<?xml version="1.0" encoding="utf-8"?>
<rss version="2.0" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/">
  <channel>
    <title>Feed MRSS-S Noticias</title>
    <description>Feed MRSS-S Noticias, elpais.com, quadern, literatura</description>
    <language>ca</language>
    <link>https://elpais.com</link>
    <lastBuildDate>Thu, 04 Jun 2026 07:32:26 GMT</lastBuildDate>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/quadern/literatura/2026-06-04/josep-carner-lunic-poeta-editat-amb-excellencia.html</guid>
      <title>L’edició crítica de Josep Carner, “el més català de tots els poetes”</title>
      <pubDate>Thu, 04 Jun 2026 07:32:26 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/quadern/literatura/2026-06-04/josep-carner-lunic-poeta-editat-amb-excellencia.html</link>
      <dc:creator>Jordi Llovet</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Gràcies a la tasca de Jaume Coll, un work in progress, tot lector sabrà com es van gestar tots i cada un dels seus poemes</dcterms:alternative>
      <description>Gràcies a la tasca de Jaume Coll, un work in progress, tot lector sabrà com es van gestar tots i cada un dels seus poemes</description>
      <category>Josep Carner</category>
      <category>Poesía</category>
      <category>Cataluña</category>
      <category>Crítica literaria</category>
      <category>Editoriales</category>
      <category>Escritores</category>
      <category>Cultura</category>
      <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/KWIJCTIX3BB23PUM5SJM7F6ARA.JPG?auth=af8c9e5295bdcd223cd2459d395221d2f46fd410693947781fc787c1a91933f3" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>Josep Maria Sagarra i Plana(ANC)</media:credit>
        <media:title>P7 QUADERN 07-06-2026 LLOVET</media:title>
        <media:text>Josep Carner (c.1920)</media:text>
        <media:description>Josep Carner (c.1920)</media:description>
      </media:content>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/opinio/2026-06-03/el-pou-insondable-de-thomas-mann.html" title="El pou insondable de Thomas Mann" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/AN6VEZF5UFDUTBGXWA7P3XU7G4.jpg?auth=ffda73385cacfd9b00ce9663cc5d61c8c1974388db845088be0a16c91303113c" height="2707" width="3871"/>
      </atom:link>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/club-de-lectura/2026-06-01/roger-bastida-conversara-amb-els-lectors-sobre-passeig-de-gracia-al-club-de-lectura.html" title="Roger Bastida conversarà amb els lectors sobre ‘Passeig de Gràcia’ al club de lectura" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/3W56ZCZKSVESDHRA4AFKLCUFMY.jpg?auth=5d563cf4d83ae155768455905b6a70f15a300edf5b9a0f9bc42a952b4862a8af" height="3879" width="5818"/>
      </atom:link>
      <content:encoded>&lt;p&gt;El prestigi d’una &lt;a href="https://elpais.com/quadern/literatura/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/literatura/"&gt;literatura nacional&lt;/a&gt; no es mesura solament per la qualitat dels seus textos, ni tan sols per la quantitat de lectors que aquests puguin assolir, sinó també per un factor que, possiblement, desapareixerà d’aquí a pocs decennis: la crítica que genera una obra, les vicissituds de tota creació i les de la composició d’un llibre. Això és especialment cert en el cas de la poesia.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-06-04/josep-carner-lunic-poeta-editat-amb-excellencia.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/quadern/literatura/2026-06-01/15-llibres-recomanats-pels-critics-de-quadern-el-maig-de-2026.html</guid>
      <title>15 llibres recomanats pels crítics de Quadern el maig de 2026 </title>
      <pubDate>Mon, 01 Jun 2026 13:01:49 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/quadern/literatura/2026-06-01/15-llibres-recomanats-pels-critics-de-quadern-el-maig-de-2026.html</link>
      <dc:creator>Quadern</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Novel·les d’Empar Moliner i Pere Pena, la recuperació de Puig i Ferreter o assaig de Llucia Ramis, Òscar Andreu i Elisabet Coll-Vinent </dcterms:alternative>
      <description>Novel·les d’Empar Moliner i Pere Pena, la recuperació de Puig i Ferreter o assaig de Llucia Ramis, Òscar Andreu i Elisabet Coll-Vinent </description>
      <category>Escritores</category>
      <category>Libros</category>
      <category>Literatura</category>
      <category>Crítica literaria</category>
      <category>Novela</category>
      <category>Ensayo</category>
      <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/DRYSWYFASFFIHFLACR5JF4OAKE.jpg?auth=6e2cd9e2cecbb175b7b454977d0ab28ce3964e44bcac75b5974799109039f552" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title>QUADERN maig</media:title>
      </media:content>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-04-18/les-65-recomanacions-dels-critics-de-quadern-per-sant-jordi-2026.html" title="Les 65 recomanacions dels crítics de ‘Quadern’ per Sant Jordi 2026 " rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/H6KBYDB6OZCB5OMDQMTRKZI2RA.JPG?auth=c0919c4538c735434a631f1fefeac7533292d3122e8ac5cea08e2104b5f6f47f" height="1200" width="1600"/>
      </atom:link>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-30/15-llibres-recomanats-pels-critics-de-quadern-el-marc-de-2026.html" title="15 llibres recomanats pels crítics de Quadern el març de 2026 " rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/REIQONNSNNBHHE7QL7Z3WEAY6A.jpg?auth=a85be3ca30551bbf3640b80b36cb53fe54dd62d51d7f3e07d2449daf58cd6fba" height="2222" width="3333"/>
      </atom:link>
      <content:encoded>&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-12/i-despres-de-sant-jordi-que-els-25-llibres-mes-esperats-de-la-primavera.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-12/i-despres-de-sant-jordi-que-els-25-llibres-mes-esperats-de-la-primavera.html"&gt;També hi ha vida (literària) després de Sant Jordi&lt;/a&gt;. Vet aquí quinze llibres que els crítics de &lt;i&gt;Quadern &lt;/i&gt;han recomanat durant el mes de maig. Hi trobareu novel·la, assaig i algunes recuperacions importants. &lt;/p&gt;&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/2MD4CCHRHNCNPOMRF6XLNRGKK4.JPG?auth=98cbbb58d129a6e515d0b41a2372c55c76a90f27011558af618755aafa9564e5" width="2000" height="3049"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Instruccions per viure sense ella &lt;/h3&gt;Empar Moliner
Columna
224 pàgines. 20,91 euros

Situada com a mínim a la mateixa altura qualitativa que ‘Benvolguda’, la novel·la té com a protagonista una dona que decideix governar el rumb de les circumstàncies. Per Ponç Puigdevall&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/233TZG34SJAJNNRJZQD3LVKVNI.JPG?auth=2541a0d60e1be1a29f69a4977111ad030ba9270615d1e6c55d70ccec4d370c60" width="835" height="1275"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;El darrer viatge de la goleta Panda&lt;/h3&gt;Jordi Maluquer de Motes 
Editorial Base
256 pàgines. 20 euros

Jordi Maluquer de Motes, prestigiós nom de la historiografia catalana i espanyola, s’ha deixat temptar per la ficció amb ‘El darrer viatge de la goleta Panda’, on recrea la vida del capità Pere Gibert. Per Jaume Claret Miranda&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/H7B26KESBZFIDLTWVPMMHLE5WE.png?auth=ed1ff3dd4d1ab41431f9d9cafdb6c63538b046bd772d770f7878643f5583e3fc" width="493" height="749"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Camins de França&lt;/h3&gt;Joan Puig i Ferreter
Pròleg d'Enric Casasses
776 pàgines
24,90 euros @10,99 euros
Publicació: 20 de maig

‘Camins de França’ és la gran novel·la de la primera meitat del segle XX, celebrada per Joan Fuster o Gabriel Ferrater, però poc llegida. Per Miquel Bonet&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/SXHK6VBDIJHGHJQQKWFJEJ3Q6E.JPG?auth=5b79949ec133a2bb9d8025c30d74c7725b6c3ec6cb3a32c08fe84ba0df604449" width="800" height="1142"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Feminisme gòtic&lt;/h3&gt;Núria Gómez Gabriel i Ingrid Guardiola
H&amp;O
186 pàgines. 20 euros

Feminisme gòtic és una investigació al voltant de la construcció cultural de la monstra, és a dir, les “emanacions femenines de caràcter sobrenatural, mòrbid, misteriós, tremend, fins i tot abjecte” que han resistit històricament a l’ideal. Per Ofèlia Carbonell&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/ZDHUA3ZNTBCKXLD3BQ6GIJABQM.JPG?auth=9887afebbbf8fd288514c8ff929a665e172186b1b1155f3f164b86017252d9dd" width="962" height="1420"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Sota la pell, un arbre &lt;/h3&gt;Pere Pena 
Eclecta
552 pàgines. 24,90 euros

Pere Pena fa un exercici de “postmemòria” sobre la Guerra Civil a la novel·la ‘Sota la pell, un arbre’, on trena les peripècies de l’anecdotari local d’un poble, Serós. Per Ponç Puigdevall&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/W66HJNMVC5HVPENMFNCKZC3EN4.jpeg?auth=e26cbbf218b3388fb13f9b4b4484ba63dd101df2144291a9fc08ba23cf5432d8" width="719" height="1130"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Un metre quadrat&lt;/h3&gt;Llucia Ramis
Anagrama
248 pàgines. 19,90 euros

L’escriptora mallorquina relata a ‘Un metre quadrat’ la deriva de Barcelona i el mercat immobiliari ara que les cases han esdevingut un bé d’inversió. Per Clara Blanchar&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/7Z5ZSWNQDBBCFH7WDDQFZPI56Q.JPG?auth=474d24b1a7c68a28b7b4e4735655db80a318d1197bccc6bbe64402e3e9519498" width="2000" height="3045"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Fricandónation &lt;/h3&gt;Miquel Bonet 
Destino
296 pàgines. 20,90 euros @9,99

Al dictat del Segell Fosc, l’autor ens du a les bambolines de l’alta restauració i fa una feina impecable: festius episodis bufonescos i un enginy d’esperit satíric que tot ho cohesiona. Per Ponç Puigdevall&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/IZU4HIY6F5BB7BHPNKL5G5NK24.JPG?auth=006dabb77acbc4674e988a62e199c6c5f14088de0261241fbbe229268a8a836a" width="1339" height="1890"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Leviatan. O la matèria, forma i poder d’una república eclesiàstica i civil&lt;/h3&gt;Thomas Hobbes.
Traducció de les versions anglesa i llatina, presentació i edició a cura de Josep Monserrat Molas i Roger Castellanos Corbera
Edicions UB
736 pàgines. 45 euros

Juntament amb el professor Roger Castellanos Corbera, el catedràtic de filosofia Josep Monserrat ha traduït el llibre de Hobbes, una de les obres cabdals de la filosofia moderna. Per Joan Burdeus&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/HK5T7AJQYFD5NAKX4LWP666O44.JPG?auth=59a0bb7d26de4c11c18c8fb4290a9d577533a6745d75a34ad1edc4ee2ecbf662" width="822" height="1294"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Vull vestir com tu &lt;/h3&gt;Elisabet Coll-Vinent  
Ara Llibres
96 pàgines. 11,95 euros

L’autora d’aquest breu assaig fa un exercici d’honestedat brutal escassa en el sector de la moda. Per Mar Rocabert&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/FRISJGKQY5BQJKPNX4MIEBS4CY.JPG?auth=a4917468ab6ec00084f34e0d0ee18a3429fe9e1800a765c3a1423bebb1f99c04" width="702" height="1052"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Tota la vida buscant &lt;/h3&gt;Kae Tempest 
Traducció de Maria-Arboç Terrades
L’Altra. 352 pàgines. 22,90 euros

L’autor reclama tendresa i una lectura pausada a ‘Tota la vida buscant’, la seva segona novel·la, protagonitzada per algú que torna al poble natal després de la presó. Per Aïda Camprubí Hinojosa&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/PBZJIACHFJBBFOAG6P4PJRZN4Y.JPG?auth=64970cb1f46ba6ad19e3d9b61abe95c4004e343452083e35939f90c4e48bc5ee" width="1198" height="1740"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Arquitectura d’estiueig &lt;/h3&gt;Lluís Cuspinera i Pepo Segura 
Edicions de la Garriga Secreta
432 pàgines. 50 euros

L’investigador Lluís Cuspinera recupera en un llibre il·lustrat l’edat de plata catalana en l’arquitectura modernista. Per Xavier Vidal-Folch&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/HU3AUOAY7ZGJJJXFRJOLTEMAVI.jpg?auth=ae5d3a49fa1d981294dc5431727cad9f8b3d5af1f33e5404c0167f70449f08ea" width="660" height="934"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Manual de defensa del català&lt;/h3&gt;Òscar Andreu
Univers
80 pàgines. 12,95 euros

L’èxit del ‘Manual de defensa del català’ conflueix en la tendència recent de l’increment de la consciència lingüística. Per Rudolf Ortega&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/BTONEUCLVNGDZHWJ7HO5YUAEDY.JPG?auth=2d6b4ecfb9080259e62bf7477434fb448ce0d607b957763b696185eb74cf5a59" width="868" height="1329"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;A l’est de l’Edèn&lt;/h3&gt;John Steinbeck
Traducció de Miquel Sorribas
L’Agulla Daurada
728 pàgines. 27,90 euros

El premi Nobel torna a les llibreries amb noves traduccions: els relats de ‘La gran vall’ i la novel·la ‘A l’est de l’Edèn’, epopeia generacional que és la seva obra més complexa. Per Adrià Pujol&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/PNJZDVLPK5HCVLEWFLMIZSAXXY.JPG?auth=c7ba3788976275a67e2eddee27dd7f1bb1176f4e91c7a9609a48766119653d33" width="1260" height="1892"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Amèlia de les Camèlies&lt;/h3&gt;Etna Miró
Cap de brot
304 pàgines. 21 euros

A banda de no desdenyar una divertidíssima i alhora seriosa introspecció moral d’uns personatges que, més que persones, semblen unes encercladores fluctuacions psicològiques que ens arriben a través de l’immens aparell analític —divisions, subdivisions, oposicions— de què disposa l’autora, és també una manera de dur a la pràctica el que P. G. Wodehouse creia que havia de ser la literatura, “una comèdia musical sense música”. Per Ponç Puigdevall&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/WOLFA6L5NBBSZHLHDYB7WQZJA4.JPG?auth=cd9ec4d7fa7d8171f64db2909cd886925308ea9d7ab3b30fda07278be7295865" width="815" height="1329"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Popol Wuj. El llibre sagrat dels maies k’iche’  &lt;/h3&gt;Edició de Sam Colop
Traducció de Ramon Pelegrí
Manifest Llibres
200 pàgines. 17 euros

