Feed MRSS-S Noticias, elpais.com, quadern, tendencies ca https://elpais.com Thu, 30 Apr 2026 12:16:31 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-04-30/la-seduccio-pop-de-perez-siquier-al-kbr-de-barcelona.html Thu, 30 Apr 2026 12:16:31 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-04-30/la-seduccio-pop-de-perez-siquier-al-kbr-de-barcelona.html Laia Beltran Querol El centre dedica una exposició al fotògraf d’Almeria que va retratar des de la misèria a les primeres onades de turistes El centre dedica una exposició al fotògraf d’Almeria que va retratar des de la misèria a les primeres onades de turistes Arte Fotografía Crítica arte Crítica Fotógrafos España Playas Franquismo Pobreza Fundación Mapfre Barcelona Pérez Siquier KBr de Barcelona Una banyista fotografiada per Carlos Pérez Siquier, que forma part de l'exposició del KBr de Barcelona. Una banyista fotografiada per Carlos Pérez Siquier, que forma part de l'exposició del KBr de Barcelona. <p><i>És Marroc! Sí, </i><a href="https://elpais.com/elviajero/viajes/2026-01-09/chauen-la-ciudad-azul-de-marruecos.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/elviajero/viajes/2026-01-09/chauen-la-ciudad-azul-de-marruecos.html"><i>Chefchaouen</i></a><i>! No, és Brasil, són faveles. Sí, home, i on veus a Neymar? Mira, el cabell d’esta dona sembla el de la profe d’anglès. Aquí vaig estar jo de vacances, però per baix passava aigua. Ei, esta creu vol dir que no és Marroc. Això sembla un mapa d’Espanya, no? Mira, mira, estem aquí. I esta paret té la forma d’un continent! Ui, però tots són vells. Este té una cama de plàstic? Que se li veu mig cul, ‘bro’! Però el que feia les fotos a la platja com se posava tan a prop de la gent? </i>Ja fa setmanes que tinc a casa el catàleg de Pérez Siquier -una meravella, com l’exposició homònima que hi ha ara mateix al centre KBr de Barcelona- i me l’he estat mirant i remirant. Dilluns passat me’l vaig emportar a una classe d’Estudi Assistit de l’institut del meu poble i vaig ensenyar algunes imatges a Meryam, a Jordi, a Imran, a Wadih i a les dues Salmes sense donar-los cap mena de context. Alguns dels seus comentaris ja els heu llegit. Us faltaven les seves rialles i les cares de sorpresa. <i>De què va això, mestra? </i></p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-04-30/la-seduccio-pop-de-perez-siquier-al-kbr-de-barcelona.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/musica/2026-04-25/clara-peya-no-estic-a-spotify-perque-crec-en-la-humanitat.html Sat, 25 Apr 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/musica/2026-04-25/clara-peya-no-estic-a-spotify-perque-crec-en-la-humanitat.html Luis Hidalgo La pianista i compositora publica ‘Nuca’, un disc coral amb la soledat com a matèria de reflexió La pianista i compositora publica ‘Nuca’, un disc coral amb la soledat com a matèria de reflexió Música Músicos Conciertos Discos música Artistas Música clásica Música electrónica Pop Spotify Maria Alazamora Clara Peya Clara Peya en una imatge promocional del disc. Clara Peya en una imatge promocional del disc. <p><a href="https://elpais.com/quadern/2023-09-19/clara-peya-mhauria-agradat-que-chavela-vargas-cantes-una-canco-meva.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/quadern/2023-09-19/clara-peya-mhauria-agradat-que-chavela-vargas-cantes-una-canco-meva.html">Clara Peya</a> (Palafrugell, 1986) parla amb determinació i intensitat i la seva música sona com un xiuxiueig. Dos extrems d’una personalitat que no amaga gairebé res i que afronta la vida sense voler-se enganyar. Prolífica fins a uns extrems inaudits, ha publicat<a href="https://www.instagram.com/p/DXcVXYkCLOf/" target="_self" rel="" title="https://www.instagram.com/p/DXcVXYkCLOf/"> <i>Nuca</i></a>, un àlbum sobre la necessitat de carregar amb la soledat buscant empaties. Mentre ho explica, Pilarín, la gosseta que ha succeït Cornelia, un mascle mort fa un parell de setmanes, borda irritada. No sap que <a href="https://elpais.com/eps/2021-07-07/clara-peya-cambian-los-discursos-pero-los-espacios-del-arte-siguen-estando-saturados-de-hombres-blancos.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/eps/2021-07-07/clara-peya-cambian-los-discursos-pero-los-espacios-del-arte-siguen-estando-saturados-de-hombres-blancos.html">Clara Peya</a> és Premi Nacional de Cultura per la seva trajectòria i compromís social, però se l’estima igual. La seva mestressa, amb 40 anys acabats de fer, afronta la segona meitat de la seva vida pensant en ella mateixa i en els altres. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/musica/2026-04-25/clara-peya-no-estic-a-spotify-perque-crec-en-la-humanitat.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/RODFEFEXJBBLZGSLL5AVLWFNQU.JPG?auth=11ea6c6fe68e0e55dbdc94212af5437a8dc2319e49f8d0694ce789a61f45baed" width="1636" height="1636"></img><h3>Nuca</h3>Clara Peya Hidden Track Records https://elpais.com/quadern/literatura/2026-04-24/el-nom-no-fa-la-cosa-o-si.html Fri, 24 Apr 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2026-04-24/el-nom-no-fa-la-cosa-o-si.html Rudolf Ortega Altres llengües també reben un nom específic allà on es parlen però són part de comunitats lingüístiques de nom consolidat Altres llengües també reben un nom específic allà on es parlen però són part de comunitats lingüístiques de nom consolidat Literatura Literatura catalana Libros Catalán IEC Lenguas oficiales Comunidad Valenciana Cataluña David Zorrakino - Europa Press (Europa Press) P6 QUADERN 26-04-2026 BROU La presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Teresa Cabré. La presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Teresa Cabré. <p>Una notícia entorn de la llengua crida de seguida l’atenció, tant pel seu contingut en si com per la personalitat a qui està enllaçada: la presidenta de l’<a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-04-09/el-institut-destudis-catalans-detecta-practicas-coercitivas-en-su-seccion-de-sociologia-controlada-por-el-crea-de-ramon-flecha.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-04-09/el-institut-destudis-catalans-detecta-practicas-coercitivas-en-su-seccion-de-sociologia-controlada-por-el-crea-de-ramon-flecha.html">Institut d’Estudis Catalans,</a> Maria Teresa Cabré, ha fet saber que traslladarà a la Secció Filològica de l’entitat la proposta d’estudiar una denominació comuna per a la llengua, vistes les trifulgues endèmiques al voltant dels termes <a href="https://elpais.com/noticias/catalan/" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/noticias/catalan/">català </a>i valencià i la temptació que tenen alguns, aprofitant aquesta designació plural, de convertir-les en llengües distintes. Només cal recordar que hi va haver una llumenera judicial que, prenent tots dos Estatuts d’autonomia de Catalunya i del ­País Valencià, els quals designen la llengua de maneres diferents, va sentenciar que les respectives Generalitats s’havien de comunicar entre si en castellà, no pas en català o valencià, “incluso aun­que se admitiera sin matices que científicamente son lo mismo valencia­no y catalán y no lenguas similares”. N’hi ha per alçar-se i aplaudir.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-04-24/el-nom-no-fa-la-cosa-o-si.