Feed MRSS-S Noticias, elpais.com, quadern, teatre ca https://elpais.com Mon, 02 Nov 2026 16:56:00 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-11-02/julia-15-anys-mes-tard-al-teatre-lliure-el-temps-passa-i-tot-segueix-igual.html Mon, 02 Nov 2026 16:56:00 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-11-02/julia-15-anys-mes-tard-al-teatre-lliure-el-temps-passa-i-tot-segueix-igual.html Oriol Puig Taulé El festival Temporada Alta de Girona i el Lliure de Barcelona s’alien per produir una relectura de l’obra de August Strindberg que dialoga amb el 50è aniversari del teatre El festival Temporada Alta de Girona i el Lliure de Barcelona s’alien per produir una relectura de l’obra de August Strindberg que dialoga amb el 50è aniversari del teatre Teatro Teatre Lliure Actores Directores teatro Festival Temporada Alta Cataluña Cultura bito cels (teatre lliure) (EL PAÍS) BABELIA 31/10/2026 TEATRO Escena de l'obra 'Júlia - 15 anys més tard' Escena de l'obra 'Júlia - 15 anys més tard' <p><a href="https://elpais.com/cultura/2026-10-03/arranca-temporada-alta-un-festival-que-ha-sabido-crecer-bien-a-lo-largo-de-35-ediciones.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/cultura/2026-10-03/arranca-temporada-alta-un-festival-que-ha-sabido-crecer-bien-a-lo-largo-de-35-ediciones.html">El festival Temporada Alta</a> fa temps que exerceix de Celestina entre alguns creadors internacionals i un selecte grup d’artistes catalans. Durant aquests últims anys ha propiciat muntatges dirigits per Claudio Tolcachir (<i>L’omissió de la família Coleman</i>), Guy Cassiers (<i>La neta del senyor Linh</i>) o Krystian Lupa (<i>Davant la jubilació</i>), noms que al seu torn han visitat freqüentment el festival de tardor de Girona. En aquesta ocasió, s’ha aliat amb el Lliure per produir un muntatge que dialoga amb el cinquantè aniversari del teatre. Fabià Puigserver va dirigir <i>La senyoreta Júlia</i> el 1985, una peça molt recordada que estava protagonitzada per Anna Lizaran i Lluís Homar. D’altra banda, fa quinze anys la directora brasilera Christiane Jatahy va estrenar <i>Julia</i>, una versió lliure a partir del text d’August Strindberg, que en el seu moment també va passar pel Temporada Alta. Ara tenim al Lliure de Gràcia <i>Júlia – 15 anys més tard</i>, una relectura i revisió d’aquell muntatge, aquesta vegada amb dos intèrprets catalans. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-11-02/julia-15-anys-mes-tard-al-teatre-lliure-el-temps-passa-i-tot-segueix-igual.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>Júlia – 15 anys més tard</h3><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Adaptació i direcció: Christiane Jatahy (a partir de </span><em style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">La senyoreta Júlia</em><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);"> d’August Strindberg). </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Intèrprets: Moha Amazian i Júlia Genís. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Teatre Lliure de Gràcia. Barcelona. Fins al 15 de novembre.</span></p><p></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-10-26/morning-sun-realisme-amable-i-inofensiu.html Mon, 26 Oct 2026 16:38:45 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-10-26/morning-sun-realisme-amable-i-inofensiu.html Oriol Puig Taulé Míriam Iscla, Anna Güell i Raquel Ferri estan esplèndides en aquest muntatge de Pau Roca sobre el text de Simon Stephens Míriam Iscla, Anna Güell i Raquel Ferri estan esplèndides en aquest muntatge de Pau Roca sobre el text de Simon Stephens Teatro Crítica teatral Actores Cultura Dramaturgos Barcelona Actrices KIKU PIÑOL (VILLAROEL) (EL PAÍS) BABELIA WEB 23/10/2026 TEATRO Raquel Ferri i Míriam Iscla en una escena de l'obra 'Morning Sun' Raquel Ferri i Míriam Iscla en una escena de l'obra 'Morning Sun' <p><a href="https://elpais.com/noticias/edward-hopper/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/edward-hopper/">Edward Hopper</a> és un pintor que agrada a molta gent: figuratiu, elegant i accessible. Els seus quadres mostren figures solitàries que observen el món, des de paisatges urbans o rurals: noctàmbuls en un bar, acomodadores en un cine, dones que esperen… <a href="https://www.lavillarroel.cat/es/ex/morning-sun/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://www.lavillarroel.cat/es/ex/morning-sun/"><i>Morning Sun</i></a> és el títol d’un dels seus quadres més coneguts i també l’obra del dramaturg anglès Simon Stephens, que aquests dies es representa a La Villarroel. Pau Roca dirigeix un trio de grans actrius en un muntatge amable que serà un gran èxit de públic. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-10-26/morning-sun-realisme-amable-i-inofensiu.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3> Morning Sun</h3><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Autoria: Simon Stepens. Traducció: Adriana Nadal. Direcció: Pau Roca. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Repartiment: Míriam Iscla, Anna Güell i Raquel Ferri. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">La Villarroel. Barcelona. Fins al 22 de novembre. </span></p><p></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-10-19/nosaltres-els-sense-nom-el-somni-anarquista.html Mon, 19 Oct 2026 09:59:22 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-10-19/nosaltres-els-sense-nom-el-somni-anarquista.html Oriol Puig Taulé La companyia Mos Maiorum representa una història de lluita i pistolerisme, atemptats fallits contra reis, barricades i esperança basada en les memòries de Joan Garcia Oliver La companyia Mos Maiorum representa una història de lluita i pistolerisme, atemptats fallits contra reis, barricades i esperança basada en les memòries de Joan Garcia Oliver Teatro Crítica Crítica teatral Barcelona Fascismo Elecciones Huelgas Huelgas generales EL PAÍS ‘Nosaltres, els sense nom’ Escena de l'obra al Teatre Tantarantana de Barcelona. Escena de l'obra al Teatre Tantarantana de Barcelona. <p>Vaga general, eleccions, auge del feixisme, tambors de guerra, esquerres dividides... Podríem estar parlant del present, però ens hem de remuntar cent anys. <a href="https://tantarantana.com/production/nosaltres-els-sense-nom-teatre-temporada-26-27/" target="_blank" rel="" title="https://tantarantana.com/production/nosaltres-els-sense-nom-teatre-temporada-26-27/"><i>Nosaltres, els sense nom</i></a><i> </i>és la nova proposta de la companyia <a href="https://www.mosmaiorum.info/" target="_self" rel="" title="https://www.mosmaiorum.info/">Mos Maiorum</a>, que aquesta vegada ha abandonat la tècnica del teatre verbatim (replicar les declaracions de testimonis mitjançant auriculars) per presentar un espectacle sobre l’anarquisme català. Més concretament, sobre <a href="https://elpais.com/cat/2017/11/16/cultura/1510824926_225260.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/cat/2017/11/16/cultura/1510824926_225260.html">Joan Garcia Oliver</a> (1902-1980), figura desconeguda per al gran públic que va viure en primera persona els fets més importants del segle XX. A partir de les seves memòries i amb dramatúrgia de Joan Yago, la peça supera el didactisme d’una classe d’Història per qüestionar-nos si encara és possible la utopia.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-10-19/nosaltres-els-sense-nom-el-somni-anarquista.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-10-05/no-miris-quan-el-monstre-es-de-la-familia.html Mon, 05 Oct 2026 10:26:39 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-10-05/no-miris-quan-el-monstre-es-de-la-familia.html Oriol Puig Taulé El col·lectiu Cultura i Conflicte puja a escena el drama dels desapareguts a Xile en una ficció basada en fets reals El col·lectiu Cultura i Conflicte puja a escena el drama dels desapareguts a Xile en una ficció basada en fets reals Crítica Crítica teatral Teatro Actores Chile Dictadura Crímenes contra humanidad Barcelona Drama SILVIA POCH (EL PAÍS) BABELIA WEB 02/10/2026 TEATRO Escena de l'obra 'No miris'. Escena de l'obra 'No miris'. <p>Cultura i Conflicte és un col·lectiu de creadors que uneix el periodisme amb les arts escèniques mitjançant projectes multidisciplinaris que inclouen espectacles, instal·lacions o pòdcasts. El seu muntatge més celebrat fins ara ha estat <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2021-01-12/el-tnc-da-voz-a-las-victimas-de-las-violaciones-en-bosnia.