<?xml version="1.0" encoding="utf-8"?>
<rss version="2.0" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/">
  <channel>
    <title>Feed MRSS-S lluis_domenech_i_montaner_a</title>
    <description>Feed MRSS-S lluis_domenech_i_montaner_a, elpais.com</description>
    <language>es</language>
    <link>https://elpais.com</link>
    <lastBuildDate>Fri, 10 Oct 2025 03:30:00 GMT</lastBuildDate>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/elviajero/escapadas/espana/2025-10-10/el-institut-pere-mata-y-otros-lugares-para-enamorarse-de-reus-la-capital-modernista-y-vermutera-de-tarragona.html</guid>
      <title>El Institut Pere Mata y otros lugares para enamorarse de Reus, la capital modernista y ‘vermutera’ de Tarragona </title>
      <pubDate>Fri, 10 Oct 2025 03:30:00 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/elviajero/escapadas/espana/2025-10-10/el-institut-pere-mata-y-otros-lugares-para-enamorarse-de-reus-la-capital-modernista-y-vermutera-de-tarragona.html</link>
      <dc:creator>Andrés Campos</dc:creator>
      <dcterms:alternative>El psiquiátrico diseñado en 1897 por Lluís Domènech i Montaner es un referente del modernismo y de la salud mental. Y su pabellón de los Distinguidos, una locura maravillosa, pero no la única de la ciudad tarraconense</dcterms:alternative>
      <description>El psiquiátrico diseñado en 1897 por Lluís Domènech i Montaner es un referente del modernismo y de la salud mental. Y su pabellón de los Distinguidos, una locura maravillosa, pero no la única de la ciudad tarraconense</description>
      <category>Viajes</category>
      <category>Reus</category>
      <category>Provincia Tarragona</category>
      <category>Cataluña</category>
      <category>Turismo nacional</category>
      <category>Turismo interior</category>
      <category>Turismo cultural</category>
      <category>Modernismo</category>
      <category>Arquitectura</category>
      <category>Lluís Domènech i Montaner</category>
      <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/VXIOOXGBCRGFBG3N5Y3BOVANI4.jpg?auth=28848e0c30e89e8fa7afbf454b6b0ffe8a7e85fe3201f10e7ad87a1721a3e8bb" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>Andrés Campos</media:credit>
        <media:title>Viajar a Reus, Tarragona</media:title>
        <media:text>Detalle de la fachada del Institut Pere Mata, en Reus (Tarragona).</media:text>
        <media:description>Detalle de la fachada del Institut Pere Mata, en Reus (Tarragona).</media:description>
      </media:content>
      <atom:link href="https://elpais.com/elviajero/escapadas/espana/2024-07-13/el-fonoll-el-pueblo-medieval-de-tarragona-donde-esta-prohibido-ir-vestido.html" title="El Fonoll, el pueblo medieval de Tarragona donde está prohibido ir vestido " rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/L74KJ5PCGVCUBOFLJNDECB2D3A.jpg?auth=1b175208bd482f4b72dc8215ec85575b623869222efd14832ccfc5991d26ff94" height="1056" width="1600"/>
      </atom:link>
      <atom:link href="https://elpais.com/elviajero/2022-11-02/road-trip-por-el-sur-de-tarragona-entre-los-paisajes-que-inspiraron-a-gaudi-miro-y-picasso.html" title="‘Road trip’ por el sur de Tarragona entre los paisajes que inspiraron a Gaudí, Miró y Picasso" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/EU47ICOV7JFTNCZYOWEJIKAQSI.jpg?auth=693fd508edb67da937882df828431cebf81a31136066265469c0883d7507561d" height="4480" width="6720"/>
      </atom:link>
      <content:encoded>&lt;p&gt;El 10 de octubre, &lt;a href="https://elpais.com/elpais/2018/10/10/buenavida/1539172132_998979.html" rel=""&gt;Día Mundial de la Salud Mental,&lt;/a&gt; es buena fecha para hablar del &lt;a href="https://www.reusturisme.cat/joia-modernista/institut-pere-mata" rel=""&gt;Institut Pere Mata de Reus,&lt;/a&gt; que es un psiquiátrico en activo y un museo insólito, donde se explica el salto de gigante que supuso hace 128 años rodear a los enfermos de música, de jardines, de huertos en los que podían trabajar y de cosas bellas: cerámicas, mosaicos, pinturas, estucados, vidrieras y muebles con decoraciones de talla y marquetería. Además, el 11 y 12 de octubre la ciudad tarraconense celebra &lt;a href="https://www.reus1900.cat/" rel=""&gt;Reus 1900,&lt;/a&gt; una fiesta modernista con un montón de actividades culturales y gastronómicas, en la que el psiquiátrico diseñado por Domènech i Montaner es un escenario destacado. &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/elviajero/escapadas/espana/2025-10-10/el-institut-pere-mata-y-otros-lugares-para-enamorarse-de-reus-la-capital-modernista-y-vermutera-de-tarragona.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/elviajero/2022/04/20/actualidad/1650472992_972063.html</guid>
      <title>24 horas de modernismo a raudales en Canet de Mar</title>
      <pubDate>Fri, 22 Apr 2022 22:06:47 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/elviajero/2022/04/20/actualidad/1650472992_972063.html</link>
      <dc:creator>Anna Borràs</dc:creator>
      <dcterms:alternative>De tradición marinera, su pujante industria textil del siglo XIX adornó la ciudad barcelonesa con espectaculares villas modernistas. De la casa museo del arquitecto Lluís Domènech i Montaner a sus obras repartidas por la localidad y un castillo escenario de ‘Juego de tronos’</dcterms:alternative>
      <description>De tradición marinera, su pujante industria textil del siglo XIX adornó la ciudad barcelonesa con espectaculares villas modernistas. De la casa museo del arquitecto Lluís Domènech i Montaner a sus obras repartidas por la localidad y un castillo escenario de ‘Juego de tronos’</description>
      <category>Canet de Mar</category>
      <category>Turismo ciudad</category>
      <category>Lluís Domènech i Montaner</category>
      <category>Provincia Barcelona</category>
      <category>Rutas turísticas</category>
      <category>Destinos turísticos</category>
      <category>Cataluña</category>
      <category>Viajes</category>
      <category>Ofertas turísticas</category>
      <category>Turismo</category>
      <category>Europa</category>
      <category>España</category>
      <media:keywords>24,hora,modernismo,canet de mar. de,tradición,marinera,marinero,pujante,industria,textil,siglo xix,adornar,ciudad,barcelonesa,barcelonés,espectacular,villa,modernista,casa,museo,arquitecto,lluís domènech,i,montaner,obra,repartir,localidad,castillo,escenario,juego,trono</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/elviajero/imagenes/2022/04/20/actualidad/1650472992_972063_1650633829_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>Alberto-G-R (alamy)</media:credit>
        <media:text>Exterior de la Casa Museo Domènech i Montaner en Canet de Mar (Barcelona).</media:text>
        <media:description>Exterior de la Casa Museo Domènech i Montaner en Canet de Mar (Barcelona).</media:description>
      </media:content>
      <atom:link href="https://elviajero.elpais.com/elviajero/2021/05/31/album/1622458255_583985.html" title="15 excursiones a una hora de Barcelona" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://ep01.epimg.net/elviajero/imagenes/2022/04/20/actualidad/1650472992_972063_1650473037_noticiarelacionadaprincipal_normal.jpg" height="257" width="360"/>
      </atom:link>
      <atom:link href="https://elviajero.elpais.com/elviajero/2021/12/02/actualidad/1638445324_221931.html" title="Todos los encantos del Born" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://ep01.epimg.net/elviajero/imagenes/2022/04/20/actualidad/1650472992_972063_1650473108_noticiarelacionadaprincipal_normal.jpg" height="257" width="360"/>
      </atom:link>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/elviajero/imagenes/2022/04/20/actualidad/1650472992_972063_1650633829_noticia_normal.jpg" width="980" height="678" alt="Exterior de la Casa Museo Domènech i Montaner en Canet de Mar (Barcelona)."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;En el centro geográfico de esa franja de playas y pueblos marineros y de veraneo que ha sido y es la comarca barcelonesa del Maresme brilla con luz propia la villa de &lt;a href="https://www.canetdemar.cat/" target="_blank"&gt;Canet de Mar&lt;/a&gt;. Con casi 15.000 habitantes, Canet está formada por distintas y sutiles capas que se van intuyendo a pasos lentos y mirada precisa, de charlas y cafés. &lt;/p&gt;&lt;img src="https://ep01.epimg.net/elviajero/imagenes/2022/04/20/actualidad/1650472992_972063_1650633980_sumario_normal.jpg" width="980" height="621" alt="Vista de la localidad barcelonesa de Canet de Mar."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/elviajero/2022/04/20/actualidad/1650472992_972063.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="https://ep01.epimg.net/elviajero/imagenes/2022/04/20/actualidad/1650472992_972063_1650634453_sumario_normal.jpg" width="360" height="361" alt="Uno de los panteones del cementerio de Canet de Mar."&gt;&lt;/img&gt;&lt;img src="https://ep01.epimg.net/elviajero/imagenes/2022/04/20/actualidad/1650472992_972063_1650634319_sumario_normal.jpg" width="980" height="551" alt="Vista aérea del Castell de Santa Florentina, a las afueras de Canet."&gt;&lt;/img&gt;&lt;img src="https://ep01.epimg.net/elviajero/imagenes/2022/04/20/actualidad/1650472992_972063_1650634220_sumario_normal.jpg" width="980" height="652" alt="El restaurant del santuari de Nostra Senyo de la Misericòrdia también se encuentra en un edificio modernista diseñado por Josep Puig i Cadafalch en 1914."&gt;&lt;/img&gt;&lt;img src="https://ep01.epimg.net/elviajero/imagenes/2022/04/20/actualidad/1650472992_972063_1650633915_sumario_normal.jpg" width="360" height="463" alt="Interior del santuario neogótico Santuario de la Misericordia, en la localidad del Maresme."&gt;&lt;/img&gt;&lt;img src="https://ep01.epimg.net/elviajero/imagenes/2022/04/20/actualidad/1650472992_972063_1650634395_sumario_normal.jpg" width="360" height="544" alt="Interior de Vil·la Flora, una construcción modernista que data de 1925."&gt;&lt;/img&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/cultura/2021-08-13/el-palau-contara-con-una-nueva-sala-de-ensayos-en-una-finca-modernista-cercana.html</guid>
      <title>El Palau contará con una nueva sala de ensayos en una finca modernista cercana</title>
      <pubDate>Fri, 13 Aug 2021 16:24:50 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/cultura/2021-08-13/el-palau-contara-con-una-nueva-sala-de-ensayos-en-una-finca-modernista-cercana.html</link>
      <dc:creator>Andrea Figueras Arisó</dc:creator>
      <dcterms:alternative>El nuevo Espai Palau acogerá actividades y se podrá alquilar para eventos</dcterms:alternative>
      <description>El nuevo Espai Palau acogerá actividades y se podrá alquilar para eventos</description>
      <category>Cultura</category>
      <category>Palau Música</category>
      <category>Lluís Domènech i Montaner</category>
      <category>Barcelona</category>
      <category>Música clásica</category>
      <category>Música</category>
      <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/4GS6p1lBFCn6TgJBZnqKVGcexOg=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/P2UYEXOGLBDMNDLA7MHHZ4N4PE.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>A BOFILL</media:credit>
        <media:title>Espai Palau. Palau de la Música</media:title>
        <media:text>Un ensayo del coro infantil del Orfeó Català en las nuevas instalaciones del Espai Palau.</media:text>
        <media:description>Un ensayo del coro infantil del Orfeó Català en las nuevas instalaciones del Espai Palau.</media:description>
      </media:content>
      <atom:link href="https://elpais.com/espana/catalunya/2021-07-19/el-liceo-acaba-temporada-con-un-donizetti-en-los-ee-uu-de-kennedy.html" title="El Liceo acaba temporada con un Donizetti en los EE UU de Kennedy" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://cloudfront-eu-central-1.images.arcpublishing.com/prisa/SGDKDZYRFRL3OHG2BYW3JCJSYE.jpg" height="3147" width="4721"/>
      </atom:link>
      <atom:link href="https://elpais.com/espana/catalunya/2021-08-04/los-festivales-de-musica-en-cataluna-aumentaron-la-transmision-de-la-covid-mas-de-2000-asistentes-se-infectaron.html" title="Los festivales de música en Cataluña aumentaron la transmisión de la covid: más de 2.000 asistentes se infectaron" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/oB0ygeKMkAuBZ1zNKxMTammHxiU=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/OUG63WTQN5DTFC3GQMWVF22S4M.jpeg" height="1066" width="1600"/>
      </atom:link>
      <atom:link href="https://elpais.com/espana/catalunya/2021-02-21/de-las-octavillas-a-las-pedradas-en-el-palau-de-la-musica.html" title="De las octavillas a las pedradas en el Palau de la Música" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/photo/resize/dkg2cfgp1IWINgxciHAROJvKnHo=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/ZPJBN5ZMZFDYPAE5VUTY2RVICI.JPG" height="4472" width="6708"/>
