Feed MRSS-S Noticias

Feed MRSS-S Noticias Feed MRSS-S Noticias, elpais.com, quadern, opinio ca https://elpais.com Sun, 22 Dec 2024 04:15:00 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2024-12-22/2000-quaderns-en-10-portades.html 2.000 Quaderns a través de 10 portades seleccionades pels seus responsables Sun, 22 Dec 2024 04:15:00 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2024-12-22/2000-quaderns-en-10-portades.html EL PAÍS Editors, coordinadors i caps de Cultura de diferents èpoques trien les obertures que mostren l’evolució del suplement més longeu en llengua catalana, referent cultural durant més de 40 anys Editors, coordinadors i caps de Cultura de diferents èpoques trien les obertures que mostren l’evolució del suplement més longeu en llengua catalana, referent cultural durant més de 40 anys Sandra Navarro (EL PAÍS) QUADERN 22/12/24 PORTADA QUADERN 22/12/24 2000 publicacions 6 Quadern del 17 de marzo de 2005. Quadern del 17 de marzo de 2005. QUADERN 22/12/24 2000 publicacions 6 Quadern del 17 de marzo de 2005. Quadern del 17 de marzo de 2005. QUADERN 22/12/24 2000 publicacions 6 Quadern del 17 de marzo de 2005. Quadern del 17 de marzo de 2005. QUADERN 22/12/24 2000 publicacions 6 Quadern del 17 de marzo de 2005. Quadern del 17 de marzo de 2005. QUADERN 22/12/24 2000 publicacions 6 Quadern del 17 de marzo de 2005. Quadern del 17 de marzo de 2005. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/EPKKIKQGI5GFTC3WFT6OOF7U4I.jpg?auth=2ea37e67807452efda41395c51793fc5bc4d4688a31eddd495c2685cf3ec397d" width="3413" height="2871" alt="."></img><p>La conseqüència d’aquest especial ha estat una boníssima descoberta: a la sala de reunions de la redacció, en una lleixa baixa, hi ha enquadernats tots els números de <a href="https://elpais.com/quadern/" target="_blank"><i>Quadern,</i></a> cada any en un volum d’un verd elegant. Amb l’excusa de buscar una data o un article, m’he passat molta més estona de la que honestament hauria necessitat entre aquells àlbums. Fingia ganyotes d’enfeinada, però en realitat divagava i feia una llista mental de temes, formats i tons, més o menys excèntrics. Si en els pròxims mesos obriu el suplement i hi trobeu una entrevista de cinc pàgines (i cinc més la setmana següent), una enquesta a escriptors sobre llibres introbables, una secció de crítiques literàries inventades, un homenatge-diccionari col·lectiu o una col·lecció de fragments d’un inèdit important, no ens n’amagarem, haurem copiat. Vaja, reciclat.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2024-12-22/2000-quaderns-en-10-portades.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/SICSWH64LFHBXD2S4JBLYP5CAQ.jpg?auth=a84b5e224f2e7d0bb218f6643d8ad48db746589cea95996394728aa0a231468d" width="2847" height="4000" alt="."></img><h3>L’ànima catalana d’un diari global</h3><p>Cada setmana des de fa 42 anys, sense faltar-ne una, ha arribat a les mans dels lectors d’EL PAÍS el <em>Quadern</em>. Tot plegat, 2.000 números del suplement cultural en llengua catalana, inaugurat l’octubre del 1982 amb l’edició catalana del diari, la primera que es publicava a Barcelona d’un diari que s’havia fundat, fins aleshores, amb una sola redacció a Madrid i el castellà com a única llengua de comunicació. Va ser i és molt més que un suplement. De fet, un autèntic manifest que responia a uns principis i uns valors, proclamats des del primer dia, quan <em>Quadern </em>va néixer amb l’edició de Catalunya sota la direcció d’Antonio Franco. </p> <p>No hi havia res d’arbitrari ni de capriciós en aquell gest fundacional que va diferenciar EL PAÍS de tota l’altra premsa escrita en castellà a Catalunya, on mai ningú havia gosat ni imaginar que es poguessin publicar planes en català al costat de les pàgines en castellà. Eren els valors i els principis que recollien la Constitució i l’Estatut. No n’hi havia prou amb defensar-los, sinó que calia posar-los en pràctica. Si el català “és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció”, què havia de fer un diari que es proposava promoure la plenitud de la democràcia i de la pluralitat lingüística, de l’autogovern i de la integració europea?</p> <p>Molts altres han seguit aquest camí després. Però EL PAÍS és encara, 42 anys més tard, el diari espanyol més català, el diari català més espanyol i, al final dels comptes, l’únic diari d’abast global publicat tant en paper com al web en castellà i amb continguts també en català. Aquesta és una condició cada cop més limitada a molt poques capçaleres, i conté una exigència implícita a la qual respon l’existència de <em>Quadern</em>. Com es podria aspirar a una projecció global si no és des de la realitat de la pluralitat hispànica, de la qual la cultura i la llengua catalana formen part indestriable i, a la vegada, un dels seus components més dinàmics i creatius?</p> <p>Va de llengua, però no és una qüestió només de llengua. Cap altre diari peninsular ha esmerçat més esforços per tal de fer avançar la realitat de l’Espanya plural i diversa en les seves informacions i reportatges, en la seva nòmina de col·laboradors i, naturalment, en la seva línia editorial, a favor del reconeixement de la diversitat cultural i lingüística i de la cura i preservació de la riquesa que comporta la diversitat. Només faltava demostrar-ho cada dia, fent periodisme pensat i escrit en català. Com a resultat, el lector té a les mans o a l’abast del cursor l’únic diari d’àmbit global amb ànima també catalana, del qual en són mostra i testimoni els 2.000 <em>Quaderns </em>que avui celebrem. <strong>Lluís Bassets</strong></p> https://elpais.com/quadern/opinio/2024-07-18/conduir-com-a-metafora.html Conduir com a metàfora Thu, 18 Jul 2024 03:15:00 GMT https://elpais.com/quadern/opinio/2024-07-18/conduir-com-a-metafora.html Anna Pazos No és una metàfora gaire subtil que l’aparell que millor reflecteix les tares sigui alhora el més letal. Conduir, i creure que arribaràs viu a la teva destinació, requereix una fe ingènua en l’esdevenir de les coses No és una metàfora gaire subtil que l’aparell que millor reflecteix les tares sigui alhora el més letal. Conduir, i creure que arribaràs viu a la teva destinació, requereix una fe ingènua en l’esdevenir de les coses Coches Barcelona Urbanismo Movilidad urbana Movilidad sostenible Rachel Cusk Albert Garcia (EL PAÍS) ronda litoral Cotxes i vianants a la Ronda de Dalt de Barcelona. Cotxes i vianants a la Ronda de Dalt de Barcelona. