Feed MRSS-S Noticias, elpais.com, quadern, teatre ca https://elpais.com Tue, 14 Apr 2026 09:45:38 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-04-14/lluis-homar-actor-encara-em-queda-recorregut-per-poder-ser-mestre.html Tue, 14 Apr 2026 09:45:38 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-04-14/lluis-homar-actor-encara-em-queda-recorregut-per-poder-ser-mestre.html Màxim Castillo A ‘Memorias de Adriano’, al Teatre Romea, l’intèrpret es posa en la pell d’Adrià, governador de Roma al segle II A ‘Memorias de Adriano’, al Teatre Romea, l’intèrpret es posa en la pell d’Adrià, governador de Roma al segle II Lluís Homar Actores Teatro Marguerite Yourcenar Barcelona Cultura Dramaturgos Crítica teatral jero morales (FESTIVAL DE MÉRIDA) Lluís Homar, actor Lluís Homar en una escena de 'Memorias de Adriano'. Lluís Homar en una escena de 'Memorias de Adriano'. <p>En la c<a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-04-02/el-adriano-de-marguerite-yourcenar-se-encarna-en-lluis-homar-en-una-gran-noche-de-teatro-en-barcelona.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-04-02/el-adriano-de-marguerite-yourcenar-se-encarna-en-lluis-homar-en-una-gran-noche-de-teatro-en-barcelona.html">rònica de l’estrena de<i> Memorias de Adriano </i>al Teatre Romea de Barcelona</a>, Jacinto Antón lloava l’estat físic de <a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2024-10-13/repoquer-de-hamlets-i-una-calavera.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/teatre/2024-10-13/repoquer-de-hamlets-i-una-calavera.html">Lluís Homar</a>: “Se li nota que ha tornat a freqüentar el gimnàs: està en envejable forma als seus gairebé ja seixanta-nou anys”. L’actor admet que sempre ha tingut una “certa atenció” pel seu cos: “Camino una hora cada dia, faig txikung (una rutina semblant al taitxí) i desdejunis intermitents que em donen claredat mental. Els dilluns no menjo res durant 24 hores”. I a això, ara hi ha sumat el gimnàs perquè diu que acabava cansat de les funcions (l’obra es va estrenar a Mérida i va fer temporada a Madrid): “Necessito un bon fons per sostenir aquest personatge”. Durant una hora i mitja, Homar diu ell sol el text de l’adaptació teatral de la novel·la de Marguerite Yourcenar, en la traducció de Julio Cortázar. L’acompanyen cinc actors en silenci que fan d’assessors i persones pròximes a l’emperador en una posada en escena contemporània, un plató de televisió.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-04-14/lluis-homar-actor-encara-em-queda-recorregut-per-poder-ser-mestre.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-30/abecedari-a-la-beckett-cabaret-filosofic-musical-i-suicida.html Mon, 30 Mar 2026 17:33:49 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-30/abecedari-a-la-beckett-cabaret-filosofic-musical-i-suicida.html Oriol Puig Taulé La companyia La Moukhles & Sentís s’inspira en la mítica entrevista alfabètica de Gilles Deleuze per reflexionar sobre la memòria i el llegat La companyia La Moukhles & Sentís s’inspira en la mítica entrevista alfabètica de Gilles Deleuze per reflexionar sobre la memòria i el llegat Crítica teatral Teatro Gilles Deleuze Silvia Poch BABELIA 28/03/2026 TEATRO Obra de teatre 'Abecedari', a la Sala Beckett de Barcelona. Obra de teatre 'Abecedari', a la Sala Beckett de Barcelona. <p>La companyia <a href="https://www.instagram.com/lamoukhles_sentis/" target="_self" rel="" title="https://www.instagram.com/lamoukhles_sentis/">La Moukhles &amp; Sentís</a> es va donar a conèixer amb <a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2024-05-21/nodi-de-gossos-i-malditos-destruir-la-cultura-catalana.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/quadern/teatre/2024-05-21/nodi-de-gossos-i-malditos-destruir-la-cultura-catalana.html"><i>Nodi: de gossos i malditos</i></a>, un espectacle que va passar fugaçment pel Maldà i que va entusiasmar la crítica. Joan Sentís i Miriam Moukhles formen parella sentimental i artística, demostrant que l’art i l’amor acostumen a ser la mateixa cosa. Ella ha començat a guanyar premis (i espereu) i té una de les agendes més atapeïdes del teatre català. Si en l’anterior muntatge es van fixar en la figura de <a href="https://elpais.com/cultura/2022-01-25/el-gran-trip-de-pau-riba.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/cultura/2022-01-25/el-gran-trip-de-pau-riba.html">Pau Riba i la contracultura catalana </a>dels anys setanta, aquí prenen com a punt de partida el filòsof francès <a href="https://elpais.com/diario/2002/03/02/babelia/1015029554_850215.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/diario/2002/03/02/babelia/1015029554_850215.html">Gilles Deleuze</a> i la seva mítica entrevista en forma d’abecedari, televisada i per capítols, que es va emetre després del suïcidi del pensador. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-30/abecedari-a-la-beckett-cabaret-filosofic-musical-i-suicida.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>Abecedari</h3>Text i direcció: Miriam Moukhles, Joan Sentís i Pau Matas Nogué. Intèrprets: Cris Martínez, Miriam Moukhles i Joan Sentís. Sala Beckett. Barcelona. Fins al 19 d’abril. https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-23/en-la-mesura-de-limpossible-no-som-herois.html Mon, 23 Mar 2026 09:01:26 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-23/en-la-mesura-de-limpossible-no-som-herois.html Oriol Puig Taulé Cristina Genebat debuta en la direcció amb un text del portuguès Tiago Rodrigues que construeix un homenatge a la cooperació a partir de testimonis reals Cristina Genebat debuta en la direcció amb un text del portuguès Tiago Rodrigues que construeix un homenatge a la cooperació a partir de testimonis reals Teatro Actores Actrices Tiago Rodrigues Dramaturgos Cultura Barcelona Crítica teatral EL PAÍS BABELIA WEB 21/03/2026 TEATRO Escena de l'obra 'En la mesura de l’impossible'. Escena de l'obra 'En la mesura de l’impossible'. <p>L’actriu i traductora Cristina Genebat ha debutat en la direcció teatral amb un text del dramaturg portuguès <a href="https://elpais.com/eps/personajes/2025-04-12/tiago-rodrigues-dramaturgo-tengo-mas-preguntas-y-hago-teatro-si-tuviera-mas-respuestas-haria-politica.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/eps/personajes/2025-04-12/tiago-rodrigues-dramaturgo-tengo-mas-preguntas-y-hago-teatro-si-tuviera-mas-respuestas-haria-politica.html">Tiago Rodriges</a>. L’actual director del Festival d’Avinyó va estrenar <i>Dans la mesure de l’impossible</i> (En la mesura de l’impossible) el 2022, una producció de la Comédie de Ginebra que vam poder veure en el Temporada Alta. A partir dels testimonis reals de treballadors d’organitzacions humanitàries com la Creu Roja i Metges sense Fronteres, Rodrigues construeix un homenatge a la cooperació en una peça que ell mateix defineix com a “teatre documentat”. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-23/en-la-mesura-de-limpossible-no-som-herois.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>En la mesura de l’impossible</h3><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Autor: Tiago Rodrigues. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Traducció i direcció: Cristina Genebat. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Intèrprets: Joan Amargós, Màrcia Cisteró, Andrew Tarbet i Elena Tarrats. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Teatre La Biblioteca. Barcelona. Fins al 19 d’abril.</span></p><p><br></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-18/sha-de-fer-teatre-fora-dels-teatres.html Wed, 18 Mar 2026 08:42:12 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-18/sha-de-fer-teatre-fora-dels-teatres.html Andreu Gomila L’experiència de veure ‘Puig Antich, cas obert’ a la Model, o ‘Ciutat dormitori’ al cementiri d’Olot, és molt millor que en una caixa negra amb butaques L’experiència de veure ‘Puig Antich, cas obert’ a la Model, o ‘Ciutat dormitori’ al cementiri d’Olot, és molt millor que en una caixa negra amb butaques Teatro Cárcel Modelo Actores Cultura Dramaturgos Salvador Puig Antich Cataluña QUADERN 22-03-2026 P8 WEB Escena de l'obra 'Puig Antich. Cas obert' a la Model Escena de l'obra 'Puig Antich. Cas obert' a la Model <p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-08/magda-oranich-hi-ha-una-part-del-feminisme-que-no-acabo-dentendre-jo-lluitava-per-la-igualtat-no-per-la-diferencia.