Feed MRSS-S Noticias

Rosalía, una passió pop

Gabriel Ventura — Sun, 12 Apr 2026 03:30:00 GMT

Des dels seus inicis com una secta minoritària a la remota província de Judea, fins a la seva institució com a religió oficial de l’Imperi romà el 380 dC, el cristianisme va passar de ser una doctrina clandestina de base fortament popular —en la qual al principi no es feia distinció entre clero i feligresos— a un culte d’una alta sofisticació dogmàtica, fins al punt que només els sacerdots iniciats podien endinsar-se i predicar els misteris del nou cànon bíblic. En qüestió d’un segle, a través de l’escriptura dels quatre evangelis i d’obres com les Epístoles de sant Pau o els Fets dels Apòstols, es va erigir un laberint teòric que va allunyar el cristianisme primitiu del poble i el va anar convertint, cada vegada més, en una creença erudita i abstrusa. El dogma principal del credo cristià, el famós “Déu és u i tri”, es pot considerar un bon exemple d’aquest distanciament intel·lectual. A part de donar lloc a alguns dels acudits més críptics de la història, l’enigma de la Santíssima Trinitat va suposar un trencaclosques per a ments tan brillants com la de sant Agustí, que va arribar a afirmar que “en cap altra qüestió el perill d’errar és tan gran, o tan difícil el progrés, o tan apreciable el fruit d’un estudi curós”. L’evangeli de Joan és una altra mostra del grau de perfeccionament especulatiu que, en l’ascens de l’underground al mainstream, va assolir el primer cristianisme. Però, més que en la seva literatura culta, on realment es va percebre la distància entre els fidels lletrats i la plebs va ser en la implantació d’una complexa jerarquia eclesiàstica que a principis del segle IV ja funcionava a ple rendiment.

Feed MRSS-S Noticias

Rosalía, una passió pop

‘Nijinsky’: l’esclau preferit torna a Barcelona

Als grups de música: si torneu, no marxeu, si us plau

Ouineta: “Visc en la dualitat de ser la popstar i la meva pròpia empleada”

LOVE i protestes: ‘Manon Lescaut’ torna al Liceu entre l’eufòria i la discòrdia

Manon Lescaut

Els Carmina Burana, amb música

El fil que uneix Rosalía i Patti Smith

El pà dels àngels

La Ludwig Band es fa gran

Pel barri es comenta

‘La Gioconda’ torna al Liceu amb més llums que ombres

‘La Gioconda’

Raimon: “El feixisme no se n’ha anat. Encara hi és. No l’hem sabut aturar”

Raimon. Aquest jo que jo soc

Oda al riu Cardener

Salma Alhakim, activista per Palestina: “Callar és col·laborar”

Arribarà el valencià al 2075?

Lise Davidsen fa embogir el Liceu en el seu debut com a Isolda

Tristan und Isolde

Fem Europa gran altra vegada

Les 50 cançons que han marcat el ritme en democràcia, de la resistència cultural a l’autotune

‘Concierto barroco’: Carpentier arriba a l’Auditori

Rosalía i l’ecosistema artístic català, dels inicis a ‘Lux’

El retorn de la cançó d’amor: dels trobadors a David Carabén

La fi de l’amor

La fi de la novel·la d’amor

“Si no m’hagués sentit acceptat, no cantaria en català”. Sis testimonis sobre cultura i immigració

Abans la gent cantava. Ara tothom va ràpid

Joan Rial: “El Mercat de Música Viva de Vic resisteix la mania de portar les coses cap a Barcelona”

Els festivals públics obren una temporada musical protagonitzada per artistes urbans i sons d’arrel

Alosa: “Hi ha gent a qui no li crida la nostra música, però és acostumar-se a sentir una cosa nova”

Els Amics de les Arts: “Ara estem dissimulant, però tenim una idea per a una pel·lícula”