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2021-01-12/el-tnc-da-voz-a-las-victimas-de-las-violaciones-en-bosnia.html"><i>Encara hi ha algú al bosc</i> </a>(Temporada Alta i TNC, 2020), que mostrava el dur testimoni de diverses dones violades durant la guerra de Bòsnia i que estava format per un muntatge teatral, una exposició i un documental. Aquests dies representen un espectacle que, després de la seva estrena al Grec, fa temporada al Teatre La Biblioteca de Barcelona i posteriorment passarà pel Teatro de la Abadía. <i>No miris</i> és una ficció basada en fets reals, un muntatge que combina el teatre documental i el <i>thriller</i> escènic, i que ens parla de terror, silenci i família. “Si es pot heretar el trauma, també es pot heretar la maldat?”. Aquesta pregunta vertebra una proposta que combina el rigor de la investigació periodística amb l’emoció que permet el llenguatge teatral.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-10-05/no-miris-quan-el-monstre-es-de-la-familia.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/2026-09-26/marc-tarrida-aribau-lart-sense-risc-no-es-art-es-revista.html Sat, 26 Sep 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/2026-09-26/marc-tarrida-aribau-lart-sense-risc-no-es-art-es-revista.html Amparo Pérez L’igualadí estrena temporada a la Sala Petita del TNC amb ‘El Cadell’ i a 3Cat de nou amb el programa ‘Ets i Uts’ L’igualadí estrena temporada a la Sala Petita del TNC amb ‘El Cadell’ i a 3Cat de nou amb el programa ‘Ets i Uts’ Barcelona Teatro Artes escénicas TV3 Televisión Teatro Nacional Cataluña GIANLUCA BATTISTA Marc Tarrida Aribau L'actor i director teatral Marc Tarrida davant del TNC. L'actor i director teatral Marc Tarrida davant del TNC. <p>Arriba puntual. És l’última cita després d’una jornada d’assajos d’<i>El Cadell</i>, l’obra de<a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2025-07-14/el-monstre-de-josep-maria-miro-un-monstre-ve-a-visitar-nos.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/quadern/teatre/2025-07-14/el-monstre-de-josep-maria-miro-un-monstre-ve-a-visitar-nos.html"> Josep Maria Miró </a>que s’estrenarà el pròxim 30 de setembre a la Sala Petita del <a href="https://elpais.com/noticias/tnc-teatro-nacional-cataluna/" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/noticias/tnc-teatro-nacional-cataluna/">TNC</a>. Tot i el cansament, ha tingut el detall de posar-se ‘molt guapo’. <a href="https://www.instagram.com/m_tarrida/" target="_blank" rel="" title="https://www.instagram.com/m_tarrida/">Marc Tarrida Aribau</a> (Barcelona, 28 anys) s’asseu, “anem per feina” i activa el mode actor, si és que a ell se’l pot sintetitzar en aquesta professió.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2026-09-26/marc-tarrida-aribau-lart-sense-risc-no-es-art-es-revista.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-09-12/mabel-olea-ballarina-els-javis-em-recorden-una-mica-la-marta-pazos.html Sat, 12 Sep 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-09-12/mabel-olea-ballarina-els-javis-em-recorden-una-mica-la-marta-pazos.html Oriol Puig Taulé Amant de la contorsió, és la responsable del moviment de ‘L’òpera de tres rals’, que inaugura temporada al Teatre Lliure, i participa en l’esperada pel·lícula ‘La bola negra’ Amant de la contorsió, és la responsable del moviment de ‘L’òpera de tres rals’, que inaugura temporada al Teatre Lliure, i participa en l’esperada pel·lícula ‘La bola negra’ Danza Los Javis Películas Espectáculos Teatre Lliure Festival Grec Cultura GIANLUCA BATTISTA (EL PAÍS) Quadern 13-09-2026 La ballarina Mabel Orea a l'ascensor del Teatre Lliure, on aviat estrena 'Lòpera de tres rals' La ballarina Mabel Orea a l'ascensor del Teatre Lliure, on aviat estrena 'Lòpera de tres rals' <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/ZPPCBABZTNFPRIL4K55LNVHDFM.jpg?auth=a72f12075fb9b8819b70d887d5eebbfe2d4dd7ef04556354c7ac2e502a8e93aa" width="5000" height="3335" alt="La ballarina Mabel Orea a l'ascensor del Teatre Lliure, on aviat estrena 'Lòpera de tres rals'"></img><p>Si l’heu vist alguna vegada, segur que us heu fixat en ella. Mabel Olea (Lleida, 1997) té una imatge fascinant i, alhora, una mica inquietant, a mig camí entre un personatge de pel·lícula coreana de terror i una artista mexicana d’una altra època. Prima, amb uns ulls enormes i una llarga cabellera negra, la coreògrafa i ballarina té una presència escènica incontestable. Gran amant de la contorsió i la dislocació, la Mabel és també un imant de mirades. El juliol passat va estrenar la seva darrera creació al festival Grec (<i>Cut one’s teeth</i>), és la responsable del moviment de <a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-07-03/lopera-de-tres-rals-prometia-un-espectacle-que-no-ofereix.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-07-03/lopera-de-tres-rals-prometia-un-espectacle-que-no-ofereix.html"><i>L’òpera de tres rals</i></a> (que inaugura la temporada del Teatre Lliure) i participa en <a href="https://elpais.com/eps/2026-08-16/los-javis-ya-no-somos-pareja-pero-somos-familia-todo-ha-mejorado.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/eps/2026-08-16/los-javis-ya-no-somos-pareja-pero-somos-familia-todo-ha-mejorado.html"><i>La bola negra</i></a>, l’esperada pel·lícula de Javier Ambrossi i Javier Calvo. Hem conversat amb ella sobre Lleida, dansa, filosofia, humor i Instagram. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-09-12/mabel-olea-ballarina-els-javis-em-recorden-una-mica-la-marta-pazos.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/4OORVXWTCBC3ZNR4N74W2XGBFE.jpg?auth=0578303943a60bffec27d38a00d1c38c2ca5bc0e1d9485f37b2d8d42b4944344" width="5000" height="3335" alt="La ballarina i coreògrafa Mabel Olea"></img><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/R52NETT5WZBNNEFIJY2VKELNAU.jpg?auth=7bec9d6a17e656bde1d7786d514a1e62736b4c3ddb5e48fc193629be36faa09f" width="3307" height="5000" alt="La ballarina i coreògrafa Mabel Olea"></img> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-08-02/eduard-farelo-si-rebes-la-meitat-de-lodi-que-reben-les-meves-filles-hauria-baixat-de-lescenari.html Sun, 02 Aug 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-08-02/eduard-farelo-si-rebes-la-meitat-de-lodi-que-reben-les-meves-filles-hauria-baixat-de-lescenari.html Mar Rocabert Maltas L’actor, pare de les artistes Bad Gyal, Mushkaa i Greta, no amaga que com a família són una mica clan però no volen exposar-se com a tal L’actor, pare de les artistes Bad Gyal, Mushkaa i Greta, no amaga que com a família són una mica clan però no volen exposar-se com a tal Cine Teatro Actores Mushkaa Bad Gyal Música Conciertos Cultura Barcelona Redes sociales Vivienda Feminismo Kike Rincón (EL PAÍS) Eduard Farelo L'actor Eduard Farelo el 27 de juliol amb el mar de fons. L'actor Eduard Farelo el 27 de juliol amb el mar de fons. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/F6QRISD65BFXFBEPN47MOXJRNY.jpg?auth=2fa67ad0af19bb981e824439c106f5d254ca2405046f3393e236d21668875056" width="5000" height="3334" alt="L'actor Eduard Farelo el 27 de juliol amb el mar de fons. "></img><p>Una molèstia al queixal l’ha fet córrer al dentista just abans de començar les vacances. No vol que això li esguerri el període de descans, al qual li costa entrar perquè sempre necessita molta activitat. Per això <a href="https://elpais.com/cat/2020/01/09/cultura/1578566613_491374.htm" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/cat/2020/01/09/cultura/1578566613_491374.htm">Eduard Farelo </a>(Barcelona, 1970) ha anat a <a href="https://elpais.com/cat/2020/08/23/catalunya/1598200883_543270.