Feed MRSS-S Noticias, elpais.com, quadern, musica ca https://elpais.com Mon, 19 Oct 2026 08:37:30 GMT https://elpais.com/quadern/tendencies/2026-10-19/dirty-valencia-any-ii.html Mon, 19 Oct 2026 08:37:30 GMT https://elpais.com/quadern/tendencies/2026-10-19/dirty-valencia-any-ii.html Paco Cerdà Les inundacions tornen quan es compleixen dos anys de la tragèdia Les inundacions tornen quan es compleixen dos anys de la tragèdia Valencia Lluvias torrenciales Inundaciones DANA octubre 2024 Inundaciones John Hiatt Bob Dylan Música Foto Mario Rabasco / Ana M. Gorostiza QUADERN 25-10-2026 Imatge de'Ana M. Gorostiza i Mario Rebasco, que forma part de l'exposició 'Les escriptures de l'aigua'. Imatge de'Ana M. Gorostiza i Mario Rebasco, que forma part de l'exposició 'Les escriptures de l'aigua'. <p>He vist cinquanta fotos i m’he posat a escriure. No ho tenia previst, però m’he entropessat amb eixes imatges i ja no ho he pogut evitar. Després he escollit <a href="https://elpais.com/cultura/2012/07/09/actualidad/1341827529_076048.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/cultura/2012/07/09/actualidad/1341827529_076048.html">una cançó de John Hiatt</a>, que sona en bucle als auriculars. Hi ha quatre persones més a la biblioteca, cadascuna ben aïllada al seu món. <a href="https://elpais.com/noticias/inundaciones-dana-octubre-2024/" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/noticias/inundaciones-dana-octubre-2024/">Fa dos anys</a> tots compartíem món. El de les fotos. El de la dana. El d’eixes terribles escriptures de l’aigua que van arrasar cultius, inundar edificis, destruir un paisatge irreconeixible ja. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/tendencies/2026-10-19/dirty-valencia-any-ii.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/musica/2026-10-12/el-cotxe-de-lartur-blasco.html Mon, 12 Oct 2026 07:46:18 GMT https://elpais.com/quadern/musica/2026-10-12/el-cotxe-de-lartur-blasco.html Uriol Gilibets Què et podria dir d’aquesta figura mitològica que deixarà un llegat de més de 1.300 cançons i cançonetes recuperades? Què et podria dir d’aquesta figura mitològica que deixarà un llegat de més de 1.300 cançons i cançonetes recuperades? Música Cultura Cataluña Músicos P6 QUADERN 11-10-2026 POSTAL WEB Artur Blasco, músic i folklorista Artur Blasco, músic i folklorista <p>Els anys, el nombre d’anys, són la silueta muntanyenca d’una vida. El que s’ha viscut és el que dona relleu a la silueta: les roques, els precipicis, les tarteres, els boscos, els cims, els cérvols... Mirant l’Artur Blasco, jo hi veig els <a href="https://elpais.com/noticias/pirineos/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/pirineos/">Pirineus</a>. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/musica/2026-10-12/el-cotxe-de-lartur-blasco.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/musica/2026-10-09/marina-herlop-la-industria-del-pop-ha-subordinat-la-musica-al-suport-visual.html Fri, 09 Oct 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/musica/2026-10-09/marina-herlop-la-industria-del-pop-ha-subordinat-la-musica-al-suport-visual.html Ofèlia Carbonell Torrents Un dels noms cabdals de la música experimental publica el seu nou treball, ‘Dja Dja’, un dels àlbums més esperats de l’any segons la crítica internacional Un dels noms cabdals de la música experimental publica el seu nou treball, ‘Dja Dja’, un dels àlbums més esperats de l’any segons la crítica internacional Música Pop Cultura Electrónica Cataluña Cantantes Carles Ribas Marina Herlop Marina Herlop, compositora, pianista, cantant i productora musical experimental, a casa seva Marina Herlop, compositora, pianista, cantant i productora musical experimental, a casa seva <p><a href="https://elpais.com/cultura/2024-06-01/marina-herlop-musica-cuando-compongo-siento-que-cumplo-ordenes.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/cultura/2024-06-01/marina-herlop-musica-cuando-compongo-siento-que-cumplo-ordenes.html">Marina Herlop</a> (Piera, 34 anys) és un dels noms cabdals de la música experimental i d’avantguarda de l’actualitat. Formada en <a href="https://elpais.com/quadern/musica/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/musica/">música</a> clàssica, ha rodat per escenaris de tot el món amb una fusió d’electrònica, piano i veu que li ha valgut el reconeixement del públic i la indústria. El seu nou treball, <i>Dja Dja</i>, és, segons la crítica internacional, un dels àlbums més esperats de l’any, però també és el primer disc que s’autoedita. Ens trobem amb l’artista a casa seva just abans que comenci un matí d’assajos.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/musica/2026-10-09/marina-herlop-la-industria-del-pop-ha-subordinat-la-musica-al-suport-visual.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/2SE7EE6QTJACBCJFX2ZXHP5VI4.JPEG?auth=4f0e4621fd2024b17206e02aa9bfdcf2edc2edbd9a7c9e4d58765bae3c2b5dd0" width="1200" height="1200"></img><h3>Marina Herlop </h3>‘Dja Dja’  Autoeditat https://elpais.com/quadern/musica/2026-09-29/anna-netrebko-travessa-el-purgatori-escenic-de-shirin-neshat-i-arriba-al-paradis-al-liceu.html Tue, 29 Sep 2026 10:45:32 GMT https://elpais.com/quadern/musica/2026-09-29/anna-netrebko-travessa-el-purgatori-escenic-de-shirin-neshat-i-arriba-al-paradis-al-liceu.html Pablo L. Rodríguez La soprano russoaustríaca torna al teatre barceloní després de cinc anys amb l’Aida de Verdi La soprano russoaustríaca torna al teatre barceloní després de cinc anys amb l’Aida de Verdi Ópera Teatro Liceo Barcelona Crítica Crítica musical Giuseppe Verdi Teatro Artes escénicas Música Sergi Panizo / Cedida La soprano Anna Netrebko (Aida) canta ‘Ritorna vincitor!’ en el primer acto de ‘Aida’, de Verdi, el 25 de septiembre en el Liceu de Barcelona. La soprano Anna Netrebko canta ‘Ritorna vincitor!’ al primer acte d'Aida'. La soprano Anna Netrebko canta ‘Ritorna vincitor!’ al primer acte d'Aida'. <p>Després de l’estrena milanesa d’<i>Aida</i>, el febrer de 1872, Salvatore Farina va liquidar a la <i>Gazzetta Musicale di Milano</i> l’acusació de wagnerisme que perseguia la nova òpera de <a href="https://elpais.com/noticias/giuseppe-verdi/" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/noticias/giuseppe-verdi/">Giuseppe Verdi</a> amb una imatge afortunada: agradava des de la primera nit i, per portar-nos al paradís, no obligava a passar pel purgatori. El Liceu ha invertit la fórmula. En la seva obertura de temporada, el paradís va arribar al tercer acte, a la riba del Nil, amb <a href="https://elpais.com/cultura/2024-09-06/anna-netrebko-entusiasma-al-publico-con-puccini-en-la-rentree-lirica-del-teatro-real.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/cultura/2024-09-06/anna-netrebko-entusiasma-al-publico-con-puccini-en-la-rentree-lirica-del-teatro-real.html">Anna Netrebko</a> i una sublim ‘<i>O patria mia’</i>. Fins aleshores, va caldre travessar un purgatori d’interludis teatralitzats, sacrificis sense credibilitat i cantants abandonats a la seva sort en la producció de l’artista visual iraniana <a href="https://elpais.com/smoda/shirin-neshat-las-jovenes-iranies-desafian-al-gobierno-y-rompen-las-reglas-dia-a-dia-son-inspiradoras.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/smoda/shirin-neshat-las-jovenes-iranies-desafian-al-gobierno-y-rompen-las-reglas-dia-a-dia-son-inspiradoras.html">Shirin Neshat</a>, procedent de l’Òpera de París.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/musica/2026-09-29/anna-netrebko-travessa-el-purgatori-escenic-de-shirin-neshat-i-arriba-al-paradis-al-liceu.