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-08/magda-oranich-hi-ha-una-part-del-feminisme-que-no-acabo-dentendre-jo-lluitava-per-la-igualtat-no-per-la-diferencia.html">La Model</a> no és el lloc més còmode per fer teatre, però segurament és el millor espai per representar <i>Puig Antich, cas obert</i>, la dramatització del llibre de Jordi Panyella sobre l’anarquista barceloní assassinat el 2 de març de 1974. Tot just entrar per la zona de paqueteria, un calfred recorre el públic quan se’ns anuncia que allà mateix, fa 52 anys, de matinada, un botxí va escanyar fins a la mort el jove anarquista. Acte seguit, una guia condueix els espectadors fins a la galeria 3, on, al passadís, entre portes i portes de cel·les, amb la cisterna del vàter a fora, enreixada, hi ha dues grades. Marc Pujol, Carme Sansa i Bàrbara Roig hi reconstruiran l’intent frustrat d’una advocada d’aconseguir la revisió del procés.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-18/sha-de-fer-teatre-fora-dels-teatres.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-16/julio-manrique-director-del-teatre-lliure-el-50e-aniversari-ha-de-ser-una-celebracio-no-un-exorcisme.html Mon, 16 Mar 2026 11:31:11 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-16/julio-manrique-director-del-teatre-lliure-el-50e-aniversari-ha-de-ser-una-celebracio-no-un-exorcisme.html Jacinto Antón L’actual responsable de l’emblemàtic teatre català compta amb Lluís Pasqual per a la commemoració, en la qual no es tornarà a muntar cap espectacle històric del col·lectiu L’actual responsable de l’emblemàtic teatre català compta amb Lluís Pasqual per a la commemoració, en la qual no es tornarà a muntar cap espectacle històric del col·lectiu Julio Manrique Teatro Teatre Lliure Cultura Directores teatro Actores Actrices Dramaturgos GIANLUCA BATTISTA (EL PAÍS) Julio Manrique Julio Manrique, director del Teatre Lliure de Barcelona Julio Manrique, director del Teatre Lliure de Barcelona <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/PF7T3JNKVJDJPH5I6FNEJ4MV6Y.jpg?auth=b6ee7d065fe51f7f98b75248de1897596896875b4bc20e11a6d9774a78201cf2" width="4500" height="2938" alt="Julio Manrique, director del Teatre Lliure de Barcelona"></img><p>“Quan a la cuina hi ha harmonia, el plat surt millor”. L’actor i director de teatre <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2023-10-11/julio-manrique-dirigira-el-teatre-lliure-a-partir-de-febrero-de-2024.html" rel="">Julio Manrique</a> pronuncia la frase al restaurant del Teatre Lliure, però no parla del restaurant sinó del Lliure. La metàfora expressa molt bé —Manrique domina les paraules i el llenguatge; algú ha dit que amb ell no has d’oblidar mai que és actor— el pensament de qui està actualment al capdavant de l’emblemàtic col·lectiu català, que aquest desembre celebra els 50 anys des de la seva fundació. Manrique (Barcelona, 52 anys), que és director del Lliure per concurs públic des de l’1 de febrer del 2024, quan va substituir <a href="https://elpais.com/ccaa/2019/10/11/catalunya/1570798699_618111.html" rel="">Juan Carlos Martel</a>, i té contracte fins a l’1 de febrer del 2029 (li queden tres anys), afronta la cita de l’aniversari amb la consideració que el concepte clau ha de ser la idea de transmissió, i de mirada cap al futur.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-16/julio-manrique-director-del-teatre-lliure-el-50e-aniversari-ha-de-ser-una-celebracio-no-un-exorcisme.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/RW4NUBTM5RH57HHX74MBXRIWD4.jpg?auth=828a9158641a13ba96e579701422aa8e43f1a35de493ce58517ff6e90fd9e842" width="4500" height="3001" alt="Julio Manrique, director del Teatre Lliure de Barcelona"></img><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/NQUFFDZRENHELJ7CJ7OOUMTFUM.jpg?auth=c87093c4a263cb599960db23893303bfce57c8961effd65166c74f2c8042198a" width="4500" height="3001" alt="Julio Manrique, director del Teatre Lliure"></img> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-16/els-fills-energia-nuclear-no-gracies.html Mon, 16 Mar 2026 11:16:08 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-16/els-fills-energia-nuclear-no-gracies.html Oriol Puig Taulé Mercè Aránega, Jordi Boixaderas i Emma Vilarasau brillen en aquest divertimento de Lucy Kirkwood a La Villarroel Mercè Aránega, Jordi Boixaderas i Emma Vilarasau brillen en aquest divertimento de Lucy Kirkwood a La Villarroel Teatro Emma Vilarasau Crítica teatral Jordi Boixaderas Actores Actrices Dramaturgos Cultura MARTA MAS (FOCUS) (EL PAÍS) BABELIA WEB 14/03/2026 TEATRO Imatge promocional de l'obra 'Els fills' Imatge promocional de l'obra 'Els fills' <p>El 1975, l’activista i dissenyadora danesa Anne Lund va crear una imatge icònica, que segur que heu vist alguna vegada. Un sol taronja i somrient sobre un fons circular groc amb el lema “Nuclear? No, gràcies”. La imatge es va fer viral tal com es feien virals les coses als anys setanta i vuitanta: amb adhesius, samarretes, tasses i objectes de tota mena. Lund tenia només vint-i-un anys quan va dissenyar el logotip, que al cap de poc va encapçalar les lluites contra l’energia nuclear a tot el planeta. L’esperit d’una generació que es rebel·lava contra el sistema funciona com un mirall deformat d’<i>Els fills</i>, l’obra de la britànica Lucy Kirkwood que <a href="https://elpais.com/cat/2022/06/14/actualidad/1655237863_692209.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/cat/2022/06/14/actualidad/1655237863_692209.html">David Selvas</a> dirigeix a La Villarroel. La funció és un èxit absolut, i va esgotar les entrades per a totes les funcions pocs dies després de l’estrena. I no és d’estranyar: està protagonitzada per Mercè Aránega, Jordi Boixaderas i <a href="https://elpais.com/quadern/2024-12-28/emma-vilarasau-a-la-casa-en-flames-sestimen-i-no-saben-estimar-se-i-aixo-connecta-amb-moltes-families.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/2024-12-28/emma-vilarasau-a-la-casa-en-flames-sestimen-i-no-saben-estimar-se-i-aixo-connecta-amb-moltes-families.html">Emma Vilarasau</a>, tres intèrprets que ja omplen <a href="https://elpais.com/quadern/teatre/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/teatre/">teatres</a> per separat i que aquí conformen un trio imbatible. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-16/els-fills-energia-nuclear-no-gracies.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>Els fills</h3><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Text: Lucy Kirkwood. Traducció al català: Cristina Genebat. Direcció: David Selvas. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Intèrprets: Mercè Aránega, Jordi Boixaderas i Emma Vilarasau. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">La Villarroel. Barcelona. Fins al 29 de març. </span></p><p><br></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-10/joel-joan-jo-volia-guanyar-loscar-em-veia-a-hollywood.html Tue, 10 Mar 2026 09:51:03 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-10/joel-joan-jo-volia-guanyar-loscar-em-veia-a-hollywood.html Clàudia Arcarons L’actor interpreta els vuit personatges de Vània, l’obra que adapta el clàssic de Txékhov a un sol home L’actor interpreta els vuit personatges de Vània, l’obra que adapta el clàssic de Txékhov a un sol home Joel Joan Actores Antón Chejov Teatro Cultura Cataluña Hollywood Alejandro García (EFE) Joel Joan L'actor Joel Joan i el director Nelson Valente a la presentació de l'obra 'Vània', de Simon Stephens L'actor Joel Joan i el director Nelson Valente a la presentació de l'obra 'Vània', de Simon Stephens <p>Sembla mentida que amb tantes produccions, adaptacions i versions que s’han vist de l’autor rus, <a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-09/vania-joel-joan-fa-tots-els-papers-de-lauca.