Feed MRSS-S Noticias, elpais.com, quadern, teatre ca https://elpais.com Mon, 25 May 2026 08:07:02 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-25/el-firmament-dotze-dones-amb-una-mica-de-pietat.html Mon, 25 May 2026 08:07:02 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-25/el-firmament-dotze-dones-amb-una-mica-de-pietat.html Oriol Puig Taulé Una acusada, un jurat femení i un difícil dictamen. L’encertada adaptació de Gara Roda de l’obra de Lucy Kirwood la trasllada a la Catalunya rural del segle XVIII Una acusada, un jurat femení i un difícil dictamen. L’encertada adaptació de Gara Roda de l’obra de Lucy Kirwood la trasllada a la Catalunya rural del segle XVIII Teatro Crítica teatral Estrenos teatro Actores Dramaturgos Cultura Cataluña DAVID RUANO (TNC) (EL PAÍS) ‘El firmament’ Escena de l'obra 'El firmament' Escena de l'obra 'El firmament' <p>Els misteris de la programació teatral tenen aquestes coses: fa quatre dies gairebé no sabíem qui era Lucy Kirkwood, i aquesta temporada hem pogut veure dues obres seves. Després de l’èxit d’<a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-16/els-fills-energia-nuclear-no-gracies.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-16/els-fills-energia-nuclear-no-gracies.html"><i>Els fills</i></a>, ara tenim en cartell <i>El firmament</i> (<i>The Welkin</i>), amb traducció i direcció de Gara Roda. Kirkwood situa l’acció al Regne d’East Anglia, el 1759: la directora firma una encertada adaptació que la trasllada a la Catalunya rural de la mateixa època. El muntatge es podria resumir com “l’obra amb tretze actrius a escena”. Des de <a href="https://elpais.com/babelia/2023-10-06/la-placa-del-diamant-todos-somos-colometa.html" rel=""><i>La plaça del Diamant</i></a> que no vèiem una cosa semblant, i el repartiment combina amb encert noms coneguts amb d’altres per descobrir. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-25/el-firmament-dotze-dones-amb-una-mica-de-pietat.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>El firmament</h3><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Text: Lucy Kirkwood. Direcció, traducció i adaptació: Gara Roda. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona. Fins al 14 de juny. </span></p><p></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-18/lautora-al-teatre-lliure-el-sistema-sempre-guanya.html Mon, 18 May 2026 08:20:35 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-18/lautora-al-teatre-lliure-el-sistema-sempre-guanya.html Oriol Puig Taulé Anna Serrano dirigeix el muntatge basat en l’obra de la britànica Ella Hickson, un qüestionament del llenguatge teatral que arriba tard Anna Serrano dirigeix el muntatge basat en l’obra de la britànica Ella Hickson, un qüestionament del llenguatge teatral que arriba tard Crítica Teatro Teatre Lliure Feminismo Capitalismo Machismo Actores Londres Artes escénicas MARTA MAS GIRONES (TEATRE LLIURE) (EL PAÍS) BABELIA WEB 16/05/2026 TEATRO Escena de l'obra 'L'autora', al Teatre Lliure. Escena de l'obra 'L'autora', al Teatre Lliure. <p>La dramaturga britànica Ella Hickson va estrenar <i>The Writer</i> a l’Almeida londinenc el 2018. Vivim en uns temps tan accelerats que ara, quan se n’acaba d’estrenar la <a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-16/julio-manrique-director-del-teatre-lliure-el-50e-aniversari-ha-de-ser-una-celebracio-no-un-exorcisme.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-16/julio-manrique-director-del-teatre-lliure-el-50e-aniversari-ha-de-ser-una-celebracio-no-un-exorcisme.html">versió catalana al Lliure </a>(traducció de Carlota Subirós), el text ja ens sembla antiquat. Anna Serrano dirigeix amb mà ferma un muntatge que segueix fil per randa les acotacions de l’autora: es tracta de qüestionar i posar en crisi el propi llenguatge teatral, les seves convencions i els seus llocs comuns. Tant en la forma com en el contingut. Hickson construeix uns personatges tan arquetípics que semblen un acudit: la jove autora que vol canviar el món, el director (que a estones sembla productor) pragmàtic i conservador, el xicot pusil·lànime i calçasses… <i>L’autora</i> és un interessant dispositiu teatral que acaba caient en les seves pròpies trampes: la primera part de la peça resulta estimulant, mentre que en la segona la cosa es desinfla dramàticament.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-18/lautora-al-teatre-lliure-el-sistema-sempre-guanya.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>L’autora</h3>Text: Ella Hickson. Traducció: Carlota Subirós. Direcció: Anna Serrano. Intèrprets: Javier Beltrán, Nausicaa Bonnín, Ravina Raventós i David Selvas (amb la partipació d’Agnès Balfegó i Amada Bokesa). Teatre Lliure. Barcelona. Fins al 7 de juny. https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-14/judit-martin-actriu-el-meu-somni-es-treballar-amb-albert-serra.html Thu, 14 May 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-14/judit-martin-actriu-el-meu-somni-es-treballar-amb-albert-serra.html Oriol Puig Taulé Forjada en els circuits més alternatius de la comèdia, viu un moment dolç al teatre i la televisió; ara s’estrena al cinema protagonitzant ‘Pizza movies’ Forjada en els circuits més alternatius de la comèdia, viu un moment dolç al teatre i la televisió; ara s’estrena al cinema protagonitzant ‘Pizza movies’ Actrices Televisión Teatro Cine Películas Albert Serra Cultura GIANLUCA BATTISTA Judit Martín, actriu L'actriu Judit Martín al Raval L'actriu Judit Martín al Raval <p>El que diré a continuació és un tòpic com una casa de pagès, però no per això resulta menys cert. <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2024-08-13/judit-martin-a-los-que-hacemos-improvisacion-se-nos-considera-la-basura-de-la-comedia.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2024-08-13/judit-martin-a-los-que-hacemos-improvisacion-se-nos-considera-la-basura-de-la-comedia.html">Judit Martín</a> (l’Hospitalet de Llobregat, 1976) és una actriu que no necessita presentació. Llicenciada en Belles Arts i forjada en el teatre d’improvisació i en els circuits més alternatius de la comèdia, actualment és una cara coneguda pel gran públic, sobretot gràcies a les seves intervencions televisives a <i>Està passant</i>. Tot el que ha fet l’actriu fins ara, des de treballar amb Pallapupas als hospitals fins al teatre d’improvisació o els espectacles amb la seva companyia Dejabugo, ha portat Judit Martín fins a un present molt dolç. No és un acudit: es diu Judit Martín i Dulcet. Després de fer teatre amb Berta Prieto o el col·lectiu Las Huecas, ara protagonitza amb Berto Romero <a href="https://elpais.com/cultura/cine/2026-05-07/the-mandalorian-and-grogu-las-ovejas-detectives-hombres-g-zendaya-y-el-cine-de-estreno-mas-esperado-de-mayo.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/cultura/cine/2026-05-07/the-mandalorian-and-grogu-las-ovejas-detectives-hombres-g-zendaya-y-el-cine-de-estreno-mas-esperado-de-mayo.html"><i>Pizza movies</i></a>, la nova pel·lícula de <a href="https://elpais.com/tecnologia/2023-12-02/carlo-padial-escritor-la-transformacion-digital-en-espana-ha-quedado-afectada-por-la-unica-cultura-que-existe-la-del-pelotazo.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/tecnologia/2023-12-02/carlo-padial-escritor-la-transformacion-digital-en-espana-ha-quedado-afectada-por-la-unica-cultura-que-existe-la-del-pelotazo.html">Carlo Padial</a>. Com Tilda Swinton, podem afirmar que Judit Martín és un gènere en si mateixa, perquè la seva faceta de creadora es filtra a cada projecte i sarau en què participa. Poseu una Judit Martín a la vostra vida. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-14/judit-martin-actriu-el-meu-somni-es-treballar-amb-albert-serra.