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/literatura/2026-09-03/joan-miquel-oliver-antonia-font-no-te-cap-projecte-a-la-vista-jo-fare-discos.html Thu, 03 Sep 2026 03:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2026-09-03/joan-miquel-oliver-antonia-font-no-te-cap-projecte-a-la-vista-jo-fare-discos.html Andreu Manresa Montserrat Mentre encara roda amb el seu darrer disc, ‘Roïssos’, el mallorquí publica ‘La vida no són matemàtiques’, un conjunt de micorelats Mentre encara roda amb el seu darrer disc, ‘Roïssos’, el mallorquí publica ‘La vida no són matemàtiques’, un conjunt de micorelats Joan Miquel Oliver Antònia Font Música Literatura Mallorca Turismo Carles Ribas Joan Miquel Oliver Joan Miquel Oliver a casa seva, al Migjorn cap al Llevant de Mallorca. Joan Miquel Oliver a casa seva, al Migjorn cap al Llevant de Mallorca. <p>“El turisme desfermat és absurd i una injustícia enorme cap a nosaltres, els ciutadans, els mallorquins. És un negoci molt brut si ho veus com l’explotació del que és comú, una ocupació i una apropiació indeguda”. <a href="https://elpais.com/noticias/joan-miquel-oliver/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/joan-miquel-oliver/">Joan Miquel Oliver</a> (Sóller, 52 anys), escriptor i músic, afronta el gran què de <a href="https://elpais.com/noticias/mallorca/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/mallorca/">Mallorca</a> d’avui: el boom cívic molt crític amb la realitat del negoci de l’oci, el desenvolupisme urbanístic i el setge residencial i cultural.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-09-03/joan-miquel-oliver-antonia-font-no-te-cap-projecte-a-la-vista-jo-fare-discos.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/YXIVE2SFZBARNJDD6TVB5PIC54.JPG?auth=fe7d6d29c2bd1cb5fee45dd500ee43d02af7fce54d24f9c8386eebf3fe0e5619" width="412" height="614"></img><h3>La vida no són matemàtiques. </h3>Joan Miquel Oliver La Magrana 248 pàgines. 20, 80 euros https://elpais.com/quadern/musica/2026-08-08/maria-jaume-lligar-se-un-guiri-es-com-lligar-se-un-fatxa.html Sat, 08 Aug 2026 03:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/musica/2026-08-08/maria-jaume-lligar-se-un-guiri-es-com-lligar-se-un-fatxa.html Noelia Ramírez Amb els seus dos darrers àlbums, la mallorquina ha captat una essència estiuenca que viu entre l’anhel d’experiències i la nostàlgia per una illa que ja no tornarà Amb els seus dos darrers àlbums, la mallorquina ha captat una essència estiuenca que viu entre l’anhel d’experiències i la nostàlgia per una illa que ja no tornarà Música Cantantes Verano Mallorca Baleares Pop Cultura Massimiliano Minocri (EL PAÍS) Maria Jaume La cantant mallorquina Maria Jaume sintonitza amb l’ansietat de la tusimofòbia i l’essència estiuenca La cantant mallorquina Maria Jaume sintonitza amb l’ansietat de la tusimofòbia i l’essència estiuenca <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/KPAISFBZNNCT7MOQXQHOKZCTFU.jpg?auth=84f8998ca3233e99f8500e65179a62825ea021da1091794206722f6f107aa0de" width="6000" height="4000" alt="La cantant mallorquina Maria Jaume sintonitza amb l’ansietat de la tusimofòbia i l’essència estiuenca "></img><p>A <a href="https://elpais.com/quadern/2024-02-23/de-la-sibilla-al-reggaeton-aixi-sona-la-nova-mallorca.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/2024-02-23/de-la-sibilla-al-reggaeton-aixi-sona-la-nova-mallorca.html">Maria Jaume</a> (Lloret de Vistalegre, Mallorca, 26 anys) li fa ràbia no poder banyar-se a la platja preferida de la família. “La meva mare i els meus padrins sempre m’expliquen que anaven a Can Picafort, prop del poble, i que allà es posaven a jugar amb moltíssim espai. Ara és impensable. A l’agost, primera línia és com anar a Port Aventura. Tot són restaurants enfocats als turistes. Per què jo no puc viure-ho com ells? Per què els mallorquins ens hem permès quedar-nos arraconats a caseta gairebé sense poder sortir ni trepitjar platja s’estiu a ca nostra?”, es pregunta l’artista quan ens trobem a mitjan juliol immersa en una gira frenètica. “Només m’he pogut banyar quatre cops a sa platja”, aclareix. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/musica/2026-08-08/maria-jaume-lligar-se-un-guiri-es-com-lligar-se-un-fatxa.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/musica/2026-07-28/josep-pons-sacomiada-del-liceu-vull-repensar-des-de-zero-el-format-tradicional-de-concert.html Tue, 28 Jul 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/musica/2026-07-28/josep-pons-sacomiada-del-liceu-vull-repensar-des-de-zero-el-format-tradicional-de-concert.html Benjamín G. Rosado El mestre català tanca la seva etapa al capdavant de l’Orquestra Simfònica del teatre de la Rambla El mestre català tanca la seva etapa al capdavant de l’Orquestra Simfònica del teatre de la Rambla Josep Pons Teatro Liceo Barcelona Música Orquestas Directores orquesta CARLES RIBAS (EL PAÍS) Josep Pons Josep Pons al Gran Teatre del Liceu Josep Pons al Gran Teatre del Liceu <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/MWWXR2X4PJCIVD6FBJDKHHS3FA.JPG?auth=a336a8eebd99c5681f6982da229d3b7a91574ede5f86442d27f863d45e9cd87d" width="5129" height="3419" alt="Josep Pons al Gran Teatre del Liceu"></img><p>Ens cita Josep Pons (Puig-reig, 69 anys) al jardí de l’hotel <a href="https://elpais.com/elviajero/2015/09/17/actualidad/1442488251_750696.html" rel="">Alma Barcelona</a>. Duu un trajo lleuger de cotó blanc que recorda el de Gustav von Aschenbach a <a href="https://elpais.com/cultura/2014/12/01/babelia/1417462900_435556.html" rel=""><i>La mort a Venècia</i></a>. Tots els senyals apunten irremeiablement a Mahler, un dels compositors fetitxe de Pons i autor de la <i>Simfonia núm. 8, ‘Dels mil’</i> amb la qual divendres es va acomiadar de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu després de 14 anys dedicats a crear un so propi. “Cada simfonia de Mahler conté un món sencer”, explica el mestre català. “No se m’acut una partitura més adequada que la <a href="https://elpais.com/cultura/2025-05-17/el-viejo-y-el-nuevo-mundo-unen-fuerzas-en-amsterdam-para-ensalzar-el-genio-de-gustav-mahler.html" rel=""><i>Vuitena</i></a> per tancar aquesta etapa en la qual hem abastat tant”. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/musica/2026-07-28/josep-pons-sacomiada-del-liceu-vull-repensar-des-de-zero-el-format-tradicional-de-concert.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/musica/2026-07-21/la-fumiga-sacaba-una-bella-absurditat.html Tue, 21 Jul 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/musica/2026-07-21/la-fumiga-sacaba-una-bella-absurditat.html Paco Cerdà Com va succeir amb Zoo, el grup ho deixa quan més amunt estava Com va succeir amb Zoo, el grup ho deixa quan més amunt estava Valencia Música La Fúmiga Conciertos Grupos música Zoo La Fumiga /Artur Gavaldà Fumiga La Fúmiga durant un concert al Pirata Rock, a Gandia La Fúmiga durant un concert al Pirata Rock, a Gandia <p>Vaig arribar tard a les cançons de La Fúmiga, però no tan tard com per a prendre cons­ciència del que significa que la banda valenciana número u, la dels 150 milions de reproduccions a Spotify, la de l’himne a la <i>Mediterrània</i>, la del vinil més venut a tot Espanya, la dels 500 concerts en catorze anys, acabe este dimecres en Alzira, el seu poble, la seua ciutat, un camí d’emocions que desborda qualsevol xifra. Un magma de sentiments —d’alegria i felicitat, de compromís i festa, de nostàlgies i estima: de passar-ho bé cantant i ballant en valencià, en definitiva— que cap IA podrà mai mesurar.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/musica/2026-07-21/la-fumiga-sacaba-una-bella-absurditat.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/musica/2026-07-14/un-falstaff-que-va-creixer-amb-la-nit-al-liceu.html Tue, 14 Jul 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/musica/2026-07-14/un-falstaff-que-va-creixer-amb-la-nit-al-liceu.html Pablo L. Rodríguez Josep Pons tanca catorze anys com a director musical del teatre barceloní amb l’última òpera de Verdi, en la teatral producció de Laurent Pelly i amb Luca Salsi al capdavant d’un repartiment en què va brillar el quartet femení Josep Pons tanca catorze anys com a director musical del teatre barceloní amb l’última òpera de Verdi, en la teatral producció de Laurent Pelly i amb Luca Salsi al capdavant d’un repartiment en què va brillar el quartet femení Teatro Liceo Música clásica Ópera Música Cantantes Cantantes opera Cultura Barcelona A. Bofill Falstaff El baríton Luca Salsi (Falstaff) al final del segon acte de ‘Falstaff’ de Verdi, el 9 de juliol al Liceu El baríton Luca Salsi (Falstaff) al final del segon acte de ‘Falstaff’ de Verdi, el 9 de juliol al Liceu <p>Harry Halbreich sostenia, en la seva cèlebre anàlisi per a <a href="https://boutique.asopera.fr/products/falstaff?