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-09/vania-joel-joan-fa-tots-els-papers-de-lauca.html">Joel Joan</a> (1970) no hagués fet mai un Txékhov. L’actor debuta en la matèria de personatges tristots i frustrats, i no s’hi posa per poc. Interpreta els vuit papers de <i>L’oncle Vània</i> en un monòleg adaptat per Simon Stephens estrenat al West End de Londres amb Andrew Scott com a protagonista. Una hora i mitja d’entrades i sortides, diàlegs, discussions i algun petó en un muntatge dirigit per Nelson Valente al Teatre Romea de Barcelona. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-10/joel-joan-jo-volia-guanyar-loscar-em-veia-a-hollywood.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-09/vania-joel-joan-fa-tots-els-papers-de-lauca.html Mon, 09 Mar 2026 09:36:31 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-09/vania-joel-joan-fa-tots-els-papers-de-lauca.html Oriol Puig Taulé El virtuosisme interpretatiu de l’actor català supera el repte de representar vuit personatges en la desconstrucció del text de Txékhov per a un sol actor creada per Simon Stephens El virtuosisme interpretatiu de l’actor català supera el repte de representar vuit personatges en la desconstrucció del text de Txékhov per a un sol actor creada per Simon Stephens Joel Joan Teatro Antón Chejov Cataluña Cultura Dramaturgos Actores Teatre Romea (EL PAÍS) ‘Vània’ Joel Joan en una escena de 'Vània' al Teatre Romea Joel Joan en una escena de 'Vània' al Teatre Romea <p>És tot un clàssic: la gent del teatre viatja a Londres, veu espectacles que són un èxit de crítica i públic i els vol traslladar al nostre context. Tal com va passar amb <a href="https://elpais.com/quadern/2025-07-21/gegant-roald-dahl-contra-lestat-disrael.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/2025-07-21/gegant-roald-dahl-contra-lestat-disrael.html"><i>Gegant</i></a> (també al Romea), ara és el torn de <i>Vània</i>. El monòleg de Simon Stephens que sintetitza <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-02-23/joel-joan-pasa-de-no-haber-hecho-nunca-un-personaje-de-chejov-a-interpretar-8-a-la-vez.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-02-23/joel-joan-pasa-de-no-haber-hecho-nunca-un-personaje-de-chejov-a-interpretar-8-a-la-vez.html"><i>L’oncle Vània</i></a> de Txékhov es va estrenar el 2023 al West End londinenc, protagonitzat per Andrew Scott. Desconstrucció del text per a un sol actor, l’obra és un repte interpretatiu per al seu protagonista, que ha d’encarnar fins a vuit personatges amb les respectives sortides i entrades d’escena, diàlegs, monòlegs i fins i tot petons apassionats. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-09/vania-joel-joan-fa-tots-els-papers-de-lauca.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>Vània</h3><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Text: Simon Stephens. Traducció al català: Joan Sellent. Direcció: Nelson Valente. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Intèrpret: Joel Joan. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Teatre Romea. Barcelona. Fins al 22 de març.</span></p><p><br></p><p><br></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-02/el-barquer-dolor-desig-familia-i-terrorisme-a-irlanda-del-nord.html Mon, 02 Mar 2026 11:14:02 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-02/el-barquer-dolor-desig-familia-i-terrorisme-a-irlanda-del-nord.html Oriol Puig Taulé Julio Manrique torna a demostrar que és un bon director d’actors, tot i que el principal desencert del muntatge ve del mateix text de Jez Butterworth Julio Manrique torna a demostrar que és un bon director d’actors, tot i que el principal desencert del muntatge ve del mateix text de Jez Butterworth Teatro Julio Manrique Teatre Lliure Dramaturgos Actores Crítica teatral Irlanda del Norte Actrices MARTA MAS GIRONES (Teatre Lliure) (EL PAÍS) BABELIA 28/02/2026 TEATRO Escena de l'obra 'El barquer' Escena de l'obra 'El barquer' <p>“<i>Whatever you say, say nothing</i>” (Diguis el que diguis, no diguis res). Quan accedim a la Sala Fabià Puigserver, ens rep un gran teló ple de grafitis i missatges polítics. La data és agost del 1981, el lloc és Irlanda del Nord: ens trobem a l’epicentre espaciotemporal del conflicte nord-irlandès. Bobby Sands ha mort, fa uns mesos, després de seixanta-sis dies de vaga de fam a la presó. La família Carney es desperta il·lusionada davant del dia de collita que els espera: és la gran festa de l’any, un ritual agrari, social i familiar. <i>El barquer</i> suposa la segona trobada de <a href="https://elpais.com/noticias/julio-manrique-vicuna/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/julio-manrique-vicuna/">Julio Manrique</a> amb el dramaturg anglès Jez Butterworth, després de <a href="https://elpais.com/ccaa/2019/06/30/catalunya/1561923181_113332.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/ccaa/2019/06/30/catalunya/1561923181_113332.html"><i>Jerusalem</i></a> (Festival Grec, 2019). Som davant del gran muntatge de la temporada del Lliure: dinou intèrprets a escena, gran escenografia de Lluc Castells, tres hores i mitja de durada.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-02/el-barquer-dolor-desig-familia-i-terrorisme-a-irlanda-del-nord.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>El barquer</h3><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Text: Jez Butterworth. Traducció: Cristina Genebat. Direcció: Julio Manrique. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Teatre Lliure. Barcelona. Fins al 15 de març. </span></p><p><br></p> https://elpais.com/quadern/2026-02-25/tenet-el-moviment-es-demostra-amb-lequilibri.html Wed, 25 Feb 2026 04:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/2026-02-25/tenet-el-moviment-es-demostra-amb-lequilibri.html Anna Ballbona L’espectacle transcendeix les acrobà­cies i es fa preguntes sobre la mirada; t’invita a preguntar-te tu també L’espectacle transcendeix les acrobà­cies i es fa preguntes sobre la mirada; t’invita a preguntar-te tu també Mercè Rodoreda Teatro Danza Literatura Dramaturgos La Garriga Escritores QUADERN 01-03-2026 P7 POSTAL L'espectacle 'Tenet', de la companyia Eunoia Kolektiva L'espectacle 'Tenet', de la companyia Eunoia Kolektiva <p>Un dels contes més aterridors de <a href="https://elpais.com/noticias/merce-rodoreda/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/merce-rodoreda/">Mercè Rodoreda</a> és ‘Una fulla de gerani blanc’. Exsuda terror, sadisme i maldat pels quatre costats. L’escriptora l’omple d’imatges i gestos que transmeten tot això, que fan sentir-ho, que colpeixen. Els detalls són de tal rotunditat que transcendeixen la trama: la dent arrencada per l’assassí a la dona, l’espina de peix que esventra el gat i l’obertura en canal de l’animal amb una fulla d’afaitar. I després, el gat gegantí, amenaçador. Difícilment els oblidaràs. Més antic que l’anar a peu, amb cada conte Rodoreda pot explicar-te què és la literatura: imatge, veu, deslloc, dissonància, solitud, abisme... Tot allò que sorprenia de <i>La mort i la primavera </i>ja és, entre d’altres llocs, als contes. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2026-02-25/tenet-el-moviment-es-demostra-amb-lequilibri.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-02-23/la-reina-lloba-un-shakespeare-amb-el-pitjor-de-shakespeare.html Mon, 23 Feb 2026 08:28:38 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-02-23/la-reina-lloba-un-shakespeare-amb-el-pitjor-de-shakespeare.html Oriol Puig Taulé Maria Rodríguez Soto interpreta Margarita d’Anjou en una versió de Pau Carrió que no funciona perquè converteix el més pesat de les obres de l’anglès (les intrigues polítiques i els complots) en la base de tot plegat Maria Rodríguez Soto interpreta Margarita d’Anjou en una versió de Pau Carrió que no funciona perquè converteix el més pesat de les obres de l’anglès (les intrigues polítiques i els complots) en la base de tot plegat William Shakespeare Teatro Teatro Nacional Cataluña Actores Actrices Dramaturgos Crítica teatral Cultura Cataluña EL PAÍS TNC Maria Rodríguez en una escena de 'La reina lloba' Maria Rodríguez en una escena de 'La reina lloba' <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/4LA2VAE7URAIXGI6VLWNQMTGLE.JPG?auth=1cb09534e35e21c04e6620c8ba0156ab2fde0aa38acc0f27b421384bba694e8d" width="2000" height="1063" alt="Maria Rodríguez en una escena de 'La reina lloba'"></img><p><a href="https://elpais.com/quadern/2026-01-09/maria-rodriguez-soto-els-problemes-segueixen-existint-nomes-canvia-el-lloc-de-la-frontera.