<?xml version="1.0" encoding="utf-8"?>
<rss version="2.0" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/">
  <channel>
    <title>Feed MRSS-S francesc_seres_a</title>
    <description>Feed MRSS-S francesc_seres_a, elpais.com</description>
    <language>es</language>
    <link>https://elpais.com</link>
    <lastBuildDate>Mon, 21 Oct 2024 03:30:00 GMT</lastBuildDate>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/babelia/2024-10-21/el-mundo-interior-de-francesc-seres-historia-intima-de-una-guerra.html</guid>
      <title>‘El mundo interior’, de Francesc Serés: historia íntima de una guerra</title>
      <pubDate>Mon, 21 Oct 2024 03:30:00 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/babelia/2024-10-21/el-mundo-interior-de-francesc-seres-historia-intima-de-una-guerra.html</link>
      <dc:creator>Jordi Gracia </dc:creator>
      <dcterms:alternative>Resulta adictivo, originalísimo y muy intrigante el “pacto con la realidad” que dice haber firmado el autor para escribir este libro, afín al que ha inspirado otros suyos</dcterms:alternative>
      <description>Resulta adictivo, originalísimo y muy intrigante el “pacto con la realidad” que dice haber firmado el autor para escribir este libro, afín al que ha inspirado otros suyos</description>
      <category>Cultura</category>
      <category>Crítica</category>
      <category>Libros</category>
      <category>Historia contemporánea</category>
      <category>Francesc Serés</category>
      <category>Guerra</category>
      <category>Europa</category>
      <category>Berlín</category>
      <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/4XHIW5JBSND57JMKVZI6JDYRWM.jpg?auth=040465ba53944fa4e13d41d33731adbd33227fab00f9485e781599e30dc619de" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>EDITORIAL DESTINO (EL PAÍS)</media:credit>
        <media:title>BABELIA 26/10/24 </media:title>
        <media:text>Una página del álbum de fotografías familiar que, según desvela 'El mundo interior' de Francesc Serés, una hija regaló a su madre en 1960 para contar su vida. En la imagen un montaje con dos imágenes: una mujer mira cruces que representan aviones alemanes en dirección a Polonia.</media:text>
        <media:description>Una página del álbum de fotografías familiar que, según desvela 'El mundo interior' de Francesc Serés, una hija regaló a su madre en 1960 para contar su vida. En la imagen un montaje con dos imágenes: una mujer mira cruces que representan aviones alemanes en dirección a Polonia.</media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;p&gt;Pueden ser los dos años mejor aprovechados en Alemania que puedan censar las letras catalanas (y españolas) del último siglo, pero es una manera muy tramposa de decirlo. El excitante o la palanca para que este libro exista sí tiene que ver con Berlín, con internet, con la invasión de Ucrania ejecutada por Putin, con que la mujer de &lt;a href="https://elpais.com/noticias/francesc-seres/" target="_blank"&gt;Francesc Serés&lt;/a&gt; desde hace doce años sea rusa y con la vida entera de un muchacho nacido en Zaidín, en el borde de los Monegros y en plena frontera catalano-aragonesa.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/babelia/2024-10-21/el-mundo-interior-de-francesc-seres-historia-intima-de-una-guerra.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/VV6F4IJEJFDETKG2ZCIBYVB3G4.jpg?auth=1fb6a2d3fd11e203aff6d22631092c9ed25bae0044229bcbe395bc205cd3e12d" width="552" height="948"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;El mundo interior&lt;/h3&gt;Francesc Serés
Traducción de Manuel Pérez Subirana 
Destino, 2024
416 páginas. 21,90 euros&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/GXRDEINZFBB7DKEADYZ4QHZZ3E.jpg?auth=cacaac76128f3dc5b5d8d1be5c537ab3d5eea05d5bcd1949f54933a99b171074" width="2000" height="3148" alt="Portada de 'El món interior', de Francesc Serés"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;El món interior&lt;/h3&gt;Francesc Serés
Proa, 2024
424 páginas. 21,90 euros</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/quadern/literatura/2024-10-09/el-mon-interior-de-francesc-seres-granades-a-la-teulada.html</guid>
      <title>‘El món interior’, de Francesc Serés, és un joc de miralls familiars entre Espanya, Alemanya i Rússia</title>
      <pubDate>Wed, 09 Oct 2024 03:15:00 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/quadern/literatura/2024-10-09/el-mon-interior-de-francesc-seres-granades-a-la-teulada.html</link>
      <dc:creator>Cristian Segura</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Des de Rússia, Berlín i els Monegres, Francesc Serés exposa la presència constant de la guerra a Europa </dcterms:alternative>
      <description>Des de Rússia, Berlín i els Monegres, Francesc Serés exposa la presència constant de la guerra a Europa </description>
      <category>Libros</category>
      <category>Crítica literaria</category>
      <category>Crítica</category>
      <category>Literatura</category>
      <category>Francesc Serés</category>
      <category>Escritores</category>
      <category>Rusia</category>
      <category>Ucrania</category>
      <category>Guerra</category>
      <category>Conflictos</category>
      <category>Refugiados</category>
      <category>Refugiados políticos</category>
      <category>Franquismo</category>
      <category>Guerra civil</category>
      <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/GL3PCRZ45BG4JNRINJ2NJ2IMEE.JPG?auth=8d4f6206a270d1b1fd0d998bd16ef9b151e8eb54c91877716744e0cde1b1c23b" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>Massimiliano Minocri (EL PAÍS)</media:credit>
        <media:title>guerra ucrania</media:title>
        <media:text>Un centre d'acollida de refugiats ucranians a Hrubieszow (Polònia).</media:text>
        <media:description>Un centre d'acollida de refugiats ucranians a Hrubieszow (Polònia).</media:description>
      </media:content>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/musica/2024-10-08/roger-mas-un-cosmopolita-en-espardenyes.html" title="Roger Mas: un cosmopolita en espardenyes" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/X43BJD67YNEA3FKI77FCALOUQQ.jpg?auth=3735e27b12be1c7593da70a5eaa627662b42c2580a9e4cb54322e448a1523a42" height="3856" width="5784"/>
      </atom:link>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2024-10-07/paula-bonet-en-el-llindar-del-seu-art.html" title="Paula Bonet en el llindar del seu art" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/PFSPOH3TEJFBHOYYKA555ZN7HU.jpg?auth=4f5a8fee1369ca962a40cd817130b30693762a8abc89b9f993f8220e16c25c30" height="3440" width="5160"/>
      </atom:link>
      <content:encoded>&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/GL3PCRZ45BG4JNRINJ2NJ2IMEE.JPG?auth=8d4f6206a270d1b1fd0d998bd16ef9b151e8eb54c91877716744e0cde1b1c23b" width="4096" height="2730" alt="Un centre d'acollida de refugiats ucranians a Hrubieszow (Polònia)."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;A la teulada de casa l’àvia d’en &lt;a href="https://elpais.com/noticias/francesc-seres/" target="_blank"&gt;Francesc Serés &lt;/a&gt;van trobar tres granades. Ningú sabia d’on havien sortit. L’escriptor estava reformant l’edifici on havien viscut tres generacions de la família quan els paletes van descobrir els explosius amagats entre teules i canyissars, a l’espai on acostumaven a preparar la carn de la matança del porc. Serés jugava de petit a Saidí a buscar bales de la &lt;a href="https://elpais.com/noticias/guerra-civil-espanola/" target="_blank"&gt;Guerra Civil &lt;/a&gt;i amb 50 anys redescobreix al llibre &lt;i&gt;El món interior &lt;/i&gt;que la seva vida, com la de la resta d’europeus, sempre ha estat marcada per la guerra.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2024-10-09/el-mon-interior-de-francesc-seres-granades-a-la-teulada.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/T4WQVIBFOJA3FBBJAZJ5PXCYIQ.jpg?auth=70dc38b55f798a6402dcb8b771e5b6de4a68a04e8d8f4c0bf00eeb57b4902798" width="4032" height="1816" alt="Àlbum falsificat amb fotos antigues de les guerres del front alemany, que es pot trobar al llibre."&gt;&lt;/img&gt;&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/QUJKVW7QKJHBHFKLSXAWUYDIIA.jpg?auth=d0836d658d1f9a8272c66113ef9acc813498bdf94086b5da8e26625aa45b6f3b" width="2000" height="3148" alt="Portada de 'El món interior' de Francesc Serés."&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;El món interior &lt;/h3&gt;Francesc Serés 
Edicions Proa
424 pàgines. 21,90 euros</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/quadern/literatura/2024-05-05/un-proces-sense-cultura.html</guid>
      <title>Un Procés sense cultura</title>
      <pubDate>Sun, 05 May 2024 03:28:00 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/quadern/literatura/2024-05-05/un-proces-sense-cultura.html</link>
      <dc:creator>Jordi Amat</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Cada setmana es publicaven llibres sobre la causa que ocupaven les llistes setmanals dels més venuts, però paradoxalment, malgrat les tones de paper imprès, no s’estava substanciant una cultura</dcterms:alternative>
      <description>Cada setmana es publicaven llibres sobre la causa que ocupaven les llistes setmanals dels més venuts, però paradoxalment, malgrat les tones de paper imprès, no s’estava substanciant una cultura</description>
      <category>Francesc Seres</category>
      <category>Mercè Ibarz</category>
      <category>Procés Independentista Catalán</category>
      <category>Independència</category>
      <category>Catalunya</category>
      <category>Literatura</category>
      <category>Cultura</category>
      <category>Economia</category>
      <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/YDJEDP2YZZD3JP7LBR2ZNODN7U.jpg?auth=10db55522f5991db3e077b252e130aa47cfa66f981b9911e64b6571dd0f9b3a4" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>REUTERS/Ivan Alvarado</media:credit>