El ‘Popol Wuj’ explora les emocions destructives que sorgeixen al cor dels homes i dels déus: la supèrbia, l’enveja i la por. Com llegir el llibre sagrat dels maies des de la contemporaneïtat, per Oriol Regué Sendrós&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-06-01/15-llibres-recomanats-pels-critics-de-quadern-el-maig-de-2026.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-31/no-vagis-dautentic-tothom-copia-per-anar-a-la-moda.html</guid>
      <title>‘Vull vestir com tu’, d’Elisabet Coll-Vinent: No vagis d’autèntic, tothom copia per anar a la moda</title>
      <pubDate>Sun, 31 May 2026 03:30:00 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-31/no-vagis-dautentic-tothom-copia-per-anar-a-la-moda.html</link>
      <dc:creator>Mar Rocabert Maltas</dc:creator>
      <dcterms:alternative>L’autora d’aquest breu assaig fa un exercici d’honestedat brutal escassa en el sector</dcterms:alternative>
      <description>L’autora d’aquest breu assaig fa un exercici d’honestedat brutal escassa en el sector</description>
      <category>Crítica literaria</category>
      <category>Literatura</category>
      <category>Crítica</category>
      <category>Literatura catalana</category>
      <category>Moda</category>
      <category>Diseñadores moda</category>
      <category>Maison Margiela</category>
      <category>París</category>
      <category>Pasarelas moda</category>
      <category>Lujo</category>
      <category>Moda alternativa</category>
      <category>Ensayo</category>
      <category>Georg Simmel</category>
      <category>Walter Benjamin</category>
      <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/Y57SZCS46ZC7NN3EXQXJBPF3VI.JPG?auth=00e06caf9198a245000c38ceadd109ffb45aedd2780501d1a2725a7e783425a0" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>ACN</media:credit>
        <media:title>P4 QUADERN 31-05-2026 WEB</media:title>
        <media:text>Elisabet Coll-Vinent, autora de 'Vull vestir com tu'.
</media:text>
        <media:description>Elisabet Coll-Vinent, autora de 'Vull vestir com tu'.
</media:description>
      </media:content>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/2026-05-28/que-se-nha-fet-de-les-antenes-periodistiques-deugeni-dors.html" title="Què se n’ha fet, de les antenes periodístiques d’Eugeni d’Ors?" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/5IJEVI6Z6FAX3CBGO5ZV5AYOUQ.JPG?auth=c711a7c1a5e79fb7029b4d20029d565959bb98b106c5e4a22ba674ba450641a3" height="1841" width="1357"/>
      </atom:link>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-29/josep-montserrat-a-la-cultura-catalana-li-ha-costat-molt-tenir-les-condicions-per-traduir-una-obra-com-el-leviatan.html" title="Josep Monserrat: “A la cultura catalana li ha costat molt tenir les condicions per traduir una obra com el ‘Leviatan’”" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/3WRURSQUIRCDRPW4EI2OZZAKVM.JPG?auth=59b595a2b8dc2df773740c0f827e3bac734149b88af60dfbfff7865dcd7c836c" height="3284" width="5000"/>
      </atom:link>
      <content:encoded>&lt;p&gt;Després d’uns anys com a observadora de la moda, havent trepitjat moltes vegades la &lt;a href="https://elpais.com/smoda/2026-04-17/la-080-en-el-puerto-de-barcelona-una-pasarela-luminosa-sin-mar-de-fondo.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/smoda/2026-04-17/la-080-en-el-puerto-de-barcelona-una-pasarela-luminosa-sin-mar-de-fondo.html"&gt;passarel·la 080&lt;/a&gt; i entrevistat &lt;a href="https://elpais.com/cat/2021/07/02/estilo/1625226256_492602.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/cat/2021/07/02/estilo/1625226256_492602.html"&gt;uns quants dissenyadors&lt;/a&gt;, m’atreviria a dir que als catalans —fent aquest generalisme tan absurd com vàlid— no els interessa gaire la moda, com tampoc tenen cultura de moda. Només per això, el breu assaig &lt;i&gt;Vull vestir com tu&lt;/i&gt;, d’Elisabet Coll-Vinent, crida l’atenció enmig d’un pantà de Sau en les seves pitjors hores que és l’edició de llibres en català sobre la temàtica.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-31/no-vagis-dautentic-tothom-copia-per-anar-a-la-moda.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/HK5T7AJQYFD5NAKX4LWP666O44.JPG?auth=59a0bb7d26de4c11c18c8fb4290a9d577533a6745d75a34ad1edc4ee2ecbf662" width="822" height="1294"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Vull vestir com tu &lt;/h3&gt;Elisabet Coll-Vinent  
Ara Llibres
96 pàgines. 11,95 euros</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-30/pere-pena-trena-les-peripecies-de-lanecdotari-local-del-seu-poble-a-sota-la-pell-un-arbre.html</guid>
      <title>Pere Pena fa un exercici de “postmemòria” sobre la Guerra Civil a la novel·la ‘Sota la pell, un arbre’</title>
      <pubDate>Sat, 30 May 2026 03:30:01 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-30/pere-pena-trena-les-peripecies-de-lanecdotari-local-del-seu-poble-a-sota-la-pell-un-arbre.html</link>
      <dc:creator>Ponç Puigdevall</dc:creator>
      <dcterms:alternative>L’autor trena les peripècies de l’anecdotari local d’un poble, Serós</dcterms:alternative>
      <description>L’autor trena les peripècies de l’anecdotari local d’un poble, Serós</description>
      <category>Literatura catalana</category>
      <category>Literatura</category>
      <category>Crítica literaria</category>
      <category>Guerra civil</category>
      <category>Guerra civil española</category>
      <category>Exilio</category>
      <category>Republicanos</category>
      <category>Nacionales</category>
      <category>España</category>
      <category>Cataluña</category>
      <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/V37YMS2TQVDURKWF52AYOWKWI4.JPG?auth=af5e8d76f05ace16896184cfebfea064e2ea765b1633bbf8af346933c3b49df5" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>Carles Ribas</media:credit>
        <media:title>P4 QUADERN 31-05-2026</media:title>
        <media:text>El poeta Pere Pena (Seròs, Lleida 1962)-</media:text>
        <media:description>El poeta Pere Pena (Seròs, Lleida 1962)-</media:description>
      </media:content>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/2026-05-28/per-que-a-monzo-li-agrada-tant-keret.html" title="Per què a Quim Monzó li agrada tant Etgar Keret? " rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/TP24U3SKJVHHLKY6KC5HASWF5Q.JPG?auth=4ae45d595eac01faa7bf449f11d9ae6cc2c56a6924ec7ded1592d7f982f86a7d" height="3834" width="5734"/>
      </atom:link>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-27/com-llegir-el-llibre-sagrat-dels-maies-des-de-la-contemporaneitat.html" title="Com llegir el llibre sagrat dels maies des de la contemporaneïtat " rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/LGJUMYRO5BA7JMBFYREVO3T3LU.JPG?auth=00f098cf7791d1d9b5e1c18345dc6757772b36f0fafce97d69703e649bcd48ab" height="3088" width="4161"/>
      </atom:link>
      <content:encoded>&lt;p&gt;En rigor, la protagonista principal de la primera novel·la del poeta Pere Pena (Serós, 1962), &lt;i&gt;Sota la pell, un arbre,&lt;/i&gt; no és ningú de carn i ossos, no són unes persones “reals” ni uns personatges “inventats”, sinó la memòria, però “una memòria que va més enllà del concepte mateix de memòria històrica”, “una memòria que va més enllà de nosaltres mateixos”. Com si arribés a una conclusió similar a la de &lt;a href="https://elpais.com/eps/2026-03-28/maria-estepanova-escritora-el-mal-esta-ahi-en-todo-su-esplendor-hay-que-idear-formas-de-resistirse.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/eps/2026-03-28/maria-estepanova-escritora-el-mal-esta-ahi-en-todo-su-esplendor-hay-que-idear-formas-de-resistirse.html"&gt;Maria Stepànova&lt;/a&gt; en un dels llibres més espectaculars dels últims temps, &lt;i&gt;En memoria de la memoria&lt;/i&gt; (en castellà, a Acantilado), on l’autora russa vol reconstruir la vida de la seva família jueva i es troba davant la tessitura d’haver d’acceptar que els culpables esborren les petges dels crims i les víctimes s’estimen més oblidar, Pere Pena escriu: “La imatge que tenim de nos­altres mateixos és un relat estructurat de la suma de records propis i dels que hem rebut transmesos, de manera oral, escrita, o en imatges, de la vida i els somnis d’altri. La imatge que ens contempla des del mirall actua autònomament i, de la mateixa manera que nosaltres la interpel·lem, ella també ens interpel·la”. Maria Stepànova explica que, quan un amic la porta a la casa de l’àvia a Saràtov, sent una connexió profunda amb l’ambient que l’acull, com si rebés una abraçada des del més-enllà, però pocs dies després l’amic es disculpa per haver comès un error: la casa de l’autora era una altra del mateix carrer. Alguna cosa semblant experimenta Pere Pena al llarg del seu escrutini del passat.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-30/pere-pena-trena-les-peripecies-de-lanecdotari-local-del-seu-poble-a-sota-la-pell-un-arbre.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/ZDHUA3ZNTBCKXLD3BQ6GIJABQM.JPG?auth=9887afebbbf8fd288514c8ff929a665e172186b1b1155f3f164b86017252d9dd" width="962" height="1420"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Sota la pell, un arbre &lt;/h3&gt;Pere Pena 
Eclecta 
552 pàgines. 24,90 euros</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-29/josep-montserrat-a-la-cultura-catalana-li-ha-costat-molt-tenir-les-condicions-per-traduir-una-obra-com-el-leviatan.html</guid>
      <title>Josep Monserrat: “A la cultura catalana li ha costat molt tenir les condicions per traduir una obra com el ‘Leviatan’”</title>
      <pubDate>Fri, 29 May 2026 07:03:14 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-29/josep-montserrat-a-la-cultura-catalana-li-ha-costat-molt-tenir-les-condicions-per-traduir-una-obra-com-el-leviatan.html</link>
      <dc:creator>Joan Burdeus None</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Juntament amb el professor Roger Castellanos Corbera, el catedràtic de filosofia ha traduït el llibre de Hobbes, una de les obres cabdals de la filosofia moderna </dcterms:alternative>
      <description>Juntament amb el professor Roger Castellanos Corbera, el catedràtic de filosofia ha traduït el llibre de Hobbes, una de les obres cabdals de la filosofia moderna </description>
      <category>Thomas Hobbes</category>
      <category>Libros</category>
      <category>Filosofía</category>
      <category>Traducción</category>
      <category>Cultura</category>
      <category>Universidad</category>
      <category>Catalán</category>
      <category>Cataluña</category>
      <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/3WRURSQUIRCDRPW4EI2OZZAKVM.JPG?auth=59b595a2b8dc2df773740c0f827e3bac734149b88af60dfbfff7865dcd7c836c" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>GIANLUCA BATTISTA</media:credit>
        <media:title>Josep Monserrat</media:title>
        <media:text>El catedràtic de filosofia Josep Monserrat</media:text>
        <media:description>El catedràtic de filosofia Josep Monserrat</media:description>
      </media:content>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/2026-05-28/que-se-nha-fet-de-les-antenes-periodistiques-deugeni-dors.html" title="Què se n’ha fet, de les antenes periodístiques d’Eugeni d’Ors?" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/5IJEVI6Z6FAX3CBGO5ZV5AYOUQ.JPG?auth=c711a7c1a5e79fb7029b4d20029d565959bb98b106c5e4a22ba674ba450641a3" height="1841" width="1357"/>
      </atom:link>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/2026-05-28/per-que-a-monzo-li-agrada-tant-keret.html" title="Per què a Quim Monzó li agrada tant Etgar Keret? " rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/TP24U3SKJVHHLKY6KC5HASWF5Q.JPG?auth=4ae45d595eac01faa7bf449f11d9ae6cc2c56a6924ec7ded1592d7f982f86a7d" height="3834" width="5734"/>
      </atom:link>
      <content:encoded>&lt;p&gt;El &lt;a href="https://www.edicions.ub.edu/cataleg/filosofia/leviatan-emo-la-materia-forma-i-poder-duna-republica-eclesiastica-i-civil-em" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://www.edicions.ub.edu/cataleg/filosofia/leviatan-emo-la-materia-forma-i-poder-duna-republica-eclesiastica-i-civil-em"&gt;&lt;i&gt;Leviatan&lt;/i&gt;&lt;/a&gt; és una de les obres cabdals de la filosofia moderna en general i de la filosofia política en particular. També és un d’aquells llibres infinitament més citats que llegits. Però el &lt;i&gt;Leviatan&lt;/i&gt; és un artefacte literari que va més enllà de les idees generals que se suposa que li atribuïm, un llibre en què les imatges, les metàfores, els recursos que es mobilitzen i el diàleg amb el context històric són indestriables del contingut. Per tot això, disposar per primera vegada d’una edició en català és una fita cultural immensa. I per dimensionar la importància d’aquesta edició i abordar els clixés de &lt;a href="https://elpais.com/noticias/thomas-hobbes/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/thomas-hobbes/"&gt;Hobbes&lt;/a&gt; que caldria començar a revisar, parlem amb el catedràtic de filosofia Josep Monserrat Molas, responsable de la traducció juntament amb el professor Roger Castellanos Corbera.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-29/josep-montserrat-a-la-cultura-catalana-li-ha-costat-molt-tenir-les-condicions-per-traduir-una-obra-com-el-leviatan.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/IZU4HIY6F5BB7BHPNKL5G5NK24.JPG?auth=006dabb77acbc4674e988a62e199c6c5f14088de0261241fbbe229268a8a836a" width="1339" height="1890"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Leviatan. O la matèria, forma i poder d’una república eclesiàstica i civil&lt;/h3&gt;Thomas Hobbes.
Traducció de les versions anglesa i llatina, presentació i edició a cura de Josep Monserrat Molas i Roger Castellanos Corbera
Edicions UB
736 pàgines. 45 euros
</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-27/com-llegir-el-llibre-sagrat-dels-maies-des-de-la-contemporaneitat.html</guid>
      <title>Com llegir el llibre sagrat dels maies des de la contemporaneïtat </title>
      <pubDate>Wed, 27 May 2026 09:19:25 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-27/com-llegir-el-llibre-sagrat-dels-maies-des-de-la-contemporaneitat.html</link>
      <dc:creator>Oriol Regué Sendrós</dc:creator>
      <dcterms:alternative>El ‘Popol Wuj’ explora les emocions destructives que sorgeixen al cor dels homes i dels déus: la supèrbia, l’enveja i la por</dcterms:alternative>
      <description>El ‘Popol Wuj’ explora les emocions destructives que sorgeixen al cor dels homes i dels déus: la supèrbia, l’enveja i la por</description>
      <category>Literatura</category>
      <category>Mitología</category>
      <category>Cultura</category>
      <category>México</category>
      <category>Historia</category>
      <category>Libros</category>
      <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/LGJUMYRO5BA7JMBFYREVO3T3LU.JPG?auth=00f098cf7791d1d9b5e1c18345dc6757772b36f0fafce97d69703e649bcd48ab" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>Werner Forman (Universal Images Group via Getty Images)</media:credit>
        <media:title>Llibre sagrat dels maies </media:title>
        <media:text>Relleu sobre tàctiques del joc de pilota. Mèxic. Totonac. Període clàssic, c. 500 900. </media:text>
        <media:description>Relleu sobre tàctiques del joc de pilota. Mèxic. Totonac. Període clàssic, c. 500 900. </media:description>
      </media:content>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-02-12/amada-de-toni-morrison-per-primer-cop-en-catala.html" title="La gran novel·la de l’esclavitud per primer cop en català" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/4P3WUQOTDRCZLHYI7D5HSUA3UI.JPG?auth=890be42384861c8655753e174201a214c5779098032622189d27f4efebf01c9f" height="412" width="594"/>
      </atom:link>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/2026-01-06/jamila-de-txinguiz-aitmatov-un-equilibri-entre-la-lleialtat-sovietica-i-el-poble-kirguis.html" title="‘Jamila’, de Txinguiz Aitmàtov: un equilibri entre la lleialtat soviètica i el poble kirguís" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/DAYKGOQNKJAATFXXOKA5ZGAY44.jpg?auth=7483d3500228a434d325c692029cb3a39229f2207d9860a3a31a11e6058a2c01" height="1548" width="2064"/>
      </atom:link>
      <content:encoded>&lt;p&gt;Part de la fascinació que encara avui desperten els maies es deu al &lt;i&gt;Popol Wuj&lt;/i&gt;, el llibre sagrat dels maies k’iche’. Durant els anys seixanta, el maianisme es va estendre especialment entre els joves europeus àvids de nous referents estètics i mitològics. Un d’ells era Florian Fricke, que fundaria Popol Vuh, grup pioner de la música còsmica-electrònica alemanya, i que col·laboraria després amb Werner Herzog creant la banda sonora d’&lt;i&gt;Aguirre, la còlera de Déu&lt;/i&gt;, on un embogit Klaus Kinski es ficava en la pell d’un conqueridor espanyol. Aquell maianisme de Fricke i Herzog s’emmarcava dins l’onada new age que buscava en les espiritualitats dels mons extraeuropeus una resposta a les decepcions de la modernitat occidental. &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-27/com-llegir-el-llibre-sagrat-dels-maies-des-de-la-contemporaneitat.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/WOLFA6L5NBBSZHLHDYB7WQZJA4.JPG?auth=cd9ec4d7fa7d8171f64db2909cd886925308ea9d7ab3b30fda07278be7295865" width="815" height="1329"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Popol Wuj. El llibre sagrat dels maies k’iche’  &lt;/h3&gt;Edició de Sam Colop
Traducció de Ramon Pelegrí
Manifest Llibres
200 pàgines. 17 euros</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-26/lunivers-que-altres-anomenen-biblioteca.html</guid>
      <title>L’univers (que altres anomenen biblioteca)</title>
      <pubDate>Tue, 26 May 2026 09:27:30 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-26/lunivers-que-altres-anomenen-biblioteca.html</link>
      <dc:creator>David Guzmán</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Les biblioteques públiques han estat la baula que ha patit més mutacions d’entre tots els agents que conformen l’ecosistema literari català</dcterms:alternative>
      <description>Les biblioteques públiques han estat la baula que ha patit més mutacions d’entre tots els agents que conformen l’ecosistema literari català</description>
      <category>Bibliotecas</category>
      <category>Bibliotecas municipales</category>
      <category>Huelgas</category>
      <category>Cataluña</category>
      <category>Cultura</category>
      <category>Barcelona</category>
      <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/42TPHD7FAFHS3MOPUEWTNJDCKU.jpg?auth=21b4aaa1b721173bf2a66833f219266837c09c0928c28e4015a21e605cafd2b1" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>Massimiliano Minocri (EL PAÍS)</media:credit>
        <media:title>Biblioteques públiques</media:title>
        <media:text>Els treballadors de les biblioteques públiques de Barcelona, el comitè de les quals està integrat per la Intersindical i la CGT, han acordat una vaga indefinida a partir del 26 de maig</media:text>
        <media:description>Els treballadors de les biblioteques públiques de Barcelona, el comitè de les quals està integrat per la Intersindical i la CGT, han acordat una vaga indefinida a partir del 26 de maig</media:description>
      </media:content>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-26/isabel-segura-la-historia-de-la-transicio-ha-ignorat-les-jornades-catalanes-de-la-dona.html" title="Isabel Segura: “La història de la Transició ha ignorat les Jornades Catalanes de la Dona” " rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/CFFVRKCIHVEC5E2U3W66XOI6Z4.JPG?auth=96d635419db98dea2d640b3635d20a6550daa53bc79313d2c35648d22c05c309" height="3365" width="5048"/>
      </atom:link>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/2026-05-25/professors-valencians-al-limit-davall-de-la-samarreta-verda.html" title="Professors valencians al límit: davall de la samarreta verda " rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/UB6KJZ5JZFHHJGXVR4JM7POYI4.JPG?auth=7f2414231336b3019422b2193ab9b0ba5cb66ab69ec7f0ea39c162238e9e68a4" height="5464" width="8192"/>
      </atom:link>
      <content:encoded>&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/42TPHD7FAFHS3MOPUEWTNJDCKU.jpg?auth=21b4aaa1b721173bf2a66833f219266837c09c0928c28e4015a21e605cafd2b1" width="5759" height="3839" alt="Els treballadors de les biblioteques públiques de Barcelona, el comitè de les quals està integrat per la Intersindical i la CGT, han acordat una vaga indefinida a partir del 26 de maig"&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;Si hem de fer cas del decret que en regula els serveis i els perfils professionals, una biblioteca és un lloc que treballa en l’adquisició de fons, catalogacions, préstecs i altres “funcions tècniques de caràcter bibliotecari” (sic). El problema és que el decret en qüestió, signat pel conseller Joan M. Pujals i pel president Jordi Pujol, és del 4 de maig del 1999. I en aquests 26 anys les biblioteques públiques han estat la baula que ha patit més mutacions d’entre tots els agents que conformen l’ecosistema literari català. Com sap qualsevol usuari que hi posi un peu, les biblioteques fa molt que ja no són únicament un espai de lectura, préstec i estudi: són llocs de reunió, debat, formació, oci i joc cooperatiu. Són clubs de lectura, borsa de treball, alfabetització digital i centres de recerca. Són videoteques, mediateques, discoteques, espais de préstec d’ordinadors, trepants i màquines de cosir. Són tertúlies en diferents idiomes, aprenentatge d’oficis, sales de treballs en grup i videojocs en línia. Són, en definitiva, la suma de tot el que condensa l’expressió “centre cultural”. Que una de les demandes de &lt;a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-05-08/las-bibliotecas-de-barcelona-convocan-una-huelga-estamos-lejos-de-llegar-a-un-acuerdo.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-05-08/las-bibliotecas-de-barcelona-convocan-una-huelga-estamos-lejos-de-llegar-a-un-acuerdo.html"&gt;la vaga del sector&lt;/a&gt; sigui actualitzar categories i incorporar nous perfils és, per tant, el resultat natural d’una transformació que ha cristal·litzat en equipaments multimodals tan sòlids com l&lt;a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2024-06-22/tot-el-que-entenem-duna-ciutat-com-vic.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/literatura/2024-06-22/tot-el-que-entenem-duna-ciutat-com-vic.html"&gt;a Pilarín Bayés a Vic&lt;/a&gt; o la &lt;a href="https://elpais.com/quadern/2023-09-09/neus-castellano-la-biblioteca-publica-del-segle-xxi-no-es-un-lloc-de-silenci.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/2023-09-09/neus-castellano-la-biblioteca-publica-del-segle-xxi-no-es-un-lloc-de-silenci.html"&gt;Gabriel García Márquez a Barcelona&lt;/a&gt;.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-26/lunivers-que-altres-anomenen-biblioteca.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-26/isabel-segura-la-historia-de-la-transicio-ha-ignorat-les-jornades-catalanes-de-la-dona.html</guid>
