>A Catalunya hi ha un canal de televisió, en obert, sense subscripció, dedicat al cinema. Programa unes tretze pel·lícules al dia, però, alerta!, no qualsevol mamarratxada. Òbviament hi ha títols insignificants, no obstant en una setmana pots trobar <i>Monsieur Verdoux</i> (1947, <a href="https://elpais.com/noticias/charles-chaplin/" target="_blank">Charles Chaplin</a>), <i>Senso</i> (1954, Luchino Visconti), la inquietant raresa de <i>Los ojos sin rostro</i> (1960, Georges Franju)… per destacar-ne algunes d’un catàleg amb moltes manyagues a l’ànima cinèfila. És <a href="https://verdiclassics.tv/" target="_blank">VerdiClàssics</a> i amb això està tot dit. Es tracta de portar la cultura d’allò que fa temps es van anomenar sales d’art i assaig a la pantalla petita sense que suposi excloure títols de menor rang o el pur, i digne, entreteniment.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2023-07-14/una-televisio-en-obert-per-als-amics-del-cinema.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2023-07-10/calleu-hipoglucids-la-immensa-empremta-dun-mestre.html Mon, 10 Jul 2023 16:22:09 GMT https://elpais.com/quadern/2023-07-10/calleu-hipoglucids-la-immensa-empremta-dun-mestre.html Jessica Mouzo Quintáns Hi ha mestres que et queden ben enganxats a l’ànima com un Boomer de maduixa àcida a la sola de la sabata. Són els bons, els que et sacsegen la raó a la classe i t’emportes a casa a la motxilla quan sona el timbre Hi ha mestres que et queden ben enganxats a l’ànima com un Boomer de maduixa àcida a la sola de la sabata. Són els bons, els que et sacsegen la raó a la classe i t’emportes a casa a la motxilla quan sona el timbre Cultura Literatura Matemáticas Profesorado Estudiantes Galicia Cee Periodismo María José López (Europa Press) Inicio del curso escolar en Andalucía Un professor fa clase a uns estudiants. Un professor fa clase a uns estudiants. <p>L’altre dia em va entrar una cosa a l’ull. Era un borrissol de nostàlgia de la mida d’un vedell. I una, que és al·lèrgica a la pols, el pol·len i les gramínies, va deixar anar una marea de llagrimots que li rodolaven galtes avall entrebancant-se els uns amb els altres. En&nbsp;<a href="https://www.facebook.com/vozcarballo/videos/1343019452921050">un vídeo&nbsp;</a>penjat a Facebook, Don Pedro, el professor de Matemàtiques que ens va ensenyar les equacions i la vida a diverses generacions de nanos a l’Agra de Raíces de&nbsp;<a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2021-08-23/no-hay-bar-que-por-bien-no-venga.html">Cee (la Corunya),</a>&nbsp;s’acomiadava per sempre a l’institut, de la docència i dels seus últims alumnes. Ell —l’últim mestre amb tracte de <i>don</i>, reivindicava— penjava el guix davant d’un auditori ple d’adolescents que l’aplaudia a més no poder. La jubilació l’esperava a l’altra banda de la porta del pati. “Us estimo moltíssim. Me’n recordaré de vosaltres tota la vida”, va dir entre sanglots. I nosaltres d’ell.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2023-07-10/calleu-hipoglucids-la-immensa-empremta-dun-mestre.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2023-04-28/totes-volem-ser-susan-sarandon.html Fri, 28 Apr 2023 11:35:15 GMT https://elpais.com/quadern/2023-04-28/totes-volem-ser-susan-sarandon.html Ana Pantaleoni Giralt Primera experiència en una catifa vermella al carrer Verdi, per on va passejar l’actriu després de parlar sobre ‘Thelma i Louise’: “Érem dues dones envoltades d’un mar d’homes fumant puros” Primera experiència en una catifa vermella al carrer Verdi, per on va passejar l’actriu després de parlar sobre ‘Thelma i Louise’: “Érem dues dones envoltades d’un mar d’homes fumant puros” Cultura Cine Susan Sarandon Actrices Hollywood Geena Davis Alberto Paredes (Europa Press) Susan Sarandon asiste al BCN Film Festival por la proyección de ‘Thelma & Louis’ Susan Sarandon al BCN Film Fest. Susan Sarandon al BCN Film Fest. <p>Catifa vermella molt a prop de casa. Hi arribo en bici. Abans de sortir, exclamo eufòrica: “Veuré la <a href="https://elpais.com/noticias/susan-sarandon/" target="_blank">Susan Sarandon</a>!”. Me’n vaig amb el cap cot. Resulta que els habitants adolescents de la casa no saben qui és. I encara pitjor: ni tan sols pregunten què fa. Qui els va parir. Ningú no em pot treure la il·lusió. Avui ve una estrella de Hollywood a Gràcia.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2023-04-28/totes-volem-ser-susan-sarandon.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2023-04-22/la-casa-inventada-del-mag-lari.html Sat, 22 Apr 2023 08:05:31 GMT https://elpais.com/quadern/2023-04-22/la-casa-inventada-del-mag-lari.html Tomas Delclos Juanola L’artista converteix un casalot de Castellserà en un espai per a la memòria i la llegenda L’artista converteix un casalot de Castellserà en un espai per a la memòria i la llegenda Cultura Magia Barcelona Espectáculos Artistas Teatro EL PAÍS LARI El Mag Lari, a casa seva a Castellserà, a Lleida. El Mag Lari, a casa seva a Castellserà, a Lleida. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/n1vXSbL34B4FhJKqWeI1mxQXtMo=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/4CEIU3K4X5HZVCS7VSW3JASLSE.jpg" width="4624" height="3468" alt="El Mag Lari, a casa seva a Castellserà, a Lleida."