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/cat/2020/08/23/catalunya/1598200883_543270.html">Vilassar de Mar</a>, el poble on ha viscut més de vint anys i on encara hi té alguns vincles, però cada cop més records que vivències. Va anar a parar a aquest racó del Maresme quan es va trobar amb cinc fills en un pis petit de Sarrià. Li va costar molt deixar la ciutat, explica. Segurament per això fa un any i mig que torna a viure a Barcelona, una decisió que va prendre un cop els fills van volar del niu. En parla orgullós, de tots cinc. <a href="https://elpais.com/quadern/musica/2024-10-24/bad-gyal-la-princesa-del-poble.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/quadern/musica/2024-10-24/bad-gyal-la-princesa-del-poble.html">Des de la més famosa Alba</a> (Bad Gyal) a <a href="https://elpais.com/quadern/musica/2025-03-04/la-nova-mushkaa-te-un-sol-propi.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/quadern/musica/2025-03-04/la-nova-mushkaa-te-un-sol-propi.html">l’Irma (Mushkaa</a>) i també la<a href="https://www.instagram.com/greta_______greta/" target="_blank" rel="" title="https://www.instagram.com/greta_______greta/"> Greta</a>, amb un projecte de música incipient que troba “preciós”. Però també parla amb devoció de la Paula i el Bruno i de la seva dona, l’Eva. Tots junts formen el clan Farelo Solé. Fugen de l’exposició pública com a tal, però la singularitat i unió d’aquesta família del món cultural català de vegades passa per damunt de la seva voluntat.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-08-02/eduard-farelo-si-rebes-la-meitat-de-lodi-que-reben-les-meves-filles-hauria-baixat-de-lescenari.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/3ISNLFPZEBGURFEA76KCSUHC4M.jpg?auth=8f39a5d0ffb8023fa65043e9daeb3cc7786b98d7df69efc7890eb3d701053b4e" width="5000" height="3334" alt="Fa un any i mig que Eduard Farelo ha tornat a viure a Barcelona, on ara també viuen les seves filles. "></img> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-07-20/factory-somni-duna-nit-destiu-les-festes-lisergiques-dandy-warhol.html Mon, 20 Jul 2026 09:51:00 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-07-20/factory-somni-duna-nit-destiu-les-festes-lisergiques-dandy-warhol.html Oriol Puig Taulé Àlex Rigola ajunta la comèdia estiuenca de William Shakespeare amb el món de l’estudi The Factory. Tot i l’estranyesa de l’invent, la cosa funciona, i molt Àlex Rigola ajunta la comèdia estiuenca de William Shakespeare amb el món de l’estudi The Factory. Tot i l’estranyesa de l’invent, la cosa funciona, i molt Teatro Andy Warhol Cultura Àlex Rigola Crítica teatral Actores Actrices Barcelona EL PAÍS ‘FACTORY (Somni d’una nit d’estiu)’ Una escena de l'obra 'Factory' al Heartbreak Hotel Una escena de l'obra 'Factory' al Heartbreak Hotel <p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-06-28/50-anys-del-grec-el-big-bang-del-teatre-catala.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-06-28/50-anys-del-grec-el-big-bang-del-teatre-catala.html">Un festival com el Grec</a> té tot el sentit del món quan ens regala propostes que serien impossibles de veure en altres circumstàncies. Ja sigui portar des de Berlín el caríssim <i>Ophelia’s got talent</i> de Florentina Holzinger, o produir un muntatge amb dotze intèrprets al diminut Heartbreak Hotel. En la seva breu història, <a href="https://elpais.com/babelia/2024-09-27/glengarry-glen-ross-trabajo-testosterona-y-capitalismo.html" rel=""><i>Glengarry Glen Ross</i></a> havia estat fins ara el més gran que havíem vist en aquesta sala. Ara s’acaba de redoblar l’aposta: a <i>FACTORY (Somni d’una nit d’estiu)</i> apareixen dotze intèrprets en escena. <a href="https://elpais.com/noticias/alex-rigola/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/alex-rigola/">Àlex Rigola</a> ajunta la comèdia estiuenca de William Shakespeare amb el món d’Andy Warhol i The Factory, l’estudi que es va convertir en el símbol de tota una època. Els assistents de l’artista produïen serigrafies sense parar, Warhol capturava instantànies amb la seva Polaroid, Paul Morrissey filmava durant hores el bellíssim Joe Dallessandro i la Velvet Underground rondava per allà. La cosa, òbviament, va durar poc i no va trigar gens a idealitzar-se. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-07-20/factory-somni-duna-nit-destiu-les-festes-lisergiques-dandy-warhol.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>FACTORY (Somni d’una nit d’estiu)</h3><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Adaptació, direcció i il·luminació: Àlex Rigola. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Intèrprets: Muntsa Alcañiz, Nil Cardoner, Elisabet Casanovas, Biel Duran, Oriol Genís, Roger Julià, David Menéndez “Boye”, Jordi Oriol, Francesca Piñón, Jordi Rico, Toni Sevilla i Lluís Villanueva. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Heartbreak Hotel. Barcelona. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Fins al 31 de juliol</span></p><p></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-07-19/angels-gonyalons-les-xarxes-socials-nestan-plenes-de-dorians-grays.html Sun, 19 Jul 2026 03:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-07-19/angels-gonyalons-les-xarxes-socials-nestan-plenes-de-dorians-grays.html Toni Polo Bettonica L’actriu dona vida als diversos personatges de l’obra d’Oscar Wilde, que està omplint el Romea en un dels èxits del present festival Grec L’actriu dona vida als diversos personatges de l’obra d’Oscar Wilde, que està omplint el Romea en un dels èxits del present festival Grec Angels Gonyalons Actrices Teatro Barcelona Oscar Wilde Dramaturgos Carles Ribas Àngels Gonyalons Àngels Gonyalons, aquest dijous al pati de butaques del Romea. Àngels Gonyalons, aquest dijous al pati de butaques del Romea. <p>Amb una bata de seda, un vestit d’home i quilos d’elegància a sobre, Àngels Gonyalons (Barcelona, 62 anys) és el bell Dorian Gray. I és, també, el manipulador Lord Henry, és el pintor Basyl Hayward, és l’actriu Cybil Vane... Aquest dimecres el Romea, ple de gom a gom, els va acomiadar (a tots: Basyl, Lord Henry, Dorian… però també Leos Quintet, els actors Jordi Vidal, Paul Oliver i Pol Blancafort, Montse Colomé, creadora del moviment, i la resta de l’equip, capitanejat per Marc Rosich, que ha adaptat i dirigeix l’obra d’Oscar Wilde, i Jordi Cornudella, autor de la música) dempeus i amb una llarga ovació. <a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-07-13/el-retrat-de-dorian-gray-joventut-i-bellesa-desig-i-mort-en-un-dels-exits-del-grec.html" rel=""><i>El retrat de Dorian Gray</i> està sent un dels èxits</a> d’aquest Grec.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-07-19/angels-gonyalons-les-xarxes-socials-nestan-plenes-de-dorians-grays.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-07-13/el-retrat-de-dorian-gray-joventut-i-bellesa-desig-i-mort-en-un-dels-exits-del-grec.html Mon, 13 Jul 2026 10:13:18 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-07-13/el-retrat-de-dorian-gray-joventut-i-bellesa-desig-i-mort-en-un-dels-exits-del-grec.html Oriol Puig Taulé La immoralitat, el desig i la mirada de l’obra de Wilde es materialitzen al muntatge de Marc Rosich que protagonitza Àngels Gonyalons La immoralitat, el desig i la mirada de l’obra de Wilde es materialitzen al muntatge de Marc Rosich que protagonitza Àngels Gonyalons Teatro Barcelona Angels Gonyalons Actrices Oscar Wilde Festival Grec Cultura Actores Cataluña DAVID RUANO (EL PAÍS) BABELIA 11/07/2026 TEATRO Escena de l'obra 'El retrat de Dorian Gray Escena de l'obra 'El retrat de Dorian Gray <p>Les coincidències, de vegades, poden ser molt felices. Fa poc que s’ha publicat una nova edició de <i>The picture of Dorian Gray</i>, amb una esplèndida traducció al català de Yannick Garcia i un pròleg, de regal, signat pel cineasta Albert Serra. El volum vol reparar les traduccions esbiaixades i censurades que havíem pogut llegir fins ara, on totes les referències sexuals i homoeròtiques del text s’havien rebaixat o, directament, eliminat. Per si això fos poc, al Teatre Romea s’acaba d’estrenar un muntatge que té tots els números de convertir-se en un dels èxits d’aquest Festival Grec, almenys del que es manifesta durant tot el mes pels teatres de la ciutat. Marc Rosich (que ha tingut uns mesos molt moguts, després de traduir <a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-07-03/lopera-de-tres-rals-prometia-un-espectacle-que-no-ofereix.