      </atom:link>
      <content:encoded>&lt;p&gt;El &lt;a href="https://elpais.com/noticias/palau-musica-catalana/" target="_blank"&gt;Palau de la Música&lt;/a&gt; expande su actividad más allá del emblemático edificio modernista que ocupa en el centro de Barcelona. El nuevo Espai Palau, ubicado en la calle Ortigosa, albergará ensayos y otras actividades que no se pueden llevar a cabo en las instalaciones originales. “El Palau es una joya arquitectónica, pero con una evidente limitación de espacio”, afirma el director general del Palau&lt;a href="https://elpais.com/noticias/joan-oller/" target="_blank"&gt; Joan Oller,&lt;/a&gt; un problema que se va a solucionar con esta anexión, que se suma a las dos anteriores. El acuerdo de alquiler con los propietarios se ha establecido para 25 años con opción a una posible prórroga y tendrá un coste de 12.000 euros mensuales.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/cultura/2021-08-13/el-palau-contara-con-una-nueva-sala-de-ensayos-en-una-finca-modernista-cercana.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/espana/catalunya/2021-02-21/de-las-octavillas-a-las-pedradas-en-el-palau-de-la-musica.html</guid>
      <title>De las octavillas a las pedradas en el Palau de la Música</title>
      <pubDate>Sun, 21 Feb 2021 15:00:04 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/espana/catalunya/2021-02-21/de-las-octavillas-a-las-pedradas-en-el-palau-de-la-musica.html</link>
      <dc:creator>José Ángel Montañés Bermúdez</dc:creator>
      <dcterms:alternative>La rotura de vidrieras durante las protestas a favor de Pablo Hasél es la versión violenta de otros actos reivindicativos vividos en el templo modernista que tampoco se ha librado del registro de los Mossos</dcterms:alternative>
      <description>La rotura de vidrieras durante las protestas a favor de Pablo Hasél es la versión violenta de otros actos reivindicativos vividos en el templo modernista que tampoco se ha librado del registro de los Mossos</description>
      <category>Violencia callejera</category>
      <category>Palau Música</category>
      <category>Pablo Hasél</category>
      <category>Cataluña</category>
      <category>Lluís Domènech i Montaner</category>
      <category>Félix Millet</category>
      <category>Libertad expresión</category>
      <category>Disturbios</category>
      <media:content url="https://cloudfront-eu-central-1.images.arcpublishing.com/prisa/ZPJBN5ZMZFDYPAE5VUTY2RVICI.JPG" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>JUAN BARBOSA (EL PAÍS)</media:credit>
        <media:title>El interior del Palau de la Música, visto por uno de los agujeros causados por las pedradas en los incidentes de este sábado.</media:title>
        <media:text>El interior del Palau de la Música, visto por uno de los agujeros causados por las pedradas en los incidentes de este sábado.</media:text>
        <media:description>El interior del Palau de la Música, visto por uno de los agujeros causados por las pedradas en los incidentes de este sábado.</media:description>
      </media:content>
      <atom:link href="https://elpais.com/espana/catalunya/2021-02-20/los-disturbios-en-barcelona-derivan-en-saqueos-de-tiendas-del-centro-y-llegan-al-palau-de-la-musica.html" title="Los disturbios en Barcelona derivan en saqueos de tiendas del centro y llegan al Palau de la Música" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://cloudfront-eu-central-1.images.arcpublishing.com/prisa/4JNHZOZYP5I24AEAJZBFUM2ZU4.jpg" height="653" width="980"/>
      </atom:link>
      <atom:link href="https://elpais.com/espana/elecciones-catalanas/2021-02-21/el-govern-cambia-de-discurso-tras-cinco-dias-disturbios-y-los-califica-ahora-de-puro-vandalismo.html" title="El Govern cambia de discurso tras cinco días de disturbios y los califica ahora de “puro vandalismo”" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://cloudfront-eu-central-1.images.arcpublishing.com/prisa/ODOP4POD6GSOSDVK2T2UDJKWGQ.jpg" height="3002" width="4503"/>
      </atom:link>
      <content:encoded>&lt;img src="https://cloudfront-eu-central-1.images.arcpublishing.com/prisa/ZPJBN5ZMZFDYPAE5VUTY2RVICI.JPG" width="6708" height="4472" alt="El interior del Palau de la Música, visto por uno de los agujeros causados por las pedradas en los incidentes de este sábado."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;El &lt;a href="https://elpais.com/noticias/palau-musica-catalana/" target=_blank&gt;Palau de la Musica&lt;/a&gt; siempre se ha considerado el templo del catalanismo. Y no es una etiqueta puesta de forma caprichosa. El sábado, durante las protestas por el encarcelamiento del rapero Pablo Hasél, un grupo de personas apedreó el edificio modernista de Lluís Domènec i Muntaner y rompió varias vidrieras modernistas. Hasta entonces, los únicos “sucesos del Palau de la Música” tenían que ver precisamente con otra clase de reivindicaciones: la lucha por las libertades frente a la dictadura de Franco. Fue en la noche del 19 de mayo de 1960 y se produjeron durante un homenaje por el nacimiento del poeta Joan Maragall en el que el régimen había prohibido, de forma expresa, que el Orfeón Catalán cantara el &lt;i&gt;Cant de la Senyera&lt;/i&gt;.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2021-02-21/de-las-octavillas-a-las-pedradas-en-el-palau-de-la-musica.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/cat/2020/06/25/cultura/1593119468_068816.html</guid>
      <title>Cinc joies modernistes per visitar sense turistes</title>
      <pubDate>Fri, 26 Jun 2020 17:59:13 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/cat/2020/06/25/cultura/1593119468_068816.html</link>
      <dc:creator>Mar Rocabert Maltas</dc:creator>
      <dcterms:alternative>És el moment de retrobar-se amb les obres de Gaudí i Domènech i Montaner sense aglomeracions</dcterms:alternative>
      <description>És el moment de retrobar-se amb les obres de Gaudí i Domènech i Montaner sense aglomeracions</description>
      <category>Modernisme</category>
      <category>Hospital Sant Pau de Barcelona</category>
      <category>Antoni Gaudí</category>
      <category>Lluís Domènech i Montaner</category>
      <category>Moviments artístics</category>
      <category>Art segle XX</category>
      <category>Història art</category>
      <category>Hospitals</category>
      <category>Assistència sanitària</category>
      <category>Turisme</category>
      <category>Art</category>
      <category>Sanitat</category>
      <category>Salut</category>
      <media:keywords>cinc,joia,modernista,visitar,turista,ser,moment,retrobar,obra,gaudí,domènech,montaner,aglomeració</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2020/06/25/cultura/1593119468_068816_1593119606_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:text>Recinte Modernista de Sant Pau.</media:text>
        <media:description>Recinte Modernista de Sant Pau.</media:description>
      </media:content>
      <atom:link href="https://cat.elpais.com/cat/2020/06/11/cultura/1591863028_189395.html" title="Cinc festivals per celebrar l’estiu" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2020/06/25/cultura/1593119468_068816_1593119826_noticiarelacionadaprincipal_normal.jpg" height="257" width="360"/>
      </atom:link>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2020/06/25/cultura/1593119468_068816_1593119606_noticia_normal.jpg" width="980" height="653" alt="Recinte Modernista de Sant Pau."&gt;&lt;/img&gt;&lt;h4&gt;Recinte Modernista de Sant Pau&lt;/h4&gt;&lt;img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2020/06/25/cultura/1593119468_068816_1593119683_sumario_normal.jpg" width="360" height="240" alt="Un pavelló de Sant Pau."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/cat/2020/06/25/cultura/1593119468_068816.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2020/06/25/cultura/1593119468_068816_1593119714_sumario_normal.jpg" width="360" height="206" alt="La Pedrera."&gt;&lt;/img&gt;&lt;img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2020/06/25/cultura/1593119468_068816_1593185303_sumario_normal.jpg" width="360" height="360" alt="Casa Batlló."&gt;&lt;/img&gt;&lt;img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2020/06/25/cultura/1593119468_068816_1593192158_sumario_normal.jpg" width="360" height="240" alt="Palau de la Música."&gt;&lt;/img&gt;&lt;img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2020/06/25/cultura/1593119468_068816_1593194190_sumario_normal.jpg" width="360" height="302" alt="."&gt;&lt;/img&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/espana/catalunya/2020-05-21/el-palau-de-la-musica-se-pone-en-solfa-para-reabrir.html</guid>
      <title>El Palau de la Música se pone en solfa para reabrir</title>
      <pubDate>Thu, 21 May 2020 20:21:12 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/espana/catalunya/2020-05-21/el-palau-de-la-musica-se-pone-en-solfa-para-reabrir.html</link>
      <dc:creator>José Ángel Montañés Bermúdez</dc:creator>
      <dcterms:alternative>El equipamiento cultural restaura las esculturas del proscenio aprovechando el cierre por la pandemia, esperando poder reanudar las visitas al edificio en junio y los conciertos en julio</dcterms:alternative>
      <description>El equipamiento cultural restaura las esculturas del proscenio aprovechando el cierre por la pandemia, esperando poder reanudar las visitas al edificio en junio y los conciertos en julio</description>
      <category>Cataluña</category>
      <category>Palau Música</category>
      <category>Félix Millet</category>
      <category>Restauración patrimonio</category>
      <category>Escultura</category>
      <category>Lluís Domènech i Montaner</category>
      <category>Joan Oller</category>
      <category>Coronavirus</category>
      <category>Confinamiento</category>
      <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/dtHXV7aadszn3Viv1Q9vK-fTLdw=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/7VWKYY3SW5A4JC66PXYX4QQPIY.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>David Zorrakino  (Europa Press)</media:credit>
        <media:title>Un operario trabaja en el Palau de la Música durante la restauración del conjunto escultórico del escenario.</media:title>
        <media:text>Un operario trabaja en el Palau de la Música durante la restauración del conjunto escultórico del escenario.</media:text>
        <media:description>Un operario trabaja en el Palau de la Música durante la restauración del conjunto escultórico del escenario.</media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;p&gt;Cuando el 9 de febrero de 1908 se inauguró el &lt;a href="https://elpais.com/noticias/palau-musica-catalana/" target=_blank&gt;Palau de la Música&lt;/a&gt; de Barcelona, después de apenas dos años y medio de obras, estaba sin terminar. Por eso las fotografías que se conservan de ese momento solo muestran la parte de la sala de música, pero no el escenario. En el proscenio estaba a medio hacer el enorme grupo escultórico realizado en piedra y hormigón que encargó el arquitecto del edificio, &lt;a href="https://elpais.com/noticias/lluis-domenech-i-montaner/" target=_blank&gt;Lluís Domènech i Montaner&lt;/a&gt;, a &lt;a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/D%C3%ADdac_Masana_i_Maj%C3%B3" target=_blank&gt;Dídac Massana i Majó&lt;/a&gt;. Y no lo pudo terminar, entre otras cosas, porque lo tenía que realizar en apenas dos meses; 60 días en los que tenía también que materializar otros encargos, como la decoración de la Escalera de Honor que comunica la platea con el piso superior.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2020-05-21/el-palau-de-la-musica-se-pone-en-solfa-para-reabrir.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/cat/2019/07/05/cultura/1562338657_542975.html</guid>
      <title>Arquitectura que cuida</title>
      <pubDate>Wed, 10 Jul 2019 09:40:40 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/cat/2019/07/05/cultura/1562338657_542975.html</link>
      <dc:creator>ANATXU ZABALBEASCOA</dc:creator>
      <dcterms:alternative>La seu de la Fundació Kàlida, projectada per Benedetta Tagliabue a Barcelona, recupera la idea dels edificis que acompanyen i consolen</dcterms:alternative>
      <description>La seu de la Fundació Kàlida, projectada per Benedetta Tagliabue a Barcelona, recupera la idea dels edificis que acompanyen i consolen</description>
      <category>Alvar Aalto</category>
      <category>Norman Foster</category>
      <category>Frank Gehry</category>
      <category>Zaha Hadid</category>
      <category>Benedetta Tagliabue</category>
      <category>Enric Miralles</category>
      <category>Lluís Domènech i Montaner</category>
      <category>Patricia Urquiola</category>
      <category>Hospital Sant Pau de Barcelona</category>
