<?xml version="1.0" encoding="utf-8"?>
<rss version="2.0" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/">
  <channel>
    <title>Feed MRSS-S teatro_la_villarroel_a</title>
    <description>Feed MRSS-S teatro_la_villarroel_a, elpais.com</description>
    <language>es</language>
    <link>https://elpais.com</link>
    <lastBuildDate>Fri, 13 Mar 2026 11:21:47 GMT</lastBuildDate>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/babelia/2026-03-13/els-fills-nuclear-no-gracias.html</guid>
      <title>‘Els Fills’: ¿Nuclear? No, gracias</title>
      <pubDate>Fri, 13 Mar 2026 11:21:47 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/babelia/2026-03-13/els-fills-nuclear-no-gracias.html</link>
      <dc:creator>Oriol  Puig Taulé</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Mercè Aránega, Jordi Boixaderas y Emma Vilarasau brillan en este divertimento de Lucy Kirkwood en La Villarroel sobre las maneras de afrontar la vida y los peligros de la energía nuclear</dcterms:alternative>
      <description>Mercè Aránega, Jordi Boixaderas y Emma Vilarasau brillan en este divertimento de Lucy Kirkwood en La Villarroel sobre las maneras de afrontar la vida y los peligros de la energía nuclear</description>
      <category>Cultura</category>
      <category>Teatro</category>
      <category>Crítica teatral</category>
      <category>Obras teatro</category>
      <category>Estrenos teatro</category>
      <category>David Selvas</category>
      <category>Artes escénicas</category>
      <category>Espectáculos</category>
      <category>Dramaturgos</category>
      <category>Directores teatro</category>
      <category>Teatre La Villarroel</category>
      <category>Mercé Aránega</category>
      <category>Jordi Boixaderas</category>
      <category>Emma Vilarasau</category>
      <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/2IZ7ZLL3HRHXBJGC436HXWSQH4.jpg?auth=e5c9ff5bf7bb2868fe02891ca29452f7914bf4edfbd894c972b749e713541e37" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title>Lucy Kirkwood Els fills Villarroel</media:title>
        <media:text>Mercè Aránega, Jordi Boixaderas y Emma Vilarasau, en una imagen promocional de 'Els Fills', de Lucy Kirkwood.</media:text>
        <media:description>Mercè Aránega, Jordi Boixaderas y Emma Vilarasau, en una imagen promocional de 'Els Fills', de Lucy Kirkwood.</media:description>
      </media:content>
      <atom:link href="https://elpais.com/babelia/2026-03-06/vania-joel-joan-para-un-barrido-y-para-un-fregado.html" title="‘Vània’: Joel Joan para un barrido y para un fregado" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/GLSRHPIL35E3VCE6QYQVLQQLQU.jpg?auth=9b230d3c6be9bd878e4c126b4b8a1ae24783c33352914cbebe2d14c3f42d33e6" height="1920" width="2880"/>
      </atom:link>
      <atom:link href="https://elpais.com/babelia/2026-02-27/el-barquer-dolor-deseo-familia-y-terrorismo.html" title="‘El barquer’: Dolor, deseo, familia y terrorismo " rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/HSGH6MVALBCD7JK2AB3JAQQJ7M.jpg?auth=b427d5878b6f44cd2476bc78f5dc71204779ad9451276418051d36e6ed95ca8f" height="3916" width="5874"/>
      </atom:link>
      <content:encoded>&lt;p&gt;En 1975, la activista y diseñadora danesa &lt;a href="https://elpais.com/icon-design/2025-03-08/una-afrenta-ecologica-varios-atentados-y-la-primera-huelga-contra-eta-la-central-de-lemoiz-a-traves-del-arte.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/icon-design/2025-03-08/una-afrenta-ecologica-varios-atentados-y-la-primera-huelga-contra-eta-la-central-de-lemoiz-a-traves-del-arte.html"&gt;Anne Lund&lt;/a&gt; creó una imagen icónica, que seguro que han visto alguna vez. Un sol naranja y sonriente sobre un fondo circular amarillo con el lema “¿Nuclear? No, gracias”. La imagen se volvió viral como lo hacían las cosas en los años setenta y ochenta: mediante pegatinas, camisetas, tazas y objetos de todo tipo. Lund tenía tan solo veintiún años cuando diseñó el logo, que en poco tiempo encabezó las luchas contra la energía nuclear en todo el planeta. El espíritu de una generación que se rebelaba contra el sistema funciona como un espejo deformado de &lt;a href="https://elpais.com/cultura/2019/11/28/actualidad/1574942279_244673.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/cultura/2019/11/28/actualidad/1574942279_244673.html"&gt;&lt;i&gt;Els Fills&lt;/i&gt;&lt;/a&gt; (Los Hijos), la obra de la británica &lt;a href="https://elpais.com/cultura/2019/12/27/babelia/1577457582_891977.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/cultura/2019/12/27/babelia/1577457582_891977.html"&gt;Lucy Kirkwood&lt;/a&gt; que David Selvas dirige en La Villarroel. La función es un éxito absoluto, y agotó las entradas para todas las funciones al cabo de pocos días de su estreno. No es para menos: está protagonizada por Mercè Aránega, Jordi Boixaderas y &lt;a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2025-09-23/emma-vilarasau-celebra-el-teatro-y-llama-a-manifestarse-contra-el-estado-genocida-de-israel-en-su-pregon-de-la-merce.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/espana/catalunya/2025-09-23/emma-vilarasau-celebra-el-teatro-y-llama-a-manifestarse-contra-el-estado-genocida-de-israel-en-su-pregon-de-la-merce.html"&gt;Emma Vilarasau&lt;/a&gt;. Tres intérpretes que ya llenan teatros por separado y que aquí conforman un trío imbatible. &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/babelia/2026-03-13/els-fills-nuclear-no-gracias.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;h3&gt;Els Fills&lt;/h3&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;Texto: Lucy Kirkwood. Dirección: David Selvas&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Traducción: Cristina Genebat.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Reparto: Emma Vilarasau, Mercè Aránega y Jordi Boixaderas.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;La Villarroel. Barcelona. Hasta el 29 de marzo&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/quadern/2024-02-06/elling-a-la-villarroel-companys-al-psiquiatric-i-amics-per-sempre.html</guid>
      <title>‘Elling’, a La Villarroel: Companys al psiquiàtric i amics per sempre</title>
      <pubDate>Tue, 06 Feb 2024 04:15:00 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/quadern/2024-02-06/elling-a-la-villarroel-companys-al-psiquiatric-i-amics-per-sempre.html</link>
      <dc:creator>Oriol  Puig Taulé</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Pau Carrió firma un muntatge àgil sobre la relació de dos homes que, després de compartir habitació en un centre per a malalties mentals, són traslladats a un pis tutelat</dcterms:alternative>
      <description>Pau Carrió firma un muntatge àgil sobre la relació de dos homes que, després de compartir habitació en un centre per a malalties mentals, són traslladats a un pis tutelat</description>
      <category>Crítica</category>
      <category>Crítica teatral</category>
      <category>Teatro</category>
      <category>Artes escénicas</category>
      <category>Actores</category>
      <category>Directores teatro</category>
      <category>Enfermedades mentales</category>
      <category>Psiquiatría</category>
      <category>Psiquiátricos</category>
      <category>Enfermedades</category>
      <category>Teatre La Villarroel</category>
      <category>David Verdaguer</category>
      <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/Vki04DTGGLt_eqBrTTvn11B2-xc=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/ZA7N7WOTV5CJJLNPQST3UVFXIE.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title>BABELIA 03/02/24 TEATRO ELLING</media:title>
        <media:text>Escena de la obra 'Elling’, de VergIngvar Ambjørnsen</media:text>
        <media:description>Escena de la obra 'Elling’, de VergIngvar Ambjørnsen</media:description>
      </media:content>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/2024-02-04/dues-miles-elena-martin-i-victor-catala.html" title="La Mila de ‘Creatura’ i la de ‘Solitud’" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/bU-pVBk4mG-l5QBJpRY6_bwdjxM=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/A5W5SHFZCNHLHBDIVAI3JKT74I.jpeg" height="900" width="1600"/>
      </atom:link>
      <atom:link href="https://elpais.com/quadern/2024-02-02/una-enciclopedia-del-poder-catala.html" title="Una Enciclopèdia del poder català " rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/F_j3HE90wQV6eIIlFDtUJ-S4FC8=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/WJ3NPT7A6FHMVNH5T3XC54DFBU.jpg" height="2674" width="4400"/>
      </atom:link>
      <content:encoded>&lt;p&gt;Els projectes poden néixer del desig d’un director o de l’encàrrec d’un teatre. També poden venir d’un intèrpret, quan té prou poder de persuasió per convèncer uns productors i seduir el públic. Aquest és el cas d&lt;a href="https://www.lavillarroel.cat/ca/ex/elling/?utm_source=google&amp;utm_medium=cpc&amp;utm_campaign=23_gsr_TLV_elling&amp;gad_source=1&amp;gclid=CjwKCAiAq4KuBhA6EiwArMAw1FgAYkwUMK-sdrLVcRGhUMTa46e6N4JipPmOhZ4NEuAVYs1dKykC3xoCpMUQAvD_BwE" target="_blank"&gt;’&lt;i&gt;Elling&lt;/i&gt;&lt;/a&gt;, la comèdia que s’acaba d’estrenar a &lt;a href="https://elpais.com/noticias/teatro-la-villarroel/" target="_blank"&gt;La Villarroel&lt;/a&gt;, protagonitzada per &lt;a href="https://elpais.com/noticias/david-verdaguer-ruiz/" target="_blank"&gt;David Verdaguer&lt;/a&gt; i Albert Prat, amics i companys de professió des de fa més de vint anys. Tots dos van fundar la companyia El Nacional No Ens Vol el 2001, acabats de sortir de l’escola de teatre, i ara són caps de cartell d’aquest muntatge dirigit per Carrió. L’Elling i el Kjell són dos homes especials, que després de compartir habitació en un centre psiquiàtric són traslladats a un pis tutelat a Oslo. Un treballador social (Òscar Muñoz) s’encarregarà que la parella demostri la seva autonomia en les tasques de la vida quotidiana, i ells s’enfrontaran al món amb la innocència i la franquesa dels nens.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/quadern/2024-02-06/elling-a-la-villarroel-companys-al-psiquiatric-i-amics-per-sempre.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;h3&gt;Elling&lt;/h3&gt;Text: Ingvar Ambjørnsen