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/O5TELAKXJRBQ3AH2KNKZBRAELY.jpg?auth=22e01cf2adce22c252cd349edd927abab6b55454d3be880f3dcf6456dc09ad0a" width="2835" height="1890" alt="Cotxes i vianants a la Ronda de Dalt de Barcelona."></img><p>La reputació del <a href="https://elpais.com/noticias/coches/" target="_blank">cotxe </a>passa per hores baixes. A Barcelona només cal mencionar-lo perquè algú es refereixi amb ràbia a lobbies sinistres i emissions de CO2. Jo mateixa, quan vaig a peu, veig els conductors com monstres amorals que caldria tancar en camps de reeducació. Faria la ciutat sencera per a vianants a cop de decret llei. Però és una guerra en què els combatents canviem fàcilment de bàndol. Almenys un cop a la setmana, condueixo ciutat a través per visitar família als afores i, mentre deixo enrere veloçment els ramats de turistes que recorren l’Eixample sota el sol de juliol, estimo amb fervor aquesta extensió condicionada de la meva persona. És més, em fa la sensació que l’única manera humana d’existir a Barcelona és en els confins d’un vehicle privat.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/opinio/2024-07-18/conduir-com-a-metafora.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2024-07-05/el-consol-de-the-tyets.html El consol de The Tyets Fri, 05 Jul 2024 07:07:51 GMT https://elpais.com/quadern/2024-07-05/el-consol-de-the-tyets.html Rudolf Ortega L’ús del català es redueix dramàticament si acompanyem el domini de dues llengües amb la renúncia d’una L’ús del català es redueix dramàticament si acompanyem el domini de dues llengües amb la renúncia d’una Catalán Cultura Idiomas Barcelona Lingüística Español Plataforma per la Llengua Inmersión lingüística Bilingüismo Inglés Música Grupos música Quality Sport Images (Getty Images) El grup català The Tyets performs actuant al Palau Sant Jordi. El grup català The Tyets actuant al Palau Sant Jordi. El grup català The Tyets actuant al Palau Sant Jordi. <p>És sabut que tots els lingüistes d’aquest racó de món ens estem quedant sense ungles, mossegades dels nèrvits que passem. No hi ha manera que arribi l’<a href="https://elpais.com/noticias/catalan/" target="_blank">Enquesta d’Usos Lingüístics 2023</a>, i l’un a l’altre ens preguntem “tu en saps res”, “saps quan sortirà”, i tot són incògnites. No hi ajuda que estiguem sense govern (no crec que un govern en funcions s’atreveixi a entomar la patacada que s’albira), però tot apunta que l’enquesta ja és feta i que la cuina de les dades s’allargarà fins a la tardor.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2024-07-05/el-consol-de-the-tyets.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/literatura/2024-06-07/potser-no-es-catalanofobia-pero.html Potser no és catalanofòbia, però... Fri, 07 Jun 2024 06:20:50 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2024-06-07/potser-no-es-catalanofobia-pero.html Rudolf Ortega S’ha complert el centenari del “Missatge d’elogi i defensa de la llengua catalana” per part dels intel·lectuals castellans S’ha complert el centenari del “Missatge d’elogi i defensa de la llengua catalana” per part dels intel·lectuals castellans Catalunya Llengua José Ortega y Gasset Idiomes Escriptors Dictadura Català Frederic Ballell (Arxiu Fotogràfic de Barcelona) QUADERN brou Reunió de les quatre Diputacions de Catalunya per constituir La Mancomunitat. Els assistents en un moment de l'acte l'any 1914. Reunió de les quatre Diputacions de Catalunya per constituir La Mancomunitat. Els assistents en un moment de l'acte l'any 1914. <p>Jo no sé si tot plegat és catalanofòbia o no, ves, cadascú ho deu veure a la seva manera, potser es tracta només de mostres legítimes de llibertat d’expressió, que ja sabem que avui dia el parer de cadascú fins i tot pot validar arguments sobre la planor de la Terra, i per tant no passa res si per exemple algú sosté que el valencià i el <a href="https://elpais.com/noticias/catalan/" target="_blank">català</a> no són la mateixa llengua. Com tampoc passa res si des de <a href="https://elpais.com/noticias/gobierno-autonomico/" target="_blank">governs autonòmics </a>es retallen ajudes a la llengua, o es cancel·len subscripcions, o es canvia l’oficialitat de topònims, o si t’esputen un senzill “en español” o et neguen l’atenció mèdica si parles en català.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2024-06-07/potser-no-es-catalanofobia-pero.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2023-12-21/els-resultats-de-pisa-de-la-khadija-la-kholoud-i-la-hassna.html Els resultats de PISA de la Khadija, la Kholoud i la Hassna Thu, 21 Dec 2023 12:21:57 GMT https://elpais.com/quadern/2023-12-21/els-resultats-de-pisa-de-la-khadija-la-kholoud-i-la-hassna.html Manel García PISA no avalua cap competència artística, social o humanística, i potser la fal·làcia consisteix a avaluar el tot per només algunes de les seves parts PISA no avalua cap competència artística, social o humanística, i potser la fal·làcia consisteix a avaluar el tot per només algunes de les seves parts Informes Pisa Educación Pisa Profesorado Cataluña Colegios Estudiantes Cultura massimiliano minocri (EL PAÍS) Informe PISA Alumnes de l'escola IE Mirades del barri del Carmel. Alumnes de l'escola IE Mirades del barri del Carmel. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/NqNpY5KzD_y18piGGQrFw8ZjTX0=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/DZCH2YBQLZHNRE2HAIYUWSQMJE.jpg" width="4651" height="3101" alt="Alumnes de l'escola IE Mirades del barri del Carmel."></img><p>Permetin-me compartir amb vostès una vivència personal d’un mestre càndid, però no idiota. Fa uns dies, als Ferrocarrils de la Generalitat, vaig sentir una veu que em cridava pel meu nom: “Manel!, Manel!”. Era la Hassna, una antiga alumna meva, que m’oferia el millor regal que pot rebre un <a href="https://elpais.com/educacion/" target="_blank">docent </a>del seu alumnat: una salutació afectuosa i un gran somriure. La Hassna em va dir que estava acabant el grau de Farmàcia i que les seves germanes, la Khadija i la Kholoud, que també havien estat alumnes meves, estaven fent, respectivament, un doctorat en Farmàcia i la residència com a PIR en un hospital de Valladolid per obtenir el títol d’especialista en psicologia clínica. La Hassna em va parlar, com sempre, en un català perfecte, una llengua que havia fet seva perquè la societat catalana l’havia acollida com a catalana que era, tot i la seva ascendència magribí.