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-07-03/lopera-de-tres-rals-prometia-un-espectacle-que-no-ofereix.html"><i>L’òpera de tres rals</i></a>) adapta i dirigeix una de les novel·les més conegudes d’Oscar Wilde. I la converteix en un espectacle perquè s’hi llueixi Àngels Gonyalons, que ja fa temps que està vivint un moment molt dolç en la seva carrera (amb èxits com <i>L’alegria que passa</i>, <i>Dones de ràdio </i>o<i> La corona d’espines</i>). Aquest no és exactament un <i>one-woman-show</i>, perquè Gonyalons està molt ben acompanyada en escena pel quintet de corda Leos Quintet i els actors-cantants Pol Blancafort, Pau Oliver i Jordi Vidal. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-07-13/el-retrat-de-dorian-gray-joventut-i-bellesa-desig-i-mort-en-un-dels-exits-del-grec.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>El retrat de Dorian Gray</h3><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Dramatúrgia i direcció escènica: Marc Rosich. Composició i direcció musical: Jordi Cornudella. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Intèrprets: Àngels Gonyalons, Pau Oliver, Pol Blancafort i Jordi Vidal. Músics: Leos Quintet.</span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Teatre Romea. Barcelona. Fins al 2 d’agost. </span></p><p></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-07-09/rosa-boladeras-tinc-dues-vocacions-molt-fortes-la-politica-i-el-teatre.html Thu, 09 Jul 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-07-09/rosa-boladeras-tinc-dues-vocacions-molt-fortes-la-politica-i-el-teatre.html Andreu Gomila Després d’uns anys de regidora a Terrassa, l’actriu ha tornat a l’escenari amb ‘Tinc un bosc al cervell’, per la qual ha rebut el premi Memorial Margarida Xirgu Després d’uns anys de regidora a Terrassa, l’actriu ha tornat a l’escenari amb ‘Tinc un bosc al cervell’, per la qual ha rebut el premi Memorial Margarida Xirgu Actrices Teatro Dramaturgos Terrassa Premios Barcelona Actores Cultura GIANLUCA BATTISTA P8 QUADERN 12-07-2026 L'actriu Rosa Boladeras a la Sala Beckett L'actriu Rosa Boladeras a la Sala Beckett <p>El 2019, Rosa Boladeras (Terrassa, 53 anys) va entrar a la política municipal com a regidora del partit de Jordi Ballart. En els últims mesos ha fet una passa al costat i ha tornat de ple al teatre, amb <a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-02-09/tallar-se-un-peu-amb-una-motoserra-la-menstruacio-tambe-es-cancellacio.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-02-09/tallar-se-un-peu-amb-una-motoserra-la-menstruacio-tambe-es-cancellacio.html"><i>Tallar-se el peu amb una motoserra</i></a>, de Bàrbara Mestanza, i <a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-04-27/rosa-boladeras-es-la-mare-de-tots-a-lespectacle-tinc-un-bosc-al-cervell.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-04-27/rosa-boladeras-es-la-mare-de-tots-a-lespectacle-tinc-un-bosc-al-cervell.html"><i>Tinc un bosc al cervell</i></a>, de Guadalupe Sáez, per la qual el pròxim 20 de juliol rebrà el premi Memorial Margarida Xirgu, que organitzen conjuntament la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya i la revista digital <a href="https://www.nuvol.com/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://www.nuvol.com/"><i>Núvol</i></a>. És una apassionada de la cultura que ha estat capaç d’enfangar-s’hi des del costat públic. Però el que portes a dins t’estira molt...</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-07-09/rosa-boladeras-tinc-dues-vocacions-molt-fortes-la-politica-i-el-teatre.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-07-03/lopera-de-tres-rals-prometia-un-espectacle-que-no-ofereix.html Fri, 03 Jul 2026 14:35:21 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-07-03/lopera-de-tres-rals-prometia-un-espectacle-que-no-ofereix.html Oriol Puig Taulé El muntatge de Marta Pazos del text de Bertolt Brecht amb música de Kurt Weill va inaugurar la 50a edició del Festival Grec El muntatge de Marta Pazos del text de Bertolt Brecht amb música de Kurt Weill va inaugurar la 50a edició del Festival Grec Teatro Bertolt Brecht Festival Grec Actores Ópera Barcelona Crítica teatral Música ALICE BRAZZIT BABELIA 04/07/2026 TEATRO Escena de 'L'Òpera de tres rals' Escena de 'L'Òpera de tres rals' <p>Hi havia expectació per veure què ha fet <a href="https://elpais.com/quadern/musica/2026-06-09/mozart-en-clau-camp-les-noces-de-figaro-de-marta-pazos-no-rutllen-al-liceu.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/musica/2026-06-09/mozart-en-clau-camp-les-noces-de-figaro-de-marta-pazos-no-rutllen-al-liceu.html">Marta Pazos</a> amb <i>L’òpera de tres rals</i>, un dels textos més coneguts de Bertolt Brecht (en col·laboració amb Elisabeth Hauptmann), amb música de Kurt Weill. En un pròleg inicial, Pazos ens promet un espectacle que, ai, no ens acaba oferint. Que l’actriu Marta Bernal, cabaretera icònica (meitat de Las Glorias Cabareteras) i taquillera històrica de la Sala Beckett es converteixi en la directora gallega (xandall groc i perruca blava) i aparegui entre el públic, és una de les millors idees del muntatge. Això és el més revolucionari que veurem aquest <a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-06-28/50-anys-del-grec-el-big-bang-del-teatre-catala.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-06-28/50-anys-del-grec-el-big-bang-del-teatre-catala.html">Grec</a>. A més, Bernal pronuncia una veritat com un temple: Bertolt Brecht i Lita Claver, La Maña, són la mateixa cosa. Tot seguit, comença l’espectacle. L’acudit de trencar la quarta paret (físicament) funcionaria si la proposta jugués en la lliga de la interacció amb el públic, cosa que no passa de cap manera. Però anem a pams. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-07-03/lopera-de-tres-rals-prometia-un-espectacle-que-no-ofereix.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>L’òpera de tres rals </h3><p><span style="color: windowtext; background-color: transparent;">Text: Bertolt Brecht (amb la col·laboració d’Elisabeth Hauptmann). Música: Kurt Weill. Direcció escènica: Marta Pazos. Direcció musical: Dani Espasa. Traducció: Marc Rosich.</span></p><p><span style="color: windowtext; background-color: transparent;">Intèrprets: Nao Albet, Roc Bernadí, Marta Bernal, Arnau Boces, Pablo Capuz, Marc Domingo, Joan Esteve, Eduard Farelo, Clara Mingueza, Miriam Moukhles, Biel Rossell i Júlia Truyol.</span></p><p><span style="color: windowtext; background-color: transparent;">Al Teatre Lliure a partir del 17 de setembre.</span></p><p></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-07-02/10-recomanacions-esceniques-dins-i-fora-del-teatre.html Thu, 02 Jul 2026 07:54:15 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-07-02/10-recomanacions-esceniques-dins-i-fora-del-teatre.html Oriol Puig Taulé Barcelona bull d’activitat durant tot el juliol, gràcies al Festival Grec, i els mesos més calorosos Catalunya s’omple de festivals, com el Dansàneu o el FASTT Barcelona bull d’activitat durant tot el juliol, gràcies al Festival Grec, i els mesos més calorosos Catalunya s’omple de festivals, com el Dansàneu o el FASTT Teatro Verano Cataluña Cultura Barcelona Festival Grec Actores David Ruano Recomanacions teatre Imatge promocional d'“El retrat de Dorian Gray”, dirigida por Marc Rosich i interpretada per Àngels Gonyalons Imatge promocional d'“El retrat de Dorian Gray”, dirigida por Marc Rosich i interpretada per Àngels Gonyalons <p>L’estiu no és només l’època dels festivals de música en paratges idíl·lics, molts d’ells vinculats a poblacions amb segones residències de barcelonins. La capital catalana bull d’<a href="https://elpais.com/quadern/teatre/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/teatre/">activitat escènica</a> durant tot el juliol, gràcies a un <a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-06-28/50-anys-del-grec-el-big-bang-del-teatre-catala.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-06-28/50-anys-del-grec-el-big-bang-del-teatre-catala.html">Festival Grec que enguany celebra la 50a edició</a>. Durant els mesos més calorosos trobareu festivals de tota mena i mida per tot Catalunya, des de l’Alt Empordà fins al Baix Ebre, passant per les valls d’Àneu. Vet aquí una petita selecció de propostes. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-07-02/10-recomanacions-esceniques-dins-i-fora-del-teatre.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-06-28/rosalia-el-ballet-necessita-bitllets-de-cent.html Sun, 28 Jun 2026 03:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-06-28/rosalia-el-ballet-necessita-bitllets-de-cent.html Marina Pintor La dansa clàssica experimenta una revifada de popularitat, però, arreu del món, els ballarins pateixen precarietat La dansa clàssica experimenta una revifada de popularitat, però, arreu del món, els ballarins pateixen precarietat Danza Ballet Bailarines Rosalía Timothée Chalamet Ópera Cultura LIVE NATION directo "Després d’afegir unes gotetes d’El llac dels cignes al seu àlbum Lux, va preparar una coreografia basada en aquest ballet icònic" "Després d’afegir unes gotetes d’El llac dels cignes al seu àlbum Lux, va preparar una coreografia basada en aquest ballet icònic" <p>Fa pocs mesos, durant la campanya per un Oscar que finalment no va guanyar, Timothée Chalamet va dir, amb un aire d’arrogància sincera, <a href="https://elpais.com/cultura/2026-03-10/querido-timothee-la-opera-no-necesita-que-la-mantengan-con-vida.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/cultura/2026-03-10/querido-timothee-la-opera-no-necesita-que-la-mantengan-con-vida.html">que l’òpera i el ballet són formes d’art que ja no importen a ningú</a>, i que per això prefereix treballar en el món del cinema. L’actor té coneixement de causa: en tant que net, fill i germà de ballarines, devia entendre ben aviat que la fama i la fortuna les hauria de buscar en un altre lloc.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-06-28/rosalia-el-ballet-necessita-bitllets-de-cent.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-06-28/50-anys-del-grec-el-big-bang-del-teatre-catala.html Sun, 28 Jun 2026 03:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-06-28/50-anys-del-grec-el-big-bang-del-teatre-catala.html Jacinto Antón El tret de sortida dilluns de l’edició que commemora mig segle del festival convida a reflexionar sobre el seu llegat, el seu present i el seu futur El tret de sortida dilluns de l’edició que commemora mig segle del festival convida a reflexionar sobre el seu llegat, el seu present i el seu futur Teatro Festival Grec Espectáculos Barcelona Cultura Teatre Lliure Mario Gas Lluis Pasqual Comediants / MAE QUADERN 28-06-2026 GREC L’espectacle Plou i fa sol de Comediants, el 17 d’agost de 1976, durant la primera edició del Grec L’espectacle Plou i fa sol de Comediants, el 17 d’agost de 1976, durant la primera edició del Grec <p>Abocar-se al programa del famós <a href="https://elpais.com/noticias/grec-festival-verano-barcelona/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/grec-festival-verano-barcelona/">Grec</a> de 1976 ―i recordar, els que el vam viure, què va ser aquella cita― és submergir-se en un maelstrom, un gran remolí, de noms i emocions. Es desplega davant dels ulls i la memòria un magma sorprenent en què es concentren, mesclats i barrejats, els creadors i els artistes que els anys següents, i molts fins al dia d’avui, integrarien bona part d’una autèntica edat d’or del teatre català. En aquest sentit, podem dir que el Grec 76, de l’1 de juliol al 6 de setembre d’aquell any, llançat per l’Assemblea d’Actors i Directors, va ser una mena de Big Bang en què, com a la teoria cosmològica de l’origen de l’univers, la matèria, l’espai i el temps artístics, comprimits en aquell excepcional moment del despuntar de la democràcia, farcit d’ànsies de llibertat, col·lectiva i individual, i d’un afany creatiu d’un ímpetu impressionant, van esclatar i provocar una imparable onada de xoc. D’aquell ou còsmic original van sorgir les estrelles, els planetes i els asteroides d’un panorama teatral que es va expandir i va ocupar nous territoris, tot donant origen a fenòmens inesperats. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-06-28/50-anys-del-grec-el-big-bang-del-teatre-catala.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/Y6VA4P3K65BQ7EAMCJQG5V4SHA.jpg?auth=a7fbe3ca36f45759bab043e9bbfc31b96fae854b25f1a396e126cb0177396cc1" width="4400" height="2935" alt="La directora Leticia Martín als jardins del Grec"></img> https://elpais.com/quadern/2026-06-21/qui-dirigeix-la-cultura-catalana.html Sun, 21 Jun 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/2026-06-21/qui-dirigeix-la-cultura-catalana.html Carlota Rubio Nous directors artístics obren horitzons per a equipaments com teatres i museus, i plantegen qüestions sobre transparència en l’administració Nous directors artístics obren horitzons per a equipaments com teatres i museus, i plantegen qüestions sobre transparència en l’administració Política cultural Museos Teatro Cultura Cataluña Directores teatro EL PAÍS (EL PAÍS) CARAS QUADERN QUI DIRIGEIX LA CULTURA 20260621 D'esquerra a dreta i de dalta a baix, els directors María José Cifuentes del Mercat de les Flors, Valentín Roma del Macba, Elena Juncosa del MNAT, Lluís Nacenta del DHub, Josep Maria Metres del TNC, Lídia Fàbregas del Museu Episcopal de Vic, Rosario Peiró del Museu Picasso; i els edificis del TNC, el Macba, la Fundació Miró i el DHub. D'esquerra a dreta i de dalta a baix, els directors María José Cifuentes del Mercat de les Flors, Valentín Roma del Macba, Elena Juncosa del MNAT, Lluís Nacenta del DHub, Josep Maria Metres del TNC, Lídia Fàbregas del Museu Episcopal de Vic, Rosario Peiró del Museu Picasso; i els edificis del TNC, el Macba, la Fundació Miró i el DHub. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/2EEGRENYGNDZHL6GAA6J7KUGYA.jpg?auth=007c621ee854bfde51ada69153368abcbe4e2029c549feb6424f8184e9e90b3a" width="2400" height="1600" alt="D'esquerra a dreta i de dalta a baix, els directors María José Cifuentes del Mercat de les Flors, Valentín Roma del Macba, Elena Juncosa del MNAT, Lluís Nacenta del DHub, Josep Maria Metres del TNC, Lídia Fàbregas del Museu Episcopal de Vic, Rosario Peiró del Museu Picasso; i els edificis del TNC, el Macba, la Fundació Miró i el DHub."></img><p>La cultura és el resultat d’una proposta artística combinada amb giragonses administratives infinites que l’escanyen i la fan possible alhora. Ho hem vist les últimes setmanes: la institucionalització, que havia de resoldre problemes del sector cultural, desperta més desconfiança que mai. Hem sabut fa poc que <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-06-18/josep-maria-mestres-sera-el-nuevo-director-del-teatre-nacional-de-catalunya.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-06-18/josep-maria-mestres-sera-el-nuevo-director-del-teatre-nacional-de-catalunya.html">Josep Maria Mestres serà el nou director artístic del TNC</a> i <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-06-10/valentin-roma-vuelve-como-director-al-macba.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-06-10/valentin-roma-vuelve-como-director-al-macba.html">Valentín Roma del Macba</a>; durant els darrers mesos, <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-02-23/el-gestor-cultural-lluis-nacenta-sera-el-nuevo-director-del-museu-del-disseny-de-barcelona.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-02-23/el-gestor-cultural-lluis-nacenta-sera-el-nuevo-director-del-museu-del-disseny-de-barcelona.html">Lluís Nacenta ha entrat al DHub</a>, Rosario Peiró al Museu Picasso, Isabel Graupera al Museu Etnològic, Mònica Borrell al d’Arqueologia de Catalunya, <a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-08/maria-jose-cifuentes-directora-del-mercat-de-les-flors-estar-un-temps-sense-seu-es-una-oportunitat-per-creixer.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-08/maria-jose-cifuentes-directora-del-mercat-de-les-flors-estar-un-temps-sense-seu-es-una-oportunitat-per-creixer.html">M</a><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-08/maria-jose-cifuentes-directora-del-mercat-de-les-flors-estar-un-temps-sense-seu-es-una-oportunitat-per-creixer.