Direcció: Pau Carrió
La Villarroel, Barcelona
Fins al 17 de març</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/babelia/2024-02-02/elling-companeros-en-el-psiquiatrico-y-amigos-para-siempre.html</guid>
      <title>‘Elling’: compañeros en el psiquiátrico y amigos para siempre</title>
      <pubDate>Fri, 02 Feb 2024 11:34:46 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/babelia/2024-02-02/elling-companeros-en-el-psiquiatrico-y-amigos-para-siempre.html</link>
      <dc:creator>Oriol  Puig Taulé</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Pau Carrió firma un montaje ágil sobre la relación de dos hombres que, después de compartir habitación en un centro psiquiátrico, son trasladados a un piso tutelado </dcterms:alternative>
      <description>Pau Carrió firma un montaje ágil sobre la relación de dos hombres que, después de compartir habitación en un centro psiquiátrico, son trasladados a un piso tutelado </description>
      <category>Cultura</category>
      <category>Teatro</category>
      <category>Crítica teatral</category>
      <category>Estrenos teatro</category>
      <category>Obras teatro</category>
      <category>Dramaturgos</category>
      <category>Artes escénicas</category>
      <category>Espectáculos</category>
      <category>Salud mental</category>
      <category>Teatre La Villarroel</category>
      <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/Vki04DTGGLt_eqBrTTvn11B2-xc=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/ZA7N7WOTV5CJJLNPQST3UVFXIE.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title>‘Elling’ Pau Carrió</media:title>
        <media:text>Una escena de la obra 'Elling’.</media:text>
        <media:description>Una escena de la obra 'Elling’.</media:description>
      </media:content>
      <atom:link href="https://elpais.com/babelia/2024-01-26/cacophony-la-violencia-del-hashtag-en-la-era-del-metoo.html" title="‘Cacophony’: la violencia del ‘hashtag’ en la era del #MeToo" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/p3OnGfwUgg4XW3oz2RYS5V4FgS4=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/YCCCXXJP55FCFK63M3Q3JXMWKE.jpg" height="5313" width="7965"/>
      </atom:link>
      <atom:link href="https://elpais.com/babelia/2024-01-12/al-contrari-la-obra-precaria-que-emociona-mas-que-una-superproduccion.html" title="‘Al contrari!’: la obra precaria que emociona más que una superproducción" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/resizer/tgWHU8SJcAET80lrARL_qRigadU=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/UKOADR3TSNFVRL526AOUWBHNNY.jpg" height="2000" width="2999"/>
      </atom:link>
      <content:encoded>&lt;p&gt;Los proyectos pueden nacer del deseo de un director o del encargo de un teatro. También pueden venir de un intérprete, cuando este tiene suficiente poder de persuasión para convencer a unos productores y seducir al público. Este es el caso de &lt;i&gt;Elling&lt;/i&gt;, la comedia que se acaba de estrenar en &lt;a href="https://elpais.com/noticias/teatro-la-villarroel/" target="_blank"&gt;La Villarroel,&lt;/a&gt; protagonizada por David Verdaguer y Albert Prat, amigos y compañeros de profesión desde hace más de veinte años. Ambos fundaron la compañía El Nacional No Ens Vol (El Nacional no nos quiere) en 2001, recién salidos de la escuela de teatro, y ahora son cabezas de cartel de este montaje dirigido por Pau Carrió. Elling y Kjell son dos hombres especiales, que después de compartir habitación en un centro psiquiátrico son trasladados a un piso tutelado en Oslo. Un trabajador social (Òscar Muñoz) se encargará de que la pareja demuestre su autonomía en las tareas de la vida cotidiana, y ellos se enfrentarán al mundo con la inocencia y la franqueza de los niños.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/babelia/2024-02-02/elling-companeros-en-el-psiquiatrico-y-amigos-para-siempre.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/espana/catalunya/2021-10-17/espiando-los-deseos.html</guid>
      <title>Espiando los deseos</title>
      <pubDate>Sun, 17 Oct 2021 18:39:03 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/espana/catalunya/2021-10-17/espiando-los-deseos.html</link>
      <dc:creator>Javier Pérez Senz</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Mar Ulldemolins y David Verdaguer triunfan en La Villarroel con Començar, comedia romántica de David Eldridge</dcterms:alternative>
      <description>Mar Ulldemolins y David Verdaguer triunfan en La Villarroel con Començar, comedia romántica de David Eldridge</description>
      <category>Cataluña</category>
      <category>Obras teatro</category>
      <category>Barcelona</category>
      <category>Teatro</category>
      <category>David Verdaguer</category>
      <category>Teatre La Villarroel</category>
      <category>Artes escénicas</category>
      <category>Cultura</category>
      <category>Noticias de España</category>
      <media:content url="https://imagenes.elpais.com/resizer/BChYAu6xQGAX-8nWUcc2AYzZLq8=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/4DV6SLZH3NFKRAPNWK3HARUBDA.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>David Ruano</media:credit>
        <media:title>Començar David Verdaguer</media:title>
        <media:text>David Verdaguer y Mar Ulldemolins en 'Començar'.</media:text>
        <media:description>David Verdaguer y Mar Ulldemolins en 'Començar'.</media:description>
      </media:content>
      <atom:link href="https://elpais.com/cultura/2020/01/16/babelia/1579175497_305799.html" title="Cosas que hacer a los 40" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/photo/resize/hxasl295eZq7Idr2vCSRWzBdevs=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/BBWTECWIQO6MND2ZZPG4NUFB3M.jpg" height="579" width="980"/>
      </atom:link>
      <atom:link href="https://elpais.com/ccaa/2020/01/11/catalunya/1578771838_535256.html" title="Gamberrismo becketiano de la mano de Manel Dueso" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://imagenes.elpais.com/photo/resize/yoCy5eg1zWKlGPh9qB7e_mqGpTg=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/IFQKB6UQR4DLGZ6J4MI7F3PI5Y.jpg" height="745" width="980"/>
      </atom:link>
      <content:encoded>&lt;img src="https://imagenes.elpais.com/resizer/BChYAu6xQGAX-8nWUcc2AYzZLq8=/arc-anglerfish-eu-central-1-prod-prisa/public/4DV6SLZH3NFKRAPNWK3HARUBDA.jpg" width="5466" height="3646" alt="David Verdaguer y Mar Ulldemolins en 'Començar'."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;Arrancó la nueva temporada de &lt;a href="https://elpais.com/noticias/teatro-la-villarroel/" target="_blank"&gt;La Villarroel&lt;/a&gt; con el estreno en Cataluña de &lt;i&gt;Beginning (Començar)&lt;/i&gt;, la comedia romántica del dramaturgo y guionista británico David Eldridge, estrenada en 2017 en el National Theatre de Londres. Pau Carrió firma la traducción al catalán, la adaptación y la dirección de un estupendo montaje - en cartel hasta el 1 de noviembre- que vale su peso en oro por la actuación de sus dos únicos y grandes protagonistas, Mar Ulldemolins y &lt;a href="https://elpais.com/noticias/david-verdaguer-ruiz/" target="_blank"&gt;David Verdaguer&lt;/a&gt;.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/espana/catalunya/2021-10-17/espiando-los-deseos.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/cat/2021/04/14/cultura/1618412033_039404.html</guid>
      <title>El joc de l’amor i del temps</title>
      <pubDate>Wed, 14 Apr 2021 18:40:07 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/cat/2021/04/14/cultura/1618412033_039404.html</link>
      <dc:creator>Marcos Ordóñez</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Pol López, Carlota Olcina i Pau Roca protagonitzen ‘Classe’, d’Iseult Goldeni David Horan, dirigida per Pau Carrió a La Villarroel</dcterms:alternative>
      <description>Pol López, Carlota Olcina i Pau Roca protagonitzen ‘Classe’, d’Iseult Goldeni David Horan, dirigida per Pau Carrió a La Villarroel</description>
      <category>Teatre La Villarroel</category>
      <category>Sales teatre</category>
      <category>Teatre</category>
      <category>Arts escèniques</category>
      <category>Espectacles</category>
      <media:keywords>joc,lamor,temps,pol lópez,carlota olcina,pau roca,protagonitzar,classe,goldeni david horan,dirigir,pau carrió,la villarroel</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/04/14/cultura/1618412033_039404_1618425385_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image"/>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2021/04/14/cultura/1618412033_039404_1618425385_noticia_normal.jpg" width="980" height="761" alt="."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;Una petita escola dels afores de Dublín. Al pati, l'himne lluminós del barri podria ser &lt;em&gt;Village Idiot&lt;/em&gt;, de Van Morrison. O un himne dels Kinks, diu el carnisser. O una que, amb to de balada, canta el personatge de la Sarah mentre obre la perruqueria. Tot això ho penso imaginant la cantonada de l'escola i la perruqueria amb un sol que vull permanent.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/cat/2021/04/14/cultura/1618412033_039404.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/cultura/2021-03-18/primavera-teatral-en-barcelona.html</guid>
      <title>Primavera teatral en Barcelona</title>
      <pubDate>Thu, 18 Mar 2021 04:30:00 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/cultura/2021-03-18/primavera-teatral-en-barcelona.html</link>
      <dc:creator>Marcos Ordóñez</dc:creator>
      <dcterms:alternative>De entre muchas funciones, me quedo con diez. Algunas me han tocado mucho; por la gente que sonríe a la salida intuyo que me van a gustar</dcterms:alternative>
      <description>De entre muchas funciones, me quedo con diez. Algunas me han tocado mucho; por la gente que sonríe a la salida intuyo que me van a gustar</description>
      <category>Cultura</category>