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/literatura/2026-04-23/jo-no-soc-els-meus-personatges.html Thu, 23 Apr 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2026-04-23/jo-no-soc-els-meus-personatges.html Carlota Gurt Al darrere d’aquesta obsessió permanent hi ha la vella idea que les dones només sabem escriure sobre la intimitat i la vida domèstica Al darrere d’aquesta obsessió permanent hi ha la vella idea que les dones només sabem escriure sobre la intimitat i la vida domèstica Literatura Literatura catalana Escritores Libros Narrativa Mujeres Machismo Escritura Autobiografías Sant Jordi francescoch (Getty Images) P8 QUADERN-04-2026 MES BEN DIT WEB "Tot sovint no és una pregunta sinó una cosa que el periodista dona per feta: que la protagonista soc jo disfressada" "Tot sovint no és una pregunta sinó una cosa que el periodista dona per feta: que la protagonista soc jo disfressada" <p>Aquests dies <a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-26/els-erms-de-carlota-gurt-obsessio-a-la-presa-de-sau.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-26/els-erms-de-carlota-gurt-obsessio-a-la-presa-de-sau.html">estic de promo,</a> la qual cosa implica fer moltes entrevistes. De nou constato que hi ha una pregunta que em fan una vegada i una altra, fins i tot sovint no és una pregunta sinó una cosa que el periodista dona per feta: que la <a href="https://elpais.com/quadern/2024-04-07/soc-jo-total-lautoficcio-a-la-literatura-catalana.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/quadern/2024-04-07/soc-jo-total-lautoficcio-a-la-literatura-catalana.html">protagonista soc jo disfressada</a>. Un parell, per exemple, m’han fet notar que les vocals de Ramona són les mateixes que les vocals de Carlota, cosa que a mi ni m’havia passat pel cap. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-04-23/jo-no-soc-els-meus-personatges.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-04-22/dulceida-amb-la-ia-dalcavota.html Wed, 22 Apr 2026 07:58:37 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-04-22/dulceida-amb-la-ia-dalcavota.html Tomas Delclos Juanola El programa de TV3 ‘La gran cita’ dona als algoritmes l’arbitratge sentimental El programa de TV3 ‘La gran cita’ dona als algoritmes l’arbitratge sentimental Televisión Crítica televisión Crítica Televisión pública Presentadores televisión Redes sociales TV3 Famosos Relaciones sexuales Dulceida 'La gran cita' TV3 Dulceida presenta 'La gran cita', nou programa de 3Cat. Dulceida presenta 'La gran cita', nou programa de 3Cat. <p>Ranci, caòtic, avorrit. L’estrena de <a href="https://www.3cat.cat/3cat/la-gran-cita/" target="_self" rel="" title="https://www.3cat.cat/3cat/la-gran-cita/"><i>La gran cita</i> </a>al 3Cat és un lamentable episodi de la recent història digital de la Corporació. Segons les explicacions anticipades per l’emissora, el programa, presentat per <a href="https://elpais.com/television/2026-04-15/dulceida-se-lanza-del-helicoptero-de-supervivientes-y-da-el-liderazgo-del-martes-a-telecinco.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/television/2026-04-15/dulceida-se-lanza-del-helicoptero-de-supervivientes-y-da-el-liderazgo-del-martes-a-telecinco.html">Dulceida, debutant a TV3,</a> convoca cent persones analitzades prèviament per un equip que ha treballat amb<a href="https://elpais.com/noticias/inteligencia-artificial/" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/noticias/inteligencia-artificial/"> intel·ligència artificial </a>per identificar 50 parelles altament compatibles. Els concursants ignoren els criteris de la IA i al final d’aquest “dating multitudinari” sabran si el seu aparellament ha estat el previst per la informàtica. Ja és cridaner que en una època en què proliferen les advertències sobre els algoritmes com a eines de manipulació <a href="https://elpais.com/economia/2026-04-22/elon-musk-eleva-su-obsesion-por-la-ia-spacex-se-hace-con-una-opcion-de-compra-por-cursor-de-60000-millones-de-dolares.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/economia/2026-04-22/elon-musk-eleva-su-obsesion-por-la-ia-spacex-se-hace-con-una-opcion-de-compra-por-cursor-de-60000-millones-de-dolares.html">reservades a un determinat clan de poderosos</a>, TV3 els atorgui un paper que va més enllà dels usos ara més habituals: l’arbitratge sentimental en un concurs.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-04-22/dulceida-amb-la-ia-dalcavota.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/literatura/2026-04-18/triar-un-llibre-per-sant-jordi.html Sat, 18 Apr 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2026-04-18/triar-un-llibre-per-sant-jordi.html Jordi Llovet El periple de l’home que va comprar l’obra més remota de la literatura universal El periple de l’home que va comprar l’obra més remota de la literatura universal Sant Jordi Libros Literatura Narrativa Novela Librerías Literatura catalana Literatura clásica Barcelona Massimiliano Minocri P31 QUADERN SJ 19-04-2026 2 Una diada de Sant Jordi a Barcelona. Una diada de Sant Jordi a Barcelona. <p>Les llibreries del país seran tan plenes a vessar de literatura el <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-04-16/sant-jordi-se-traslada-al-portal-de-langel-y-la-catedral-para-sortear-las-obras-de-las-ramblas.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-04-16/sant-jordi-se-traslada-al-portal-de-langel-y-la-catedral-para-sortear-las-obras-de-las-ramblas.html">Dia del Llibre</a>, que no serà estrany que els amics de les belles lletres quedin desorientats davant d’un tal arreplec. Decennis enrere, quan se’n publicaven menys, la tria era una mica més segura; avui, per contra, el més probable és que un comprador poc aciençat entri en un estat d’alienació total, en una perplexitat insondable. En aquest cas, potser el lector no comprarà cap llibre; però això no faria cap favor a la <a href="https://elpais.com/quadern/literatura/" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/quadern/literatura/">nostra indústria editorial</a>, de la qual viuen —o fan la viu-viu— una colla de persones amb un ofici molt lloable. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-04-18/triar-un-llibre-per-sant-jordi.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/musica/2026-04-12/rosalia-una-passio-pop.html Sun, 12 Apr 2026 03:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/musica/2026-04-12/rosalia-una-passio-pop.html Gabriel Ventura L’escriptor Gabriel Ventura, col·laborador en la investigació de ‘Lux’, relata el paper de les santes en el disc que a partir del 13 d’abril l’artista presenta a Barcelona L’escriptor Gabriel Ventura, col·laborador en la investigació de ‘Lux’, relata el paper de les santes en el disc que a partir del 13 d’abril l’artista presenta a Barcelona Rosalía Música en vivo Música Conciertos Palau Sant Jordi Barcelona Artistas Cantantes Músicos Religión Cristianismo Santas NOAH DILLON (SONY MUSIC / EUROPA PRESS) (EL PAÍS) QUADERN WEB 11/11/2025 ROSALÍA Rosalia. NOAH DILLON - SONY MUSIC Rosalia. NOAH DILLON - SONY MUSIC <p>Des dels seus inicis com una secta minoritària a la remota província de Judea, fins a la seva institució com a religió oficial de l’<a href="https://elpais.com/babelia/2026-03-24/romanas-las-mujeres-del-imperio-toman-la-palabra.