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-08/maria-jose-cifuentes-directora-del-mercat-de-les-flors-estar-un-temps-sense-seu-es-una-oportunitat-per-creixer.html">aria José Cifuentes</a> al Mercat de les Flors, Elena Juncosa al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Lídia Fàbregas al Museu Episcopal de Vic, Carme Clusellas continuarà al capdavant del Museu de Girona…; abans de l’agost sabrem qui hi haurà al capdavant de la <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-02-25/marko-daniel-dejara-en-junio-la-direccion-de-la-fundacion-miro.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-02-25/marko-daniel-dejara-en-junio-la-direccion-de-la-fundacion-miro.html">Fundació Miró</a>, La Virreina i La Capella. Els concursos, per la seva naturalesa, no són notícia, però a banda de la coincidència temporal, que ens permet dibuixar un nou mapa dels equipaments culturals catalans, alguns han arribat envoltats de sospita.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2026-06-21/qui-dirigeix-la-cultura-catalana.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-06-08/contra-antigona-una-oportunitat-perduda.html Mon, 08 Jun 2026 08:13:07 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-06-08/contra-antigona-una-oportunitat-perduda.html Oriol Puig Taulé Després de ‘Casting Lear’, Andrea Jiménez pretén desmuntar la icona d’Antígona com la gran heroïna i reflexionar si ella no va ser també una mica tirana Després de ‘Casting Lear’, Andrea Jiménez pretén desmuntar la icona d’Antígona com la gran heroïna i reflexionar si ella no va ser també una mica tirana Teatro Sófocles Actores Teatre Lliure Dramaturgos Actrices Cultura Barcelona MARTA MAS GIRONES (Teatre Lliure) (EL PAÍS) ‘Contra Antígona’ Escena de l'obra 'Contra Antígona' Escena de l'obra 'Contra Antígona' <p>Encara que no totes les crítiques van ser entusiastes, <a href="https://elpais.com/babelia/2024-04-19/casting-lear-poco-mas-que-un-experimento-teatral.html" rel=""><i><u>Casting Lear</u></i></a> es va convertir en un dels espectacles-esdeveniment de la temporada passada a Barcelona. El muntatge d’Andrea Jiménez es va poder veure a l’Espai Lliure i va ser un petit fenomen, gràcies al boca-orella dels més aficionats al teatre, tant en la seva etapa barcelonina com en els bolos que va fer per Catalunya. Hi havia moltes ganes, per tant, de veure <i>Contra Antígona</i>: teníem curiositat per saber si la nova proposta de Jiménez aconseguiria connectar de la mateixa manera amb tota mena de públics. I vam sortir de l’estrena una mica desinflats, la veritat. <i>Contra Antígona</i> parteix d’una bona idea i un dispositiu original per acabar desaprofitant-los tots dos, en un muntatge de to força escolar. El “contra” del títol encara l’estem buscant, per cert. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-06-08/contra-antigona-una-oportunitat-perduda.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>Contra Antígona </h3><p><span style="color: windowtext; background-color: transparent;">Idea i direcció: Andrea Jiménez. Dramatúrgia: Andrea Jiménez i Victoria Szpunberg. </span></p><p><span style="color: windowtext; background-color: transparent;">Teatre Lliure. Barcelona. Fins al 21 de juny. </span></p><p></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-06-01/dinamarca-alguna-cosa-esta-podrida-en-el-teatre.html Mon, 01 Jun 2026 08:16:05 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-06-01/dinamarca-alguna-cosa-esta-podrida-en-el-teatre.html Oriol Puig Taulé L’obra de Lluïsa Cunillé portada a escena amb una aposta arriscadíssima d’Albert Arribas és una col·laboració extraordinària, allunyada d’altres espectacles semblants i intercanviables entre si L’obra de Lluïsa Cunillé portada a escena amb una aposta arriscadíssima d’Albert Arribas és una col·laboració extraordinària, allunyada d’altres espectacles semblants i intercanviables entre si Teatro Actores Lluïsa Cunillé Dramaturgos Cultura Crítica teatral Barcelona MIKE BREHENY (Sala Beckett) (EL PAÍS) ‘Dinamarca’ teatre Una escena de l'obra 'Dinamarca' Una escena de l'obra 'Dinamarca' <p>La unió de la dramaturga <a href="https://elpais.com/noticias/lluisa-cunille/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/lluisa-cunille/">Lluïsa Cunillé</a> i el director Albert Arribas ofereix uns fruits extraordinaris. Plantes al·lucinògenes a <i>El jardí</i>, cans pasolinians a <a href="https://elpais.com/quadern/2023-12-27/el-gos-el-millor-amic-de-lhome.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/2023-12-27/el-gos-el-millor-amic-de-lhome.html"><i>El gos</i></a>, teatres municipals i absurds en <a href="https://elpais.com/quadern/2024-01-16/al-contrari-ulleres-perruques-i-precarietat.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/2024-01-16/al-contrari-ulleres-perruques-i-precarietat.html"><i>Al contrari!</i></a>. Ara tornen a coincidir a <i>Dinamarca</i> (l’obra, no el país) a la Sala Beckett, mitjançant un duel interpretatiu de primer nivell entre Pere Arquillué i Imma Colomer. Una mare i un fill conviuen en una casa (o una idea de casa) a Copenhaguen, com si a <a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2024-10-13/repoquer-de-hamlets-i-una-calavera.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/teatre/2024-10-13/repoquer-de-hamlets-i-una-calavera.html"><i>Hamlet</i></a> no hagués mort l’apuntador i tot. Cunillé parteix de Shakespeare per crear un univers que fa pudor de resclosit i on tot es representa: des de la relació entre una mare i un fill fins al gemec de la nevera. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-06-01/dinamarca-alguna-cosa-esta-podrida-en-el-teatre.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>Dinamarca</h3><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Text: Lluïsa Cunillé. Direcció: Albert Arribas. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Repartiment: Pere Arquillué i Imma Colomer. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Sala Beckett. Barcelona. Fins al 14 de juny. </span></p><p></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-25/el-firmament-dotze-dones-amb-una-mica-de-pietat.html Mon, 25 May 2026 08:07:02 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-25/el-firmament-dotze-dones-amb-una-mica-de-pietat.html Oriol Puig Taulé Una acusada, un jurat femení i un difícil dictamen. L’encertada adaptació de Gara Roda de l’obra de Lucy Kirwood la trasllada a la Catalunya rural del segle XVIII Una acusada, un jurat femení i un difícil dictamen. L’encertada adaptació de Gara Roda de l’obra de Lucy Kirwood la trasllada a la Catalunya rural del segle XVIII Teatro Crítica teatral Estrenos teatro Actores Dramaturgos Cultura Cataluña DAVID RUANO (TNC) (EL PAÍS) ‘El firmament’ Escena de l'obra 'El firmament' Escena de l'obra 'El firmament' <p>Els misteris de la programació teatral tenen aquestes coses: fa quatre dies gairebé no sabíem qui era Lucy Kirkwood, i aquesta temporada hem pogut veure dues obres seves. Després de l’èxit d’<a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-16/els-fills-energia-nuclear-no-gracies.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-16/els-fills-energia-nuclear-no-gracies.html"><i>Els fills</i></a>, ara tenim en cartell <i>El firmament</i> (<i>The Welkin</i>), amb traducció i direcció de Gara Roda. Kirkwood situa l’acció al Regne d’East Anglia, el 1759: la directora firma una encertada adaptació que la trasllada a la Catalunya rural de la mateixa època. El muntatge es podria resumir com “l’obra amb tretze actrius a escena”. Des de <a href="https://elpais.com/babelia/2023-10-06/la-placa-del-diamant-todos-somos-colometa.html" rel=""><i>La plaça del Diamant</i></a> que no vèiem una cosa semblant, i el repartiment combina amb encert noms coneguts amb d’altres per descobrir. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-25/el-firmament-dotze-dones-amb-una-mica-de-pietat.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>El firmament</h3><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Text: Lucy Kirkwood. Direcció, traducció i adaptació: Gara Roda. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona. Fins al 14 de juny. </span></p><p></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-18/lautora-al-teatre-lliure-el-sistema-sempre-guanya.html Mon, 18 May 2026 08:20:35 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-18/lautora-al-teatre-lliure-el-sistema-sempre-guanya.html Oriol Puig Taulé Anna Serrano dirigeix el muntatge basat en l’obra de la britànica Ella Hickson, un qüestionament del llenguatge teatral que arriba tard Anna Serrano dirigeix el muntatge basat en l’obra de la britànica Ella Hickson, un qüestionament del llenguatge teatral que arriba tard Crítica Teatro Teatre Lliure Feminismo Capitalismo Machismo Actores Londres Artes escénicas MARTA MAS GIRONES (TEATRE LLIURE) (EL PAÍS) BABELIA WEB 16/05/2026 TEATRO Escena de l'obra 'L'autora', al Teatre Lliure. Escena de l'obra 'L'autora', al Teatre Lliure. <p>La dramaturga britànica Ella Hickson va estrenar <i>The Writer</i> a l’Almeida londinenc el 2018. Vivim en uns temps tan accelerats que ara, quan se n’acaba d’estrenar la <a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-16/julio-manrique-director-del-teatre-lliure-el-50e-aniversari-ha-de-ser-una-celebracio-no-un-exorcisme.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-16/julio-manrique-director-del-teatre-lliure-el-50e-aniversari-ha-de-ser-una-celebracio-no-un-exorcisme.html">versió catalana al Lliure </a>(traducció de Carlota Subirós), el text ja ens sembla antiquat. Anna Serrano dirigeix amb mà ferma un muntatge que segueix fil per randa les acotacions de l’autora: es tracta de qüestionar i posar en crisi el propi llenguatge teatral, les seves convencions i els seus llocs comuns. Tant en la forma com en el contingut. Hickson construeix uns personatges tan arquetípics que semblen un acudit: la jove autora que vol canviar el món, el director (que a estones sembla productor) pragmàtic i conservador, el xicot pusil·lànime i calçasses… <i>L’autora</i> és un interessant dispositiu teatral que acaba caient en les seves pròpies trampes: la primera part de la peça resulta estimulant, mentre que en la segona la cosa es desinfla dramàticament.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-18/lautora-al-teatre-lliure-el-sistema-sempre-guanya.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>L’autora</h3>Text: Ella Hickson. Traducció: Carlota Subirós. Direcció: Anna Serrano. Intèrprets: Javier Beltrán, Nausicaa Bonnín, Ravina Raventós i David Selvas (amb la partipació d’Agnès Balfegó i Amada Bokesa). Teatre Lliure. Barcelona. Fins al 7 de juny. https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-14/judit-martin-actriu-el-meu-somni-es-treballar-amb-albert-serra.html Thu, 14 May 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-14/judit-martin-actriu-el-meu-somni-es-treballar-amb-albert-serra.html Oriol Puig Taulé Forjada en els circuits més alternatius de la comèdia, viu un moment dolç al teatre i la televisió; ara s’estrena al cinema protagonitzant ‘Pizza movies’ Forjada en els circuits més alternatius de la comèdia, viu un moment dolç al teatre i la televisió; ara s’estrena al cinema protagonitzant ‘Pizza movies’ Actrices Televisión Teatro Cine Películas Albert Serra Cultura GIANLUCA BATTISTA Judit Martín, actriu L'actriu Judit Martín al Raval L'actriu Judit Martín al Raval <p>El que diré a continuació és un tòpic com una casa de pagès, però no per això resulta menys cert. <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2024-08-13/judit-martin-a-los-que-hacemos-improvisacion-se-nos-considera-la-basura-de-la-comedia.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2024-08-13/judit-martin-a-los-que-hacemos-improvisacion-se-nos-considera-la-basura-de-la-comedia.html">Judit Martín</a> (l’Hospitalet de Llobregat, 1976) és una actriu que no necessita presentació. Llicenciada en Belles Arts i forjada en el teatre d’improvisació i en els circuits més alternatius de la comèdia, actualment és una cara coneguda pel gran públic, sobretot gràcies a les seves intervencions televisives a <i>Està passant</i>. Tot el que ha fet l’actriu fins ara, des de treballar amb Pallapupas als hospitals fins al teatre d’improvisació o els espectacles amb la seva companyia Dejabugo, ha portat Judit Martín fins a un present molt dolç. No és un acudit: es diu Judit Martín i Dulcet. Després de fer teatre amb Berta Prieto o el col·lectiu Las Huecas, ara protagonitza amb Berto Romero <a href="https://elpais.com/cultura/cine/2026-05-07/the-mandalorian-and-grogu-las-ovejas-detectives-hombres-g-zendaya-y-el-cine-de-estreno-mas-esperado-de-mayo.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/cultura/cine/2026-05-07/the-mandalorian-and-grogu-las-ovejas-detectives-hombres-g-zendaya-y-el-cine-de-estreno-mas-esperado-de-mayo.html"><i>Pizza movies</i></a>, la nova pel·lícula de <a href="https://elpais.com/tecnologia/2023-12-02/carlo-padial-escritor-la-transformacion-digital-en-espana-ha-quedado-afectada-por-la-unica-cultura-que-existe-la-del-pelotazo.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/tecnologia/2023-12-02/carlo-padial-escritor-la-transformacion-digital-en-espana-ha-quedado-afectada-por-la-unica-cultura-que-existe-la-del-pelotazo.html">Carlo Padial</a>. Com Tilda Swinton, podem afirmar que Judit Martín és un gènere en si mateixa, perquè la seva faceta de creadora es filtra a cada projecte i sarau en què participa. Poseu una Judit Martín a la vostra vida. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-14/judit-martin-actriu-el-meu-somni-es-treballar-amb-albert-serra.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-11/edip-antigona-lelenc-mes-divers-de-la-historia-del-teatre-catala.html Mon, 11 May 2026 07:49:35 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-11/edip-antigona-lelenc-mes-divers-de-la-historia-del-teatre-catala.html Oriol Puig Taulé La proposta és de factura cent per cent Carlota Subirós: el patrimoni teatral entès com a diàleg amb el present, però amb un excés de fredor La proposta és de factura cent per cent Carlota Subirós: el patrimoni teatral entès com a diàleg amb el present, però amb un excés de fredor Teatro Crítica teatral Sófocles Teatro Nacional Cataluña Actores Carlota Subiros Dramaturgos Cultura David Ruano (TNC) (EL PAÍS) ‘Èdip & Antígona’ Escena de l'obra 'Èdip i Antígona', al TNC Escena de l'obra 'Èdip i Antígona', al TNC <p>Està passant una cosa històrica al TNC: tenim en cartell un espectacle amb l’elenc més divers de la història del <a href="https://elpais.com/quadern/teatre/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/teatre/">teatre català</a>. Que aquesta qüestió no estigui present en el debat públic és, alhora, una bona i una mala notícia: ja no es considera un fet noticiable, però demostra el poc ressò que està tenint aquest muntatge. Carlota Subirós adapta les tres grans tragèdies de Sòfocles (<i>Èdip rei</i>,<i> Èdip a Colonos </i>i<i> Antígona</i>) i les presenta unides i sintetitzades sota el títol <i>Èdip &amp; Antígona</i>. Babou Cham i Kathy Sey són els protagonistes, en un repartiment que fa pocs anys ens hauria semblat un miracle. La proposta conté una barreja d’encerts i desencerts amb una factura cent per cent <a href="https://elpais.com/noticias/carlota-subiros/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/carlota-subiros/">Subirós</a>. És a dir, el patrimoni teatral entès com a diàleg amb el present, però amb un excés de fredor. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-11/edip-antigona-lelenc-mes-divers-de-la-historia-del-teatre-catala.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>Èdip & Antígona</h3><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Versió lliure a partir de Sòfocles i direcció: Carlota Subirós. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Intèrprets: Moha Amazian, Lurdes Barba, Babou Cham, Joel Cojal, Oriol Genís, Jordi Martínez, Vicenta Ndongo, Albert Pérez, Kathy Sey, Yolanda Sey, Yolanda Sikara, Junyi Sun i Moïse Taxé. </span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona. Fins al 31 de maig.