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2023-12-21/els-resultats-de-pisa-de-la-khadija-la-kholoud-i-la-hassna.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2023-11-04/comptar-els-infants-morts.html Comptar els infants Sat, 04 Nov 2023 16:00:00 GMT https://elpais.com/quadern/2023-11-04/comptar-els-infants-morts.html Anna Pazos S’ha viralitzat la pàgina Countingthekids.org, un comptador de víctimes infantils del conflicte on cada mort és representada per un nadó amb els colors d’Israel o Palestina S’ha viralitzat la pàgina Countingthekids.org, un comptador de víctimes infantils del conflicte on cada mort és representada per un nadó amb els colors d’Israel o Palestina Palestina Israel Conflicto árabe-israelí Guerra Niños Víctimas Redes sociales Netflix MAHMUD HAMS (AFP) Quadern Un pare amb el seu fill mort al sud de Gaza. Un pare amb el seu fill mort al sud de Gaza. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/p25g9ze9iIv1t0WEv-qJ0Vi0DKo=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/ADSGUMXUTBAJZDUMYFEEC46WLQ.jpg" width="4920" height="3298" alt="Un pare amb el seu fill mort al sud de Gaza."></img><p>La premissa de la pel·lícula <i>Nowhere</i> és que en un futur de sequera i escassetat les autoritats espanyoles assassinen nadons, infants i embarassades: una mena de <a href="https://elpais.com/noticias/el-cuento-de-la-criada/" target="_blank"><i>Handmaid’s Tale</i></a> a la inversa. Tot això s’ho ventilen en dos minuts al principi i és del tot irrellevant. La tensió de la pel·lícula es troba en les desventures d’una fugitiva, embarassada de nou mesos, que acaba sola en un contenidor d’alumini enmig de l’oceà. La situació és gestionable fins que es produeix el que només puc definir com una escena de porno obstètric. Des d’aleshores, acompanya la fugitiva un nadó.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2023-11-04/comptar-els-infants-morts.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2023-10-14/daniel-sancho-i-el-mal.html Daniel Sancho i el mal Sat, 14 Oct 2023 16:54:01 GMT https://elpais.com/quadern/2023-10-14/daniel-sancho-i-el-mal.html Andrea Genovart Davant dels milers de clics que acumulen els successos escabrosos o de l’èxit del ‘true crime’, el debat continua girant, obsessivament, al voltant de quin tipus de ciutadà hauríem de ser Davant dels milers de clics que acumulen els successos escabrosos o de l’èxit del ‘true crime’, el debat continua girant, obsessivament, al voltant de quin tipus de ciutadà hauríem de ser Success Noticias virales Literatura Filosofía Libros Crímenes contra humanidad Barcelona Homicidios Asesinatos CCCB, 2023 / CC BY-SA-NC Nereis Ferrer QUADERN pag 8 (15 sept) Exposició sobre 'Sade o la llibertat del mal' al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Exposició sobre 'Sade o la llibertat del mal' al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. <p>Davant d’un homicidi mediàtic, la reacció sempre és la mateixa: com pot ser, com pot ser! És igual que l’assassí vingui de casa bona i s’anomeni <a href="https://elpais.com/noticias/daniel-sancho-bronchalo/" target="_blank">Daniel Sancho</a>, que la sospita recaigui sobre la colla de la Unió Excursionista de Sabadell o que els implicats siguin els famosos agents del cas de la Guàrdia Urbana: hi regna la incredulitat. Ens diuen que s’ha trobat un cadàver i que el culpable d’aquella mort és algú de carn i ossos perfumat i, oh!, sorpresa i estupefacció. Com pàrvuls a classe de religió a qui s’explica que Judes Iscariot era un traïdor —és a dir, l’ovella negra, l’excepció.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2023-10-14/daniel-sancho-i-el-mal.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2023-09-16/apocalipsi-ara-orain-agora.html Apocalipsi ara, orain, agora Sat, 16 Sep 2023 14:40:49 GMT https://elpais.com/quadern/2023-09-16/apocalipsi-ara-orain-agora.html Rudolf Ortega La ira desfermada contra les llengües oficials és la reacció de l’animal poderós que se sent amenaçat i es regira La ira desfermada contra les llengües oficials és la reacció de l’animal poderós que se sent amenaçat i es regira Lenguas oficiales Literatura Idiomas Catalán Español Euskera Gallego Congreso Diputados Cultura Francina Armengol Política lingüística Política Partidos políticos Francina Armengol Francina Armengol al Congrés dels Diputats. Francina Armengol al Congrés dels Diputats. <p>Sembla que s’hagi desencadenat l’apocalipsi multilingüe arran de l’anunci de la flamant presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol, de permetre l’ús de totes les <a href="https://elpais.com/noticias/lenguas-oficiales/" target="_blank">llengües oficials d’Espanya</a> (aquesta hauria de ser la designació més adequada <a href="https://elpais.com/espana/2023-09-13/las-lenguas-cooficiales-podran-hablarse-en-el-congreso-de-los-diputados-desde-el-proximo-martes.html" target="_blank">en lloc de l’equívoc <i>cooficial</i>,</a> ja que també el castellà hauria de tenir aquesta consideració), i això que la reforma del reglament de la cambra sempre serà una mesura reversible: tal com Armengol ha dit que permetrà que es facin servir les altres llengües, el següent president o presidenta bé pot deixar les coses allà on eren.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2023-09-16/apocalipsi-ara-orain-agora.