      <title>Isabel Segura: “La història de la Transició ha ignorat les Jornades Catalanes de la Dona” </title>
      <pubDate>Tue, 26 May 2026 03:30:01 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-26/isabel-segura-la-historia-de-la-transicio-ha-ignorat-les-jornades-catalanes-de-la-dona.html</link>
      <dc:creator>Carlota Rubio</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Entre el 27 i el 30 de maig se celebra el 50è aniversari de la trobada al Paranimf de la UB, que la historiadora documenta a l’assaig ‘Catalunya feminista’</dcterms:alternative>
      <description>Entre el 27 i el 30 de maig se celebra el 50è aniversari de la trobada al Paranimf de la UB, que la historiadora documenta a l’assaig ‘Catalunya feminista’</description>
      <category>Feminismo</category>
      <category>Artistas</category>
      <category>Cataluña</category>
      <category>Intelectuales</category>
      <category>Transición democrática</category>
      <category>Transición española</category>
      <category>Ensayo</category>
      <category>Historia</category>
      <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/CFFVRKCIHVEC5E2U3W66XOI6Z4.JPG?auth=96d635419db98dea2d640b3635d20a6550daa53bc79313d2c35648d22c05c309" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>Carles Ribas</media:credit>
        <media:title>P8 QUADERN 24-05-2026 B</media:title>
        <media:text>La historiadora Isabel Segura al Paranimf de la Universitat de Barcelona</media:text>
        <media:description>La historiadora Isabel Segura al Paranimf de la Universitat de Barcelona</media:description>
      </media:content>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-01-18/1976-hi-ha-setmanes-en-que-passen-anys.html" title="1976: hi ha setmanes en què passen anys " rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/CFAMCZXZM5FO3AA7BP7IZP4PKE.jpg?auth=b6dbf2dd352261c8f77037d0701d73fca7f789b70d51c035614ef94ba45aa747" height="4263" width="7086"/>
      </atom:link>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-02-10/mari-chorda-les-feministes-han-oblidat-que-sho-poden-passar-molt-be-juntes.html" title="Mari Chordà: “Les feministes han oblidat que s’ho poden passar molt bé juntes”" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/2J5PEWNK6FEBPLNZBBGO5LAXNI.jpg?auth=d5e42f6412fd4835562ae4169d970e5b80285b35314dbaacd05a01396c40b9f3" height="2863" width="4500"/>
      </atom:link>
      <content:encoded>&lt;p&gt;Entre els dies 27 i 30 de maig de fa cinquanta anys es van celebrar les Primeres Jornades Catalanes de la Dona. Tot i que només se n’esperaven dues-centes, més de tres mil dones es van aplegar al Paranimf de la Universitat de Barcelona per debatre i redactar una llista de demandes, des de millores salarials fins al replantejament de models educatius o familiars viciats pel règim franquista. Va ser una de les grans fites de la Transició, i va servir per crear un clima cultural que va propiciar des de protestes i organització política fins a editorials i revistes. Amb motiu del 50è aniversari, repassem la fita amb la historiadora Isabel Segura, que amb arxius i entrevistes a testimonis l’ha documentat a l’assaig &lt;i&gt;Catalunya feminista&lt;/i&gt;, que forma part de la col·lecció “Dies que han fet Catalunya” que coordina Agustí Alcoberro. &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-26/isabel-segura-la-historia-de-la-transicio-ha-ignorat-les-jornades-catalanes-de-la-dona.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/WYWLX3D52NGGNBKG7UDUIM72NQ.jpg?auth=6fc721847f1e16effed0118b9959c5583f99c476564f867a2ba7c1771f468d13" width="832" height="1276"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Catalunya feminista&lt;/h3&gt;Isabel Segura
Rosa dels vents
240 pàgines. 23,90 euros</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-23/john-steinbeck-parla-catala-per-partida-doble.html</guid>
      <title>John Steinbeck parla català per partida doble</title>
      <pubDate>Sun, 24 May 2026 03:30:00 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-23/john-steinbeck-parla-catala-per-partida-doble.html</link>
      <dc:creator>Adrià Pujol Cruells</dc:creator>
      <dcterms:alternative>El premi Nobel torna a les llibreries amb noves traduccions: els relats de ‘La gran vall’ i la novel·la ‘A l’est de l’Edèn’, epopeia generacional que és la seva obra més complexa</dcterms:alternative>
      <description>El premi Nobel torna a les llibreries amb noves traduccions: els relats de ‘La gran vall’ i la novel·la ‘A l’est de l’Edèn’, epopeia generacional que és la seva obra més complexa</description>
      <category>John Steinbeck</category>
      <category>Catalán</category>
      <category>Traducción</category>
      <category>Novela</category>
      <category>Nobel de Literatura</category>
      <category>Cuentos</category>
      <category>Escritores</category>
      <category>Editoriales</category>
      <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/LYZOAZ6AYNHGBE7JI4JTQVKSE4.JPG?auth=2e4a649270489908372af63a4fd7199c60be616ef95435ec3a88ca41754c6626" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>Hulton Archive (Getty Images)</media:credit>
        <media:title>John Steinbeck</media:title>
        <media:text>John Steinbeck l’any 1935</media:text>
        <media:description>John Steinbeck l’any 1935</media:description>
      </media:content>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-22/com-salvar-el-catala-segons-oscar-andreu.html" title="Com salvar el català, segons Òscar Andreu" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/NBQIIM7XIBHP7MMOOZFDTP7AGI.JPG?auth=ea486091c1516fa21f1812a26a75de8b88b0da61a7f6e69e393e7a6b8d139953" height="2831" width="4247"/>
      </atom:link>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-21/fricandonation-el-crit-de-guerra-quixotesc-de-miquel-bonet.html" title="‘Fricandónation’: el crit de guerra de Miquel Bonet" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/YE4CDKB2UFD6RBKSVIFAXIITC4.JPG?auth=247007b189883dbfa57e0f826678c5a999359118b6ee2942d4cd18ce2771b2ca" height="2666" width="4000"/>
      </atom:link>
      <content:encoded>&lt;p&gt;Pel que fa a la traducció d’obres estrangeres, la literatura catalana té un tremp admirable, oimés si tenim en compte la magnitud del nostre petit sistema i la comparem amb la capacitat d’absorció que ha demostrat i demostra —tan sovint a peu i a cavall. Estem al dia, anem a roda del que es publica al món, però també fem l’esforç d’incorporar les obres importants de totes les èpoques. De manera constant, els dinosaures de la literatura universal arriben —o tornen— a casa nostra, a poc a poc i amb bona lletra, senyal que anem per bon camí. En aquesta direcció, s’acaben de publicar dues traduccions de John Steinbeck (1902-1968), el premi Nobel californià que va compartir pòdium, d’aquella manera, en la generació perduda, al costat de &lt;a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2025-11-08/polsegueres-de-la-memoria-en-faulkner.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/literatura/2025-11-08/polsegueres-de-la-memoria-en-faulkner.html"&gt;William Faulkner&lt;/a&gt; i Scott Fitzgerald. &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-23/john-steinbeck-parla-catala-per-partida-doble.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/PCUUYYFOUVBUDDYJEXK4ENDER4.JPG?auth=c36a914a44227a547fa18bf2daa9f5470c96d8c6d55b9f06af47e38115302d74" width="600" height="878"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;La gran vall &lt;/h3&gt;John Steinbeck
Traducció de Marc Donat
Adesiara
296 pàgines. 23 euros&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/BTONEUCLVNGDZHWJ7HO5YUAEDY.JPG?auth=2d6b4ecfb9080259e62bf7477434fb448ce0d607b957763b696185eb74cf5a59" width="868" height="1329"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;A l’est de l’Edèn&lt;/h3&gt;John Steinbeck
Traducció de Miquel Sorribas
L’Agulla Daurada
728 pàgines. 27,90 euros</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-05-24/en-temps-dozempic-la-bellesa-torna-al-museu.html</guid>
      <title>Com reapropiar-se de la bellesa en temps de primesa extrema i Ozempic?</title>
      <pubDate>Sun, 24 May 2026 03:30:00 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-05-24/en-temps-dozempic-la-bellesa-torna-al-museu.html</link>
      <dc:creator>Ofèlia Carbonell Torrents</dc:creator>
      <dcterms:alternative>En un context en què creixen la indústria cosmètica i minva la diversitat, la nova gran exposició del CCCB reflexiona sobre el cos i l’obsessió per la imatge</dcterms:alternative>
      <description>En un context en què creixen la indústria cosmètica i minva la diversitat, la nova gran exposició del CCCB reflexiona sobre el cos i l’obsessió per la imatge</description>
      <category>Belleza</category>
      <category>Exposiciones</category>
      <category>Libros</category>
      <category>Cosméticos</category>
      <category>CCCB</category>
      <category>Arte</category>
      <category>Cultura</category>
      <category>Ensayo</category>
      <category>Feminismo</category>
      <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/YSS33ZZ5HJFVZMSBQ4PDMLMPPA.JPG?auth=1c71dc439251e945ddea2a7c94929271f76e01304334158bff7e2a44c556c4b1" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>CARLES RIBAS</media:credit>
        <media:title>P1 QUADERN 24-05-2026</media:title>
        <media:text>L’obra El nas desobedient, eines de recerca, de Shirin Fathi (2022), exposada a la mostra El culte a la bellesa</media:text>
        <media:description>L’obra El nas desobedient, eines de recerca, de Shirin Fathi (2022), exposada a la mostra El culte a la bellesa</media:description>
      </media:content>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/2026-05-23/lesfondrall-de-leducacio.html" title="L’esfondrall de l’educació" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/55BIIFGYTNL4BPSOSERZMS3VZY.jpg?auth=ee190643040cfa107f541a148de4e8772f714c4789e7a4d7206bf70f7474ecd8" height="4000" width="6000"/>
      </atom:link>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-22/com-salvar-el-catala-segons-oscar-andreu.html" title="Com salvar el català, segons Òscar Andreu" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/NBQIIM7XIBHP7MMOOZFDTP7AGI.JPG?auth=ea486091c1516fa21f1812a26a75de8b88b0da61a7f6e69e393e7a6b8d139953" height="2831" width="4247"/>
      </atom:link>
      <content:encoded>&lt;p&gt;Aquesta setmana el CCCB &lt;a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-05-20/el-culto-a-la-belleza-ni-la-modelo-canonica-esculpida-con-ia-se-conforma-con-su-gracia.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-05-20/el-culto-a-la-belleza-ni-la-modelo-canonica-esculpida-con-ia-se-conforma-con-su-gracia.html"&gt;ha inaugurat l’exposició &lt;i&gt;El culte a la bellesa&lt;/i&gt;&lt;/a&gt;, un recorregut per la història dels ideals estètics a través d’obres d’art clàssic i contemporani, instal·lacions, perfums, video­art, nines, maquillatge i revistes. Només entrar, el visitant es troba amb tres cossos: una venus, l’hermafrodita dorment de Bernini i l’Idolino de Pesaro. De fons se sent la veu d’Aitana López, la primera influenciadora no humana creada a Espanya. Aitana repeteix que “el packaging canvia, però la pressió és la mateixa” mentre et clava els ulls que un algoritme ha calculat com a perfectes. A mesura que avancem, veiem un cúmul d’idees, d’imatges que es responen entre si, que es recontextualitzen i es qüestio­nen. Els plafons que organitzen el relat plantegen tres grans blocs: el cànon, la indústria de l’auto­imatge i la carn que ho desborda tot. El que ha estat la bellesa, el que és avui la bellesa i allò que, tant de bo, podria arribar a ser la bellesa. &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-05-24/en-temps-dozempic-la-bellesa-torna-al-museu.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/BAD4FT37CVBR7CKG5SIV2M7WEM.jpg?auth=4afdfcf66a673f58e30540e780d1c926ff4731250747663b161064c38a59f4f3" width="7646" height="5100" alt="L'artista Marta Azparren, autora de 'Fasting girls'"&gt;&lt;/img&gt;&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/SXHK6VBDIJHGHJQQKWFJEJ3Q6E.JPG?auth=5b79949ec133a2bb9d8025c30d74c7725b6c3ec6cb3a32c08fe84ba0df604449" width="800" height="1142"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Feminisme gòtic&lt;/h3&gt;Núria Gómez Gabriel i Ingrid Guardiola
H&amp;O
186 pàgines. 20 euros</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-22/lany-mirific-de-1966.html</guid>
      <title>L’any mirífic de 1966</title>
      <pubDate>Fri, 22 May 2026 03:30:01 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-22/lany-mirific-de-1966.html</link>
      <dc:creator>Lluís Bassets </dc:creator>
      <dcterms:alternative>Antoine Compagnon, potser l’últim homme de lettres, ha escrit un llibre sobre el preludi de la revolta mundial del maig del 68</dcterms:alternative>
      <description>Antoine Compagnon, potser l’últim homme de lettres, ha escrit un llibre sobre el preludi de la revolta mundial del maig del 68</description>
      <category>Literatura</category>
      <category>Pere Gimferrer</category>
      <category>Escritores</category>
      <category>Rafael Argullol</category>
      <category>Salvador Espriu</category>
      <category>Cultura</category>
      <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/MSCL2G2GBBA6VMY63EI22NJAHE.JPG?auth=96ce964f5804025088a9fb65a7b69806c43c8548bfa7a3ecf735007890142582" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>Guillem Martinez</media:credit>
        <media:title>P7 QUADERN 24-05-2026 WEB BASSETS</media:title>
        <media:text>La Caputxinada va tenir lloc els dies 9, 10 i 11 de març de 1966</media:text>
        <media:description>La Caputxinada va tenir lloc els dies 9, 10 i 11 de març de 1966</media:description>
      </media:content>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-05-20/el-mestre-de-cabestany-sixena-i-la-destruccio-del-patrimoni.html" title="El Mestre de Cabestany, Sixena i la destrucció del patrimoni" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/BVTOY4HZS5GFDEQJRERIR6EIXU.JPG?auth=6875fed351dfc5cd2a9eebd251fc7bce08b66f433b7221df8e5e62edb529774c" height="3321" width="4981"/>
      </atom:link>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-08/letern-retorn-de-gaziel.html" title="L’etern retorn de Gaziel" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/Z42DKDAZYVHP5I45U6AHDVYLMU.jpg?auth=74948d8642b8337dc9e03d32f5f8e1472eb8e6e0440a3cec30344cc08f34e2c2" height="653" width="980"/>
      </atom:link>
      <content:encoded>&lt;p&gt;És l’any de la minifaldilla per a les noies i els cabells llargs dels nois. Arrasa una nova modernitat. Som en plena era de la comunicació de masses, el consumisme i la publicitat. Tothom entona irònic el dabadadà d’&lt;i&gt;Un home et une femme&lt;/i&gt;, el film de Claude Lelouch. Alain Rénais estrena&lt;i&gt; La guerre est finie&lt;/i&gt;, amb guió de Jorge Semprún, que cal veure a Perpinyà. Marcel Proust entra en el nou culte pop gràcies al llibre de butxaca. Decau l’existencialisme de ­Jean-Paul Sartre i arriba l’estructuralisme de ­Lévi-Strauss i Roland Barthes. Els exemplars de &lt;i&gt;Les Mots et les Choses&lt;/i&gt; de Michel Foucault es venen com panets de Viena.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-22/lany-mirific-de-1966.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-22/la-dignificacio-de-lavia-de-lea-ypi.html</guid>
      <title>La dignificació de l’àvia de Lea Ypi</title>
      <pubDate>Fri, 22 May 2026 03:30:01 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-22/la-dignificacio-de-lavia-de-lea-ypi.html</link>
      <dc:creator>Marc Casals</dc:creator>
      <dcterms:alternative>A ‘Indignitat’, l’autora albanesa visita diversos arxius familiars sota la consigna “Benvinguda a la injustícia històrica”</dcterms:alternative>
      <description>A ‘Indignitat’, l’autora albanesa visita diversos arxius familiars sota la consigna “Benvinguda a la injustícia històrica”</description>
      <category>Ensayo</category>
      <category>Memorias</category>
      <category>Escritores</category>
      <category>Literatura</category>
      <category>Editoriales</category>
      <category>Novela</category>
      <category>Albania</category>
      <category>Crítica literaria</category>
      <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/MIRDFB6Y7JDYHBLTDML52CLGN4.jpg?auth=1f8cfa32471a964bb7a7da50e94696d04876b452b733a7d37da58b50ffe890f8" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>Manuel Vázquez</media:credit>
        <media:title>Lea Ypi</media:title>
        <media:text>Lea Ypi al seu estudi, a Londres</media:text>
        <media:description>Lea Ypi al seu estudi, a Londres</media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;p&gt;L’escriptora albanesa &lt;a href="https://elpais.com/cultura/2026-03-10/lea-ypi-escritora-los-dos-grandes-problemas-del-siglo-xxi-son-el-capitalismo-y-el-estado-nacion.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/cultura/2026-03-10/lea-ypi-escritora-los-dos-grandes-problemas-del-siglo-xxi-son-el-capitalismo-y-el-estado-nacion.html"&gt;Lea Ypi&lt;/a&gt; va tenir ressò amb la seva primera novel·la, &lt;a href="https://elpais.com/ideas/2023-04-02/lea-ypi-politologa-el-capitalismo-solo-emancipa-a-unos-pocos.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/ideas/2023-04-02/lea-ypi-politologa-el-capitalismo-solo-emancipa-a-unos-pocos.html"&gt;&lt;i&gt;Lliure&lt;/i&gt;&lt;/a&gt;, una crònica de la caiguda del comunisme a Albània vista amb els ulls d’una nena que també era una meditació sobre la llibertat. Entre els familiars d’Ypi, el passat dels quals només se li va revelar en ensorrar-se el règim, la figura més singular era la seva àvia Leman, al mateix temps sàvia i protectora. El llibre li estava dedicat, i als agraïments, l’autora confessava: “Em va ensenyar a viure i a pensar sobre la vida. No hi ha cap dia en què no la trobi a faltar”. Al principi d’&lt;a href="https://lafinestralectora.cat/indignitat/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://lafinestralectora.cat/indignitat/"&gt;&lt;i&gt;Indignitat&lt;/i&gt;&lt;/a&gt;, una foto de Leman gaudint de la seva lluna de mel en plena Segona Guerra Mundial rep nombroses crítiques a Facebook, cosa que mou Ypi a emprendre una dignificació de l’àvia i, alhora, una reflexió sobre la dignitat mateixa. &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-22/la-dignificacio-de-lavia-de-lea-ypi.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/D2ESO3WJ2VBQRFECXCH2WXA3UE.JPG?auth=df895c43530eede548b4b1377cb9f8467f0716d279e3c69e4356cab65c4d704a" width="543" height="858"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Indignitat&lt;/h3&gt;Lea Ypi 
Traducció de Míriam Cano
Angle. 368 pàgines. 21,90 euros</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-22/com-salvar-el-catala-segons-oscar-andreu.html</guid>
      <title>Com salvar el català, segons Òscar Andreu</title>
      <pubDate>Fri, 22 May 2026 03:30:01 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-22/com-salvar-el-catala-segons-oscar-andreu.html</link>
      <dc:creator>Rudolf Ortega</dc:creator>
      <dcterms:alternative>L’èxit del ‘Manual de defensa del català’ conflueix en la tendència recent de l’increment de la consciència lingüística</dcterms:alternative>
      <description>L’èxit del ‘Manual de defensa del català’ conflueix en la tendència recent de l’increment de la consciència lingüística</description>
      <category>Lengua</category>
      <category>Catalán</category>
      <category>Escritores</category>
      <category>Sant Jordi</category>
      <category>Periodistas</category>
      <category>Ensayo</category>
      <category>Libros</category>
      <category>Cultura</category>
      <category>Cataluña</category>
      <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/NBQIIM7XIBHP7MMOOZFDTP7AGI.JPG?auth=ea486091c1516fa21f1812a26a75de8b88b0da61a7f6e69e393e7a6b8d139953" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>ACN</media:credit>
        <media:title>P6 QUADERN 24-05-2026 BROU</media:title>
        <media:text>Òscar Andreu signa exemplars del seu llibre durant la diada de Sant Jordi </media:text>
        <media:description>Òscar Andreu signa exemplars del seu llibre durant la diada de Sant Jordi </media:description>
      </media:content>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-22/lany-mirific-de-1966.html" title="L’any mirífic de 1966" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/MSCL2G2GBBA6VMY63EI22NJAHE.JPG?auth=96ce964f5804025088a9fb65a7b69806c43c8548bfa7a3ecf735007890142582" height="2680" width="4000"/>
      </atom:link>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/2026-05-21/una-biografia-del-montseny-destinada-a-restar-a-lombra.html" title="Una biografia del Montseny destinada a restar a l’ombra " rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/7IUCNAPSZJFNHKB7DKCLJQSBW4.JPG?auth=24065356d01bc34308839ac4643d58bef9af025dfc7c89568502934bd3b21445" height="1979" width="7500"/>
      </atom:link>
      <content:encoded>&lt;p&gt;Poc ens ho pensàvem, que el &lt;a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-04-23/regina-rodriguez-sirvent-y-eduardo-mendoza-los-mas-vendidos-de-sant-jordi.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-04-23/regina-rodriguez-sirvent-y-eduardo-mendoza-los-mas-vendidos-de-sant-jordi.html"&gt;més venut de no-ficció&lt;/a&gt; per Sant Jordi seria un llibre sobre llengua catalana. I no pas un d’aquests de dubtes nyè-nyè-nyè i collonades gramaticals com n’hi ha hagut tants, sinó un volumet que planteja obertament la qüestió de la situació social i política de la llengua sota l’explícit títol de &lt;a href="https://universeditorial.com/llibres/manual-de-defensa-del-catala/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://universeditorial.com/llibres/manual-de-defensa-del-catala/"&gt;&lt;i&gt;Manual de defensa del català&lt;/i&gt;&lt;/a&gt;&lt;i&gt; &lt;/i&gt;(Univers), amb un subtítol descriptiu que evoca els llibres de l’antigor i que aquí ens abstindrem de reproduir per una qüestió d’espai. L’autor és Òscar Andreu, conegut per les seves intervencions en ràdio i televisió, i, per què no dir-ho, per un compromís públic explícit en favor de la llengua que ja voldríem de molts.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-22/com-salvar-el-catala-segons-oscar-andreu.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-21/fricandonation-el-crit-de-guerra-quixotesc-de-miquel-bonet.html</guid>
      <title>‘Fricandónation’: el crit de guerra de Miquel Bonet</title>
      <pubDate>Thu, 21 May 2026 03:30:00 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-21/fricandonation-el-crit-de-guerra-quixotesc-de-miquel-bonet.html</link>