      <category>Arquitectura</category>
      <category>Art</category>
      <media:keywords>arquitectura,cuidar,seu,fundació kàlida,projectar,benedetta tagliabue,barcelona,recuperar,idea,edifici,acompanyar,consolar</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/cultura/imagenes/2019/07/05/babelia/1562338657_542975_1562338840_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>Lluc Miralles</media:credit>
        <media:text>Seu de la Fundació Kàlida, dins del recinte de l'Hospital de Sant Pau a Barcelona.</media:text>
        <media:description>Seu de la Fundació Kàlida, dins del recinte de l'Hospital de Sant Pau a Barcelona.</media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/cultura/imagenes/2019/07/05/babelia/1562338657_542975_1562338840_noticia_normal.jpg" width="980" height="600" alt="Seu de la Fundació Kàlida, dins del recinte de l'Hospital de Sant Pau a Barcelona."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;El millor hospital del món no pot ser un immoble estrictament funcional. Els metges ho saben: a més de curar-se, els pacients volen que se'ls escolti. Són protagonistes involuntaris d'una cursa d'urgències perquè no se'ls acabi la vida. I fins i tot en aquesta vertiginosa espiral, cal que alguna cosa mantingui la calma. Amb cures, llum i comoditat, l'arquitectura sanitària pot alleujar el dolor, distreure les esperes i acompanyar els pacients. El finlandès Alvar Aalto va passar a la història com el geni que va humanitzar l'arquitectura moderna. Un dels seus primers projectes va ser un hospital a Paimio, 140 quilòmetres a l'est d’Hèlsinki, que aviat farà els 100 anys. Continua sent un edifici modern però és, abans de res, un immoble atent: es va avançar a les necessitats dels malalts. El color groc de l'escala sembra els passadissos d'esperança i la poca altura dels esglaons permetia que els malalts fessin exercici sense esgotar-se. Al terrat, la barana és molt baixa. Avui no compliria la normativa. Aalto la va idear perquè els tuberculosos que prenien el sol reposant en hamaques no es perdessin el bosc de bedolls que envolta l’edifici.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/cat/2019/07/05/cultura/1562338657_542975.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="https://ep01.epimg.net/cultura/imagenes/2019/07/05/babelia/1562338657_542975_1562338657_557509_sumario_normal.jpg" width="360" height="240" alt="Detall de l'edifici que acull la seu de la Fundació Kàlida."&gt;&lt;/img&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/cultura/2019/07/05/babelia/1562338657_542975.html</guid>
      <title>Arquitectura que cuida</title>
      <pubDate>Tue, 09 Jul 2019 08:12:44 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/cultura/2019/07/05/babelia/1562338657_542975.html</link>
      <dc:creator>ANATXU ZABALBEASCOA</dc:creator>
      <dcterms:alternative>La sede de la Fundación Kálida, proyectada por Benedetta Tagliabue en Barcelona, recupera la idea de los edificios que acompañan y consuelan</dcterms:alternative>
      <description>La sede de la Fundación Kálida, proyectada por Benedetta Tagliabue en Barcelona, recupera la idea de los edificios que acompañan y consuelan</description>
      <category>Alvar Aalto</category>
      <category>Norman Foster</category>
      <category>Frank Gehry</category>
      <category>Zaha Hadid</category>
      <category>Benedetta Tagliabue</category>
      <category>Enric Miralles</category>
      <category>Lluís Domènech i Montaner</category>
      <category>Patricia Urquiola</category>
      <category>Hospital Sant Pau de Barcelona</category>
      <category>Arquitectura</category>
      <category>Arte</category>
      <media:keywords>arquitectura,cuidar,sede,fundación kálida,proyectar,benedetta tagliabue,barcelona,recuperar,idea,edificio,acompañar,consolar</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/cultura/imagenes/2019/07/05/babelia/1562338657_542975_1562338840_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>Lluc Miralles</media:credit>
        <media:text>Sede de la Fundación kálida, dentro del recinto del Hospital de Sant Pau en Barcelona.</media:text>
        <media:description>Sede de la Fundación kálida, dentro del recinto del Hospital de Sant Pau en Barcelona.</media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/cultura/imagenes/2019/07/05/babelia/1562338657_542975_1562338840_noticia_normal.jpg" width="980" height="600" alt="Sede de la Fundación kálida, dentro del recinto del Hospital de Sant Pau en Barcelona."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;El mejor hospital del mundo no puede ser un inmueble estrictamente funcional. Los médicos lo saben: además de curarse, los pacientes quieren que se les escuche. Son protagonistas involuntarios de una carrera de urgencias para que no se les acabe la vida. Y aun en esa vertiginosa espiral, es necesario que algo mantenga la calma. Con cuidados, luz y comodidad, la arquitectura sanitaria puede aliviar el dolor, distraer las esperas y acompañar a los pacientes. El finlandés &lt;a href="https://elpais.com/tag/alvar_aalto/a"&gt;Alvar Aalto&lt;/a&gt; pasó a la historia como el genio que humanizó la arquitectura moderna. Uno de sus primeros proyectos fue un hospital en Paimio, 140 kilómetros al este de Helsinki, que pronto cumplirá 100 años. Sigue siendo un edificio moderno pero es, ante todo, un inmueble atento: se adelantó a las necesidades de los enfermos. El color amarillo de la escalera siembra los pasillos de esperanza y la escasa altura de los peldaños permitía que los enfermos hicieran ejercicio sin agotarse. En la azotea, la barandilla es muy baja. Hoy no cumpliría la normativa. Aalto la ideó para que los tuberculosos que tomaban el sol reposando en hamacas no se perdieran el bosque de abedules que rodea su edificio.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/cultura/2019/07/05/babelia/1562338657_542975.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="https://ep01.epimg.net/cultura/imagenes/2019/07/05/babelia/1562338657_542975_1562338657_557509_sumario_normal.jpg" width="360" height="240" alt="Detalle del edificio que alberga la sede de la Fundación Kálida."&gt;&lt;/img&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/ccaa/2017/11/25/catalunya/1511647147_867945.html</guid>
      <title>Sanar el cuerpo en Sant Pau o el alma en la Sagrada Familia</title>
      <pubDate>Sun, 26 Nov 2017 00:44:38 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/ccaa/2017/11/25/catalunya/1511647147_867945.html</link>
      <dc:creator>Blanca Cia</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Domènech i Montaner y Gaudí rivalizaron durante la construcción de sus edificios</dcterms:alternative>
      <description>Domènech i Montaner y Gaudí rivalizaron durante la construcción de sus edificios</description>
      <category>Hospital Sant Pau de Barcelona</category>
      <category>Visitas turísticas</category>
      <category>Sagrada Familia</category>
      <category>Lluís Domènech i Montaner</category>
      <category>Antoni Gaudí</category>
      <category>Restauración patrimonio</category>
      <category>Arquitectura religiosa</category>
      <category>Protección patrimonio</category>
      <category>Cataluña</category>
      <category>Hospitales</category>
      <category>Patrimonio cultural</category>
      <category>Asistencia sanitaria</category>
      <category>Ofertas turísticas</category>
      <category>Arquitectura</category>
      <category>Sanidad</category>
      <category>Turismo</category>
      <category>España</category>
      <category>Salud</category>
      <category>Cultura</category>
      <category>Arte</category>
      <media:keywords>sanar,cuerpo,sant pau,alma,sagrada familia,domènech,i,montaner,gaudí,rivalizar,construcción,edificio</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2017/11/25/catalunya/1511647147_867945_1511647671_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>CRISTÓBAL CASTRO</media:credit>
        <media:text>Recreaci&amp;oacute;n de uno de los primeros pabellones del Hospital de Sant Pau de Barcelona</media:text>
        <media:description>Recreaci&amp;oacute;n de uno de los primeros pabellones del Hospital de Sant Pau de Barcelona</media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2017/11/25/catalunya/1511647147_867945_1511647671_noticia_normal.jpg" width="980" height="562" alt="Recreaci&amp;oacute;n de uno de los primeros pabellones del Hospital de Sant Pau de Barcelona"&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;Ni a los médicos ni a los pacientes ingresados en el hospital de la Santa Creu en el barrio del Raval de la ciudad de principios del siglo XX les apetecía mucho tener que desplazarse al nuevo recinto que se estaba construyendo fuera de la vieja Barcelona, en unos terrenos rodeados de campos, al pie de lo que entonces se conocía como la Montaña Pelada, hoy el parque del Guinardó. El 30 de junio de 1916 fueron seis enfermas las que ocuparon el primer pabellón finalizado, el de Sant Salvador. Y también fueron mujeres las primeras pacientes del de Sant Rafael que se inauguró en abril de 1918.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/ccaa/2017/11/25/catalunya/1511647147_867945.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/cat/2017/09/07/cultura/1504808228_827106.html</guid>
      <title>Objectiu: recuperar Lluís Domènech i Montaner</title>
      <pubDate>Fri, 08 Sep 2017 10:57:30 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/cat/2017/09/07/cultura/1504808228_827106.html</link>
      <dc:creator>José Ángel Montañés</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Barcelona, Reus i Canet s'alien per reivindicar l'arquitecte amb vista al 2023</dcterms:alternative>
      <description>Barcelona, Reus i Canet s'alien per reivindicar l'arquitecte amb vista al 2023</description>
      <category>Lluís Domènech i Montaner</category>
      <category>Modernisme</category>
      <category>Dani Mòdol</category>
      <category>Art segle XX</category>
      <category>Catalunya</category>
      <category>Història art</category>
      <category>Arquitectura</category>
      <category>Espanya</category>
      <category>Moviments artístics</category>
      <category>Art</category>
      <media:keywords>objectiu,recuperar,lluís domènech,montaner,barcelona,reus,canet,s,aliar,reivindicar,litre,arquitecte,2023</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2017/09/07/catalunya/1504808228_827106_1504808456_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>Carles Ribas</media:credit>
        <media:text>Entrada principal de l'Hospital de Sant Pau, de Domènech i Montaner.</media:text>
        <media:description>Entrada principal de l'Hospital de Sant Pau, de Domènech i Montaner.</media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2017/09/07/catalunya/1504808228_827106_1504808456_noticia_normal.jpg" width="980" height="560" alt="Entrada principal de l'Hospital de Sant Pau, de Domènech i Montaner."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;Gaudí no està sol a Barcelona. El genial arquitecte no és l'únic que té edificis catalogats com a Patrimoni de la Humanitat. A les set obres d'aquest fora de sèrie que tenen el reconeixement i la protecció de la Unesco, s'hi sumen dos edificis de &lt;a href="https://cat.elpais.com/tag/lluis_domenech_i_montaner/a" target="_blank"&gt;Lluís Domènech i Montaner&lt;/a&gt; (Barcelona, 1850-1923), autor de construccions com el Palau de la Música i l'Hospital de Sant Pau, que competeixen en atracció de visitants amb els de Gaudí.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/cat/2017/09/07/cultura/1504808228_827106.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2017/09/07/catalunya/1504808228_827106_1504808734_sumario_normal.jpg" width="980" height="649" alt="Interior del Palau de la Música, una altra de les obres de Domènech i Montaner."&gt;&lt;/img&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/ccaa/2017/09/07/catalunya/1504808228_827106.html</guid>
      <title>Objetivo: recuperar a Lluís Domènech i Montaner</title>
      <pubDate>Thu, 07 Sep 2017 23:11:11 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/ccaa/2017/09/07/catalunya/1504808228_827106.html</link>
      <dc:creator>José Ángel Montañés</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Barcelona, Reus y Canet se alían para reivindicar al arquitecto con vistas a 2023</dcterms:alternative>
      <description>Barcelona, Reus y Canet se alían para reivindicar al arquitecto con vistas a 2023</description>
      <category>Lluís Domènech i Montaner</category>
      <category>Modernismo</category>
      <category>Dani Mòdol</category>
      <category>Arte siglo XX</category>
      <category>Cataluña</category>
      <category>Historia arte</category>