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2023-06-17/noves-desaparicions-de-ciutat.html Noves desaparicions de Ciutat Sat, 17 Jun 2023 16:44:34 GMT https://elpais.com/quadern/2023-06-17/noves-desaparicions-de-ciutat.html Nadal Suau Damià Alou publica ‘Cròniques de Palma’, quatre històries fictícies amb personatges reals, repartides entre dècades diferents Damià Alou publica ‘Cròniques de Palma’, quatre històries fictícies amb personatges reals, repartides entre dècades diferents Palma Cultura Literatura Libros Mallorca Baleares Escritores Biografías Martí Albesa QUADERN Damià Alou en una imatge cedida per l'editorial Edicions de 1984. Damià Alou en una imatge cedida per l'editorial Edicions de 1984. <p>Si neixes a la ciutat que anomenem o <a href="https://elpais.com/noticias/palma-de-mallorca/" target="_blank">Palma</a> o Ciutat, i si hi neixes escriptor, el teu destí serà un d’aquests: potser hi quedaràs a viure i la seva pesantor malbaratarà el teu talent (fins i tot si n’extreus fruits magnífics, alguna cosa s’haurà malbaratat pel camí, creu-me); o potser marxaràs a instal·lar-te fora, però llavors una part de tu hi quedarà a viure per sempre amb més tossudesa que si hi visquessis de bon de veres, sotmesa a la imantació d’un origen que fermenta en la memòria, o fèrtil o pútrid. En tots dos casos, alguna cosa fonda de la teva escriptura seguirà trepitjant esgotadorament el mateix empedrat d’uns carrers que d’infant et digueren amb brutalitat “te coneixem i res no et regalarem”. Ningú no escapa de Palma mentre Palma va morint.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2023-06-17/noves-desaparicions-de-ciutat.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2023-05-12/el-mon-den-pau.html El món d’en Pau Fri, 12 May 2023 13:55:01 GMT https://elpais.com/quadern/2023-05-12/el-mon-den-pau.html Anna Ballbona Quan a un hospital hi entres per parir la mirada canvia Quan a un hospital hi entres per parir la mirada canvia Bebés Hospitales Granollers Enfermeras Enfermería Sanidad Madres Maternidad Albert Garcia (EL PAÍS) L’entorn d’hospital que descric indica alguna cosa de les circumstàncies extremament variades que hi concorren, del seu poder igualador. L’entorn d’hospital que descric indica alguna cosa de les circumstàncies extremament variades que hi concorren, del seu poder igualador. L’entorn d’hospital que descric indica alguna cosa de les circumstàncies extremament variades que hi concorren, del seu poder igualador. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/smGT_TXWhMO0Sd9BrXOs9YilYWg=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/FNNGRIOVDVGXVPLMCJRDF2O65Y.jpg" width="3780" height="2520" alt="L’entorn d’hospital que descric indica alguna cosa de les circumstàncies extremament variades que hi concorren, del seu poder igualador."></img><p>Després de néixer en Pau, vam haver d’anar alguns dies a controlar-li el pes a l’hospital de <a href="https://elpais.com/noticias/granollers/" target="_blank">Granollers</a>. Ens feien entrar en un quarto petit on hi havia una espècie de llibre obert, a la manera dels dietaris d’abans. Hi anotaven a mà els naixements. Fa gràcia que això encara es faci a mà. És com si el gest manuscrit connectés aquells nounats amb un temps passat i un de futur, cosa que no sabria fer la fitxa d’ordinador ni qualsevol escrivent d’intel·ligència artificial. A vista d’ocell, la llista la dominaven noms i cognoms d’arrel subsahariana. Alguns potser seran amics d’en Pau, sempre que els guetos no es fortifiquin. (Quan la seva mare va anar a l’institut, només va coincidir amb una noia de pares marroquins, la Samira, objecte de les befes d’uns quants ganàpies.)</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2023-05-12/el-mon-den-pau.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2023-05-05/sobre-les-interferencies-linguistiques.html Sobre les interferències lingüístiques Fri, 05 May 2023 16:04:43 GMT https://elpais.com/quadern/2023-05-05/sobre-les-interferencies-linguistiques.html Eloy Fernández Porta I doncs, com s’entén, que un text escrit en lo pus bell catalanesc com ‘Consum preferent’, d’Andrea Genovart, del metavers inclogui mots, expressions i àdhuc paràgrafs sencers en un altre idioma? I doncs, com s’entén, que un text escrit en lo pus bell catalanesc com ‘Consum preferent’, d’Andrea Genovart, del metavers inclogui mots, expressions i àdhuc paràgrafs sencers en un altre idioma? Literatura Novela Lengua Idiomas Catalán Español Escritores Albert Garcia (EL PAÍS) Andrea Genovart ha escrit 'Consum preferent'. Andrea Genovart ha escrit 'Consum preferent'. Andrea Genovart ha escrit 'Consum preferent'. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/9bG5Qlqvkmup93PawDrXwsXQGIs=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/YB4MTT5CQ5DFHOW7NKYH773C3A.jpg" width="3780" height="2520" alt="Andrea Genovart ha escrit 'Consum preferent'."></img><p>Ha provocat gran consternació i algun xoc anafilàctic que a la molt notable <a href="https://elpais.com/quadern/2023-04-14/consum-preferent-dandrea-genovart-larcada-de-la-sad-girl-barcelonina.html" target="_blank">novel·la d’Andrea Genovart <i>Consum preferen</i></a><i>t</i> la protagonista, Alba Giraldo Domènech, barcelonina, filla d’un castellanolleonès de Torrelobatón (província de Valladolid) amb qui manté converses bilingües, faci servir, de tant en tant, refranys i frases fetes en l’idioma de son pare. I doncs, com s’entén, que un text escrit en lo pus bell catalanesc del metavers inclogui mots, expressions i àdhuc paràgrafs sencers en un altre idioma? Imaginem algunes raons possibles.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2023-05-05/sobre-les-interferencies-linguistiques.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2023-05-05/lectures-dun-corresponsal-de-guerra-a-ucraina.html Lectures d’un corresponsal de guerra a Ucraïna Fri, 05 May 2023 11:06:10 GMT https://elpais.com/quadern/2023-05-05/lectures-dun-corresponsal-de-guerra-a-ucraina.html Cristian Segura Per escriure sobre el conflicte és fonamental entrevistar gent de tota mena, observar, fer-hi vida i aprendre la llengua, però també ho és llegir Per escriure sobre el conflicte és fonamental entrevistar gent de tota mena, observar, fer-hi vida i aprendre la llengua, però també ho és llegir Periodismo Guerra Ucrania Rusia Conflictos Literatura Libros Albert Garcia (EL PAÍS) Des del primer dia he mirat d'amarar-me de la societat ucraïnesa per deixar de ser un paracaigudista i conèixer-la, fer-la meva. Des del primer dia he mirat d'amarar-me de la societat ucraïnesa per deixar de ser un paracaigudista i conèixer-la, fer-la meva. Des del primer dia he mirat d'amarar-me de la societat ucraïnesa per deixar de ser un paracaigudista i conèixer-la, fer-la meva. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/Dkr560p39VKF_ccYv6_ujVN-eDM=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/A32J6ZNMJBCCZKN5EC7WP6D4HU.jpg" width="3780" height="2520" alt="Des del primer dia he mirat d'amarar-me de la societat ucraïnesa per deixar de ser un paracaigudista i conèixer-la, fer-la meva."