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/2026-01-09/maria-rodriguez-soto-els-problemes-segueixen-existint-nomes-canvia-el-lloc-de-la-frontera.html">Maria Rodríguez Soto</a> oneja, majestuosa, a les banderoles publicitàries de Barcelona. <i>La reina lloba</i> és un regal (enverinat?) que Pau Carrió ha fet a l’actriu, que actualment es troba en un moment molt dolç de la seva carrera cinematogràfica. Ja havien coincidit en tres <a href="https://elpais.com/quadern/teatre/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/teatre/">muntatges</a> del Lliure, i ara Carrió li ha confeccionat un vestit a mida a la sala petita del <a href="https://elpais.com/noticias/tnc-teatro-nacional-cataluna/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/tnc-teatro-nacional-cataluna/">TNC</a>. Aquest és un espectacle sobre la figura de Margarida d’Anjou, personatge històric que apareix en diverses obres de Shakespeare, sempre de manera tangencial, i que aquí es converteix en la gran protagonista. Malauradament, la proposta no funciona perquè converteix el més pesat de les obres de l’anglès (les intrigues polítiques i els complots) en la base de tot. Un se sent com si mirés la sèrie <i>Succession</i> (en comptes de trames empresarials són guerres entre ducs i comtes), però la posada en escena no ofereix gaires motius d’alegria. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-02-23/la-reina-lloba-un-shakespeare-amb-el-pitjor-de-shakespeare.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>La reina lloba </h3><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Direcció i text (a partir de William Shakespeare): Pau Carrió. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Repartiment: Quim Àvila, Pepo Blasco, Queralt Casasayas, Josep Julien, Ana Nicolás de Cabo, Xavi Ricart, Pau Roca, Maria Rodríguez Soto i David Vert. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona. Fins al 8 de març. </span></p><p><br></p><p><br></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-02-16/com-vaig-aprendre-a-conduir-una-adaptacio-esplendida-del-text-de-paula-vogel.html Mon, 16 Feb 2026 11:32:02 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-02-16/com-vaig-aprendre-a-conduir-una-adaptacio-esplendida-del-text-de-paula-vogel.html Oriol Puig Taulé Marilia Samper dirigeix el muntatge basat en una peça que va guanyar el Premi Pulitzer sobre els abusos intrafamiliars, la vigència del qual continua intacta 30 anys després Marilia Samper dirigeix el muntatge basat en una peça que va guanyar el Premi Pulitzer sobre els abusos intrafamiliars, la vigència del qual continua intacta 30 anys després Teatro Crítica teatral Dramaturgos Actores Actrices Cultura Cataluña Abusos sexuales KIKU PIÑOL (EL PAÍS) Text de Paula Vogel Escena de l'obra 'Com vaig aprendre a conduir' Escena de l'obra 'Com vaig aprendre a conduir' <p>Un cotxe és un habitacle tancat, que en cas d’accident es pot convertir en una presó. Treure’s el carnet de conduir simbolitza, per a molts, el pas de l’adolescència a la vida adulta: als Estats Units és legal conduir a partir dels setze anys. Paula Vogel va escriure <i>How I learned to drive</i> (Com vaig aprendre a conduir) el 1997, text que va guanyar el Premi Pulitzer. La <a href="https://elpais.com/quadern/teatre/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/teatre/">Sala Beckett</a> n’acaba d’estrenar un muntatge esplèndid: la direcció de Marilia Samper i la traducció al català d’Helena Tornero retraten amb detall aquest món tan nord-americà que acaba resultant universal. Un dels principals encerts de la proposta és l’elenc: Mireia Aixalà interpreta la protagonista, una dona que no té ni nom perquè sempre ha estat la “coseta”, i que s’erigeix en narradora de la seva pròpia història. El seu oncle Peck és Ivan Benet, una altra gran elecció: home d’aspecte impecable, bon veí i ciutadà exemplar, que manipularà i assetjarà la seva neboda durant anys. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-02-16/com-vaig-aprendre-a-conduir-una-adaptacio-esplendida-del-text-de-paula-vogel.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>Com vaig aprendre a conduir</h3><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Text: Paula Vogel. Traducció al català: Helena Tornero. Direcció: Marilia Samper.</span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Intèrprets: Mireia Aixalà, Ivan Benet, Alba Gallén, Blai Juanet Sanagustin i Kathy Sey. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Sala Beckett. Barcelona. Fins a l’1 de març. </span></p><p><br></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-02-10/dramaturgs-catalans-sense-sales-grans.html Tue, 10 Feb 2026 08:47:51 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-02-10/dramaturgs-catalans-sense-sales-grans.html Andreu Gomila Es diu, de manera pejorativa, que els autors locals s’han abocat a la comèdia, a la comercialitat, quan la veritat és que no disposen de gaires alternatives Es diu, de manera pejorativa, que els autors locals s’han abocat a la comèdia, a la comercialitat, quan la veritat és que no disposen de gaires alternatives Teatro Cultura Cataluña Dramaturgos Teatro Nacional Cataluña Teatre Lliure Actores Actrices Marta Mas Girones QUADERN El barquer Escena de l'obra 'El barquer' al Teatre Lliure Escena de l'obra 'El barquer' al Teatre Lliure <p>En el que portem de dècada, només cinc autors catalans vius han estrenat les seves obres a les sales grans del Lliure i del TNC, i aquesta temporada cap d’ells es podrà afegir a la llista. Cap a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya. Cap a la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure. El més curiós és que no sigui cap novetat, ni res d’estrany, perquè dels cinc, tres van assolir aquest “privilegi” la temporada passada: Victoria Szpunberg (<a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2025-04-25/el-gran-any-de-victoria-szpunberg.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/teatre/2025-04-25/el-gran-any-de-victoria-szpunberg.html"><i>La tercera fuga</i></a>, TNC), Joan Yago (<a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2025-05-18/prou-de-fotre-crits-que-sembleu-la-calorica-cinc-setmanes-dassaig-de-la-brama-del-cervol.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/teatre/2025-05-18/prou-de-fotre-crits-que-sembleu-la-calorica-cinc-setmanes-dassaig-de-la-brama-del-cervol.html"><i>La brama del cérvol</i></a>, Lliure) i Clàudia Cedó (<a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2025-04-07/fantastic-ramon-quan-la-diferencia-es-el-miracle.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/teatre/2025-04-07/fantastic-ramon-quan-la-diferencia-es-el-miracle.html"><i>Fantàstic Ramon</i></a>, Lliure). Els seus companys, en temporades anteriors, són Guillem Clua (<a href="https://elpais.com/cat/2020/02/12/cultura/1581531448_697825.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/cat/2020/02/12/cultura/1581531448_697825.html"><i>Justícia</i></a>, TNC, 2020) i Lluïsa Cunillé (<a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2021-05-08/xavier-alberti-orquesta-cuples-entre-tinieblas-en-el-tnc.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2021-05-08/xavier-alberti-orquesta-cuples-entre-tinieblas-en-el-tnc.html"><i>L’emperadriu del paral·lel</i></a>, TNC, 2021). </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-02-10/dramaturgs-catalans-sense-sales-grans.