      <category>Arquitectura</category>
      <category>España</category>
      <category>Movimientos artísticos</category>
      <category>Arte</category>
      <media:keywords>objetivar,recuperar,lluís domènech,i,montaner,barcelona,reus,canet,aliar,reivindicar,arquitecto,2023</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2017/09/07/catalunya/1504808228_827106_1504808456_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>Carles Ribas</media:credit>
        <media:text>Entrada principal del hospital de Sant Pau de Dom&amp;egrave;nech i Montaner.</media:text>
        <media:description>Entrada principal del hospital de Sant Pau de Dom&amp;egrave;nech i Montaner.</media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2017/09/07/catalunya/1504808228_827106_1504808456_noticia_normal.jpg" width="980" height="560" alt="Entrada principal del hospital de Sant Pau de Dom&amp;egrave;nech i Montaner."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="http://elpais.com/tag/antoni_gaudi/a"&gt;Gaudí&lt;/a&gt; no está solo en Barcelona. El genial arquitecto no es el único que cuenta con edificios catalogados como &lt;a href="https://elpais.com/tag/patrimonio_humanidad/a" target="_blank"&gt;Patrimonio de la Humanidad&lt;/a&gt;. A las siete obras de este fuera de serie que tienen el reconocimiento y la protección de la Unesco, se suman otros dos edificios de &lt;a href="https://elpais.com/tag/lluis_domenech_i_montaner/a" target="_blank"&gt;Lluís Domènech i Montaner&lt;/a&gt; (Barcelona, 1850-1923), autor de construcciones como el Palau de la Música y el Hospital de Sant Pau que compiten en atracción de visitantes con los del Gaudí.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/ccaa/2017/09/07/catalunya/1504808228_827106.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2017/09/07/catalunya/1504808228_827106_1504808734_sumario_normal.jpg" width="980" height="649" alt="Interior del Palau de la Música, otra de las obras de Domènech i Montaner."&gt;&lt;/img&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/ccaa/2017/02/11/catalunya/1486843283_177857.html</guid>
      <title>Un dragón se apodera de Sant Pau</title>
      <pubDate>Sun, 12 Feb 2017 00:12:18 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/ccaa/2017/02/11/catalunya/1486843283_177857.html</link>
      <dc:creator>Blanca Cia</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Un enorme saurio explica la figura de Lluís Domènech i Montaner en el rehabilitado pabellón de Sant Salvador</dcterms:alternative>
      <description>Un enorme saurio explica la figura de Lluís Domènech i Montaner en el rehabilitado pabellón de Sant Salvador</description>
      <category>Lluís Domènech i Montaner</category>
      <category>Hospital Sant Pau de Barcelona</category>
      <category>Rehabilitación edificios</category>
      <category>Restauración artística</category>
      <category>Museos privados</category>
      <category>Cataluña</category>
      <category>Hospitales</category>
      <category>Museos</category>
      <category>Conservación arte</category>
      <category>Instituciones culturales</category>
      <category>Asistencia sanitaria</category>
      <category>Sanidad</category>
      <category>Cultura</category>
      <category>España</category>
      <category>Salud</category>
      <category>Arte</category>
      <media:keywords>dragón,apoderar,sant pau,enorme,saurio,explicar,figura,lluís domènech,i,montaner,rehabilitar,pabellón,sant salvador</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2017/02/11/catalunya/1486843283_177857_1486843695_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>Albert Garcia</media:credit>
        <media:text>Aspecto de la museograf&amp;iacute;a del rehabilitado pabell&amp;oacute;n de Sant Salvador de Sant Pau. </media:text>
        <media:description>Aspecto de la museograf&amp;iacute;a del rehabilitado pabell&amp;oacute;n de Sant Salvador de Sant Pau. </media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2017/02/11/catalunya/1486843283_177857_1486843695_noticia_normal.jpg" width="980" height="561" alt="Aspecto de la museograf&amp;iacute;a del rehabilitado pabell&amp;oacute;n de Sant Salvador de Sant Pau. "&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;Joaquim de Cárcer, sexto marqués de Castellbell, no daría crédito en qué se ha convertido el pabellón de Sant Salvador del &lt;a href="http://elpais.com/tag/hospital_sant_pau_barcelona/a"&gt;hospital de Sant Pau&lt;/a&gt;, el primero de todos que entró en funcionamiento en 1916. El marqués cedió parte de su fenomenal herencia al hospital, entonces en construcción para sustituir al edificio histórico del Raval. Lo hizo con una condición, que esa sala se destinara a la atención de “&lt;em&gt;malalts barons pobres&lt;/em&gt;”, los pobres vergonzantes. En otras palabras, ricos venidos muy a menos. Su busto presidió el pabellón en el que las camas de los enfermos se alinearon junto a las paredes durante décadas. Ahora, ha vuelto a su “casa” reconvertida en el espacio museográfico de Sant Pau que explica la historia del hospital y, sobre todo, la figura de su arquitecto, &lt;a href="http://elpais.com/tag/lluis_domenech_i_montaner/a"&gt;Lluís Domènech i Montaner&lt;/a&gt;, que ha cobrado vida de una forma singular: es un dragón.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/ccaa/2017/02/11/catalunya/1486843283_177857.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;h3&gt;Los números de Sant Pau&lt;/h3&gt;&lt;p&gt;Desde 2009, cuando se inició la recuperación de los pabellones del recinto histórico de Sant Pau –declarado patrimonio de la Unesco- se han rehabilitado 9 y en cuatro todavía no se ha intervenido. La Fundación del hospital que dirige los trabajos ha invertido por ahora 79 millones de euros. Parte de los edificios están ocupados por organismos de Naciones Unidas aunque menos de los que inicialmente estaban previstos. Las visitas al recinto –ahora se ha ampliado el recorrido con más túneles y el pabellón de Sant Salvador- se han convertido en una fuente de ingresos y el año pasado recaudaron 1.700.000 euros de 260.000 visitantes que pasaron por taquilla.&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/cat/2017/01/04/cultura/1483564161_461838.html</guid>
      <title>L’orgia modernista de Sant Pau</title>
      <pubDate>Thu, 05 Jan 2017 10:54:43 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/cat/2017/01/04/cultura/1483564161_461838.html</link>
      <dc:creator>José Ángel Montañés</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Un llibre amb 300 fotos il·lustra l'exuberància de l'hospital de Lluís Domènech i Montaner</dcterms:alternative>
      <description>Un llibre amb 300 fotos il·lustra l'exuberància de l'hospital de Lluís Domènech i Montaner</description>
      <category>Hospital Sant Pau de Barcelona</category>
      <category>Modernisme</category>
      <category>Lluís Domènech i Montaner</category>
      <category>Rehabilitació edificis</category>
      <category>Enciclopèdia Catalana</category>
      <category>Art segle XX</category>
      <category>Catalunya</category>
      <category>Hospitals</category>
      <category>Història art</category>
      <category>Conservació art</category>
      <category>Assistència sanitària</category>
      <category>Sanitat</category>
      <category>Empreses</category>
      <category>Espanya</category>
      <category>Salut</category>
      <category>Economia</category>
      <category>Moviments artístics</category>
      <category>Art</category>
      <media:keywords>lorgia,modernista,sant pau,llibre,300,foto,il·lustrar,litre,exuberància,hospital,lluís domènech,montaner</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2017/01/04/catalunya/1483564161_461838_1483564288_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>Robert Ramos</media:credit>
        <media:text>La Casa d'Operacions, a través d'una vidriera de colors.</media:text>
        <media:description>La Casa d'Operacions, a través d'una vidriera de colors.</media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2017/01/04/catalunya/1483564161_461838_1483564288_noticia_normal.jpg" width="980" height="562" alt="La Casa d'Operacions, a través d'una vidriera de colors."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;Sis anys de passejos per un mateix lloc poden ser molt productius. És el que li ha passat al fotògraf Robert Ramos, que entre el 2009 i el 2014 ha pogut captar més de 40.000 imatges del recinte modernista de l'&lt;a href="http://cat.elpais.com/tag/hospital_sant_pau_barcelona/a" target="_blank"&gt;Hospital de Sant Pau&lt;/a&gt;, una de les obres més destacades de &lt;a href="http://cat.elpais.com/tag/lluis_domenech_i_montaner/a" target="_blank"&gt;Lluís Domènech i Montaner.&lt;/a&gt; El resultat veu ara la llum en el gran llibre &lt;em&gt;Sant Pau. Patrimoni modernista&lt;/em&gt;, coeditat pels responsables del recinte i per &lt;a href="http://cat.elpais.com/tag/enciclopedia_catalana/a" target="_blank"&gt;Enciclopèdia Catalana&lt;/a&gt; (44 euros), amb 300 d'aquestes imatges, una selecció que s'intueix que ha estat difícil, després de comprovar la qualitat de totes les fotografies, que il·lustren tot el conjunt fins als més petits detalls d'aquesta mena d'orgia modernista en la qual arquitectes i artesans es van dedicar a fons. “És la difusió que l'hospital es mereixia després de mostrar els treballs de rehabilitació a què s'ha sotmès el recinte des del 2009”, explica Mercè Beltran, responsable del programa cultural de Sant Pau.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/cat/2017/01/04/cultura/1483564161_461838.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/ccaa/2017/01/04/catalunya/1483564161_461838.html</guid>
      <title>La orgía modernista de Sant Pau</title>
      <pubDate>Thu, 05 Jan 2017 16:12:58 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/ccaa/2017/01/04/catalunya/1483564161_461838.html</link>
      <dc:creator>José Ángel Montañés</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Un libro con 300 fotos ilustra la exuberancia del hospital de Lluís Domènech i Montaner</dcterms:alternative>
      <description>Un libro con 300 fotos ilustra la exuberancia del hospital de Lluís Domènech i Montaner</description>
      <category>Hospital Sant Pau de Barcelona</category>
      <category>Modernismo</category>
      <category>Lluís Domènech i Montaner</category>
      <category>Rehabilitación edificios</category>
      <category>Enciclopèdia Catalana</category>
      <category>Arte siglo XX</category>
      <category>Cataluña</category>
      <category>Hospitales</category>
      <category>Historia arte</category>
      <category>Conservación arte</category>
      <category>Asistencia sanitaria</category>
      <category>Sanidad</category>
      <category>Empresas</category>
      <category>España</category>
      <category>Salud</category>
      <category>Economía</category>
      <category>Movimientos artísticos</category>
      <category>Arte</category>
      <media:keywords>orgía,modernista,sant pau,libro,300,foto,ilustrar,exuberancia,hospital,lluís domènech,i,montaner</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2017/01/04/catalunya/1483564161_461838_1483564288_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>Robert Ramos</media:credit>
        <media:text>La Casa de Operaciones, a trav&amp;eacute;s de una vidriera de colores.</media:text>
        <media:description>La Casa de Operaciones, a trav&amp;eacute;s de una vidriera de colores.</media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2017/01/04/catalunya/1483564161_461838_1483564288_noticia_normal.jpg" width="980" height="562" alt="La Casa de Operaciones, a trav&amp;eacute;s de una vidriera de colores."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;Seis años de paseos por un mismo lugar pueden para mucho. Es lo que le ha ocurrido al fotógrafo Robert Ramos que entre 2009 y 2014 ha podido realizar más de 40.000 imágenes del recinto modernista del &lt;a href="http://elpais.com/tag/hospital_sant_pau_barcelona/a" target="_blank"&gt;Hospital de Sant Pau&lt;/a&gt;, una de las obras más destacadas de &lt;a href="http://elpais.com/tag/lluis_domenech_i_montaner/a" target="_blank"&gt;Lluís Domènech i Montaner.&lt;/a&gt; El resultado ve ahora la luz en el gran libro &lt;em&gt;Sant Pau. Patrimoni modernista&lt;/em&gt;, coeditado por los responsables del recinto y por &lt;a href="http://elpais.com/tag/enciclopedia_catalana/a" target="_blank"&gt;Enciclopedia Catalana&lt;/a&gt; (44 euros), con 300 de estas imágenes, una selección que se antoja difícil, tras comprobar la calidad de las todas las fotografía, que lo mismo ilustran todo el conjunto hasta los más pequeños detalles de esta especie de orgía modernista en la que arquitectos y artesanos se emplearon a fondo para crear este paraíso modernista. “Es la difusión que el hospital se merecía después de mostrar los trabajos de rehabilitación a que se ha sometido el recinto desde 2009”, explica Mercè Beltran, responsable del programa cultural de Sant Pau.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/ccaa/2017/01/04/catalunya/1483564161_461838.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/elviajero/2016/01/28/actualidad/1453996315_016552.html</guid>