></img><p>A <a href="https://elpais.com/noticias/kiev/" target="_blank">Kíiv</a> i a <a href="https://elpais.com/noticias/moscu/" target="_blank">Moscou</a> hi ha dues piscines municipals que tenen moltes coses en comú. Per començar, es diuen igual, Olimpiski, perquè s’ubiquen en espais que van servir de seus esportives dels Jocs Olímpics del 1980 —pel que fa a la piscina de Kíiv, només es tracta de la proximitat a l’estadi de futbol—. Les piscines es troben als districtes més cèntrics de les dues capitals. Les vigilants dels vestuaris i de l’entrada a l’aigua són dones d’edat avançada, robustes com el tronc d’un roure i que somriuen amb comptagotes. Una altra cosa en comú és que a les dues piscines hi han nedat regularment dos periodistes catalans: a Moscou, el corresponsal de TV3 Manel Alías; a la de Kíiv, qui escriu aquestes línies.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2023-05-05/lectures-dun-corresponsal-de-guerra-a-ucraina.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/s9lGwISEB1tlf65HQIfG4D4TJKA=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/FF4FKRDNLRFBLIM6ETBP7Y7JWM.JPG" width="3780" height="2520" alt=""Haig d'entendre què passa pel cap de l'exèrcit invasor, el que uneix l'agressor i l'agredit"."></img><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/Qg82sKRKbJ2UbUa1rl40rTf01hk=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/XLVDMK2X3FD7NLMEGCKB2BOT2E.jpg" width="3780" height="2520" alt="Destrucció provocada per un míssil rus al centre de Khàrkiv l'abril del 2022."></img> https://elpais.com/quadern/2023-03-31/el-primer-benjamin.html El primer Benjamin Sat, 01 Apr 2023 18:19:02 GMT https://elpais.com/quadern/2023-03-31/el-primer-benjamin.html Jordi Llovet Tota l’obra del filòsof recorrerà sempre les impressions de la ciutat com a gran emblema de la civilització, la cultura, la societat i l’economia capitalistes Tota l’obra del filòsof recorrerà sempre les impressions de la ciutat com a gran emblema de la civilització, la cultura, la societat i l’economia capitalistes Filosofía Literatura Cultura Walter Benjamin EL PAÍS Walter Benjamin Benjamin “inaugurava un gènere cada vegada que es posava a escriure”, segons José María Valverde. Benjamin “inaugurava un gènere cada vegada que es posava a escriure”, segons José María Valverde. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/mxkGo5FPU6EKM7GHZjDQfWeDjdc=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/WBX7C7ALVZDORDSEZ27GMK7PV4.JPG" width="824" height="1351" alt="Benjamin “inaugurava un gènere cada vegada que es posava a escriure”, segons José María Valverde."></img><p>José María Valverde, que preuava més l’obra de <a href="https://elpais.com/noticias/walter-benjamin/" target="_blank">Walter Benjamin </a>(1892-1940) que la de <a href="https://elpais.com/noticias/martin-heidegger/" target="_blank">Heidegger</a>, com estimava més la poesia de Hölderlin que la de Goethe i preferia Musil a Thomas Mann, va dir en els actes que van commemorar el cinquantenari del naixement i de la mort del filòsof berlinès a Portbou que Benjamin “inaugurava un gènere cada vegada que es posava a escriure”. Si això es veurà clar en la seva <i>Obra dels passatges</i>, ja es veu claríssim en el seu primer llibre de narracions-reflexions aforístiques —diguem-ho així—, editat ara en català: <i>Walter Benjamin, Carrer de sentit únic</i>, traducció d’Anna Soler Horta (Barcelona, Flâneur, 2023).</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2023-03-31/el-primer-benjamin.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2023-04-01/igualtat-en-drets-i-deures.html Igualtat en drets i deures Sat, 01 Apr 2023 18:18:38 GMT https://elpais.com/quadern/2023-04-01/igualtat-en-drets-i-deures.html Rudolf Ortega El principi d’igualtat no ens hauria d’anivellar sota el mantell de la llengua comuna, sinó sota el dret de ser bilingües El principi d’igualtat no ens hauria d’anivellar sota el mantell de la llengua comuna, sinó sota el dret de ser bilingües Cultura Literatura Lengua Catalán Normalización lingüística Derechos civiles Carles Ribas (EL PAÍS) QUADERN Manifestació pel castellà. Manifestació pel castellà. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/6mpVkkJGBfCyTPkIh8hZfnfJc2k=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/TT7EAYNC4ZHFBCBEGOJXSJZA3U.JPG" width="3840" height="2560" alt="Manifestació pel castellà."></img><p>Una nova fal·làcia argumental recorre les plomes que es dediquen a bescantar les polítiques de <a href="https://elpais.com/noticias/catalan/" target="_blank">foment del català </a>sota la fórmula d’alguna mena de totalitarisme. Cap novetat, segons com, però la manera com es capgiren principis elementals per fer creure que el castellà és perseguit, o que els castellanoparlants estan discriminats i són ciutadans de segona, mostra la fonamentació d’uns discursos que no tenen altra ambició que impugnar l’equilibri de drets lingüístics atorgat per la Constitució i l’Estatut. Ara, entre aquelles plomes que deia, circula la tesi que els catalanoparlants som uns privilegiats perquè tenim més drets lingüístics.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2023-04-01/igualtat-en-drets-i-deures.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2023-04-01/menys-genis.html Menys genis Sat, 01 Apr 2023 18:18:17 GMT https://elpais.com/quadern/2023-04-01/menys-genis.html Carlota Gurt Vivim en un món que valora les aparences fins a l’absurd, però que ignora els mínims estètics per afavorir la llegibilitat d’un text Vivim en un món que valora les aparences fins a l’absurd, però que ignora els mínims estètics per afavorir la llegibilitat d’un text Libros Escritores Editoriales Profesorado Estudiantes Literatura Kaitlyn Baker (EL PAÍS) QUADERN Presentar un manuscrit de dues-centes o tres-centes pàgines sense haver passat el corrector és una falta de respecte pels qui l’hauran de llegir. Presentar un manuscrit de dues-centes o tres-centes pàgines sense haver passat el corrector és una falta de respecte pels qui l’hauran de llegir. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/jKsBPQ9POibG1oNq5lYHMBXkSzo=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/JTTVGHCASRE6TCOXSTETEPAIOQ.JPG" width="5472" height="3648" alt="Presentar un manuscrit de dues-centes o tres-centes pàgines sense haver passat el corrector és una falta de respecte pels qui l’hauran de llegir."></img><p>Amb el final de trimestre arriben les notes. “Ha de millorar la presentació” és un clàssic de tots els temps, i en el món literari tenim encara problemes greus de presentació. Vet aquí tres exemples.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2023-04-01/menys-genis.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2023-03-18/romantics-comuns.html Romàntics comuns Sat, 18 Mar 2023 18:27:15 GMT https://elpais.com/quadern/2023-03-18/romantics-comuns.html Mar Bosch Oliveras Com que molts estem acostumats a promocionar l’escriptura, sembla que també hàgim de fer bé això de promocionar la lectura Com que molts estem acostumats a promocionar l’escriptura, sembla que també hàgim de fer bé això de promocionar la lectura Cultura Literatura Escritores Lectura Bibliotecas Novela Libros Librerías © Tejederas (EL PAÍS) QUADERN Si agrada llegir (de tot), es pressuposa que agradarà evangelitzar (de tot), i això no és necessàriament així. Si agrada llegir (de tot), es pressuposa que agradarà evangelitzar (de tot), i això no és necessàriament així. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/5Qecv1fGdme2mNf8aLVy6P6gLNI=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/TRQGWFGOHJH4BEH7MPDCPEJYKU.JPG" width="2500" height="1667" alt="Si agrada llegir (de tot), es pressuposa que agradarà evangelitzar (de tot), i això no és necessàriament així."></img><p>Una de les feines que podem fer els escriptors mortals comuns és conduir clubs de <a href="https://elpais.com/noticias/lectura/" target="_blank">lectura</a>. Podríem conduir camions o autobusos, però em fa l’efecte que som més els que fem la primera cosa. Deu ser perquè no cal tenir cap carnet específic i perquè, com que molts estem acostumats a promocionar l’escriptura, sembla que també hàgim de fer bé això de promocionar la lectura. Tanmateix, he après que per fer clubs de lectura és millor treure’s el barret d’escriptor i posar-se el de conductor: algú conscient que treballa. Algú amb competència lectora, humilitat i do de gents.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2023-03-18/romantics-comuns.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2023-02-24/laigua-negra.html L’aigua negra Fri, 24 Feb 2023 17:17:25 GMT https://elpais.com/quadern/2023-02-24/laigua-negra.html Adrià Pujol Cruells ‘L’home que seu al passadís’, de Marguerite Duras, és un nou trastocament, una altra embosta de paraules que es converteixen en una aigüeta verinosa, que t’embriaga, que et fa tremolar, que t’inunda d’imatges que no havies vist mai al còrtex ‘L’home que seu al passadís’, de Marguerite Duras, és un nou trastocament, una altra embosta de paraules que es converteixen en una aigüeta verinosa, que t’embriaga, que et fa tremolar, que t’inunda d’imatges que no havies vist mai al còrtex Cultura Literatura Marguerite Duras Filosofía Ideologías Escritores © BRUNO BARBEY/MAGNUM PHOTOS/CONTACTO (EL PAÍS) Marguerite Duras Duras se situa i us situa en una posició incòmoda, fantàstica, la d’haver d’endevinar que s’hi aborda una cosa terrible. Duras se situa i us situa en una posició incòmoda, fantàstica, la d’haver d’endevinar que s’hi aborda una cosa terrible. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/9ylAlwFXCroACEAxqMJ-A2-Xkts=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/XDAZI5P5YZHHFNCRVHQC7AQ6BI.JPG" width="4600" height="3046" alt="Duras se situa i us situa en una posició incòmoda, fantàstica, la d’haver d’endevinar que s’hi aborda una cosa terrible."></img><p>De vegades, la literatura va bé per expressar el que no es pot expressar tan bé de viva veu, o de manera ordinària, perquè ens fa vergonya, o no volem caure en la simple pornografia o, més ben dit, perquè ens fa l’efecte que certs misteris de l’existència, certes vicissituds, necessiten una altra modulació del llenguatge —per ser presentades o pressentides, per fer-los honor o un judici sumari—, una modulació més poètica, o bisturínica, obscurantista, enrevessada, aquells estils, ja ens entenem. De vegades sembla, també, que ni el llenguatge mateix arriba a donar prou de si per explicar segons què, i doncs, perquè hi ha objectes d’avaluació tortuosa. Davant de tot això, esclar, no cal afectar-se més del compte, però convindrem que la <a href="https://elpais.com/noticias/literatura/" target="_blank">literatura</a>, el raig de paraules que projecta al món, sovint fa llum als racons d’habitud menys il·luminats, menys emparaulats, als plecs més recòndits de la família humana.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2023-02-24/laigua-negra.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2023-02-24/lultima-bomba-de-nietzsche.html L’última bomba de Nietzsche Fri, 24 Feb 2023 17:16:19 GMT https://elpais.com/quadern/2023-02-24/lultima-bomba-de-nietzsche.html Jordi Llovet El filòsof propugnava el naixement d’una “aristocràcia de l’esperit”, no de sang ni de poder polític El filòsof propugnava el naixement d’una “aristocràcia de l’esperit”, no de sang ni de poder polític Cultura Filosofía Immanuel Kant Friedrich Nietzsche Literatura Ideologías Religión EL PAÍS QUADERN Nietzsche va anorrear la moral i la fe cristianes. Nietzsche va anorrear la moral i la fe cristianes. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/q8250TEocXfdMWEKQRevAnCcA2M=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/DDE3BWM4PFH6LDJXQIUZEGOUAE.JPG" width="1000" height="1267" alt="Nietzsche va anorrear la moral i la fe cristianes."></img><p>Quan a Europa, amb <a href="https://elpais.com/noticias/immanuel-kant/" target="_blank">Kant</a> i <a href="https://elpais.com/noticias/georg-wilhem-hegel/" target="_blank">Hegel</a>, es van acabar les filosofies “sistemàtiques”, el panorama filosòfic va quedar desarticulat i a la deriva. Va néixer, d’una banda, la filosofia crítica contra Hegel —l’anomenada “esquerra hegeliana”, de la que acabaria formant part el mateix Marx—, i d’altra banda la filosofia erràtica, quasi sempre tirant al pessimisme, i més tard al nihilisme, de la que forma part Schopenhauer —l’autor que va deixar una empremta més clara en l’obra de Nietzsche— i després<a href="https://elpais.com/noticias/friederich-nietzsche/" target="_blank"> Nietzsche</a>, ell mateix.