      <dc:creator>Ponç Puigdevall</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Al dictat del Segell Fosc, l’autor ens du a les bambolines de l’alta restauració i fa una feina impecable: festius episodis bufonescos i un enginy d’esperit satíric que tot ho cohesiona</dcterms:alternative>
      <description>Al dictat del Segell Fosc, l’autor ens du a les bambolines de l’alta restauració i fa una feina impecable: festius episodis bufonescos i un enginy d’esperit satíric que tot ho cohesiona</description>
      <category>Miquel Bonet</category>
      <category>Escritores</category>
      <category>Libros</category>
      <category>Literatura</category>
      <category>Novela</category>
      <category>Editoriales</category>
      <category>Crítica literaria</category>
      <category>Gastronomía</category>
      <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/YE4CDKB2UFD6RBKSVIFAXIITC4.JPG?auth=247007b189883dbfa57e0f826678c5a999359118b6ee2942d4cd18ce2771b2ca" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>Dmitrii Marchenko (Getty Images)</media:credit>
        <media:title>P4 QUADERN 24-05-2025</media:title>
        <media:text>A la novel·la, se’ns conta la caiguda, l’ascens i el fracàs definitiu del cuiner Roc Alafaixa i la globalització de la cuina catalana</media:text>
        <media:description>A la novel·la, se’ns conta la caiguda, l’ascens i el fracàs definitiu del cuiner Roc Alafaixa i la globalització de la cuina catalana</media:description>
      </media:content>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-16/joan-esculies-explora-amb-audacia-els-traumes-individuals-fruit-de-les-crisis-collectives-a-la-gata.html" title="Joan Esculies conta amb audàcia la vida d’un felí desemparat a ‘La gata’ " rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/IHBH5XDCTVCSHIQVTYXOAKL4JI.JPG?auth=ea06d0cf420774d464a589c71e6aab00932eb204efee468f755a415a70952c58" height="2598" width="3575"/>
      </atom:link>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-09/empar-moliner-deixa-el-lector-bocabadat-amb-la-taula-dacrobacies-dinstruccions-per-viure-sense-ella.html" title="Empar Moliner deixa el lector bocabadat amb la taula d’acrobàcies d’‘Instruccions per viure sense ella’ " rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/JUOT5VQLP5GGTCPYQD635YTQFA.jpg?auth=fe0559d6a8bc46484afcdafb988b43205f1858493246961a60d3c7331d7d8000" height="3149" width="4724"/>
      </atom:link>
      <content:encoded>&lt;p&gt;Si hi hagués el costum d’encapçalar una ressenya amb una cita, és bastant possible que per a aquesta sobre &lt;a href="https://www.grup62.cat/llibre-fricandonation/442210" target="_blank" rel="" title="https://www.grup62.cat/llibre-fricandonation/442210"&gt;&lt;i&gt;Fricandónation&lt;/i&gt;&lt;/a&gt;, segona novel·la de Miquel Bonet (Reus, 1977), triéssim unes paraules de George Meredith pertanyents a &lt;i&gt;L’egoista&lt;/i&gt;: “La &lt;a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2025-10-12/de-que-riu-la-catalunya-del-post-proces.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/quadern/literatura/2025-10-12/de-que-riu-la-catalunya-del-post-proces.html"&gt;comèdia&lt;/a&gt; proposa la correcció de l’envaniment, de l’afectació, de l’estupidesa, dels vestigis de cruesa i grosseria que trobem en nosaltres mateixos. És l’última civilitzadora, la refinadora, la dolça cuinera”. I si ens decantaríem precisament per aquestes frases, que descriuen amb prou diafanitat per on circula &lt;i&gt;Fricandónation&lt;/i&gt;, seria també perquè just abans n’hauríem llegit una altra que sembla feta a mida per resumir el to i la forma amb què &lt;a href="https://elpais.com/autor/miquel-bonet/" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/autor/miquel-bonet/"&gt;Miquel Bonet&lt;/a&gt; ens du a les bambolines de l’alta restauració, o potser als sismes abismals d’un món on els sabors ancestrals s’han eclipsat, on abunden els gurmets sense paladar i proliferen els gastrònoms analfabets, on s’ha ascendit els xefs a una categoria entre sacerdotal i mediàtica: “Escoltem un crit de guerra com a diversió”. Hi ha un aspecte més que justificaria la tria de la cita que hauria obert la ressenya: els escriptors anglesos havien tret molt de profit a les lliçons del &lt;i&gt;Quijote&lt;/i&gt;, i no només per l’argúcia dels “papers trobats”, sinó sobretot per adonar-se que, si Cervantes assegura haver traduït la història de l’àrab al castellà, es deu a l’afany de dotar les aventures d’un aire i un valor de realitat: jo no invento res, ens diu, em limito a transcriure a la meva llengua el que un altre afirma que són uns fet suposadament viscuts per una persona que no conec.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-21/fricandonation-el-crit-de-guerra-quixotesc-de-miquel-bonet.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/7Z5ZSWNQDBBCFH7WDDQFZPI56Q.JPG?auth=474d24b1a7c68a28b7b4e4735655db80a318d1197bccc6bbe64402e3e9519498" width="2000" height="3045"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Fricandónation &lt;/h3&gt;Miquel Bonet 
Destino
296 pàgines. 20,90 euros @9,99</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-17/dolors-udina-antoni-clapes-i-mireille-gansel-conversen-sobre-la-traduccio-danima-a-anima.html</guid>
      <title>Dolors Udina, Antoni Clapés i Mireille Gansel conversen sobre la traducció d’ànima a ànima</title>
      <pubDate>Sun, 17 May 2026 17:09:40 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-17/dolors-udina-antoni-clapes-i-mireille-gansel-conversen-sobre-la-traduccio-danima-a-anima.html</link>
      <dc:creator>Cesca Castellví Llavina</dc:creator>
      <dcterms:alternative>‘Les dues ales d’un ocell’ dedueix que la feina del traductor és una forma d’eixamplar l’horitzó</dcterms:alternative>
      <description>‘Les dues ales d’un ocell’ dedueix que la feina del traductor és una forma d’eixamplar l’horitzó</description>
      <category>Crítica</category>
      <category>Crítica literaria</category>
      <category>Traductores</category>
      <category>Catalán</category>
      <category>Editoriales</category>
      <category>Escritores</category>
      <category>Traducción</category>
      <category>Traducción automática</category>
      <category>Traducciones</category>
      <category>Inteligencia artificial</category>
      <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/R7ONDI4ZMRGOXHQN5BWK6IRB5A.jpg?auth=cbb236a30f1226b51ff7f9313984395e7d80b0411af9a738aab7a2dd3ad458bc" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>Enric Fontcuberta (EFE)</media:credit>
        <media:text>Llibres per Sant Jordi.</media:text>
        <media:description>Llibres per Sant Jordi.</media:description>
      </media:content>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-17/llompart-un-gegant-que-tindra-les-seves-obres-completes.html" title="Llompart, un gegant que tindrà les seves ‘Obres completes’" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/2WTUCFORMZB5TOYTDYOPQEZIRY.jpg?auth=4b320f9a544a8a5e985b8aa85469e04cb7c332573d6265db5e56d177811f211f" height="3419" width="3419"/>
      </atom:link>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-17/joan-puig-i-ferreter-breviari-reivindicatiu-dun-escriptor-lapidat.html" title="Joan Puig i Ferreter: breviari reivindicatiu d’un escriptor lapidat" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/TUKC23IZQJD53C7K7CJVOAQ3AQ.JPG?auth=088c7f202066e9e6e0bdf79784c76781ae3a568aba89dd4629cbb45609c425c7" height="994" width="1768"/>
      </atom:link>
      <content:encoded>&lt;p&gt;Què significa traduir? Què enclou i desclou, la traducció literària? La qüestió ha atiat l’interès de pensadors de cada casa, que han teoritzat a bastament sobre la tasca, cadascú des de la seva finestra (filosòfica, lingüística, estètica, cultural, política). A casa nostra, la passió per l’ofici és el germen de &lt;a href="https://www.raigverdeditorial.cat/cataleg/les-dues-ales-dun-ocell/" target="_blank" rel="" title="https://www.raigverdeditorial.cat/cataleg/les-dues-ales-dun-ocell/"&gt;&lt;i&gt;Les dues ales d’un ocell&lt;/i&gt;&lt;/a&gt;, una conversa entre &lt;a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-04-19/jugar-amb-la-llengua-dali-smith.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-04-19/jugar-amb-la-llengua-dali-smith.html"&gt;Dolors Udina&lt;/a&gt;, Antoni Clapés i Mireille Gansel —tres traductors conspicus— que Raig Verd ha decidit traslladar al paper. &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-17/dolors-udina-antoni-clapes-i-mireille-gansel-conversen-sobre-la-traduccio-danima-a-anima.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/4PFNGYQWZNHZZCIR5CP7AWR5OE.JPG?auth=23117cbc68f7cb3f45e84bb51a11d4d938bea8939339cdfee2b7eb16a7aafc58" width="574" height="914"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Les dues ales d’un ocell &lt;/h3&gt;Antoni Clapés, Dolors Udina i Mireille Gansel 
Raig Verd
160 pàgines. 14,90 euros</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-17/joan-puig-i-ferreter-breviari-reivindicatiu-dun-escriptor-lapidat.html</guid>
      <title>Joan Puig i Ferreter: breviari reivindicatiu d’un escriptor lapidat</title>
      <pubDate>Sun, 17 May 2026 03:45:00 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-17/joan-puig-i-ferreter-breviari-reivindicatiu-dun-escriptor-lapidat.html</link>
      <dc:creator>Miquel Bonet</dc:creator>
      <dcterms:alternative>‘Camins de França’ és la gran novel·la de la primera meitat del segle XX, celebrada per Joan Fuster o Gabriel Ferrater, però poc llegida</dcterms:alternative>
      <description>‘Camins de França’ és la gran novel·la de la primera meitat del segle XX, celebrada per Joan Fuster o Gabriel Ferrater, però poc llegida</description>
      <category>Literatura</category>
      <category>Literatura catalana</category>
      <category>Catalán</category>
      <category>Política</category>
      <category>Enric Casasses</category>
      <category>Carles Riba</category>
      <category>Gabriel Ferrater</category>
      <category>Francesc Maciá</category>
      <category>Tarragona</category>
      <category>Escritores</category>
      <category>Libros</category>
      <category>Novela</category>
      <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/TUKC23IZQJD53C7K7CJVOAQ3AQ.JPG?auth=088c7f202066e9e6e0bdf79784c76781ae3a568aba89dd4629cbb45609c425c7" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title>P1 QUADERN 17-05-2026 WEB</media:title>
        <media:text>L'escriptor Joan Puig i Ferreter</media:text>
        <media:description>L'escriptor Joan Puig i Ferreter</media:description>
      </media:content>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-17/llompart-un-gegant-que-tindra-les-seves-obres-completes.html" title="Llompart, un gegant que tindrà les seves ‘Obres completes’" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/2WTUCFORMZB5TOYTDYOPQEZIRY.jpg?auth=4b320f9a544a8a5e985b8aa85469e04cb7c332573d6265db5e56d177811f211f" height="3419" width="3419"/>
      </atom:link>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-16/joan-esculies-explora-amb-audacia-els-traumes-individuals-fruit-de-les-crisis-collectives-a-la-gata.html" title="Joan Esculies conta amb audàcia la vida d’un felí desemparat a ‘La gata’ " rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/IHBH5XDCTVCSHIQVTYXOAKL4JI.JPG?auth=ea06d0cf420774d464a589c71e6aab00932eb204efee468f755a415a70952c58" height="2598" width="3575"/>
      </atom:link>
      <content:encoded>&lt;p&gt;Proa acaba de reeditar, junts, els dos volums de &lt;a href="https://www.grup62.cat/llibre-camins-de-franca/447992" target="_blank" rel="" title="https://www.grup62.cat/llibre-camins-de-franca/447992"&gt;&lt;i&gt;Camins de França&lt;/i&gt;, &lt;/a&gt;que és la millor novel·la del millor novel·lista català de la primera meitat del segle XX. Això és opinió personal, esclar, però goso posar-la al frontispici d’aquestes ratlles reivindicatives perquè sé que no estic sol. Incomptable gent de gust i cultura ho ha pensat, o inclús ho ha dit, en graus d’entusiasme diversos, sempre amb un deix de desconfiança. &lt;a href="https://elpais.com/noticias/joan-fuster/" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/noticias/joan-fuster/"&gt;Joan Fuster&lt;/a&gt;, que es mirava la literatura catalana —principatina— des de dins i des de fora al mateix temps, ho va deixar escrit i tot. Per donar un altre principi d’autoritat, una mica més pop i bastant més esnob, podem recórrer a &lt;a href="https://elpais.com/noticias/gabriel-ferrater/" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/noticias/gabriel-ferrater/"&gt;Gabriel Ferrater&lt;/a&gt;, que classificava l’escriptor entre els “novel·listes socialistes i anarquistes” i en deia: “L’únic d’ells que tenia talent és Joan Puig i Ferreter: desgraciadament la seva incultura era tan fabulosa, que gairebé no permet que el talent es manifesti. Una incultura del més baix nivell, el de les faltes de gramàtica per exemple. Puig és gairebé l’única possibilitat de gran novel·lista que ha apuntat fins ara el país i, encara que es frustrés, no és possible oblidar-la”. &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-17/joan-puig-i-ferreter-breviari-reivindicatiu-dun-escriptor-lapidat.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/H7B26KESBZFIDLTWVPMMHLE5WE.png?auth=ed1ff3dd4d1ab41431f9d9cafdb6c63538b046bd772d770f7878643f5583e3fc" width="493" height="749"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Camins de França&lt;/h3&gt;Joan Puig i Ferreter
Pròleg d'Enric Casasses
776 pàgines 
24,90 euros @10,99 euros
Publicació: 20 de maig</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-17/llompart-un-gegant-que-tindra-les-seves-obres-completes.html</guid>
      <title>Llompart, un gegant que tindrà les seves ‘Obres completes’</title>
      <pubDate>Sun, 17 May 2026 03:30:00 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-17/llompart-un-gegant-que-tindra-les-seves-obres-completes.html</link>
      <dc:creator>Miquel Àngel Llauger</dc:creator>
      <dcterms:alternative>La Nova Editorial Moll publicarà sis volums sobre l’autor, ordenats per gènere i temàtica, i els dos primers ja són a les llibreries</dcterms:alternative>
      <description>La Nova Editorial Moll publicarà sis volums sobre l’autor, ordenats per gènere i temàtica, i els dos primers ja són a les llibreries</description>
      <category>Literatura</category>
      <category>Literatura catalana</category>
      <category>Política</category>
      <category>Lengua</category>
      <category>Catalán</category>
      <category>Crítica</category>
      <category>Crítica literaria</category>
      <category>Josep María Llompart</category>
      <category>Baleares</category>
      <category>Mallorca</category>
      <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/2WTUCFORMZB5TOYTDYOPQEZIRY.jpg?auth=4b320f9a544a8a5e985b8aa85469e04cb7c332573d6265db5e56d177811f211f" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>Francesc Amengual (Arxiu fotogràfic JM Llompart / Fundació Mallorca Literària) (EL PAÍS)</media:credit>
        <media:title>QUADERN WEB 19/03/2025 LLOMPART</media:title>
        <media:text>Retrat de Josep Maria Llompart.</media:text>
        <media:description>Retrat de Josep Maria Llompart.</media:description>
      </media:content>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-16/joan-esculies-explora-amb-audacia-els-traumes-individuals-fruit-de-les-crisis-collectives-a-la-gata.html" title="Joan Esculies conta amb audàcia la vida d’un felí desemparat a ‘La gata’ " rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/IHBH5XDCTVCSHIQVTYXOAKL4JI.JPG?auth=ea06d0cf420774d464a589c71e6aab00932eb204efee468f755a415a70952c58" height="2598" width="3575"/>
      </atom:link>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/2026-05-14/on-son-els-intellectuals.html" title="On són els intel·lectuals?" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/IOUAYF7ZJJAK7OP2Q7NIUQ2ADQ.JPG?auth=8b71a136700b0761d667aeafcb9b38e782d87fd84cd5d80c1c0a7099195ce3df" height="1237" width="826"/>
      </atom:link>
      <content:encoded>&lt;p&gt;El 2025 li va tocar centenari a &lt;a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2025-03-20/josep-maria-llompart-protagonista-del-dia-mundial-de-la-poesia.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/quadern/literatura/2025-03-20/josep-maria-llompart-protagonista-del-dia-mundial-de-la-poesia.html"&gt;Josep Maria Llompart&lt;/a&gt; (Palma, 1925-1993), i en va resultar la sòlita concatenació de vetllades literàries, que de ben segur van contribuir a un millor coneixement de la seva figura i obra. De vegades, les efemèrides deixen el resultat substantiu de noves edicions de l’autor homenatjat, i fins i tot d’iniciatives editorials d’ambició: és el cas de les &lt;i&gt;Obres completes&lt;/i&gt; de Llompart que ha començat a publicar &lt;a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2024-11-23/torna-leditorial-moll.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/quadern/literatura/2024-11-23/torna-leditorial-moll.html"&gt;Nova Editorial Moll.&lt;/a&gt; Cal esmentar també l’aparició de &lt;i&gt;Mentre em resti un bri d’alè&lt;/i&gt; (Quid Pro Quo), biografia breu de l’autor a càrrec de Pilar Arnau. Les &lt;i&gt;Obres completes&lt;/i&gt; de &lt;a href="https://elpais.com/noticias/josep-maria-llompart/" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/noticias/josep-maria-llompart/"&gt;Llompart&lt;/a&gt; constaran de sis volums, ordenats per gènere i temàtica, i els dos primers ja són a les llibreries. &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-17/llompart-un-gegant-que-tindra-les-seves-obres-completes.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/M2I6PNNFGBCSZG2JL3CMTYU2TQ.JPG?auth=0ebc1a3c506d30f0a588ff6cf609553e60d31e96b331a172d2f5f1ace92405ea" width="796" height="1128"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Nació, llengua, cultura.  Obres completes, volum I &lt;/h3&gt;Josep Maria Llompart 
Nova Editorial Moll. 
540 pàgines. 35 euros&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/3CHUKJU7LFCYTL5Y5K7XLA3KGY.JPG?auth=8bcd67cb6b65a67d596c65a097f6dfa2c6ccb4fc908904f0c99abf93752fbede" width="790" height="1242"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Escrits sobre literatura I.  Obres completes, volum II &lt;/h3&gt;Josep Maria Llompart 
Nova Editorial Moll. 
708 pàgines. 35 euros</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-16/joan-esculies-explora-amb-audacia-els-traumes-individuals-fruit-de-les-crisis-collectives-a-la-gata.html</guid>
      <title>Joan Esculies conta amb audàcia la vida d’un felí desemparat a ‘La gata’ </title>
      <pubDate>Sat, 16 May 2026 03:30:01 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-16/joan-esculies-explora-amb-audacia-els-traumes-individuals-fruit-de-les-crisis-collectives-a-la-gata.html</link>
      <dc:creator>Ponç Puigdevall</dc:creator>
      <dcterms:alternative>La virtut de l’autor és que evita la temptació de magnificar el caire al·legòric de la narració, però no convencen algunes solucions lingüístiques de la novel·la</dcterms:alternative>
      <description>La virtut de l’autor és que evita la temptació de magnificar el caire al·legòric de la narració, però no convencen algunes solucions lingüístiques de la novel·la</description>
      <category>Crítica</category>
      <category>Crítica literaria</category>
      <category>Literatura</category>
      <category>Libros</category>
      <category>Joan Esculies</category>
      <category>Novela</category>
      <category>Aliança Catalana</category>
      <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/IHBH5XDCTVCSHIQVTYXOAKL4JI.JPG?auth=ea06d0cf420774d464a589c71e6aab00932eb204efee468f755a415a70952c58" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>Kai Fagerström swe (Getty Images)</media:credit>
        <media:title>Joan Esculies</media:title>
        <media:text>Una gata.</media:text>
        <media:description>Una gata.</media:description>
      </media:content>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-15/el-gelat-rosa-i-lalliberador-acte-de-justicia-per-a-merce-rodoreda.html" title="El gelat rosa i l’alliberador acte de justícia per a Mercè Rodoreda" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/3PQ23BAV4JGKHHTZKIAXP5N37M.jpg?auth=0b4f29a2a1e4eb56e503d0132141744934f9033adf3f691046fdc82b8eafa7aa" height="1667" width="2500"/>
      </atom:link>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/2026-05-14/on-son-els-intellectuals.html" title="On són els intel·lectuals?" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/IOUAYF7ZJJAK7OP2Q7NIUQ2ADQ.JPG?auth=8b71a136700b0761d667aeafcb9b38e782d87fd84cd5d80c1c0a7099195ce3df" height="1237" width="826"/>
      </atom:link>
      <content:encoded>&lt;p&gt;El matrimoni viu en un xalet a La Florida, una urbanització situada entre Santa Perpètua de Mogoda i la Llagosta, i tant ell com ella són enginyers industrials, però només treballa l’home, com a director d’operacions “al centre logístic que MercaMón va posar al polígon de la sortida de Sabadell”; ella, en canvi, sembla haver renunciat a la feina que li proporcionaria la carrera estudiada: els matins va a pilates, s’apunta a&lt;a href="https://elpais.com/quadern/club-de-lectura/" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/quadern/club-de-lectura/"&gt; clubs de lectura&lt;/a&gt;, assessora un parell d’empreses durant dues tardes —per fer veure que ets independent econòmicament, li diu la germana— i sobretot es dedica a cuidar la filla, la Joana, a mirar que “la nena no desatengui el curs”, i que just al començament de&lt;i&gt; &lt;/i&gt;&lt;a href="https://edicions1984.cat/cataleg/la-gata/" target="_blank" rel="" title="https://edicions1984.cat/cataleg/la-gata/"&gt;&lt;i&gt;La gata&lt;/i&gt;&lt;/a&gt;&lt;i&gt; &lt;/i&gt;pronuncia les paraules que ens alerten sobre la possibilitat que l’aparença de benestar que els embolcalla no és tan inqüestio­nable com sembla: “¿Mama, no estaríem més segurs si al vespre tothom es tanqués a casa i als carrers només s’hi quedés la policia perquè no ens passés res?” El motiu de la por es deu a l’assassinat d’un narcotraficant al jardí d’un dels xalets de la urbanització, que la mare i la nena veuen cada dia anant a l’escola. De sobte, el paisatge quotidià irromp al telenotícies desfigurat per la violència mentre al carrer encara sonen les sirenes dels cotxes policials. Tanmateix, la rutina ha de continuar, i com que la nena ha de fer un treball escolar sobre &lt;i&gt;La crida del bosc&lt;/i&gt; i “té dificultats de comprensió lectora” —a causa d’algun punt de dislèxia?, a la falta d’interès?, a l’ús prematur del mòbil?—, la mare n’hi llegeix un capítol cada nit.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-16/joan-esculies-explora-amb-audacia-els-traumes-individuals-fruit-de-les-crisis-collectives-a-la-gata.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/X3KKQ45E65G7PEVXOO6L5W4KGM.JPG?auth=c245ee5ad20e728a4013e4ab53f688df176094cfca09c4aa4a3dfb46679b13dd" width="1154" height="1726"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;La gata&lt;/h3&gt;Joan Esculies