      <title>El maestro de Gaudí en Barcelona</title>
      <pubDate>Sun, 21 Feb 2016 23:41:56 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/elviajero/2016/01/28/actualidad/1453996315_016552.html</link>
      <dc:creator>Anna Borràs</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Visita a los fascinantes edificios del arquitecto Domènech i Montaner, al que se le dedicará este año una gran exposición</dcterms:alternative>
      <description>Visita a los fascinantes edificios del arquitecto Domènech i Montaner, al que se le dedicará este año una gran exposición</description>
      <category>Modernismo</category>
      <category>Lluís Domènech i Montaner</category>
      <category>Antoni Gaudí</category>
      <category>Trabajos artesanos</category>
      <category>Arquitectura civil</category>
      <category>Barcelona</category>
      <category>Arte siglo XX</category>
      <category>Cataluña</category>
      <category>Historia arte</category>
      <category>Hospitales</category>
      <category>Arquitectura</category>
      <category>Asistencia sanitaria</category>
      <category>Sanidad</category>
      <category>España</category>
      <category>Salud</category>
      <category>Movimientos artísticos</category>
      <category>Arte</category>
      <media:keywords>maestro,gaudí,barcelona,visitar,fascinante,edificio,arquitecto,domènech,i,montaner,dedicar,año,gran,exposición</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/elviajero/imagenes/2016/01/28/actualidad/1453996315_016552_1453996432_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>Robert Ramos</media:credit>
        <media:text>El recinto del hospital Sant Paul, una mini-ciudad modernista en Barcelona, obra de Domènech i Montaner.</media:text>
        <media:description>El recinto del hospital Sant Paul, una mini-ciudad modernista en Barcelona, obra de Domènech i Montaner.</media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/elviajero/imagenes/2016/01/28/actualidad/1453996315_016552_1453996432_noticia_normal.jpg" width="560" height="373" alt="El recinto del hospital Sant Paul, una mini-ciudad modernista en Barcelona, obra de Domènech i Montaner."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;En noviembre de 2016 abrirá sus puertas la que seguramente será la exposición definitiva sobre Lluís Domènech i Montaner (1849-1923), uno de los arquitectos fundamentales del modernismo catalán, o quizás cabría decir la figura más influyente en la creación de ese movimiento que impregnó todas las artes y la sociedad catalana desde finales del siglo XIX hasta bien entrado el XX. Suyos son el &lt;a href="http://www.palaumusica.cat/es" target="_blank"&gt;Palau de la Música&lt;/a&gt; y el &lt;a href="http://www.santpau.es/" target="_blank"&gt;hospital de Sant Pau&lt;/a&gt;, dos hitos de la Barcelona de principios del siglo XX, ambos calificados patrimonio mundial por la Unesco y revolucionarios en muchos aspectos.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/elviajero/2016/01/28/actualidad/1453996315_016552.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="https://ep01.epimg.net/elviajero/imagenes/2016/01/28/actualidad/1453996315_016552_1453996965_sumario_normal.jpg" width="560" height="841" alt="La Casa Lleó Morera."&gt;&lt;/img&gt;&lt;img src="https://ep01.epimg.net/elviajero/imagenes/2016/01/28/actualidad/1453996315_016552_1453998366_sumario_normal.jpg" width="560" height="350" alt="."&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Guía&lt;/h3&gt;&lt;ul class="en_contenido"&gt;
&lt;li&gt;&lt;strong&gt;Casa Fuster.&lt;/strong&gt; Passeig de Gràcia, 132.&lt;/li&gt;
&lt;/ul&gt;
&lt;ul class="en_contenido"&gt;
&lt;li&gt;&lt;strong&gt;Casa Lleó Morera&lt;/strong&gt; (&lt;a target="_blank" href="http://www.casalleomorera.com"&gt;www.casalleomorera.com&lt;/a&gt;). Passeig de Gràcia, 35.&lt;/li&gt;
&lt;/ul&gt;
&lt;ul class="en_contenido"&gt;
&lt;li&gt;&lt;strong&gt;Casa Thomas.&lt;/strong&gt; Mallorca, 293.&lt;/li&gt;
&lt;/ul&gt;
&lt;ul class="en_contenido"&gt;
&lt;li&gt;&lt;strong&gt;Sant Pau Recinte Modernista&lt;/strong&gt; (&lt;a target="_blank" href="http://www.santpaubarcelona.org"&gt;www.santpaubarcelona.org&lt;/a&gt;). Sant Antoni Maria Claret, 167.&lt;/li&gt;
&lt;/ul&gt;
&lt;ul class="en_contenido"&gt;
&lt;li&gt;&lt;strong&gt;Palau de la Música Catalana&lt;/strong&gt; (&lt;a href="http://www.palaumusica.cat"&gt;www.palaumusica.cat&lt;/a&gt;). Carrer del Palau de la Música, 4-6.&lt;/li&gt;
&lt;/ul&gt;
&lt;ul class="en_contenido"&gt;
&lt;li&gt;&lt;strong&gt;Palau Montaner.&lt;/strong&gt; Mallorca, 278.&lt;/li&gt;
&lt;/ul&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/ccaa/2016/01/24/catalunya/1453657837_686606.html</guid>
      <title>El modernismo transgresor</title>
      <pubDate>Mon, 25 Jan 2016 08:24:55 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/ccaa/2016/01/24/catalunya/1453657837_686606.html</link>
      <dc:creator>José Ángel Montañés</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Un libro revela la historia de las cinco casas de la Manzana de la Discordia de Barcelona</dcterms:alternative>
      <description>Un libro revela la historia de las cinco casas de la Manzana de la Discordia de Barcelona</description>
      <category>Modernismo</category>
      <category>Antoni Gaudí</category>
      <category>Lluís Domènech i Montaner</category>
      <category>Josep Puig i Cadafalch</category>
      <category>Eixample</category>
      <category>Cerdà</category>
      <category>Provincia Valencia</category>
      <category>Arte siglo XX</category>
      <category>Barcelona</category>
      <category>Cataluña</category>
      <category>Patrimonio artístico</category>
      <category>Historia arte</category>
      <category>Comunidad Valenciana</category>
      <category>Arquitectura</category>
      <category>Conservación arte</category>
      <category>España</category>
      <category>Movimientos artísticos</category>
      <category>Patrimonio cultural</category>
      <category>Cultura</category>
      <category>Arte</category>
      <media:keywords>modernismo,transgresor,libro,revelar,historia,cinco,casa,manzana de la discordia de barcelona</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2016/01/24/catalunya/1453657837_686606_1453658128_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>Juan Barbosa</media:credit>
        <media:text>La casas Lleó i Morera, Mulleras, Bonet, Amatller y Batlló, de izquierda a derecha, que conforman la Manzana de la Discordia.</media:text>
        <media:description>La casas Lleó i Morera, Mulleras, Bonet, Amatller y Batlló, de izquierda a derecha, que conforman la Manzana de la Discordia.</media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2016/01/24/catalunya/1453657837_686606_1453658128_noticia_normal.jpg" width="980" height="529" alt="La casas Lleó i Morera, Mulleras, Bonet, Amatller y Batlló, de izquierda a derecha, que conforman la Manzana de la Discordia."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;El aspecto de la Barcelona actual se debe, sobre todo, al proyecto de reforma que &lt;a href="http://elpais.com/tag/ildefons_cerda/a/" target="_blank"&gt;en 1860 desarrolló Ildefonso Cerdà&lt;/a&gt;, que permitió crecer a la ciudad más allá de las murallas que la habían encorsetado hasta 1854. Pero también, a la ordenanza municipal de 1891 que permitió a los propietarios “adoptar para la fachada de su edificio el tipo de arquitectura que más le plazca mientras no constituya un conjunto extravagante o ridículo”, que permitió superar la monótona y estricta sucesión de fachadas iguales (no superior a los 16 metros de altura) que impuso el plan de Cerdà.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/ccaa/2016/01/24/catalunya/1453657837_686606.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;h3&gt;El discreto gesto de Gaudí&lt;/h3&gt;&lt;img src="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2016/01/24/catalunya/1453657837_686606_1453658009_sumario_normal.jpg" width="980" height="653" alt="Gaudí desplazó la fachada de la Casa Batlló en su unión con la Amatller, para no quitarle protagonismo."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;En la presentación del libro y de la exposición, el arquitecto Lluís Domènech Guirbau, bisnieto del autor de la Casa Lleó i Morera, destacó los elementos que los arquitectos realizaron en sus obras conscientes de que trascendían de las fachadas y que los incorporaban a una manzana, tal y como explica Guillem Carabí en el libro. Entre todos, destaca el discreto gesto de Gaudí creando un cordón que une su Casa Batlló con las vecinas Casa Amatller y Casa Carbó y, sobre todo, el hecho de que desplazara para atrás el paño de pared que se corresponde con el encuentro del frontón triangular de la casa Amatller, con la intención de no quitarle protagonismo asfixiándolo. "La casa Batlló busca, sin disimular, la fachada de la manzana entera", remarca Carabí en su trabajo.&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/cat/2016/01/24/cultura/1453657837_686606.html</guid>
      <title>El modernisme transgressor</title>
      <pubDate>Sun, 24 Jan 2016 20:37:16 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/cat/2016/01/24/cultura/1453657837_686606.html</link>
      <dc:creator>José Ángel Montañés</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Un llibre revela la història de les cinc cases de la Mansana de la Discòrdia de Barcelona</dcterms:alternative>
      <description>Un llibre revela la història de les cinc cases de la Mansana de la Discòrdia de Barcelona</description>
      <category>Modernisme</category>
      <category>Antoni Gaudí</category>
      <category>Lluís Domènech i Montaner</category>
      <category>Josep Puig i Cadafalch</category>
      <category>Eixample</category>
      <category>Cerdà</category>
      <category>Art segle XX</category>
      <category>Barcelona</category>
      <category>Catalunya</category>
      <category>Patrimoni artístic</category>
      <category>Història art</category>
      <category>Arquitectura</category>
      <category>Conservació art</category>
      <category>Espanya</category>
      <category>Moviments artístics</category>
      <category>Patrimoni cultural</category>
      <category>Cultura</category>
      <category>Art</category>
      <media:keywords>modernisme,transgressor,llibre,revelar,història,cinc,casa,mansana de la discòrdia de barcelona</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2016/01/24/catalunya/1453657837_686606_1453658128_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>Juan Barbosa</media:credit>
        <media:text>La cases Lleó i Morera, Mulleras, Bonet, Amatller i Batlló, d'esquerra a dreta, que conformen la Mansana de la Discòrdia.</media:text>
        <media:description>La cases Lleó i Morera, Mulleras, Bonet, Amatller i Batlló, d'esquerra a dreta, que conformen la Mansana de la Discòrdia.</media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2016/01/24/catalunya/1453657837_686606_1453658128_noticia_normal.jpg" width="980" height="529" alt="La cases Lleó i Morera, Mulleras, Bonet, Amatller i Batlló, d'esquerra a dreta, que conformen la Mansana de la Discòrdia."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;L'aspecte de la Barcelona actual es deu, sobretot, al projecte de reforma que &lt;a href="http://cat.elpais.com/tag/ildefons_cerda/a/" target="_blank"&gt;el 1860 va desenvolupar Ildefons Cerdà&lt;/a&gt;, que va permetre a la ciutat créixer més enllà de les muralles que l'havien encotillat fins al 1854. Però també, a l'ordenança municipal del 1891 que va permetre als propietaris “adoptar per a la façana del seu edifici el tipus d'arquitectura que més li plagui mentre no constitueixi un conjunt extravagant o ridícul”, que va permetre superar la monòtona i estricta successió de façanes iguals (no superior als 16 metres d'altura) que va imposar el pla de Cerdà.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/cat/2016/01/24/cultura/1453657837_686606.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;h3&gt;El gest discret de Gaudí&lt;/h3&gt;&lt;img src="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2016/01/24/catalunya/1453657837_686606_1453658009_sumario_normal.jpg" width="980" height="653" alt="Gaudí va desplaçar la façana de la Casa Batlló en la seva unió amb la d'Amatller, per no treure-li protagonisme."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;En la presentació del llibre i de l'exposició, l'arquitecte Lluís Domènech Guirbau, besnét de l'autor de la Casa Lleó i Morera, va destacar els elements que els arquitectes van realitzar en les seves obres conscients que transcendien de les façanes i que els incorporaven a una &lt;em&gt;mansana&lt;/em&gt;, tal com explica Guillem Carabí en el llibre. Entre tots, destaca el gest &lt;/span&gt;&lt;span&gt;discret &lt;/span&gt;&lt;span&gt; de Gaudí que va crear un cordó que uneix la seva Casa Batlló amb les veïnes Casa Amatller i Casa Carbó i, sobretot, el fet que desplacés feia enrere el pany de paret que es correspon amb la trobada del frontó triangular de la Casa Amatller, amb la intenció de no treure-li protagonisme asfixiant-lo. “La casa Batlló cerca, sense dissimular, la façana de la poma sencera”, remarca Carabí en el seu treball. Per tant, la discòrdia, només va ser de portes enfora.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/ccaa/2015/10/11/catalunya/1444587337_373838.html</guid>