</span></p><p></p><p></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-08/maria-jose-cifuentes-directora-del-mercat-de-les-flors-estar-un-temps-sense-seu-es-una-oportunitat-per-creixer.html Fri, 08 May 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-08/maria-jose-cifuentes-directora-del-mercat-de-les-flors-estar-un-temps-sense-seu-es-una-oportunitat-per-creixer.html Jacinto Antón La responsable del centre de dansa barceloní explica com viurà la institució el període d’obres de l’edifici La responsable del centre de dansa barceloní explica com viurà la institució el període d’obres de l’edifici Mercat de les Flors Danza Cultura Montjuïc Cataluña Baile Bailarines GIANLUCA BATTISTA (EL PAÍS) QUADERN 10-05-2026 María José Cifuentes, directora del Mercat de les Flors María José Cifuentes, directora del Mercat de les Flors <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/I5YZF3BVYZCAXKFPX7KII6ELNY.JPG?auth=db44428e375f9a04a51cf4bc5f458b94247634b0e5a456ca14750604856f6e54" width="5000" height="3335" alt="María José Cifuentes, directora del Mercat de les Flors "></img><p>No es pot negar valor ni optimisme a María José Cifuentes: no només <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2025-06-27/la-chilena-maria-jose-cifuentes-nueva-directora-del-mercat-de-les-flors-de-barcelona.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2025-06-27/la-chilena-maria-jose-cifuentes-nueva-directora-del-mercat-de-les-flors-de-barcelona.html">ha assumit la direcció del Mercat de les Flors</a>, el gran centre municipal de dansa barceloní, en un moment tan complicat com el de les reformes actuals, que obligaran a tancar l’emblemàtic edifici de la seva seu durant dos anys, sinó que hi veu una oportunitat. Cifuentes (Santiago de Xile, 45 anys) va arribar a la direcció del Mercat per concurs fa gairebé un any, el juny passat, succeint Àngels Margarit, i des d’aleshores ha orientat tota la seva energia a reposicionar el centre dins del panorama de les arts escèniques del país i en el context internacional. Lluny de considerar-ho un hàndicap, <a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2025-02-13/qui-vol-dirigir-el-mercat-de-les-flors.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/teatre/2025-02-13/qui-vol-dirigir-el-mercat-de-les-flors.html">l’obligació de reubicar les activitats del Mercat</a> durant el llarg període (de mitjan 2027 a mitjan 2029) en què el teatre estarà en obres sembla, per a la historiadora i gestora cultural, una manera d’estendre el segell del centre, difondre més la seva feina i augmentar-ne la influència. De formes tranquil·les i aspecte reservat, gairebé com el huemul, el discret i delicat cérvol patagònic emblemàtic del seu país, Cifuentes s’apassiona quan parla de la dansa i de les oportunitats que es presenten al Mercat.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-05-08/maria-jose-cifuentes-directora-del-mercat-de-les-flors-estar-un-temps-sense-seu-es-una-oportunitat-per-creixer.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-30/abecedari-a-la-beckett-cabaret-filosofic-musical-i-suicida.html Wed, 29 Apr 2026 10:54:51 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-30/abecedari-a-la-beckett-cabaret-filosofic-musical-i-suicida.html Oriol Puig Taulé La companyia La Moukhles & Sentís s’inspira en la mítica entrevista alfabètica de Gilles Deleuze per reflexionar sobre la memòria i el llegat La companyia La Moukhles & Sentís s’inspira en la mítica entrevista alfabètica de Gilles Deleuze per reflexionar sobre la memòria i el llegat Crítica teatral Teatro Gilles Deleuze Silvia Poch BABELIA 28/03/2026 TEATRO Obra de teatre 'Abecedari', a la Sala Beckett de Barcelona. Obra de teatre 'Abecedari', a la Sala Beckett de Barcelona. <p>La companyia <a href="https://www.instagram.com/lamoukhles_sentis/" target="_self" rel="" title="https://www.instagram.com/lamoukhles_sentis/">La Moukhles &amp; Sentís</a> es va donar a conèixer amb <a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2024-05-21/nodi-de-gossos-i-malditos-destruir-la-cultura-catalana.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/quadern/teatre/2024-05-21/nodi-de-gossos-i-malditos-destruir-la-cultura-catalana.html"><i>Nodi: de gossos i malditos</i></a>, un espectacle que va passar fugaçment pel Maldà i que va entusiasmar la crítica. Joan Sentís i Miriam Moukhles formen parella sentimental i artística, demostrant que l’art i l’amor acostumen a ser la mateixa cosa. Ella ha començat a guanyar premis (i espereu) i té una de les agendes més atapeïdes del teatre català. Si en l’anterior muntatge es van fixar en la figura de <a href="https://elpais.com/cultura/2022-01-25/el-gran-trip-de-pau-riba.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/cultura/2022-01-25/el-gran-trip-de-pau-riba.html">Pau Riba i la contracultura catalana </a>dels anys setanta, aquí prenen com a punt de partida el filòsof francès <a href="https://elpais.com/diario/2002/03/02/babelia/1015029554_850215.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/diario/2002/03/02/babelia/1015029554_850215.html">Gilles Deleuze</a> i la seva mítica entrevista en forma d’abecedari, televisada i per capítols, que es va emetre després del suïcidi del pensador. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-03-30/abecedari-a-la-beckett-cabaret-filosofic-musical-i-suicida.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>Abecedari</h3>Text i direcció: Miriam Moukhles, Joan Sentís i Pau Matas Nogué. Intèrprets: Cris Martínez, Miriam Moukhles i Joan Sentís. Sala Beckett. Barcelona. Fins al 19 d’abril. https://elpais.com/quadern/teatre/2026-04-27/rosa-boladeras-es-la-mare-de-tots-a-lespectacle-tinc-un-bosc-al-cervell.html Mon, 27 Apr 2026 10:36:46 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-04-27/rosa-boladeras-es-la-mare-de-tots-a-lespectacle-tinc-un-bosc-al-cervell.html Oriol Puig Taulé Guadalupe Sáez ha escrit el text a partir de la imatge d’una mare que perd el fill en un castell inflable situat en un gran centre comercial Guadalupe Sáez ha escrit el text a partir de la imatge d’una mare que perd el fill en un castell inflable situat en un gran centre comercial Teatro Actrices Actores Niños Cultura Dramaturgos Crítica teatral Barcelona Sala Beckett Rosa Boladeras en una escena de l'obra 'Tinc un bosc al cervell' Rosa Boladeras en una escena de l'obra 'Tinc un bosc al cervell' Rosa Boladeras en una escena de l'obra 'Tinc un bosc al cervell' <p>La por més gran d’una mare és perdre un fill. Les estadístiques són especialment doloroses, ja que les desaparicions de nens continuen succeint i un bon nombre acaben sense resoldre’s. La dramaturga alacantina Guadalupe Sáez ha escrit<i> Tinc un bosc al cervell</i> a partir de la imatge d’una mare que perd el fill en un castell inflable situat en un gran centre comercial, però la cosa va molt més enllà de l’anècdota. Celebrem la feliç unió de Sáez amb <a href="https://elpais.com/quadern/2024-04-29/ifigenia-tragedia-en-vermell-i-negre-al-teatre-lliure.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/2024-04-29/ifigenia-tragedia-en-vermell-i-negre-al-teatre-lliure.html">la directora Alícia Gorina</a> i <a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-02-09/tallar-se-un-peu-amb-una-motoserra-la-menstruacio-tambe-es-cancellacio.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-02-09/tallar-se-un-peu-amb-una-motoserra-la-menstruacio-tambe-es-cancellacio.html">l’actriu Rosa Boladeras</a>. El text, polifònic i postdramàtic, s’eleva poèticament gràcies a una posada en escena ambiciosa i arriscada, però amb tot el sentit del món, i a una interpretació de Boladeras que posa els pèls de punta. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-04-27/rosa-boladeras-es-la-mare-de-tots-a-lespectacle-tinc-un-bosc-al-cervell.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><h3>Tinc un bosc al cervell</h3><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Text: Guadalupe Sáez. Direcció: Alícia Gorina.</span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Intèrprets: Rosa Boladeras, Greta Jorge, Dana Sina i Bruno Bistuer / Pau Montserrat, Alejandra Cid i Lila Sina.</span></p><p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Sala Beckett. Barcelona. Fins al 10 de maig. </span></p><p></p>