      <category>Teatro</category>
      <category>Barcelona</category>
      <category>Teatre La Villarroel</category>
      <category>Teatro Nacional Cataluña</category>
      <category>Magda Puyo</category>
      <category>Actores</category>
      <category>Coronavirus</category>
      <category>Vicky Peña</category>
      <category>Alfredo Sanzol</category>
      <media:content url="https://cloudfront-eu-central-1.images.arcpublishing.com/prisa/5OMUVGPHOVAVJGN2FCLQBJ6OFA.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>David Zorrakino  (Europa Press)</media:credit>
        <media:title>Un hombre frente al Gran Teatre del Liceu en Barcelona, Catalunya (España), cerrado por las medidas de la Generalitat.</media:title>
        <media:text>Un hombre frente al Gran Teatre del Liceu en Barcelona, Catalunya (España), cerrado por las medidas de la Generalitat, en noviembre.</media:text>
        <media:description>Un hombre frente al Gran Teatre del Liceu en Barcelona, Catalunya (España), cerrado por las medidas de la Generalitat, en noviembre.</media:description>
      </media:content>
      <atom:link href="https://elpais.com/cultura/2021-03-10/las-cuatro-de-fitzroy.html" title="Las cuatro de Fitzroy" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://cloudfront-eu-central-1.images.arcpublishing.com/prisa/QE3253PHAJFXXKGVATPV62CZFE.jpg" height="2433" width="3543"/>
      </atom:link>
      <atom:link href="https://elpais.com/cultura/2021-03-03/barbara-lennie-tiene-hambre-de-teatro-y-de-cine.html" title="Bárbara Lennie tiene hambre de teatro (y de cine)" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://cloudfront-eu-central-1.images.arcpublishing.com/prisa/GXS6E3GMDRA77FA4LNLP5C2L3A.JPG" height="4160" width="6240"/>
      </atom:link>
      <atom:link href="https://elpais.com/cultura/2021-02-24/marilia-samper-lo-que-no-se-dice.html" title="Marilia Samper: lo que no se dice" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://cloudfront-eu-central-1.images.arcpublishing.com/prisa/FKQX6BTFTBEXRBKSYHJ3IRIQIQ.jpg" height="2000" width="3006"/>
      </atom:link>
      <atom:link href="https://elpais.com/cultura/2021-02-17/trabajo-no-falta-para-emma-vilarasau.html" title="Trabajo no falta para Emma Vilarasau  " rel="related">
        <media:thumbnail url="https://cloudfront-eu-central-1.images.arcpublishing.com/prisa/TO5BPYSQJUYCW3VTEVD6ICQRIQ.jpg" height="562" width="980"/>
      </atom:link>
      <content:encoded>&lt;p&gt;La felicidad de ver, de repente, que en Barcelona vuelve a iluminarse un buen puñado de teatros por encima de las calles a media luz, de los bares y cafés cerrados, de los silencios como si hubiéramos retrocedido en el tiempo. Vuelvo a ver público riendo y aplaudiendo, o con silencios conmovidos. Tras esos meses de sequía, vuelve la risa como el regalo del agua fresca. Y como no quiero exagerar, se impone seleccionar breves listas. De entre muchas funciones, me quedo con diez. Algunas me han tocado mucho; por la gente que sonríe a la salida intuyo que me van a gustar. Son diez estrenos; algunos llegan de Madrid, pero podrían ser bastantes más. Y viceversa.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/cultura/2021-03-18/primavera-teatral-en-barcelona.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/cat/2020/11/30/cultura/1606723483_237383.html</guid>
      <title>Esplèndid cos a cos d’Emma Vilarasau i Jordi Bosch a La Villarroel</title>
      <pubDate>Mon, 30 Nov 2020 10:44:50 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/cat/2020/11/30/cultura/1606723483_237383.html</link>
      <dc:creator>Javier Pérez Senz</dc:creator>
      <dcterms:alternative>La parella esprem la devastadora força teatral d'Albee a ‘La cabra o qui és Sylvia?’</dcterms:alternative>
      <description>La parella esprem la devastadora força teatral d'Albee a ‘La cabra o qui és Sylvia?’</description>
      <category>Emma Vilarasau</category>
      <category>Jordi Bosch</category>
      <category>Teatre La Villarroel</category>
      <category>Edward Albee</category>
      <category>Sales teatre</category>
      <category>Teatre</category>
      <category>Arts escèniques</category>
      <category>Espectacles</category>
      <media:keywords>esplèndid,cos,demma,vilarasau,jordi bosch,la villarroel,parella,esprémer,devastadora,teatral,d,albee,la,cabra,ser,sylvia</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2020/11/30/cultura/1606723483_237383_1606724435_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:text>Emma Vilarasau davant de Jordi Bosch a 'La cabra, o qui és Sylvia?'</media:text>
        <media:description>Emma Vilarasau davant de Jordi Bosch a 'La cabra, o qui és Sylvia?'</media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2020/11/30/cultura/1606723483_237383_1606724435_noticia_normal.jpg" width="980" height="562" alt="Emma Vilarasau davant de Jordi Bosch a 'La cabra, o qui és Sylvia?'"&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;L'estrena de &lt;em&gt;La cabra o qui és Sylvia?&lt;/em&gt; va commocionar el 2002 l'escena novaiorquesa. L'obra del dramaturg nord-americà Edward Albee va guanyar aquell any el Tony i la resta de premis que es lliuren a la ciutat dels gratacels. És un clàssic que sacseja l'espectador, un drama sobre la confusa naturalesa de l'amor i el desig, la gelosia i l'enveja, la hipocresia i la tolerància, la solitud i la recerca de la felicitat. Traduïda al català per Josep Maria Pou,&lt;em&gt; La cabra o qui és Sylvia?&lt;/em&gt; aterra a La Villarroel (fins al 10 de gener) en un muntatge dirigit per Iván Morales i protagonitzat en un intens duel per Jordi Bosch i Emma Vilarasau.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/cat/2020/11/30/cultura/1606723483_237383.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/cat/2020/10/13/cultura/1602599400_759571.html</guid>
      <title>La festa d’aniversari</title>
      <pubDate>Tue, 13 Oct 2020 17:24:35 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/cat/2020/10/13/cultura/1602599400_759571.html</link>
      <dc:creator>Marcos Ordóñez</dc:creator>
      <dcterms:alternative>L'argentí Nelson Valente presenta la seva tercera funció a Barcelona, 'Els gossos', amb quatre magnífics intèrprets</dcterms:alternative>
      <description>L'argentí Nelson Valente presenta la seva tercera funció a Barcelona, 'Els gossos', amb quatre magnífics intèrprets</description>
      <category>Teatre La Villarroel</category>
      <category>Sales teatre</category>
      <category>Teatre</category>
      <category>Arts escèniques</category>
      <category>Espectacles</category>
      <media:keywords>festa,daniversari,l,argentar,nelson valente,presentar,tercera,funció,barcelona,els,gos,quatre,magnífic,intèrpret</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2020/10/13/cultura/1602599400_759571_1602600315_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>ALBERT RUÉ </media:credit>
        <media:text>Una escena d''Els gossos', de Nelson Valente. </media:text>
        <media:description>Una escena d''Els gossos', de Nelson Valente. </media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/cat/imagenes/2020/10/13/cultura/1602599400_759571_1602600315_noticia_normal.jpg" width="980" height="552" alt="Una escena d''Els gossos', de Nelson Valente. "&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;&lt;em&gt;Els gossos&lt;/em&gt; (&lt;em&gt;Los perros&lt;/em&gt;, traduïda al català per Joan Negrié) està escrita i dirigida per l'argentí Nelson Valente: la seva tercera estrena a la barcelonina La Villarroel, que també va acollir —i es va revelar entre nosaltres— la seva comèdia &lt;em&gt;El loco y la camisa&lt;/em&gt; (2009, que va recalar al Banfield Teatro Ensamble, i va ser &lt;em&gt;boom&lt;/em&gt; del teatre independent: amb nou temporades), i després han vingut en clau dramàtica &lt;em&gt;El declive&lt;/em&gt; (2018) i la recientíssima &lt;em&gt;Los perros&lt;/em&gt;, el 2020. &lt;em&gt;Els gossos&lt;/em&gt; s'havia de presentar en el darrer Festival Grec, però va ser un estiu accidentat, fins que va arribar per fi la setmana passada. Amb un canvi que vaig trobar a faltar: Màrcia Cisteró, reemplaçada per la no menys estupenda Sandra Monclús, que ja vaig aplaudir, entre altres títols, en la reposició de &lt;em&gt;4D Òptic&lt;/em&gt;, de Javier Daulte.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/cat/2020/10/13/cultura/1602599400_759571.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/cat/2020/01/16/cultura/1579175497_305799.html</guid>
      <title>Coses per fer als 40</title>
      <pubDate>Wed, 22 Jan 2020 12:12:49 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/cat/2020/01/16/cultura/1579175497_305799.html</link>
      <dc:creator>Marcos Ordóñez</dc:creator>
      <dcterms:alternative>'Aquella nit' és una comèdia vital i irònica de David Greig, amb Ivan Massagué i Marta Bayarri, dirigits per David Selvas</dcterms:alternative>
      <description>'Aquella nit' és una comèdia vital i irònica de David Greig, amb Ivan Massagué i Marta Bayarri, dirigits per David Selvas</description>
      <category>Crítica teatral</category>
      <category>Teatre La Villarroel</category>
      <category>Programació teatral</category>
      <category>Obres teatre</category>
      <category>Sales teatre</category>
      <category>Crítica</category>
      <category>Agenda cultural</category>
      <category>Teatre</category>
      <category>Agenda</category>
      <category>Arts escèniques</category>
      <category>Esdeveniments</category>
      <category>Cultura</category>
      <category>Espectacles</category>
      <category>Societat</category>
      <media:keywords>coses,fer,40,nit,ser,comèdia,vital,irònica,irònic,david greig,ivan massagué,marta bayarri,dirigir,david selvas</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/cultura/imagenes/2020/01/16/babelia/1579175497_305799_1579176027_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:text>Ivan Massagué i Marta Bayarri, a 'Aquella nit'.</media:text>