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/babelia/2026-03-24/romanas-las-mujeres-del-imperio-toman-la-palabra.html">Imperi romà </a>el 380 dC, el cristianisme va passar de ser una doctrina clandestina de base fortament popular —en la qual al principi no es feia distinció entre clero i feligresos— a un culte d’una alta sofisticació dogmàtica, fins al punt que només els sacerdots iniciats podien endinsar-se i predicar els misteris del nou cànon bíblic. En qüestió d’un segle, a través de l’escriptura dels quatre evangelis i d’obres com les Epístoles de sant Pau o els Fets dels Apòstols, es va erigir un laberint teòric que va allunyar el cristianisme primitiu del poble i el va anar convertint, cada vegada més, en una creença erudita i abstrusa. El dogma principal del credo cristià, el famós “Déu és u i tri”, es pot considerar un bon exemple d’aquest distanciament intel·lectual. A part de donar lloc a alguns dels acudits més críptics de la història, l’enigma de la Santíssima Trinitat va suposar un trencaclosques per a ments tan brillants com la de <a href="https://elpais.com/babelia/2026-02-13/agustin-de-hipona-vida-de-uno-de-los-artifices-de-la-antiguedad-tardia.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/babelia/2026-02-13/agustin-de-hipona-vida-de-uno-de-los-artifices-de-la-antiguedad-tardia.html">sant Agustí, </a>que va arribar a afirmar que “en cap altra qüestió el perill d’errar és tan gran, o tan difícil el progrés, o tan apreciable el fruit d’un estudi curós”. L’evangeli de Joan és una altra mostra del grau de perfeccionament especulatiu que, en l’ascens de l’<i>underground</i> al <i>mainstream</i>, va assolir el primer <a href="https://elpais.com/opinion/2026-01-05/rosalia-no-es-hakuna-del-espejismo-del-renacer-catolico-al-cristianismo-radical.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/opinion/2026-01-05/rosalia-no-es-hakuna-del-espejismo-del-renacer-catolico-al-cristianismo-radical.html">cristianisme</a>. Però, més que en la seva literatura culta, on realment es va percebre la distància entre els fidels lletrats i la plebs va ser en la implantació d’una complexa <a href="https://elpais.com/noticias/papa/" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/noticias/papa/">jerarquia eclesiàstica</a> que a principis del segle IV ja funcionava a ple rendiment.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/musica/2026-04-12/rosalia-una-passio-pop.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/literatura/2026-04-11/el-futur-dels-pares-el-passat-dels-fills.html Sat, 11 Apr 2026 03:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2026-04-11/el-futur-dels-pares-el-passat-dels-fills.html Pau Luque Sánchez ‘Paternitat’ es fixa en el rol de pares de personatges com Aristòril o Bob Dylan, mentre ‘El primer any’ recull la pròpia experiència de l’escriptor català ‘Paternitat’ es fixa en el rol de pares de personatges com Aristòril o Bob Dylan, mentre ‘El primer any’ recull la pròpia experiència de l’escriptor català Literatura Crítica literaria Paternidad Padres Hijos Francesc Seres Aristóteles San Agustín Charles Darwin Bob Dylan kieferpix (Getty Images) QUADERN 12-04-2026 P5 Father walking with his kids in the park at sunset. Father walking with his kids in the park at sunset. <p><i>Paternitat. Una història de poder i amor</i>, Augustine Sedgewick reconstrueix la vida d’alguns homes no tan sols famosos, sinó pràcticament arquetípics. La peculiaritat és que només ho fa en els seus respectius <a href="https://elpais.com/babelia/2026-03-16/25-libros-sobre-la-paternidad-la-busqueda-del-padre-o-su-condena.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/babelia/2026-03-16/25-libros-sobre-la-paternidad-la-busqueda-del-padre-o-su-condena.html">rols de pare</a>. És una idea engrescadora, vistos els noms: Aristòtil, sant Agustí, Enric VIII, Thomas Jefferson, Ralph Waldo Emerson, Charles Darwin, Sigmund Freud i <a href="https://elpais.com/gente/2020-12-12/la-enigmatica-vida-privada-de-bob-dylan.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/gente/2020-12-12/la-enigmatica-vida-privada-de-bob-dylan.html">Bob Dylan</a>. Hi ha recerca empírica i exhaustiva d’anècdotes i embarras de richesse de relacions entre persones i fets que defugen l’obvietat. A més, Sedgewick no s’estalvia res. Res d’incòmode, vull dir, sobre el paper que van tenir aquests homes com a pares. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-04-11/el-futur-dels-pares-el-passat-dels-fills.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/MDRPW3NLDNBCZMZIJN6ICUFKYA.JPG?auth=89ee415db1f4af59eb71d706129a2dfdc7a61c9e7558e000290c7fe510a04e49" width="458" height="660"></img><h3>Paternitat </h3>Augustine Sedgewick  Comanegra 340 pàgines. 22,90 euros<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/VBDXG2SN4NA4VKHWYRUTM6MDSA.JPG?auth=094fcb2f23bfbcc2b209ae31eecfa737cacf845b2ccdbd3fd59e4048801848f3" width="599" height="948"></img><h3>El primer any </h3>Francesc Serés  Proa 208 pàgines. 19,90 euros @9,90 https://elpais.com/quadern/2026-04-02/bars-i-restaurants-per-descobrir-aquesta-primavera-a-barcelona.html Thu, 02 Apr 2026 03:45:00 GMT https://elpais.com/quadern/2026-04-02/bars-i-restaurants-per-descobrir-aquesta-primavera-a-barcelona.html Mar Rocabert Maltas La tendència de cuina catalana segueix marcant les novetats a la ciutat La tendència de cuina catalana segueix marcant les novetats a la ciutat Restaurantes Bares Cocina catalana Cocina tradicional Barcelona Primavera Recetas cocina Chocolate Cocineros Cocina peruana Cocina mexicana Bar Alegria Una taula amb plat d'escopinyes i ostra del Bar Alegria. Una taula amb plat d'escopinyes i ostra del Bar Alegria. <p>Amb la primavera recent esclatada, tornem a les recomanacions estacionals de<a href="https://elpais.com/quadern/gastronomia/" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/quadern/gastronomia/"> bars i restaurants </a>per descobrir a Barcelona. La majoria són nous, com el Bar Dijous, el segon Alegria, el traspassat Veracruz o el mexicà Salsa; però també parlem de clàssics com La Taverna del Clínic, que celebra vint anys. De destacable, que la cuina catalana segueix a l’alça i que la joventut menja macarrons i croquetes sense complexes, però també fricandó, escudella i capipota. Hi ha fins i tot qui es proposa mantenir l’escudella a l’estiu, igual que els asiàtics segueixen fent ramen. Diríem que són optimistes, però sempre hi ha hagut qui menja sopa tot l’any. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2026-04-02/bars-i-restaurants-per-descobrir-aquesta-primavera-a-barcelona.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/tendencies/2026-04-01/mones-de-pasqua-la-millor-es-la-de-la-pastisseria-de-confianca.html Wed, 01 Apr 2026 11:46:59 GMT https://elpais.com/quadern/tendencies/2026-04-01/mones-de-pasqua-la-millor-es-la-de-la-pastisseria-de-confianca.html Mar Rocabert Maltas El brioix amb ou recupera presència als forns però la figura de xocolata és la més vistosa als aparadors El brioix amb ou recupera presència als forns però la figura de xocolata és la més vistosa als aparadors Gastronomía Pastelería Pastelerías Dulces Barcelona Chocolate Pascua Pasteles Bollería Mona Casa Cacao La figura Moái de Casa Cacao. La figura Moái de Casa Cacao. <p>No hi ha millor lloc per comprar la <a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-03-27/chutes-de-chocolate-en-forma-de-huevo-y-otras-figuras-para-pascua.