></img><p>Des que Josep Maria Lari Viaplana (Barcelona, 49 anys), <a href="https://elpais.com/cat/2015/12/09/cultura/1449660378_851080.html" target="_blank">el Mag Lari, </a>va comprar l’any 2018 el casalici de la família Tarragona al poblet lleidatà de Castellserà hi ha dedicat quatre anys a transformar, amb les seves mans i eines, els 1.500 metres quadrats d’estances i racons. Ara és la Casa dels Àngels. Però no es tracta de reconstruir, posem per cas, suposats oripells del vuit-cents o tornar-li l’austeritat agrària que, potser, un dia va tenir aquesta casa pairal de 1580. El que ha fet Lari és inventar-se unes cambres extremadament guarnides amb mobiliari, quadres o objectes que surten de tota una vida comprant a brocanters, antiquaris o trobats en uns encants. I no solament això. També hi ha records familiars, peces de la història de la màgia cedides per amics o institucions, vestits i aparells que ha fet servir als seus espectacles, etcètera. L’equipament de la infermeria són estris del pare i l’avi, sanitaris. Els escolapis de Sant Antoni han deixat en dipòsit la maleta de jocs de mans del pare Wenceslao Ciuró, autor d’estimadíssims tractats de màgia. “De cap manera he volgut fer un museu de la màgia o del Mag Lari. Aquesta mena de museus no tenen gaire sentit ara”, comenta Lari, mentre m’acompanya amb gran gentilesa, i passió pel detall, a visitar aquest casalot de molt bon veure.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2023-04-22/la-casa-inventada-del-mag-lari.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2023-03-28/la-lluita-de-christian-garcia-cada-dia-hi-veig-diferent-pero-no-pitjor.html Tue, 28 Mar 2023 12:39:55 GMT https://elpais.com/quadern/2023-03-28/la-lluita-de-christian-garcia-cada-dia-hi-veig-diferent-pero-no-pitjor.html Ramon Besa El periodista parla sobre un futur encara incert, però no fosc, com a pacient de la malaltia de Stargardt El periodista parla sobre un futur encara incert, però no fosc, com a pacient de la malaltia de Stargardt Periodismo Periodistas Enfermedades Ceguera Deportes Radio ELISENDA PONS (EPC) Christian Garcia Christian García va oferir una xerrada a Casa Seat, a Barcelona. Christian García va oferir una xerrada a Casa Seat, a Barcelona. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/YD5aogafL9ynM0RodnMnfMQLAjo=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/QS4W7ZKMXRCVBHQLVH5IGVN75I.jpg" width="5760" height="3840" alt="Christian García va oferir una xerrada a Casa Seat, a Barcelona."></img><p>Hi ha cua per veure un <a href="https://elpais.com/noticias/periodismo/" target="_blank">periodista </a>que no hi veu de nom Christian García. Té un currículum tan extens i ric que mereix atenció per si sol i això explicaria, per tant, l’expectació despertada a la Casa Seat en el marc del cicle de conferències <i>afterwork</i> que organitza <i>El Periódico.</i> Ha treballat amb José María García, Jordi Basté, Josep Cuní i Joaquim Maria Puyal en emissores tan diferents com Antena 3, Catalunya Ràdio i Ona Catalana per després assumir càrrecs de direcció a TV3 i de responsabilitat a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Així doncs, pot parlar amb criteri de la gestió, de la informació i del lideratge en la ràdio i la televisió esportives, a l’auditori més exigent i a l’aula de qualsevol universitat. Ara, però, no es presenta ni se’l demana per parlar de la seva visible i contrastada trajectòria professional sinó d’un futur encara incert, però no fosc, com a pacient de <a href="https://www.macula-retina.es/enfermedad-de-stargardt/">la malaltia de Stargardt.</a></p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2023-03-28/la-lluita-de-christian-garcia-cada-dia-hi-veig-diferent-pero-no-pitjor.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2023-03-13/mort-als-eufemismes.html Mon, 13 Mar 2023 17:16:04 GMT https://elpais.com/quadern/2023-03-13/mort-als-eufemismes.html Juan I. Irigoyen L’educació es converteix en un d’aquells textos fastuosos i carregats de paraules complexes buscades en els sinònims de Wordreference L’educació es converteix en un d’aquells textos fastuosos i carregats de paraules complexes buscades en els sinònims de Wordreference Maternidad Paternidad Bebés Médicos Niños Educación Educación infantil GETTY Un padre con sus hijos en una imagen de archivo. Un pare amb els seus fills. Un pare amb els seus fills. <p>Acostumo a recriminar-li a la memòria una pila de records inútils, alguns fins i tot nocius i convertits en rancúnia. Em passava, per exemple, que no podia oblidar un examen de <a href="https://elpais.com/cultura/2023-03-09/la-rae-da-por-zanjada-la-polemica-con-la-tilde-de-solo-se-puede-poner-si-quien-escribe-cree-que-puede-haber-ambiguedad.html">Llengua i Literatura</a> de l’escola primària i no entenia per què. Assegut davant de les professores del curs em van demanar que expliqués un eufemisme. Llavors, amb 12 anys, ho vaig resoldre com ho faig sempre quan estic fora de joc: fent-me (o almenys intentant-ho) el graciós. “<i>Enterrar la batata</i> [en l’argot popular argentí, tenir relacions sexuals]”, vaig contestar. Es va fer un silenci, evidentment incòmode, i després d’esbufegar i mirar-se entre elles amb cara de poquíssims amics, em van deixar anar: “Mira, gracietes, el que acabes de dir no només és groller, sinó que també és incorrecte. El que acabes de dir és una metàfora, no un eufemisme”. Des de llavors, i per simple autoprotecció, no vaig tornar a pensar gaire en els eufemismes i la capacitat de fer el ridícul. Fins fa uns dies.