_pos=1&amp;_sid=4e68c147f&amp;_ss=r" rel=""><i>L’Avant-Scène Opéra</i></a>, que <i>Falstaff</i> és l’única òpera de <a href="https://elpais.com/noticias/giuseppe-verdi/" rel="">Giuseppe Verdi</a> en què la veritable estrella, deixant de banda el protagonista, s’asseu al fossat. La velocitat del discurs, la filigrana orquestral i la complexitat dels concertants fan que una producció es jutgi abans per la batuta que no pas per les veus. Per això parlem del <i>Falstaff</i> de Toscanini, Karajan o Giulini abans que el de Valdengo, Gobbi o Bruson. Poques vegades s’ha confirmat tant aquesta visió com dijous passat al Liceu, on <a href="https://elpais.com/noticias/josep-pons/" rel="">Josep Pons</a> es va acomiadar, després de catorze anys com a director musical, amb la mateixa partitura que Verdi va escollir per acomiadar-se de l’escena.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/musica/2026-07-14/un-falstaff-que-va-creixer-amb-la-nit-al-liceu.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>Falstaff</h3><p><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Música</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> de Giuseppe Verdi. </span><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Llibret</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> d’Arrigo Boito basat en </span><em style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Les alegres casades de Windsor</em><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> </span><em style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">i</em><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> </span><em style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Enric IV</em><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">, de William Shakespeare.</span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Luca Salsi, </span><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">baríton</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> (Sir John Falstaff); Lucas Meachem, </span><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">baríton</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> (Ford); Santiago Ballerini, </span><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">tenor</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> (Fenton); Josep Fadó, </span><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">tenor</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> (Doctor Cajus); Pablo García-López, </span><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">tenor</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> (Bardolfo); Alessio Cacciamani, </span><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">baix</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> (Pistola); Carolina López Moreno, </span><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">soprano</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> (Sra. Alice Ford); Serena Sáenz, </span><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">soprano</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> (Nannetta); Daniela Barcellona, </span><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"><em>mezzosoprano</em></strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> (Sra. Quickly); Gemma Coma-Alabert, </span><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"><em>mezzosoprano</em></strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> (Sra. Meg Page).</span></p><p><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Cor i Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">.</span></p><p><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Director del cor</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">: Pablo Assante.</span></p><p><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Direcció musical: </strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> Josep Pons.</span></p><p><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Direcció d’escena:</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> Laurent Pelly. (Reposició: Benoît De Leersnyder)</span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Gran Teatre del Liceu, 9 de juliol. Fins al 19 de julio</span></p><p></p> https://elpais.com/quadern/musica/2026-07-11/un-esquirol-podria-travessar-el-pais-de-festival-en-festival.html Sat, 11 Jul 2026 03:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/musica/2026-07-11/un-esquirol-podria-travessar-el-pais-de-festival-en-festival.html Uriol Gilibets L’oferta musical és més llarga que una tarda de diumenge, però al costat hi ha un cementiri funest i amb vistes de propostes culturals que han anat morint L’oferta musical és més llarga que una tarda de diumenge, però al costat hi ha un cementiri funest i amb vistes de propostes culturals que han anat morint Festivales Festivales música Conciertos Solsona Cultura Cataluña Verano Festival El cartell de la quarta edició del festival Festuc. El cartell de la quarta edició del festival Festuc. <p>Durant l’estiu, un esquirol català podria travessar el país sense tocar a terra. Però segurament no podria fer-ho anant d’arbre a arbre. Quan surti aquest text potser ja no ens queden boscos, ni matolls, ni... Bé, potser quan surt aquest escrit no queden ni esquirols i aquesta metàfora se’n va pel forat per on marxen les coses que se’n van per un forat. Però bé, fem com si fóssim un país que cuida els boscos: durant l’estiu, un esquirol català podria travessar el país anant de festival en festival. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/musica/2026-07-11/un-esquirol-podria-travessar-el-pais-de-festival-en-festival.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/musica/2026-07-05/la-playlist-de-lestiu-dhidrogenesse-a-la-ludwig-band-amb-ouineta-o-marina-herlop.html Sat, 04 Jul 2026 18:55:32 GMT https://elpais.com/quadern/musica/2026-07-05/la-playlist-de-lestiu-dhidrogenesse-a-la-ludwig-band-amb-ouineta-o-marina-herlop.html Aïda Camprubí Hinojosa Una selecció de novetats musicals 100% locals Una selecció de novetats musicals 100% locals Música Canciones Verano Calor Baile Cantantes Hidrogenesse Maria Arnal i Marcel Bagés Natàlia Cornudella QUADERN Ouineta La cantant Ouineta La cantant Ouineta <p>Donem la benvinguda a l’estiu amb l’habitual promesa de la felicitat i el temps lliure. No seré jo qui confiï en les temporalitats capitalistes, però sempre <i>in</i> a la proposta de la diversió, si ve acompanyada d’un <a href="https://elpais.com/quadern/musica/" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/quadern/musica/">fil musical</a>. Confiem en les cançons, en la seva possibilitat de <i>mood shifting</i> o d’inflar l’ànima i retornar-nos, amb un breu exercici de la memòria, a totes les aventures que hàbilment ens hem atrevit a construir sota l’amenaça de la calor. Aquí una <i>playlist</i> de novetats musicals 100% locals, algunes repten l’algoritme de recomanació a l’hora de trobar les estrelles de la temporada, d’altres les sentireu a tot arreu. Pistes per pujar els colors i la temperatura, o treure’s la roba, tal com el clima pronostica. Al final de l’article, trobareu la llista a Spotify, que també <a href="https://open.spotify.com/playlist/1RgMKNCpzsSrIVj3M5BJIq" target="_blank" rel="" title="https://open.spotify.com/playlist/1RgMKNCpzsSrIVj3M5BJIq">podeu escoltar clicant aquí</a>.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/musica/2026-07-05/la-playlist-de-lestiu-dhidrogenesse-a-la-ludwig-band-amb-ouineta-o-marina-herlop.