        <media:title>QUADERN. Mem reacció dels ciutadans a la Declaració Unilateral d'Independència, l'octubre de 2017</media:title>
        <media:text>Mem sobre la reacció dels ciutadans a la Declaració Unilateral d'Independència, l'octubre de 2017</media:text>
        <media:description>Mem sobre la reacció dels ciutadans a la Declaració Unilateral d'Independència, l'octubre de 2017</media:description>
      </media:content>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/literatura/2024-05-03/paul-auster-epileg.html" title="Paul Auster. Epíleg" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/DYAZ3JRFDZBWRHN7W6GFU6XUPM.jpg?auth=425a3a331434f580fc136915fc1ae6fc74bc9c6012ab9af14c493edcd17241af" height="1808" width="3214"/>
      </atom:link>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/2024-05-03/malaguanyar-la-propia-literatura.html" title="‘La puresa de l’engany’, de Gerard Quintana. Malaguanyar la pròpia literatura" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/7C55J22RPRBIHKSTQ4RS5HDF4I.jpg?auth=5e15f6e221382266f6a288d74ef97f52fec97fb63aa61cf753ae0898ba2e0676" height="4301" width="6451"/>
      </atom:link>
      <content:encoded>&lt;p&gt;Durant anys l’economista Eugeni Giral va anar elaborant un inventari bibliogràfic dels llibres que s’havien publicat sobre el &lt;a href="https://elpais.com/noticias/proces-independentista-catalan/" target="_blank"&gt;Procés&lt;/a&gt;. Aquesta feina de sistematització la va aplegar el 2019 en el volum &lt;i&gt;Els 525 llibres del procés &lt;/i&gt;(UAB). Hi ha de tot. En català, en castellà, a favor i en contra, militants i equidistants. Història, economia, per a infants, novel·les d’argument grotesc o pintoresc. Tres anys després, aquesta biblioteca no havia parat de créixer. El 2022 Giral ja n’havia llistat més de 850. I, malgrat això, no és gens fàcil definir què va ser el Procés. Ara bé, vista la magnitud de les xifres, una de les seves indiscutibles externalitats va ser la desforestació.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/quadern/literatura/2024-05-05/un-proces-sense-cultura.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/IYQJWN2P35EWRK2LHPE24SYGVE.jpg?auth=0d2e497aa3056db7f6d2b8a691523e08ded96a767071999e4c2fdbbe650c4ed1" width="7378" height="4919" alt="Francesc Serés, autor de 'La mentida més bonica' i 'La pell de la frontera'
"&gt;&lt;/img&gt;&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/NKVJPM33ZRFV7OB3PW6FN57QPQ.jpg?auth=03e1064a0730d1168e14a979b8cb94d54289b5fd57066aee30201c5878094672" width="6456" height="4304" alt="L'escriptora i periodista cultural Mercè Ibarz"&gt;&lt;/img&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/quadern/2024-04-19/els-millors-50-llibres-dels-ultims-50-anys.html</guid>
      <title>Els millors 50 llibres dels últims 50 anys</title>
      <pubDate>Fri, 19 Apr 2024 03:00:00 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/quadern/2024-04-19/els-millors-50-llibres-dels-ultims-50-anys.html</link>
      <dc:creator>EL PAÍS </dc:creator>
      <dcterms:alternative>Més de vuitanta crítics, escriptors, professors universitaris, llibreters i bibliotecaris han votat els cinquanta millors llibres dels últims cinquanta anys de literatura, publicats originalment en català i independentment del gènere</dcterms:alternative>
      <description>Més de vuitanta crítics, escriptors, professors universitaris, llibreters i bibliotecaris han votat els cinquanta millors llibres dels últims cinquanta anys de literatura, publicats originalment en català i independentment del gènere</description>
      <category>Literatura</category>
      <category>Poesía</category>
      <category>Novela</category>
      <category>Narrativa</category>
      <category>Cultura</category>
      <category>Escritores</category>
      <category>Mercè Rodoreda</category>
      <category>Quim Monzo</category>
      <category>Jesús Moncada</category>
      <category>Sergi Pamies</category>
      <category>María Merce Marçal</category>
      <category>Salvador Espriu</category>
      <category>Julià de Jòdar</category>
      <category>Irene Solà</category>
      <category>Perejaume</category>
      <category>Pere Gimferrer</category>
      <category>Enric Casasses</category>
      <category>Vicenç Pagès Jordà</category>
      <category>Montserrat Roig</category>
      <category>María Barbal</category>
      <category>Joan F. Mira</category>
      <category>Marta Rojals</category>
      <category>Jaume Cabré</category>
      <category>Pere Calders</category>
      <category>Borja Bagunyà</category>
      <category>Mercè Ibarz</category>
      <category>Baltasar Porcel</category>
      <category>Manuel de Pedrolo</category>
      <category>Carme Riera</category>
      <category>Jordi Punti</category>
      <category>Eva Baltasar</category>
      <category>Emili Teixidor</category>
      <category>Vicent Andrés Estelles</category>
      <category>Miquel de Palol</category>
      <category>Lluis Calvo</category>
      <category>Francesc Serés</category>
      <category>Lluis Calvo</category>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/2024-04-16/els-llibres-recomanats-per-sant-jordi.html" title="Els llibres recomanats per Sant Jordi 2024" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/IMbJdF0ztWObn4LVGiX5j1RRP-o=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/2CUO6AIVRJEENMT4HLISAHWBSA.gif" height="1575" width="2800"/>
      </atom:link>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/literatura/2024-04-19/qui-ha-votat-els-millors-50-llibres-dels-ultims-50-anys.html" title="Qui, com i per què s’han votat els millors 50 llibres dels últims 50 anys?" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/ppScxLZKY7IO3w_ZtFBHeeP0eyo=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/A56N4Q6GENFRVN77IWCKOQ6M74.jpg" height="1080" width="1914"/>
      </atom:link>
      <content:encoded>&lt;p&gt;La novel·la&lt;i&gt; Mirall trencat&lt;/i&gt;, de &lt;a href="https://elpais.com/noticias/merce-rodoreda/" target="_blank"&gt;Mercè Rodoreda&lt;/a&gt;, i el recull &lt;i&gt;Vuitanta-sis contes&lt;/i&gt;, de &lt;a href="https://elpais.com/noticias/quim-monzo/" target="_blank"&gt;Quim Monzó,&lt;/a&gt; són els millors llibres dels últims cinquanta anys, publicats entre 1974 i 2024, segons les votacions de prop d’un centenar de crítics, escriptors, llibreters, bibliotecaris i professionals del sector que han participat en l’elaboració d’aquest cànon elaborat per &lt;a href="https://elpais.com/quadern/" target="_blank"&gt;&lt;i&gt;Quadern&lt;/i&gt;&lt;/a&gt;.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/quadern/2024-04-19/els-millors-50-llibres-dels-ultims-50-anys.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/quadern/2023-01-28/es-que-jo.html</guid>
      <title>És que jo</title>
      <pubDate>Sat, 28 Jan 2023 19:18:55 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/quadern/2023-01-28/es-que-jo.html</link>
      <dc:creator>Adrià Pujol Cruells</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Xavier Pla reflexiona sobre el gènere de l’autoficció a ‘El soldat de Baltimore’ a través de textos de Serés, Porcel o Ernaux</dcterms:alternative>
      <description>Xavier Pla reflexiona sobre el gènere de l’autoficció a ‘El soldat de Baltimore’ a través de textos de Serés, Porcel o Ernaux</description>
      <category>Cultura</category>
      <category>Literatura</category>
      <category>Xavier Pla</category>
      <category>Escritura</category>
      <category>Escritores</category>
      <category>Baltasar Porcel</category>
      <category>Annie Ernaux</category>
      <category>Francesc Serés</category>
      <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/n01EbeWvgPIrXvFjEhxBfuQwmnU=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/HIBYM2VPOJEH3MJP2P25DTUC2Y.JPG" type="application/octet-stream" medium="image">
        <media:credit>EL PAÍS</media:credit>
        <media:title>QUADERN</media:title>
        <media:text>Xavier Pla va parlar del tema a la dotzena edició del Fòrum del Patrimoni Literari, que es va celebrar a la Fundació Pla de Palafrugell.</media:text>
        <media:description>Xavier Pla va parlar del tema a la dotzena edició del Fòrum del Patrimoni Literari, que es va celebrar a la Fundació Pla de Palafrugell.</media:description>
      </media:content>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/2022-12-10/indilletres-els-indigenes-de-la-lletra.html" title="Indilletres, els indígenes de la lletra" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/h1nA2yPaa0wDo4jwsUXiKxMWwd0=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/TDWAY6QWMVAHRJ7WCNVTJ3RRJI.JPG" height="671" width="1215"/>
      </atom:link>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/2022-11-11/qui-som.html" title="Els psicòlegs tenen feina a vessar" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/y9jRe-EvdQwZtYhgDfYLVxOmo6A=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/WTMJ4Z7K55HU7J5QLHVSI5MOHE.JPG" height="3456" width="5184"/>
      </atom:link>
      <content:encoded>&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/n01EbeWvgPIrXvFjEhxBfuQwmnU=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/HIBYM2VPOJEH3MJP2P25DTUC2Y.JPG" width="2145" height="1310" alt="Xavier Pla va parlar del tema a la dotzena edició del Fòrum del Patrimoni Literari, que es va celebrar a la Fundació Pla de Palafrugell."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;Fa poc que l’editorial Lleonard Muntaner ha presentat un llibre important. Es titula &lt;i&gt;El soldat de Baltimore (Assaigs sobre literatura i realitat en temps d’autoficció)&lt;/i&gt; i el firma el doctor Xavier Pla. És un recull d’articles ja publicats i d’altres textos de nou encuny, lectures que l’autor fa d’obres de Francesc Serés, Baltasar Porcel, Annie Ernaux, etcètera, per reflexionar sobre el gènere de l’autoficció, el seu encaix en l’univers literari i la relació, sovint problemàtica, que manté amb la realitat. Un gènere, val a dir, que avui dia presenta una bona mala salut de ferro, perquè s’hi han aixoplugat diversos textos que més aviat són anotacions pelades sobre les vicissituds personals —perfumades, en general, amb els olis de la traumatística.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/quadern/2023-01-28/es-que-jo.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/quadern/2022-10-21/la-ressaca-de-leuforia.html</guid>