        <media:description>Ivan Massagué i Marta Bayarri, a 'Aquella nit'.</media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/cultura/imagenes/2020/01/16/babelia/1579175497_305799_1579176027_noticia_normal.jpg" width="980" height="579" alt="Ivan Massagué i Marta Bayarri, a 'Aquella nit'."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;De vegades es va al teatre per conèixer gent. O per reconèixer-la. Quan és gent que et vindria de gust conèixer és magnífic, és clar. L'altra nit vaig tenir sort. &lt;a href="https://elpais.com/tag/teatro_la_villarroel/a"&gt;En la mateixa funció, a La Villarroel, vaig conèixer dos personatges&lt;/a&gt;, dos intèrprets, dos músics i dos autors. &lt;em&gt;Midsummer&lt;/em&gt;, que va triomfar al Fringe d'Edimburg el 2009, es titula en català &lt;em&gt;Aquella nit&lt;/em&gt;. “No és un musical”, assenyala David Selvas, el director, “sinó una comèdia romàntica amb cançons”. David Greig signa l'obra; Gordon McIntyre, les lletres i la música. Tots dos són escocesos. Ara que ho penso, a Greig el coneixia una mica: Julio Manrique va dirigir la primera obra que vam veure de l'autor, &lt;em&gt;L’arquitecte&lt;/em&gt;, al Lliure de Montjuïc el 2011. Ha estrenat moltes peces des de l'èxit inicial d'&lt;em&gt;Europa&lt;/em&gt; (1995), i ara emprèn un projecte tan arriscat com adaptar per a l'escena el &lt;em&gt;Solaris&lt;/em&gt; de Lem i Tarkovski. McIntyre ha gravat cinc discos amb la seva banda, Ballboy. Transmeten el mateix que l'obra: alegria irònica amb vetes de sarcasme i aquest impuls que porta a abraonar-se sobre una oportunitat imprevista, quan la pantalla de la màquina del pàrquing anuncia “opció de canvi”.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/cat/2020/01/16/cultura/1579175497_305799.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/cultura/2020/01/16/babelia/1579175497_305799.html</guid>
      <title>Cosas que hacer a los 40</title>
      <pubDate>Fri, 17 Jan 2020 23:51:03 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/cultura/2020/01/16/babelia/1579175497_305799.html</link>
      <dc:creator>Marcos Ordóñez</dc:creator>
      <dcterms:alternative>'Aquella nit' es una comedia vivaz e irónica de David Greig, con Ivan Massagué y Marta Bayarri, dirigidos por David Selvas</dcterms:alternative>
      <description>'Aquella nit' es una comedia vivaz e irónica de David Greig, con Ivan Massagué y Marta Bayarri, dirigidos por David Selvas</description>
      <category>Crítica teatral</category>
      <category>Teatre La Villarroel</category>
      <category>Programación teatral</category>
      <category>Obras teatro</category>
      <category>Salas teatro</category>
      <category>Crítica</category>
      <category>Agenda cultural</category>
      <category>Teatro</category>
      <category>Agenda</category>
      <category>Artes escénicas</category>
      <category>Eventos</category>
      <category>Cultura</category>
      <category>Espectáculos</category>
      <category>Sociedad</category>
      <media:keywords>cosa,hacer,40,nit,ser,comedia,vivaz,irónica,irónico,david greig,ivan massagué,marta bayarri,dirigir,david selvas</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/cultura/imagenes/2020/01/16/babelia/1579175497_305799_1579176027_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:text> Ivan Massagué y Marta Bayarri, en 'Aquella nit'</media:text>
        <media:description> Ivan Massagué y Marta Bayarri, en 'Aquella nit'</media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/cultura/imagenes/2020/01/16/babelia/1579175497_305799_1579176027_noticia_normal.jpg" width="980" height="579" alt=" Ivan Massagué y Marta Bayarri, en 'Aquella nit'"&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;A veces se va al teatro para conocer gente. O para reconocerla. Cuando es gente a la que te apetecería conocer es estupendo, claro. La otra noche tuve suerte. &lt;a href="https://elpais.com/tag/teatro_la_villarroel/a"&gt;En la misma función, en La Villarroel, conocí a dos personajes&lt;/a&gt;, dos intérpretes, dos músicos y dos autores. &lt;em&gt;Midsummer&lt;/em&gt;, que triunfó en el Fringe de Edimburgo en 2009, se titula en catalán &lt;em&gt;Aquella nit&lt;/em&gt;. “No es un musical”, señala David Selvas, su director, “sino una comedia romántica con canciones”. David Greig firma la obra; Gordon McIntyre, las letras y la música. Ambos son escoceses. Ahora que lo pienso, conocía un poco a Greig: Julio Manrique dirigió la primera obra que vimos de él, &lt;em&gt;L’arquitect&lt;/em&gt;, en el Lliure de Montjuïc en 2011. Ha estrenado mucho desde el éxito inicial de &lt;em&gt;Europa&lt;/em&gt; (1995), y ahora anda con un proyecto tan arriesgado como adaptar a la escena el &lt;em&gt;Solaris&lt;/em&gt; de Lem y Tarkovski. McIntyre ha grabado cinco discos con su banda, Ballboy. Transmiten lo mismo que la obra: alegría irónica con vetas de sarcasmo y ese impulso que lleva a abalanzarse sobre una oportunidad imprevista: cuando la pantalla de la máquina del parking anuncia “opción de cambio”.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/cultura/2020/01/16/babelia/1579175497_305799.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/cat/2020/01/11/cultura/1578771838_535256.html</guid>
      <title>Gamberrisme becketià amb Manel Dueso</title>
      <pubDate>Mon, 13 Jan 2020 11:18:51 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/cat/2020/01/11/cultura/1578771838_535256.html</link>
      <dc:creator>Jacinto Antón</dc:creator>
      <dcterms:alternative>L'actor i autor dirigeix ‘Pensem. (Pausa). A la merda!’, que es veurà a la Sala Villarroel</dcterms:alternative>
      <description>L'actor i autor dirigeix ‘Pensem. (Pausa). A la merda!’, que es veurà a la Sala Villarroel</description>
      <category>Teatre La Villarroel</category>
      <category>Samuel Beckett</category>
      <category>Estrenes teatre</category>
      <category>Comèdia</category>
      <category>Programació teatral</category>
      <category>Obres teatre</category>
      <category>Cabaret</category>
      <category>Sales teatre</category>
      <category>Teatre musical</category>
      <category>Catalunya</category>
      <category>Agenda cultural</category>
      <category>Teatre</category>
      <category>Agenda</category>
      <category>Cinema</category>
      <category>Arts escèniques</category>
      <category>Esdeveniments</category>
      <category>Espanya</category>
      <category>Espectacles</category>
      <category>Cultura</category>
      <category>Societat</category>
      <media:keywords>gamberrisme,becketià,manel dueso,l,actor,autor,dirigir,pensem,pausa,merda,veure,sala villarroel</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2020/01/11/catalunya/1578771838_535256_1578772493_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>LAINEZWORKS</media:credit>
        <media:text>Miquel Malirach, Carme González i Manel Dueso fent l'espectacle.</media:text>
        <media:description>Miquel Malirach, Carme González i Manel Dueso fent l'espectacle.</media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2020/01/11/catalunya/1578771838_535256_1578772493_noticia_normal.jpg" width="980" height="745" alt="Miquel Malirach, Carme González i Manel Dueso fent l'espectacle."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;Manel Dueso (Sabadell, 1953) és un dels personatges més eclèctics, estimulants, independents i perseverants del nostre panorama teatral. Autor, actor i director, cofundador de la Sala Beckett, la seva carrera i les seves aventures escèniques, entre les quals hi ha mig centenar d'actuacions en obres dels directors més coneguts, d'altres direccions (&lt;em&gt;Dublin Carol&lt;/em&gt;,&lt;em&gt; La presa&lt;/em&gt;), pel·lícules, sèries (va ser el mossèn Esteve de &lt;em&gt;La Riera&lt;/em&gt; i Torquemada a &lt;em&gt;Isabel&lt;/em&gt;) i l'estrena d'una dotzena d'obres pròpies (&lt;em&gt;Sara y Simon&lt;/em&gt;,&lt;em&gt; Matem els homes&lt;/em&gt;), inclouen episodis com haver estat un dels protagonistes de &lt;em&gt;Ñaque&lt;/em&gt;, de Sanchis Sinisterra, contribuir a donar a conèixer el teatre d'Edward Bond o fer de director d'actors per a Manuel Huerga.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/cat/2020/01/11/cultura/1578771838_535256.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/ccaa/2020/01/11/catalunya/1578771838_535256.html</guid>
      <title>Gamberrismo becketiano de la mano de Manel Dueso</title>
      <pubDate>Sat, 11 Jan 2020 22:32:26 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/ccaa/2020/01/11/catalunya/1578771838_535256.html</link>
      <dc:creator>Jacinto Antón</dc:creator>
      <dcterms:alternative>El actor y autor dirige ‘Pensem. (Pausa). A la merda!’, que se verá en la Sala Villarroel</dcterms:alternative>
      <description>El actor y autor dirige ‘Pensem. (Pausa). A la merda!’, que se verá en la Sala Villarroel</description>
      <category>Teatre La Villarroel</category>
      <category>Samuel Beckett</category>
      <category>Estrenos teatro</category>
      <category>Comedia</category>
      <category>Programación teatral</category>
      <category>Obras teatro</category>
      <category>Cabaret</category>
      <category>Salas teatro</category>
      <category>Teatro musical</category>
      <category>Cataluña</category>
      <category>Agenda cultural</category>
      <category>Teatro</category>
      <category>Agenda</category>
      <category>Cine</category>
      <category>Artes escénicas</category>
      <category>Eventos</category>
      <category>España</category>
      <category>Espectáculos</category>
      <category>Cultura</category>
      <category>Sociedad</category>
      <media:keywords>gamberrismo,becketiano,manel dueso,actor,autor,dirigir,pensem,pausa,merda,ver,sala villarroel</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2020/01/11/catalunya/1578771838_535256_1578772493_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>LAINEZWORKS</media:credit>
        <media:text>Miquel Malirach, Carme González y Manel Dueso, en el espectáculo.</media:text>