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-02-09/tallar-se-un-peu-amb-una-motoserra-la-menstruacio-tambe-es-cancellacio.html Mon, 09 Feb 2026 14:34:30 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-02-09/tallar-se-un-peu-amb-una-motoserra-la-menstruacio-tambe-es-cancellacio.html Oriol Puig Taulé Bàrbara Mestanza s’inspira en el cas real d’un director de teatre català acusat d’abusos en aquesta comèdia que qüestiona tant la cancel·lació dels culpables com la hipotètica reparació de les víctimes Bàrbara Mestanza s’inspira en el cas real d’un director de teatre català acusat d’abusos en aquesta comèdia que qüestiona tant la cancel·lació dels culpables com la hipotètica reparació de les víctimes Teatro Dramaturgos Feminismo Actores Actrices Cultura Crítica teatral Periodismo lukas romero QUADERN Tallar-se un peu amb una motoserra L'actriu Rosa Boladeras en una escena de l'obra 'Tallar-se un peu amb una motoserra' L'actriu Rosa Boladeras en una escena de l'obra 'Tallar-se un peu amb una motoserra' <p>Els abusos contra les dones no passen mai de moda. Tant fa quan llegeixis això. <a href="https://elpais.com/babelia/2021-05-15/sucia-un-relato-sincero-pero-fallido.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/babelia/2021-05-15/sucia-un-relato-sincero-pero-fallido.html">Bàrbara Mestanza</a> ha escrit i dirigit <i>Tallar-se un peu amb una motoserra</i> inspirant-se en el cas real d’un director de teatre català acusat d’abusos i males pràctiques per diverses dones. Els articles al diari, les cartes de suport signades pels amics, el factor generacional, la cultura de la cancel·lació… L’autora posa tots aquests elements a la coctelera per explicar-nos la història de dues periodistes que, després de la publicació del cas, es veuen sorpreses per l’intent de suïcidi del director. La posada en escena és monocromàtica: tot de vermell sang, vermell menstruació. Albert Ventura ha dissenyat un espai abstracte, entapissat de vermelló, i Sergio Gracia ho il·lumina tot amb dramatisme i un punt d’ironia. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-02-09/tallar-se-un-peu-amb-una-motoserra-la-menstruacio-tambe-es-cancellacio.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3> Tallar-se un peu amb una motoserra</h3><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Text i direcció: Bàrbara Mestanza. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Intèrprets: Rosa Boladeras, Bàrbara Mestanza i Júlia Molins. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Sala Beckett. Barcelona. Fins al 8 de febrer. </span></p><p><br></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-02-05/els-fantasmes-del-2016-arriben-al-teatre.html Thu, 05 Feb 2026 23:11:16 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-02-05/els-fantasmes-del-2016-arriben-al-teatre.html Berta Prieto Carrasco ‘Maria Magdalena’ i ‘Tallar-se un peu amb una motoserra’ són espectacles amb reflexions feministes massa didàctiques i pamfletàries ‘Maria Magdalena’ i ‘Tallar-se un peu amb una motoserra’ són espectacles amb reflexions feministes massa didàctiques i pamfletàries Teatro Nacional Cataluña Actores Dramaturgos Feminismo Ensayo Crítica teatral Carme Portaceli Cultura David Ruano/TNC Quadern 08/02/26 Escena de l'obra teatral 'Maria Magdalena', dirigida per Carme Portaceli i Inés Boza al TNC Escena de l'obra teatral 'Maria Magdalena', dirigida per Carme Portaceli i Inés Boza al TNC <p><i>Hauntologia</i> és el terme que <a href="https://elpais.com/noticias/jacques-derrida/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/jacques-derrida/">Jacques Derrida</a> va proposar l’any 1993 per explicar que en el present sempre hi ha latents ideologies passades, fins i tot aquelles que no es van acabar imposant. Derrida parla del caràcter fantasmagòric i espectral d’aquestes ideologies, que reapareixen com a presències persistents. Per a ell, un bon exemple d’hauntologia és el marxisme; ara, per a les ­<i>tumblr­ girls</i>, ho és l’any 2016. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-02-05/els-fantasmes-del-2016-arriben-al-teatre.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-02-02/riure-canibal-ayuso-le-pen-meloni-i-la-colla-pessigolla.html Mon, 02 Feb 2026 11:46:36 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-02-02/riure-canibal-ayuso-le-pen-meloni-i-la-colla-pessigolla.html Oriol Puig Taulé En l’obra del col·lectiu Las Huecas s’hi donen la mà el metaclown i la comèdia física, el teatre visual i la farsa d’Els Joglars, la modernitat de les arts vives i l’escatologia típicament catalana En l’obra del col·lectiu Las Huecas s’hi donen la mà el metaclown i la comèdia física, el teatre visual i la farsa d’Els Joglars, la modernitat de les arts vives i l’escatologia típicament catalana Isabel Díaz Ayuso Marine Le Pen Giorgia Meloni Extrema derecha Teatro Crítica teatral Teatre Lliure Comedia Actrices GERALDINE LELOUTRE (TEATRE LLIURE) (EL PAÍS) ‘Riure caníbal’ Escena de l'obra 'Riure Caníbal', al Teatre Lliure Escena de l'obra 'Riure Caníbal', al Teatre Lliure <p>L’art de la comèdia ha estat usurpat pels polítics populistes. Només cal veure les declaracions de Donald Trump o Javier Milei per constatar que els pallassos tenen competència als parlaments de mig món. El col·lectiu català <a href="https://elpais.com/quadern/2024-01-19/las-huecas-leconomia-es-a-tot-arreu-fins-i-tot-en-lart-pero-el-teatre-es-anticapitalista.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/2024-01-19/las-huecas-leconomia-es-a-tot-arreu-fins-i-tot-en-lart-pero-el-teatre-es-anticapitalista.html">Las Huecas</a> aplega quatre polítiques d’ultradreta i, com Luis Buñuel a <i>El ángel exterminador</i>, les tanca en una habitació. És tot com un acudit (una alemanya, una italiana, una francesa i una espanyola), però ens trobem en el terreny del posthumor. El <i>metaclown</i> i la comèdia física, el teatre visual i la farsa d’<a href="https://elpais.com/cultura/2022-01-29/els-joglars-60-anos-cabreando-a-espana.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/cultura/2022-01-29/els-joglars-60-anos-cabreando-a-espana.html">Els Joglars</a>, la cosa moderna de les arts vives i l’escatologia típicament catalana es donen la mà a <i>Riure caníbal</i>. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-02-02/riure-canibal-ayuso-le-pen-meloni-i-la-colla-pessigolla.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>Riure caníbal</h3><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Text i direcció: Col·lectius Las Huecas.</span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Intèrprets: Sofia Asencio, Júlia Barbany, Núria Corominas, Judit Martín i Andrea Pellejero. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Espai Lliure. Barcelona. Fins al 8 de febrer.</span></p><p><br></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-01-26/maria-magdalena-lescenari-del-tnc-convertit-en-un-miting-repetitiu.html Mon, 26 Jan 2026 11:12:10 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-01-26/maria-magdalena-lescenari-del-tnc-convertit-en-un-miting-repetitiu.html Oriol Puig Taulé L’obra de Michael De Cock, portada a l’escenari per Carme Portaceli i Inés Boza, deixa l’espectador sense preguntes; tan sols li ofereix respostes mastegades L’obra de Michael De Cock, portada a l’escenari per Carme Portaceli i Inés Boza, deixa l’espectador sense preguntes; tan sols li ofereix respostes mastegades Crítica teatral Carme Portaceli Teatro Nacional Cataluña Teatro Actrices Historia Cristianismo Dramaturgos Cultura David Ruano QUADERN Maria Magdalena Ariadna Gil en una escena de l'obra 'Maria Magdalena', al TNC Ariadna Gil en una escena de l'obra 'Maria Magdalena', al TNC <p>El teatre és sempre una àgora. L’escenari és altaveu, mirall i finestra. Les comèdies comercials també són teatre polític: qualsevol escriptura és posicionament, i qualsevol posada en escena és un discurs. Michael De Cock inicia la seva obra <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-01-15/mucho-mas-que-la-pretty-woman-del-siglo-i-el-tnc-aborda-a-maria-magdalena-al-margen-del-cliche-de-la-prostituta-redimida.