      <title>Gaudí no estaba solo</title>
      <pubDate>Sun, 11 Oct 2015 22:48:20 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/ccaa/2015/10/11/catalunya/1444587337_373838.html</link>
      <dc:creator>José Ángel Montañés</dc:creator>
      <dcterms:alternative>La Pedrera reivindica en una exposición la riqueza del Modernismo catalán y el papel de artesanos, talleres e industria en su realización</dcterms:alternative>
      <description>La Pedrera reivindica en una exposición la riqueza del Modernismo catalán y el papel de artesanos, talleres e industria en su realización</description>
      <category>Modernismo</category>
      <category>Antoni Gaudí</category>
      <category>Josep Puig i Cadafalch</category>
      <category>Lluís Domènech i Montaner</category>
      <category>Exposiciones temporales</category>
      <category>Arte siglo XX</category>
      <category>Cataluña</category>
      <category>Historia arte</category>
      <category>Exposiciones</category>
      <category>Agenda cultural</category>
      <category>Agenda</category>
      <category>Eventos</category>
      <category>Cultura</category>
      <category>España</category>
      <category>Sociedad</category>
      <category>Movimientos artísticos</category>
      <category>Arte</category>
      <media:keywords>gaudí,estar,solo,pedrera,reivindicar,exposición,riqueza,modernismo,catalán,papel,artesano,taller,industria,realización</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2015/10/11/catalunya/1444587337_373838_1444587805_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>gianluca battista</media:credit>
        <media:text>La vidriera conocida como &amp;#039;Las Damas de Cerdanyola&amp;#039;, una de las obras que se pueden ver en la exposici&amp;oacute;n de La Pedrera.</media:text>
        <media:description>La vidriera conocida como &amp;#039;Las Damas de Cerdanyola&amp;#039;, una de las obras que se pueden ver en la exposici&amp;oacute;n de La Pedrera.</media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2015/10/11/catalunya/1444587337_373838_1444587805_noticia_normal.jpg" width="560" height="314" alt="La vidriera conocida como &amp;#039;Las Damas de Cerdanyola&amp;#039;, una de las obras que se pueden ver en la exposici&amp;oacute;n de La Pedrera."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;Barcelona cuenta con ocho edificios Patrimonio de la Humanidad. Todos modernistas: seis de &lt;a href="http://elpais.com/tag/antoni_gaudi/a/" target="_blank"&gt;Antoni Gaudí&lt;/a&gt; y dos de &lt;a href="http://elpais.com/tag/lluis_domenech_i_montaner/a/" target="_blank"&gt;Lluís Domènech i Montaner&lt;/a&gt;, creados en un momento muy determinado, a finales del siglo XIX y la primera década del siglo XX, en el que la ciudad vivió un momento de crecimiento urbanístico enorme. Pero estos arquitectos no estaban solos. Sus trabajos, que admiran y sorprenden todavía a los barceloneses y a los millones de personas que visitan la ciudad cada año, fueron posibles gracias a todo un ejército de artesanos e industriales. &lt;a href="http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/11/11/catalunya/1352590611_612296.html" target="_blank"&gt;La Pedrera reivindica en la exposición &lt;em&gt;Modernismo. Arte, talleres e industrias&lt;/em&gt; (hasta el próximo 7 de febrero)&lt;/a&gt; el papel de estos pequeños genios que dominaron las artes del vidrio, la forja, la madera, los tejidos o la joyería y supieron materializar los diseños más innovadores de la modernidad en objetos maravillosos.&lt;/p&gt;&lt;h3&gt;Filigranas en La Pedrera&lt;/h3&gt;&lt;img src="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2015/10/11/catalunya/1444587337_373838_1444588260_sumario_normal.jpg" width="300" height="433" alt="Imagen realizada en 1927 del interior del piso noble de la Casa Milà en la que se aprecian los techos rasos hoy desaparecidos."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;Durante el recorrido de la exposición pueden verse enormes fotografías que muestran muchos de los objetos modernistas en sus lugares de origen. En uno de los rincones destaca una imagen de 1927 proyectada del propio piso noble de la Pedrera, una vivienda de 1.500 metros cuadrados en la que vivían el matrimonio formado por Pere Milà y Rosario Segimón; algo raro porque no eran muy dados a dejarla fotografiar. La imagen forma para de la iniciativa &lt;a target="_blank" href="http://pedrerainedita.lapedrera.com/es"&gt;&lt;em&gt;La Pedrera Inédita&lt;/em&gt;&lt;/a&gt; que impulsa la propietaria del edificio, la &lt;a target="_blank" href="http://www.fundaciocatalunya-lapedrera.com/es/home"&gt;Fundación Catalunya La Pedrera&lt;/a&gt; para recuperar aspectos del pasado de este edificio centenario. La imagen tiene la virtud de mostrar una parte del primer piso en el que se observan los hermosos cielos rasos del techo, auténticas filigranas de yeso en relieve que hoy han desaparecido en su práctica totalidad. La foto permite ver cómo el techo, ondulante y retorcido desciende, en una especie de columnas y acaba unido a uno de los biombos de madera y cristal que el arquitecto diseñó para compartimentar los espacios. “Se pensaba que habían desaparecido en los años sesenta, en concreto a partir de 1966 cuando los propietarios de entonces, la Inmobiliaria Provença, alquilaron toda la planta a la compañía de seguros Northern. Incluso el arquitecto Leopoldo Gil Nebot que realizó la reforma ha tenido que escuchar más de una vez que esta empresa fue la responsable; algo que siempre ha negado”, explica Silvia Vilarroya, responsable de &lt;em&gt;La Pedrera Inédita.&lt;/em&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Unos documentos que ha recuperado Vilarroya de la&lt;a target="_blank" href="https://catedragaudi.upc.edu/"&gt; Cátedra Gaudí de la Universitat Politécnica de Catalunya&lt;/a&gt; demuestran que tal acto de vandalismo fue obra de la misma propietaria del edificio Rosario Segimón.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;A los ocho meses de fallecer Gaudí, el 23 de marzo de 1927, Segimón encargó la reforma del piso principal a José Bayó, el encargado de realizar la obra unos años antes. En los documentos puede leerse que pagó 4.458 pesetas por “derribar los altillos, cielos rasos, quitar las &lt;em&gt;llatas&lt;/em&gt; de los techos, arrancar las &lt;em&gt;llatas&lt;/em&gt; de los parquets y los aplanados, quitar escalera del hall, descollar cañerías y conducciones de electricidad, derribar todos los tabiques, bajar las puertas y vidrieras al sótano y sacar escombros”. En otra página se concreta que los techos rasos a eliminar eran los de la sala de fiestas, el hall, el vestíbulo, el despacho, el&lt;em&gt; fumoir&lt;/em&gt;, el comedor, el dormitorio y el corredor. En total: 532,50 metros cuadrados. La reconstrucción fue obra de Modesto Castañé, de gustos más anodinos y cursis que Gaudí. Por suerte, la zona de servicio se salvó y hoy es la única que los conserva y permite ver esta maravilla.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/ccaa/2015/10/11/catalunya/1444587337_373838.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/cat/2015/10/11/cultura/1444587337_373838.html</guid>
      <title>Gaudí no estava sol</title>
      <pubDate>Sun, 11 Oct 2015 22:52:27 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/cat/2015/10/11/cultura/1444587337_373838.html</link>
      <dc:creator>José Ángel Montañés</dc:creator>
      <dcterms:alternative>La Pedrera reivindica en una exposició la riquesa del Modernisme català i el paper d'artesans, tallers i indústria en la seva realització</dcterms:alternative>
      <description>La Pedrera reivindica en una exposició la riquesa del Modernisme català i el paper d'artesans, tallers i indústria en la seva realització</description>
      <category>Modernisme</category>
      <category>Antoni Gaudí</category>
      <category>Josep Puig i Cadafalch</category>
      <category>Lluís Domènech i Montaner</category>
      <category>Exposicions temporals</category>
      <category>Art segle XX</category>
      <category>Catalunya</category>
      <category>Història art</category>
      <category>Exposicions</category>
      <category>Agenda cultural</category>
      <category>Agenda</category>
      <category>Esdeveniments</category>
      <category>Cultura</category>
      <category>Espanya</category>
      <category>Societat</category>
      <category>Moviments artístics</category>
      <category>Art</category>
      <media:keywords>gaudir,estar,sol,pedrera,reivindicar,exposició,riquesa,modernisme,català,paper,artesà,taller,indústria,realització</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2015/10/11/catalunya/1444587337_373838_1444587805_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>gianluca battista</media:credit>
        <media:text>La vidriera coneguda com 'Las dames de Cerdanyola', una de les obres que es poden veure a l'exposició de La Pedrera.</media:text>
        <media:description>La vidriera coneguda com 'Las dames de Cerdanyola', una de les obres que es poden veure a l'exposició de La Pedrera.</media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2015/10/11/catalunya/1444587337_373838_1444587805_noticia_normal.jpg" width="560" height="314" alt="La vidriera coneguda com 'Las dames de Cerdanyola', una de les obres que es poden veure a l'exposició de La Pedrera."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;Barcelona té vuit edificis Patrimoni de la Humanitat. Tots modernistes: sis d'Antoni &lt;a href="http://cat.elpais.com/tag/antoni_gaudi/a/" target="_blank"&gt;Gaudí&lt;/a&gt; i dos de &lt;a href="http://cat.elpais.com/tag/lluis_domenech_i_montaner/a/" target="_blank"&gt;Lluís Domènech i Montaner&lt;/a&gt;, creats en un moment molt determinat, a la fi del segle XIX i la primera dècada del segle XX, en el qual la ciutat va viure un moment de creixement urbanístic enorme. Però aquests arquitectes no estaven sols. Les seves creacions, que admiren i sorprenen encara els barcelonins i els milions de persones que visiten la ciutat cada any, van ser possibles gràcies a tot un exèrcit d'artesans i industrials. La Pedrera reivindica en l'exposició &lt;em&gt;Modernisme. Art, tallers i indústries&lt;/em&gt; (fins al pròxim 7 de febrer) el paper d'aquests petits genis que van dominar les arts del vidre, la forja, la fusta, els teixits o la joieria i van saber materialitzar els dissenys més innovadors de la modernitat en objectes meravellosos.&lt;/p&gt;&lt;h3&gt;Filigranes a La Pedrera&lt;/h3&gt;&lt;img src="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2015/10/11/catalunya/1444587337_373838_1444588260_sumario_normal.jpg" width="300" height="433" alt="Imatge feta el 1927 de l'interior del pis noble de la Casa Milà en què s'aprecien els sostres rasos avui desapareguts."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;Durant el recorregut de l'exposició poden es veure enormes fotografies que mostren molts objectes modernistes als seus llocs d'origen. En un dels racons hi destaca una imatge de 1927 projectada del mateix pis noble de La Pedrera, un habitatge d'1.500 metres quadrats en la qual vivien el matrimoni format per Pere Milà i Rosario Segimón; cosa estranya perquè no eren gaire favorables a deixar-la fotografiar. La imatge forma part de la iniciativa &lt;a target="_blank" href="http://pedrerainedita.lapedrera.com/es"&gt;&lt;em&gt;La Pedrera Inèdita&lt;/em&gt;&lt;/a&gt; que impulsa la propietària de l'edifici, la Fundació &lt;a target="_blank" href="http://www.fundaciocatalunya-lapedrera.com/es/home"&gt;Catalunya La Pedrera&lt;/a&gt; per recuperar aspectes del passat d'aquest edifici centenari. La imatge té la virtut de mostrar una part del primer pis en el qual s'observen els bells cels rasos del sostre, autèntiques filigranes de guix en relleu que avui han desaparegut pràcticament. La foto permet veure com el sostre, ondulant i retorçat descendeix, en una espècie de columnes i acaba unit a un dels paravents de fusta i cristall que l'arquitecte va dissenyar per compartimentar els espais. “Es pensava que havien desaparegut als anys seixanta, en concret a partir de 1966 quan els propietaris de llavors, la Immobiliària Provença, van llogar tota la planta a la companyia d'assegurances Northern. Fins i tot l'arquitecte Leopoldo Gil Nebot que va fer la reforma ha hagut de sentir més d'una vegada que aquesta empresa va ser la responsable; fet que sempre ha negat”, explica Silvia Vilarroya, responsable de &lt;em&gt;La Pedrera Inèdita.