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-11/edip-antigona-lelenc-mes-divers-de-la-historia-del-teatre-catala.html Mon, 11 May 2026 07:49:35 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-11/edip-antigona-lelenc-mes-divers-de-la-historia-del-teatre-catala.html Oriol Puig Taulé La proposta és de factura cent per cent Carlota Subirós: el patrimoni teatral entès com a diàleg amb el present, però amb un excés de fredor La proposta és de factura cent per cent Carlota Subirós: el patrimoni teatral entès com a diàleg amb el present, però amb un excés de fredor Teatro Crítica teatral Sófocles Teatro Nacional Cataluña Actores Carlota Subiros Dramaturgos Cultura David Ruano (TNC) (EL PAÍS) ‘Èdip & Antígona’ Escena de l'obra 'Èdip i Antígona', al TNC Escena de l'obra 'Èdip i Antígona', al TNC <p>Està passant una cosa històrica al TNC: tenim en cartell un espectacle amb l’elenc més divers de la història del <a href="https://elpais.com/quadern/teatre/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/teatre/">teatre català</a>. Que aquesta qüestió no estigui present en el debat públic és, alhora, una bona i una mala notícia: ja no es considera un fet noticiable, però demostra el poc ressò que està tenint aquest muntatge. Carlota Subirós adapta les tres grans tragèdies de Sòfocles (<i>Èdip rei</i>,<i> Èdip a Colonos </i>i<i> Antígona</i>) i les presenta unides i sintetitzades sota el títol <i>Èdip &amp; Antígona</i>. Babou Cham i Kathy Sey són els protagonistes, en un repartiment que fa pocs anys ens hauria semblat un miracle. La proposta conté una barreja d’encerts i desencerts amb una factura cent per cent <a href="https://elpais.com/noticias/carlota-subiros/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/carlota-subiros/">Subirós</a>. És a dir, el patrimoni teatral entès com a diàleg amb el present, però amb un excés de fredor. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-11/edip-antigona-lelenc-mes-divers-de-la-historia-del-teatre-catala.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>Èdip & Antígona</h3><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Versió lliure a partir de Sòfocles i direcció: Carlota Subirós. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Intèrprets: Moha Amazian, Lurdes Barba, Babou Cham, Joel Cojal, Oriol Genís, Jordi Martínez, Vicenta Ndongo, Albert Pérez, Kathy Sey, Yolanda Sey, Yolanda Sikara, Junyi Sun i Moïse Taxé. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona. Fins al 31 de maig.</span></p><p></p><p></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-08/maria-jose-cifuentes-directora-del-mercat-de-les-flors-estar-un-temps-sense-seu-es-una-oportunitat-per-creixer.html Fri, 08 May 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-08/maria-jose-cifuentes-directora-del-mercat-de-les-flors-estar-un-temps-sense-seu-es-una-oportunitat-per-creixer.html Jacinto Antón La responsable del centre de dansa barceloní explica com viurà la institució el període d’obres de l’edifici La responsable del centre de dansa barceloní explica com viurà la institució el període d’obres de l’edifici Mercat de les Flors Danza Cultura Montjuïc Cataluña Baile Bailarines GIANLUCA BATTISTA (EL PAÍS) QUADERN 10-05-2026 María José Cifuentes, directora del Mercat de les Flors María José Cifuentes, directora del Mercat de les Flors <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/I5YZF3BVYZCAXKFPX7KII6ELNY.JPG?auth=db44428e375f9a04a51cf4bc5f458b94247634b0e5a456ca14750604856f6e54" width="5000" height="3335" alt="María José Cifuentes, directora del Mercat de les Flors "></img><p>No es pot negar valor ni optimisme a María José Cifuentes: no només <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2025-06-27/la-chilena-maria-jose-cifuentes-nueva-directora-del-mercat-de-les-flors-de-barcelona.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2025-06-27/la-chilena-maria-jose-cifuentes-nueva-directora-del-mercat-de-les-flors-de-barcelona.html">ha assumit la direcció del Mercat de les Flors</a>, el gran centre municipal de dansa barceloní, en un moment tan complicat com el de les reformes actuals, que obligaran a tancar l’emblemàtic edifici de la seva seu durant dos anys, sinó que hi veu una oportunitat. Cifuentes (Santiago de Xile, 45 anys) va arribar a la direcció del Mercat per concurs fa gairebé un any, el juny passat, succeint Àngels Margarit, i des d’aleshores ha orientat tota la seva energia a reposicionar el centre dins del panorama de les arts escèniques del país i en el context internacional. Lluny de considerar-ho un hàndicap, <a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2025-02-13/qui-vol-dirigir-el-mercat-de-les-flors.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/teatre/2025-02-13/qui-vol-dirigir-el-mercat-de-les-flors.html">l’obligació de reubicar les activitats del Mercat</a> durant el llarg període (de mitjan 2027 a mitjan 2029) en què el teatre estarà en obres sembla, per a la historiadora i gestora cultural, una manera d’estendre el segell del centre, difondre més la seva feina i augmentar-ne la influència. De formes tranquil·les i aspecte reservat, gairebé com el huemul, el discret i delicat cérvol patagònic emblemàtic del seu país, Cifuentes s’apassiona quan parla de la dansa i de les oportunitats que es presenten al Mercat.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-08/maria-jose-cifuentes-directora-del-mercat-de-les-flors-estar-un-temps-sense-seu-es-una-oportunitat-per-creixer.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-30/abecedari-a-la-beckett-cabaret-filosofic-musical-i-suicida.html Wed, 29 Apr 2026 10:54:51 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-30/abecedari-a-la-beckett-cabaret-filosofic-musical-i-suicida.html Oriol Puig Taulé La companyia La Moukhles & Sentís s’inspira en la mítica entrevista alfabètica de Gilles Deleuze per reflexionar sobre la memòria i el llegat La companyia La Moukhles & Sentís s’inspira en la mítica entrevista alfabètica de Gilles Deleuze per reflexionar sobre la memòria i el llegat Crítica teatral Teatro Gilles Deleuze Silvia Poch BABELIA 28/03/2026 TEATRO Obra de teatre 'Abecedari', a la Sala Beckett de Barcelona. Obra de teatre 'Abecedari', a la Sala Beckett de Barcelona. <p>La companyia <a href="https://www.instagram.com/lamoukhles_sentis/" target="_self" rel="" title="https://www.instagram.com/lamoukhles_sentis/">La Moukhles &amp; Sentís</a> es va donar a conèixer amb <a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2024-05-21/nodi-de-gossos-i-malditos-destruir-la-cultura-catalana.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/quadern/teatre/2024-05-21/nodi-de-gossos-i-malditos-destruir-la-cultura-catalana.html"><i>Nodi: de gossos i malditos</i></a>, un espectacle que va passar fugaçment pel Maldà i que va entusiasmar la crítica. Joan Sentís i Miriam Moukhles formen parella sentimental i artística, demostrant que l’art i l’amor acostumen a ser la mateixa cosa. Ella ha començat a guanyar premis (i espereu) i té una de les agendes més atapeïdes del teatre català. Si en l’anterior muntatge es van fixar en la figura de <a href="https://elpais.com/cultura/2022-01-25/el-gran-trip-de-pau-riba.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/cultura/2022-01-25/el-gran-trip-de-pau-riba.html">Pau Riba i la contracultura catalana </a>dels anys setanta, aquí prenen com a punt de partida el filòsof francès <a href="https://elpais.com/diario/2002/03/02/babelia/1015029554_850215.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/diario/2002/03/02/babelia/1015029554_850215.html">Gilles Deleuze</a> i la seva mítica entrevista en forma d’abecedari, televisada i per capítols, que es va emetre després del suïcidi del pensador. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-30/abecedari-a-la-beckett-cabaret-filosofic-musical-i-suicida.