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2026-03-27/chutes-de-chocolate-en-forma-de-huevo-y-otras-figuras-para-pascua.html">mona de Pasqua </a>que a la pastisseria de confiaça, ja sigui la del barri, la del poble o la de més a prop, sempre i quan l’elaborin de forma artesana, amb ingredients de bona qualitat i el temps precís. Tenir una pastisseria de confiança hauria de ser com tenir el CAP de referència, i visitar-la només de tant en tant. Però si voleu algunes pistes, ens remetem al concurs <a href="https://www.lamillormonadepasqua.es/" target="_self" rel="" title="https://www.lamillormonadepasqua.es/">La millor mona de Pasqua</a>, que ha demostrat que la cristina, com s’anomena la de brioix a Barcelona, revifa. Tot i això, les mirades sempre se’n van cap a les figures de xocolata que omplen els aparadors, que cada cop són més enginyoses. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/tendencies/2026-04-01/mones-de-pasqua-la-millor-es-la-de-la-pastisseria-de-confianca.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-31/beques-per-a-escriptors-tofona-blanca-literaria.html Tue, 31 Mar 2026 12:35:25 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-31/beques-per-a-escriptors-tofona-blanca-literaria.html Andrea Genovart Llums i ombres d’un circuit de mecenatge públic on pots rebre diferents prestacions, cadascuna amb els seus requisits i condicions Llums i ombres d’un circuit de mecenatge públic on pots rebre diferents prestacions, cadascuna amb els seus requisits i condicions Escritores Becas Literatura Literatura catalana Libros Novela Narrativa Barcelona Cultura Ayuntamiento Barcelona Persona que escribe en el teclado de su ordenador portátil "No puc evitar, davant la injecció econòmica, fantasiejar si caldria que, en el procés de postulació, se’t demanessin documents sobre la teva situació material" "No puc evitar, davant la injecció econòmica, fantasiejar si caldria que, en el procés de postulació, se’t demanessin documents sobre la teva situació material" <p>Fa uns dies va acabar el termini per resar quatre pare nostres i enfortir les nostres habilitats d’encantadors de serps. És a dir, per presentar-se a les<a href="https://ajuntament.barcelona.cat/ciutatdelaliteratura/ca/barcelona/beques-descriptura" target="_self" rel="" title="https://ajuntament.barcelona.cat/ciutatdelaliteratura/ca/barcelona/beques-descriptura"> Beques Montserrat Roig</a>. Tothom que escriu - <a href="https://elpais.com/cat/2022/01/28/actualidad/1643371805_531076.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/cat/2022/01/28/actualidad/1643371805_531076.html">o que vol escriure</a> - s’hi presenta com gossos cercant tòfona blanca servida en un entrant del Celler de Can Roca. I és que no n’atorguen gaires: exactament, 27 beques de 6.000 euros, a què es poden presentar tant aquells que escriuen en català com els qui només ho fan en castellà, amb obres on un <i>¡marchando un lomo queso!</i> no és una excepció idiomàtica en una sola línia de diàleg. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-31/beques-per-a-escriptors-tofona-blanca-literaria.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-26/la-primera-premiere-de-regina-rodriguez-sirvent.html Thu, 26 Mar 2026 09:43:02 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-26/la-primera-premiere-de-regina-rodriguez-sirvent.html Mar Rocabert Maltas L’autora de ‘Les calces al sol’ es treu el barret per presentar amb una gran festa davant de 400 persones la seva segona novel·la ‘Crispetes de matinada’ L’autora de ‘Les calces al sol’ es treu el barret per presentar amb una gran festa davant de 400 persones la seva segona novel·la ‘Crispetes de matinada’ Literatura Literatura catalana Sant Jordi Libros Librerías Barcelona Editoriales Escritores Antoni Bassas Regina Rodríguez Sirvent GIANLUCA BATTISTA (EL PAÍS) Quadern 29/3/2026 Regina Rodríguez Sirvent en un moment de la presentació amb Antoni Bassas, on van mostrar una divertida sintonia. Regina Rodríguez Sirvent en un moment de la presentació amb Antoni Bassas, on van mostrar una divertida sintonia. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/N32CEF3CHFDB5NIONL6MTVVGDA.jpg?auth=69b1982c05b0d31700714fad050499c3c8f4b0088bc5aa982ac75a0d43068f40" width="4500" height="3026" alt="Regina Rodríguez Sirvent en un moment de la presentació amb Antoni Bassas, on van mostrar una divertida sintonia. "></img><p>Després de reservar l’entrada, proveir-se de crispetes, comprar el llibre, retratar-se amb les amigues al photocall, agafar una cervesa al bar i buscar lloc a la platea, els últims sense èxit —els va tocar el galliner o estar-se drets—, la música va sonar a tot drap (’Ritmo de la noche’) i va aparèixer l’estrella a l’escenari. Podia ser un concert, una festa o la <i>premiere</i> d’una pel·lícula. Però era la presentació davant de 400 persones de <i>Crispetes de matinada (La Campana)</i>, la segona novel·la de Regina Rodríguez Sirvent, l’escriptora que ho va petar amb el seu debut<a href="https://elpais.com/quadern/2023-06-09/regina-rodriguez-sirvent-soc-una-comercial-nada-abans-descriure-la-primera-paraula-ja-lestava-venent.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/quadern/2023-06-09/regina-rodriguez-sirvent-soc-una-comercial-nada-abans-descriure-la-primera-paraula-ja-lestava-venent.html"> <i>Les calces al sol</i></a>. N’ha venut més de 100.000 exemplars, s’ha traduït a diverses llengües, entre elles l’anglès, i ja està en marxa una versió cinematogràfica. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2026-03-26/la-primera-premiere-de-regina-rodriguez-sirvent.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/BATAL2HDRJCALMYHBQZEWLA674.jpg?auth=b9fafdc433f8e22e7332b60938cdea2c2757a232d06eaedd5f63e2b93ed2e982" width="4500" height="3001" alt="Una assistent menja crispetes amb la portada del llibre impresa."></img><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/NHKAPCUMVVBJHI4626XK2PAN7E.jpg?auth=19a2c2e77cef775b9b1b05a88dc1952b3351e66d9fc599fd7b4b4f7ea83cc9e3" width="4500" height="3000" alt="La presentació de Regina Rodríguez Sirvent a la Sala Paral·lel 62"></img> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-03-21/artesania-on-fire-a-livam-de-valencia.html Sun, 22 Mar 2026 04:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-03-21/artesania-on-fire-a-livam-de-valencia.html Laia Beltran Querol L’exposició col·lectiva ‘A mig foc’ del museu d’art modern de València reivindica els oficis tradicionals des d’una perspectiva contemporània L’exposició col·lectiva ‘A mig foc’ del museu d’art modern de València reivindica els oficis tradicionals des d’una perspectiva contemporània Arte Artesanía Arte abstracto Valencia IVAM Museos Exposiciones Exposiciones temporales Artistas QUADERN 22-03-2026 P5 Detall d''Espai filat en verd, de Monica Jover, a l'IVAM. Detall d''Espai filat en verd, de Monica Jover, a l'IVAM. <p>Posaria el teu nom al bell mig de la casa, l’encendria com un foc, com uns feixos de sarments i de pinassa. Encendria el teu nom, l’encendria com un foc, com el foc de coure el pa”. Trepitges València i les paraules de <a href="https://elpais.com/noticias/vicent-andres-estelles/" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/noticias/vicent-andres-estelles/">Vicent Andrés Estellés</a> comencen a brollar dels racons més insospitats de la memòria. Ningú ha retratat tan bé la quotidianitat com el poeta de Burjassot, convertint-la en un espill on pots reconèixer-te en la teva profunditat més fútil i també en la més animal. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-03-21/artesania-on-fire-a-livam-de-valencia.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-03-14/elvira-dyangani-ose-el-macba-i-letern-retorn.html Sat, 14 Mar 2026 04:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-03-14/elvira-dyangani-ose-el-macba-i-letern-retorn.html Ángela Molina S’acaben els cinc anys de mandat de la directora, que deixa un futur incert i una trajectòria, amb poques excepcions, d’exposicions irrellevants S’acaben els cinc anys de mandat de la directora, que deixa un futur incert i una trajectòria, amb poques excepcions, d’exposicions irrellevants Arte Macba Museos públicos Museos Elvira Dyangani Ose Barcelona Arte contemporáneo ALBERT GARCÍA (EL PAÍS) BABELIA 02/07/22 Elvira Dyangani Ose, al Macba el setembre de 2021. Elvira Dyangani Ose, al Macba el setembre de 2021. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/54PTB7RAIRFHLCXK5MO4GBCHE4.jpg?auth=d18533e70a1332b955585dd03a09f54c320b8209a24dcc72b352fab68397082e" width="860" height="484" alt="Elvira Dyangani Ose, al Macba el setembre de 2021."></img><p>Segurament, l’única coincidència entre les matemàtiques i el medi artístic és que tots dos creen models. Però mentre les primeres conceben sistemes estables, els poetes, artistes i historiadors prefereixen un ordre contingent, avalat per una determinada qualitat estètica. Va haver-hi un temps en què l’anomenat “model <a href="https://elpais.com/noticias/macba-museo-arte-contemporaneo-barcelona/" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/noticias/macba-museo-arte-contemporaneo-barcelona/">Macba</a>” va significar alguna cosa semblant a la matemàtica musical o als escacs: una combinatòria —millor, una dialèctica— de formats, actituds i temps; propostes que només obeïen a un interès conseqüent, a una configuració mental, possiblement amb errors, però una simfonia al cap i a la fi. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-03-14/elvira-dyangani-ose-el-macba-i-letern-retorn.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/sociedad/2026-03-08/la-sindrome-the-substance-i-el-8m.html Sun, 08 Mar 2026 04:30:00 GMT https://elpais.com/sociedad/2026-03-08/la-sindrome-the-substance-i-el-8m.html Anna Pazos No sé si la pel·lícula pretén criticar actituds socials respecte del cos femení, com ara el culte a la joventut o el menysteniment de les dones madures, però l’efecte és de reforçar-les No sé si la pel·lícula pretén criticar actituds socials respecte del cos femení, com ara el culte a la joventut o el menysteniment de les dones madures, però l’efecte és de reforçar-les Día de la mujer Demi Moore Mujeres Películas Feminismo Literatura infantil Disney Universe Famosos FRANCISCO UBILLA (EL PAÍS) 8M Una nena sosté un cartell que diu "Princesa o cavaller, seré qui vulgui ser", en una manifestació del Dia de la Dona a Palma Una nena sosté un cartell que diu "Princesa o cavaller, seré qui vulgui ser", en una manifestació del Dia de la Dona a Palma <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/53KUXLYRD5AO5DEXO6T23LGIY4.jpg?auth=04423392f789eb0c831fecf4c7389dd58a35036c35ad084ec09b839d22bffe51" width="6708" height="4472" alt="Una nena sosté un cartell que diu "Princesa o cavaller, seré qui vulgui ser", en una manifestació del Dia de la Dona a Palma"></img><p>Algú del món de l’estètica em va parlar de la “síndrome <a href="https://elpais.com/cultura/2024-10-11/la-sustancia-demi-moore-sobresale-en-esta-falsa-provocacion-sobre-la-droga-de-la-eterna-juventud.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/cultura/2024-10-11/la-sustancia-demi-moore-sobresale-en-esta-falsa-provocacion-sobre-la-droga-de-la-eterna-juventud.html"><i>The Substance</i></a>”. Es referia a la pel·lícula gore de 2024, protagonitzada per Demi Moore i Margaret Qualley, en què Moore s’injecta una substància que li permet reencarnar-se setmana sí setmana no en una dona més jove i bonica (Qualley) a costa d’un envelliment accelerat i grotesc. No sé si la pel·lícula pretén criticar actituds socials respecte del cos femení, com ara el culte a la joventut o el menysteniment de les dones madures, però l’efecte és de reforçar-les. El que registra el nervi òptic és que Qualley és sexi i desitjable, i Moore una vella decrèpita. L’audiència femenina anava directa del cinema a la clínica de medicina estètica, la fotografia de Qualley preparada al mòbil. </p><p><a href="https://elpais.com/sociedad/2026-03-08/la-sindrome-the-substance-i-el-8m.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-03-06/quique-peinado-president-dart-barcelona-la-majoria-de-colleccionistes-no-van-amb-un-lamborghini.html Fri, 06 Mar 2026 07:42:30 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-03-06/quique-peinado-president-dart-barcelona-la-majoria-de-colleccionistes-no-van-amb-un-lamborghini.html Mar Rocabert Maltas Els galeristes catalans també protesten a la fira ARCO per demanar que l’IVA cultural s’apliqui a la venda d’obres d’art Els galeristes catalans també protesten a la fira ARCO per demanar que l’IVA cultural s’apliqui a la venda d’obres d’art Arte Barcelona Artistas Cultura Obras arte ARCO Madrid Galerías arte Museos públicos Museos privados Ernest Urtasun Jordi Martí Ministerio de Cultura Ministerio de Hacienda Coleccionismo Coleccionismo arte Coleccionistas Carles Ribas (EL PAÍS) QUADERN PEINADO Quico Peinado, president de l'associació Art Barcelona, a la galeria Àngels de Barcelona. Quico Peinado, president de l'associació Art Barcelona, a la galeria Àngels de Barcelona. <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/WGZ7ZQAR2JFR7NEFQCVPHUGF5M.JPG?auth=3abf51d5e9914e5684a3166d57e6d0e0d21496635bb0e84547c9c53341d60547" width="3291" height="2194" alt="Quico Peinado, president de l'associació Art Barcelona, a la galeria Àngels de Barcelona."></img><p>Quico Peinado està molt implicat en la reivindicació perquè l’IVA cultural s’apliqui a la venda d’obres d’art com a president de l’associació de galeristes <a href="https://www.instagram.com/artbarcelona_galleries/" target="_self" rel="" title="https://www.instagram.com/artbarcelona_galleries/">Art Barcelona</a>. Defensa que encara hi ha molt desconeixement del sector, on bona part de compradors són els <a href="https://elpais.com/noticias/museos-publicos/" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/noticias/museos-publicos/">museus públics</a>, als quals també els beneficiaria la reducció del gravamen. A més, afegeix que “la majoria de col·leccionistes no van amb un Lamborghini”, sinó que són gent que prescindeix d’altres despeses com podrien ser segones residències o viatges per invertir en art. Assegura que per a ells és una satisfacció acompanyar els artistes en el seu creixement. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-03-06/quique-peinado-president-dart-barcelona-la-majoria-de-colleccionistes-no-van-amb-un-lamborghini.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/FBKSPYOMJRF77JDMRQLUKIIX74.jpg?auth=d8021b5e7318d02603c0a87e49b2a7d9b0e966a0b4506ecb113f1e5aab565571" width="7581" height="4264" alt="Artistes reclamen l'IVA cultural a la fira Arco."></img> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-02-18/cal-veure-sempre-la-mateixa-serie.html Wed, 18 Feb 2026 07:42:51 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-02-18/cal-veure-sempre-la-mateixa-serie.html Carlota Gurt Els espectadors i lectors busquen la repetició d’una manera ben poc estimulant (i patològica?), que es nodreix de l’obsessió pel control Els espectadors i lectors busquen la repetició d’una manera ben poc estimulant (i patològica?), que es nodreix de l’obsessió pel control Series acción Televisión Literatura Libros Series televisión Cultura Novela QUADERN 22-02-2026 P8 Imatge de la sèrie 'Fallaout' (Prime Video) Imatge de la sèrie 'Fallaout' (Prime Video) <p>Aquests dies estic mirant <a href="https://elpais.com/television/series/2025-12-17/fallout-o-como-la-mayor-empresa-del-mundo-convirtio-en-fenomeno-un-western-apocaliptico-anticapitalista.html" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/television/series/2025-12-17/fallout-o-como-la-mayor-empresa-del-mundo-convirtio-en-fenomeno-un-western-apocaliptico-anticapitalista.html"><i>Fallout</i></a>, una sèrie que m’interessa, entre altres coses, perquè té alguna cosa d’inclassificable i girs inesperats. Si l’haguéssim de definir, podríem dir que és un western futurista distòpic amb elements d’aventura, gore i paròdia. Fa cent anys els estudis de <a href="https://elpais.com/noticias/hollywood/" target="_blank" rel="noreferrer" title="https://elpais.com/noticias/hollywood/">Hollywood</a> van sistematitzar les normes dels gèneres, i encara avui bevem d’aquella deu. Comèdia, western, ciència-ficció, drama, porno; cada gènere tenia un ventall concret de personatges arquetípics, uns escenaris estrella, un tipus de fotografia, fins i tot un pla preferit. Però la veritat és que tot això avui ja és inútil. Fa temps que constato que les etiquetes que classifiquen els continguts audiovisuals no em serveixen de res. Per superar l’escull de la inutilitat de les classificacions que maneguem, s’ha posat de moda la ninxolització: així, per exemple, dins del terror es distingeix entre slashes, paranormal, monstres, gore, zombis, psicològic, survival, terror clàssic, terror comèdia, etc. L’atomització dels gèneres fa una mica de por; també en la literatura està passant això, i em pertorba, per exemple, aquesta allau de novel·les sobre llibre­ries, que ha seguit l’allau de novel·les sobre gats. El que m’inquieta és detectar que els lectors busquen la repetició d’una manera ben poc estimulant (i patològica?). Tant la repetició com l’afany de classificar exhaustivament es nodreixen d’una mateixa obsessió: el control. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-02-18/cal-veure-sempre-la-mateixa-serie.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/gastronomia/2026-02-13/restaurants-de-barcelona-per-descobrir-aquest-plujos-i-ventos-hivern.html Fri, 13 Feb 2026 09:16:15 GMT https://elpais.com/quadern/gastronomia/2026-02-13/restaurants-de-barcelona-per-descobrir-aquest-plujos-i-ventos-hivern.html Mar Rocabert Maltas De la taverna toscana Osteria Borbotta a la reobertura de la bodega Sagarra, el vegà Pötstot o el refinament de Melós De la taverna toscana Osteria Borbotta a la reobertura de la bodega Sagarra, el vegà Pötstot o el refinament de Melós Restaurantes Gastronomía Barcelona Bares Cafeterías Cocina catalana Comidas diarias Cocina japonesa Cocina tradicional Osteria Borbotta Barcelona Una taula d'Osteria Borbotta, al barri del Born de Barcelona. Una taula d'Osteria Borbotta, al barri del Born de Barcelona. <p>Resulta que l’hivern se’ns està fent llarg. De sobte, s’ha tornat rigorós com un hivern de debò: fred, plujós i ventós. I si bé és cert que aquests dies capgirats convoquen la mandra i el sofà, també ho és que la vida allà fora ens atrau massa per acomodar-nos a una rutina que sembla més nòrdica que mediterrània. Tota aquesta parafernàlia per convidar-vos a visitar <a href="https://elpais.com/quadern/gastronomia/" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/quadern/gastronomia/">restaurants</a> com la taverna toscana Osteria Borbotta, el recuperat Sagarra del Raval, el segon Pötstot de<a href="https://elpais.com/quadern/gastronomia/2024-05-10/la-cantonada-vegana-de-barcelona.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/quadern/gastronomia/2024-05-10/la-cantonada-vegana-de-barcelona.html"> cuina vegana</a> o el refinat Melós, entre d’altres suggeriments on també hi ha Pamb, de Marc Ribas, o la Granja Hidden (antiga Vendrell).</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/gastronomia/2026-02-13/restaurants-de-barcelona-per-descobrir-aquest-plujos-i-ventos-hivern.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-02-08/referents-compartits-dingmar-bergman-a-mia-hansen-love-o-victor-erice.html Sun, 08 Feb 2026 04:30:00 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-02-08/referents-compartits-dingmar-bergman-a-mia-hansen-love-o-victor-erice.html Jaume Claret Muxart D’Ingmar Bergman a Mia Hansen-Løve o Víctor Erice, hi ha una generació de cineastes que s’inspiren en els mateixos autors i aposten per pràctiques diferents D’Ingmar Bergman a Mia Hansen-Løve o Víctor Erice, hi ha una generació de cineastes que s’inspiren en els mateixos autors i aposten per pràctiques diferents Cine Carla Simón Películas Directores cine Actores Ingmar Bergman Víctor Erice Mia Hansen-Love Premios Gaudí Alamy Stock Photo Quadern 08/02/26 Un fotograma de la pel·lícula 'Un estiu amb Monika', d'Ingmar Bergman. Un fotograma de la pel·lícula 'Un estiu amb Monika', d'Ingmar Bergman. <p>Crec, o m’agrada creure, que una generació de cineastes, un corrent, pot estar connectada pels seus referents <a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/">cinematogràfics.</a> Aquest cinema que admirem ens ha arribat per molts costats curats: cineastes que visiten la ciutat, festivals que programen certs films, pel·lícules que aconsegueixen distribució internacional a sales, plataformes VOD i programacions de filmoteques, però també discs durs que es comparteixen, enllaços d’internet, projeccions familiars i cineclubs clandestins.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-02-08/referents-compartits-dingmar-bergman-a-mia-hansen-love-o-victor-erice.