      <title>‘La mentida més bonica’, de Francesc Serés: La ressaca de l’eufòria del procés</title>
      <pubDate>Sat, 22 Oct 2022 17:45:06 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/quadern/2022-10-21/la-ressaca-de-leuforia.html</link>
      <dc:creator>Ponç Puigdevall</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Francesc Serés ha escrit un llibre molt valent sobre l’esplendor i les misèries del procés, però com a artefacte novel·lesc ‘La mentida més bonica’ queda lluny del que el lector pot esperar</dcterms:alternative>
      <description>Francesc Serés ha escrit un llibre molt valent sobre l’esplendor i les misèries del procés, però com a artefacte novel·lesc ‘La mentida més bonica’ queda lluny del que el lector pot esperar</description>
      <category>Literatura</category>
      <category>Escritores</category>
      <category>Francesc Serés</category>
      <category>Independentismo</category>
      <category>Novela</category>
      <category>Editoriales</category>
      <category>Política</category>
      <category>Sociedad</category>
      <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/5LE756ATSWjB73isiRD5SRXZCaQ=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/R4MBGYG2RJEJNOX6VDVTQI3BLM.JPG" type="application/octet-stream" medium="image">
        <media:credit>IVAN ALVARADO (EL PAÍS)</media:credit>
        <media:title>QUADERN P4 GRAN&#xD;&#xD;</media:title>
        <media:text>La mentida més bonica pretén ser el document i la crítica de l’engany civil dels artífexs del procés.</media:text>
        <media:description>La mentida més bonica pretén ser el document i la crítica de l’engany civil dels artífexs del procés.</media:description>
      </media:content>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/2022-10-20/lestiu-que-la-mare-va-tenir-els-ulls-verds-de-tatiana-tibuleac-la-mort-i-lestiu.html" title="‘L’estiu que la mare va tenir els ulls verds’, de Tatiana Tîbuleac: La mort i l’estiu" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/aQWHH0SKAbr4XaEZlTydqWhzZ0c=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/2B6HGVOX3NFJZEGZZUQL6KF4GU.JPG" height="2983" width="5184"/>
      </atom:link>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/2022-10-19/el-naufrag-felic-de-folch-i-camarasa-el-naufragar-dolce.html" title="‘El nàufrag feliç', de Folch i Camarasa: El naufragar ‘dolce’ " rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/yNazUb8KCazZGeiUHmLFZZd3E6w=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/TJOXU7JPUFBMBBOPBXLXBIS6DM.JPEG" height="804" width="1189"/>
      </atom:link>
      <content:encoded>&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/5LE756ATSWjB73isiRD5SRXZCaQ=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/R4MBGYG2RJEJNOX6VDVTQI3BLM.JPG" width="3500" height="2478" alt="La mentida més bonica pretén ser el document i la crítica de l’engany civil dels artífexs del procés."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;A &lt;i&gt;La casa de foc&lt;/i&gt;, la novel·la anterior de Francesc Serés (Saidí, 1972), el lector no podia treure’s de sobre la sensació d’estar-se encarant amb massa freqüència a un cúmul de pàgines rutinàries i repetitives en excés; no eren poques les vegades que lamentava que el narrador no s’estalviés la temptació d’enverinar el text amb sentències properes al sentimentalisme moral; i, davant del desgavell compositiu i el defalliment estilístic que hi imperava, enyorava l’ordre i la vigorosa tensió de les filigranes verbals de De fems i de marbres, la reeducació narrativa del reportatge feta a La força de la gravetat, la voluntat d’esprémer al màxim el caràcter polimorf de la crònica com a gènere literari a La pell de la frontera.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/quadern/2022-10-21/la-ressaca-de-leuforia.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/aBeJNtZGzgsQ4ohZBYaXmYYf8jk=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/UYRNTONXRBBRHBF2RKNVNLJVZQ.JPEG" width="2000" height="3140" alt="La mentida mes bonica"&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;La mentida més bonica  &lt;/h3&gt;Francesc Serés 
Proa, 2022
286 pàgines. 18,90 euros</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/espana/catalunya/2021-11-05/el-institut-ramon-llull-cambia-de-director-en-cuatro-meses-y-nombra-a-pere-almeda.html</guid>
      <title>El Institut Ramon Llull cambia de director en cuatro meses y nombra a Pere Almeda</title>
      <pubDate>Fri, 05 Nov 2021 18:02:37 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/espana/catalunya/2021-11-05/el-institut-ramon-llull-cambia-de-director-en-cuatro-meses-y-nombra-a-pere-almeda.html</link>
      <dc:creator>Carles Geli</dc:creator>
      <dcterms:alternative>El politólogo, próximo a ERC y a Ernest Maragall, sustituye al escritor Francesc Serés, que llegó al cargo en junio</dcterms:alternative>
      <description>El politólogo, próximo a ERC y a Ernest Maragall, sustituye al escritor Francesc Serés, que llegó al cargo en junio</description>
      <category>Cataluña</category>
      <category>Ramón Llull</category>
      <category>Instituciones culturales</category>
      <category>Libros</category>
      <category>Literatura catalana</category>
      <category>ERC</category>
      <category>Laura Borràs</category>
      <category>Oriol Ponsatí-Murlà</category>
      <category>Francesc Serés</category>
      <category>Cultura</category>
      <category>Noticias de España</category>
      <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/6Y6wBrCYZTMsc2nsfuu-91cN6uE=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/GHJH6UXZ5ZC47JZABHSHZZJOXM.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>IRL (EL PAÍS)</media:credit>
        <media:title>Nuevo director Institut Ramon Llull</media:title>
        <media:text>Pere Almeda, nuevo director del Institut Ramon Llull.</media:text>
        <media:description>Pere Almeda, nuevo director del Institut Ramon Llull.</media:description>
      </media:content>
      <atom:link href="https://elpais.com/espana/catalunya/2020-11-03/francesc-seres-gana-el-premio-proa-de-novela.html" title="Francesc Serés gana el premio Proa de novela" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://img.asmedia.epimg.net/resizer/0IOsxEk0MZbnitwXypOWtXZL5ys=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/7WA36SWO7BHXPB72XZQMN6OTIQ.jpg" height="3000" width="3000"/>
      </atom:link>
      <atom:link href="https://elpais.com/ccaa/2019/03/08/catalunya/1552076867_357747.html" title="Cesado el gerente del Institut Ramon Llull" rel="related"/>
      <content:encoded>&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/6Y6wBrCYZTMsc2nsfuu-91cN6uE=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/GHJH6UXZ5ZC47JZABHSHZZJOXM.jpg" width="1024" height="682" alt="Pere Almeda, nuevo director del Institut Ramon Llull."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;Apenas &lt;a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2021-06-30/el-escritor-francesc-seres-nuevo-director-del-institut-ramon-llull.html" target="_blank"&gt;cuatro meses ha durado el escritor Francesc Serés como director del Institut Ramon Llull &lt;/a&gt;(IRL). La junta rectora de la entidad ha nombrado esta tarde al politólogo &lt;a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2021-06-27/dos-anos-para-curar-las-heridas-de-una-decada.html" target="_blank"&gt;Pere Almeda&lt;/a&gt; máximo responsable del organismo encargado de la promoción exterior de la lengua y la cultura catalanas. En el relevo coinciden, por un lado, los intereses profesionales de Serés, que habría “renunciado al cargo por voluntad propia y motivos personales”, según la nota oficial del IRL, y por otro la paulatina plasmación del cambio de manos de la consejería de Cultura de Junts per Catalunya a ERC, partido este último al que Almeda es próximo.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2021-11-05/el-institut-ramon-llull-cambia-de-director-en-cuatro-meses-y-nombra-a-pere-almeda.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/espana/catalunya/2021-07-06/francesc-seres-y-leila-slimani-premios-llibreter.html</guid>
      <title>Francesc Serés y Leïla Slimani, premios Llibreter</title>
      <pubDate>Tue, 06 Jul 2021 12:54:22 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/espana/catalunya/2021-07-06/francesc-seres-y-leila-slimani-premios-llibreter.html</link>
      <dc:creator>Carles Geli</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Experiencias vivenciales del autor catalán y la escritora francesa están en las génesis de sus novelas  ‘La casa de foc’ y ‘El país de los otros’</dcterms:alternative>
      <description>Experiencias vivenciales del autor catalán y la escritora francesa están en las génesis de sus novelas  ‘La casa de foc’ y ‘El país de los otros’</description>
      <category>Cataluña</category>
      <category>Premios literarios</category>
      <category>Francesc Serés</category>
      <category>Librerías</category>
      <category>Libreros</category>
      <category>Sector editorial</category>
      <category>Editoriales</category>
      <category>Proa</category>
      <category>Leila Slimani</category>
      <category>Literatura infantil</category>
      <category>Literatura juvenil</category>
      <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/euR96zXIoyHGDNUtErTIWfbyS10=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/JKWMREF6KLINWCG5AFBEG7BD7Q.JPG" type="application/octet-stream" medium="image">
        <media:credit>Carles Ribas (EL PAÍS)</media:credit>