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>Abecedari</h3>Text i direcció: Miriam Moukhles, Joan Sentís i Pau Matas Nogué. Intèrprets: Cris Martínez, Miriam Moukhles i Joan Sentís. Sala Beckett. Barcelona. Fins al 19 d’abril. https://elpais.com/quadern/teatre/2026-04-27/rosa-boladeras-es-la-mare-de-tots-a-lespectacle-tinc-un-bosc-al-cervell.html Mon, 27 Apr 2026 10:36:46 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-04-27/rosa-boladeras-es-la-mare-de-tots-a-lespectacle-tinc-un-bosc-al-cervell.html Oriol Puig Taulé Guadalupe Sáez ha escrit el text a partir de la imatge d’una mare que perd el fill en un castell inflable situat en un gran centre comercial Guadalupe Sáez ha escrit el text a partir de la imatge d’una mare que perd el fill en un castell inflable situat en un gran centre comercial Teatro Actrices Actores Niños Cultura Dramaturgos Crítica teatral Barcelona Sala Beckett Rosa Boladeras en una escena de l'obra 'Tinc un bosc al cervell' Rosa Boladeras en una escena de l'obra 'Tinc un bosc al cervell' Rosa Boladeras en una escena de l'obra 'Tinc un bosc al cervell' <p>La por més gran d’una mare és perdre un fill. Les estadístiques són especialment doloroses, ja que les desaparicions de nens continuen succeint i un bon nombre acaben sense resoldre’s. La dramaturga alacantina Guadalupe Sáez ha escrit<i> Tinc un bosc al cervell</i> a partir de la imatge d’una mare que perd el fill en un castell inflable situat en un gran centre comercial, però la cosa va molt més enllà de l’anècdota. Celebrem la feliç unió de Sáez amb <a href="https://elpais.com/quadern/2024-04-29/ifigenia-tragedia-en-vermell-i-negre-al-teatre-lliure.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/2024-04-29/ifigenia-tragedia-en-vermell-i-negre-al-teatre-lliure.html">la directora Alícia Gorina</a> i <a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-02-09/tallar-se-un-peu-amb-una-motoserra-la-menstruacio-tambe-es-cancellacio.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-02-09/tallar-se-un-peu-amb-una-motoserra-la-menstruacio-tambe-es-cancellacio.html">l’actriu Rosa Boladeras</a>. El text, polifònic i postdramàtic, s’eleva poèticament gràcies a una posada en escena ambiciosa i arriscada, però amb tot el sentit del món, i a una interpretació de Boladeras que posa els pèls de punta. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-04-27/rosa-boladeras-es-la-mare-de-tots-a-lespectacle-tinc-un-bosc-al-cervell.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>Tinc un bosc al cervell</h3><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Text: Guadalupe Sáez. Direcció: Alícia Gorina.</span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Intèrprets: Rosa Boladeras, Greta Jorge, Dana Sina i Bruno Bistuer / Pau Montserrat, Alejandra Cid i Lila Sina.</span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Sala Beckett. Barcelona. Fins al 10 de maig. </span></p><p></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-04-20/els-estunmen-masculinitat-i-opera-al-muntatge-mes-ambicios-de-nao-albet-i-marcel-borras.html Mon, 20 Apr 2026 07:58:57 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-04-20/els-estunmen-masculinitat-i-opera-al-muntatge-mes-ambicios-de-nao-albet-i-marcel-borras.html Oriol Puig Taulé La gràcia de tot plegat és que, malgrat l’ambició de l’empresa, el muntatge té totes les característiques de les peces dels nens mimats del teatre català La gràcia de tot plegat és que, malgrat l’ambició de l’empresa, el muntatge té totes les característiques de les peces dels nens mimats del teatre català Teatro Directores teatro Ópera Actores Teatre Lliure Cine Cultura Barcelona MARTA MAS GIRONES (Teatre Lliure) (EL PAÍS) BABELIA 18/04/2026 TEATRO Escena de l'obra 'Els estunmen', al Teatre Lliure Escena de l'obra 'Els estunmen', al Teatre Lliure <p><a href="https://elpais.com/quadern/2023-11-24/el-desamor-artistic-arriba-a-la-ciutat.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/2023-11-24/el-desamor-artistic-arriba-a-la-ciutat.html">Nao Albet i Marcel Borràs</a> són els nens mimats del <a href="https://elpais.com/quadern/teatre/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/teatre/">teatre català</a>. Ells ho saben perfectament i, com dos fills aplicats, actuen en conseqüència. Van debutar al Lliure d’Àlex Rigola el 2007 amb <i>Teenager experience: straithen con freigthen</i>: només tenien divuit anys. Des d’aleshores han anat estrenant espectacles que han divertit i sorprès el públic i la crítica a parts iguals. <i>Els Estunmen</i> és, de totes totes, el seu muntatge més gran, boig i ambiciós: una superproducció operística amb vint-i-un intèrprets en escena i una orquestra de dinou músics. Això ha estat possible gràcies a la complicitat (i la pasta) de quatre teatres dels grossos: el Lliure i el Liceu de Barcelona i el Teatro Real i Teatros del Canal de Madrid. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-04-20/els-estunmen-masculinitat-i-opera-al-muntatge-mes-ambicios-de-nao-albet-i-marcel-borras.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>Els Estunmen</h3><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Llibret i direcció: Nao Albet i Marcel Borràs. Música: Fernando Velázquez. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Teatre Lliure. Barcelona. Fins al 3 de maig. </span></p><p></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-04-14/lluis-homar-actor-encara-em-queda-recorregut-per-poder-ser-mestre.html Tue, 14 Apr 2026 09:45:38 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-04-14/lluis-homar-actor-encara-em-queda-recorregut-per-poder-ser-mestre.html Màxim Castillo A ‘Memorias de Adriano’, al Teatre Romea, l’intèrpret es posa en la pell d’Adrià, governador de Roma al segle II A ‘Memorias de Adriano’, al Teatre Romea, l’intèrpret es posa en la pell d’Adrià, governador de Roma al segle II Lluís Homar Actores Teatro Marguerite Yourcenar Barcelona Cultura Dramaturgos Crítica teatral jero morales (FESTIVAL DE MÉRIDA) Lluís Homar, actor Lluís Homar en una escena de 'Memorias de Adriano'. Lluís Homar en una escena de 'Memorias de Adriano'. <p>En la c<a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-04-02/el-adriano-de-marguerite-yourcenar-se-encarna-en-lluis-homar-en-una-gran-noche-de-teatro-en-barcelona.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-04-02/el-adriano-de-marguerite-yourcenar-se-encarna-en-lluis-homar-en-una-gran-noche-de-teatro-en-barcelona.html">rònica de l’estrena de<i> Memorias de Adriano </i>al Teatre Romea de Barcelona</a>, Jacinto Antón lloava l’estat físic de <a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2024-10-13/repoquer-de-hamlets-i-una-calavera.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/teatre/2024-10-13/repoquer-de-hamlets-i-una-calavera.html">Lluís Homar</a>: “Se li nota que ha tornat a freqüentar el gimnàs: està en envejable forma als seus gairebé ja seixanta-nou anys”. L’actor admet que sempre ha tingut una “certa atenció” pel seu cos: “Camino una hora cada dia, faig txikung (una rutina semblant al taitxí) i desdejunis intermitents que em donen claredat mental. Els dilluns no menjo res durant 24 hores”. I a això, ara hi ha sumat el gimnàs perquè diu que acabava cansat de les funcions (l’obra es va estrenar a Mérida i va fer temporada a Madrid): “Necessito un bon fons per sostenir aquest personatge”. Durant una hora i mitja, Homar diu ell sol el text de l’adaptació teatral de la novel·la de Marguerite Yourcenar, en la traducció de Julio Cortázar. L’acompanyen cinc actors en silenci que fan d’assessors i persones pròximes a l’emperador en una posada en escena contemporània, un plató de televisió.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-04-14/lluis-homar-actor-encara-em-queda-recorregut-per-poder-ser-mestre.