        <media:description>Miquel Malirach, Carme González y Manel Dueso, en el espectáculo.</media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2020/01/11/catalunya/1578771838_535256_1578772493_noticia_normal.jpg" width="980" height="745" alt="Miquel Malirach, Carme González y Manel Dueso, en el espectáculo."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;Manel Dueso (Sabadell, 1953) es uno de los personajes más eclécticos, estimulantes, independientes y perseverantes de nuestro panorama teatral. Autor, actor y director, cofundador de la Sala Beckett, su carrera y sus aventuras escénicas, entre las que se cuentan medio centenar de actuaciones en obras de los directores más conocidos, otras tantas direcciones (&lt;em&gt;Dublin Carol&lt;/em&gt;,&lt;em&gt; La presa&lt;/em&gt;), películas, series (fue el Mossèn Esteve de &lt;em&gt;La Riera&lt;/em&gt; y Torquemada en &lt;em&gt;Isabel&lt;/em&gt;) y el estreno de una docena de obras propias (&lt;em&gt;Sara y Simon&lt;/em&gt;,&lt;em&gt; Matem els homes&lt;/em&gt;), incluyen episodios como haber sido uno de los protagonistas de &lt;em&gt;Ñaque&lt;/em&gt;,&lt;em&gt; &lt;/em&gt;de Sanchis Sinisterra, contribuir a dar a conocer el teatro de Edward Bond o hacer de director de actores para Manuel Huerga.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/ccaa/2020/01/11/catalunya/1578771838_535256.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/ccaa/2020/01/03/catalunya/1578079554_620197.html</guid>
      <title>Comedia romántica con música irónica en La Villarroel</title>
      <pubDate>Fri, 03 Jan 2020 21:02:45 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/ccaa/2020/01/03/catalunya/1578079554_620197.html</link>
      <dc:creator>Aldo Nicolai</dc:creator>
      <dcterms:alternative>David Selvas estrena ‘Aquella Nit’, protagonizada por Iván Massagué y Marta Bayarri</dcterms:alternative>
      <description>David Selvas estrena ‘Aquella Nit’, protagonizada por Iván Massagué y Marta Bayarri</description>
      <category>Teatre La Villarroel</category>
      <category>David Selvas</category>
      <category>David Greig</category>
      <category>Comedia</category>
      <category>Amor</category>
      <category>Barcelona</category>
      <category>Salas teatro</category>
      <category>Emociones</category>
      <category>Psicología</category>
      <category>Cataluña</category>
      <category>Teatro</category>
      <category>Cine</category>
      <category>Artes escénicas</category>
      <category>Bienestar</category>
      <category>España</category>
      <category>Espectáculos</category>
      <category>Cultura</category>
      <category>Arte</category>
      <category>Estilo vida</category>
      <category>Ciencia</category>
      <media:keywords>comediar,romántico,música,irónica,irónico,la villarroel,david selvas,estrena,aquella nit,protagonizar,iván massagué,marta bayarri</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2020/01/03/catalunya/1578079554_620197_1578080162_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>Lander Larrañaga</media:credit>
        <media:text>En la imagen, los actores Iván Massagué y Marta Bayarri de la obra ‘Aquella Nit’</media:text>
        <media:description>En la imagen, los actores Iván Massagué y Marta Bayarri de la obra ‘Aquella Nit’</media:description>
      </media:content>
      <atom:link href="https://elpais.com/cultura/2018/10/30/babelia/1540898840_632622.html" title="‘Àngels a Amèrica’: más vida" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2020/01/03/catalunya/1578079554_620197_1578079832_noticiarelacionadaprincipal_normal.jpg" height="257" width="360"/>
      </atom:link>
      <atom:link href="https://elpais.com/ccaa/2018/10/28/catalunya/1540757223_132587.html" title="Los ángeles de Kushner toman el Lliure" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2020/01/03/catalunya/1578079554_620197_1578079870_noticiarelacionadaprincipal_normal.jpg" height="257" width="360"/>
      </atom:link>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2020/01/03/catalunya/1578079554_620197_1578080162_noticia_normal.jpg" width="980" height="561" alt="En la imagen, los actores Iván Massagué y Marta Bayarri de la obra ‘Aquella Nit’"&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;El amor es cualquier cosa menos fácil. O, al menos, las relaciones no ocurren como en las películas de Hollywood. Esa es la premisa de la comedia romántica &lt;em&gt;Aquella nit&lt;/em&gt;, que se estrena hoy en la sala La Villarroel de Barcelona. La obra, dirigida por &lt;a href="https://elpais.com/tag/david_selvas/a" target="_blank"&gt;David Selvas&lt;/a&gt;, está protagonizada por Iván Massagué y Marta Bayarri, que aparecen como unos “antihéroes” en una historia de amor nada convencional. La trama está salpicada de canciones irónicas a cargo de los músicos Aurora Bauza y Pere Jou, si bien la pieza es una obra con canciones en catalán, “pero no un musical”, según Selvas.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/ccaa/2020/01/03/catalunya/1578079554_620197.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/ccaa/2019/12/03/catalunya/1575395324_691462.html</guid>
      <title>Atrapados en su propia realidad</title>
      <pubDate>Thu, 05 Dec 2019 22:53:36 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/ccaa/2019/12/03/catalunya/1575395324_691462.html</link>
      <dc:creator>Javier Pérez Senz</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Pau Miró aborda el auge de la extrema derecha en ‘Una història real’, en la Villarroel</dcterms:alternative>
      <description>Pau Miró aborda el auge de la extrema derecha en ‘Una història real’, en la Villarroel</description>
      <category>Pau Miró</category>
      <category>Julio Manrique</category>
      <category>Laura Conejero</category>
      <category>Teatre La Villarroel</category>
      <category>Barcelona</category>
      <category>Salas teatro</category>
      <category>Cataluña</category>
      <category>Instituciones culturales</category>
      <category>Teatro</category>
      <category>Artes escénicas</category>
      <category>España</category>
      <category>Espectáculos</category>
      <category>Cultura</category>
      <media:keywords>atrapar,propia,propio,realidad,pau miró,abordar,auge,extrema,extremo,derecha,història,real,villarroel</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2019/12/03/catalunya/1575395324_691462_1575572486_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>La Villarroel</media:credit>
        <media:text>Mireia Aixalà y Laura Conejero en la obra 'Una història real'.</media:text>
        <media:description>Mireia Aixalà y Laura Conejero en la obra 'Una història real'.</media:description>
      </media:content>
      <atom:link href="https://elpais.com/ccaa/2019/11/27/catalunya/1574884745_502034.html" title="La vida en un viejo ‘600’" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2019/12/03/catalunya/1575395324_691462_1575395972_noticiarelacionadaprincipal_normal.jpg" height="257" width="360"/>
      </atom:link>
      <atom:link href="https://elpais.com/ccaa/2019/11/24/catalunya/1574587709_038154.html" title="Casado con su público" rel="related">
        <media:thumbnail url="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2019/12/03/catalunya/1575395324_691462_1575395998_noticiarelacionadaprincipal_normal.jpg" height="257" width="360"/>
      </atom:link>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2019/12/03/catalunya/1575395324_691462_1575572486_noticia_normal.jpg" width="980" height="602" alt="Mireia Aixalà y Laura Conejero en la obra 'Una història real'."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;¿Por qué nos cuesta tanto ponernos en lugar del otro? El dramaturgo y director catalán Pau Miró convierte la falta de empatía en el motor interno de su nuevo texto, &lt;em&gt;Una història real&lt;/em&gt;, que también dirige en un montaje redondo que puede disfrutarse en La Villarroel, hasta el 29 de diciembre. Julio Manrique, Laura Conejero, Mireia Aixalà i Nil Cardoner dan vida, con admirable contención, a unos personajes que mantienen la tensión de la intriga argumental en su justo punto de ebullición. Magnífico reparto en un brillante ejercicio teatral en el que tan inquietante resulta lo que dicen los protagonistas como lo que callan.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/ccaa/2019/12/03/catalunya/1575395324_691462.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;h3&gt;'Una història real'&lt;/h3&gt;&lt;p&gt;&lt;span&gt;Autor y director: Pau Miró. Julio Manrique, Laura Conejero, Mireia Aixalà y Nil Cardoner. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;&lt;span&gt;La Villarroel. Barcelona. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;&lt;span&gt;Hasta el 29 de diciembre.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/ccaa/2019/09/29/catalunya/1569774600_898489.html</guid>
      <title>Un ‘colocón’ de autoestima en La Villarroel</title>
      <pubDate>Sun, 29 Sep 2019 20:52:51 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/ccaa/2019/09/29/catalunya/1569774600_898489.html</link>
      <dc:creator>Javier Pérez Senz</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Sergi Belbel dirige, con cierta desmesura, esta ácida comedia que abre la temporada del teatro</dcterms:alternative>
      <description>Sergi Belbel dirige, con cierta desmesura, esta ácida comedia que abre la temporada del teatro</description>
      <category>Teatre La Villarroel</category>
      <category>Crítica teatral</category>
      <category>Programación teatral</category>
      <category>Obras teatro</category>
      <category>Salas teatro</category>
      <category>Cataluña</category>
      <category>Crítica</category>
      <category>Agenda cultural</category>
      <category>Teatro</category>
      <category>Agenda</category>
      <category>Artes escénicas</category>
      <category>Eventos</category>
      <category>España</category>
      <category>Espectáculos</category>
      <category>Cultura</category>
      <category>Sociedad</category>