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-01-15/mucho-mas-que-la-pretty-woman-del-siglo-i-el-tnc-aborda-a-maria-magdalena-al-margen-del-cliche-de-la-prostituta-redimida.html"><i>Maria Magdalena</i></a> declarant que tot és relat, i té més raó que un sant. El que ve a continuació és un espectacle que és més un míting polític que cap altra cosa. La tesi se’ns explicarà durant dues hores com una matraca, sense cap subtilesa, i això farà que fins i tot els qui hi estan d’acord acabin embafats amb tanta insistència. <a href="https://elpais.com/noticias/carme-portaceli/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/carme-portaceli/">Carme Portaceli</a> suma una col·laboració més amb el dramaturg flamenc, director del KVS de Brussel·les, que ja s’està convertint, injustificadament, en l’autor més representat al TNC durant la seva etapa com a directora. Bèlgica i Catalunya, dos països germans.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-01-26/maria-magdalena-lescenari-del-tnc-convertit-en-un-miting-repetitiu.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>Maria Magdalena </h3><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Text: Michael De Cock</span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Dramatúrgia: Carme Portaceli i Inés Boza</span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Direcció: Carme Portaceli</span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Traducció: Albert Boronat</span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Intèrprets: Alessandro Arcangeli, Clara Do, Gabriela Flores, Ariadna Gil, Míriam Moukhles, Ana Naqe, Romeu Runa, Laia Vallès i Anna Ycobalzeta</span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona</span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Fins al 22 de febrer</span></p><p><br></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-01-25/la-tos-al-teatre-contraataca.html Sun, 25 Jan 2026 04:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-01-25/la-tos-al-teatre-contraataca.html Albert Pijuan Hi ha una tradició hivernal que consisteix a queixar-se del soroll del públic en espectacles i concerts; s’assegura que mai havia estat així, però no és cert: l’actitud de l’espectador silenciós ideal no es defineix fins al segle XIX Hi ha una tradició hivernal que consisteix a queixar-se del soroll del públic en espectacles i concerts; s’assegura que mai havia estat així, però no és cert: l’actitud de l’espectador silenciós ideal no es defineix fins al segle XIX Teatro Conciertos Ópera Música clásica Música Cultura William Shakespeare Cataluña GIANLUCA BATTISTA (EL PAÍS) La tos al teatre El públic d’una funció a L’Auditori El públic d’una funció a L’Auditori <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/TMF6C5QH7RH65KV6M6ECROTYPA.jpg?auth=8e67721f618d5b01192e572145162ad120257d8d6dcb360ef9515da54c95c912" width="3219" height="2146" alt="El públic d’una funció a L’Auditori"></img><p>Segons la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica, un 5,5% de la població pateix <a href="https://elpais.com/elpais/2018/11/26/buenavida/1543238356_905388.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/elpais/2018/11/26/buenavida/1543238356_905388.html">tos crònica</a>. A Catalunya, doncs, de tossidors persistents en tenim una mica més de 400.000, els quals, sumats als tossidors estacionals, ajuden a entendre els més de <a href="https://www.adetca.cat/noticies/els-teatres-de-barcelona-consoliden-els-3-milions-despectadors-en-lany-2025-en-el-que-ha-estat-el-seu-millor-any-de-la-historia/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://www.adetca.cat/noticies/els-teatres-de-barcelona-consoliden-els-3-milions-despectadors-en-lany-2025-en-el-que-ha-estat-el-seu-millor-any-de-la-historia/">tres milions d’espectadors</a> que van assistir als teatres (de Barcelona) la temporada passada. No és agosarat afirmar que, sense els tossidors, els teatres estarien pràcticament buits. Mereixen el mateix respecte i consideració que els mecenes, una gent que, sense gaudir massa d’allò que patrocinen, permeten la via­bilitat d’empreses altrament deficitàries. Això no és cap exageració: que hi ha gent que tussi, als cinemes? I com els va, a les sales? No sé si recordeu l’última vegada que vau ser en una sala de cine plena. Feu memòria. Oi que s’hi tossia? Qui us penseu que omplia la sala? En el cas del teatre, doncs, no es pot dir que hi hagi una tos improductiva. És el secret dels exhibidors de teatre, mai ho reconeixeran perquè matarien la gallina dels ous d’or. No us heu preguntat mai per què les butaques són vivers d’àcars? Què s’amaga rere l’esquizofrènia en les decisions tèrmiques de les sales? Per què els Halls es venen a uns preus abusius? I sobretot, per què mai han adoptat una sola mesura contra els tossidors reincidents com sí que fan contra la innocent i gairebé sempre vital comprovació de l’hora al mòbil? Així que, públic no tossidor, menys nye-nye-nye, perquè si podeu gaudir cada setmana del vostre espectacle a un preu raonable és perquè els tossidors, com els immigrants la Seguretat Social, sostenen el sistema. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-01-25/la-tos-al-teatre-contraataca.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-01-19/avui-no-plorare-al-teatre-goya-qui-vol-enemics-quan-ja-te-familia.html Mon, 19 Jan 2026 09:38:14 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-01-19/avui-no-plorare-al-teatre-goya-qui-vol-enemics-quan-ja-te-familia.html Oriol Puig Taulé T de Teatre s’alia amb l’autor i director argentí Nelson Valente en una peça de “sopar amb conflicte” protagonitzada per un grup d’actrius en estat de gràcia T de Teatre s’alia amb l’autor i director argentí Nelson Valente en una peça de “sopar amb conflicte” protagonitzada per un grup d’actrius en estat de gràcia Teatro Actores Actrices Compañía T de Teatre Cultura Teatre Goya Crítica teatral DAVID RUANO (EL PAÍS) ‘Avui no ploraré’ al Teatre Goya Escena de l'obra 'Avui no ploraré', al Teatre Goya Escena de l'obra 'Avui no ploraré', al Teatre Goya <p>El gènere teatral conegut com a “sopar amb conflicte” ja és un clàssic contemporani. Es reuneix un grup de persones en un domicili, amb l’excusa d’un sopar, i el que comença de manera pacífica i trivial s’acaba convertint en un festival de crits i retrets. En teoria tant se val si són familiars o simplement amics, però tots sabem que els llaços de sang sempre donen més bons resultats: és més fàcil ferir qui es coneix millor. La <a href="https://elpais.com/noticias/compania-t-teatre/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/compania-t-teatre/">companyia T de Teatre</a> continua en plena forma i, en un nou episodi de la seva característica promiscuïtat dramatúrgica, s’ha aliat aquest cop amb l’autor i director argentí <a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2025-06-23/massilia-espectacle-anti-netflix-sobre-lexili.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/teatre/2025-06-23/massilia-espectacle-anti-netflix-sobre-lexili.html">Nelson Valente</a>. <i>Avui no ploraré</i> és una comèdia de germanes en què els personatges aparentment més “bojos” són els més assenyats entre un grup d’excèntrics. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-01-19/avui-no-plorare-al-teatre-goya-qui-vol-enemics-quan-ja-te-familia.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>Avui no ploraré</h3><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Text i direcció: Nelson Valente. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Intèrprets: Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla, Jordi Rico, Albert Ribalta i Àgata Roca. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Teatre Goya. Barcelona. Fins al 15 de març. </span></p><p><br></p><p><br></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-01-07/les-noves-obres-de-teatre-a-barcelona-elles-tenen-la-paraula.html Wed, 07 Jan 2026 12:20:08 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-01-07/les-noves-obres-de-teatre-a-barcelona-elles-tenen-la-paraula.html Andreu Gomila De Lucy Kirkwood a Victoria Szpunberg i Angélica Liddell, el 2026 estarà marcat per una presència abassegadora d’autores De Lucy Kirkwood a Victoria Szpunberg i Angélica Liddell, el 2026 estarà marcat per una presència abassegadora d’autores Teatro Artes escénicas Barcelona Angélica Liddell Directores teatro Teatro Nacional Cataluña Teatre Lliure Lluïsa Cunillé El firmament TNC Mila Borràs i Silvia Abril a l'obra 'El firmament', de Lucy Kirkwood. Mila Borràs i Silvia Abril a l'obra 'El firmament', de Lucy Kirkwood. <p>Un dels principals problemes del <a href="https://elpais.com/quadern/teatre/" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/quadern/teatre/">teatre</a>, respecte a la majoria de les arts, és que no hi va haver cap autora que formés part del cànon fins a primers del segle XXI, moment en què es consoliden les trajectòries de <a href="https://elpais.com/noticias/yasmina-reza/" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/noticias/yasmina-reza/">Yasmina Reza</a>, Caryl Churchill i la ja aleshores desapareguda Sarah Kane. Quan es volien representar obres de caire femení, s’havia d’acudir a les visions “feministes” d’alguns dramaturgs, com Ibsen, Txékhov o Sòfocles. Cap autora de l’antiguitat, ni tan sols del XIX ni del XX, fins a finals del segle passat. No ens ha d’estranyar, doncs, que un cop les dones s’han empoderat, hagi arribat el seu torn, sobretot amb obres contemporànies com les que veurem d’ara fins al juliol. <a href="https://elpais.com/noticias/angelica-liddell/" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/noticias/angelica-liddell/">Angélica Liddell</a>, al Grec, posarà la cirereta, amb <a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2025-11-29/dangelica-liddell-a-laura-llevadot-el-suicidi-una-tragedia-silenciada-a-la-cultura.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/quadern/literatura/2025-11-29/dangelica-liddell-a-laura-llevadot-el-suicidi-una-tragedia-silenciada-a-la-cultura.html"><i>Seppuku. El funeral de Mishima</i></a>, peça estrenada a Temporada Alta i que va esgotar les entrades per a les dues funcions que va fer a Salt al novembre en poc més de vint minuts. I això que la cita era a les 5.45 del matí.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-01-07/les-noves-obres-de-teatre-a-barcelona-elles-tenen-la-paraula.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/NI2YNK7NXRC7ZCTUIEVRWFN5GQ.jpg?auth=0b24120fe1d49bc01f8da4a0a06904421a03cfb87c9d87e1fcd1973b40786f7c" width="1900" height="1236" alt="Angelica Liddell amb vestit negre al Festival Temporda Alta amb l'elenc de 'Seppuku'."></img> https://elpais.com/quadern/2026-01-05/critica-de-goteborg-de-jordi-casanovas-la-teoria-sueca-de-lamor.html Mon, 05 Jan 2026 08:51:30 GMT https://elpais.com/quadern/2026-01-05/critica-de-goteborg-de-jordi-casanovas-la-teoria-sueca-de-lamor.html Oriol Puig Taulé El muntatge de Jordi Casanovas és com ‘Retorn al futur’ en versió teatral, parla d’aquesta possibilitat de canviar el nostre passat que molts hem desitjat El muntatge de Jordi Casanovas és com ‘Retorn al futur’ en versió teatral, parla d’aquesta possibilitat de canviar el nostre passat que molts hem desitjat Teatro Artes escénicas Barcelona Regreso al futuro Depeche Mode Michel Gondry Actores Juventud Relaciones humanas David Ruano BABELIA 27/12/2025 Teatro Göteborg Roger Coma i Maria Molins a l'obra 'Göteborg', que es pot veure a a La Villarroel. Roger Coma i Maria Molins a l'obra 'Göteborg', que es pot veure a a La Villarroel. <p>L’amor, el temps i les segones oportunitats són temes que no passen mai de moda. La fatídica pregunta “Què hauria passat si…?” ens pot arribar a martiritzar. La societat es divideix entre els conformistes i els aventurers: els qui s’aferren a la primera relació de la seva vida com a una taula de salvació i els qui s’estimen més anar de flor en flor. No és el més habitual que <a href="https://elpais.com/noticias/jordi-casanovas/" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/noticias/jordi-casanovas/">Jordi Casanovas</a> estreni un text basat en l’amor, però <a href="https://www.lavillarroel.cat/ca/ex/goteborg/?utm_source=google&amp;utm_medium=cpc&amp;utm_campaign=25_gsr_TLV_goteborg1&amp;gad_source=1&amp;gad_campaignid=23361457417&amp;gbraid=0AAAAAD7EOUSelnzu47kScTbRYYK_YLf8_&amp;gclid=CjwKCAiA3-3KBhBiEiwA2x7FdHprQLET6-LkZ-xog9a59kQF8cIDQ6i4XmE7YbyIq5aBmQ78kof6hBoCugMQAvD_BwE" target="_self" rel="" title="https://www.lavillarroel.cat/ca/ex/goteborg/?utm_source=google&amp;utm_medium=cpc&amp;utm_campaign=25_gsr_TLV_goteborg1&amp;gad_source=1&amp;gad_campaignid=23361457417&amp;gbraid=0AAAAAD7EOUSelnzu47kScTbRYYK_YLf8_&amp;gclid=CjwKCAiA3-3KBhBiEiwA2x7FdHprQLET6-LkZ-xog9a59kQF8cIDQ6i4XmE7YbyIq5aBmQ78kof6hBoCugMQAvD_BwE"><i>Göteborg </i></a>s’assembla a algunes de les seves obres anteriors: personatges intel·ligents que qüestionen el seu present, viatges al passat que van del <i>flashback </i>a la física quàntica, la cultura popular com a factor determinant d’una generació... <i>Göteborg </i>ens explica la (re)trobada d’una nit entre la Paula i el Sergi, dues persones que van passar uns dies a la ciutat sueca quan eren adolescents.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2026-01-05/critica-de-goteborg-de-jordi-casanovas-la-teoria-sueca-de-lamor.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>Göteborg</h3><p>Text i direcció: Jordi Casanovas.</p><p>Intèrprets: Maria Molins, Roger Coma, Berta Rabascall i Jan Mediavilla.</p><p>La Villarroel. Barcelona. Fins a l’1 de febrer.</p> https://elpais.com/quadern/teatre/2025-12-22/germans-de-sang-conte-de-nadal-per-a-la-generacio-egb.html Mon, 22 Dec 2025 10:26:58 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2025-12-22/germans-de-sang-conte-de-nadal-per-a-la-generacio-egb.html Oriol Puig Taulé Daniel Anglès firma la nova posada en escena del drama de Willy Russell, un muntatge que se sustenta en dos protagonistes esplèndids, Albert Salazar i Roc Bernadí Daniel Anglès firma la nova posada en escena del drama de Willy Russell, un muntatge que se sustenta en dos protagonistes esplèndids, Albert Salazar i Roc Bernadí Musicales Teatro Cultura Barcelona Actores Alejandro Garcia (EFE) ‘Germans de sang’ Escena de l'espectacle 'Germans de sang' Escena de l'espectacle 'Germans de sang' <p>Vivim en l’era de la nostàlgia, els <i>remakes</i> i les bandes tribut. La generació de l’EGB intenta desesperadament recrear la felicitat que teníem fa trenta anys: es deia joventut. En aquest afany de recuperació, s’acaba d’estrenar <i>Germans de sang</i>: el musical va ser un gran èxit el 1994, amb un muntatge dirigit per Ricard Reguant i protagonitzat per Àngels Gonyalons, Roger Pera i Joan Crosas. Ara, Daniel Anglès firma la nova posada en escena d’aquest gran drama anglès de dos germans bessons que van separar només néixer, un conte de Nadal passat pel filtre del cine social de Ken Loach i un toc de distanciament brechtià. L’esquematisme del musical de <a href="https://elpais.com/diario/1992/10/09/cultura/718585211_850215.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/diario/1992/10/09/cultura/718585211_850215.html">Willy Russell</a> és d’una ingenuïtat aclaparadora: que la classe social determina la nostra felicitat és una cosa que ja sospitàvem des de feia temps. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2025-12-22/germans-de-sang-conte-de-nadal-per-a-la-generacio-egb.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>Germans de sang</h3><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Text i música: Willy Russell. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Traducció al català: Albert Mas-Griera.</span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Direcció: Daniel Anglès. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Direcció coreogràfica: Ariadna Peya.</span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Direcció musical: Andreu Gallén. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Teatre Condal. Barcelona. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Fins al 8 de febrer. </span></p><p><br></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2025-12-10/teatre-de-robots-per-a-robots.html Wed, 10 Dec 2025 18:23:22 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2025-12-10/teatre-de-robots-per-a-robots.html Oriol Puig Taulé Gabriel Calderón se situa en un futur on els actors han estat substituïts per la Intel·ligència Artificial per donar forma a una comèdia hilarant i metateatral Gabriel Calderón se situa en un futur on els actors han estat substituïts per la Intel·ligència Artificial per donar forma a una comèdia hilarant i metateatral Crítica Crítica teatral Teatro Artes escénicas Pedro Calderón de la Barca Pere Arquillué Barcelona Teatre Lliure Actores Inteligencia artificial MIKE BREHENEY (TEATRE LLIURE) (EL PAÍS) AI! La misèria ens farà feliços Escena de l'obra 'AI! La misèria ens farà feliços'. Escena de l'obra 'AI! La misèria ens farà feliços'. <p><a href="https://x.com/Calderoncomplot" target="_blank" rel="" title="https://x.com/Calderoncomplot">Gabriel Calderón </a>(Montevideo, 43 anys) és uruguaià, però cada dia una mica més català. La seva relació amb Catalunya ve de lluny, i amb <a href="https://elpais.com/cat/2020/11/19/cultura/1605777217_407202.