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-23/en-la-mesura-de-limpossible-no-som-herois.html Mon, 23 Mar 2026 09:01:26 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-23/en-la-mesura-de-limpossible-no-som-herois.html Oriol Puig Taulé Cristina Genebat debuta en la direcció amb un text del portuguès Tiago Rodrigues que construeix un homenatge a la cooperació a partir de testimonis reals Cristina Genebat debuta en la direcció amb un text del portuguès Tiago Rodrigues que construeix un homenatge a la cooperació a partir de testimonis reals Teatro Actores Actrices Tiago Rodrigues Dramaturgos Cultura Barcelona Crítica teatral EL PAÍS BABELIA WEB 21/03/2026 TEATRO Escena de l'obra 'En la mesura de l’impossible'. Escena de l'obra 'En la mesura de l’impossible'. <p>L’actriu i traductora Cristina Genebat ha debutat en la direcció teatral amb un text del dramaturg portuguès <a href="https://elpais.com/eps/personajes/2025-04-12/tiago-rodrigues-dramaturgo-tengo-mas-preguntas-y-hago-teatro-si-tuviera-mas-respuestas-haria-politica.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/eps/personajes/2025-04-12/tiago-rodrigues-dramaturgo-tengo-mas-preguntas-y-hago-teatro-si-tuviera-mas-respuestas-haria-politica.html">Tiago Rodriges</a>. L’actual director del Festival d’Avinyó va estrenar <i>Dans la mesure de l’impossible</i> (En la mesura de l’impossible) el 2022, una producció de la Comédie de Ginebra que vam poder veure en el Temporada Alta. A partir dels testimonis reals de treballadors d’organitzacions humanitàries com la Creu Roja i Metges sense Fronteres, Rodrigues construeix un homenatge a la cooperació en una peça que ell mateix defineix com a “teatre documentat”. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-23/en-la-mesura-de-limpossible-no-som-herois.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>En la mesura de l’impossible</h3><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Autor: Tiago Rodrigues. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Traducció i direcció: Cristina Genebat. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Intèrprets: Joan Amargós, Màrcia Cisteró, Andrew Tarbet i Elena Tarrats. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Teatre La Biblioteca. Barcelona. Fins al 19 d’abril.</span></p><p><br></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-18/sha-de-fer-teatre-fora-dels-teatres.html Wed, 18 Mar 2026 08:42:12 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-18/sha-de-fer-teatre-fora-dels-teatres.html Andreu Gomila L’experiència de veure ‘Puig Antich, cas obert’ a la Model, o ‘Ciutat dormitori’ al cementiri d’Olot, és molt millor que en una caixa negra amb butaques L’experiència de veure ‘Puig Antich, cas obert’ a la Model, o ‘Ciutat dormitori’ al cementiri d’Olot, és molt millor que en una caixa negra amb butaques Teatro Cárcel Modelo Actores Cultura Dramaturgos Salvador Puig Antich Cataluña QUADERN 22-03-2026 P8 WEB Escena de l'obra 'Puig Antich. Cas obert' a la Model Escena de l'obra 'Puig Antich. Cas obert' a la Model <p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-08/magda-oranich-hi-ha-una-part-del-feminisme-que-no-acabo-dentendre-jo-lluitava-per-la-igualtat-no-per-la-diferencia.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-08/magda-oranich-hi-ha-una-part-del-feminisme-que-no-acabo-dentendre-jo-lluitava-per-la-igualtat-no-per-la-diferencia.html">La Model</a> no és el lloc més còmode per fer teatre, però segurament és el millor espai per representar <i>Puig Antich, cas obert</i>, la dramatització del llibre de Jordi Panyella sobre l’anarquista barceloní assassinat el 2 de març de 1974. Tot just entrar per la zona de paqueteria, un calfred recorre el públic quan se’ns anuncia que allà mateix, fa 52 anys, de matinada, un botxí va escanyar fins a la mort el jove anarquista. Acte seguit, una guia condueix els espectadors fins a la galeria 3, on, al passadís, entre portes i portes de cel·les, amb la cisterna del vàter a fora, enreixada, hi ha dues grades. Marc Pujol, Carme Sansa i Bàrbara Roig hi reconstruiran l’intent frustrat d’una advocada d’aconseguir la revisió del procés.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-18/sha-de-fer-teatre-fora-dels-teatres.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-16/julio-manrique-director-del-teatre-lliure-el-50e-aniversari-ha-de-ser-una-celebracio-no-un-exorcisme.html Mon, 16 Mar 2026 11:31:11 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-16/julio-manrique-director-del-teatre-lliure-el-50e-aniversari-ha-de-ser-una-celebracio-no-un-exorcisme.html Jacinto Antón L’actual responsable de l’emblemàtic teatre català compta amb Lluís Pasqual per a la commemoració, en la qual no es tornarà a muntar cap espectacle històric del col·lectiu L’actual responsable de l’emblemàtic teatre català compta amb Lluís Pasqual per a la commemoració, en la qual no es tornarà a muntar cap espectacle històric del col·lectiu Julio Manrique Teatro Teatre Lliure Cultura Directores teatro Actores Actrices Dramaturgos GIANLUCA BATTISTA (EL PAÍS) Julio Manrique Julio Manrique, director del Teatre Lliure de Barcelona Julio Manrique, director del Teatre Lliure de Barcelona <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/PF7T3JNKVJDJPH5I6FNEJ4MV6Y.jpg?auth=b6ee7d065fe51f7f98b75248de1897596896875b4bc20e11a6d9774a78201cf2" width="4500" height="2938" alt="Julio Manrique, director del Teatre Lliure de Barcelona"></img><p>“Quan a la cuina hi ha harmonia, el plat surt millor”. L’actor i director de teatre <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2023-10-11/julio-manrique-dirigira-el-teatre-lliure-a-partir-de-febrero-de-2024.html" rel="">Julio Manrique</a> pronuncia la frase al restaurant del Teatre Lliure, però no parla del restaurant sinó del Lliure. La metàfora expressa molt bé —Manrique domina les paraules i el llenguatge; algú ha dit que amb ell no has d’oblidar mai que és actor— el pensament de qui està actualment al capdavant de l’emblemàtic col·lectiu català, que aquest desembre celebra els 50 anys des de la seva fundació. Manrique (Barcelona, 52 anys), que és director del Lliure per concurs públic des de l’1 de febrer del 2024, quan va substituir <a href="https://elpais.com/ccaa/2019/10/11/catalunya/1570798699_618111.html" rel="">Juan Carlos Martel</a>, i té contracte fins a l’1 de febrer del 2029 (li queden tres anys), afronta la cita de l’aniversari amb la consideració que el concepte clau ha de ser la idea de transmissió, i de mirada cap al futur.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-16/julio-manrique-director-del-teatre-lliure-el-50e-aniversari-ha-de-ser-una-celebracio-no-un-exorcisme.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/RW4NUBTM5RH57HHX74MBXRIWD4.jpg?auth=828a9158641a13ba96e579701422aa8e43f1a35de493ce58517ff6e90fd9e842" width="4500" height="3001" alt="Julio Manrique, director del Teatre Lliure de Barcelona"></img><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/NQUFFDZRENHELJ7CJ7OOUMTFUM.jpg?auth=c87093c4a263cb599960db23893303bfce57c8961effd65166c74f2c8042198a" width="4500" height="3001" alt="Julio Manrique, director del Teatre Lliure"></img> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-16/els-fills-energia-nuclear-no-gracies.html Mon, 16 Mar 2026 11:16:08 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-16/els-fills-energia-nuclear-no-gracies.html Oriol Puig Taulé Mercè Aránega, Jordi Boixaderas i Emma Vilarasau brillen en aquest divertimento de Lucy Kirkwood a La Villarroel Mercè Aránega, Jordi Boixaderas i Emma Vilarasau brillen en aquest divertimento de Lucy Kirkwood a La Villarroel Teatro Emma Vilarasau Crítica teatral Jordi Boixaderas Actores Actrices Dramaturgos Cultura MARTA MAS (FOCUS) (EL PAÍS) BABELIA WEB 14/03/2026 TEATRO Imatge promocional de l'obra 'Els fills' Imatge promocional de l'obra 'Els fills' <p>El 1975, l’activista i dissenyadora danesa Anne Lund va crear una imatge icònica, que segur que heu vist alguna vegada. Un sol taronja i somrient sobre un fons circular groc amb el lema “Nuclear? No, gràcies”. La imatge es va fer viral tal com es feien virals les coses als anys setanta i vuitanta: amb adhesius, samarretes, tasses i objectes de tota mena. Lund tenia només vint-i-un anys quan va dissenyar el logotip, que al cap de poc va encapçalar les lluites contra l’energia nuclear a tot el planeta. L’esperit d’una generació que es rebel·lava contra el sistema funciona com un mirall deformat d’<i>Els fills</i>, l’obra de la britànica Lucy Kirkwood que <a href="https://elpais.com/cat/2022/06/14/actualidad/1655237863_692209.