Edicions de 1984
158 pàgines. 17,90 euros</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-15/el-gelat-rosa-i-lalliberador-acte-de-justicia-per-a-merce-rodoreda.html</guid>
      <title>El gelat rosa i l’alliberador acte de justícia per a Mercè Rodoreda</title>
      <pubDate>Fri, 15 May 2026 03:30:01 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-15/el-gelat-rosa-i-lalliberador-acte-de-justicia-per-a-merce-rodoreda.html</link>
      <dc:creator>Laura  Fernández</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Els prejudicis amb l’escriptora havien estat orquestrats a consciència per una colla d’altres protoescriptors envejosos sense cap mena de talent </dcterms:alternative>
      <description>Els prejudicis amb l’escriptora havien estat orquestrats a consciència per una colla d’altres protoescriptors envejosos sense cap mena de talent </description>
      <category>Mercè Rodoreda</category>
      <category>Literatura catalana</category>
      <category>Catalán</category>
      <category>Escritores</category>
      <category>Barcelona</category>
      <category>Libros</category>
      <category>Literatura</category>
      <category>Cataluña</category>
      <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/3PQ23BAV4JGKHHTZKIAXP5N37M.jpg?auth=0b4f29a2a1e4eb56e503d0132141744934f9033adf3f691046fdc82b8eafa7aa" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>ALICE BRAZZIT (CCCB) (EL PAÍS)</media:credit>
        <media:title>BABELIA 07/03/2026 TRIBUNA LIBRE RODOREDA</media:title>
        <media:text>Vista de l'exposició 'Rodoreda, un bosc', al CCCB.</media:text>
        <media:description>Vista de l'exposició 'Rodoreda, un bosc', al CCCB.</media:description>
      </media:content>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/2026-05-14/on-son-els-intellectuals.html" title="On són els intel·lectuals?" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/IOUAYF7ZJJAK7OP2Q7NIUQ2ADQ.JPG?auth=8b71a136700b0761d667aeafcb9b38e782d87fd84cd5d80c1c0a7099195ce3df" height="1237" width="826"/>
      </atom:link>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-13/que-hi-cerca-kae-tempest-en-un-cos-literari.html" title="Què hi cerca Kae Tempest en un cos literari?  " rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/ZWRL46EXSFDRJDNE5MCWVWRXW4.JPG?auth=f6194c553c15746b0e4d8d478ce0954b1f7a23c217523ece00843064c247de02" height="5464" width="8192"/>
      </atom:link>
      <content:encoded>&lt;p&gt;Tinc quinze, setze anys. Hi ha un gelat rosa a la meva mà i algú m’està fent una fotografia. Acabo de demanar el gelat a la mítica orxateria El Tío Che del Poblenou. És un dia qualsevol al matí. La professora va dir que llegíssim tots els contes de l’escriptora i que després miréssim de transformar-ne un en una imatge. Que la imatge englobés el conte tal com només podia fer-ho per a cadascun de nos­altres. El líquid rosa del gelat fos em regalima a la mà. Fa calor. Tinc quinze, setze anys, i la professora de català, substituta, jove, molt diferent de la resta de professores de català, gairebé algú mític, acaba de permetre’m no oblidar &lt;a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2025-12-04/el-cccb-rompe-los-cliches-de-sensiblera-y-cursi-atribuidos-a-merce-rodoreda.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2025-12-04/el-cccb-rompe-los-cliches-de-sensiblera-y-cursi-atribuidos-a-merce-rodoreda.html"&gt;Mercè Rodoreda&lt;/a&gt;. Cada cop que pensi en ella veuré gelat rosa regalimant de la mà. Serà una cosa real, i única, una cosa pròpia, i per sempre, meva. &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-15/el-gelat-rosa-i-lalliberador-acte-de-justicia-per-a-merce-rodoreda.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-13/que-hi-cerca-kae-tempest-en-un-cos-literari.html</guid>
      <title>Què hi cerca Kae Tempest en un cos literari?  </title>
      <pubDate>Wed, 13 May 2026 09:19:54 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-13/que-hi-cerca-kae-tempest-en-un-cos-literari.html</link>
      <dc:creator>Aïda Camprubí Hinojosa</dc:creator>
      <dcterms:alternative>L’autor reclama tendresa i una lectura pausada a ‘Tota la vida buscant’, la seva segona novel·la, protagonitzada per algú que torna al poble natal després de la presó </dcterms:alternative>
      <description>L’autor reclama tendresa i una lectura pausada a ‘Tota la vida buscant’, la seva segona novel·la, protagonitzada per algú que torna al poble natal després de la presó </description>
      <category>Escritores</category>
      <category>Literatura</category>
      <category>Cultura</category>
      <category>Crítica literaria</category>
      <category>Poesía</category>
      <category>Música</category>
      <category>Libros</category>
      <category>Editoriales</category>
      <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/ZWRL46EXSFDRJDNE5MCWVWRXW4.JPG?auth=f6194c553c15746b0e4d8d478ce0954b1f7a23c217523ece00843064c247de02" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>Marcos Villaoslada (EFE)</media:credit>
        <media:title>Kae Tempest </media:title>
        <media:text>L'escriptor Kae Tempest a Madrid</media:text>
        <media:description>L'escriptor Kae Tempest a Madrid</media:description>
      </media:content>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-10/jaume-cabre-consumit-pel-foc.html" title="Jaume Cabré, consumit pel foc" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/XAT6SOW325FHHFLE32HXFZVNIM.webp?auth=595cbc4afc8d6d8825ed1f67a1dc74a002d1a83db3f02d91adb69984da200e2f" height="398" width="708"/>
      </atom:link>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-09/empar-moliner-deixa-el-lector-bocabadat-amb-la-taula-dacrobacies-dinstruccions-per-viure-sense-ella.html" title="Empar Moliner deixa el lector bocabadat amb la taula d’acrobàcies d’‘Instruccions per viure sense ella’ " rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/JUOT5VQLP5GGTCPYQD635YTQFA.jpg?auth=fe0559d6a8bc46484afcdafb988b43205f1858493246961a60d3c7331d7d8000" height="3149" width="4724"/>
      </atom:link>
      <content:encoded>&lt;p&gt;La paciència és un element proporcionalment expansiu, sempre demana una mica més de si mateixa. &lt;a href="https://elpais.com/eps/2025-10-04/kae-tempest-la-identidad-es-importante-pero-aun-mas-la-humanidad.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/eps/2025-10-04/kae-tempest-la-identidad-es-importante-pero-aun-mas-la-humanidad.html"&gt;Kae Tempest&lt;/a&gt; (Londres, 1985), com a artista que treballa la paraula, ho sap. És fàcil imaginar-se’l assegut, esperant a saber cap a on el portarà el text en cada una de les seves formes: &lt;i&gt;spoken word&lt;/i&gt;, rap, dramatúrgia i altres escriptures literàries. Prolífic com és, treballa formats més immediats, però per a la seva segona novel·la s’ha deixat seduir per la temporalitat dilatada. &lt;i&gt;Tota la vida buscant&lt;/i&gt; ens arriba per fi en català, una dècada més tard del seu debut en el format, &lt;a href="https://elpais.com/cultura/2016/10/04/babelia/1475602987_596319.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/cultura/2016/10/04/babelia/1475602987_596319.html"&gt;&lt;i&gt;The bricks that built the houses&lt;/i&gt;&lt;/a&gt; (2016). Entremig, ha publicat un parell de poemaris, tres àlbums musicals i una adaptació teatral pròpia de la tragèdia grega de Filoctetes. També ha fet una transició íntima, de persona no binària a home, en un gir narratiu vencedor. Trobar els pronoms també requereix paciència. &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-13/que-hi-cerca-kae-tempest-en-un-cos-literari.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/FRISJGKQY5BQJKPNX4MIEBS4CY.JPG?auth=a4917468ab6ec00084f34e0d0ee18a3429fe9e1800a765c3a1423bebb1f99c04" width="702" height="1052"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Tota la vida buscant &lt;/h3&gt;Kae Tempest 
Traducció de Maria-Arboç Terrades L’Altra. 352 pàgines. 22,90 euros</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-05-13/burgesos-de-seny-i-rauxa-en-les-seves-torres-divori-a-la-garriga.html</guid>
      <title>Burgesos de seny i rauxa en les seves torres d’ivori a La Garriga</title>
      <pubDate>Wed, 13 May 2026 03:30:01 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-05-13/burgesos-de-seny-i-rauxa-en-les-seves-torres-divori-a-la-garriga.html</link>
      <dc:creator>Xavier  Vidal-Folch</dc:creator>
      <dcterms:alternative>L’investigador Lluís Cuspinera recupera en un llibre il·lustrat l’edat de plata catalana en l’arquitectura modernista </dcterms:alternative>
      <description>L’investigador Lluís Cuspinera recupera en un llibre il·lustrat l’edat de plata catalana en l’arquitectura modernista </description>
      <category>La Garriga</category>
      <category>Edificios historicos</category>
      <category>Casas</category>
      <category>Modernismo</category>
      <category>Arquitectura</category>
      <category>Cataluña</category>
      <category>Libros</category>
      <category>Fotolibros</category>
      <category>Fotografía</category>
      <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/NSYR3HSDHBBF5NCCNULEEEHEYE.JPG?auth=99461162e04b221a8a305472e396f17a2764133aab34e09800195d89068eb4d4" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>Pepo Segura</media:credit>
        <media:title>01 quadern pasapasa</media:title>
        <media:text>Detall de la Casa Emili Sala Cortès. D'estil modernista, va ser construïda el 1904.</media:text>
        <media:description>Detall de la Casa Emili Sala Cortès. D'estil modernista, va ser construïda el 1904.</media:description>
      </media:content>
      <media:group>
        <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/ESW3R2WCU5EX3LRNBYRMTIWFWA.JPG?auth=a09e966f8567dcb476c80121013915ab0100f243bbb6c5d47a3bd78ff0a9b876" type="image/jpeg" medium="image">
          <media:credit>Pepo Segura</media:credit>
          <media:title>04 quadern pasapasa</media:title>
          <media:text>La Garriga. Casa Josep Suñol (Torre Anita). D'estil eclèctic, va ser construïda l'any 1906 per Emili Sala Cortés</media:text>
          <media:description>La Garriga. Casa Josep Suñol (Torre Anita). D'estil eclèctic, va ser construïda l'any 1906 per Emili Sala Cortés</media:description>
        </media:content>
        <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/IP5Q3EMZ3JERDJOQKVCYD4IJVE.JPG?auth=226ac868f921024377f2d10e440825c17d1192f9016c9a966d9f373ae138a288" type="image/jpeg" medium="image">
          <media:credit>Fundació Mauri</media:credit>
          <media:title>12 quadern pasapasa</media:title>
          <media:text>Ildefons Suñol a la selva torre de La Garriga, explicant història a joves estiuejants.</media:text>
          <media:description>Ildefons Suñol a la selva torre de La Garriga, explicant història a joves estiuejants.</media:description>
        </media:content>
        <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/HXWILLT5LVH4HNLS2LJLRHIBIY.JPG?auth=c04a40939bd8cc70eacab234d5ad4121881ea8d50e07eb914dc9ea66242eeb9e" type="image/jpeg" medium="image">
          <media:credit>Pepo Segura</media:credit>
          <media:title>02 quadern pasapasa</media:title>
          <media:text>La Garriga. Teulada de Ca Barbey. Construïda l'any 1910 per Joaquim Raspall per encàrrec de Juli Barbey. És considerada l'obra més important del període modernista </media:text>
          <media:description>La Garriga. Teulada de Ca Barbey. Construïda l'any 1910 per Joaquim Raspall per encàrrec de Juli Barbey. És considerada l'obra més important del període modernista </media:description>
        </media:content>
        <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/3KZ5TRODFZBVBIZD2T4PJE66X4.JPG?auth=263b42df7112070d5f1ebfe61f75c57c05b7906f55cd9bc9bdc3c379e51867cd" type="image/jpeg" medium="image">
          <media:credit>Pepo Segura</media:credit>
          <media:title>08 quadern pasapasa</media:title>
          <media:text>La Garriga.  Menjador de la casa Barbey. </media:text>
          <media:description>La Garriga.  Menjador de la casa Barbey. </media:description>
        </media:content>
        <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/EP54LE32B5EHLCJX3HOJGDJUYQ.JPG?auth=ad7716bc8587990404a9c34652611518a00592b6d0814c0601ba23bda7dd856b" type="image/jpeg" medium="image">
          <media:credit>Pepo Segura</media:credit>
          <media:title>03 quadern pasapasa</media:title>
          <media:text>La Garriga. Casa Josep Escayola. Construïda l'any 1911 per Francesc Guardia </media:text>
          <media:description>La Garriga. Casa Josep Escayola. Construïda l'any 1911 per Francesc Guardia </media:description>
        </media:content>
        <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/GQO7UFCBTNCO7LF5FNENRIVKXM.JPG?auth=29a13004fddb221cb2f64cdbac5387f3a6d83e1e397665a6847b75b305cc3396" type="image/jpeg" medium="image">
          <media:credit>Pepo Segura</media:credit>
          <media:title>05 quadern pasapasa</media:title>
          <media:text>La Garriga. Vil·la Adauta. Edifici residencial del segle XIX, de Josep Domènech Estapà</media:text>
          <media:description>La Garriga. Vil·la Adauta. Edifici residencial del segle XIX, de Josep Domènech Estapà</media:description>
        </media:content>
        <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/42RV5C4OJREIXMDBWS4GBIEG3M.JPG?auth=5d9a5da71c80c2f72ce46a9c19a71ccc4168935375554f5b58d78d60dbd527ee" type="image/jpeg" medium="image">
          <media:credit>Pepo Segura</media:credit>
          <media:title>06 quadern pasapasa</media:title>
          <media:text>Detall de la Torre Iris. Obra de Joaquim Raspall, considerada una de les obres més significatives del període modernista</media:text>
          <media:description>Detall de la Torre Iris. Obra de Joaquim Raspall, considerada una de les obres més significatives del període modernista</media:description>
        </media:content>
        <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/3WK26BMBLREDLLU5NSB2TBTYUM.JPG?auth=86d5afdc735adb4af7f170a935163731d993252f693b312dd7ce96e166351eda" type="image/jpeg" medium="image">
          <media:credit>Pepo Segura</media:credit>
          <media:title>07 quadern pasapasa</media:title>
          <media:text>L'Illa Raspall és el conjunt modernista més important de la Garriva. Protegit com un Bé Cultural d'Interès Nacional, és l'únic a Catalunya. El nucli arquitectònic està format per la casa Barbey, la Torre Iris, la Bombonera i la casa Barraquer.</media:text>
          <media:description>L'Illa Raspall és el conjunt modernista més important de la Garriva. Protegit com un Bé Cultural d'Interès Nacional, és l'únic a Catalunya. El nucli arquitectònic està format per la casa Barbey, la Torre Iris, la Bombonera i la casa Barraquer.</media:description>
        </media:content>
        <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/XT3DGBVN7REMPKGIKGDOCSU5UY.JPG?auth=a1eba16410e9d3e489e176abbd6799cf9f5f727e9003017038a46a137ff117f5" type="image/jpeg" medium="image">
          <media:credit>Fons fotogràfic Joan B. Blancafort</media:credit>
          <media:title>13 quadern pasapasa</media:title>
          <media:text>La Garriga. Jocs al balneri de Blancafort.&#xD;
&#xD;
Foto: Fons fotogràfic Joan B. Blancafort.</media:text>
          <media:description>La Garriga. Jocs al balneri de Blancafort.&#xD;
&#xD;
Foto: Fons fotogràfic Joan B. Blancafort.</media:description>
        </media:content>
        <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/TGJEA4GJDJA2ZFB4RFH5YQK37U.JPG?auth=3752d1eb359b39d9041ee8c3037e84f677c355a93af771facbf8ff80df7ab3d8" type="image/jpeg" medium="image">
          <media:credit>Pepo Segura</media:credit>
          <media:title>09 quadern pasapasa</media:title>
          <media:text>La Garriga. Casa Domingo Pujadas, construïda a principis del segle XX, obra de Planas Calvet.</media:text>
          <media:description>La Garriga. Casa Domingo Pujadas, construïda a principis del segle XX, obra de Planas Calvet.</media:description>
        </media:content>
        <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/DAE56JJ4ZZHBPMYR32FEE4AEZI.JPG?auth=211bf6ee0eaa97bc8efbfb5414f8cacf258eae159f94a1ed707777c79b907b4f" type="image/jpeg" medium="image">
          <media:credit>Pepo Segura</media:credit>
          <media:title>10 quadern pasapasa</media:title>
          <media:text>La Garriga. Casa Antoni Barraquer, construïda l'any 1912 per encàrrec de Josep Antoni Barraquer a Joaquim Raspall</media:text>
          <media:description>La Garriga. Casa Antoni Barraquer, construïda l'any 1912 per encàrrec de Josep Antoni Barraquer a Joaquim Raspall</media:description>
        </media:content>
        <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/AWINSZLMZFHFLI3NBXP7EQNBRE.JPG?auth=278c5a9415017b28168f9f1a61ba00d7675bcd0a02184a02145a37f320822b23" type="image/jpeg" medium="image">
          <media:credit>Pepo Segura</media:credit>
          <media:title>11 quadern pasapasa</media:title>
          <media:text>La Garriga. Vil·la Trianon.  Construïda l'any 1926 per Antoni Pons Domínguez, coneguda també com a Casa Escofet. 
</media:text>
          <media:description>La Garriga. Vil·la Trianon.  Construïda l'any 1926 per Antoni Pons Domínguez, coneguda també com a Casa Escofet. 
</media:description>
        </media:content>
      </media:group>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/2024-07-23/els-veins-invisibles-de-la-garriga-rocafonda-i-tants-altres-municipis.html" title="Els veïns invisibles de la Garriga, Rocafonda i tants altres municipis" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/VKE5RZ4ZIJAWI66DTY2A5AZ5PA.jpg?auth=145eb7bcb5ea1f07ef13acd5ddf8b55ef2d1cb4b0307b38a3f69c11cf523bc40" height="3786" width="5500"/>
      </atom:link>
      <atom:link href="https://elpais.com/cat/2017/04/18/cultura/1492511740_979605.html" title="La Garriga, ciutat més lectora de Catalunya" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://cloudfront-eu-central-1.images.arcpublishing.com/prisa/AJVNTKMANT7MI6RQNVMR55IYYY.jpg" height="603" width="980"/>
      </atom:link>
      <content:encoded>&lt;p&gt;Esteban Fernández encarnà un personatge a la recerca de guionista. Argentí d’origen, representava la &lt;a href="https://elpais.com/noticias/mercedes-benz/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/mercedes-benz/"&gt;Mercedes Benz&lt;/a&gt; a Catalunya als anys trenta. I de seguida s’incardinà en la clientela, la burgesia catalana, sobretot barcelonina. Intrèpid, capriciós i exquisit, tenia la fal·lera de pilotar. El 1933 es va fer construïr a &lt;a href="https://elpais.com/cat/2016/08/16/catalunya/1471359780_884710.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/cat/2016/08/16/catalunya/1471359780_884710.html"&gt;la Garriga&lt;/a&gt; una elegant casa d’estiueig racionalista: amb hangar per a la seva avioneta, encara existent. I va fer condicionar un aeròdrom familiar, a la finca de Can Rosanes. Amb la guerra va ser clau per a l’aviació republicana, així que els bombarders italians s’hi van dedicar a tort i a dret. &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-05-13/burgesos-de-seny-i-rauxa-en-les-seves-torres-divori-a-la-garriga.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/PBZJIACHFJBBFOAG6P4PJRZN4Y.JPG?auth=64970cb1f46ba6ad19e3d9b61abe95c4004e343452083e35939f90c4e48bc5ee" width="1198" height="1740"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Arquitectura d’estiueig &lt;/h3&gt;Lluís Cuspinera i Pepo Segura 
Edicions de la Garriga Secreta
432 pàgines. 50 euros</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-12/i-despres-de-sant-jordi-que-els-25-llibres-mes-esperats-de-la-primavera.html</guid>
      <title>I després de Sant Jordi, què? Els 30 llibres més esperats de la primavera </title>
      <pubDate>Tue, 12 May 2026 12:01:44 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-12/i-despres-de-sant-jordi-que-els-25-llibres-mes-esperats-de-la-primavera.html</link>
      <dc:creator>Quadern</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Des de noves traduccions de clàssics imprescindibles com l’Odissea, fins a debuts en narrativa com el d’Irene Rubio, passant per assaig de Llucia Ramis i Joan M. Minguet o poesia de Martí Sales </dcterms:alternative>
      <description>Des de noves traduccions de clàssics imprescindibles com l’Odissea, fins a debuts en narrativa com el d’Irene Rubio, passant per assaig de Llucia Ramis i Joan M. Minguet o poesia de Martí Sales </description>
      <category>Escritores</category>
      <category>Novela</category>
      <category>Ensayo</category>
      <category>Poesía</category>
      <category>Cómic</category>
      <category>Libros</category>
      <category>Cultura</category>
      <category>Literatura</category>
      <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/JT5WZHCSN5EOLPRNBQCDSNZVJ4.jpg?auth=4bd901df4648b6b4dc74b7088ce443c9e6c852b273fe68dc1f2db07f4984f748" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title> 25 llibres més esperats de la primavera </media:title>
        <media:text>25 llibres més esperats de la primavera</media:text>
        <media:description>25 llibres més esperats de la primavera</media:description>
      </media:content>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/club-de-lectura/2026-05-07/natza-farre-conversara-amb-els-lectors-sobre-lultima-vegada-que-et-dic-adeu-al-club-de-lectura.html" title="Natza Farré conversarà amb els lectors sobre ‘L’última vegada que et dic adeu ’ al club de lectura" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/NIM7LTG235G6LMGL2QZSFHXWE4.jpeg?auth=cc4463268f8ac3a70f481fc419332fad7ccc68fd58182a6c17eba8d0722bcb6a" height="1200" width="1600"/>
      </atom:link>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-04-18/les-65-recomanacions-dels-critics-de-quadern-per-sant-jordi-2026.html" title="Les 65 recomanacions dels crítics de ‘Quadern’ per Sant Jordi 2026 " rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/H6KBYDB6OZCB5OMDQMTRKZI2RA.JPG?auth=c0919c4538c735434a631f1fefeac7533292d3122e8ac5cea08e2104b5f6f47f" height="1200" width="1600"/>
      </atom:link>
      <content:encoded>&lt;p&gt;Ha passat &lt;a href="https://elpais.com/noticias/sant-jordi/" rel="" title="https://elpais.com/noticias/sant-jordi/"&gt;Sant Jordi&lt;/a&gt;, el moment més intens per al &lt;a href="https://elpais.com/quadern/literatura/" rel="" title="https://elpais.com/quadern/literatura/"&gt;sector editorial&lt;/a&gt;, però les impremtes no s’aturen. Vet aquí un recull de novetats que trobareu a les llibreries abans de l’estiu.&lt;/p&gt;&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/LPJ5RISXCZGAFNCCNETGMYNCX4.png?auth=3aab264e528d05c513e52b91958d2d9db5767acbdc8e3fec46659dc50f1f7990" width="600" height="898"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Odissea&lt;/h3&gt;Homer
La Casa dels Clàssics
Data de publicació: 2 de juny