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/musica/2026-06-24/dan-peralbo-la-musica-de-barcelona-i-la-de-la-resta-de-catalunya-sonen-diferent.html Wed, 24 Jun 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/musica/2026-06-24/dan-peralbo-la-musica-de-barcelona-i-la-de-la-resta-de-catalunya-sonen-diferent.html Luis Hidalgo Amb la seva banda de pop-rock El Comboi, han editat segon disc, ‘Quin goig’, amb melodies enganxoses, i preparen un estiu ple de concerts Amb la seva banda de pop-rock El Comboi, han editat segon disc, ‘Quin goig’, amb melodies enganxoses, i preparen un estiu ple de concerts Música Rock Pop Conciertos Cantantes Grupos música Cultura Cataluña Massimiliano Minocri (EL PAÍS) Dan Peralbo El músic Dan Peralbo a Barcelona El músic Dan Peralbo a Barcelona <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/4VTJUOEJDJBWZI6DHYDNM7ONVA.JPG?auth=39d65292fff7db8744f391500180309ecde85b08254b29d0157b5953512e01ab" width="6000" height="4000" alt="El músic Dan Peralbo a Barcelona"></img><p>Fill de bateria, toca amb amics des dels 12 anys. Va viure a Londres fent de cantautor, i ara, quan visita Barcelona, la seva segona residència, viu en un local sense dutxa que l’ha obligat a apuntar-se a un gimnàs on atendre la higiene personal. És Dan Peralbo, fill de Torelló, 28 anys i dos elapés que traspuen power pop, melodies enganxoses i eufòria festiva que expressa amb la seva banda, El Comboi. El títol del seu segon treball, <a href="https://elpais.com/babelia/2026-05-09/la-apisonadora-de-buena-onda-de-dan-peralbo-i-el-comboi.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/babelia/2026-05-09/la-apisonadora-de-buena-onda-de-dan-peralbo-i-el-comboi.html"><i>Quin goig</i></a>, ja dona prou pistes de l’esperit d’un grup que es va donar a conèixer guanyant el concurs Sona 9. Aquest estiu actuaran per tot Catalunya. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/musica/2026-06-24/dan-peralbo-la-musica-de-barcelona-i-la-de-la-resta-de-catalunya-sonen-diferent.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/WSW2SRCHKJAQNJTYBUDM5A3Z4M.JPEG?auth=d060b32b8b308cf1cd78c34fe6836996e12526629f76b48a3209d7ae48262440" width="1900" height="1900"></img><h3>Quin goig</h3>Dan Peralbo i El Comboi Montgrí https://elpais.com/quadern/musica/2026-06-14/la-nit-barcelonina-perd-el-seu-so.html Sun, 14 Jun 2026 03:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/musica/2026-06-14/la-nit-barcelonina-perd-el-seu-so.html Ofèlia Carbonell Torrents El tancament de sales emblemàtiques, com el Karma de plaça Reial i La Deskomunal a Sants, s’afegeix a un panorama que deixa orfes els músics El tancament de sales emblemàtiques, com el Karma de plaça Reial i La Deskomunal a Sants, s’afegeix a un panorama que deixa orfes els músics Conciertos Salas conciertos Música Músicos Barcelona Festivales música Massimiliano Minocri P3 QUADERN 14-06-2026 2 Un concert del grup Bicidisco a la sala Heliogàbal Un concert del grup Bicidisco a la sala Heliogàbal <p>Al número 35 de ronda Universitat, entre un ­McDonald’s i un Barça Store, hi ha la franquícia Italian Trattoria, un self-service decorat amb estil mediterrani on dinen estudiants i turistes. Al pis de sota, normalment buit, treu el cap entre les taules una gran barra de bar, il·luminada museísticament. Amb massa llum, fins i tot, com si ens descobrís un secret. Aquesta barra, uns anys enrere, havia estat la barra del Milano, cocteleria i emblemàtic club de jazz des del 2007, per on ha­vien passat tant artistes internacionals com les noves generacions de músics catalans. L’any 2023, només quinze dies abans del tancament, el seu programador feia un crit de socors a les xarxes mentre declarava: “Al Milano el mata el franquicidi”. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/musica/2026-06-14/la-nit-barcelonina-perd-el-seu-so.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/musica/2026-06-14/els-festivals-de-musica-a-catalunya-de-qui-i-per-a-qui.html Sun, 14 Jun 2026 03:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/musica/2026-06-14/els-festivals-de-musica-a-catalunya-de-qui-i-per-a-qui.html Josep Catà Figuls La indústria de l’espectacle impulsa el sector cap al gran format, en què són poques les empreses que tenen la capacitat de competir per atraure els artistes La indústria de l’espectacle impulsa el sector cap al gran format, en què són poques les empreses que tenen la capacitat de competir per atraure els artistes Música Conciertos Primavera Sound Festivales música Sónar GIANLUCA BATTISTA Festivales de musica Un concert al Primavera Sound 2026 Un concert al Primavera Sound 2026 <p>L’any 2017, abans de la pandèmia, les pàgines d’economia d’aquest diari es preguntaven si hi havia una bombolla al sector dels festivals de música a Espanya. I més encara, quan petaria. La gran oferta de festivals —uns 850 a l’any en aquell moment, gairebé la meitat dels quals a Catalunya— feia pensar que la demanda no acompanyaria, que s’acabarien els diners, i que al cap i a la fi tot tornaria a la normalitat. No només no va ser així, sinó que ni tan sols el xoc de la pandèmia i els anys de restriccions posteriors, que van afectar de manera molt significativa tots els espectacles, van poder posar en pausa un creixement que sembla imparable. Va ser en aquella època quan van començar a arribar els fons d’inversió internacionals, conscients de l’oportunitat de negoci que implicava entrar en el capital de molts dels grans festivals de casa nostra. A poc a poc, la indústria va començar a empènyer cap a l’escenari actual: els concerts i els esdeveniments cada vegada més tendeixen cap al gran format, amb entrades a preus exorbitants i dirigits a un públic cada cop més internacional. Amb aquest model, només un grapat d’empreses tenen l’escala suficient, el capital de risc i el favor de les institucions per assumir els costos, mentre els projectes més petits malden per sobreviure. El perill, segons alerten algunes veus del sector, és que la història d’èxit de l’escena musical catalana s’acabi diluint en la cursa de les ciutats globals per assemblar-se cada cop més. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/musica/2026-06-14/els-festivals-de-musica-a-catalunya-de-qui-i-per-a-qui.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/musica/2026-06-09/mozart-en-clau-camp-les-noces-de-figaro-de-marta-pazos-no-rutllen-al-liceu.html Tue, 09 Jun 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/musica/2026-06-09/mozart-en-clau-camp-les-noces-de-figaro-de-marta-pazos-no-rutllen-al-liceu.html Pablo L. Rodríguez Les veus d’Adriana González i Sara Blanch salven l’estrena de la primera òpera de repertori que firma la ‘régisseur’ gallega, dominada per un gegantí pastís nupcial buit de teatre que tampoc no redimeix Giovanni Antonini des del fossat Les veus d’Adriana González i Sara Blanch salven l’estrena de la primera òpera de repertori que firma la ‘régisseur’ gallega, dominada per un gegantí pastís nupcial buit de teatre que tampoc no redimeix Giovanni Antonini des del fossat Ópera Teatro Liceo Cantantes Cantantes opera Cultura Barcelona Música Crítica musical David Ruano (David Ruano.) Figaro Liceo Vista general de l’escena final de ‘Les noces de Fígaro’ Vista general de l’escena final de ‘Les noces de Fígaro’ <p>“Ser natural és la més difícil de les postures”. <a href="https://elpais.com/cultura/2025-04-29/marta-pazos-dramaturga-y-directora-teatral-orlando-nos-invita-a-hacer-con-tu-cuerpo-lo-que-quieras.html" rel="">Marta Pazos</a> tanca amb aquesta cita la nota de programa en la qual explica la seva primera producció operística de repertori, després dels èxits de <i>Je suis narcissiste</i> i <i>Alexina B.</i>, totes dues de <a href="https://elpais.com/quadern/2023-03-22/raquel-garcia-tomas-compositora-en-una-opera-no-hi-pot-haver-egos-el-feminisme-tambe-es-treballa-des-de-lescolta.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/2023-03-22/raquel-garcia-tomas-compositora-en-una-opera-no-hi-pot-haver-egos-el-feminisme-tambe-es-treballa-des-de-lescolta.html">Raquel García-Tomás</a>. La directora d’escena gallega atribueix l’aforisme a <a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2025-11-28/sobre-les-dones-i-sobre-la-fotografia-les-idees-del-feminisme-i-la-imatge-de-susan-sontag.