        <media:title>Francesc Serés y Leïla Slimani Premios Llibreter</media:title>
        <media:text>Francesc Serés, ante el cartel del Premio Llibreter.</media:text>
        <media:description>Francesc Serés, ante el cartel del Premio Llibreter.</media:description>
      </media:content>
      <atom:link href="https://elpais.com/ccaa/2012/03/21/catalunya/1332367938_514007.html" title="Francesc Serés: “El meu projecte és explicar el país”" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/photo/resize/gfpLEJVhTED283jFzSZ2YclTM90=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/D6IIT57UFSTRAWDHZ2WTCSM3IY.jpg" height="412" width="560"/>
      </atom:link>
      <content:encoded>&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/euR96zXIoyHGDNUtErTIWfbyS10=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/JKWMREF6KLINWCG5AFBEG7BD7Q.JPG" width="7745" height="5163" alt="Francesc Serés, ante el cartel del Premio Llibreter."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;Defiende &lt;a href="https://elpais.com/noticias/francesc-seres/" target="_blank"&gt;Francesc Serés&lt;/a&gt; que sus libros son, en el fondo, “historias de vida”, “literatura hecha a tres metros de la gente” por su necesidad de relacionarse con la realidad. Ningún galardón le hará estar más próximo a los lectores que el &lt;a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2020-11-06/baixauli-y-ali-smith-premios-llibreter.html" target="_blank"&gt;premio Llibreter&lt;/a&gt;, que en su XXII edición ha reconocido su novela &lt;a href="https://cat.elpais.com/cat/2020/12/02/cultura/1606939847_952028.html" target="_blank"&gt;&lt;i&gt;La casa de foc&lt;/i&gt;,&lt;/a&gt; como el mejor libro de literatura catalana. No es el único reconocimiento que ha recibido esta obra, que nació al amparo del segundo premio Proa de novela (40.000 euros) el pasado noviembre y que refuerza unas semanas dulces para el autor de &lt;i&gt;La pell de la frontera&lt;/i&gt; y &lt;i&gt;La força de la gravetat&lt;/i&gt;, tras ser nombrado director del Institut Ramon Llull el 30 de junio. El galardón que concede el Gremio de Libreros de Cataluña también resaltó, en el apartado de Otras Literaturas, &lt;a href="https://elpais.com/opinion/2021-02-18/si-soy-una-extrana-en-mi-pais.html" target="_blank"&gt;&lt;i&gt;El país de los otros&lt;/i&gt;&lt;/a&gt; (Cabaret Voltaire; Angle, en catalán), de la autora francesa de origen marroquí &lt;a href="https://elpais.com/noticias/leila-slimani/" target="_blank"&gt;Leïla Slimani&lt;/a&gt;.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2021-07-06/francesc-seres-y-leila-slimani-premios-llibreter.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/espana/catalunya/2021-06-30/el-escritor-francesc-seres-nuevo-director-del-institut-ramon-llull.html</guid>
      <title>El escritor Francesc Serés, nuevo director del Institut Ramon Llull</title>
      <pubDate>Wed, 30 Jun 2021 22:48:50 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/espana/catalunya/2021-06-30/el-escritor-francesc-seres-nuevo-director-del-institut-ramon-llull.html</link>
      <dc:creator>EL PAÍS </dc:creator>
      <dcterms:alternative>Sustituye a Iolanda Batallé, en el cargo desde septiembre de 2018</dcterms:alternative>
      <description>Sustituye a Iolanda Batallé, en el cargo desde septiembre de 2018</description>
      <category>Francesc Serés</category>
      <category>Ramón Llull</category>
      <category>Instituciones culturales</category>
      <category>Generalitat Cataluña</category>
      <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/IDkn7UZasLTxH7sGM2jJP1NVe6A=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/VDABYN5GPTOWWSH4JNBTF2U5RY.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>GENERALITAT  (Europa Press)</media:credit>
        <media:title>Francesc Serés, nuevo director del Institut Ramon Llull.</media:title>
        <media:text>Francesc Serés, nuevo director del Institut Ramon Llull.</media:text>
        <media:description>Francesc Serés, nuevo director del Institut Ramon Llull.</media:description>
      </media:content>
      <atom:link href="https://elpais.com/cultura/2020-05-26/el-instituto-cervantes-impulsa-un-acuerdo-de-colaboracion-entre-las-cuatro-lenguas-oficiales.html" title="El Instituto Cervantes impulsa un acuerdo de colaboración entre las cuatro lenguas oficiales" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/RaO5IMzpC75tNj_hXOWYZHOWORs=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/PCLAS5E4DZBFNOOCGJ2A5GKUJE.jpg" height="3573" width="5594"/>
      </atom:link>
      <atom:link href="https://elpais.com/diario/2004/04/28/cultura/1083103203_850215.html" title="Tensión entre el Gobierno catalán y el balear por los nombramientos del Llull" rel="related"/>
      <content:encoded>&lt;p&gt;La Junta Rectora del &lt;a href="https://elpais.com/noticias/irl-instituto-ramon-llull/" target="_blank"&gt;Institut Ramon Llull&lt;/a&gt;, organismo creado en 2002 para promover en el exterior los estudios de lengua y cultura catalana, ha nombrado este miércoles al escritor Francesc Serés como nuevo director de la institución, en sustitución de &lt;a href="https://elpais.com/ccaa/2013/09/27/catalunya/1380314594_283984.html" target="_blank"&gt;Iolanda Batallé&lt;/a&gt;, que ha ocupado el cargo desde septiembre de 2018. &lt;a href="https://elpais.com/noticias/francesc-seres/" target="_blank"&gt;Francesc Serés&lt;/a&gt; (Zaidín, Huesca, 1972) es escritor y profesor y una de las voces narrativas más destacadas del panorama literario catalán contemporáneo. Estudió Bellas Artes (1996), Antropología en la Universidad de Barcelona (1998) y dispone del Grado de Suficiencia Investigadora por la Universidad Pompeu Fabra, donde impartió clases de Historia del Arte.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2021-06-30/el-escritor-francesc-seres-nuevo-director-del-institut-ramon-llull.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/cat/2020/11/03/cultura/1604412897_807859.html</guid>
      <title>Francesc Serés guanya el premi Proa de novel·la</title>
      <pubDate>Tue, 03 Nov 2020 14:47:44 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/cat/2020/11/03/cultura/1604412897_807859.html</link>
      <dc:creator>Carles Geli</dc:creator>
      <dcterms:alternative>‘La casa de foc’ explora la vida íntima i cultural de la gent d’una profunda vall de la Garrotxa a través d’un professor ‘nàufrag’ que hi acaba d’arribar</dcterms:alternative>
      <description>‘La casa de foc’ explora la vida íntima i cultural de la gent d’una profunda vall de la Garrotxa a través d’un professor ‘nàufrag’ que hi acaba d’arribar</description>
      <category>Francesc Seres</category>
      <category>Literatura catalana</category>
      <category>Català</category>
      <category>Premis literaris</category>
      <category>Idiomes</category>
      <category>Llengua</category>
      <category>Literatura</category>
      <category>Cultura</category>
      <media:keywords>francesc serés,guanyar,premi,proa,novel·la,casa,foc,explorar,vida,íntima,íntim,cultural,gent,duna,profunda,profund,vall,garrotxa,través,dun,professor,nàufrag,acabar,darribar</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2020/11/03/cultura/1604412897_807859_1604413062_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>JOSEP LAGO / GRUP 62 / EP</media:credit>
        <media:text>Francesc Serés, amb el guardó del Proa de novel·la.</media:text>
        <media:description>Francesc Serés, amb el guardó del Proa de novel·la.</media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2020/11/03/cultura/1604412897_807859_1604413062_noticia_normal.jpg" width="980" height="980" alt="Francesc Serés, amb el guardó del Proa de novel·la."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;Quan &lt;a href="https://cat.elpais.com/cat/2019/04/04/cultura/1554368494_059164.html"&gt;Grup 62 va decidir convocar el premi Proa de novel·la&lt;/a&gt;, a més de parar el cop pel fet que deixava sense editar el Sant Jordi pel canvi de bases d'Òmnium Cultural, buscava també nodrir i renovar el seu catàleg d'autors. L'any passat, en la seva primera edició, ho va fer a través del jove Jordi Nopca. Aquest any ho fa incorporant-ne un de més veterà, però de notable prestigi i fins ara autor de Quaderns Crema: &lt;a href="https://cat.elpais.com/autor/francesc_seres"&gt;Francesc Serés&lt;/a&gt;. El creador d'obres com &lt;em&gt;La pell de la frontera&lt;/em&gt; i els reconeguts &lt;em&gt;La força de la gravetat&lt;/em&gt; i &lt;em&gt;Contes russos&lt;/em&gt; ha obtingut la segona edició del premi Proa i els seus 40.000 euros de dotació amb &lt;em&gt;La casa de foc&lt;/em&gt;, on un professor intenta desentranyar la vida d'una família particular en la no menys particular geografia d'una vall profunda i salvatge de la Garrotxa.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/cat/2020/11/03/cultura/1604412897_807859.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/espana/catalunya/2020-11-03/francesc-seres-gana-el-premio-proa-de-novela.html</guid>
      <title>Francesc Serés gana el premio Proa de novela</title>
      <pubDate>Tue, 03 Nov 2020 13:44:56 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/espana/catalunya/2020-11-03/francesc-seres-gana-el-premio-proa-de-novela.html</link>
      <dc:creator>Carles Geli</dc:creator>
      <dcterms:alternative>‘La casa de foc’ explora la vida íntima y cultural de las gentes de un profundo valle de la Garrotxa a través de un profesor ‘náufrago’ recién llegado</dcterms:alternative>
      <description>‘La casa de foc’ explora la vida íntima y cultural de las gentes de un profundo valle de la Garrotxa a través de un profesor ‘náufrago’ recién llegado</description>
      <category>Cataluña</category>
      <category>Francesc Serés</category>
      <category>Literatura catalana</category>
      <category>Libros</category>
      <category>Premios literarios</category>
      <category>Proa</category>