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2023-03-13/mort-als-eufemismes.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2023-03-03/leuforica-persistencia-de-rtv-de-cardedeu.html Fri, 03 Mar 2023 17:26:46 GMT https://elpais.com/quadern/2023-03-03/leuforica-persistencia-de-rtv-de-cardedeu.html Tomas Delclos Juanola No admet publicitat i està sostinguda per voluntaris i socis No admet publicitat i està sostinguda per voluntaris i socis Periodismo Comunicación Televisión Televisión privada Televisión pública TV3 Youtube Cataluña Albert Garcia (EL PAÍS) Maria Lopez y Manel Calbet RTVC DVD 1149 21/02/23 En a imagen, Maria Lopez Rovira, directora de RTVC junto a Manel Calbet presidente de la junta de la associacion de RTVC. Radio Televiso Cardedeu (RTVC). Cardedeu, 21 de enero de 2023 [ALBERT GARCIA] DVD 1149 21/02/23 En a imagen, Maria Lopez Rovira, directora de RTVC junto a Manel Calbet presidente de la junta de la associacion de RTVC. Radio Televiso Cardedeu (RTVC). Cardedeu, 21 de enero de 2023 [ALBERT GARCIA] <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/oqIcDLFDDRIdZdKvfkg4ri-6IH0=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/HJED6EIP65HOVORLV6NOQYXOFM.jpg" width="3780" height="2520" alt="DVD 1149 21/02/23 En a imagen, Maria Lopez Rovira, directora de RTVC junto a Manel Calbet presidente de la junta de la associacion de RTVC. Radio Televiso Cardedeu (RTVC). Cardedeu, 21 de enero de 2023 [ALBERT GARCIA]"></img><p>Abans que a <a href="https://elpais.com/noticias/tv-3-television-catalunya/" target="_blank">TV3 </a>triomfés <i>Eufòria</i>, una televisió local, la de Cardedeu, vivia l’inesperat èxit d’<i>Objectiu Paki </i>(OP), un <i>talent show</i> musical amb un format idèntic al del concurs de TV3. Això sí, més humil i entranyable. Una exconcursant del programa de Cardedeu TV també ho serà d’aquesta edició d’<i>Eufòria</i>, Jimena, de Granollers. Però les semblances s’acaben aquí. OP neix amb unes ambicions que van més enllà de fer engreixar un audímetre. Ho recorda Maria López, la directora de RTVC. “El programa es planteja durant la pandèmia des del Casal Paki, que agrupa jovent del poble. Es pensa en un <i>talent show</i> confinat com a remei emocional. Es comença a treballar, s’aixeca el confinament i el projecte es va fent gros. Tothom s’hi anima. El càsting final ja és presencial i les votacions fan petar la web. Les quatre gales de la primera temporada s’emetien al canal de Cardedeu i es podien veure a YouTube. Vist l’èxit, La Xarxa d’emissores locals demana emetre-ho en diferit i es comença a parlar d’una coproducció. S’introdueix la convivència dels concursants el cap de setmana que no hi ha gala. Les candidatures arriben de tot arreu i més de 20 televisions locals connecten en directe o l’emeten en diferit”.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2023-03-03/leuforica-persistencia-de-rtv-de-cardedeu.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2023-02-28/una-cobra-a-lhotel-cita-amb-un-especialista-a-atrapar-serps-verinoses-i-la-seva-presa.html Tue, 28 Feb 2023 11:47:07 GMT https://elpais.com/quadern/2023-02-28/una-cobra-a-lhotel-cita-amb-un-especialista-a-atrapar-serps-verinoses-i-la-seva-presa.html Jacinto Antón Emocionant trobada a Egipte amb un expert tradicional que captura perillosos ofidis Emocionant trobada a Egipte amb un expert tradicional que captura perillosos ofidis Egipto Cultura Serpientes Pirámides Egipto Tutankamón Hoteles Turismo Turismo cultural EL PAÍS El especialista en capturar serpientes Abdul Hamed, con una cobra en el jardín del Hotel New Memnon de Luxor. L'especialista en capturar serps Abdul Hamed, amb una cobra al jardí de l'Hotel New Memnon de Luxor. L'especialista en capturar serps Abdul Hamed, amb una cobra al jardí de l'Hotel New Memnon de Luxor. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/cdQnAmvN_xtBUtvbNY0VFRwEoMc=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/HJDW3SC3GJC5NDC565LJRMO62A.jpeg" width="1600" height="1113" alt="L'especialista en capturar serps Abdul Hamed, amb una cobra al jardí de l'Hotel New Memnon de Luxor."></img><p>“Demà a les vuit vindrà a l’hotel l’home de les serps, et portarà una cobra”. Vaig empassar saliva. No em pensava que seria tan fàcil, però no es pot dir que no fos còmode; que et portin la cobra a l’hotel... Li havia comentat com de passada a l’amo del <a href="https://elpais.com/cultura/2023-02-18/al-valle-de-los-reyes-en-bici-para-una-cita-con-tutankamon.html">New Memnon de Luxor</a>, on estava allotjat, si era possible contactar amb algun especialista d’aquells que a Egipte es dediquen a treure’t les serps de casa, sobretot les verinoses, que són una nosa. Al Sayed, que portava el seu hotelet del West Bank com una versió egípcia del Fawlty Towers, la petició no li va semblar gens estranya, al contrari; res, com si li hagués demanat un altre coixí o la clau del wifi. A vegades t’espanta que els desitjos se’t puguin fer realitat tan fàcilment.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2023-02-28/una-cobra-a-lhotel-cita-amb-un-especialista-a-atrapar-serps-verinoses-i-la-seva-presa.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/YAnZ9__01uIxYp8b05VbIyV7J_8=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/LH4LQTJLRZDQTLVYJSASQ5LMCY.jpeg" width="1600" height="1200" alt="Abdul Hamed, amb una serp a l'Hotel New Memnon."