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2023-02-24/lultima-bomba-de-nietzsche.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2023-02-24/clamidia.html Clamídia Fri, 24 Feb 2023 17:13:00 GMT https://elpais.com/quadern/2023-02-24/clamidia.html Júlia Bacardit Ser una dona cis és no ser una dona trans, i segueix la lògica d’englobar la majoria i posar-los un nom específic Ser una dona cis és no ser una dona trans, i segueix la lògica d’englobar la majoria i posar-los un nom específic Cultura Barcelona Enfermedades Sexualidad Transmisión enfermedades Sexo Mujeres Hombres Comunidad Lgtbiq 919039361464473 (EL PAÍS) QUADERN La cita mèdica va prosseguir com cal, amb preguntes incòmodes però imprescindibles sobre la vida sexual de qualsevol persona que vulgui saber si té clamídia. La cita mèdica va prosseguir com cal, amb preguntes incòmodes però imprescindibles sobre la vida sexual de qualsevol persona que vulgui saber si té clamídia. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/OH563IP4KJHA5DEZ5Q2ZG5NVQI.JPG?auth=61b86cd5d4d144577a63d8cdad92259df723f8750e3d5c92b3df9604c560a79c" width="1500" height="999" alt="La cita mèdica va prosseguir com cal, amb preguntes incòmodes però imprescindibles sobre la vida sexual de qualsevol persona que vulgui saber si té clamídia."></img><p>Dimarts vaig anar al CAP per fer-me una <a href="https://elpais.com/noticias/ets/" target="_blank">prova de clamídia</a>. No en tenia cap símptoma, però algú amb qui vaig compartir el llit fa mesos em va avisar que l’havia tinguda i que podia ser el meu cas. M’havia de fer unes proves, i dins d’un despatx m’esperaven un home jove i una dona de mitjana edat.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2023-02-24/clamidia.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2023-02-10/trontolls-de-la-fortuna.html Trontolls de la fortuna Sat, 11 Feb 2023 17:47:19 GMT https://elpais.com/quadern/2023-02-10/trontolls-de-la-fortuna.html Jordi Llovet ‘Remedios para la vida’, de Petrarca, és molt més útil que els manuals d’autoajuda d’avui ‘Remedios para la vida’, de Petrarca, és molt més útil que els manuals d’autoajuda d’avui Cultura Literatura Filosofía Libros Ensayo Crítica literaria EL PAÍS QUADERN Petrarca ofereix remeis contra la mala i la bona sort. Petrarca ofereix remeis contra la mala i la bona sort. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/EsQ_pD2Ey8aTbcB5eyi5_TssQ1s=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/PS2OBHK7MJEGHDFOXIECNILCCE.JPG" width="773" height="1200" alt="Petrarca ofereix remeis contra la mala i la bona sort."></img><p>Fortuna era una dea del món clàssic llatí que solia representar-se com una dona amb cabell a la part del davant de la clepsa i calba per darrere: quan vèieu venir Fortuna —o ocasió, o avinentesa, o oportunitat—, calia agafar-la de seguida per davant. Quan ja havia passat, se us esmunyia.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2023-02-10/trontolls-de-la-fortuna.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2023-02-04/tristos-triggers.html Tristos triggers Sat, 04 Feb 2023 19:40:19 GMT https://elpais.com/quadern/2023-02-04/tristos-triggers.html Carlota Gurt Els diàlegs de ‘Serge’, de Yasmina Reza, són excepcionals com el text, carregat d’un humor subtil, de vegades tràgic o hilarant Els diàlegs de ‘Serge’, de Yasmina Reza, són excepcionals com el text, carregat d’un humor subtil, de vegades tràgic o hilarant Cultura Literatura Yasmina Reza Teatro Libros Psicología EL PAÍS QUADERN Reza té una gran capacitat de reproduir la psicologia humana. Reza té una gran capacitat de reproduir la psicologia humana. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/x1Bjt9N_3HC9YPk9KqTatFVup58=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/OYXPSYDSSNBINEIOD4O3TUTWYA.JPG" width="3504" height="2336" alt="Reza té una gran capacitat de reproduir la psicologia humana."></img><p>Adoro tot el que escriu <a href="https://elpais.com/noticias/yasmina-reza/" target="_blank">Yasmina Reza</a>. Des dels trineus de Schopenhauer fins als déus salvatges, passant per coses que d’entrada mai em cridarien gens l’atenció; penso, per exemple, en <i>L’alba el capvespre o la nit</i>, on retrata <a href="https://elpais.com/noticias/nicolas-sarkozy/" target="_blank">Nicolas Sarkozy</a> durant la campanya per a la presidència: com s’ho fa perquè jo, que tinc un interès nul en la política i encara més nul, si no negatiu, en Sarkozy, llegeixi aquest text amb desfici i ganes que no s’acabi?</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2023-02-04/tristos-triggers.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2023-02-04/allo-que-el-mem-sendugue.html Allò que el mem s’endugué Sat, 04 Feb 2023 19:39:34 GMT https://elpais.com/quadern/2023-02-04/allo-que-el-mem-sendugue.html Rudolf Ortega Ens havíem fer il·lusions que teníem a la fi un ‘lait-xou’ estripat en català, adreçat a un públic jove ara que cal arribar-hi Ens havíem fer il·lusions que teníem a la fi un ‘lait-xou’ estripat en català, adreçat a un públic jove ara que cal arribar-hi Cultura Lengua Catalán Literatura TV3 Comunicación Programas entretenimiento Televisión Televisión pública EL PAÍS QUADERN Joel Díaz a la teràpia de Míriam Martín Lloret. Joel Díaz a la teràpia de Míriam Martín Lloret. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/6xL86LCm7NsMIGMmCkayFx_kJZA=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/PFIT4VFVDZDJZCN5VQZKH6PW44.JPG" width="1736" height="1382" alt="Joel Díaz a la teràpia de Míriam Martín Lloret."></img><p>Això és <a href="https://elpais.com/quadern/2023-01-27/banalitzar-el-nazisme.html" target="_blank">un altre article sobre <i>Zona Franca</i>,</a> segurament no cal recordar la polèmica, o sí: un col·laborador, <a href="https://elpais.com/quadern/2023-01-29/defensar-el-dret-de-manel-vidal-a-dir-ho.html" target="_blank">Manel Vidal</a>, va treure una imatge en què se situava el PSC al límit d’una esvàstica per reflectir que, segons ell, en algunes qüestions el partit es troba a l’extrema dreta, i d’aquí hi ha hagut tot d’opinions sobre la llibertat d’expressió, si aquesta llibertat té límits, si podem entrar a valorar si el contingut de la crítica és cert i, per tant, si aquesta certesa valida la llibertat d’expressió mateix. Per descomptat, no entrarem a qüestionar (no pertoca a aquest espai) si l’acomiadament de Vidal és pertinent o no, ni si és certa la pràctica dels partits d’influir (barra censurar) en els continguts dels mitjans de comunicació.