Després de l’èxit de la 'Ilíada', Pau Sabaté tradueix en vers l’'Odissea', el clàssic fundacional de la literatura d’aventures. Amb pròleg de Roger Aluja i una lectura de Dolors Miquel.&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/FZ7MHIJ66BGQTCMSKHZGO7UFPA.jpeg?auth=cd4d54a6aafab6c8bd72949dd1e523f0ff9d85724f83d9f3ed117f0a370e87d2" width="2348" height="3508"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Seràs la vall&lt;/h3&gt;Irene Rubio
L'Altra
Data de publicació: 20 de maig

'Seràs la vall', guanyadora del premi Documenta, és la història de la Vall Seca i les dones que hi viuen. Una novel·la que es pregunta fins a quin punt podem escapar del lloc d’on venim.&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/UPLSKLP5PVBBPAWEK5UV6NCUT4.jpg?auth=a85f6868068c6299fe74413a381d2f3f203a2e5835fa2dec89c996bd775ac327" width="1804" height="2499"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Fer-ne vuitanta&lt;/h3&gt;Francesc Parcerisas
Quaderns crema
Data de publicació: 13 de maig

Concebut amb motiu del vuitantè aniversari del poeta, és un àlbum d’estampes i evocacions profundament personals, un recorregut autobiogràfi c que, del 1944 al 2024, celebra cada any amb una fotografi a i unes paraules que en matisen el record.
&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/N7RKOFBQOJFJJAC52RG2WN5DYM.jpg?auth=3586abdb9b9202ca184065ea749367244359f6ee132532454099d65451201aa8" width="1654" height="2486"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Ferit de mort&lt;/h3&gt;Raffaele La Capria
LaBreu
Data de publicació: 1 de juny