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/cat/2020/11/19/cultura/1605777217_407202.html"><i>Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard)</i></a> va obtenir un gran èxit de crítica i públic, i va arribar fins i tot al Festival d’Avinyó. Ara acaba d’estrenar un text calderonià per partida doble: perquè té moltes referències a <a href="https://elpais.com/noticias/pedro-calderon-de-la-barca/" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/noticias/pedro-calderon-de-la-barca/">Calderón de la Barca</a> i perquè l’ha escrit ell mateix. Calderón al quadrat. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2025-12-10/teatre-de-robots-per-a-robots.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>AI! La misèria ens farà feliços</h3><p>Autoria i direcció: Gabriel Calderón. Traducció al català: Joan Sellent.</p><p>Repartiment: Pere Arquillué, Daniela Brown, Joan Carreras i Laura Conejero.</p><p>Teatre Lliure de Gràcia. Barcelona. Fins al 18 de gener.</p> https://elpais.com/quadern/literatura/2025-11-29/dangelica-liddell-a-laura-llevadot-el-suicidi-una-tragedia-silenciada-a-la-cultura.html Sat, 29 Nov 2025 23:21:29 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2025-11-29/dangelica-liddell-a-laura-llevadot-el-suicidi-una-tragedia-silenciada-a-la-cultura.html Mar Padilla Amb punts de partida diferents, ‘Els murs invisibles’, ‘Seppuku’ o ‘Tarsius’ l’expliquen com una detonació contra la vida Amb punts de partida diferents, ‘Els murs invisibles’, ‘Seppuku’ o ‘Tarsius’ l’expliquen com una detonació contra la vida Literatura Teatra Angélica Liddell Escritores Editoriales Suicidio Ximena y Sergio (EFE) QUADERN Imatge de l'obra 'Seppuku' d'Angélica Liddell Imatge de l'obra 'Seppuku' d'Angélica Liddell <p>La mort és ferotge, inclement, la ineludible cara B de la vida. I a vegades es transforma en una sortida d’emergència. El suïcidi és la primera causa de mort no accidental entre els joves, una tragèdia de la qual s’ha de parlar molt més. I això fan llibres com <i>Quatre mil dos-cents vint-i-set suïcidis no exemplars</i>, de Laura Llevadot, <a href="https://elpais.com/quadern/2024-02-03/ramon-mas-tanca-un-cicle.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/2024-02-03/ramon-mas-tanca-un-cicle.html"><i>Els murs invisibles</i>, de Ramon Mas</a>, <i>A la natura les coses importants simplement creixen</i>, de Yiyun Li, <i>40 segons. Les ganes de morir en la societat capitalista</i>, de Marina Barberà i Lurdes Quintero i obres de teatre com <a href="https://elpais.com/cultura/2025-11-22/angelica-liddell-imagina-su-muerte-a-traves-de-mishima.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/cultura/2025-11-22/angelica-liddell-imagina-su-muerte-a-traves-de-mishima.html"><i>Seppuku. El funeral de Mishima o el placer de morir,</i> d’Angélica Liddell</a>, i <i>Tarsius</i>, de Lara Díez. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2025-11-29/dangelica-liddell-a-laura-llevadot-el-suicidi-una-tragedia-silenciada-a-la-cultura.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/B54H2FAWPRAOJBKIM7R6CGLYEE.jpg?auth=95c74b23c738a2bb2959244f5863ac85040cc695e2ab109844f872b640b48167" width="792" height="1143"></img><h3>Quatre mil dos-cents vint-i-set suïcidis no exemplars</h3>Laura Llevadot H&O Editorial 160 pàgines. 15,50 euros<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/DA7ECJ2AUFHSJNXPQIKJPBOED4.jpg?auth=604fdc4ee8d3421cb237f75a7605cbd007ca588cbd49727df5dd8f257499ee1d" width="839" height="1258"></img><h3>Els murs invisibles</h3>Ramon Mas L'Altra 144 pàgines. 19,90 euros<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/WR55JUFB5BG33H47PETEP2A25E.jpg?auth=485e42e1313bbbc2f37bf1d8c0e3ef32702ec6827f129897be36750eee93f2c7" width="1677" height="2516"></img><h3>A la natura les coses simplement creixen</h3>Yiyun Li L'Altra 176 pàgines. 20 euros<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/EBDZPBZ27JE6RPUPLGRTNFT4ZI.jpg?auth=e4f48a333077afe194ca9eefcbe19df376ea4760fb673da71a0104ac26980ebd" width="1004" height="1417"></img><h3>40 segons</h3>Marina Barberà, Lurdes Quintero Tigre de paper 180 pàgines. 23 euros https://elpais.com/quadern/teatre/2025-11-24/natale-in-casa-cupiello-la-performativitat-duna-familia-napolitana.html Mon, 24 Nov 2025 11:18:54 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2025-11-24/natale-in-casa-cupiello-la-performativitat-duna-familia-napolitana.html Oriol Puig Taulé El director Oriol Broggi torna a Itàlia i dona una segona vida al muntatge que La Perla 29 va estrenar el 2010: teatre popular i nadalenc, una comèdia ideal per veure en família El director Oriol Broggi torna a Itàlia i dona una segona vida al muntatge que La Perla 29 va estrenar el 2010: teatre popular i nadalenc, una comèdia ideal per veure en família Teatro Artes escénicas Oriol Broggi Rull Barcelona Edoardo de Filippo Navidad Cultura Crítica teatral BITO CELS (EL PAÍS) ‘Natale in casa Cupiello’ Imatge de 'Natale in casa Cupiello', de la companyia La Perla 29. Imatge de 'Natale in casa Cupiello', de la companyia La Perla 29. <p>La companyia La Perla 29 fa més de vint anys que és en actiu, presentant des de clàssics de Sòfocles o <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2021-11-27/el-hamlet-de-oriol-broggi-en-el-aribau-ser-o-no-ser-un-cine.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2021-11-27/el-hamlet-de-oriol-broggi-en-el-aribau-ser-o-no-ser-un-cine.html">Shakespeare</a> fins una part considerable de les obres de <a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2024-10-04/wajdi-mouawad-un-viatge-entre-lesgarrifanca-i-el-consol.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/quadern/literatura/2024-10-04/wajdi-mouawad-un-viatge-entre-lesgarrifanca-i-el-consol.html">Wajdi Mouawad,</a> passant per alguns dels textos més representatius del segle XX. Ara han tornat a Itàlia: més concretament, a <a href="https://elpais.com/babelia/2021-03-05/la-leccion-de-eduardo-de-filippo.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/babelia/2021-03-05/la-leccion-de-eduardo-de-filippo.html">Eduardo de Filippo</a> i a la ciutat de Nàpols. Després de <i>Questi fantasmi</i> (2010) o <i>Filumena Marturano</i> (2021), tornen al pare del teatre popular del país veí, i ho fan amb <a href="https://www.laperla29.cat/ca/temporada/c/272-natale-in-casa-cupiello.html" target="_blank" rel="" title="https://www.laperla29.cat/ca/temporada/c/272-natale-in-casa-cupiello.html"><i>Natale in casa Cupiello</i>.</a> És Nadal, i la família Cupiello es reuneix entre nervis, crits i embolics de tota mena. La comèdia italiana beu directament de la Commedia dell’Arte del Renaixement, amb trames simples i personatges tot just apuntats amb una o dues característiques. Eduardo de Filippo crea mons entranyables on els personatges són caricatures de si mateixos, en un gest gairebé metafísic que el 1964 arribaria al seu punt àlgid amb <i>L’art de la comèdia</i>, la seva obra més política i pirandelliana. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2025-11-24/natale-in-casa-cupiello-la-performativitat-duna-familia-napolitana.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>Natale in casa Cupiello</h3><p><br></p><p>Autor: Eduardo de Filippo. Traducció al català: Núria Furió. Direcció: Oriol Broggi.</p><p>Repartiment: Pep Cruz, Marissa Josa, Lluís Marquès, Ramon Vila, Joan Arqué, Jordi Coromina, Noël Olivé, Eduard Paredes i Màrcia Cisteró / Clara de Ramon.</p><p>Teatre La Biblioteca. Barcelona. Fins al 18 de gener.</p>