></img> https://elpais.com/quadern/2023-02-03/ets-una-cronodelinquent.html Fri, 03 Feb 2023 17:49:15 GMT https://elpais.com/quadern/2023-02-03/ets-una-cronodelinquent.html Ana Pantaleoni Giralt Raquel Friera i Xavier Bassas són els creadors de l’Institut del Temps Suspès, que busca reapropiar-se del temps robat pel neoliberalisme Raquel Friera i Xavier Bassas són els creadors de l’Institut del Temps Suspès, que busca reapropiar-se del temps robat pel neoliberalisme Tiempo libre Neoliberalismo Vida Salud Bienestar Arte Filosofía MASSIMILIANO MINOCRI (EL PAÍS) Institut del Temps Suspes Raquel Friera i Xavier Bassas són els creadors de l’Institut del Temps Suspès. Raquel Friera i Xavier Bassas són els creadors de l’Institut del Temps Suspès. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/bvoVlGTPoDHcmVsOO3v-DL-4JHU=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/TU5UNB62HJBPTK2XXOAQBEACLU.jpg" width="3052" height="2034" alt="Raquel Friera i Xavier Bassas són els creadors de l’Institut del Temps Suspès."></img><p>No arribo a tot. No dono a l’abast. Aquestes són frases que repetim massa vegades. Ho penso mentre miro el mòbil aturada amb la moto en un semàfor. O quan obro els missatges i em clava un ensurt el clàxon del cotxe de darrere avisant que ja s’ha posat verd el semàfor. La cita és en una botiga de rellotges de l’Eixample. Els protagonistes, una artista i un filòsof. El tema de la conversa: el temps.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2023-02-03/ets-una-cronodelinquent.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2023-01-28/locult-infern-de-les-revistes-erotiques.html Sat, 28 Jan 2023 17:11:44 GMT https://elpais.com/quadern/2023-01-28/locult-infern-de-les-revistes-erotiques.html Tomas Delclos Juanola Jean-Louis Guereña ha investigat la història dels fulletons clandestins espanyols Jean-Louis Guereña ha investigat la història dels fulletons clandestins espanyols Comunicación Revistas Pornografía Prostitución Mujeres Sexo Sexismo EL PAÍS CRÓNICA TOMAS Dos exemplars de revistes eròtiques editades a Barcelona els anys 20 i 30. Dos exemplars de revistes eròtiques editades a Barcelona els anys 20 i 30. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/sjqgVWAjn-d_88kEmfXTlfxwruo=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/QAUR3TGCKJE23DJG2YWCVHEK5E.jpg" width="3346" height="2291" alt="Dos exemplars de revistes eròtiques editades a Barcelona els anys 20 i 30."></img><p>L’hispanista Jean-Louis Guereña (74 anys), fill d’un refugiat republicà, és catedràtic emèrit de la Universitat de Tours. Com a historiador s’ha interessat per assumptes com l’educació, els nacionalismes, la premsa obrera, la censura… I durant vint anys ha treballat l’anomenada història de la intimitat. Ja l’any 2003 va publicar un llibre sobre la <a href="https://elpais.com/noticias/prostitucion/" target="_blank">prostitució</a> a l’Espanya contemporània (Marcial Pons). El 2011, Libris va editar el seu assaig de bibliografia de publicacions eròtiques clandestines espanyoles dels segles XIX i XX, un sorprenent inventari, l’ampliació del qual ha sortit aquest 2022 (<i>Eros de paper</i>, editorial Renacimiento). Aquesta mateixa editorial andalusa va publicar l’any 2019 <i>El sardanista pornógrafo</i>, dedicat a l’activitat professional de Joan Sanxo Farrerons, un dels protagonistes de l’edició eròtica a <a href="https://elpais.com/noticias/barcelona/" target="_blank">Barcelona</a> als anys vint i trenta del segle XX.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2023-01-28/locult-infern-de-les-revistes-erotiques.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2023-01-24/men-vaig-perque-me-nhe-danar.html Tue, 24 Jan 2023 08:49:07 GMT https://elpais.com/quadern/2023-01-24/men-vaig-perque-me-nhe-danar.html Jessica Mouzo Quintáns El dia que agafes un avió, ets una mica com el gat de Schrödinger, que hi ets i no hi ets a la vegada, depèn de com es miri: pendules entre dos llocs i no acabes de ser en cap El dia que agafes un avió, ets una mica com el gat de Schrödinger, que hi ets i no hi ets a la vegada, depèn de com es miri: pendules entre dos llocs i no acabes de ser en cap Aeropuertos Galicia Trabajo Empleo Familia Anxo Iglesias (EL PAÍS) LAVACOLLA Assaig d'embarcament amb figurants a la nova terminal de l'aeroport de Santiago de Compostela. Assaig d'embarcament amb figurants a la nova terminal de l'aeroport de Santiago de Compostela. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/s4xrH3tVU9JutUoqRowgLraOs_k=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/R76H4CA34NECVFO62BTO6Q4LIE.jpg" width="2550" height="1890" alt="Assaig d'embarcament amb figurants a la nova terminal de l'aeroport de Santiago de Compostela."></img><p>No em van cabre les galetes a la maleta. Abans d’agafar l’avió, volia parar a Pandejuevo, l’obrador del meu amic Diego, a comprar uns pots de galetes per portar a la redacció de tornada a <a href="https://elpais.com/noticias/barcelona/" target="_blank">Barcelona</a>, però em vaig passar amb els quilos —de roba— i, entre l’abric de llana de Zara o les galetes de mantega, vaig optar per l’Amancio. Molt mala amiga, però molt ben vestida.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2023-01-24/men-vaig-perque-me-nhe-danar.