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-01-15/el-misteri-de-les-rajoles-erotiques-del-solsones.html Thu, 15 Jan 2026 04:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-01-15/el-misteri-de-les-rajoles-erotiques-del-solsones.html Uriol Gilibets Com ‘Orgia daliniana interrompent-se’, de l’artista Toni Molins, també és el nostre país Com ‘Orgia daliniana interrompent-se’, de l’artista Toni Molins, també és el nostre país Arte Artistas Cultura Sexo Deseo sexual Pintores Salvador Dalí Huertos Solsona Orgia daliniana interrompent-se Orgia daliniana interrompent-se, de Toni Molins. Orgia daliniana interrompent-se, de Toni Molins. <p>Vinc de l’hort. Mentida. De fet, visc a l’hort. <a href="https://elpais.com/noticias/solsona/" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/noticias/solsona/">Solsona</a> és un hort fecund on les novetats solen néixer sota terra com els trumfos. L’altre dia, fa un mes i pico, sota un parell de ponts del camí de la Mare de la Font van aparèixer dues misterioses rajoles eròtiques. Molt <a href="https://elpais.com/noticias/literatura-erotica/" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/noticias/literatura-erotica/">eròtiques.</a> Excessivament eròtiques. Una obra d’un mal gust exquisit feta amb un bon gust genuí. Més enllà del disseny, del refrany i de la quantitat de titoles i vagines festives més recargolades que l’orella d’un boxejador, vaig pensar: “I això... qui ho ha fet?». </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2026-01-15/el-misteri-de-les-rajoles-erotiques-del-solsones.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/teatre/2026-01-07/les-noves-obres-de-teatre-a-barcelona-elles-tenen-la-paraula.html Wed, 07 Jan 2026 12:20:08 GMT https://elpais.com/quadern/teatre/2026-01-07/les-noves-obres-de-teatre-a-barcelona-elles-tenen-la-paraula.html Andreu Gomila De Lucy Kirkwood a Victoria Szpunberg i Angélica Liddell, el 2026 estarà marcat per una presència abassegadora d’autores De Lucy Kirkwood a Victoria Szpunberg i Angélica Liddell, el 2026 estarà marcat per una presència abassegadora d’autores Teatro Artes escénicas Barcelona Angélica Liddell Directores teatro Teatro Nacional Cataluña Teatre Lliure Lluïsa Cunillé El firmament TNC Mila Borràs i Silvia Abril a l'obra 'El firmament', de Lucy Kirkwood. Mila Borràs i Silvia Abril a l'obra 'El firmament', de Lucy Kirkwood. <p>Un dels principals problemes del <a href="https://elpais.com/quadern/teatre/" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/quadern/teatre/">teatre</a>, respecte a la majoria de les arts, és que no hi va haver cap autora que formés part del cànon fins a primers del segle XXI, moment en què es consoliden les trajectòries de <a href="https://elpais.com/noticias/yasmina-reza/" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/noticias/yasmina-reza/">Yasmina Reza</a>, Caryl Churchill i la ja aleshores desapareguda Sarah Kane. Quan es volien representar obres de caire femení, s’havia d’acudir a les visions “feministes” d’alguns dramaturgs, com Ibsen, Txékhov o Sòfocles. Cap autora de l’antiguitat, ni tan sols del XIX ni del XX, fins a finals del segle passat. No ens ha d’estranyar, doncs, que un cop les dones s’han empoderat, hagi arribat el seu torn, sobretot amb obres contemporànies com les que veurem d’ara fins al juliol. <a href="https://elpais.com/noticias/angelica-liddell/" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/noticias/angelica-liddell/">Angélica Liddell</a>, al Grec, posarà la cirereta, amb <a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2025-11-29/dangelica-liddell-a-laura-llevadot-el-suicidi-una-tragedia-silenciada-a-la-cultura.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/quadern/literatura/2025-11-29/dangelica-liddell-a-laura-llevadot-el-suicidi-una-tragedia-silenciada-a-la-cultura.html"><i>Seppuku. El funeral de Mishima</i></a>, peça estrenada a Temporada Alta i que va esgotar les entrades per a les dues funcions que va fer a Salt al novembre en poc més de vint minuts. I això que la cita era a les 5.45 del matí.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/teatre/2026-01-07/les-noves-obres-de-teatre-a-barcelona-elles-tenen-la-paraula.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/NI2YNK7NXRC7ZCTUIEVRWFN5GQ.jpg?auth=0b24120fe1d49bc01f8da4a0a06904421a03cfb87c9d87e1fcd1973b40786f7c" width="1900" height="1236" alt="Angelica Liddell amb vestit negre al Festival Temporda Alta amb l'elenc de 'Seppuku'."></img> https://elpais.com/quadern/tendencies/2026-01-06/fem-europa-gran-altra-vegada.html Tue, 06 Jan 2026 04:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/tendencies/2026-01-06/fem-europa-gran-altra-vegada.html Carlota Gurt Hem abandonat la cultura en mans dels Estats Units, no ens deixem acoquinar Hem abandonat la cultura en mans dels Estats Units, no ens deixem acoquinar Estados Unidos Europa América Cultura Literatura americana Cine americano Netflix Filmin Movistar Libros EL PAÍS Quadern 11/01/26 Fotograma d''Estrany Riu', una pel·lícula de Jaume Claret Muxart, disponible a Filmin a partir del proper 30 de gener. Fotograma d''Estrany Riu', una pel·lícula de Jaume Claret Muxart, disponible a Filmin a partir del proper 30 de gener. <p>Enguany m’he proposat, un cop més, consumir menys cultura americana, i us vull convèncer que feu el mateix. Sé que no me’n sortiré del tot, perquè costa molt escapar-ne, especialment si tens fills. Si vull fugir de la cultura americana no és només perquè el que m’explica, en línies generals, m’interessa molt menys, sinó que també la vull evitar per motius polítics: estic <a href="https://elpais.com/opinion/2025-04-05/cine-y-libros-made-in-usa-y-si-les-damos-la-espalda.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/opinion/2025-04-05/cine-y-libros-made-in-usa-y-si-les-damos-la-espalda.html">fins a la figa de l’americanització</a> del món que m’envolta i crec que consumir cultura americana és una manera de contribuir a l’expansió d’aquest model cultural. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/tendencies/2026-01-06/fem-europa-gran-altra-vegada.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-01-01/campanades-de-tv3-amb-laura-escanes-i-miki-nunez-un-festival-publicitari.html Thu, 01 Jan 2026 11:46:28 GMT https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-01-01/campanades-de-tv3-amb-laura-escanes-i-miki-nunez-un-festival-publicitari.html Tomas Delclos Juanola El programa de benvinguda al 2026 de la televisió catalana ha aprofitat l’ocasió per fer promoció domèstica El programa de benvinguda al 2026 de la televisió catalana ha aprofitat l’ocasió per fer promoció domèstica Laura Escanes Televisión Año nuevo Uvas Fiestas Navidad Presentadores televisión Televisión pública Programas entretenimiento TV3 EFE Laura Escanes ha presentat les campanades amb Miki Nuñez. Laura Escanes ha presentat les campanades amb Miki Nuñez. <p>La intromissió publicitària i la xerrameca de la parella de presentadors han estat les notes dominants de les<a href="https://elpais.com/noticias/nochevieja/" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/noticias/nochevieja/"> campanades de TV3</a>. Aquesta nit hi ha hagut la previsible promoció dels que firmen el disseny dels vestits, els habituals aparadors de dues marques a la terrassa des d’on <a href="https://elpais.com/noticias/miguel-nunez-pozo/" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/noticias/miguel-nunez-pozo/">Miki Nuñez</a> i <a href="" rel="" title="">Laura Escanes</a> es lluïen, el grafisme de les campanades estava acompanyat pel nom del patrocinador, etc. Però hi ha hagut dos detalls irritants: durant un minut, a les 23.55 hores, han interromput l’espectacle dels drons per inserir anuncis i els moments previs s’han aprofitat de forma descarada per fer promoció domèstica. Han parlat dels èxits de 3Cat del 2025 i de programes que vindran com<i> Fanzone</i>, <i>La Travessa</i> o <i>Eufòria</i>. Òbviament, el brindis final s’ha fet amb la cervesa que més publicitat ha posat aquesta nit.