      <media:keywords>coloco,autoestima,la villarroel,sergi belbel,dirigir,cierta,cierto,desmesura,ácida,ácido,comedia,abrir,temporada,teatro</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2019/09/29/catalunya/1569774600_898489_1569774737_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>La Villarroel</media:credit>
        <media:text>Dos de las actrices protagonistas de 'Vaselina' que puede verse en la Villarroel. </media:text>
        <media:description>Dos de las actrices protagonistas de 'Vaselina' que puede verse en la Villarroel. </media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2019/09/29/catalunya/1569774600_898489_1569774737_noticia_normal.jpg" width="980" height="566" alt="Dos de las actrices protagonistas de 'Vaselina' que puede verse en la Villarroel. "&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;Cae una lluvia de tacos, insultos, descalificaciones crueles y bromas de mal gusto, pero, tras un aluvión de incorrección política, el dramaturgo, actor y director italiano Gabriele di Luca deja un resquicio a las emociones que van ganado espacio —muy poco, la verdad— a medida que avanza la disparatada trama de &lt;em&gt;Vaselina&lt;/em&gt; (&lt;em&gt;Thanks for Vaselina&lt;/em&gt;es su título original), ácida comedia que Sergi Belbel dirige con cierta desmesura en el montaje que abre temporada en La Villarroel.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/ccaa/2019/09/29/catalunya/1569774600_898489.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/cat/2019/09/29/cultura/1569774600_898489.html</guid>
      <title>Una ‘col·locada’ d’autoestima a La Villarroel</title>
      <pubDate>Sun, 29 Sep 2019 18:04:41 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/cat/2019/09/29/cultura/1569774600_898489.html</link>
      <dc:creator>Javier Pérez Senz</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Sergi Belbel dirigeix, amb certa desmesura, aquesta àcida comèdia que obre la temporada del teatre</dcterms:alternative>
      <description>Sergi Belbel dirigeix, amb certa desmesura, aquesta àcida comèdia que obre la temporada del teatre</description>
      <category>Teatre La Villarroel</category>
      <category>Crítica teatral</category>
      <category>Programació teatral</category>
      <category>Obres teatre</category>
      <category>Sales teatre</category>
      <category>Catalunya</category>
      <category>Crítica</category>
      <category>Agenda cultural</category>
      <category>Teatre</category>
      <category>Agenda</category>
      <category>Arts escèniques</category>
      <category>Esdeveniments</category>
      <category>Espanya</category>
      <category>Espectacles</category>
      <category>Cultura</category>
      <category>Societat</category>
      <media:keywords>col·locar,dautoestima,la villarroel,sergi belbel,dirigir,desmesura,àcida,àcid,comèdia,obrar,temporada,teatre</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2019/09/29/catalunya/1569774600_898489_1569774737_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>La Villarroel</media:credit>
        <media:text>Dos de les actrius protagonistes de 'Vaselina' que pot veure's a la Villarroel.</media:text>
        <media:description>Dos de les actrius protagonistes de 'Vaselina' que pot veure's a la Villarroel.</media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2019/09/29/catalunya/1569774600_898489_1569774737_noticia_normal.jpg" width="980" height="566" alt="Dos de les actrius protagonistes de 'Vaselina' que pot veure's a la Villarroel."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;Cau una pluja d’insults, desqualificacions cruels i bromes de mal gust, però, després d’una al·luvió d’incorrecció política, el dramaturg, actor i director italià Gabriele di Luca deixa una escletxa a les emocions que van guanyat espai —molt poc, la veritat— a mesura que avança la desenraonada trama de &lt;em&gt;Vaselina&lt;/em&gt; (&lt;em&gt;Thanks for Vaselina&lt;/em&gt; és el seu títol original), àcida comèdia que Sergi Belbel dirigeix amb certa desmesura en el muntatge que obre temporada a La Villarroel.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/cat/2019/09/29/cultura/1569774600_898489.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/cat/2019/09/04/catalunya/1567616106_653722.html</guid>
      <title>El retorn de Núria Espert al Romea i el tàndem Joan Pera - Joel Joan, a la programació de Focus</title>
      <pubDate>Thu, 05 Sep 2019 08:40:16 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/cat/2019/09/04/catalunya/1567616106_653722.html</link>
      <dc:creator>Jacinto Antón</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Els teatres barcelonins del grup van augmentar un 7% el públic i un 9% la recaptació</dcterms:alternative>
      <description>Els teatres barcelonins del grup van augmentar un 7% el públic i un 9% la recaptació</description>
      <category>Focus</category>
      <category>Teatre Goya</category>
      <category>Teatre Romea</category>
      <category>Teatre La Villarroel</category>
      <category>Programació teatral</category>
      <category>Sales teatre</category>
      <category>Catalunya</category>
      <category>Teatre</category>
      <category>Empreses</category>
      <category>Arts escèniques</category>
      <category>Espanya</category>
      <category>Economia</category>
      <category>Espectacles</category>
      <media:keywords>retorn,núria espert,romea,tàndem,joan pera,joel joan,programació,focus,teatre,barceloní,grup,anar,augmentar,7 %,públic,9 %,recaptació</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2019/09/04/catalunya/1567616106_653722_1567616801_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>ROS RIBAS</media:credit>
        <media:text>Núria Espert, a 'Romancero gitano'.</media:text>
        <media:description>Núria Espert, a 'Romancero gitano'.</media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2019/09/04/catalunya/1567616106_653722_1567616801_noticia_normal.jpg" width="980" height="662" alt="Núria Espert, a 'Romancero gitano'."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;No es pot negar que durant els dies i mesos que venen veurem teatre, molt de teatre. A la presentació, dilluns, de la programació del festival &lt;a href="https://cat.elpais.com/tag/temporada_alta_festival_otono_cataluna/a" target="_blank"&gt;Temporada Alta&lt;/a&gt;, amb un gran cartell, s'hi ha sumat avui la dels teatres de Focus a Barcelona (Romea, Goya, Villarroel i Condal), també ple d'atractius, com ara el retorn de Núria Espert al Teatre Romea després de 35 anys (de la mà del &lt;em&gt;revenant &lt;/em&gt;Lluís Pasqual), el debut en la direcció de Clara Segura, el singular tàndem Joan Pera - Joel Joan, i la presència de noms (alguns per partida doble) com Sílvia Munt, Emma Vilarasau, Pere Arquillué, Sergi Belbel, Pau Miró, David Selvas, Àlex Rigola, Àngels Gonyalons, Cayetana Guillén Cuervo i Abel Folk.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/cat/2019/09/04/catalunya/1567616106_653722.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2019/09/04/catalunya/1567616106_653722_1567616887_sumario_normal.jpg" width="980" height="584" alt="Emma Vilarasau, a 'Eva contra Eva'."&gt;&lt;/img&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/ccaa/2019/09/04/catalunya/1567616106_653722.html</guid>
      <title>El regreso de Núria Espert al Romea y el tándem Joan Pera-Joel Joan, en la programación de Focus</title>
      <pubDate>Wed, 04 Sep 2019 17:43:31 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/ccaa/2019/09/04/catalunya/1567616106_653722.html</link>
      <dc:creator>Jacinto Antón</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Los teatros barceloneses del grupo aumentaron un 7 % el público y un 9 % la recaudación</dcterms:alternative>
      <description>Los teatros barceloneses del grupo aumentaron un 7 % el público y un 9 % la recaudación</description>
      <category>Focus</category>
      <category>Teatre Goya</category>
      <category>Teatre Romea</category>
      <category>Teatre La Villarroel</category>
      <category>Programación teatral</category>
      <category>Salas teatro</category>
      <category>Cataluña</category>
      <category>Teatro</category>
      <category>Empresas</category>
      <category>Artes escénicas</category>
      <category>España</category>
      <category>Economía</category>
      <category>Espectáculos</category>
      <media:keywords>regreso,núria espert,romea,tándem,joan pera-joel joan,programación,focus,teatro,barcelonés,grupo,aumentar,7 %,público,9 %,recaudación</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2019/09/04/catalunya/1567616106_653722_1567616801_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:credit>ROS RIBAS</media:credit>
        <media:text>Núria Espert, en 'Romancero gitano'.</media:text>
        <media:description>Núria Espert, en 'Romancero gitano'.</media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2019/09/04/catalunya/1567616106_653722_1567616801_noticia_normal.jpg" width="980" height="662" alt="Núria Espert, en 'Romancero gitano'."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;No se puede negar que en los días y meses que vienen vamos a ver teatro, mucho teatro. A la presentación el lunes de la programación del festival &lt;a href="https://elpais.com/tag/temporada_alta_festival_otono_cataluna/a" target="_blank"&gt;Temporada Alta&lt;/a&gt;, con un gran cartel, se ha sumado hoy la de los teatros de Focus en Barcelona (Romea, Goya, Villarroel y Condal), también llena de atractivos. Entre ellos, el regreso de Núria Espert al Teatre Romea después de 35 años (de la mano del &lt;em&gt;revenant &lt;/em&gt;Lluís Pasqual), el debut en la dirección de Clara Segura, el singular tándem Joan Pera-Joel Joan, y la presencia de nombres (algunos por partida doble) como Sílvia Munt, Emma Vilarasau, Pere Arquillué, Sergi Belbel, Pau Miró, David Selvas, Àlex Rigola, Àngels Gonyalons, Cayetana Guillén Cuervo o Abel Folk.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/ccaa/2019/09/04/catalunya/1567616106_653722.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;img src="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2019/09/04/catalunya/1567616106_653722_1567616887_sumario_normal.jpg" width="980" height="584" alt="Emma Vilarasau, en 'Eva contra Eva'."&gt;&lt;/img&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/cat/2019/02/27/cultura/1551298677_255902.html</guid>