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2023-01-17/oh-contramestre-el-meu-contramestre.html Tue, 17 Jan 2023 09:15:45 GMT https://elpais.com/quadern/2023-01-17/oh-contramestre-el-meu-contramestre.html Jacinto Antón ‘La Perla Negra’ catalana, el veler naufragat a Chipiona, ha perdut un dels membres fonamentals de la seva tripulació ‘La Perla Negra’ catalana, el veler naufragat a Chipiona, ha perdut un dels membres fonamentals de la seva tripulació EL PAÍS 'La perla negra' catalana, naufragada en el arrecife de Chipiona. 'La perla negra' catalana, naufragada a l'escull de Chipiona. 'La perla negra' catalana, naufragada a l'escull de Chipiona. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/HzinJE4E7-m5Zh0cbZyFi1cgL1U=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/U2ZT7K7UMFB6RI2WAGADITNHDM.jpeg" width="1600" height="900" alt="'La perla negra' catalana, naufragada a l'escull de Chipiona."></img><p>No tinc bones notícies per donar-vos de&nbsp;<i>La Perla Negra</i>, el<a href="https://elpais.com/noticias/veleros/" target="_blank"> veler català </a>naufragat l’abril passar a Salmedina, el traïdor escull davant del far de Chipiona, i rescatat amb penes i treballs —després de ser saquejat per pirates moderns— i enviat per carretera sobre un camió góndola a una drassana gallega, tot un periple. L’embarcació, on vaig viure les més intenses de les meves comptades aventures marineres (per sort no el naufragi: aquell dia no hi era per pura xamba), es panseix a terra, com diria Conrad, i les darreres imatges que n’he vist, capturades per un desolat capità Javier Herrero, són el patètic testimoni d’un desastre sense pal·liatius; fins on jo sé, irremeiable. No tenia més mal aspecte el vapor&nbsp;<i>Nan-Shan</i>&nbsp;del capità MacWhirr arribant a Fu-chou després de travessar aquell terrible tifó, “com si arribés la fi del món, després d’entreveure les costes del Més Enllà Etern, d’on cap vaixell retorna per concedir repòs, a terra ferma, a la seva tripulació”.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2023-01-17/oh-contramestre-el-meu-contramestre.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/klMLehJkpQ9T4YMsJ_3mTtmei_w=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/2MX2LHZJMNE4VJA6RZBI4KZCCI.jpeg" width="777" height="1600" alt="L'interior devastat de 'La perla negra', al Ferrol."></img> https://elpais.com/quadern/2022-12-30/aprendre-i-desaprendre.html Fri, 30 Dec 2022 18:27:04 GMT https://elpais.com/quadern/2022-12-30/aprendre-i-desaprendre.html Ramon Besa No hauria imaginat mai que podria arribar a ser tan feliç com a docent fins que he deixat de ser-ho No hauria imaginat mai que podria arribar a ser tan feliç com a docent fins que he deixat de ser-ho David Expósito Un estudiante levanta la mano para hacer una pregunta en una clase en la Facultad de Ciencias de la Información de la Universidad Complutense de Madrid. Un estudiant aixeca la mà per fer una pregunta a una professora a la facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense de Madrid. Un estudiant aixeca la mà per fer una pregunta a una professora a la facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense de Madrid. <p>“No sé si m’explico!”</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2022-12-30/aprendre-i-desaprendre.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2022-12-16/fer-volar-un-piano.html Fri, 16 Dec 2022 19:06:39 GMT https://elpais.com/quadern/2022-12-16/fer-volar-un-piano.html Tomas Delclos Juanola L’il·lusionista Josep Maria Llàcer ha dedicat la vida a vendre i fabricar màgia L’il·lusionista Josep Maria Llàcer ha dedicat la vida a vendre i fabricar màgia Cultura Magia Barcelona Espectáculos Comercios Establecimientos comerciales Gianluca Battista (EL PAÍS) Tienda Magia Jose M. Llacer regenta la botiga de màgia Selecciones Mágicas. Jose M. Llacer regenta la botiga de màgia Selecciones Mágicas. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/VZCALepdpgP6JkrBv2wQdQGgvgY=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/CCN4X6V4QNALTFZQHKV5Q6NXJU.jpg" width="6244" height="4165" alt="Jose M. Llacer regenta la botiga de màgia Selecciones Mágicas."></img><p>Any 1985. A Scala Barcelona, un piano i el seu pianista flotaven i feien tombarelles a l’aire. Qui va fer que això fos possible va ser Josep Maria Llàcer i el seu enginy mecànic per a la levitació. També eren seus mecanismes que feien aparèixer un tigre en una gàbia que segons abans ocupava una senyoreta o aconseguien que dos cavalls s’esvaïssin. Llàcer va subministrar altres engranatges per a mistèriques levitacions. Potser la més singular va ser la que va permetre al <a href="https://elpais.com/noticias/magia/" target="_blank">mag</a> Antón que una imatge de l’apòstol s’enlairés davant la catedral de Santiago de Compostela en un any jacobeu. Per aconseguir-ho cal ser un bon artesà de miracles. La prova és que quan el piano volador va viatjar a la Scala del Meliá a Madrid i uns operaris ignorants van polir el ressort…aquella nit el piano va caure.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2022-12-16/fer-volar-un-piano.