LaBreu celebra 20 anys amb nous llibres de Míriam Cano, Josep Pedrals, Felip Costaglioli, Marc Romera i altres sorpreses. La primera, aquest llibre de Raffaele La Capria, gran novel·la napolitana i premi Strega l'any 63.&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/6UH2OT2UK5EPLMEKN4JG3JUEMA.jpeg?auth=1c7941640062079796636544f66d9ba18c2e7cbfc3baa3c78e5f8e24db51efd1" width="1112" height="1600"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Textos per no res&lt;/h3&gt;Samuel Beckett
Club Editor
Data de publicació: 10 de juny

Coincidint amb els 120 anys del naixement de l'autor i el 20è aniversari de la Sala Beckett, Club Editor enceta la publicació de les seves obres amb aquest recull de textos breus.&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/6DC3SIFMHVG7HDSNVXPQCHHXUQ.png?auth=cd5c7d602fd439102985107d3f7f43db93320cab3430952a3c528ef89122eb8d" width="800" height="1257"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Feminisme gòtic. La creació cultural de la monstra&lt;/h3&gt;Núria Gómez Gabriel i Ingrid Guardiola
H&amp;O Editorial
Data de publicació: 20 de maig

Tot i que la literatura gòtica es popularitza a finals del segle XVIII i principis del segle XIX, en aquest assaig s'usa gòtic de forma anacrònica i queer per parlar d’aquelles emanacions femenines de caràcter sobrenatural, mòrbid, misteriós, tremend, fins i tot abjecte, que han resistit l’oprobi, la difamació o la violència extrema. La dona, en lloc de ser la víctima de l’escena de terror, com en moltes novel·les gòtiques, es converteix en la monstra protagonista.&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/W66HJNMVC5HVPENMFNCKZC3EN4.jpeg?auth=e26cbbf218b3388fb13f9b4b4484ba63dd101df2144291a9fc08ba23cf5432d8" width="719" height="1130"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Un metre quadrat&lt;/h3&gt;Llucia Ramis
Anagrama
Data de publicació: 13 de maig

A mig camí entre el reportatge literari, les memòries i l’anàlisi periodística, Llucia Ramis aborda el problema de l’habitatge en el nostre país mentre relata la seva pròpia història com a llogatera en els pisos on ha viscut al llarg de les últimes tres dècades. &lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/6S3QHUWSL5H4DA3I6NJXMDI37Y.jpeg?auth=3720902f60f7b31dfeba1095db6581d637c2b537280de628e1bf186de5bcc9ac" width="805" height="1299"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Descripció del món&lt;/h3&gt;Martí Sales
Godall (coberta provisional)
Data de publicació: juny

El llibre guanyador del Jocs Florals de Barcelona 2026 és una glosa del vers de Max Jacob «la veritat és sempre nova», una impugnació radical de la literatura del jo i de l’extractivisme neoliberal, un cant whitmanià, una crida a l’elevació, l’entusiasme i l’elegància del mirar enfora i fer pinya.&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/4T3S3YFFFFHPRJDRFMWGZR6VXA.jpg?auth=f00e0aba34fe2eb7f0cabff23a300f06ac0619f31ff96765a7026ab46b611919" width="1181" height="1729"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;La gran vall&lt;/h3&gt;John Steinbeck
Adesiara
Publicació: maig

Es publiquen per primera vegada íntegrament en català aquests dotze relats sobre la vall de Salinas, al sud dels Estats Units, on va transcórrer la infantesa de John Steinbeck. Coses senzilles i quotidianes que hi passen, gràcies a la ploma virtuosa de l’autor, es tornen d’allò més rutilants.


&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/H7B26KESBZFIDLTWVPMMHLE5WE.png?auth=ed1ff3dd4d1ab41431f9d9cafdb6c63538b046bd772d770f7878643f5583e3fc" width="493" height="749"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Camins de França&lt;/h3&gt;Joan Puig Ferreter
Proa
Data de publicació: 20 de maig

Publicada originalment el 1934, 'Camins de França' són les memòries amb aspecte de novel·la d'aprenentatge d'una joventut turmentada però no desesperada de Joan Puig i Ferrater, a Barcelona i després com a vagabund per terres de França. Nova edició d’un clàssic de la narrativa catalana, ara amb un pròleg d'Enric Casasses.&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/646ZWSERGZD6NOUDLB3WYRGHNM.jpg?auth=adcbf07bec40167df64a8cc2f560706621cbfe12062ffba11ce23f3283db5ec3" width="2844" height="4252"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;No vingueu al poble a reposar&lt;/h3&gt;Mar Camps
La Ela Geminada
Publicació: maig

Camps camina entre les Gavarres i l’Empordà a partir d’un enfilall de records, pensaments, notes i històries en un context delicat on els pobles s’han convertit en destinacions de repòs i desconnexió per a butxaques plenes. Entre l’observació crítica i la sensibilitat literària, dissecciona el fenomen d’un "èxode urbà" que busca pobles a mida; un desplaçament subtil que en transforma el paisatge i les dinàmiques i els converteix en escenaris de pessebre. &lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/XMJC2IKXLVB7BJYJXTLVLX7PEM.jpg?auth=e268da252a8421b5ca30a1be08e8b676a53a39accb502b61485060adfe0f9d18" width="1240" height="2008"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Un llibre per parlar amb fantasmes&lt;/h3&gt;Ramon Mas
Males Herbes
Data de publicació: 27 de maig

Després de la novel·la 'Els murs invisibles', sobre la pèrdua i l'amista, Ramon Mas publica una reflexió entorn de la possibilitat que els morts no se'n vagin. 

&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/2CTAEL4HUFHL5CDAZRFYRPVTMA.jpg?auth=852a305cd07593bd7fe9940e6bc70234e0263735d7902a8ce039e582d923878a" width="1665" height="2244"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Poeticismes. Un passeig pel coneixement poètic&lt;/h3&gt;Josep Pedrals
Arcàdia
Data de publicació: 16 de juny

El llibre combina elucubracions tècniques i reflexions sobre algunes eines que ens ofereix el llenguatge poètic, i narra diverses experiències del fet estètic en sentit ampli, com una mirada al món amb consciència lírica. Pedrals parteix, en part, dels articles publicats a 'Quadern'.
&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/E243SBR4JRGB3KM6UQ636QUTIQ.jpg?auth=8a6472734c226d043ffdd0bd6ad763b60ae4c06bf6a232e49c36a6655a39d97c" width="1677" height="2480"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Llebretó&lt;/h3&gt;Chloe Dalton
Periscopi
Data de publicació: maig

El best-seller internacional 'Llebretó' explica la història d’una amistat insòlita i intensa entre una bèstia i una persona que es veu abocada a acceptar els ritmes de la vida salvatge, i per tant tots els seus perills, si vol mantenir l’equilibri que les uneix.&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/2BSFWT3CYNHLRGI7IT7SND4MTE.jpg?auth=cfea3463b6e462fa3dac217738724669f98060a04751dacd4c07084dff1a4251" width="2000" height="3160"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Poesia completa&lt;/h3&gt;Ingeborg Bachmann
Edicions 62
Data de publicació: 3 de juny

En l’any del centenari del naixement de Bachmann, la poesia completa d’una de les escriptores més influents en els corrents de la literatura i el pensament en clau femenina.&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/RIN6DMKAL5D3TPSLKG754K6Y5E.jpg?auth=50b6ff29b1aca0cff4dad80a288a573425084a5d5b5e592ab9361372b8597c06" width="693" height="1024"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Un origen buit. Immigració i cultura a Catalunya&lt;/h3&gt;Josep-Anton Fernàndez
L'Avenç
Data de publicació: maig

Una anàlisi de la immigració a Catalunya com a factor central en la configuració de la societat catalana des del segle XIX fins a l’actualitat. Una mostra de com les diferents onades migratòries han transformat la demografia, la cultura, l’economia i fins i tot la identitat catalana. &lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/7CIBKECB6JF45GBS2YIFKQBK7Q.jpg?auth=633170546da9fb8afe157c38399a4647143a6e764d12db30d907daadf7552f45" width="1648" height="2512"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;La nit&lt;/h3&gt;Joan Cavallé
Angle
Data de publicació: 3 de juny

Vuit anys després de la seva última novel·la, Joan Cavallé s’endinsa en la ment i el cos d’un jove universitari que s’inicia, tot d’una, en moltes coses: els estudis superiors, la lluita política i l’amor.&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/2TWT7AEDKNESBOAJ5BYMCHFO2Q.png?auth=f19e6b51b6e49450b25cacef0b1eaf518aff883483aeca734800f1e9b11a95af" width="418" height="649"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Les vides&lt;/h3&gt;Giorgio Vasari
Proa
Data de publicació: 17 de juny

Per primera vegada en català, una obra fonamental de la cultura europea, de la història de l’art i del Renaixement. El conjunt de vora 200 biografies de pintors, escultors i arquitectes del Renaixement, escrites pel pintor i arquitecte italià del segle XVI Giorgio Vasari, amb traduccióde Martí Domínguez Pérez, i edició i introducció a cura de Martí Domínguez Romero. &lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/B364RY5J65CZ5DOV55IDFBBIC4.jpg?auth=bfea6fb4d395d79b46d6cc2675d244ad083cac7022a0f307d8b381b0efc61a86" width="1654" height="2480"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Tries invisibles&lt;/h3&gt;Mercè Pujadas Cid
Les Hores
Data de publicació: maig

Tries invisibles oscil·la entre les realitats més evidents i les motivacions i pensaments més ocults. Els protagonistes d’aquests dinou relats es troben submergits en un món al marge de les convencions i es veuen empesos a triar camins propis per sobreviure&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/ZMFGTCKZNBATZKKIFLFZR5YEQE.png?auth=ff5d0b45c6e89923c79d775615256ba1ce77cb7e1923393877b4902e5d3d5cdb" width="626" height="941"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Retrats literaris&lt;/h3&gt;Josep Maria Castellet
Edicions 62
Data de publicació: 13 de maig

Aquest volum recull tots el retrats que Josep M. Castellet va escriure entre 1988 i 2012 i un nou retrat d’ell escrit per Jordi Amat com a homenatge. El llibre es recupera coincidint amb l'Any Castellet (1926-2026).&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/43PV7JR6WVFRVN472UF2SBFHSM.jpg?auth=8f3c138bfbf74f19b8cfe8fc57e5c4cbbc9af643e264818d87bb623b12e328d6" width="1524" height="2362"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Contra l'obediència&lt;/h3&gt;Joan M. Minguet
Raig verd
Data de publicació: 1 de juny

L'historiador de l'art completa la seva obra de pensament amb un assaig crític que analitza com l’art ha estat progressivament neutralitzat pel poder i integrat en relats institucionals que el presenten com a patrimoni, bellesa inqüestionable o espai de consens. Minguet combina pensament teòric i casos concrets per qüestionar la idea de submissió cultural i denunciar el paper de museus, acadèmia i discurs patrimonial en la desactivació del conflicte. &lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/75XV5FCG7RGLVEL34276A6DC4Q.jpg?auth=239cb760bbffa48426024ee4cb92f05eb3378c1641fcc2c59e952de01f159dec" width="734" height="1024"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;La separació&lt;/h3&gt;Uxía Larrosa
Editorial Finestres
Data de publicació: 29 d'abril

La Carme és una persona normal i corrent a qui un dia, de camí cap a la feina i sense motiu aparent, l’ombra se li desprèn del cos. Un còmic sobre amistat i animisme.&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/WFOMGBQT75DLFMX7E63SXZ7IN4.png?auth=54ee4db16bffd45f4d0686252facf74808aee50124e9a83c56b86e09fb61a544" width="900" height="1352"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;El blues de la fi del món&lt;/h3&gt;Etgar Keret
La Segona Perifèria
Data de publicació: 18 de maig