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/cat/2022/06/14/actualidad/1655237863_692209.html">David Selvas</a> dirigeix a La Villarroel. La funció és un èxit absolut, i va esgotar les entrades per a totes les funcions pocs dies després de l’estrena. I no és d’estranyar: està protagonitzada per Mercè Aránega, Jordi Boixaderas i <a href="https://elpais.com/quadern/2024-12-28/emma-vilarasau-a-la-casa-en-flames-sestimen-i-no-saben-estimar-se-i-aixo-connecta-amb-moltes-families.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/2024-12-28/emma-vilarasau-a-la-casa-en-flames-sestimen-i-no-saben-estimar-se-i-aixo-connecta-amb-moltes-families.html">Emma Vilarasau</a>, tres intèrprets que ja omplen <a href="https://elpais.com/quadern/teatre/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/teatre/">teatres</a> per separat i que aquí conformen un trio imbatible. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-16/els-fills-energia-nuclear-no-gracies.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>Els fills</h3><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Text: Lucy Kirkwood. Traducció al català: Cristina Genebat. Direcció: David Selvas. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Intèrprets: Mercè Aránega, Jordi Boixaderas i Emma Vilarasau. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">La Villarroel. Barcelona. Fins al 29 de març. </span></p><p><br></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-10/joel-joan-jo-volia-guanyar-loscar-em-veia-a-hollywood.html Tue, 10 Mar 2026 09:51:03 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-10/joel-joan-jo-volia-guanyar-loscar-em-veia-a-hollywood.html Clàudia Arcarons L’actor interpreta els vuit personatges de Vània, l’obra que adapta el clàssic de Txékhov a un sol home L’actor interpreta els vuit personatges de Vània, l’obra que adapta el clàssic de Txékhov a un sol home Joel Joan Actores Antón Chejov Teatro Cultura Cataluña Hollywood Alejandro García (EFE) Joel Joan L'actor Joel Joan i el director Nelson Valente a la presentació de l'obra 'Vània', de Simon Stephens L'actor Joel Joan i el director Nelson Valente a la presentació de l'obra 'Vània', de Simon Stephens <p>Sembla mentida que amb tantes produccions, adaptacions i versions que s’han vist de l’autor rus, <a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-09/vania-joel-joan-fa-tots-els-papers-de-lauca.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-09/vania-joel-joan-fa-tots-els-papers-de-lauca.html">Joel Joan</a> (1970) no hagués fet mai un Txékhov. L’actor debuta en la matèria de personatges tristots i frustrats, i no s’hi posa per poc. Interpreta els vuit papers de <i>L’oncle Vània</i> en un monòleg adaptat per Simon Stephens estrenat al West End de Londres amb Andrew Scott com a protagonista. Una hora i mitja d’entrades i sortides, diàlegs, discussions i algun petó en un muntatge dirigit per Nelson Valente al Teatre Romea de Barcelona. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-10/joel-joan-jo-volia-guanyar-loscar-em-veia-a-hollywood.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-09/vania-joel-joan-fa-tots-els-papers-de-lauca.html Mon, 09 Mar 2026 09:36:31 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-09/vania-joel-joan-fa-tots-els-papers-de-lauca.html Oriol Puig Taulé El virtuosisme interpretatiu de l’actor català supera el repte de representar vuit personatges en la desconstrucció del text de Txékhov per a un sol actor creada per Simon Stephens El virtuosisme interpretatiu de l’actor català supera el repte de representar vuit personatges en la desconstrucció del text de Txékhov per a un sol actor creada per Simon Stephens Joel Joan Teatro Antón Chejov Cataluña Cultura Dramaturgos Actores Teatre Romea (EL PAÍS) ‘Vània’ Joel Joan en una escena de 'Vània' al Teatre Romea Joel Joan en una escena de 'Vània' al Teatre Romea <p>És tot un clàssic: la gent del teatre viatja a Londres, veu espectacles que són un èxit de crítica i públic i els vol traslladar al nostre context. Tal com va passar amb <a href="https://elpais.com/quadern/2025-07-21/gegant-roald-dahl-contra-lestat-disrael.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/2025-07-21/gegant-roald-dahl-contra-lestat-disrael.html"><i>Gegant</i></a> (també al Romea), ara és el torn de <i>Vània</i>. El monòleg de Simon Stephens que sintetitza <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-02-23/joel-joan-pasa-de-no-haber-hecho-nunca-un-personaje-de-chejov-a-interpretar-8-a-la-vez.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-02-23/joel-joan-pasa-de-no-haber-hecho-nunca-un-personaje-de-chejov-a-interpretar-8-a-la-vez.html"><i>L’oncle Vània</i></a> de Txékhov es va estrenar el 2023 al West End londinenc, protagonitzat per Andrew Scott. Desconstrucció del text per a un sol actor, l’obra és un repte interpretatiu per al seu protagonista, que ha d’encarnar fins a vuit personatges amb les respectives sortides i entrades d’escena, diàlegs, monòlegs i fins i tot petons apassionats. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-09/vania-joel-joan-fa-tots-els-papers-de-lauca.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>Vània</h3><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Text: Simon Stephens. Traducció al català: Joan Sellent. Direcció: Nelson Valente. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Intèrpret: Joel Joan. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Teatre Romea. Barcelona. Fins al 22 de març.</span></p><p><br></p><p><br></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-02/el-barquer-dolor-desig-familia-i-terrorisme-a-irlanda-del-nord.html Mon, 02 Mar 2026 11:14:02 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-02/el-barquer-dolor-desig-familia-i-terrorisme-a-irlanda-del-nord.html Oriol Puig Taulé Julio Manrique torna a demostrar que és un bon director d’actors, tot i que el principal desencert del muntatge ve del mateix text de Jez Butterworth Julio Manrique torna a demostrar que és un bon director d’actors, tot i que el principal desencert del muntatge ve del mateix text de Jez Butterworth Teatro Julio Manrique Teatre Lliure Dramaturgos Actores Crítica teatral Irlanda del Norte Actrices MARTA MAS GIRONES (Teatre Lliure) (EL PAÍS) BABELIA 28/02/2026 TEATRO Escena de l'obra 'El barquer' Escena de l'obra 'El barquer' <p>“<i>Whatever you say, say nothing</i>” (Diguis el que diguis, no diguis res). Quan accedim a la Sala Fabià Puigserver, ens rep un gran teló ple de grafitis i missatges polítics. La data és agost del 1981, el lloc és Irlanda del Nord: ens trobem a l’epicentre espaciotemporal del conflicte nord-irlandès. Bobby Sands ha mort, fa uns mesos, després de seixanta-sis dies de vaga de fam a la presó. La família Carney es desperta il·lusionada davant del dia de collita que els espera: és la gran festa de l’any, un ritual agrari, social i familiar. <i>El barquer</i> suposa la segona trobada de <a href="https://elpais.com/noticias/julio-manrique-vicuna/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/julio-manrique-vicuna/">Julio Manrique</a> amb el dramaturg anglès Jez Butterworth, després de <a href="https://elpais.com/ccaa/2019/06/30/catalunya/1561923181_113332.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/ccaa/2019/06/30/catalunya/1561923181_113332.html"><i>Jerusalem</i></a> (Festival Grec, 2019). Som davant del gran muntatge de la temporada del Lliure: dinou intèrprets a escena, gran escenografia de Lluc Castells, tres hores i mitja de durada.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-02/el-barquer-dolor-desig-familia-i-terrorisme-a-irlanda-del-nord.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>El barquer</h3><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Text: Jez Butterworth. Traducció: Cristina Genebat. Direcció: Julio Manrique. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Teatre Lliure. Barcelona. Fins al 15 de març. </span></p><p><br></p> https://elpais.com/quadern/2026-02-25/tenet-el-moviment-es-demostra-amb-lequilibri.html Wed, 25 Feb 2026 04:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/2026-02-25/tenet-el-moviment-es-demostra-amb-lequilibri.html Anna Ballbona L’espectacle transcendeix les acrobà­cies i es fa preguntes sobre la mirada; t’invita a preguntar-te tu també L’espectacle transcendeix les acrobà­cies i es fa preguntes sobre la mirada; t’invita a preguntar-te tu també Mercè Rodoreda Teatro Danza Literatura Dramaturgos La Garriga Escritores QUADERN 01-03-2026 P7 POSTAL L'espectacle 'Tenet', de la companyia Eunoia Kolektiva L'espectacle 'Tenet', de la companyia Eunoia Kolektiva <p>Un dels contes més aterridors de <a href="https://elpais.com/noticias/merce-rodoreda/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/merce-rodoreda/">Mercè Rodoreda</a> és ‘Una fulla de gerani blanc’. Exsuda terror, sadisme i maldat pels quatre costats. L’escriptora l’omple d’imatges i gestos que transmeten tot això, que fan sentir-ho, que colpeixen. Els detalls són de tal rotunditat que transcendeixen la trama: la dent arrencada per l’assassí a la dona, l’espina de peix que esventra el gat i l’obertura en canal de l’animal amb una fulla d’afaitar. I després, el gat gegantí, amenaçador. Difícilment els oblidaràs. Més antic que l’anar a peu, amb cada conte Rodoreda pot explicar-te què és la literatura: imatge, veu, deslloc, dissonància, solitud, abisme... Tot allò que sorprenia de <i>La mort i la primavera </i>ja és, entre d’altres llocs, als contes. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2026-02-25/tenet-el-moviment-es-demostra-amb-lequilibri.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-02-23/la-reina-lloba-un-shakespeare-amb-el-pitjor-de-shakespeare.html Mon, 23 Feb 2026 08:28:38 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-02-23/la-reina-lloba-un-shakespeare-amb-el-pitjor-de-shakespeare.html Oriol Puig Taulé Maria Rodríguez Soto interpreta Margarita d’Anjou en una versió de Pau Carrió que no funciona perquè converteix el més pesat de les obres de l’anglès (les intrigues polítiques i els complots) en la base de tot plegat Maria Rodríguez Soto interpreta Margarita d’Anjou en una versió de Pau Carrió que no funciona perquè converteix el més pesat de les obres de l’anglès (les intrigues polítiques i els complots) en la base de tot plegat William Shakespeare Teatro Teatro Nacional Cataluña Actores Actrices Dramaturgos Crítica teatral Cultura Cataluña EL PAÍS TNC Maria Rodríguez en una escena de 'La reina lloba' Maria Rodríguez en una escena de 'La reina lloba' <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/4LA2VAE7URAIXGI6VLWNQMTGLE.JPG?auth=1cb09534e35e21c04e6620c8ba0156ab2fde0aa38acc0f27b421384bba694e8d" width="2000" height="1063" alt="Maria Rodríguez en una escena de 'La reina lloba'"></img><p><a href="https://elpais.com/quadern/2026-01-09/maria-rodriguez-soto-els-problemes-segueixen-existint-nomes-canvia-el-lloc-de-la-frontera.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/2026-01-09/maria-rodriguez-soto-els-problemes-segueixen-existint-nomes-canvia-el-lloc-de-la-frontera.html">Maria Rodríguez Soto</a> oneja, majestuosa, a les banderoles publicitàries de Barcelona. <i>La reina lloba</i> és un regal (enverinat?) que Pau Carrió ha fet a l’actriu, que actualment es troba en un moment molt dolç de la seva carrera cinematogràfica. Ja havien coincidit en tres <a href="https://elpais.com/quadern/teatre/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/teatre/">muntatges</a> del Lliure, i ara Carrió li ha confeccionat un vestit a mida a la sala petita del <a href="https://elpais.com/noticias/tnc-teatro-nacional-cataluna/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/tnc-teatro-nacional-cataluna/">TNC</a>. Aquest és un espectacle sobre la figura de Margarida d’Anjou, personatge històric que apareix en diverses obres de Shakespeare, sempre de manera tangencial, i que aquí es converteix en la gran protagonista. Malauradament, la proposta no funciona perquè converteix el més pesat de les obres de l’anglès (les intrigues polítiques i els complots) en la base de tot. Un se sent com si mirés la sèrie <i>Succession</i> (en comptes de trames empresarials són guerres entre ducs i comtes), però la posada en escena no ofereix gaires motius d’alegria. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-02-23/la-reina-lloba-un-shakespeare-amb-el-pitjor-de-shakespeare.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>La reina lloba </h3><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Direcció i text (a partir de William Shakespeare): Pau Carrió. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Repartiment: Quim Àvila, Pepo Blasco, Queralt Casasayas, Josep Julien, Ana Nicolás de Cabo, Xavi Ricart, Pau Roca, Maria Rodríguez Soto i David Vert. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona. Fins al 8 de març. </span></p><p><br></p><p><br></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-02-16/com-vaig-aprendre-a-conduir-una-adaptacio-esplendida-del-text-de-paula-vogel.html Mon, 16 Feb 2026 11:32:02 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-02-16/com-vaig-aprendre-a-conduir-una-adaptacio-esplendida-del-text-de-paula-vogel.html Oriol Puig Taulé Marilia Samper dirigeix el muntatge basat en una peça que va guanyar el Premi Pulitzer sobre els abusos intrafamiliars, la vigència del qual continua intacta 30 anys després Marilia Samper dirigeix el muntatge basat en una peça que va guanyar el Premi Pulitzer sobre els abusos intrafamiliars, la vigència del qual continua intacta 30 anys després Teatro Crítica teatral Dramaturgos Actores Actrices Cultura Cataluña Abusos sexuales KIKU PIÑOL (EL PAÍS) Text de Paula Vogel Escena de l'obra 'Com vaig aprendre a conduir' Escena de l'obra 'Com vaig aprendre a conduir' <p>Un cotxe és un habitacle tancat, que en cas d’accident es pot convertir en una presó. Treure’s el carnet de conduir simbolitza, per a molts, el pas de l’adolescència a la vida adulta: als Estats Units és legal conduir a partir dels setze anys. Paula Vogel va escriure <i>How I learned to drive</i> (Com vaig aprendre a conduir) el 1997, text que va guanyar el Premi Pulitzer. La <a href="https://elpais.com/quadern/teatre/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/teatre/">Sala Beckett</a> n’acaba d’estrenar un muntatge esplèndid: la direcció de Marilia Samper i la traducció al català d’Helena Tornero retraten amb detall aquest món tan nord-americà que acaba resultant universal. Un dels principals encerts de la proposta és l’elenc: Mireia Aixalà interpreta la protagonista, una dona que no té ni nom perquè sempre ha estat la “coseta”, i que s’erigeix en narradora de la seva pròpia història. El seu oncle Peck és Ivan Benet, una altra gran elecció: home d’aspecte impecable, bon veí i ciutadà exemplar, que manipularà i assetjarà la seva neboda durant anys. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-02-16/com-vaig-aprendre-a-conduir-una-adaptacio-esplendida-del-text-de-paula-vogel.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>Com vaig aprendre a conduir</h3><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Text: Paula Vogel. Traducció al català: Helena Tornero. Direcció: Marilia Samper.</span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Intèrprets: Mireia Aixalà, Ivan Benet, Alba Gallén, Blai Juanet Sanagustin i Kathy Sey. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Sala Beckett. Barcelona. Fins a l’1 de març. </span></p><p><br></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-02-10/dramaturgs-catalans-sense-sales-grans.html Tue, 10 Feb 2026 08:47:51 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-02-10/dramaturgs-catalans-sense-sales-grans.html Andreu Gomila Es diu, de manera pejorativa, que els autors locals s’han abocat a la comèdia, a la comercialitat, quan la veritat és que no disposen de gaires alternatives Es diu, de manera pejorativa, que els autors locals s’han abocat a la comèdia, a la comercialitat, quan la veritat és que no disposen de gaires alternatives Teatro Cultura Cataluña Dramaturgos Teatro Nacional Cataluña Teatre Lliure Actores Actrices Marta Mas Girones QUADERN El barquer Escena de l'obra 'El barquer' al Teatre Lliure Escena de l'obra 'El barquer' al Teatre Lliure <p>En el que portem de dècada, només cinc autors catalans vius han estrenat les seves obres a les sales grans del Lliure i del TNC, i aquesta temporada cap d’ells es podrà afegir a la llista. Cap a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya. Cap a la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure. El més curiós és que no sigui cap novetat, ni res d’estrany, perquè dels cinc, tres van assolir aquest “privilegi” la temporada passada: Victoria Szpunberg (<a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2025-04-25/el-gran-any-de-victoria-szpunberg.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/teatre/2025-04-25/el-gran-any-de-victoria-szpunberg.html"><i>La tercera fuga</i></a>, TNC), Joan Yago (<a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2025-05-18/prou-de-fotre-crits-que-sembleu-la-calorica-cinc-setmanes-dassaig-de-la-brama-del-cervol.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/teatre/2025-05-18/prou-de-fotre-crits-que-sembleu-la-calorica-cinc-setmanes-dassaig-de-la-brama-del-cervol.html"><i>La brama del cérvol</i></a>, Lliure) i Clàudia Cedó (<a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2025-04-07/fantastic-ramon-quan-la-diferencia-es-el-miracle.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/teatre/2025-04-07/fantastic-ramon-quan-la-diferencia-es-el-miracle.html"><i>Fantàstic Ramon</i></a>, Lliure). Els seus companys, en temporades anteriors, són Guillem Clua (<a href="https://elpais.com/cat/2020/02/12/cultura/1581531448_697825.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/cat/2020/02/12/cultura/1581531448_697825.html"><i>Justícia</i></a>, TNC, 2020) i Lluïsa Cunillé (<a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2021-05-08/xavier-alberti-orquesta-cuples-entre-tinieblas-en-el-tnc.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2021-05-08/xavier-alberti-orquesta-cuples-entre-tinieblas-en-el-tnc.html"><i>L’emperadriu del paral·lel</i></a>, TNC, 2021). </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-02-10/dramaturgs-catalans-sense-sales-grans.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-02-09/tallar-se-un-peu-amb-una-motoserra-la-menstruacio-tambe-es-cancellacio.html Mon, 09 Feb 2026 14:34:30 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-02-09/tallar-se-un-peu-amb-una-motoserra-la-menstruacio-tambe-es-cancellacio.html Oriol Puig Taulé Bàrbara Mestanza s’inspira en el cas real d’un director de teatre català acusat d’abusos en aquesta comèdia que qüestiona tant la cancel·lació dels culpables com la hipotètica reparació de les víctimes Bàrbara Mestanza s’inspira en el cas real d’un director de teatre català acusat d’abusos en aquesta comèdia que qüestiona tant la cancel·lació dels culpables com la hipotètica reparació de les víctimes Teatro Dramaturgos Feminismo Actores Actrices Cultura Crítica teatral Periodismo lukas romero QUADERN Tallar-se un peu amb una motoserra L'actriu Rosa Boladeras en una escena de l'obra 'Tallar-se un peu amb una motoserra' L'actriu Rosa Boladeras en una escena de l'obra 'Tallar-se un peu amb una motoserra' <p>Els abusos contra les dones no passen mai de moda. Tant fa quan llegeixis això. <a href="https://elpais.com/babelia/2021-05-15/sucia-un-relato-sincero-pero-fallido.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/babelia/2021-05-15/sucia-un-relato-sincero-pero-fallido.html">Bàrbara Mestanza</a> ha escrit i dirigit <i>Tallar-se un peu amb una motoserra</i> inspirant-se en el cas real d’un director de teatre català acusat d’abusos i males pràctiques per diverses dones. Els articles al diari, les cartes de suport signades pels amics, el factor generacional, la cultura de la cancel·lació… L’autora posa tots aquests elements a la coctelera per explicar-nos la història de dues periodistes que, després de la publicació del cas, es veuen sorpreses per l’intent de suïcidi del director. La posada en escena és monocromàtica: tot de vermell sang, vermell menstruació. Albert Ventura ha dissenyat un espai abstracte, entapissat de vermelló, i Sergio Gracia ho il·lumina tot amb dramatisme i un punt d’ironia. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-02-09/tallar-se-un-peu-amb-una-motoserra-la-menstruacio-tambe-es-cancellacio.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3> Tallar-se un peu amb una motoserra</h3><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Text i direcció: Bàrbara Mestanza. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Intèrprets: Rosa Boladeras, Bàrbara Mestanza i Júlia Molins. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Sala Beckett. Barcelona. Fins al 8 de febrer. </span></p><p><br></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-02-05/els-fantasmes-del-2016-arriben-al-teatre.html Thu, 05 Feb 2026 23:11:16 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-02-05/els-fantasmes-del-2016-arriben-al-teatre.html Berta Prieto Carrasco ‘Maria Magdalena’ i ‘Tallar-se un peu amb una motoserra’ són espectacles amb reflexions feministes massa didàctiques i pamfletàries ‘Maria Magdalena’ i ‘Tallar-se un peu amb una motoserra’ són espectacles amb reflexions feministes massa didàctiques i pamfletàries Teatro Nacional Cataluña Actores Dramaturgos Feminismo Ensayo Crítica teatral Carme Portaceli Cultura David Ruano/TNC Quadern 08/02/26 Escena de l'obra teatral 'Maria Magdalena', dirigida per Carme Portaceli i Inés Boza al TNC Escena de l'obra teatral 'Maria Magdalena', dirigida per Carme Portaceli i Inés Boza al TNC <p><i>Hauntologia</i> és el terme que <a href="https://elpais.com/noticias/jacques-derrida/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/jacques-derrida/">Jacques Derrida</a> va proposar l’any 1993 per explicar que en el present sempre hi ha latents ideologies passades, fins i tot aquelles que no es van acabar imposant. Derrida parla del caràcter fantasmagòric i espectral d’aquestes ideologies, que reapareixen com a presències persistents. Per a ell, un bon exemple d’hauntologia és el marxisme; ara, per a les ­<i>tumblr­ girls</i>, ho és l’any 2016. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-02-05/els-fantasmes-del-2016-arriben-al-teatre.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-02-02/riure-canibal-ayuso-le-pen-meloni-i-la-colla-pessigolla.html Mon, 02 Feb 2026 11:46:36 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-02-02/riure-canibal-ayuso-le-pen-meloni-i-la-colla-pessigolla.html Oriol Puig Taulé En l’obra del col·lectiu Las Huecas s’hi donen la mà el metaclown i la comèdia física, el teatre visual i la farsa d’Els Joglars, la modernitat de les arts vives i l’escatologia típicament catalana En l’obra del col·lectiu Las Huecas s’hi donen la mà el metaclown i la comèdia física, el teatre visual i la farsa d’Els Joglars, la modernitat de les arts vives i l’escatologia típicament catalana Isabel Díaz Ayuso Marine Le Pen Giorgia Meloni Extrema derecha Teatro Crítica teatral Teatre Lliure Comedia Actrices GERALDINE LELOUTRE (TEATRE LLIURE) (EL PAÍS) ‘Riure caníbal’ Escena de l'obra 'Riure Caníbal', al Teatre Lliure Escena de l'obra 'Riure Caníbal', al Teatre Lliure <p>L’art de la comèdia ha estat usurpat pels polítics populistes. Només cal veure les declaracions de Donald Trump o Javier Milei per constatar que els pallassos tenen competència als parlaments de mig món. El col·lectiu català <a href="https://elpais.com/quadern/2024-01-19/las-huecas-leconomia-es-a-tot-arreu-fins-i-tot-en-lart-pero-el-teatre-es-anticapitalista.