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/BRKOagAZuz0PFV4XXZN2cX7kJaE=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/GBRTEUA6QJGIVO5WYE7E5YEGFE.jpg" width="7648" height="5101" alt="Detalls de la col·lecció de Llacer a la seva botiga. "></img> https://elpais.com/quadern/2022-11-22/la-familia-del-barca-en-els-temps-de-ronaldinho.html Tue, 22 Nov 2022 17:18:31 GMT https://elpais.com/quadern/2022-11-22/la-familia-del-barca-en-els-temps-de-ronaldinho.html Ramon Besa La figura de l’empleat de club desapareix per l’intervencionisme de les juntes directives. Els últims acomiadaments al Camp Nou han estat sorprenents i extemporanis La figura de l’empleat de club desapareix per l’intervencionisme de les juntes directives. Els últims acomiadaments al Camp Nou han estat sorprenents i extemporanis FC Barcelona Camp Nou Fútbol Ronaldinho Jugadores Barcelona Ligas fútbol FC Barcelona Tribuna de prensa Tribuna de premsa del Camp Nou situada a la tercera graderia de tribuna de l'estadi. Tribuna de premsa del Camp Nou situada a la tercera graderia de tribuna de l'estadi. <p>—Ha arribat Ronaldinho?</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2022-11-22/la-familia-del-barca-en-els-temps-de-ronaldinho.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2022-11-15/el-periodisme-el-millor-ofici-ni-de-conya.html Tue, 15 Nov 2022 11:32:18 GMT https://elpais.com/quadern/2022-11-15/el-periodisme-el-millor-ofici-ni-de-conya.html Jessica Mouzo Quintáns Hi ha dies —i històries— que et trenquen l’ànima en mil bocins i fas el cor fort perquè és el que toca, però el que voldries és baixar de la vida una estona i deixar-ho tot Hi ha dies —i històries— que et trenquen l’ànima en mil bocins i fas el cor fort perquè és el que toca, però el que voldries és baixar de la vida una estona i deixar-ho tot Albert Garcia (EL PAÍS) salva Luis Escuder (dos anys i mig) durant una visita de dues pallasses de l'ONG Pallapupas a l'habitació on està hospitalitzat. Luis Escuder (dos anys i mig) durant una visita de dues pallasses de l'ONG Pallapupas a l'habitació on està hospitalitzat. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/314KyagmyDnHo6ICZ-0d8KkpmFQ=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/J2UYYT5IPJEMJHZHRKG636PFIQ.jpg" width="2511" height="2511" alt="Luis Escuder (dos anys i mig) durant una visita de dues pallasses de l'ONG Pallapupas a l'habitació on està hospitalitzat."></img><p>Hi ha dies en què el <a href="https://elpais.com/noticias/periodismo/" target="_blank">periodisme</a> s’exerceix tremolant. De fred, de por, de ràbia. De pena o angoixa, també. Tremolant de cap a peus. Com quan&nbsp;entrem, per primer cop, en una unitat de cures intensives durant el pitjor moment de la primera onada de la pandèmia i ens cau el món a sobre. Com una sacsejada de realitat, després de tants dies comptant malalts i morts des de casa, la crisi sanitària tenia veu, ulls i cara. I en el moment, prens notes, i preguntes, i et responen. I afines l’oïda per capturar converses alienes o els sorolls estranys d’aquell lloc poc accessible. Però llavors te’n vas a casa, ordenant el reportatge al cap, i comences a digerir tot el que saps que no explicaràs: el nus que se’t va fer a la gola quan vas veure aquell noi intubat que és gairebé de la teva edat i que no saps si se’n sortirà, o el mal de panxa que encara avui t’atrapa quan penses en aquell altre senyor que, amb la mirada perduda, només esperava que passés el temps i a veure què.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2022-11-15/el-periodisme-el-millor-ofici-ni-de-conya.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2022-11-05/cacadors-de-paraules.html Sat, 05 Nov 2022 16:32:46 GMT https://elpais.com/quadern/2022-11-05/cacadors-de-paraules.html Tomas Delclos Juanola La recol·lecció de termes i fonètiques és a la base dels diccionaris La recol·lecció de termes i fonètiques és a la base dels diccionaris Catalán Lengua Cultura Literatura Joan Coromines Antoni María Alcover Lingüistas IEC Cataluña TONI FERRAGUT L'edifici de la Unió Maçanenca, que alberga el casino La Pau, a la plaça de la Vila de Maçanet de Cabrenys. L'edifici de la Unió Maçanenca, que alberga el casino La Pau, a la plaça de la Vila de Maçanet de Cabrenys. L'edifici de la Unió Maçanenca, que alberga el casino La Pau, a la plaça de la Vila de Maçanet de Cabrenys. <p>La lexicografia té un primer, entretingut, pas: la recol·lecció de vocables. L’estudiós o els seus col·laboradors recorren un determinat territori lingüístic, bussegen en els arxius locals i parlen amb els nadius per documentar termes, locucions, fonètiques… Són els caçadors de paraules.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2022-11-05/cacadors-de-paraules.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/espana/catalunya/2022-11-03/maleida-tur-la-tarifa-del-gas-de-lultim-recurs.html Thu, 03 Nov 2022 19:05:10 GMT https://elpais.com/espana/catalunya/2022-11-03/maleida-tur-la-tarifa-del-gas-de-lultim-recurs.html Ana Pantaleoni Giralt Un grup d’amics aborda per WhatsApp com aconseguir tenir el gas més barat sense trencar l’amistat ni la família Un grup d’amics aborda per WhatsApp com aconseguir tenir el gas més barat sense trencar l’amistat ni la família Cataluña Energía eléctrica Tarifas eléctricas Economía TUR Economía doméstica Ahorro Víctor Sainz gas factura Una consumidora revisa la factura del gas a casa seva. Una consumidora revisa la factura del gas a casa seva. <p>Si no saps què és una<a href="https://elpais.com/noticias/tur-tarifa-electrica-ultimo-recurso/" target="_blank"> tarifa TUR</a> estàs ben fotut. La Muriel se’n va adonar un matí calorós d’octubre. Després del cafè, abans de posar-se a treballar a tot gas, el WhatsApp comença a sonar. Són quatre membres. La Muriel, amb la butxaca foradada però maca; el Borja, el 10 a selectivitat que ho té tot sempre controlat; el Pol, el llest i sensible que sap fer números; i ella, la Débora, que no es dona mai per vençuda i té mala llet, però intel·ligent: la típica mosca que no para d’emprenyar. A continuació, només un fragment de la conversa sobre la TUR que es va produir en el grup d’aquests quatre amics, amb noms ficticis. Qui diu amics, diu coneguts. Tots professionals liberals. I tots pagans de gas i de llum. Per a qui no ho sàpiga, la TUR és la tarifa de l’últim recurs. Després de la TUR, la fi del món.