&lt;/em&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Uns documents que ha recuperat Vilarroya de&lt;a target="_blank" href="https://catedragaudi.upc.edu/"&gt; la Càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya&lt;/a&gt; demostren que aquest acte de vandalisme va ser obra de la mateixa propietària de l'edifici Rosario Segimón.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Als vuit mesos de morir Gaudí, el 23 de març de 1927, Segimón va encarregar la reforma del pis principal a José Bayó, l'encarregat de dur a terme l'obra uns anys abans. En els documents s'hi pot llegir que va pagar 4.458 pessetes per “derrocar els altells, cels rasos, treures les llates dels sostres, arrencar les llates dels parquets i els aplanats, treure escala del vestíbul, descollar canonades i conduccions d'electricitat, derrocar tots els envans, baixar les portes i vidrieres al soterrani i treure enderrocs”. En una altra pàgina es concreta que els sostres rasos a eliminar eren els de la sala de festes, el vestíbul, el despatx, el fumador, el menjador, el dormitori i el corredor. En total: 532,50 metres quadrats. La reconstrucció va ser obra de Modesto Castañé, de gustos més anodins i cursis que Gaudí. Per sort, la zona de servei es va salvar i avui és l'única que els conserva i permet veure aquesta meravella.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/cat/2015/10/11/cultura/1444587337_373838.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/cat/2015/04/29/cultura/1430341404_500457.html</guid>
      <title>Bolets, aturats, falangistes i el relat de les Bases de Manresa</title>
      <pubDate>Wed, 29 Apr 2015 23:41:13 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/cat/2015/04/29/cultura/1430341404_500457.html</link>
      <dc:creator>Carles Geli</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Els barcelonins no van dubtar a fer un símil de l’edifici amb els decorats d’una obra de Pitarra</dcterms:alternative>
      <description>Els barcelonins no van dubtar a fer un símil de l’edifici amb els decorats d’una obra de Pitarra</description>
      <category>Lluís Domènech i Montaner</category>
      <category>Barcelona</category>
      <category>Catalunya</category>
      <category>Museus</category>
      <category>Espanya</category>
      <category>Literatura</category>
      <category>Institucions culturals</category>
      <category>Cultura</category>
      <media:keywords>bolets,aturat,falangista,relat,bases de manresa,barceloní,anar,dubtar,fer,símil,ledifici,decorat,duna,obra,pitarra</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2015/04/29/cultura/1430341404_500457_1430341616_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>G.B.</media:credit>
        <media:text>Escala d&amp;rsquo;acc&amp;eacute;s al primer pis del Castell.</media:text>
        <media:description>Escala d&amp;rsquo;acc&amp;eacute;s al primer pis del Castell.</media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2015/04/29/cultura/1430341404_500457_1430341616_noticia_normal.jpg" width="300" height="450" alt="Escala d&amp;rsquo;acc&amp;eacute;s al primer pis del Castell."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;Que no, que en aquelles condicions els investigadors de les col·leccions de zoologia no podien treballar: a la planta baixa ja hi havia el Servei Municipal de Matrícules per a Escoles Primàries. I com que amb aquella àrea allà la nova ja no hi cabia, algunes de les dependències de la flamant Borsa de Treball Municipal, una mena d’oficines d’atur, van ocupar parcialment el 22 de juny de 1932 també la primera planta, a tocar de les col·leccions dels exquisits científics. La Junta de Ciències Naturals va queixar-se a l’Ajuntament, doncs, per “las molestias que la clientela de dicha Bolsa ocasiona por su carácter extremista, entorpeciendo los trabajos de investigación del peligro que supone para las valiosas colecciones del mismo y las amenazas reiteradas de incendiar el local”.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/cat/2015/04/29/cultura/1430341404_500457.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/cat/2015/03/18/cultura/1426713698_176653.html</guid>
      <title>La Casa Amatller, única</title>
      <pubDate>Thu, 19 Mar 2015 00:39:10 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/cat/2015/03/18/cultura/1426713698_176653.html</link>
      <dc:creator>José Ángel Montañés</dc:creator>
      <dcterms:alternative>L’edifici de Puig i Cadafalch és fruit de l’afany emprenedor de la burgesia barcelonina</dcterms:alternative>
      <description>L’edifici de Puig i Cadafalch és fruit de l’afany emprenedor de la burgesia barcelonina</description>
      <category>Modernisme</category>
      <category>Josep Puig i Cadafalch</category>
      <category>Lluís Domènech i Montaner</category>
      <category>Antoni Gaudí</category>
      <category>Patrimoni artístic</category>
      <category>Rehabilitació edificis</category>
      <category>Conservació art</category>
      <category>Art segle XX</category>
      <category>Moviments artístics</category>
      <category>Art gòtic</category>
      <category>Pintura</category>
      <category>Bartolomé Bermejo</category>
      <category>Art medieval</category>
      <category>Arts plàstiques</category>
      <category>Història art</category>
      <category>Patrimoni cultural</category>
      <category>Cultura</category>
      <category>Art</category>
      <media:keywords>casa amatller,única,únic,ledifici de puig,cadafalch,ser,fruit,lafany,emprenedor,burgesia,barcelonina,barceloní</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2015/03/18/cultura/1426713698_176653_1426714206_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>carles ribas</media:credit>
        <media:text>Menjador principal de la Casa Amatller.</media:text>
        <media:description>Menjador principal de la Casa Amatller.</media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2015/03/18/cultura/1426713698_176653_1426714206_noticia_normal.jpg" width="560" height="331" alt="Menjador principal de la Casa Amatller."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;Tot i que durant dècades el Modernisme va patir el rebuig i l’oblit, i fins i tot la persecució i la destrucció per part dels barcelonins, són molts els edificis d’aquest període d’esplendor que han sobreviscut fins als nostres dies. Cap com la &lt;a href="http://fundacionamatller.org/" target="_blank"&gt;Casa Amatller&lt;/a&gt;, l’edifici que l’industrial xocolater Antoni Amatller va comprar al passeig de Gràcia el 12 de març de 1898 per 450.000 pessetes i que va fer rehabilitar gairebé del tot per un dels arquitectes (també polític i historiador de l’art) punters d’aquest final de segle: &lt;a href="http://cat.elpais.com/tag/josep_puig_i_cadafalch/a/" target="_blank"&gt;Josep Puig i Cadafalch&lt;/a&gt;. Unes obres en què va haver d’invertir més del doble del que li havia costat l’edifici, però que el van acabar convertint en una de les icones de Barcelona des de llavors.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/cat/2015/03/18/cultura/1426713698_176653.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2015/03/18/cultura/1426713698_176653_1426714295_sumario_normal.jpg" width="300" height="450" alt="Sostre de l'habitació de Teresa Amatller."&gt;&lt;/img&gt;&lt;img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2015/03/18/cultura/1426713698_176653_1426714375_sumario_normal.jpg" width="560" height="368" alt="Saló principal de la casa Amatller."&gt;&lt;/img&gt;&lt;img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2015/03/18/cultura/1426713698_176653_1426714471_sumario_normal.jpg" width="560" height="359" alt="Habitació de Teresa Amatller."&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;La discòrdia continua&lt;/h3&gt;&lt;img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2015/03/18/cultura/1426713698_176653_1426714682_sumario_normal.jpg" width="300" height="677" alt="Reconstrucció hipotètica de l’illa: abans de 1898, 1900, 1904, 1906 i 1910"&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;Amb la reobertura al públic divendres passat de la &lt;strong&gt;Casa Amatller, ja és possible visitar tres &lt;/strong&gt;dels edificis més famosos de la ciutat: la &lt;strong&gt;Casa Amatller&lt;/strong&gt;, de Puig i Cadafalch (1900), la &lt;strong&gt;Casa Lleó i Morera, de Lluís Domènech i Montaner (de 1905, va obrir les portes el 2014), i la &lt;/strong&gt;&lt;strong&gt;Casa Batlló, d’Antoni Gaudi &lt;/strong&gt;(inaugurada el 1906, va obrir al públic el 2002). Les tres cases (més la &lt;strong&gt;Casa Mulleras d’Enric Sagnier, de 1911, i la &lt;/strong&gt;&lt;strong&gt;Casa Bonet, de Marcel·lià Coquillat i Llofriu, de 1901), formen part de l’anomenada&lt;/strong&gt; &lt;em&gt;&lt;strong&gt;mansana de la discòrdia&lt;/strong&gt;&lt;/em&gt;, situada al burgès passeig de Gràcia, en al·lusió al mite en el qual Paris va haver de triar entre la més bella entre tres deesses i que va desencadenar la guerra de Troia, però també per les referències als “excessos” que es van cometre aquí, segons la premsa del moment.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;El temps hauria d’haver posat fi a aquest assumpte. Però no. La &lt;em&gt;mansana&lt;/em&gt; &lt;em&gt;de la discòrdia &lt;/em&gt;segueix viva, i més que mai. No només per la diferent gestió dels edificis. Davant del model massificat de la Casa Batlló —que no vol dir irrespectuós— amb l’edifici de Gaudí, i que fa que cada any la visiten unes 800.000 persones, la majoria turistes, la Casa Lleó i Morera i ara la Casa Amatller han optat per obrir a petits grups controlats, en què les visites són &amp;lt;/CF&amp;gt;més personalitzades i estan plenes de ritual. A la Casa Amatller els guies porten guants durant la visita, i els visitants, sabatilles. Les tres cases, això sí, busquen oferir una entrada conjunta que permeti visitar tots tres interiors modernistes amb algun tipus de descompte.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Però a més, la &lt;em&gt;mansana&lt;/em&gt;&lt;em&gt; de la discòrdia &lt;/em&gt;és també motiu d’estudi des de fa un any per part del GRHAD, el Grup de Recerca en Història, Arquitectura i Disseny, de la Universitat Internacional de Catalunya. &lt;em&gt;&lt;strong&gt;La mansana de la discòrdia: el modernisme com a transgressió a la regularitat de l’Eixample &lt;/strong&gt;&lt;/em&gt;estudia la història, el context sociocultural, els propietaris, els arquitectes, els mestres d’obra, les façanes, els plànols i la distribució interior, la construcció i les arts aplicades, a més de les normatives urbanístiques i el seu compliment, així com les rehabilitacions a què han estat sotmeses.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;“A part del tòpic de la discòrdia entre els habitatges, no en sabia gairebé res més”, explica Judith Urbano, doctora en Història de l’Art i investigadora principal del projecte. El seu grup va celebrar al desembre del 2014 unes jornades de dos dies a la Casa Lleó i Morera en les quals es van presentar els primers resultats. “Estem preparant un llibre per publicar el resultat d’aquestes jornades i una exposició per la tardor vinent que se celebrarà en una de les tres cases, en què es mostrarà l’evolució dels cinc edificis, uns habitatges senzills realitzats per mestres d’obres que van patir una gran transformació per part dels millors arquitectes del moment i que van acabar sent icones d’aquesta ciutat”, explica. Per a la investigadora, el treball que porta a terme el seu grup ha de ser “només un punt de partida per a futurs treballs, una gran finestra de possibilitats”.&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/ccaa/2015/01/18/catalunya/1421607938_808838.html</guid>
      <title>La Lleó i Morera ‘cumple’ un año</title>
      <pubDate>Mon, 19 Jan 2015 00:11:56 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/ccaa/2015/01/18/catalunya/1421607938_808838.html</link>
      <dc:creator>José Ángel Montañés</dc:creator>