      <category>Quaderns Crema</category>
      <category>Sector editorial</category>
      <category>Grup 62</category>
      <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/0IOsxEk0MZbnitwXypOWtXZL5ys=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/7WA36SWO7BHXPB72XZQMN6OTIQ.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>JOSEP LAGO/GRUP 62 (Europa Press)</media:credit>
        <media:title>El escritor Francesc Serés, ganador del Premi Proa de Novel·la</media:title>
        <media:text>Francesc Serés, con la estatuilla del premio Proa de novela.</media:text>
        <media:description>Francesc Serés, con la estatuilla del premio Proa de novela.</media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;p&gt;Cuando Grup 62 decidió convocar el premio Proa de novela, &lt;a href="https://elpais.com/ccaa/2019/04/04/catalunya/1554368494_059164.html" target="_blank"&gt;amén de para parar el golpe que le dejaba sin editar el Sant Jordi por el cambio de bases de Òmnium Cultural&lt;/a&gt;, buscaba también nutrir y renovar su catálogo de autores. El año pasado, en su primera edición, lo hizo &lt;a href="https://elpais.com/ccaa/2019/11/12/catalunya/1573578936_212600.html" target="_blank"&gt;a través del joven Jordi Nopca&lt;/a&gt;. Este año lo hace incorporando a uno más veterano, pero de notable prestigio y hasta ahora autor de Quaderns Crema: &lt;a href="https://elpais.com/ccaa/2012/03/21/catalunya/1332367938_514007.html" target="_blank"&gt;Francesc Serés.&lt;/a&gt; El creador de obras como &lt;i&gt;La pell de la frontera&lt;/i&gt; y los reconocidos &lt;i&gt;La força de la gravetat&lt;/i&gt; y &lt;i&gt;Contes russos&lt;/i&gt; ha obtenido la segunda edición del premio Proa y sus 40.000 euros de dotación con &lt;i&gt;La casa de foc&lt;/i&gt;, donde un profesor intenta desentrañar la vida de una familia particular en la no menos particular geografía de un valle profundo y salvaje de la Garrotxa.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2020-11-03/francesc-seres-gana-el-premio-proa-de-novela.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/ccaa/2019/03/08/catalunya/1552076867_357747.html</guid>
      <title>Cesado el gerente del Institut Ramon Llull</title>
      <pubDate>Fri, 08 Mar 2019 23:49:47 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/ccaa/2019/03/08/catalunya/1552076867_357747.html</link>
      <dc:creator>Carles Geli</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Josep Marcé, en el cargo desde 2002, es el tercer relevo ligado a la llegada de la nueva directora, Iolanda Batallé</dcterms:alternative>
      <description>Josep Marcé, en el cargo desde 2002, es el tercer relevo ligado a la llegada de la nueva directora, Iolanda Batallé</description>
      <category>IRL</category>
      <category>Francesc Seres</category>
      <category>Cataluña</category>
      <category>Instituciones culturales</category>
      <category>Política cultural</category>
      <category>España</category>
      <category>Cultura</category>
      <media:keywords>cesar,gerente,institut ramon llull,josep marcé,cargo,2002,ser,tercer,relevo,ligar,llegada,nueva,nuevo,director,iolanda batallé</media:keywords>
      <content:encoded>&lt;p&gt;Pausada pero inexorablemente, Iolanda Batallé, nueva directora del Institut Ramon Llull (IRL) desde el pasado 26 de septiembre, va remodelando el equipo del organismo encargado de la promoción de la cultura catalana en el extranjero. Ayer, de manera inopinada, hizo el movimiento más sonado desde su llegada al cargo hace seis meses al cesar al gerente de la institución, Josep Marcé, que ha estado ocupando el cargo durante casi 17 años, desde 2002. Fuentes próximas a la dirección descartaron que la decisión fuera debida a alguna gestión irregular y la vincularon más a “una pérdida de confianza” y a la “lógica voluntad de cambiar el equipo existente para crear uno más propio”.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/ccaa/2019/03/08/catalunya/1552076867_357747.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/ccaa/2017/04/22/catalunya/1492884983_827625.html</guid>
      <title>Literatura sin personajes extraordinarios</title>
      <pubDate>Sun, 23 Apr 2017 06:46:52 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/ccaa/2017/04/22/catalunya/1492884983_827625.html</link>
      <dc:creator>Cristian Segura</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Petros Márkaris y Francesc Serés dialogan sobre migración y sus fuentes de inspiración</dcterms:alternative>
      <description>Petros Márkaris y Francesc Serés dialogan sobre migración y sus fuentes de inspiración</description>
      <category>Sociedad</category>
      <category>Petros Márkaris</category>
      <category>Francesc Seres</category>
      <category>Escritores</category>
      <category>Cataluña</category>
      <category>Migración</category>
      <category>Literatura</category>
      <category>Demografía</category>
      <category>Cultura</category>
      <category>España</category>
      <media:keywords>literatura,personaje,extraordinario,petros márkaris,francesc serés,dialogar,migración,fuente,inspiración</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2017/04/22/catalunya/1492884983_827625_1492885152_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>Marte Pérez (EFE)</media:credit>
        <media:text>El escritor griego Petros M&amp;aacute;rkaris en Barcelona.</media:text>
        <media:description>El escritor griego Petros M&amp;aacute;rkaris en Barcelona.</media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2017/04/22/catalunya/1492884983_827625_1492885152_noticia_normal.jpg" width="980" height="558" alt="El escritor griego Petros M&amp;aacute;rkaris en Barcelona."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;Los escritores &lt;a href="http://elpais.com/tag/petros_markaris/a" target="_blank"&gt;Petros Márkaris&lt;/a&gt; y &lt;a href="http://elpais.com/autor/francesc_seres/a" target="_blank"&gt;Francesc Serés&lt;/a&gt; tienen poco en común, salvo quizá su inspiración en personajes mundanos. El periodista Antonio Lozano, moderador del diálogo entre ambos que se celebró el pasado viernes en Barcelona, les preguntó qué personas excepcionales les habían marcado más. Márkaris ofreció como respuesta un recurso clásico del novelista: él bebe de su entorno, de gente común, de los tomates con pimiento que cocinaba su madre y que también cocina Adrianí, la mujer de su personaje más popular, el detective Kostas Jaritos; de un tipo del bar que hay en la sede de su editorial griega y que convirtió en el asesino de &lt;em&gt;Pan, educación, libertad&lt;/em&gt;. Márkaris hiló un discurso memorizado y aportando apuntes que sobre todo podían hacer las delicias de sus admiradores. Serés fue más allá y se armó de ejemplos para explicar por qué él no cree en “personajes extraordinarios”: “La idea del héroe, personas que me han impactado más, a mí no me funciona. Yo colecciono antihéroes que me permiten hacer literatura”.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/ccaa/2017/04/22/catalunya/1492884983_827625.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/cat/2017/04/22/cultura/1492884983_827625.html</guid>
      <title>Literatura sense personatges extraordinaris</title>
      <pubDate>Sun, 23 Apr 2017 08:55:45 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/cat/2017/04/22/cultura/1492884983_827625.html</link>
      <dc:creator>Cristian Segura</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Petros Màrkaris i Francesc Serés dialoguen sobre migració i les seves fonts d’inspiració</dcterms:alternative>
      <description>Petros Màrkaris i Francesc Serés dialoguen sobre migració i les seves fonts d’inspiració</description>
      <category>Societat</category>
      <category>Petros Márkaris</category>
      <category>Francesc Seres</category>
      <category>Escriptors</category>
      <category>Catalunya</category>
      <category>Migració</category>
      <category>Literatura</category>
      <category>Demografia</category>
      <category>Cultura</category>
      <category>Espanya</category>
      <media:keywords>literatura,personatge,extraordinari,petros màrkaris,francesc serés,dialogar,migració,font,dinspiració</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2017/04/22/catalunya/1492884983_827625_1492885152_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>Marte Pérez (EFE)</media:credit>
        <media:text>L'escriptor grec Petros Màrkaris a Barcelona.</media:text>
        <media:description>L'escriptor grec Petros Màrkaris a Barcelona.</media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2017/04/22/catalunya/1492884983_827625_1492885152_noticia_normal.jpg" width="980" height="558" alt="L'escriptor grec Petros Màrkaris a Barcelona."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;Els escriptors &lt;a href="cat.elpais.com/tag/petros_markaris/a/" target="_blank"&gt;Petros Màrkaris&lt;/a&gt; i &lt;a href="http://cat.elpais.com/autor/francesc_seres/a/" target="_blank"&gt;Francesc Serés&lt;/a&gt; tenen poc en comú, amb excepció potser de la seva inspiració en personatges mundans. El periodista Antonio Lozano, moderador del diàleg entre els dos que es va celebrar divendres passat a Barcelona, va preguntar-los quines persones excepcionals els havien marcat més. Màrkaris va oferir com a resposta un recurs clàssic del novel·lista: ell beu del seu entorn, de gent comuna, dels tomàquets amb pebrots que cuinava la seva mare i que també cuina l’Adrianí, la dona del seu personatge més popular, el detectiu Kostas Jaritos; d’un tipus del bar que hi ha a la seu de la seva editorial grega i que va convertir en l’assassí del llibre &lt;em&gt;Pa, educació, llibertat&lt;/em&gt;. Màrkaris va recórrer a un discurs memoritzat, aportant apunts que sobretot podien satisfer els seus admiradors. Serés va anar més enllà i es va nodrir d’exemples per explicar per què ell no creu en “personatges extraordinaris”: “La idea de l’heroi, persones que m’han impactat més, a mi no em funciona. Jo col·lecciono antiherois que em permeten fer literatura.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/cat/2017/04/22/cultura/1492884983_827625.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/cat/2017/04/19/catalunya/1492602018_568304.html</guid>