</p><p><a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2022-11-03/maleida-tur-la-tarifa-del-gas-de-lultim-recurs.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2022-10-24/pavellons-molt-llunyans.html Mon, 24 Oct 2022 16:33:27 GMT https://elpais.com/quadern/2022-10-24/pavellons-molt-llunyans.html Jacinto Antón El retrobament amb la romàntica novel·la de M. M. Kaye sobre l’Índia del Raj transporta a la no menys remota Barcelona del 1980 de la primera i captivadora lectura El retrobament amb la romàntica novel·la de M. M. Kaye sobre l’Índia del Raj transporta a la no menys remota Barcelona del 1980 de la primera i captivadora lectura Libros Aventuras India Barcelona Editoriales Marcel Proust Charles Bukowski Novela histórica Afganistán EL PAÍS Ben Cross y Amy Irving, protagonistas de la serie 'Pabellones Lejanos'. Ben Cross y Amy Irving, protagonistas de la serie 'Pabellones Lejanos'. Ben Cross y Amy Irving, protagonistas de la serie 'Pabellones Lejanos'. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/6u0SDnmND83ErFpytC773cfag_I=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/NJJROBN7IRD5ROOU5PMW3MABHU.jpg" width="1080" height="1440" alt="Ben Cross y Amy Irving, protagonistas de la serie 'Pabellones Lejanos'."></img><p>Som els llibres que llegim i les seves pàgines viatgen sempre amb nosaltres, en la nostra pell i la nostra sang, convertits en àncores de la nostra identitat i de la nostra memòria. Aquesta sentida declaració ve a tomb perquè m’he retrobat amb, atenció, <i>Pabellones lejanos</i>, la romàntica novel·la de M. M. (Mary Margaret) Kaye sobre l’Índia del Raj que a molts tant ens va emocionar fa anys i que s’ha convertit en el record en sinònim de sentiments desfermats, grans aventures en paratges remots, i antic amors. El retrobament amb el llibre coincideix amb la notícia que és un dels títols que recuperaran els amics de Zenda-Edhasa en la seva magnífica col·lecció de clàssics de l’aventura; i també amb els retrets que em fa un lector (sota l’intimidatori sobrenom de García Márquez) de, en els meus articles, “simplificar la cultura”, “escollir i elogiar autors formalment plans, de literatura de consum” i “amb els seus quatre temes produir miopia del present”. Probablement té raó i la vida m’hauria anat millor si hagués llegit més Proust i menys Sven Hassel.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2022-10-24/pavellons-molt-llunyans.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/Nga3rcRQLrIPilhz2j7NqavwOl0=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/S32DOQE3QVAQTNBHCETX5AZILI.jpeg" width="2048" height="1536" alt="L'edició del 1980 de 'Pabellones Lejanos'."></img> https://elpais.com/quadern/2022-10-10/el-plor-del-bosc.html Mon, 10 Oct 2022 13:45:44 GMT https://elpais.com/quadern/2022-10-10/el-plor-del-bosc.html Ramon Besa Hi ha dies que no s’hi cap, fins al punt que la gestió de la gent es presenta tan complicada com la de la massa forestal Hi ha dies que no s’hi cap, fins al punt que la gestió de la gent es presenta tan complicada com la de la massa forestal Bosques Bosques Naturales Medio ambiente Montañas Gianluca Battista (EL PAÍS) Caza jabalies Collserola Caça de senglars a Collserola, en una batuda de desembre a Sant Just Desvern. Caça de senglars a Collserola, en una batuda de desembre a Sant Just Desvern. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/JpRY1w9PX7r4-EYNJJZHGlPO9f0=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/VAJCZERA55BEPFL2VUGE4ELZ5I.jpg" width="4500" height="3002" alt="Caça de senglars a Collserola, en una batuda de desembre a Sant Just Desvern."></img><p>“Espera i veuràs, estimat Ramon!”.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2022-10-10/el-plor-del-bosc.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2022-09-30/elles-son-dames-victorianes-del-xxi.html Fri, 30 Sep 2022 07:09:22 GMT https://elpais.com/quadern/2022-09-30/elles-son-dames-victorianes-del-xxi.html Ana Pantaleoni Giralt Punkis Decimonòniques és un pòdcast de dues lletraferides, la llibretera Carlota Freixenet i l’editora Blanca Pujals Punkis Decimonòniques és un pòdcast de dues lletraferides, la llibretera Carlota Freixenet i l’editora Blanca Pujals Virginia Woolf Literatura Feminismo Escritores Libros Podcast Librerías Editoriales Carles Ribas (EL PAÍS) Punkis Decimonòniques Gravació del podcast Punkis Decimonòniques, fet per Carlota Freixenet i Blanca pujals, amb públic a Jok. Gravació del podcast Punkis Decimonòniques, fet per Carlota Freixenet i Blanca pujals, amb públic a Jok. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/vbPXjjK5P_5fqObrhfr5mqUz7Ek=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/USTL4MBHJFCLZA46XU4XBXAVUI.JPG" width="5184" height="3456" alt="Gravació del podcast Punkis Decimonòniques, fet per Carlota Freixenet i Blanca pujals, amb públic a Jok."></img><p>“Però com és que vas a una lectura de <a href="https://elpais.com/noticias/virginia-woolf/" target="_blank">Virginia Woolf</a> si no n’has llegit res?”. La veu de mestretites d’una companya de feina, per dir-ne d’alguna manera, em retrona al cap. Que idiota, la tia. Doncs és clar que he llegit <i>La senyora Dalloway</i>, sé que l’escriptora es deia Adeline i que es va suïcidar al riu ficant-se pedres a les butxaques. Però millor no fer cas de les ànimes negres i pujar a la moto.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2022-09-30/elles-son-dames-victorianes-del-xxi.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2022-09-24/la-sobrassada-guanya.html Sat, 24 Sep 2022 14:47:00 GMT https://elpais.com/quadern/2022-09-24/la-sobrassada-guanya.html Andreu Manresa Montserrat L’embotit mallorquí és històric i contemporani per la seva reiteració, gairebé rutinària, obsessiva entre els addictes L’embotit mallorquí és històric i contemporani per la seva reiteració, gairebé rutinària, obsessiva entre els addictes Sobrasada Alimentación Embutidos Productos agrarios Animales Gastronomía Baleares Carles Ribas (EL PAÍS) Pig slaughter La sobrassada madura en un ambient una mica canviant que transforma l'aliança de la carn i el greix del porc. La sobrassada madura en un ambient una mica canviant que transforma l'aliança de la carn i el greix del porc. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/RP04z6YJ9I4e6Ny66mJ_TLdPpnc=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/2GZAY6ORTBFARKS6HQGS2QIU7U.jpg" width="3402" height="2268" alt="La sobrassada madura en un ambient una mica canviant que transforma l'aliança de la carn i el greix del porc."></img><p>La <a href="https://elpais.com/cat/2020/01/11/opinion/1578768447_648201.html" target="_blank">sobrassada no és un genèric</a> -una imitació comuna- ni tampoc té un sol sabor, és la suma de matisos i temps. L’embotit mallorquí (illenc i de més lluny) és històric i contemporani per la seva reiteració, gairebé rutinària, obsessiva entre els addictes.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2022-09-24/la-sobrassada-guanya.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2022/09/06/catalunya/1662447349_645027.html Tue, 06 Sep 2022 07:05:20 GMT https://elpais.com/cat/2022/09/06/catalunya/1662447349_645027.html Ramon Besa S’ha fantasiejat tant amb la vida de poble, que a la ciutat alguns han acabat alimentant els senglars com si formessin part d’un paisatge somniat S’ha fantasiejat tant amb la vida de poble, que a la ciutat alguns han acabat alimentant els senglars com si formessin part d’un paisatge somniat Èxode rural Població rural Barcelona Població Espai rural Animals Migració Fauna Demografia Espècies Medi ambient senglars,sha,fantasiejar,vida,poble,ciutat,haver,acabar,alimentar,senglar,formar part,dun,paisatge,somniar GIANLUCA BATTISTA Senglars al centre del barri barceloní de Vallvidrera. Senglars al centre del barri barceloní de Vallvidrera. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2022/09/06/catalunya/1662447349_645027_1662447473_noticia_normal.jpg" width="980" height="616" alt="Senglars al centre del barri barceloní de Vallvidrera. "></img><p>Acabo de veure passar la guineu per davant de casa meva a Perafita, tocada la una de la matinada, i espero expectant l’arribada matinera dels caçadors que esmorzen, sempre disposats a abatre senglars, que són animals depredadors, sobretot de cereals i hortalisses, i igual de temibles a la carretera que al bosc, especialment des que no queden llops, almenys al Lluçanès. No em va passar mai pel cap de donar menjar a un senglar en les meves passejades per Collserola de tornada a Barcelona, ni fujo de les rates de la plaça Catalunya des que vaig saber com les tractava el <em>tío</em> Ratero en el llibre de Miguel Delibes.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2022/09/06/catalunya/1662447349_645027.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/cat/2022/07/27/catalunya/1658903923_401298.html Wed, 27 Jul 2022 06:48:33 GMT https://elpais.com/cat/2022/07/27/catalunya/1658903923_401298.html Ana Pantaleoni La setmana laboral de quatre dies es dibuixa com un al·licient per treballar millor La setmana laboral de quatre dies es dibuixa com un al·licient per treballar millor Esgotament professional Jornada laboral Depressió Horaris treball Malalties mentals Malalties Condicions treball Empreses Medicina Feina Economia Salut poder,ser,feliç,feina,setmana,laboral,quatre,dia,dibuixar,al·licient,treballar,millor SHIRONOSOV (V (GETTY IMAGES) Un jove esgotat al seu lloc de feina. Un jove esgotat al seu lloc de feina. <img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2022/07/27/catalunya/1658903923_401298_1658904233_noticia_normal.jpg" width="980" height="654" alt="Un jove esgotat al seu lloc de feina. "></img><p>Es pot ser feliç a la feina? La pregunta me l’he repetit una vegada i una altra aquests mesos pandèmics en què l’estrès laboral ha pogut amb més d’un. I quan ho pregunto, molts diuen que no. Però mantinc, sempre, l’optimisme.</p><p><a href="https://elpais.com/cat/2022/07/27/catalunya/1658903923_401298.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p>