Un nou recull de relats de l'escriptor israelià, que escriu amb la gràcia, l’enginy i la irreverència de sempre. Ara, potser, amb un punt de clarividència trista davant del futur que ens espera.&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/QMMOGAS65FH7DKDJZKD3675JTQ.jpg?auth=356c93eb2f8441213be06183f185a2dd5b0ad18d3c9d5cf77257c9944f710d4b" width="676" height="1000"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Nonell, Vallmitjana i els gitanos&lt;/h3&gt;Julià Guillamon, amb la col·laboració de Joan Mar Sauqué
Edicions de 1984
Data de publicació: maig

El gener del 1910, després d’anys de crítiques desfavorables, de no vendre mai ni un quadre, Isidre Nonell exposa les seves pintures al Faianç Català i té un gran èxit. Un any després, Juli Vallmitjana estrena al Teatre Principal Els zin-calós, que és acollida amb entusiasme. Nonell és el pintor de les gitanes; Vallmitjana, l’escriptor dels gitanos. Han compartit moltes hores pintant a l’aire lliure i a l’estudi amb les models, però en el moment del triomf, s’ignoren. Aquest és el punt de partida d’una immersió en la cultura i la societat del 1900.&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/FCZW7D2ZIJCIDNLB2PFNA6JNLE.jpg?auth=c038ed8ddf594b07ec754d001460647778af66500b2928c3961a89dcd254f784" width="1854" height="2834"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Exlilis i escriptures a Buenos Aires. Diari d'una recerca&lt;/h3&gt;Montserrat Bacardí
Lleonard Muntaner Editor
Data de publicació: 20 de maig

Entre la investigació literària i la crònica més íntima, Montserrat Bacardí convida el lector a resseguir la diàspora cultural catalana a l’altra banda de l’Atlàntic durant bona part del segle XX. &lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/BVLW66JS2RCLVLAY55PZPRWJKE.jpg?auth=123020edcde45de93250ead041e82fc590cf9499ee9649ae14545cf6d05fedec" width="763" height="1049"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;L’autora&lt;/h3&gt;Ella Hickson
Teatre Lliure i Comanegra
Data de publicació: 13 de maig

L'autora, onzè títol de la col·lecció «Llum de guàrdia», aborda els mecanismes de poder del patriarcat en l’àmbit del teatre i de la creació. 'L’autora' està en cartellera al Teatre Lliure de Montjuïc fins al 7 de juny.&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/47TAXLF3JRBTZGWGJMJ36RRWWE.webp?auth=821a52b62c69f1103905d362b9ec1a96b3ce5a655427f19bf3d0fd3db829b925" width="1100" height="1698"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Ja soc aquí!&lt;/h3&gt;Enric Pujol Casademont
Rosa dels vents
Data de publicació: 21 de maig

El 23 d'octubre de 1977, un vell exiliat republicà de setanta-vuit anys retornava al país després de trenta-vuit anys d'exili. El 23 d'octubre de 1977, la Generalitat de Catalunya, el govern legítim de la Catalunya republicana, trenta-nou anys després de la seva dissolució formal per la dictadura de Franco, era restaurada de nou pel successor directe del dictador. Enric Pujol, historiador i exmembre d'ERC, recupera els fets.&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/XUXIAZMEPZGABLTLCPBDIYNSPI.jpeg?auth=83f4cdba2aef85d8b201afda37ef83410d69329c8aa6564fdaeff1bf824d7d26" width="681" height="900"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;París, capital del segle XIX&lt;/h3&gt;Walter Benjamin
Flâneur
Data de publicació: 25 de maig

Text clau en la producció assagística de Walter Benjamin, el pensador berlinès hi explora alguns motius arquitectònics i urbanístics de la transformació de la ciutat de París empresa pel Baró Haussmann durant el Segon Imperi.&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/LKQKR4XPEVD2DFDSIXR6BHF5RY.jpg?auth=461ffa5f89d5ac093db9be91e7c2c49ea627f9d77e5ad24635f0c6351e25aec9" width="1024" height="1430"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;L'extraordinària història del Circ-Cric&lt;/h3&gt;Berta Cusó
Andana
Data de publicació: 27 d'abril

Aquest còmic sobre el Circ Cric és un documental gràfic que rescata la memòria del circ a través de la narradora Puça Orzowei, una estrella minúscula i irònica que habita entre els cabells del pallasso i que ens guia a través de dècades de circ, d'idioma prohibit i de dignitat sostinguda contra tot pronòstic.&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/WUXYQMKH6ZDI5EB3CUJGOC27BE.png?auth=dd1ecc4470b05b11294d92d9db606ef05765c6d1fa6d9583e41c6edb0679ef4e" width="592" height="938"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;El record del rei Jaume I (segles XIII-XXI)&lt;/h3&gt;Vicent Josep Escartí
Afers
Data de publicació: maig

Coincidint amb els 750 anys de la seva mort, el catedràtic de filologia de la UV Vicent Josep Escartí recull i analitza dades sobre la presència i el record de la figura de Jaume I en les diferents societats dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó al llarg del temps.&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-12/i-despres-de-sant-jordi-que-els-25-llibres-mes-esperats-de-la-primavera.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-10/jaume-cabre-consumit-pel-foc.html</guid>
      <title>Jaume Cabré, consumit pel foc</title>
      <pubDate>Sun, 10 May 2026 03:30:00 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-10/jaume-cabre-consumit-pel-foc.html</link>
      <dc:creator>Xavier Pla</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Ara que l’escriptor lluita contra aquest emperador assassí anomenat Alzheimer, el documental ‘La música de les paraules’ no pot deixar indiferent ningú</dcterms:alternative>
      <description>Ara que l’escriptor lluita contra aquest emperador assassí anomenat Alzheimer, el documental ‘La música de les paraules’ no pot deixar indiferent ningú</description>
      <category>Jaume Cabré</category>
      <category>Escritores</category>
      <category>Literatura</category>
      <category>Cultura</category>
      <category>Literatura catalana</category>
      <category>Documental</category>
      <category>TV3</category>
      <category>Libros</category>
      <category>Televisión</category>
      <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/XAT6SOW325FHHFLE32HXFZVNIM.webp?auth=595cbc4afc8d6d8825ed1f67a1dc74a002d1a83db3f02d91adb69984da200e2f" type="image/webp" medium="image">
        <media:credit>3Cat</media:credit>
        <media:title>Jaume Cabré</media:title>
        <media:text>Imatge promocional del documental 'La música de les paraules'</media:text>
        <media:description>Imatge promocional del documental 'La música de les paraules'</media:description>
      </media:content>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-09/empar-moliner-deixa-el-lector-bocabadat-amb-la-taula-dacrobacies-dinstruccions-per-viure-sense-ella.html" title="Empar Moliner deixa el lector bocabadat amb la taula d’acrobàcies d’‘Instruccions per viure sense ella’ " rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/JUOT5VQLP5GGTCPYQD635YTQFA.jpg?auth=fe0559d6a8bc46484afcdafb988b43205f1858493246961a60d3c7331d7d8000" height="3149" width="4724"/>
      </atom:link>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/club-de-lectura/2026-05-07/natza-farre-conversara-amb-els-lectors-sobre-lultima-vegada-que-et-dic-adeu-al-club-de-lectura.html" title="Natza Farré conversarà amb els lectors sobre ‘L’última vegada que et dic adeu ’ al club de lectura" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/NIM7LTG235G6LMGL2QZSFHXWE4.jpeg?auth=cc4463268f8ac3a70f481fc419332fad7ccc68fd58182a6c17eba8d0722bcb6a" height="1200" width="1600"/>
      </atom:link>
      <content:encoded>&lt;p&gt;Tothom ha vist alguna vegada una papallona nocturna atreta per la llum d’un fanal. Enlluernada, s’hi acosta frenèticament sense pensar en cap perill. Fa una trajectòria helicoidal que s’accelera fins que, en una mena d’autosacrifici, queda socarrimada immediatament. &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-10/jaume-cabre-consumit-pel-foc.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-09/empar-moliner-deixa-el-lector-bocabadat-amb-la-taula-dacrobacies-dinstruccions-per-viure-sense-ella.html</guid>
      <title>Empar Moliner deixa el lector bocabadat amb la taula d’acrobàcies d’‘Instruccions per viure sense ella’ </title>
      <pubDate>Sat, 09 May 2026 03:30:01 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-09/empar-moliner-deixa-el-lector-bocabadat-amb-la-taula-dacrobacies-dinstruccions-per-viure-sense-ella.html</link>
      <dc:creator>Ponç Puigdevall</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Situada com a mínim a la mateixa altura qualitativa que ‘Benvolguda’, la novel·la té com a protagonista una dona que decideix governar el rumb de les circumstàncies</dcterms:alternative>
      <description>Situada com a mínim a la mateixa altura qualitativa que ‘Benvolguda’, la novel·la té com a protagonista una dona que decideix governar el rumb de les circumstàncies</description>
      <category>Empar Moliner</category>
      <category>Escritores</category>
      <category>Literatura</category>
      <category>Crítica literaria</category>
      <category>Libros</category>
      <category>Novela</category>
      <category>Editoriales</category>
      <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/JUOT5VQLP5GGTCPYQD635YTQFA.jpg?auth=fe0559d6a8bc46484afcdafb988b43205f1858493246961a60d3c7331d7d8000" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>Albert Garcia</media:credit>
        <media:title>Empar Moliner</media:title>
        <media:text>L'escriptora Empar Moliner


</media:text>
        <media:description>L'escriptora Empar Moliner


</media:description>
      </media:content>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/club-de-lectura/2026-05-07/natza-farre-conversara-amb-els-lectors-sobre-lultima-vegada-que-et-dic-adeu-al-club-de-lectura.html" title="Natza Farré conversarà amb els lectors sobre ‘L’última vegada que et dic adeu ’ al club de lectura" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/NIM7LTG235G6LMGL2QZSFHXWE4.jpeg?auth=cc4463268f8ac3a70f481fc419332fad7ccc68fd58182a6c17eba8d0722bcb6a" height="1200" width="1600"/>
      </atom:link>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-07/de-cel-aristotil-i-lunivers.html" title="‘De cel’: Aristòtil i l’univers" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/NXTWHVNKTRAQ3B5QZK5PQ7ZMQU.JPG?auth=31a23e09348b14dad105a565cffd48e865349622d08539ebd36410023b6bac3d" height="4000" width="2735"/>
      </atom:link>
      <content:encoded>&lt;p&gt;Així com la protagonista de &lt;a href="https://elpais.com/cat/2022/03/31/cultura/1648759712_463079.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/cat/2022/03/31/cultura/1648759712_463079.html"&gt;&lt;i&gt;Benvolguda&lt;/i&gt;, l’anterior novel·la d’Empar Moliner&lt;/a&gt; (Santa Eulàlia de Ronçana, 1966), Remei Duran, dibuixant d’èxit de cinquanta i tants anys, sexualment apàtica i amb “el certificat de menopàusica oficial”, mare d’una criatura i casada amb un músic, preveu sense cap mena de dubte la pròxima infidelitat del marit, i gèlidament i furiosament determina intervenir-hi perquè les coses inevitables almenys passin segons com ella vol, Clàudia Pruna, polèmica articulista, loquaç tertuliana radiofònica i aclamada novel·lista, la protagonista d’&lt;i&gt;Instruccions per viure sense ella&lt;/i&gt;, també decideix agafar el timó i governar, amb la construcció d’una tramoia desaforada, el rumb que han pres les circumstàncies irremeiables que l’abocaran a la mort en un futur horripilantment immediat: el diagnòstic mèdic és inequívoc i el càncer ha entrat ja en una fase terminal. Llegim&lt;i&gt; Instruccions per viure sense ella&lt;/i&gt;, situable com a mínim a la mateixa altura qualitativa de &lt;i&gt;Benvolguda&lt;/i&gt;, i ens preguntem on és aquella Empar Moliner que amb una incontenible i vitalíssima violència fustigava la insatisfeta existència i els fútils anhels d’una classe mitjana que no sabia com aprofitar el seu benestar, en quin moment de la seva obra es produeix el clic que la impulsa cap a la contundent i sàvia profunditat literària on es troba ara. Jo diria que el localitzem en un conte molt breu inclòs a &lt;a href="https://elpais.com/cat/2020/05/21/cultura/1590070404_092973.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/cat/2020/05/21/cultura/1590070404_092973.html"&gt;&lt;i&gt;És que abans no érem així&lt;/i&gt;&lt;/a&gt;, ‘La garsa’: “Enmig de la carretera hi ha el cadàver aixafat d’una garsa. Al seu costat, una altra garsa crida, s’esgargamella, potser avisa les altres. Entén, a la seva manera, que la garsa de la carretera, plana, com una taca de pintura, ha deixat de tenir vida i ja no s’aixecarà. Crida, crida, crida. De seguida se la comença a menjar”.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-09/empar-moliner-deixa-el-lector-bocabadat-amb-la-taula-dacrobacies-dinstruccions-per-viure-sense-ella.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/2MD4CCHRHNCNPOMRF6XLNRGKK4.JPG?auth=98cbbb58d129a6e515d0b41a2372c55c76a90f27011558af618755aafa9564e5" width="2000" height="3049"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Instruccions per viure sense ella &lt;/h3&gt;Empar Moliner
Columna
224 pàgines. 20,91 euros</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-09/els-espais-de-petrarca.html</guid>
      <title>Els espais de Petrarca </title>
      <pubDate>Sat, 09 May 2026 03:30:01 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-09/els-espais-de-petrarca.html</link>
      <dc:creator>Jordi Llovet</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Amiga dels clàssics, l’editorial Acantilado ofereix ara als lectors un llibre incomparable, on Eduardo Prieto recorre els escenaris solitaris més estimats per Petrarca </dcterms:alternative>
      <description>Amiga dels clàssics, l’editorial Acantilado ofereix ara als lectors un llibre incomparable, on Eduardo Prieto recorre els escenaris solitaris més estimats per Petrarca </description>
      <category>Escritores</category>
      <category>Francesco Petrarca</category>
      <category>Ensayo</category>
      <category>Cultura</category>
      <category>Literatura</category>
      <category>Arte</category>
      <category>Libros</category>
      <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/KBAF7XARNFH67CWK4USGN77M2A.JPG?auth=74777075fb2d70e4b0d2a111b7e37f542d9a74ffc8a9a6fe7f6ee1a425f05480" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>Artepics / Alamy Stock Photo (Alamy Stock Photo)</media:credit>
        <media:title>Petrarca </media:title>
        <media:text>Petrarca en una obra d’Arnold Böcklin (1867)</media:text>
        <media:description>Petrarca en una obra d’Arnold Böcklin (1867)</media:description>
      </media:content>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-07/de-cel-aristotil-i-lunivers.html" title="‘De cel’: Aristòtil i l’univers" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/NXTWHVNKTRAQ3B5QZK5PQ7ZMQU.JPG?auth=31a23e09348b14dad105a565cffd48e865349622d08539ebd36410023b6bac3d" height="4000" width="2735"/>
      </atom:link>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-08/letern-retorn-de-gaziel.html" title="L’etern retorn de Gaziel" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/Z42DKDAZYVHP5I45U6AHDVYLMU.jpg?auth=74948d8642b8337dc9e03d32f5f8e1472eb8e6e0440a3cec30344cc08f34e2c2" height="653" width="980"/>
      </atom:link>
      <content:encoded>&lt;p&gt;Al llarg de tota la història, o quasi, buscar la solitud va ser una opció molt prestigiosa, i no solament per a la gent d’església o els homes i dones d’estudi. Els essenis van buscar la solitud a la riba del mar Mort, cansats de les trifulgues de Jerusalem; els eremites de la Tebaida i de Síria es van tancar en coves i monestirs per estalviar-se el soroll de les multituds descregudes; i quasi tots els humanistes —menys els que també es dedicaven a la política, com Salutati o Maquiavel— van preferir&lt;i&gt; &lt;/i&gt;l’&lt;i&gt;scriptorium &lt;/i&gt;abans que el carrer, el tràfec o els negocis. Encara grans homes de lletres contemporanis, com &lt;a href="https://elpais.com/quadern/2025-11-12/per-aprendre-a-llegir-i-escriure-cal-tornar-a-flaubert.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/2025-11-12/per-aprendre-a-llegir-i-escriure-cal-tornar-a-flaubert.html"&gt;Flaubert&lt;/a&gt;, &lt;a href="https://elpais.com/quadern/2022-11-26/abundor-proustiana.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/2022-11-26/abundor-proustiana.html"&gt;Proust&lt;/a&gt; o &lt;a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2025-02-21/philip-roth-i-nord-america.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/literatura/2025-02-21/philip-roth-i-nord-america.html"&gt;Philip Roth&lt;/a&gt;, per posar tres exemples molt rellevants, van estimar-se més viure tancats a casa que sotmetre’s a la cada dia més evident banalitat de la vida “social”. Tots tres van fer una obra immensa. &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-05-09/els-espais-de-petrarca.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
  </channel>
</rss>