      <title>Violència destil·lada a La Villarroel</title>
      <pubDate>Thu, 28 Feb 2019 12:37:45 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/cat/2019/02/27/cultura/1551298677_255902.html</link>
      <dc:creator>Javier Pérez Senz</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Laia Marull i Pablo Derqui es deixen la pell a ‘La dansa de la venjança’</dcterms:alternative>
      <description>Laia Marull i Pablo Derqui es deixen la pell a ‘La dansa de la venjança’</description>
      <category>Teatre La Villarroel</category>
      <category>Pablo Derqui</category>
      <category>Laia Marull</category>
      <category>Crítica teatral</category>
      <category>Jordi Casanovas</category>
      <category>Programació teatral</category>
      <category>Obres teatre</category>
      <category>Sales teatre</category>
      <category>Catalunya</category>
      <category>Crítica</category>
      <category>Agenda cultural</category>
      <category>Teatre</category>
      <category>Agenda</category>
      <category>Arts escèniques</category>
      <category>Esdeveniments</category>
      <category>Espanya</category>
      <category>Espectacles</category>
      <category>Cultura</category>
      <category>Societat</category>
      <media:keywords>violència,destil·lar,la villarroel,laia marull,pablo derqui,deixar,pell,la,dansa,venjança</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2019/02/27/catalunya/1551298677_255902_1551299678_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:text>Laia Marull i Pablo Derqui, en una escena de l'obra.</media:text>
        <media:description>Laia Marull i Pablo Derqui, en una escena de l'obra.</media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2019/02/27/catalunya/1551298677_255902_1551299678_noticia_normal.jpg" width="980" height="654" alt="Laia Marull i Pablo Derqui, en una escena de l'obra."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;Hi ha alguna cosa en l'implacable ritme teatral de la &lt;em&gt;dansa de la venjança&lt;/em&gt;, la quarta obra que el dramaturg català Jordi Casanovas presenta a La Villarroel, que recorda el lent i implacable &lt;em&gt;ostinato&lt;/em&gt; que mou el &lt;em&gt;Bolero&lt;/em&gt; de Maurice Ravel. En la cèlebre partitura, l'obsessiva repetició fa créixer la melodia i el ritme fins que esclata en un clímax aclaparador. També el Roger i la Clàudia, un matrimoni trencat que viu la seva separació marcat per l'odi, ballen en aquest drama, una obsessiva dansa de la venjança, entre retrets i traïcions. Un &lt;em&gt;tour de force &lt;/em&gt;demolidor en què Laia Marull i Pablo Derqui es deixen la pell.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/cat/2019/02/27/cultura/1551298677_255902.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/ccaa/2019/02/27/catalunya/1551298677_255902.html</guid>
      <title>Violencia destilada en La Villarroel</title>
      <pubDate>Thu, 28 Feb 2019 00:04:02 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/ccaa/2019/02/27/catalunya/1551298677_255902.html</link>
      <dc:creator>Javier Pérez Senz</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Laia Marull y Pablo Derqui se dejan la piel en ‘La dansa de la venjança’</dcterms:alternative>
      <description>Laia Marull y Pablo Derqui se dejan la piel en ‘La dansa de la venjança’</description>
      <category>Teatre La Villarroel</category>
      <category>Pablo Derqui</category>
      <category>Laia Marull</category>
      <category>Crítica teatral</category>
      <category>Jordi Casanovas</category>
      <category>Programación teatral</category>
      <category>Obras teatro</category>
      <category>Salas teatro</category>
      <category>Cataluña</category>
      <category>Crítica</category>
      <category>Agenda cultural</category>
      <category>Teatro</category>
      <category>Agenda</category>
      <category>Artes escénicas</category>
      <category>Eventos</category>
      <category>España</category>
      <category>Espectáculos</category>
      <category>Cultura</category>
      <category>Sociedad</category>
      <media:keywords>violencia,destilar,la villarroel,laia marull,pablo derqui,dejar,piel,la,dansa,venjança</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2019/02/27/catalunya/1551298677_255902_1551299678_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:text>Laia Marull y Pablo Derqui, en una escena de la obra.</media:text>
        <media:description>Laia Marull y Pablo Derqui, en una escena de la obra.</media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2019/02/27/catalunya/1551298677_255902_1551299678_noticia_normal.jpg" width="980" height="654" alt="Laia Marull y Pablo Derqui, en una escena de la obra."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;Hay algo en el implacable ritmo teatral de &lt;em&gt;La dansa de la venjança&lt;/em&gt;, la cuarta obra que el dramaturgo catalán Jordi Casanovas presenta en La Villarroel, que recuerda el lento e implacable &lt;em&gt;ostinato&lt;/em&gt; que mueve el &lt;em&gt;Bolero&lt;/em&gt; de Maurice Ravel. En la célebre partitura, la obsesiva repetición hace crecer la melodía y el ritmo hasta que estalla en un climax abrumador. También Roger y Clàudia, un matrimonio roto que vive su separación marcado por el odio, bailan en este drama, una obsesiva danza de la venganza, entre reproches y traiciones. Un &lt;em&gt;tour de force&lt;/em&gt;demoledor en el que Laia Marull y Pablo Derqui se dejan la piel.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/ccaa/2019/02/27/catalunya/1551298677_255902.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/cat/2018/11/29/cultura/1543530072_367786.html</guid>
      <title>Una comèdia amb vibrador que “apel·la a les coses bones de la vida”</title>
      <pubDate>Fri, 30 Nov 2018 11:05:00 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/cat/2018/11/29/cultura/1543530072_367786.html</link>
      <dc:creator>Jacinto Antón</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Julio Manrique dirigeix a La Villlarroel ‘L’habitació del costat’, sobre el metge que va inventar el consolador</dcterms:alternative>
      <description>Julio Manrique dirigeix a La Villlarroel ‘L’habitació del costat’, sobre el metge que va inventar el consolador</description>
      <category>Julio Manrique</category>
      <category>Teatre La Villarroel</category>
      <category>Comèdia</category>
      <category>Sales teatre</category>
      <category>Feminisme</category>
      <category>Catalunya</category>
      <category>Sexe</category>
      <category>Moviments socials</category>
      <category>Teatre</category>
      <category>Sexualitat</category>
      <category>Dones</category>
      <category>Cinema</category>
      <category>Arts escèniques</category>
      <category>Espanya</category>
      <category>Espectacles</category>
      <category>Societat</category>
      <media:keywords>comèdia,vibrador,apel·lar,cosa,bones,bo,vida,julio manrique,dirigir,la villlarroel lhabitació,costat,metge,anar,inventar,consolador</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2018/11/29/catalunya/1543530072_367786_1543530323_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:text>Una escena de 'L'habitació del costat'.</media:text>
        <media:description>Una escena de 'L'habitació del costat'.</media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2018/11/29/catalunya/1543530072_367786_1543530323_noticia_normal.jpg" width="980" height="565" alt="Una escena de 'L'habitació del costat'."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;Quan el ginecòleg William Masters i la sexòloga Virginia Johnson (Masters &amp;amp; Johnson, aquesta gran parella) van utilitzar en la dècada dels seixanta del segle XX el famós artefacte &lt;em&gt;Ulisses&lt;/em&gt; per estudiar l’orgasme femení (vegeu &lt;em&gt;Masters of sex&lt;/em&gt;, de Thomas Maier, Debolsillo, 2016) semblava que eren uns avançats. Però molts anys abans un metge britànic capdavanter havia creat l’antecessor d’aquest aparell destinat a aventurar-se, com el protagonista de l’Odissea, en regions desconegudes. Joseph Mortimer Granville es considera l'inventor del vibrador (mal anomenat consolador: hi ha una campanya per canviar-li el nom per “alegrador”), desenvolupat per alleugerir, per la via d’arribar al clímax, suposades malalties femenines, principalment la histèria, a la qual s’atribuïen, a més de dolors físics localitzats, ansietat, irritabilitat, fantasies sexuals i tendència a crear problemes. Granville va crear el dispositiu el 1870 cansat de fer teràpia a mà.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/cat/2018/11/29/cultura/1543530072_367786.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;h3&gt;Actriu negra per al paper de negra&lt;/h3&gt;&lt;p&gt;La trama de &lt;i&gt;L’habitació del costat&lt;/i&gt; inclou la història d’una dona negra que fa de dida d’un nadó blanc, i d’un artista que vol pintar aquesta imatge, aquesta Madonna, que li sembla signe dels nous temps després de la recent Guerra Civil. El paper d’aquesta dona negra, Elizabeth, l’interpreta una actriu negra, Adeline Flaun. Té sentit destacar-ho, tenint en compte la polèmica que ha causat recentment el fet que en la nova producció d’&lt;i&gt;Àngels a Amèrica&lt;/i&gt; al Lliure un actor blanc encarnés un personatge negre. Manrique assenyala que el repartiment del seu espectacle és anterior a la polèmica del Lliure (actors negres van protestar públicament i l’espectacle va incloure un cartell a la funció en què s’oferien explicacions i disculpes) i subratlla que la productora de &lt;i&gt;L'habitació del costat&lt;/i&gt; és la Brutal, que dirigeix David Selvas, el director d'&lt;i&gt;Àngels a Amèrica&lt;/i&gt;. Selvas és, a més, pare adoptiu d’una nena negra. “Se’ns està anant l’olla una mica amb totes aquestes polèmiques”, conclou.&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/ccaa/2018/11/29/catalunya/1543530072_367786.html</guid>