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/2024-01-19/las-huecas-leconomia-es-a-tot-arreu-fins-i-tot-en-lart-pero-el-teatre-es-anticapitalista.html">Las Huecas</a> aplega quatre polítiques d’ultradreta i, com Luis Buñuel a <i>El ángel exterminador</i>, les tanca en una habitació. És tot com un acudit (una alemanya, una italiana, una francesa i una espanyola), però ens trobem en el terreny del posthumor. El <i>metaclown</i> i la comèdia física, el teatre visual i la farsa d’<a href="https://elpais.com/cultura/2022-01-29/els-joglars-60-anos-cabreando-a-espana.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/cultura/2022-01-29/els-joglars-60-anos-cabreando-a-espana.html">Els Joglars</a>, la cosa moderna de les arts vives i l’escatologia típicament catalana es donen la mà a <i>Riure caníbal</i>. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-02-02/riure-canibal-ayuso-le-pen-meloni-i-la-colla-pessigolla.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>Riure caníbal</h3><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Text i direcció: Col·lectius Las Huecas.</span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Intèrprets: Sofia Asencio, Júlia Barbany, Núria Corominas, Judit Martín i Andrea Pellejero. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Espai Lliure. Barcelona. Fins al 8 de febrer.</span></p><p><br></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-01-26/maria-magdalena-lescenari-del-tnc-convertit-en-un-miting-repetitiu.html Mon, 26 Jan 2026 11:12:10 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-01-26/maria-magdalena-lescenari-del-tnc-convertit-en-un-miting-repetitiu.html Oriol Puig Taulé L’obra de Michael De Cock, portada a l’escenari per Carme Portaceli i Inés Boza, deixa l’espectador sense preguntes; tan sols li ofereix respostes mastegades L’obra de Michael De Cock, portada a l’escenari per Carme Portaceli i Inés Boza, deixa l’espectador sense preguntes; tan sols li ofereix respostes mastegades Crítica teatral Carme Portaceli Teatro Nacional Cataluña Teatro Actrices Historia Cristianismo Dramaturgos Cultura David Ruano QUADERN Maria Magdalena Ariadna Gil en una escena de l'obra 'Maria Magdalena', al TNC Ariadna Gil en una escena de l'obra 'Maria Magdalena', al TNC <p>El teatre és sempre una àgora. L’escenari és altaveu, mirall i finestra. Les comèdies comercials també són teatre polític: qualsevol escriptura és posicionament, i qualsevol posada en escena és un discurs. Michael De Cock inicia la seva obra <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-01-15/mucho-mas-que-la-pretty-woman-del-siglo-i-el-tnc-aborda-a-maria-magdalena-al-margen-del-cliche-de-la-prostituta-redimida.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-01-15/mucho-mas-que-la-pretty-woman-del-siglo-i-el-tnc-aborda-a-maria-magdalena-al-margen-del-cliche-de-la-prostituta-redimida.html"><i>Maria Magdalena</i></a> declarant que tot és relat, i té més raó que un sant. El que ve a continuació és un espectacle que és més un míting polític que cap altra cosa. La tesi se’ns explicarà durant dues hores com una matraca, sense cap subtilesa, i això farà que fins i tot els qui hi estan d’acord acabin embafats amb tanta insistència. <a href="https://elpais.com/noticias/carme-portaceli/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/carme-portaceli/">Carme Portaceli</a> suma una col·laboració més amb el dramaturg flamenc, director del KVS de Brussel·les, que ja s’està convertint, injustificadament, en l’autor més representat al TNC durant la seva etapa com a directora. Bèlgica i Catalunya, dos països germans.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-01-26/maria-magdalena-lescenari-del-tnc-convertit-en-un-miting-repetitiu.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>Maria Magdalena </h3><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Text: Michael De Cock</span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Dramatúrgia: Carme Portaceli i Inés Boza</span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Direcció: Carme Portaceli</span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Traducció: Albert Boronat</span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Intèrprets: Alessandro Arcangeli, Clara Do, Gabriela Flores, Ariadna Gil, Míriam Moukhles, Ana Naqe, Romeu Runa, Laia Vallès i Anna Ycobalzeta</span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona</span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Fins al 22 de febrer</span></p><p><br></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-01-25/la-tos-al-teatre-contraataca.html Sun, 25 Jan 2026 04:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-01-25/la-tos-al-teatre-contraataca.html Albert Pijuan Hi ha una tradició hivernal que consisteix a queixar-se del soroll del públic en espectacles i concerts; s’assegura que mai havia estat així, però no és cert: l’actitud de l’espectador silenciós ideal no es defineix fins al segle XIX Hi ha una tradició hivernal que consisteix a queixar-se del soroll del públic en espectacles i concerts; s’assegura que mai havia estat així, però no és cert: l’actitud de l’espectador silenciós ideal no es defineix fins al segle XIX Teatro Conciertos Ópera Música clásica Música Cultura William Shakespeare Cataluña GIANLUCA BATTISTA (EL PAÍS) La tos al teatre El públic d’una funció a L’Auditori El públic d’una funció a L’Auditori <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/TMF6C5QH7RH65KV6M6ECROTYPA.jpg?auth=8e67721f618d5b01192e572145162ad120257d8d6dcb360ef9515da54c95c912" width="3219" height="2146" alt="El públic d’una funció a L’Auditori"></img><p>Segons la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica, un 5,5% de la població pateix <a href="https://elpais.com/elpais/2018/11/26/buenavida/1543238356_905388.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/elpais/2018/11/26/buenavida/1543238356_905388.html">tos crònica</a>. A Catalunya, doncs, de tossidors persistents en tenim una mica més de 400.000, els quals, sumats als tossidors estacionals, ajuden a entendre els més de <a href="https://www.adetca.cat/noticies/els-teatres-de-barcelona-consoliden-els-3-milions-despectadors-en-lany-2025-en-el-que-ha-estat-el-seu-millor-any-de-la-historia/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://www.adetca.cat/noticies/els-teatres-de-barcelona-consoliden-els-3-milions-despectadors-en-lany-2025-en-el-que-ha-estat-el-seu-millor-any-de-la-historia/">tres milions d’espectadors</a> que van assistir als teatres (de Barcelona) la temporada passada. No és agosarat afirmar que, sense els tossidors, els teatres estarien pràcticament buits. Mereixen el mateix respecte i consideració que els mecenes, una gent que, sense gaudir massa d’allò que patrocinen, permeten la via­bilitat d’empreses altrament deficitàries. Això no és cap exageració: que hi ha gent que tussi, als cinemes? I com els va, a les sales? No sé si recordeu l’última vegada que vau ser en una sala de cine plena. Feu memòria. Oi que s’hi tossia? Qui us penseu que omplia la sala? En el cas del teatre, doncs, no es pot dir que hi hagi una tos improductiva. És el secret dels exhibidors de teatre, mai ho reconeixeran perquè matarien la gallina dels ous d’or. No us heu preguntat mai per què les butaques són vivers d’àcars? Què s’amaga rere l’esquizofrènia en les decisions tèrmiques de les sales? Per què els Halls es venen a uns preus abusius? I sobretot, per què mai han adoptat una sola mesura contra els tossidors reincidents com sí que fan contra la innocent i gairebé sempre vital comprovació de l’hora al mòbil? Així que, públic no tossidor, menys nye-nye-nye, perquè si podeu gaudir cada setmana del vostre espectacle a un preu raonable és perquè els tossidors, com els immigrants la Seguretat Social, sostenen el sistema. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-01-25/la-tos-al-teatre-contraataca.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p>