</p><p><a href="https://elpais.com/quadern/cinema-i-televisio/2026-01-01/campanades-de-tv3-amb-laura-escanes-i-miki-nunez-un-festival-publicitari.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p> https://elpais.com/quadern/literatura/2025-12-21/consells-per-escollir-un-llibre-infantil.html Sat, 20 Dec 2025 21:53:51 GMT https://elpais.com/quadern/literatura/2025-12-21/consells-per-escollir-un-llibre-infantil.html Paula Jarrin En les obres per als més petits, no sempre són clars els criteris de selecció: vet aquí una guia amb set claus útils i set títols recomanats per a infants entre 3 i 12 anys En les obres per als més petits, no sempre són clars els criteris de selecció: vet aquí una guia amb set claus útils i set títols recomanats per a infants entre 3 i 12 anys Literatura Literatura catalana Literatura infantil Literatura juvenil Ilustración Cuentos Lectura Libros EL PAÍS QUADERN Il·lustracions de Mercè Galí al llibre 'Cartes imprevistes', de Tina Vallès (Animallibres) Il·lustracions de Mercè Galí al llibre 'Cartes imprevistes', de Tina Vallès (Animallibres) <img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/ZWHJYGM42ZATRFTE6MG53CFVFM.jpg?auth=c7a6a33fc75d727ca61c659b045aac9922e081c765b53e1d6de8f21874cd2267" width="1480" height="1110" alt="Il·lustracions de Mercè Galí al llibre 'Cartes imprevistes', de Tina Vallès (Animallibres) "></img><p>Arriba <a href="https://elpais.com/noticias/navidad/" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/noticias/navidad/">Nadal</a> i esperem que el tió, el Pare Noel i els Reis portin a les cases dels infants <a href="https://elpais.com/noticias/libros/" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/noticias/libros/">llibres </a>per llegir, jugar, cantar i gaudir. Que en trobin més d’un sota el tió, o l’arbre o damunt de les sabates, i que algun de tots aquests sigui el que els faci despertar la gana lectora. Però, com ajudem els infants a fer la carta per demanar llibres? Quins llibres són els més adients? </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2025-12-21/consells-per-escollir-un-llibre-infantil.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/CE73XIQAT5FS5FLVWBA76NJ7VU.jpg?auth=7c0169f4dcfe9f84905667902a0666b31e08bc3f97941e2631a71d4d74f907e9" width="5916" height="3822" alt="Dibuix d''El consultori de la senyora Ainou', de Rocío Bonilla. "></img><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/OSHXDBL2TFCCDMCMDIHLDUEDAQ.jpg?auth=2994d0a9a13d374cdb2e1e5f3ab61cad3e0e4b7d926abfb2e3b6a13a9ef3ff96" width="4465" height="3118" alt="Il"lustracions d'Amanda Mijangos al llibre 'La dona multiplicada (o dividida)' (Ekaré)"></img><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/3EN4KY3DOFDAHNJXYXUYUTF6GY.jpg?auth=81eee90a6e095e2ab04916692dbe5f63c7334fc35d79bd1b3938a231cf94468c" width="2262" height="1772" alt="Il·lustració d'Àfrica Fanlo a 'Gangues de ganxet', d'Olga Colomer."></img><img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/CUYQTZML6JGBRI7CSDF5IC4SK4.jpg?auth=0473afebbfc054adbd9d8d228ac334af7f12d68b81e462c3ebb6571a7b18bab4" width="1264" height="1580"></img><h3>El consultori de la Senyora Ainou </h3>Meritxell Martí i Rocío Bonilla Flamboyant 44 pàgines. 16,50 euros Més de 5 anys<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/TD646XTQFJFXJH3OM4T7GY6HII.jpg?auth=46d12c81c0fbff35fd4cf6244b8417627912c3e869cd5b25017c13909e81ecd3" width="972" height="1366"></img><h3>La dona multiplicada (o dividida)</h3>La dona multiplicada (o dividida) Elena Losada i Amanda Mijangos Ekaré 40 pàgines. 17,60 euros Més de 8 anys<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/3UIZTLGODJFEVD6FPCBR53XEFM.jpg?auth=3c3c05d635b2adc57c9723cc9c15951459181e7acbdeff32709275c938c3304e" width="1807" height="2811"></img><h3> Cartes imprevistes </h3>Tina Vallès i Mercè Galí Animallibres 144 pàgines. 12,95 euros De 10 a 12 anys<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/GASC77HV2VB27NL4WPMVTBISTQ.jpg?auth=febb5679a1835330f1793e42128455fbfbca8fb8bbfaa00c39dd0a2f4129ea9d" width="974" height="1528"></img><h3>Gangues de ganxet</h3>Olga Colomer i Falguera i Àfrica Fanlo Kalandraka 64 pàgines. 15 euros Més de 6 anys<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/UWHRS3DVQJDBFM745KF7J7RY4Q.jpg?auth=fe07f95a27d563e0609f3811494af19a01c16b3beeecbc0451af2cf8dc60642b" width="918" height="1320"></img><h3> El retorn del Rovelló</h3>Josep Vallverdú i Mercè Tous La Galera 152 pàgines. 15,95 euros Més de 8 anys<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/P72GGSJB55DG7F34BAMON3W4IU.jpg?auth=1048773fd469e0834ca5882a2c24848b234819e25a7e939bdfa56d9271f29160" width="975" height="2560"></img><h3>Coreografies animals</h3>Núria Solsona Zahorí Books 24 pàgines. 22 euros Més de 8 anys<img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/PDYEYAUNSZDWZBC4DFH2Q6BHI4.JPG?auth=44ef4ce5dd9415741b031c6589ffa95c1667ec82048cc89a0aaa413fd4ba8472" width="1198" height="1407"></img><h3>Tres i tres i tres fan…</h3>Sherezade Bardají i Neus Caamaño Bindi ­Books 72 pàgines. 21,50 euros Més de 6 anys https://elpais.com/quadern/2025-12-18/la-forca-de-la-queixalada.html Thu, 18 Dec 2025 04:30:01 GMT https://elpais.com/quadern/2025-12-18/la-forca-de-la-queixalada.html Anna Ballbona La festa va reunir coherència i sentit lúdic al voltant de la taula i del menjar, dels productors, de l’entorn proper i de la cultura La festa va reunir coherència i sentit lúdic al voltant de la taula i del menjar, dels productors, de l’entorn proper i de la cultura Literatura Literatura catalana Libros Comida típica Gastronomía Alimentación Productores Slow Food Granollers Fiestas Ferias Navidad QUADERN Gastronomi a a la festa de La Queixalada 2025, a Granollers. Foto: P.Estebaranz/ La Quiexalada Gastronomi a a la festa de La Queixalada 2025, a Granollers. Foto: P.Estebaranz/ La Quiexalada <p>Amb les fires i firetes s’ha d’anar amb compte. I més ara, que s’acosta Nadal i la flaca del detall inútil viu el punt àlgid. Poden fer-te passar bou per bèstia grossa amb una facilitat abismal. Sense anar gaire lluny: acabo de tornar de Frankfurt —oh,<a href="https://elpais.com/elviajero/2022-12-10/alsacia-y-baden-baden-por-el-corazon-de-los-mejores-mercados-navidenos-de-europa.html" target="_blank" rel="" title="https://elpais.com/elviajero/2022-12-10/alsacia-y-baden-baden-por-el-corazon-de-los-mejores-mercados-navidenos-de-europa.html"> quin mercat de Nadal!</a>— amb una capseta buida, que em va costar quatre euros i escaig. La capseta havia de contenir un petit artefacte giratori amb estrelles, que serien il·luminades per una base estelada. En obrir-la, ja a casa, la capseta era buida, netament buida, això sí. </p><p><a href="https://elpais.com/quadern/2025-12-18/la-forca-de-la-queixalada.html" target="_blank">Seguir leyendo</a></p>