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/literatura/2025-11-28/sobre-les-dones-i-sobre-la-fotografia-les-idees-del-feminisme-i-la-imatge-de-susan-sontag.html">Susan Sontag</a>, tot i que en realitat prové d’<i>Un marit ideal</i>, d’Oscar Wilde. És un lapsus menor, però delata el malentès conceptual que arrossega aquesta nova producció de <i>Les noces de Fígaro</i>, de Mozart, estrenada al Liceu el divendres 5 de juny.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/musica/2026-06-09/mozart-en-clau-camp-les-noces-de-figaro-de-marta-pazos-no-rutllen-al-liceu.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>Le nozze di Figaro</h3><p><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Música</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> de Wolfgang Amadé Mozart. </span><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Llibret</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> de Lorenzo Da Ponte basat en </span><em style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">La Folle Journée, ou le Mariage de Figaro</em><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">, de Pierre Augustin Caron de Beaumarchais (1784).</span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Andrè Schuen, </span><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">baríton</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> (Comte d’Almaviva); Adriana González, </span><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">soprano</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> (Comtessa d’Almaviva); Sara Blanch, </span><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">soprano</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> (Susanna); Luca Pisaroni, </span><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">baix-baríton</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> (Fígaro); Julia Lezhneva, </span><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">soprano</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> (Cherubino); Mireia Pintó, </span><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"><em>mezzosoprano</em></strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> (Marcellina); Roberto Scandiuzzi, </span><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">baix</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> (Bartolo); Roger Padullés, </span><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">tenor</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> (Basilio); Moisés Marín, </span><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">tenor</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> (Don Curzio); Lucía García, </span><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">soprano</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> (Barbarina); Luis López Navarro, </span><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">baix</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> (Antonio).</span></p><p><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Cor i Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">.</span></p><p><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Director del cor</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">: David-Huy Nguyen Phung.</span></p><p><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Direcció musical: </strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> Giovanni Antonini.</span></p><p><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Direcció d’escena:</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> Marta Pazos.</span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Gran Teatre del Liceu, 5 de juny. Fins al 21 de juny. </span></p><p></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-05-19/grandesa-i-miseries-de-sopa-de-cabra.html Tue, 19 May 2026 21:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-05-19/grandesa-i-miseries-de-sopa-de-cabra.html Jordi Amat El documental “Tornar enrere”, dirigit per Jordi Call i estrenat al programa Sense Ficció, destaca la grandesa del directe de la banda gironina, però també les enveges entre ells i els diners que s’acaben El documental “Tornar enrere”, dirigit per Jordi Call i estrenat al programa Sense Ficció, destaca la grandesa del directe de la banda gironina, però també les enveges entre ells i els diners que s’acaben Televisión Música Músicos Sopa de Cabra Gerard Quintana Grupos música Cataluña TV3 3Cat QUADERN SOPA DE CABRA El grup Sopa de Cabra El grup Sopa de Cabra <p>“Si ens deixen un moment sols, us fotré la bronca”. Ho diu Josep Thió ―guitarrista i compositor de Sopa de Cabra― a l’arrencada de l’esplèndid documental que és <i>Sopa de Cabra. Tornar enrere</i>. Abans els hem vist uns segons al final d’un concert. Són ells, ja grans, dalt de <a href="https://www.youtube.com/watch?v=R8kbUW5LVwo" rel=""><u>l’escenari al Festival de Cap Roig</u></a> de l’estiu passat. Han triomfat una altra nit. Després la càmera segueix Gerard Quintana (tenia 60 anys) i un músic d’acompanyament caminant pels passadissos que els porten al camerino. I ve l’escena en qüestió. Thió (59) es treu la samarreta i demana als càmeres que marxin, vol parlar amb el grup. No hi ha felicitat ni relaxament. Hi ha tensió i males vibracions. El bateria Josep “Pepe” Bosch se’n va. Gerard Quintana travessa el pla resignat. A fora hi ha Francesc “Cuco” Lisicic, el baixista afeblit per la malaltia, que entra. El mànager, que és el cervell comercial dels retorns, espera fora. No sabem què passa dins, però hi ha mala maror. La decisió argumental de Jordi Call, el director, és atractiva, tant com ho era el testimoni de la parella de Carles Sabater a <a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2024-10-29/carles-sabater-lestrella-que-va-viure-a-la-mirada-dels-demes.html" rel=""><i><u>No espereu res de mi</u></i></a> (2024), també de Call. Hi ha la grandesa del directe, amb el públic enfervorit, però també les misèries de les enveges i els diners que s’acaben. Mai trobaràs mitificació endolcida. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-05-19/grandesa-i-miseries-de-sopa-de-cabra.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/musica/2026-05-18/maria-del-mar-bonet-deixaria-de-cantar-si-veies-la-meva-veu-massa-espatllada.html Mon, 18 May 2026 14:30:57 GMT https://elpais.com/quadern/musica/2026-05-18/maria-del-mar-bonet-deixaria-de-cantar-si-veies-la-meva-veu-massa-espatllada.html Màxim Castillo L’artista celebra 60 anys de carrera amb un nou disc, ‘L’aigua no cansa’ L’artista celebra 60 anys de carrera amb un nou disc, ‘L’aigua no cansa’ Música María del Mar Bonet Cantantes Música tradicional Baleares Discos música Conciertos Palau Música Barcelona Kike Rincón (Europa Press) Maria del Mar Bonet presenta en Barcelona su disco 'L'aigua no cansa' La cantautora mallorquina Maria del Mar Bonet a l'Espai Mallorca on va presnetar el disc. La cantautora mallorquina Maria del Mar Bonet a l'Espai Mallorca on va presnetar el disc. <p>“Les dècades passen amb una rapidesa que fa por”. <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2023-03-06/joan-manuel-serrat-y-maria-del-mar-bonet-reciben-el-honoris-causa-de-la-ub-defendiendo-una-renovada-lucha-por-la-libertad.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2023-03-06/joan-manuel-serrat-y-maria-del-mar-bonet-reciben-el-honoris-causa-de-la-ub-defendiendo-una-renovada-lucha-por-la-libertad.html">Maria del Mar Bonet</a> (Palma, 1947) no és de mirar enrere. Viu, diu, a “una setmana” vista. La cantant mallorquina celebra aquest 2026 seixanta anys de trajectòria amb la publicació d’un àlbum nou, <a href="https://eur01.safelinks.protection.outlook.com/?url=https%3A%2F%2Fcadenaser.com%2Faudio%2F1778259547489%2F&amp;data=05%7C02%7Cmrocabert%40elpais.es%7Ccbe83183aa5f49a146f608deb40b9d25%7Cc4fd49f3e15a44d882e2c909735d2e45%7C0%7C0%7C639146159127736401%7CUnknown%7CTWFpbGZsb3d8eyJFbXB0eU1hcGkiOnRydWUsIlYiOiIwLjAuMDAwMCIsIlAiOiJXaW4zMiIsIkFOIjoiTWFpbCIsIldUIjoyfQ%3D%3D%7C0%7C%7C%7C&amp;sdata=3fH%2B3OI9mds8toK36s9LGvGhgyuYKyzVhUY1s40WOLo%3D&amp;reserved=0" rel="" title="Dirección URL original: https://cadenaser.com/audio/1778259547489/. Haga clic o pulse si confía en este vínculo."