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2023-02-04/allo-que-el-mem-sendugue.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2023-02-04/una-cosa-estranya.html Una cosa estranya Sat, 04 Feb 2023 19:39:06 GMT https://elpais.com/quadern/2023-02-04/una-cosa-estranya.html Nadal Suau Si el guanyador del premi Ciutat de Palma de Poesia es pensa que un premi en català li donarà punts a l’hora de festejar les editorials en castellà... Ai, pobrissó Si el guanyador del premi Ciutat de Palma de Poesia es pensa que un premi en català li donarà punts a l’hora de festejar les editorials en castellà... Ai, pobrissó Mallorca Premios literarios Poesía Literatura Catalán Lengua EL PAÍS QUADERN Entrega del Premi Ciutat de Palma de poesia. Entrega del Premi Ciutat de Palma de poesia. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v6ShUiTk725mFHRpOMeoU_eYTK0=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/AZYYJRRMIJFOZBUMYCBYPEQTYE.jpg" width="981" height="654" alt="Entrega del Premi Ciutat de Palma de poesia."></img><p>Enguany el premi Ciutat de Palma de Poesia ha recaigut en <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2023-01-24/un-poema-en-castellano-traducido-al-catalan-desata-la-polemica-tras-hacerse-con-el-premi-ciutat-de-palma.html" target="_blank">una obra escrita en castellà i traduïda no se sap de quina manera</a> (amb Google translate, satiritzen alguns), però en cap cas per mà de l’autor, que de català no en sap tres paraules. Les onades d’escarni o anàlisi pública ja passaren; hi hagué qui aprofità l’auge de la intel·ligència artificial gpt-3, que confecciona textos de semblança humana amb plena autonomia, per aplegar els dos temes i preguntar-se què ens queda a les persones de lletres, si la tecnologia tradueix i escriu amb tanta eficàcia. Les respostes són múltiples i no totes pessimistes, perquè un senzill exercici amb el gpt-3 deixa en pilotes l’invent. L’altre dia li vaig demanar que creés un poema com si fos meu, i em regalà aquesta meravella pròpia d’un cercador de dades massa gandul: “Soc Nadal Suau / I el meu destí és el tennis”. I els seguien més versos, però creieu-me: no els voleu llegir.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2023-02-04/una-cosa-estranya.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2023-02-03/xavier-rubert-lentremaliat.html Xavier Rubert, l’entremaliat Fri, 03 Feb 2023 17:57:49 GMT https://elpais.com/quadern/2023-02-03/xavier-rubert-lentremaliat.html Jordi Llovet Rubert de Ventós, amb unes idees que feien alçar les celles, va fer gairebé més del que un home pot fer al llarg d’una sola vida Rubert de Ventós, amb unes idees que feien alçar les celles, va fer gairebé més del que un home pot fer al llarg d’una sola vida Xavier Rubert de Ventos Filosofía Literatura Obituarios EL PAÍS QUADERN Rubert de Ventós i l’autor de l’article, a Empúries, el 2017. Rubert de Ventós i l’autor de l’article, a Empúries, el 2017. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/1IBxPE0j8N_IOX652_ceRVfwFy4=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/VRG3VYOOAVH4HA6NXBOHI2HZ2I.JPG" width="1280" height="960" alt="Rubert de Ventós i l’autor de l’article, a Empúries, el 2017."></img><p><a href="https://elpais.com/noticias/xavier-rubert-de-ventos/" target="_blank">Xavier Rubert de Ventós</a> (1939-2023) va representar a la vida catalana de l’últim mig segle el mateix que va significar a Florència i altres ciutats del Renaixement allò que s’ha denominat “humanisme cívic”. Quan les ciutats estat van agafar volada, a l’inici de l’època moderna, els homes de lletres, de dret, artistes, clergues també, van considerar que no n’hi havia prou en dedicar-se a l’estudi o a l’art en la penombra dels obradors o els <i>scriptoria</i>, i que calia entrar en contacte amb la societat i posar al seu servei llur intel·lecte, el seu coneixement i la seva saviesa.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2023-02-03/xavier-rubert-lentremaliat.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2022-12-03/no-sempre-no-es-no.html No sempre “no és no” Sat, 03 Dec 2022 20:41:48 GMT https://elpais.com/quadern/2022-12-03/no-sempre-no-es-no.html Jordi Llovet Don Giovanni no és la mena de seductor de qui una dona pugui refiar-se. Però no tots els homes són així Don Giovanni no és la mena de seductor de qui una dona pugui refiar-se. Però no tots els homes són així Cultura Feminismo Literatura Arte Machismo Violencia Violencia sexual EL PAÍS "No tots els homes són així", il·lustració de Luc Lafnet, il·lustració (1932) per a un llibre de Restif de la Bretonne. "No tots els homes són així", il·lustració de Luc Lafnet, il·lustració (1932) per a un llibre de Restif de la Bretonne. "No tots els homes són així", il·lustració de Luc Lafnet, il·lustració (1932) per a un llibre de Restif de la Bretonne. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/U75PGhX-LWry48qcWWJcMpiAkmE=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/DUCAKNGI2FABNNJOW6WHRFL7SA.JPG" width="856" height="1280" alt=""No tots els homes són així", il·lustració de Luc Lafnet, il·lustració (1932) per a un llibre de Restif de la Bretonne."></img><p>Totes les qüestions que ara passem pel sedàs del “políticament correcte” admeten una puntualització. Són qüestions que solen ser tractades d’una manera clausurada, proclius a la solidesa que escau a tota ideologia, i mouen a opinions igualment tancades, amb escàs moviment dialèctic. Es tracta de qüestions que s’han posat legítimament sobre la taula de les opinions, però que molt sovint resulten mancades d’una consideració assaonada. Un exemple molt clar del que acabem de dir és la radicalització d’una part del moviment feminista, que pot acabar considerant que tota aproximació d’un home a una dona està marcada per la violència, si no pel crim. De vegades ho està, certament. Moltes vegades, no.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2022-12-03/no-sempre-no-es-no.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p>