      <title>Cinc diàlegs amb escriptors internacionals que no us podeu perdre</title>
      <pubDate>Thu, 20 Apr 2017 10:06:49 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/cat/2017/04/19/catalunya/1492602018_568304.html</link>
      <dc:creator>Anton Rosa López</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Siri Hustvedt, Petros Màrkaris i Teju Cole són alguns dels autors que participaran en la iniciativa literària organitzada les tardes de dijous i divendres</dcterms:alternative>
      <description>Siri Hustvedt, Petros Màrkaris i Teju Cole són alguns dels autors que participaran en la iniciativa literària organitzada les tardes de dijous i divendres</description>
      <category>Literatura</category>
      <category>Sant Jordi</category>
      <category>Carlos Zanón</category>
      <category>Enrique Vila-Matas</category>
      <category>Petros Márkaris</category>
      <category>Francesc Seres</category>
      <category>Empar Moliner</category>
      <category>Siri Hustvedt</category>
      <category>Sara Mesa</category>
      <category>Llibres</category>
      <media:keywords>cinc,diàleg,escriptor,internacional,podar,perdre,siri hustvedt,petros màrkaris,teju cole,ser,autor,participar,iniciativa,literària,literari,organitzar,tarda,dijous,divendres</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2017/04/19/catalunya/1492602018_568304_1492604189_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>GIANLUCA BATTISTA</media:credit>
        <media:text>Una parada de llibres al centre de Barcelona el Sant Jordi del 2015.</media:text>
        <media:description>Una parada de llibres al centre de Barcelona el Sant Jordi del 2015.</media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2017/04/19/catalunya/1492602018_568304_1492604189_noticia_normal.jpg" width="980" height="562" alt="Una parada de llibres al centre de Barcelona el Sant Jordi del 2015."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;Per &lt;a href="http://cat.elpais.com/tag/sant_jordi" target="_blank"&gt;Sant Jordi&lt;/a&gt;, la tradicional firma d’exemplars als cèntrics carrers de Barcelona no serà l’única ocasió de trobar-se cara a cara amb els escriptors de les obres més sol·licitades. La designació el 2015 de Barcelona com a ciutat compromesa amb la literatura per part de la &lt;a href="http://cat.elpais.com/tag/unesco_organizacion_naciones_unidas_educacion_ciencia_cultura/a/" target="_blank"&gt;Unesco&lt;/a&gt; ha impulsat l’organització de &lt;a href="http://lameva.barcelona.cat/ca/santjordi/dialegs-literaris" target="_blank"&gt;Diàlegs Literaris&lt;/a&gt;. L’objectiu de la iniciativa és apropar autors i públic amb una oferta que contraposa escriptors de fora i d'aquí. Els protagonistes de les converses d’enguany tenen la capacitat de copsar la societat a través d’una mirada crítica i que discrepa dels discursos oficials. El cartell és d’alçada i els diàlegs prometen un esperit reivindicatiu per abordar els temes més candents del panorama internacional.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/cat/2017/04/19/catalunya/1492602018_568304.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2017/04/19/catalunya/1492602018_568304_1492613865_sumario_normal.jpg" width="360" height="192" alt="."&gt;&lt;/img&gt;&lt;img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2017/04/19/catalunya/1492602018_568304_1492613929_sumario_normal.jpg" width="360" height="192" alt="."&gt;&lt;/img&gt;&lt;img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2017/04/19/catalunya/1492602018_568304_1492614040_sumario_normal.jpg" width="360" height="192" alt="."&gt;&lt;/img&gt;&lt;img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2017/04/19/catalunya/1492602018_568304_1492614164_sumario_normal.jpg" width="360" height="192" alt="."&gt;&lt;/img&gt;&lt;img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2017/04/19/catalunya/1492602018_568304_1492614197_sumario_normal.jpg" width="360" height="192" alt="."&gt;&lt;/img&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/ccaa/2016/09/24/catalunya/1474750925_773544.html</guid>
      <title>Olot crea Faber, primera residencia creativa catalana</title>
      <pubDate>Sat, 24 Sep 2016 22:32:11 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/ccaa/2016/09/24/catalunya/1474750925_773544.html</link>
      <dc:creator>Cristina Cid Rodríguez</dc:creator>
      <dcterms:alternative>El escritor Francesc Serés dirige el centro, que será multidisciplinar</dcterms:alternative>
      <description>El escritor Francesc Serés dirige el centro, que será multidisciplinar</description>
      <category>Francesc Seres</category>
      <category>Olot</category>
      <category>Centros culturales</category>
      <category>Provincia Girona</category>
      <category>Cataluña</category>
      <category>Instituciones culturales</category>
      <category>Cultura</category>
      <category>España</category>
      <category>Philip Hoare</category>
      <media:keywords>olot,crear,faber,primera,residencia,creativa,creativo,catalana,catalán,escritor,francesc serés,dirigir,centro,ser,multidisciplinar</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2016/09/24/catalunya/1474750925_773544_1474751311_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>M. ALBESA</media:credit>
        <media:text>Primeros residentes de Faber: Hoare (izquierda), Gal&amp;aacute;n, Ballbona, Netz, Ekman y Bouzeboudja. </media:text>
        <media:description>Primeros residentes de Faber: Hoare (izquierda), Gal&amp;aacute;n, Ballbona, Netz, Ekman y Bouzeboudja. </media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2016/09/24/catalunya/1474750925_773544_1474751311_noticia_normal.jpg" width="980" height="563" alt="Primeros residentes de Faber: Hoare (izquierda), Gal&amp;aacute;n, Ballbona, Netz, Ekman y Bouzeboudja. "&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;Desde la terraza del Hotel Riu Fluvià de Olot (Girona) se contempla una superposición de montañas —desde la Serra del Corb hasta la cima de Puigsacalm— que se convertirán en las vistas habituales de los creadores que acudan a la flamante &lt;a href="http://faberresidency.cat/" target="_blank"&gt;Faber, Residencia d’Arts, Ciències i Humanitats&lt;/a&gt;, situada en las instalaciones. “Es un espacio de trabajo e intercambio, donde cada profesional puede realizar su propio proyecto bajo un eje temático común”, ha explicado el escritor Frances Serés, que dirige el centro y que tiene en su carácter interdisciplinar una de sus más innovadoras bazas.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/ccaa/2016/09/24/catalunya/1474750925_773544.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;h3&gt;40 creadores de todo tipo, un mes&lt;/h3&gt;&lt;p&gt;Otra diferencia de Faber radica en que acogerá anualmente a unos 40 profesionales de todo tipo en seis periodos, de una semana a un mes como máximo. En Faber podrán convivir escritores, traductores, arquitectos, psicólogos, científicos o artistas para trabajar en sus proyectos e intercambiar y enriquecer culturalmente a través de actividades públicas. Entre los próximos invitados estarán los ensayistas Iván de la Nuez y Lila Azam Zanganeh y la editora Valerie Miles.&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/ccaa/2016/08/03/catalunya/1470234961_191582.html</guid>
      <title>Uno a seis</title>
      <pubDate>Thu, 04 Aug 2016 00:42:53 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/ccaa/2016/08/03/catalunya/1470234961_191582.html</link>
      <dc:creator>Francesc Serés</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Durante los últimos veinte años de pregón en Barcelona se han escogido seis escritores cuya lengua de expresión es el castellano por uno el catalán. Es el fruto de la hegemonía cultural del PSC</dcterms:alternative>
      <description>Durante los últimos veinte años de pregón en Barcelona se han escogido seis escritores cuya lengua de expresión es el castellano por uno el catalán. Es el fruto de la hegemonía cultural del PSC</description>
      <category>Javier Pérez Andújar</category>
      <category>La Mercè</category>
      <category>Juan Marsé</category>
      <category>Cristina Fernández Cubas</category>
      <category>Francesc Seres</category>
      <category>Fiestas locales</category>
      <category>Cataluña</category>
      <category>Fiestas</category>
      <category>España</category>
      <media:keywords>seis,últimos,veinte,año,pregón,barcelona,haber,escoger,escritor,lengua,expresión,ser,castellano,catalán,fruto,hegemonía,cultural,psc</media:keywords>
      <content:encoded>&lt;p&gt;Hay artículos en los que se sale a perder y es este uno de ellos. Lo he escrito otras veces con la misma convicción. Diga lo que diga, escriba lo que escriba, sé que voy a quedar mal. Tiene un lado positivo, si ya sales perdiendo el 1 a 6 que te cuelan te sabe menos amargo.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/ccaa/2016/08/03/catalunya/1470234961_191582.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/cat/2016/08/03/catalunya/1470234961_191582.html</guid>
      <title>Un a sis</title>
      <pubDate>Wed, 03 Aug 2016 16:25:36 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/cat/2016/08/03/catalunya/1470234961_191582.html</link>
      <dc:creator>Francesc Serés</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Durant els últims vint anys de pregó a Barcelona s’han escollit sis escriptors que tenen com a llengua d’expressió el castellà per un que té el català. És el fruit de l’hegemonia cultural del PSC</dcterms:alternative>