      <dcterms:alternative>La casa de Domènech i Montaner recibe 17.000 visitas desde su apertura al público</dcterms:alternative>
      <description>La casa de Domènech i Montaner recibe 17.000 visitas desde su apertura al público</description>
      <category>Lluís Domènech i Montaner</category>
      <category>Modernismo</category>
      <category>Patrimonio artístico</category>
      <category>Conservación arte</category>
      <category>Arte siglo XX</category>
      <category>Barcelona</category>
      <category>Cataluña</category>
      <category>Historia arte</category>
      <category>España</category>
      <category>Movimientos artísticos</category>
      <category>Patrimonio cultural</category>
      <category>Cultura</category>
      <category>Arte</category>
      <media:keywords>lleó,i,morera,cumplir,año,casa,domènech,montaner,recibir,17.000,visita,apertura,público</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2015/01/18/catalunya/1421607938_808838_1421608267_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>gianluca battista</media:credit>
        <media:text>Una de las visitas que se han realizado en el &amp;uacute;ltimo a&amp;ntilde;o al piso noble de la Casa Lle&amp;oacute; i Morera.</media:text>
        <media:description>Una de las visitas que se han realizado en el &amp;uacute;ltimo a&amp;ntilde;o al piso noble de la Casa Lle&amp;oacute; i Morera.</media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2015/01/18/catalunya/1421607938_808838_1421608267_noticia_normal.jpg" width="560" height="330" alt="Una de las visitas que se han realizado en el &amp;uacute;ltimo a&amp;ntilde;o al piso noble de la Casa Lle&amp;oacute; i Morera."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;Visitas guiadas y grupos reducidos. Esta fue la modalidad escogida por los dueños de la &lt;a href="http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/03/17/catalunya/1332008397_037228.html" target="_blank"&gt;Casa Lleó i Morera&lt;/a&gt; (el grupo Núñez y Navarro) &lt;a href="http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/01/16/catalunya/1389904858_383829.html" target="_blank"&gt;para abrirla al público, ahora hace justo un año&lt;/a&gt;. Pese a eso, han sido 17.000 personas las que han accedido al rico interior modernista de esta vivienda (el piso principal donde vivía la familia propietaria que la mandó construir y el patio interior) construida por &lt;a href="http://ccaa.elpais.com/tag/lluis_domenech_i_montaner/a/" target="_blank"&gt;Lluís Domènech i Montaner&lt;/a&gt; en 1905 en el céntrico y burgués paseo de Gràcia barcelonés.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/ccaa/2015/01/18/catalunya/1421607938_808838.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2015/01/18/catalunya/1421607938_808838_1421610083_sumario_normal.jpg" width="560" height="374" alt="Detalle de la vidriera del piso principal de la Casa Lleó i Morera."&gt;&lt;/img&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/elviajero/2014/07/31/actualidad/1406819558_444570.html</guid>
      <title>Urgencias modernistas</title>
      <pubDate>Thu, 31 Jul 2014 22:00:38 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/elviajero/2014/07/31/actualidad/1406819558_444570.html</link>
      <dc:creator>Vicente Molina Foix</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Visita al barcelonés hospital de Sant Pau, la gran obra del arquitecto Domènech i Montaner</dcterms:alternative>
      <description>Visita al barcelonés hospital de Sant Pau, la gran obra del arquitecto Domènech i Montaner</description>
      <category>Modernismo</category>
      <category>Lluís Domènech i Montaner</category>
      <category>Barcelona</category>
      <category>Arte siglo XX</category>
      <category>Cataluña</category>
      <category>Historia arte</category>
      <category>España</category>
      <category>Movimientos artísticos</category>
      <category>Arte</category>
      <media:keywords>urgencias,modernista,visitar,barcelonés,hospital,sant pau,gran,obra,arquitecto,domènech,i,montaner</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/elviajero/imagenes/2014/07/31/actualidad/1406819558_444570_1406819768_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>Robert Ramos</media:credit>
        <media:text>La exuberancia formal y el colorido, dos de los rasgos del Hospital Sant Pau de Dom&amp;egrave;nech i Montaner.</media:text>
        <media:description>La exuberancia formal y el colorido, dos de los rasgos del Hospital Sant Pau de Dom&amp;egrave;nech i Montaner.</media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/elviajero/imagenes/2014/07/31/actualidad/1406819558_444570_1406819768_noticia_normal.jpg" width="560" height="374" alt="La exuberancia formal y el colorido, dos de los rasgos del Hospital Sant Pau de Dom&amp;egrave;nech i Montaner."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;Sant Pau es más que una ciudad dentro de una ciudad. La ambición del mecenas Pau Gil, cuyo legado (tres millones de pesetas de la época) permitió el inicio de las obras en el año 1902, era construir el corazón sanitario de una urbe utópica. Pero ese corazón era tan gigantesco que, como sucede en las mayores utopías de la humanidad, el proyecto quedó inconcluso. De los 48 pabellones planeados y encargados a Lluís Domènech i Montaner, sólo 27 se construyeron, y de ellos el gran arquitecto pudo únicamente diseñar y ejecutar 12, quedando el resto al cuidado de su hijo Pere Domènech i Roura, artífice fiel y voluntarioso, pero desprovisto del chisporroteante genio de su padre.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/elviajero/2014/07/31/actualidad/1406819558_444570.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="https://ep01.epimg.net/elviajero/imagenes/2014/07/31/actualidad/1406819558_444570_1406819847_sumario_normal.jpg" width="300" height="200" alt="Interior del Hospital Sant Pau."&gt;&lt;/img&gt;&lt;img src="https://ep01.epimg.net/elviajero/imagenes/2014/07/31/actualidad/1406819558_444570_1406819930_sumario_normal.jpg" width="300" height="450" alt="Fachada principal del Hospital Sant Pau."&gt;&lt;/img&gt;&lt;h3&gt;Guía&lt;/h3&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;» Hospital Sant Pau&lt;/strong&gt; (&lt;a target="_blank" href="http://www.santpaubarcelona.org"&gt;www.santpaubarcelona.org&lt;/a&gt;). Sant Antoni Maria Claret, 167. Metro: línea 5, Sant Pau. Abierto de 10.00 a 18.30. Domingos y festivos, de 10.00 a 14.30. Entrada libre, 8 euros; guiada, 14. Primer domingo de cada mes, gratis. El hospital está incluido en la&lt;strong&gt; Ruta del modernismo de Barcelona&lt;/strong&gt; (&lt;a target="_blank" href="http://www.rutadelmodernisme.com"&gt;www.rutadelmodernisme.com&lt;/a&gt;).&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/ccaa/2014/03/04/quadern/1393965077_700472.html</guid>
      <title>Una antiga teràpia de bellesa</title>
      <pubDate>Wed, 05 Mar 2014 19:54:34 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/ccaa/2014/03/04/quadern/1393965077_700472.html</link>
      <dc:creator>Enric Sòria</dc:creator>
      <dcterms:alternative>L'hospital de Sant Pau, a Barcelona, de Doménech i Montaner, és un dels monuments arquitectònics més al·lucinants de la ciutat</dcterms:alternative>
      <description>L'hospital de Sant Pau, a Barcelona, de Doménech i Montaner, és un dels monuments arquitectònics més al·lucinants de la ciutat</description>
      <category>Lluís Domènech i Montaner</category>
      <category>Hospital Sant Pau de Barcelona</category>
      <category>Arquitectura</category>
      <category>Barcelona</category>
      <category>Cataluña</category>
      <category>Arte</category>
      <category>España</category>
      <category>Cultura</category>
      <media:keywords>antiga,antic,teràpia,bellesa,l,hospital,sant pau,barcelona,doménech,montaner,ser,monument,arquitectònic,al·lucinant,ciutat</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2014/03/04/quadern/1393965077_700472_1393965233_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>Joan Sánchez</media:credit>
        <media:title>Hospital de Sant Pau</media:title>
        <media:text>Fa&amp;ccedil;ana principal de l&amp;#039;hospital de Sant Pau, a Barcelona.</media:text>
        <media:description>Fa&amp;ccedil;ana principal de l&amp;#039;hospital de Sant Pau, a Barcelona.</media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2014/03/04/quadern/1393965077_700472_1393965233_noticia_normal.jpg" width="560" height="274" alt="Fa&amp;ccedil;ana principal de l&amp;#039;hospital de Sant Pau, a Barcelona."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;Dilluns passat, els diaris asseguraven que més de 25.000 barcelonins han visitat l’hospital de sant Pau de Barcelona. Aquest complex hospitalari, construït a l’inici del segle XX per Lluís Doménech i Montaner (i acabat pel seu fill, Pere Doménech i Roura) és un dels monuments arquitectònics –i urbanístics- més desenfrenadament al·lucinants d’una ciutat que no en té poques, de perles desorbitades. Potser no és tan conegut com les celebritats universals de Gaudí o com el mateix Palau de la Música, també de Doménech i Montaner, tot i que no els queda gens enrere, i encara m’atreviria a dir que dins aquell modernisme d’estirp neogòtica, agusat per la més eixelebrada empenta wagneriana –que era el que li agradava al senyor Doménech-, li passa la mà per la cara al més pintat. Però és que un hospital, per espectacular que siga, no és un d’aquells llocs que el personal sol visitar pel gust de contemplar-lo, sinó per motius generalment ingrats, i aquest conjunt d’edificis havia continuat complint la seua funció inicial d’acollir malalts fins fa ben poc.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/ccaa/2014/03/04/quadern/1393965077_700472.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/elviajero/2014/02/27/actualidad/1393499928_955730.html</guid>
      <title>Un hospital curado</title>
      <pubDate>Thu, 27 Feb 2014 23:00:13 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/elviajero/2014/02/27/actualidad/1393499928_955730.html</link>
      <dc:creator>Patricia Gosálvez</dc:creator>
      <dcterms:alternative>El rehabilitado recinto de Sant Pau se suma a la ruta del modernismo barcelonés</dcterms:alternative>
      <description>El rehabilitado recinto de Sant Pau se suma a la ruta del modernismo barcelonés</description>
      <category>Modernismo</category>
      <category>Lluís Domènech i Montaner</category>
      <category>Arte siglo XX</category>
      <category>Arquitectos</category>
      <category>Barcelona</category>
      <category>Historia arte</category>
      <category>Cataluña</category>
      <category>España</category>
      <category>Gente</category>
      <category>Sociedad</category>
      <category>Arquitectura</category>
      <category>Movimientos artísticos</category>
      <category>Arte</category>
      <media:keywords>hospital,curar,rehabilitar,recinto,sant pau,sumar,ruta,modernismo,barcelonés</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/elviajero/imagenes/2014/02/27/actualidad/1393499928_955730_1393502879_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>Robert Ramos (Fundación Sant Pau)</media:credit>
        <media:text>Azulejos en forma de escamas y baldosas cerámicas decoran las cubiertas del Hospital de Sant Pau.</media:text>
        <media:description>Azulejos en forma de escamas y baldosas cerámicas decoran las cubiertas del Hospital de Sant Pau.</media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/elviajero/imagenes/2014/02/27/actualidad/1393499928_955730_1393502879_noticia_normal.jpg" width="560" height="350" alt="Azulejos en forma de escamas y baldosas cerámicas decoran las cubiertas del Hospital de Sant Pau."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;Los edificios del hospital están orientados de tal manera en L’Eixample que el viento del mar ayuda a ventilarlos. Baldosas cerámicas de colores claros, higiénicas y sedantes, cubren las paredes de los pabellones de enfermos. Los techos son altos, las estancias luminosas, los pabellones simétricos, de un lado los de hombres (con nombres de santos), del otro los de mujeres (con nombres de vírgenes). En medio, jardines para que los enfermos paseen y tomen el aire.&lt;/p&gt;&lt;img src="https://ep01.epimg.net/elviajero/imagenes/2014/02/27/actualidad/1393499928_955730_1393505732_sumario_normal.jpg" width="300" height="200" alt="Panorámica del recinto modernista."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/elviajero/2014/02/27/actualidad/1393499928_955730.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="https://ep01.epimg.net/elviajero/imagenes/2014/02/27/actualidad/1393499928_955730_1393505638_sumario_normal.jpg" width="300" height="200" alt="Mosaicos del sal&amp;oacute;n de actos."&gt;&lt;/img&gt;</content:encoded>
    </item>
  </channel>
</rss>