><i>L’aigua no cansa</i></a>, on torna a territoris familiars: la música d’arrel i la poesia que “m’ajuda a viure”. Presentarà el disc el proper 23 de maig al Palau de la Música Catalana de Barcelona, on va actuar per primer cop als anys seixanta.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/musica/2026-05-18/maria-del-mar-bonet-deixaria-de-cantar-si-veies-la-meva-veu-massa-espatllada.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/musica/2026-05-11/xabier-anduaga-canta-al-liceu-a-werther-pero-no-lhabita.html Mon, 11 May 2026 09:12:38 GMT https://elpais.com/quadern/musica/2026-05-11/xabier-anduaga-canta-al-liceu-a-werther-pero-no-lhabita.html Pablo L. Rodríguez El tenor donostiarra debuta en el rol més cèlebre de Massenet amb una veu brillant i un agut explosiu, però sense la complexitat psicològica que reclama la introspectiva producció de Christof Loy El tenor donostiarra debuta en el rol més cèlebre de Massenet amb una veu brillant i un agut explosiu, però sense la complexitat psicològica que reclama la introspectiva producció de Christof Loy Ópera Teatro Liceo Cultura Música Barcelona Cantantes opera Sergi Panizo (cortesía) Xabier Anduaga El tenor Xabier Anduaga (Werther) durant el segon acte de ‘Werther’ de Massenet, el 4 de maig al Liceu de Barcelona El tenor Xabier Anduaga (Werther) durant el segon acte de ‘Werther’ de Massenet, el 4 de maig al Liceu de Barcelona <p>Per a <a href="https://elpais.com/noticias/alfredo-kraus/" rel="">Alfredo Kraus</a>, Werther era un ésser interior. El tenor canari va exposar la seva doctrina sobre el protagonista de l’òpera de Jules Massenet, estrenada el 1892, en un breu text publicat a la revista <a href="https://boutique.asopera.fr/products/werther?_pos=1&amp;_sid=8cc08d024&amp;_ss=r" rel=""><i>L’Avant-Scène Opéra</i></a>: un personatge que fa coses senzilles en aparença, però sentides des de dins, sense grans gestos ni demostracions; una veu que no ha de sonar mai del tot sana, travessada per una ombra fins i tot en els moments feliços. Va ser la seva manera de conjurar el màxim perill del paper més llegendari de la seva carrera: cantar-lo bé sense habitar-lo.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/musica/2026-05-11/xabier-anduaga-canta-al-liceu-a-werther-pero-no-lhabita.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>Werther</h3><p><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Música</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> de Jules Massenet. </span><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Llibret </strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">d’Édouard Blau, Paul Milliet i Georges Hartmann basat en l’obra </span><em style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Die Leiden des jungen Werthers</em><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">, de Johann Wolfgang von Goethe.</span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Xabier Anduaga, </span><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">tenor</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> (Werther); David Oller, </span><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">baríton</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> (Albert); Stefano Palatchi, </span><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">baix</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> (el batlle); Josep Fadó, </span><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">tenor</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> (Schmidt); Enric Martínez-Castignani, </span><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">baríton</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> (Johann); Cristòfol Romaguera, </span><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">baríton</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> (Brühlmann); Kristina Stanek, </span><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"><em>mezzosoprano</em></strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> (Charlotte); Sofía Esparza, </span><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">soprano</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> (Sophie); Marta Esteban, </span><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">soprano</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> (Käthchen).</span></p><p><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Cor Vivaldi – Petits Cantors de Catalunya Escola IPSI</strong></p><p><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Directora del cor:</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> Pilar Paredes</span></p><p><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu</strong></p><p><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Direcció musical: </strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> Henrik Nánási</span></p><p><strong style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Direcció d’escena:</strong><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> Christof Loy</span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Gran Teatre del Liceu, 4 de maig. Fins al 17 de maig. </span></p><p></p> https://elpais.com/quadern/musica/2026-04-25/clara-peya-no-estic-a-spotify-perque-crec-en-la-humanitat.html Sat, 25 Apr 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/musica/2026-04-25/clara-peya-no-estic-a-spotify-perque-crec-en-la-humanitat.html Luis Hidalgo La pianista i compositora publica ‘Nuca’, un disc coral amb la soledat com a matèria de reflexió La pianista i compositora publica ‘Nuca’, un disc coral amb la soledat com a matèria de reflexió Música Músicos Conciertos Discos música Artistas Música clásica Música electrónica Pop Spotify Maria Alazamora Clara Peya Clara Peya en una imatge promocional del disc. Clara Peya en una imatge promocional del disc. <p><a href="https://elpais.com/quadern/2023-09-19/clara-peya-mhauria-agradat-que-chavela-vargas-cantes-una-canco-meva.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/quadern/2023-09-19/clara-peya-mhauria-agradat-que-chavela-vargas-cantes-una-canco-meva.html">Clara Peya</a> (Palafrugell, 1986) parla amb determinació i intensitat i la seva música sona com un xiuxiueig. Dos extrems d’una personalitat que no amaga gairebé res i que afronta la vida sense voler-se enganyar. Prolífica fins a uns extrems inaudits, ha publicat<a href="https://www.instagram.com/p/DXcVXYkCLOf/" target="_self" rel="" title="https://www.instagram.com/p/DXcVXYkCLOf/"> <i>Nuca</i></a>, un àlbum sobre la necessitat de carregar amb la soledat buscant empaties. Mentre ho explica, Pilarín, la gosseta que ha succeït Cornelia, un mascle mort fa un parell de setmanes, borda irritada. No sap que <a href="https://elpais.com/eps/2021-07-07/clara-peya-cambian-los-discursos-pero-los-espacios-del-arte-siguen-estando-saturados-de-hombres-blancos.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/eps/2021-07-07/clara-peya-cambian-los-discursos-pero-los-espacios-del-arte-siguen-estando-saturados-de-hombres-blancos.html">Clara Peya</a> és Premi Nacional de Cultura per la seva trajectòria i compromís social, però se l’estima igual. La seva mestressa, amb 40 anys acabats de fer, afronta la segona meitat de la seva vida pensant en ella mateixa i en els altres. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/musica/2026-04-25/clara-peya-no-estic-a-spotify-perque-crec-en-la-humanitat.