      <description>Durant els últims vint anys de pregó a Barcelona s’han escollit sis escriptors que tenen com a llengua d’expressió el castellà per un que té el català. És el fruit de l’hegemonia cultural del PSC</description>
      <category>Javier Pérez Andújar</category>
      <category>La Mercè</category>
      <category>Juan Marsé</category>
      <category>Cristina Fernández Cubas</category>
      <category>Francesc Seres</category>
      <category>Festes locals</category>
      <category>Catalunya</category>
      <category>Festes</category>
      <category>Espanya</category>
      <media:keywords>si,últims,vint,any,pregó,barcelona,shan,escollir,sis,escriptor,tenir,llengua,dexpressió,castellà,català,ser,fruit,lhegemonia,cultural,psc</media:keywords>
      <content:encoded>&lt;p&gt;Hi ha articles en els quals se surt a perdre i aquest n’és un. Ho he escrit altres vegades amb la mateixa convicció. Digui el que digui, escrigui el que escrigui, sé que quedaré malament. Té un costat positiu, si ja surts perdent, l’1 a 6 que et colen és menys amarg.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/cat/2016/08/03/catalunya/1470234961_191582.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/cultura/2015/10/21/babelia/1445426450_263592.html</guid>
      <title>David Bestué: “Un poeta elige palabras. Yo elijo materiales”</title>
      <pubDate>Mon, 26 Oct 2015 22:55:25 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/cultura/2015/10/21/babelia/1445426450_263592.html</link>
      <dc:creator>JAVIER RODRÍGUEZ MARCOS</dc:creator>
      <dcterms:alternative>El escultor barcelonés, pasó de la Bienal de Mataró a la de Venecia. Presenta en Madrid, la muestra 'La España moderna'.</dcterms:alternative>
      <description>El escultor barcelonés, pasó de la Bienal de Mataró a la de Venecia. Presenta en Madrid, la muestra 'La España moderna'.</description>
      <category>Arte conceptual</category>
      <category>Francesc Seres</category>
      <category>David Bestué</category>
      <category>Galerías arte</category>
      <category>Exposiciones</category>
      <category>Espacios artísticos</category>
      <category>Movimientos artísticos</category>
      <category>Arte</category>
      <media:keywords>david bestué,poeta,elegir,palabra,material,escultor,barcelonés,pasar,bienal de mataró,venecia,presentar,madrid,muestra,la españa,moderna,moderno</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/cultura/imagenes/2015/10/21/babelia/1445426450_263592_1445605512_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>Consuelo Bautista</media:credit>
        <media:text>El escultor David Bestu&amp;eacute; en su estudio de Barcelona.</media:text>
        <media:description>El escultor David Bestu&amp;eacute; en su estudio de Barcelona.</media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/cultura/imagenes/2015/10/21/babelia/1445426450_263592_1445605512_noticia_normal.jpg" width="560" height="373" alt="El escultor David Bestu&amp;eacute; en su estudio de Barcelona."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;La noche del 4 al 5 de junio de 2013, coincidiendo con la fecha del nacimiento de Lorca, David Bestué (Barcelona, 1980) recorrió los escenarios de &lt;em&gt;Poeta en Nueva York&lt;/em&gt;, de Harlem a Battery Park. Durante ese recorrido, de 15 kilómetros, ingirió fragmentos de ladrillo, vidrio, acero, cemento y granito. “Nueva York estuvo fuera y dentro de mí”, dice el título de la obra resultante, que puede verse ahora en &lt;a href="http://www.garciagaleria.com/es/" target="_blank"&gt;García Galería&lt;/a&gt; (Madrid) dentro de la exposición &lt;em&gt;La España moderna&lt;/em&gt;. ¿Se tragó la tuerca que sale en la foto? "Fue lo que más me costó, pero sí, claro. Llegué un día y me volví al siguiente. En el hotel me dije: 'Si estás en Nueva York tienes que tragártelo. Te han pagado el viaje'. Tampoco pasa nada. ¿No nos tragábamos pesetas de pequeños?"&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/cultura/2015/10/21/babelia/1445426450_263592.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="https://ep01.epimg.net/cultura/imagenes/2015/10/21/babelia/1445426450_263592_1445614382_sumario_normal.jpg" width="300" height="241" alt="'Ciudad fuera y ciudad dentro' (2013). Materiales ingeridos por David Bestué durante su recorrido por los lugares más recurrentes de 'Poeta den Nueva York'."&gt;&lt;/img&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/ccaa/2014/11/25/catalunya/1416939857_549168.html</guid>
      <title>Cosas que ocurren fuera del proceso</title>
      <pubDate>Tue, 25 Nov 2014 18:30:24 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/ccaa/2014/11/25/catalunya/1416939857_549168.html</link>
      <dc:creator>J. Ernesto Ayala-Dip</dc:creator>
      <dcterms:alternative>El último gran libro de Serés, Podemos como revulsivo y el café que me tomaría con Torres-Dulce</dcterms:alternative>
      <description>El último gran libro de Serés, Podemos como revulsivo y el café que me tomaría con Torres-Dulce</description>
      <category>Opinión</category>
      <category>Francesc Seres</category>
      <category>Podemos</category>
      <category>Cataluña</category>
      <category>Partidos políticos</category>
      <category>España</category>
      <category>Política</category>
      <category>Fiscalía General Estado</category>
      <category>Fiscalía</category>
      <category>Poder judicial</category>
      <category>Justicia</category>
      <category>Eduardo Torres-Dulce</category>
      <media:keywords>cosa,ocurrir,proceso,último,gran,libro,serés,podemos,revulsivo,café,tomar,torres-dulce</media:keywords>
      <content:encoded>&lt;p&gt;L&lt;strong&gt;ibros&lt;/strong&gt;. Hace algunos años, escuchando unas transmisiones de fútbol por televisión en la que el entrenador vasco Javier Irureta hacía de comentarista, le oí improvisar un calificativo a esos disparos desganados y deshilachados que le salen a veces a los delanteros. “Tiritos” les llamaba. Me gustó el diminutivo, tan desdeñoso como ilustrativo. Rápidamente lo incorporé a mi léxico literario. Cuando un amigo me pregunta por determinada novela, suelo responderle, si el libro no da la talla, con el gráfico concepto de Irureta: “Bueno, tiritos”. Claro que eso no podría decirlo en una crítica literaria como Dios manda en Babelia, que ya me gustaría. Me echarían, con absoluta legalidad periodística, a patadas.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/ccaa/2014/11/25/catalunya/1416939857_549168.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/cat/2014/11/25/opinion/1416939857_549168.html</guid>
      <title>Coses que passen fora del procés</title>
      <pubDate>Tue, 25 Nov 2014 23:22:08 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/cat/2014/11/25/opinion/1416939857_549168.html</link>
      <dc:creator>J. Ernesto Ayala-Dip</dc:creator>
      <dcterms:alternative>L'últim gran llibre de Serés, Podem com a revulsiu i el cafè que em prendria amb Torres-Dulce</dcterms:alternative>
      <description>L'últim gran llibre de Serés, Podem com a revulsiu i el cafè que em prendria amb Torres-Dulce</description>
      <category>Opinió</category>
      <category>Francesc Seres</category>
      <category>Podem</category>
      <category>Catalunya</category>
      <category>Partits polítics</category>
      <category>Espanya</category>
      <category>Política</category>
      <category>Eduardo Torres-Dulce</category>
      <media:keywords>coses,passar,procés,l,últim,gran,llibre,serés,podem,revulsiu,cafè,prendre,torres-dulce</media:keywords>
      <content:encoded>&lt;p&gt;&lt;strong&gt;Llibres.&lt;/strong&gt; Fa alguns anys, en una transmissió de futbol per televisió en què l'entrenador basc Javier Irureta feia de comentarista, li vaig sentir improvisar un qualificatiu als xuts desganats i esfilagarsats que surten de vegades als davanters. &lt;em&gt;Tiritos,&lt;/em&gt; en deia. Em va agradar el diminutiu, tan desdenyós com il·lustratiu. Ràpidament el vaig incorporar al meu lèxic literari. Quan un amic em pregunta per determinada novel·la, solc respondre-li, si el llibre no dóna la talla, amb el gràfic concepte de Irureta: bé,&lt;em&gt; tiritos&lt;/em&gt;. És clar que això no podria dir-ho en una crítica literària com Déu mana a Babelia, que ja m'agradaria. Em farien fora, amb absoluta legalitat periodística, a cops de peu.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/cat/2014/11/25/opinion/1416939857_549168.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/cat/2014/11/07/cultura/1415372642_732350.html</guid>
      <title>Antropologia de la pobresa</title>
      <pubDate>Fri, 07 Nov 2014 16:47:15 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/cat/2014/11/07/cultura/1415372642_732350.html</link>
      <dc:creator>Ponç Puigdevall</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Gràcies a Serés, la casa buida de la vida es converteix en un món més habitable</dcterms:alternative>
      <description>Gràcies a Serés, la casa buida de la vida es converteix en un món més habitable</description>
      <category>Quaderns Crema</category>
      <category>Francesc Seres</category>
      <category>Immigració</category>
      <category>Empreses</category>
      <category>Literatura</category>
      <category>Llibres</category>
      <category>Migració</category>
      <category>Economia</category>
      <category>Demografia</category>
      <category>Cultura</category>
      <category>Societat</category>
      <media:keywords>antropologia,pobresa,serés,casa,buida,buit,vida,convertir,món,habitable</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2014/11/07/cultura/1415372642_732350_1415372902_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image"/>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2014/11/07/cultura/1415372642_732350_1415372902_noticia_normal.jpg" width="560" height="372" alt="."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;El 1936, l'escriptor James Agee i el fotògraf Walker Evans van elaborar un reportatge sobre les duríssimes condicions de vida dels arrendataris dels camps de cotó d'Alabama: el resultat va ser Elogiem ara els homes famosos, experiència extrema i insòlita que complementa i enriqueix l'obra de William Faulkner. El 1961, l'antropòleg Oscar Lewis va publicar Els fills de Sánchez, prodigi de sensibilitat literària on el protagonisme recau en les veus desolades dels membres d'una família de camperols mexicans que emigren a la ciutat a la recerca de feina per acabar malvivint en els guetos de l'extraradi de la metròpoli. I el 2002, &lt;a href="http://elpais.com/autor/francesc_seres/a/" target="_blank"&gt;Francesc Serés&lt;/a&gt; (Saidí, 1972) comença el treball de camp del que acabarà sent La pell de la frontera, llibre de reportatges, d'entrevistes i de cròniques sobre l'impacte que origina a la seva terra natal —el Baix Cinca i el Segrià— l'arribada imparable d'onades d'immigrants.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/cat/2014/11/07/cultura/1415372642_732350.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/cultura/2014/04/17/actualidad/1397762449_703508.html</guid>
      <title>Novísima generación catalana</title>
      <pubDate>Fri, 18 Apr 2014 22:28:55 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/cultura/2014/04/17/actualidad/1397762449_703508.html</link>
      <dc:creator>Carles Geli</dc:creator>
      <dcterms:alternative>El prometedor momento de las letras en Cataluña contrasta con la compleja situación del mercado. Los novísimos, que utilizan el catalán de manera más natural, se codean con una generación que bordea los 50 años. Una buena parte aborda con éxito el costumbrismo, mientras otros juegan con los géneros populares sin prejuicios.</dcterms:alternative>
      <description>El prometedor momento de las letras en Cataluña contrasta con la compleja situación del mercado. Los novísimos, que utilizan el catalán de manera más natural, se codean con una generación que bordea los 50 años. Una buena parte aborda con éxito el costumbrismo, mientras otros juegan con los géneros populares sin prejuicios.</description>
      <category>Manuel de Pedrolo</category>
      <category>Francesc Seres</category>
      <category>Albert Sánchez Piñol</category>
      <category>Oriol Izquierdo</category>
      <category>Ponç Puigdevall</category>
      <category>D. Sam Abrams</category>
      <category>Empar Moliner</category>
      <category>Jaume Cabré</category>
      <category>Sergi Pàmies</category>
      <category>Quim Monzo</category>
      <category>Imma Monsó</category>
      <category>Lolita Bosch</category>
      <category>Nuria Perpinya</category>
      <category>Manuel Baixauli</category>
      <category>Vicenç Pagès Jordà</category>
      <category>Literatura catalana</category>
      <category>Catalán</category>
      <category>Premios literarios</category>
      <category>Editoriales</category>
      <category>Sector editorial</category>
      <category>Idiomas</category>
      <category>Industria cultural</category>
      <category>Libros</category>
      <category>Lengua</category>
      <category>Literatura</category>
      <media:keywords>novísima,nuevo,generación,catalana,catalán,prometedor,momento,letra,cataluña,contrastar,compleja,complejo,situación,mercado,novísimo,utilizar,manera,natural,codear,bordear,50,año,buena,bueno,parte,abordar,éxito,costumbrismo,jugar,género,popular,prejuicio</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/cultura/imagenes/2014/04/17/actualidad/1397762449_703508_1397859137_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:text>Detalle de 'Desiertos cicatriz', de la artista Mar Arza.</media:text>
        <media:description>Detalle de 'Desiertos cicatriz', de la artista Mar Arza.</media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/cultura/imagenes/2014/04/17/actualidad/1397762449_703508_1397859137_noticia_normal.jpg" width="300" height="403" alt="Detalle de 'Desiertos cicatriz', de la artista Mar Arza."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;"Si editamos a Jaume Cabré o a Albert Sánchez Piñol no es por cercanía geográfica o simpatía cultural, sino porque su literatura es buena y universal”, argumenta Alzira Martins, la secretaria general del prestigioso sello francés Actes Sud, justificando así la proliferación de autores catalanes en su catálogo y la promoción espectacular que hicieron de ellos el año pasado en el 33 Salón del Libro de París, entre otras razones porque venden. Un argumento parecido esgrimen en la alemana Suhrkamp, atentos desde 2007 cuando Cataluña fue la invitada de honor a la Feria del Libro de Fráncfort. El momento de las letras catalanas es, a tenor de críticos, editores, estudiosos y los propios autores, de los mejores que se recuerdan en las últimas décadas, con la consolidación de una gran generación que bordea los 50 años y, al unísono, una nueva oleada de talentos que giran apenas sobre la treintena de tal calibre que de aquí a cuatro días probablemente arrasen en la Diada de Sant Jordi. Ni que sea numéricamente, la también autora Lolita Bosch reunía en 2010 en la antológica &lt;em&gt;Veus&lt;/em&gt; &lt;em&gt;de la nova narrativa catalana&lt;/em&gt; a 41 narradores de menos de 45 años. Aciertos y azares de toda condición explican este particular y denso magma.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/cultura/2014/04/17/actualidad/1397762449_703508.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/ccaa/2012/07/18/catalunya/1342640264_366126.html</guid>
      <title>Historia de dos historias</title>
      <pubDate>Wed, 18 Jul 2012 21:35:46 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/ccaa/2012/07/18/catalunya/1342640264_366126.html</link>
      <dc:creator>Francesc Serés</dc:creator>
      <dcterms:alternative>¿De qué narices ha servido todo el folclore alrededor de la memoria histórica si se actúa como si la historia se hubiese acabado de una vez por todas?</dcterms:alternative>
      <description>¿De qué narices ha servido todo el folclore alrededor de la memoria histórica si se actúa como si la historia se hubiese acabado de una vez por todas?</description>
      <category>Francesc Seres</category>
      <category>Ley Memoria Histórica</category>
      <category>Exiliados</category>
      <category>Opinión</category>
      <category>Exilio</category>
      <category>Guerra civil española</category>
      <category>Legislación española</category>
      <category>Franquismo</category>
      <category>Cataluña</category>
      <category>Conflictos políticos</category>
      <category>Historia contemporánea</category>
      <category>España</category>
      <category>Partidos políticos</category>
      <category>Historia</category>
      <category>Legislación</category>
      <category>Política</category>
      <category>Justicia</category>
      <media:keywords>historia,dos,nariz,haber,servir,folclore,memoria,histórica,histórico,actuar,acabar,vez</media:keywords>
      <content:encoded>&lt;p&gt;Camino de Marsella, acelerones y frenazos, el Ford Escort que conduce Francesc Panyella renquea y cambia de carril como un ratón que se escabulle del gato. Empiezo a pensar que las películas con carreras de coche que se han rodado en Marsella tienen su razón de ser. Del aeropuerto hasta los accesos principales no ha mirado ni una sola vez los espejos retrovisores.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/ccaa/2012/07/18/catalunya/1342640264_366126.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/ccaa/2012/04/19/catalunya/1334857440_115324.html</guid>
      <title>La millor novel·la, un conte</title>
      <pubDate>Fri, 20 Apr 2012 23:06:55 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/ccaa/2012/04/19/catalunya/1334857440_115324.html</link>
      <dc:creator>Ricard Ruiz Garzón,Carles Geli</dc:creator>
      <dcterms:alternative>La velocitat, nexe entre les últimes obres de Jaume Cabré i Imma Monsó</dcterms:alternative>
      <description>La velocitat, nexe entre les últimes obres de Jaume Cabré i Imma Monsó</description>
      <category>Sant Jordi</category>
      <category>Día del libro</category>
      <category>Jaume Cabré</category>
      <category>Imma Monsó</category>
      <category>Francesc Seres</category>
      <category>Ponç Puigdevall</category>
      <category>Novela</category>
      <category>Cataluña</category>
      <category>Narrativa</category>
      <category>Literatura</category>
      <category>Libros</category>
      <category>Fiestas</category>
      <category>España</category>
      <category>Cultura</category>
      <media:keywords>millor,novel·la,novel·la,conte,velocitat,nexe,últimes,obrar,jaume cabré,i,imma monsó</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2012/04/19/catalunya/1334857440_115324_1334929744_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>SONIA GONZÁLEZ</media:credit>
        <media:text>Jaume Cabré.</media:text>
        <media:description>Jaume Cabré.</media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2012/04/19/catalunya/1334857440_115324_1334929744_noticia_normal.jpg" width="560" height="373" alt="Jaume Cabré."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;Algú ho havia de dir: amb permís de Sant Jaume Cabré, bona part de la millor narrativa catalana d’aquest Sant Jordi, la de més qualitat, la més precisa i ambiciosa, serà narrativa curta. Sobre l’amor i les parelles, per exemple, serà difícil trobar una novel·la que superi els 37 contes que Francesc Serés ha reunit a &lt;em&gt;Mossegar la poma&lt;/em&gt;; tot i néixer d’un encàrrec, esdevenen veritables cròniques sentimentals: de parelles de nens, parelles d’ancians, parelles perfectes, parelles que fugen del Paradís... Només amb relats com&lt;em&gt; El casament del Bob Esponja&lt;/em&gt; o l’escatològic &lt;em&gt;Amor a l’ascenso&lt;/em&gt;r, Serés ja es faria estimar.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/ccaa/2012/04/19/catalunya/1334857440_115324.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
  </channel>
</rss>