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/RODFEFEXJBBLZGSLL5AVLWFNQU.JPG?auth=11ea6c6fe68e0e55dbdc94212af5437a8dc2319e49f8d0694ce789a61f45baed" width="1636" height="1636"></img><h3>Nuca</h3>Clara Peya Hidden Track Records https://elpais.com/quadern/musica/2026-04-12/rosalia-una-passio-pop.html Sun, 12 Apr 2026 03:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/musica/2026-04-12/rosalia-una-passio-pop.html Gabriel Ventura L’escriptor Gabriel Ventura, col·laborador en la investigació de ‘Lux’, relata el paper de les santes en el disc que a partir del 13 d’abril l’artista presenta a Barcelona L’escriptor Gabriel Ventura, col·laborador en la investigació de ‘Lux’, relata el paper de les santes en el disc que a partir del 13 d’abril l’artista presenta a Barcelona Rosalía Música en vivo Música Conciertos Palau Sant Jordi Barcelona Artistas Cantantes Músicos Religión Cristianismo Santas NOAH DILLON (SONY MUSIC / EUROPA PRESS) (EL PAÍS) QUADERN WEB 11/11/2025 ROSALÍA Rosalia. NOAH DILLON - SONY MUSIC Rosalia. NOAH DILLON - SONY MUSIC <p>Des dels seus inicis com una secta minoritària a la remota província de Judea, fins a la seva institució com a religió oficial de l’<a href="https://elpais.com/babelia/2026-03-24/romanas-las-mujeres-del-imperio-toman-la-palabra.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/babelia/2026-03-24/romanas-las-mujeres-del-imperio-toman-la-palabra.html">Imperi romà </a>el 380 dC, el cristianisme va passar de ser una doctrina clandestina de base fortament popular —en la qual al principi no es feia distinció entre clero i feligresos— a un culte d’una alta sofisticació dogmàtica, fins al punt que només els sacerdots iniciats podien endinsar-se i predicar els misteris del nou cànon bíblic. En qüestió d’un segle, a través de l’escriptura dels quatre evangelis i d’obres com les Epístoles de sant Pau o els Fets dels Apòstols, es va erigir un laberint teòric que va allunyar el cristianisme primitiu del poble i el va anar convertint, cada vegada més, en una creença erudita i abstrusa. El dogma principal del credo cristià, el famós “Déu és u i tri”, es pot considerar un bon exemple d’aquest distanciament intel·lectual. A part de donar lloc a alguns dels acudits més críptics de la història, l’enigma de la Santíssima Trinitat va suposar un trencaclosques per a ments tan brillants com la de <a href="https://elpais.com/babelia/2026-02-13/agustin-de-hipona-vida-de-uno-de-los-artifices-de-la-antiguedad-tardia.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/babelia/2026-02-13/agustin-de-hipona-vida-de-uno-de-los-artifices-de-la-antiguedad-tardia.html">sant Agustí, </a>que va arribar a afirmar que “en cap altra qüestió el perill d’errar és tan gran, o tan difícil el progrés, o tan apreciable el fruit d’un estudi curós”. L’evangeli de Joan és una altra mostra del grau de perfeccionament especulatiu que, en l’ascens de l’<i>underground</i> al <i>mainstream</i>, va assolir el primer <a href="https://elpais.com/opinion/2026-01-05/rosalia-no-es-hakuna-del-espejismo-del-renacer-catolico-al-cristianismo-radical.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/opinion/2026-01-05/rosalia-no-es-hakuna-del-espejismo-del-renacer-catolico-al-cristianismo-radical.html">cristianisme</a>. Però, més que en la seva literatura culta, on realment es va percebre la distància entre els fidels lletrats i la plebs va ser en la implantació d’una complexa <a href="https://elpais.com/noticias/papa/" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/noticias/papa/">jerarquia eclesiàstica</a> que a principis del segle IV ja funcionava a ple rendiment.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/musica/2026-04-12/rosalia-una-passio-pop.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/musica/2026-04-10/nijinsky-lesclau-preferit-torna-a-barcelona.html Fri, 10 Apr 2026 16:48:28 GMT https://elpais.com/quadern/musica/2026-04-10/nijinsky-lesclau-preferit-torna-a-barcelona.html Marina Pintor Del 12 al 15 d’abril, l’artista torna a Barcelona de la mà del coreògraf John Neumeier i el ballet d’Hamburg amb una peça d’estil oníric que repassa la biografia del llegendari ballarí Del 12 al 15 d’abril, l’artista torna a Barcelona de la mà del coreògraf John Neumeier i el ballet d’Hamburg amb una peça d’estil oníric que repassa la biografia del llegendari ballarí Ballet Teatro Liceo Barcelona Danza Bailarines Cultura Música Kiran West QUADERN LICEU Nijinsky Alexandr Trusch interpreta Nijinsky Alexandr Trusch interpreta Nijinsky <p>“<a href="https://elpais.com/noticias/vaslav-nijinski/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/vaslav-nijinski/">Nijinski</a>, el primer ballarí de la companyia de ballets russos, pateix a Barcelona una tristesa que no poden minvar les admiracions. Ell prou corre i bóta i roda i salta i gira i regira, però el ballet, el verdader ballet, li va per dintre. Nijinski no vol embarcar cap a l’Amèrica, i l’empressari exigeix el compliment del contracte, dient an En Nijinski: Som al ball i hem de ballar.” Així comença una de les peces publicades a la revista satírica <a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-02-11/barcelona-de-prudenci-bertrana-quan-les-croniques-eren-memorables.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-02-11/barcelona-de-prudenci-bertrana-quan-les-croniques-eren-memorables.html"><i>L’Esquella de la Torratxa</i></a> a propòsit de la visita dels Ballets Russos de Serguei Diàguilev a Barcelona, l’estiu de 1917. El conflicte entre Nijinski i Diàguilev venia de lluny: l’empresari havia forjat la carrera internacional del jove ballarí i coreògraf i a canvi ell havia acceptat convertir-se en el seu amant, malgrat no desitjar-lo. Diàguilev havia exercit un control quasi total sobre la vida de Nijinski fins que aquest, asfixiat per la situació, s’havia casat de manera impulsiva amb una dona hongaresa a qui amb prou feines coneixia. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/musica/2026-04-10/nijinsky-lesclau-preferit-torna-a-barcelona.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/musica/2026-04-09/als-grups-de-musica-si-torneu-no-marxeu-si-us-plau.html Thu, 09 Apr 2026 11:33:08 GMT https://elpais.com/quadern/musica/2026-04-09/als-grups-de-musica-si-torneu-no-marxeu-si-us-plau.html Uriol Gilibets Concerts per dir adeu? No. Us proposo una gira anomenada “Ja ho trobarem!” Concerts per dir adeu? No. Us proposo una gira anomenada “Ja ho trobarem!” Música Grupos música Solsona Pop Cultura Canciones Giras musicales Gianluca Battista (EL PAÍS) Grups de música Antònia Font al concert de retorn al Palau de la Musica, l'any 2024 Antònia Font al concert de retorn al Palau de la Musica, l'any 2024 <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/5ZRD4GVGGBEE5EOYJJOOYFSQFM.JPG?auth=4ab782895f1bb99ddda81b8baa07035c19b4f941783d2e22519b17504a55dddd" width="2938" height="2045" alt="Antònia Font al concert de retorn al Palau de la Musica, l'any 2024"></img><p>Cada cap de setmana que sortim i que bevem una mica massa i que trobem un membre del mític grup solsoní Despertadors Atòmics, perdedors dos anys consecutius al Sona 9, els demanem entusiasmats: “Tornareu?”, la resposta sempre sol ser la mateixa: “No”. Bé. En aquest mateix poble els The Foten Soroll fan un concert cada primavera i aviat farà 60 anys que toquen. Bé. Sí, segurament, en ambdós casos estem malacostumats. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/musica/2026-04-09/als-grups-de-musica-si-torneu-no-marxeu-si-us-plau.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/musica/2026-04-08/ouineta-visc-en-la-dualitat-de-ser-la-popstar-i-la-meva-propia-empleada.html Wed, 08 Apr 2026 16:09:18 GMT https://elpais.com/quadern/musica/2026-04-08/ouineta-visc-en-la-dualitat-de-ser-la-popstar-i-la-meva-propia-empleada.html Aïda Camprubí Hinojosa El nou disc de Marta Ros prendrà cos a escena el proper 10 d’abril a Razzmatazz El nou disc de Marta Ros prendrà cos a escena el proper 10 d’abril a Razzmatazz Coreógrafos Música Conciertos Músicos Pop Pop catalán Rigoberta Bandini Barcelona Nat QUADERN Ouineta Ouineta Ouineta <p>L’<a href="https://elpais.com/quadern/musica/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/musica/">escena musical catalana</a> es troba en un moment d’efervescència gràcies al que ja podríem anomenar “les princeses de Cuntalunya”. Per a qui no domini els codis, <i>cunt</i> és un terme despectiu sobre les parts pudents ―femenines―, reapropiat per les expertes a “servir figa”. Les masculinitats ara mateix haurien de tenir una mica de por, per això que la <i>male supremacy </i>està de baixada. Tot el que sempre ens ha interessat del pop pren forma al territori gràcies a les fades, les <i>dolls</i> i les raretes que han fet del català una llengua explícita amb un repertori totalment actualitzat al<i> zeitgeist</i>. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/musica/2026-04-08/ouineta-visc-en-la-dualitat-de-ser-la-popstar-i-la-meva-propia-empleada.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/musica/2026-03-25/love-i-protestes-manon-lescaut-torna-al-liceu-entre-leuforia-i-la-discordia.html Wed, 25 Mar 2026 04:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/musica/2026-03-25/love-i-protestes-manon-lescaut-torna-al-liceu-entre-leuforia-i-la-discordia.html Pablo L. Rodríguez La soprano Asmik Grigorian eleva el quart acte de l’òpera de Puccini en la producció actualitzada d’Àlex Ollé, que converteix la protagonista en una immigrant irregular La soprano Asmik Grigorian eleva el quart acte de l’òpera de Puccini en la producció actualitzada d’Àlex Ollé, que converteix la protagonista en una immigrant irregular Música Música clásica Ópera Cantantes Cantantes opera Cultura Espectáculos Artistas Arte Sergi Panizo (EL PAÍS) Manon Il·luminats al centre: la soprano Asmik Grigorian (Manon) i el baix Donato Di Stefano (Geronte) durant el segon acte de ‘Manon Lescaut’, de Puccini, el 17 de març al Liceu Il·luminats al centre: la soprano Asmik Grigorian (Manon) i el baix Donato Di Stefano (Geronte) durant el segon acte de ‘Manon Lescaut’, de Puccini, el 17 de març al Liceu <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/6QQWUMVHOVFRPMQKD3S4YA4VJA.JPEG?auth=0277f2e65f68d5dee79f18095992da3ebf0986d821c7d72d0f2ce28f6880cf83" width="3900" height="2600" alt="Il·luminats al centre: la soprano Asmik Grigorian (Manon) i el baix Donato Di Stefano (Geronte) durant el segon acte de ‘Manon Lescaut’, de Puccini, el 17 de març al Liceu"></img><p>Quan el 1889 l’editor <a href="https://elpais.com/cultura/2025-10-13/william-shakespeare-completa-su-reinado-en-el-festival-verdi-de-parma.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/cultura/2025-10-13/william-shakespeare-completa-su-reinado-en-el-festival-verdi-de-parma.html">Giulio Ricordi</a> va intentar dissuadir el jove Puccini de musicar el mateix argument que acabava d’encimbellar <a href="https://elpais.com/cultura/2023-04-21/manon-en-el-liceo-nadine-sierra-honra-a-victoria-de-los-angeles.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/cultura/2023-04-21/manon-en-el-liceo-nadine-sierra-honra-a-victoria-de-los-angeles.html">Massenet</a>, el compositor va respondre amb una gosadia ja cèlebre: “Una dona com Manon pot tenir més d’un amant”. I tenia raó. <i>Manon Lescaut</i> (1893), la seva primera gran maquinària operística, és també la més audaçment wagneriana: si Massenet havia mantingut la història de l’abat Prévost dins dels límits de l’<i>opéra lyrique</i>, Puccini l’empeny cap a un drama absolut, d’ascendència tristanesca, que desemboca en l’estranya nuesa de l’acte final. En aquest punt, en despullar de cop i volta l’espectador dels dispositius teatrals que l’emparaven en els actes precedents, el converteix en voyeur d’una intimitat devastada.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/musica/2026-03-25/love-i-protestes-manon-lescaut-torna-al-liceu-entre-leuforia-i-la-discordia.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/RTRGJOCOTFFUPLIDCFRQ5UPL5M.JPEG?auth=75c967ad841d94c150876327397d58458399afe430a46448c8c6e1484dc081b1" width="3000" height="1687" alt="Visió general del quart acte de ‘Manon Lescaut’, de Puccini, el passat 17 de març al Liceu de Barcelona. "></img><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/PZ3C2CSOHZEW5O7EI7OU7VZBEY.JPEG?auth=d5ca596da969140f2fe86c46d8eb1ceeb57fa440e293f1997c291426ae48b475" width="3900" height="2600" alt="El baríton Iurii Samoilov (Lescaut) i la soprano Asmik Grigorian (Manon) durant el tercer acte de l’òpera de Puccini, el 17 de març al Liceu"></img><h3>Manon Lescaut</h3><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Música de Giacomo Puccini. Llibret de Domenico Oliva i Luigi Illica amb intervencions de Marco Praga, Ruggero Leoncavallo, Giacomo Puccini, Giulio Ricordi i Giuseppe Adami basat en l’obra </span><em style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">L’histoire du chevalier des Grieux et de Manon Lescaut</em><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">, d’Antoine François Prévost.</span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Asmik Grigorian, soprano (Manon Lescaut); Iurii Samoilov, baríton (Lescaut); Ivan Gyngazov, tenor (Renato Des Grieux); Donato Di Stefano, baix (Geronte di Ravoir); Filip Filipović, tenor (Edmondo); Alessandro Vandin, baix (l’hostaler); Álvaro Diana, tenor (el mestre de ball); Mercedes Gancedo, soprano (un músic); Domingo Ramos, baríton (un sergent); Andrea Antognetti, tenor (un fanaler); Pau Bordas, baix (un comandant).</span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Cor i Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu.</span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Director del cor: Pablo Assante.</span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Direcció musical: Josep Pons.</span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Direcció d’escena: Àlex Ollé.</span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Gran Teatre del Liceu, 17 de març. Fins a l’1 d’abril.</span></p><p><br></p> https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-14/els-carmina-burana-amb-musica.html Sat, 14 Mar 2026 04:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-14/els-carmina-burana-amb-musica.html Jordi Llovet Es publica una edició tan insòlita com meritòria del cançoner de poesia, quasi tota pagana i estrambòtica, de cap a 1230 Es publica una edició tan insòlita com meritòria del cançoner de poesia, quasi tota pagana i estrambòtica, de cap a 1230 Literatura Editoriales Música Ópera Canciones Música clásica Max Cahner Joan Coromines Carl Orff Heritage Images (Heritage Images/Getty Images) QUADERN 15-03-2026 P7 LLOVET La roda de la Fortuna segons Carmina Burana. La roda de la Fortuna segons Carmina Burana. <p>Anys enrere, el departament de publicacions de la <a href="https://elpais.com/noticias/ub-universidad-barcelona/" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/noticias/ub-universidad-barcelona/">Universitat de Barcelona (UB) </a>era un veritable desgavell, per no dir xauxa. Va haver-hi un director, persona de gran simpatia i intel·ligència, que no disposava de prou pressupost ni mitjans, i no feia res, o quasi. La UB era invisible al mercat editorial i a les llibreries, lloc en què els llibres universitaris sempre han tingut dificultat a accedir. Al temps que era actiu aquell director, <a href="https://elpais.com/ccaa/2013/10/14/catalunya/1381736084_574976.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/ccaa/2013/10/14/catalunya/1381736084_574976.html">Max Cahner</a> —home amb uns mèrits que no hem d’oblidar, com fer possibles els dos <a href="https://elpais.com/cat/2017/05/30/catalunya/1496166722_586376.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/cat/2017/05/30/catalunya/1496166722_586376.html">diccionaris de Joan Coromines,</a> l’etimològic i l’onomàstic, que perviuran molt més que l’Enciclopèdia Catalana— va patir una crisi personal i va demanar al rector de l’època que li atribuís una funció diferent de fer classes. El rector li va dir que visités el director de publicacions, i Cahner li va demanar de treballar al seu costat. Però com que el seu departament no tenia res a fer, aquell director va dir a Cahner: “La tasca serà senzilla: prendrem un cafè al començament del curs acadèmic, i un altre al final”. I aquesta va ser tota la feina que van fer.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-14/els-carmina-burana-amb-musica.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p>