      <title>Una comedia con vibrador que “apela a las cosas buenas de la vida”</title>
      <pubDate>Fri, 30 Nov 2018 08:00:09 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/ccaa/2018/11/29/catalunya/1543530072_367786.html</link>
      <dc:creator>Jacinto Antón</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Julio Manrique dirige en la Villlarroel ‘L’habitació del costat’, sobre el médico que inventó el consolador</dcterms:alternative>
      <description>Julio Manrique dirige en la Villlarroel ‘L’habitació del costat’, sobre el médico que inventó el consolador</description>
      <category>Julio Manrique</category>
      <category>Teatre La Villarroel</category>
      <category>Comedia</category>
      <category>Salas teatro</category>
      <category>Feminismo</category>
      <category>Cataluña</category>
      <category>Sexo</category>
      <category>Movimientos sociales</category>
      <category>Teatro</category>
      <category>Sexualidad</category>
      <category>Mujeres</category>
      <category>Cine</category>
      <category>Artes escénicas</category>
      <category>España</category>
      <category>Espectáculos</category>
      <category>Sociedad</category>
      <media:keywords>comedia,vibrador,apelar,cosa,buenas,bueno,vida,julio,manrique,dirigir,villlarroel lhabitació,costat,médico,inventar,consolador</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2018/11/29/catalunya/1543530072_367786_1543530323_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:text>Una escena de 'L'habitació del costat'.</media:text>
        <media:description>Una escena de 'L'habitació del costat'.</media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2018/11/29/catalunya/1543530072_367786_1543530323_noticia_normal.jpg" width="980" height="565" alt="Una escena de 'L'habitació del costat'."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;Cuando el ginecólogo William Masters y la sexóloga Virginia Johnson (Masters &amp;amp; Johnson, esa gran pareja) utilizaron en la década de los sesenta del siglo XX el famoso artilugio &lt;em&gt;Ulises&lt;/em&gt; para estudiar el orgasmo femenino (véase &lt;em&gt;Masters of sex&lt;/em&gt;, de Thomas Maier, Debolsillo, 2016) parecían ser unos adelantados. Pero muchos años antes un pionero médico británico había creado el antecesor de ese aparato destinado a aventurarse, como el protagonista de la &lt;em&gt;Odisea,&lt;/em&gt; en regiones desconocidas. Joseph Mortimer Granville es tenido por el inventor del vibrador (mal llamado consolador: hay una campaña para cambiarle el nombre por “alegrador”), desarrollado para aliviar, por la vía de llegar al clímax, supuestas enfermedades femeninas, principalmente la histeria, a la que se achacaban, además de dolencias físicas localizadas, ansiedad, irritabilidad, fantasías sexuales y tendencia a crear problemas. Granville alumbró el dispositivo en 1870 cansado de hacer terapia a mano.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/ccaa/2018/11/29/catalunya/1543530072_367786.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;h3&gt;Actriz negra para el papel de negra&lt;/h3&gt;&lt;p&gt;La trama de &lt;em&gt;L’habitació del costat&lt;/em&gt; incluye la historia de una mujer negra que hace de nodriza de un bebé blanco, y de un artista que quiere pintar esa imagen, esa Madonna, que le parece signo de los nuevos tiempos tras la reciente Guerra Civil. El papel de esa mujer negra, Elizabeth, lo interpreta una actriz negra, Adeline Flaun. Tiene sentido destacarlo vista la polémica que ha causado recientemente el que en la nueva producción de &lt;em&gt;Àngels a Amèrica&lt;/em&gt; en el Lliure un actor blanco encarnase a un personaje negro. Manrique señala que el reparto de su espectáculo es anterior a la polémica del Lliure (actores negros protestaron públicamente y el espectáculo incluyó un cartel en la función en el que se ofrecían explicaciones y disculpas) y subraya que la productora de &lt;em&gt;L’habitació del costat&lt;/em&gt; es La Brutal, que dirige David Selvas, el director de &lt;em&gt;Àngels a Amèrica. &lt;/em&gt;Selvas es además padre adoptivo de una niña negra. “Se nos está yendo la olla un poco en todas estas polémicas”, concluye.&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/cultura/2017/12/27/babelia/1514389052_919959.html</guid>
      <title>Directas al corazón</title>
      <pubDate>Fri, 29 Dec 2017 22:32:04 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/cultura/2017/12/27/babelia/1514389052_919959.html</link>
      <dc:creator>Marcos Ordóñez</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Clara Segura, Marta Marco y Cristina Genebat brillan en 'Les noies de Mossbank Road', de Amelia Bullmore, emotiva crónica de una amistad</dcterms:alternative>
      <description>Clara Segura, Marta Marco y Cristina Genebat brillan en 'Les noies de Mossbank Road', de Amelia Bullmore, emotiva crónica de una amistad</description>
      <category>Silvia Munt</category>
      <category>Teatre La Villarroel</category>
      <category>Salas teatro</category>
      <category>Teatro</category>
      <category>Artes escénicas</category>
      <category>Espectáculos</category>
      <media:keywords>directas,corazón,clara segura,marta marco,cristina genebat,brillar,les,noies,mossbank road,amelia bullmore,emotiva,emotivo,crónica,amistad</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/cultura/imagenes/2017/12/27/babelia/1514389052_919959_1514389052_953153_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:text>De izquierda a derecha, Cristina Genebat, Clara Segura y Marta Marco en una escena de 'Les noies de Mossbank Road'.</media:text>
        <media:description>De izquierda a derecha, Cristina Genebat, Clara Segura y Marta Marco en una escena de 'Les noies de Mossbank Road'.</media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/cultura/imagenes/2017/12/27/babelia/1514389052_919959_1514389052_953153_noticia_normal.jpg" width="980" height="681" alt="De izquierda a derecha, Cristina Genebat, Clara Segura y Marta Marco en una escena de 'Les noies de Mossbank Road'."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;Aunque solo fuera por el reencuentro de las tres amigas en la estación de Marylebone, o por el conmovedor discurso de despedida, escenas ante las que es imperativo decir: “Sí, la vida se parece bastante a eso”, valdría la pena ir a ver&lt;a href="https://www.lavillarroel.cat/es/" target="_blank"&gt;&lt;em&gt; Les noies de Mossbank Road &lt;/em&gt;&lt;/a&gt;(&lt;em&gt;Di and Viv and Rose&lt;/em&gt;), de Amelia Bullmore, en la Villarroel. Pero hay mucho más. La emoción creciente de la comedia. La plenitud del arte de Clara Segura, Marta Marco y Cristina Genebat. La elegancia de trazo en la puesta de Sílvia Munt. Y que sea, a mi entender, una obra no apta para cínicos. El público aplaude puesto en pie, los ojos brillantes, pero escuché una frase disonante a la salida: “Demasiados sentimientos”. Estuve a punto de replicar con el título de &lt;a href="https://www.youtube.com/watch?v=lAqAmLSIGU8" target="_blank"&gt;aquella rotunda canción&lt;/a&gt; de Nick Lowe:&lt;em&gt; What’s so funny about peace, love and understanding?&lt;/em&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/cultura/2017/12/27/babelia/1514389052_919959.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/ccaa/2017/12/20/catalunya/1513806777_071829.html</guid>
      <title>Estimulante juego de actrices</title>
      <pubDate>Fri, 22 Dec 2017 14:21:45 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/ccaa/2017/12/20/catalunya/1513806777_071829.html</link>
      <dc:creator>Javier Pérez Senz</dc:creator>
      <dcterms:alternative>Clara Segura, Marta Marco y Cristina Genebat muestran la fuerza de la amistad en 'Les noies de Mossbank'</dcterms:alternative>
      <description>Clara Segura, Marta Marco y Cristina Genebat muestran la fuerza de la amistad en 'Les noies de Mossbank'</description>
      <category>Silvia Munt</category>
      <category>Teatre La Villarroel</category>
      <category>Crítica teatral</category>
      <category>Programación teatral</category>
      <category>Obras teatro</category>
      <category>Salas teatro</category>
      <category>Cataluña</category>
      <category>Crítica</category>
      <category>Agenda cultural</category>
      <category>Teatro</category>
      <category>Agenda</category>
      <category>Artes escénicas</category>
      <category>Eventos</category>
      <category>España</category>
      <category>Espectáculos</category>
      <category>Cultura</category>
      <category>Sociedad</category>
      <media:keywords>estimulante,juego,actriz,clara segura,marta marco,cristina genebat,mostrar,fuerza,amistad,les,noies,mossbank</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2017/12/20/catalunya/1513806777_071829_1513807325_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:text>Una escena de &amp;#039;Les noies de Mossbank Road&amp;#039;.</media:text>
        <media:description>Una escena de &amp;#039;Les noies de Mossbank Road&amp;#039;.</media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2017/12/20/catalunya/1513806777_071829_1513807325_noticia_normal.jpg" width="980" height="551" alt="Una escena de &amp;#039;Les noies de Mossbank Road&amp;#039;."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;En su segunda pieza teatral, &lt;em&gt;Di and Viv and Rose,&lt;/em&gt; la actriz y dramaturga británica Amelia Bullmore explica la historia de una amistad protagonizada por tres chicas que comparten piso de estudiantes en la londinense Mossbank Road. Son tan distintas como sus anhelos e inquietudes, pero su relación desafiará el paso el tiempo. Cristina Genebat (Viv), Marta Marco (Di) y una inmensa Clara Segura (Rose) disparan la carga vital de esta exitosa obra &lt;em&gt;—Les noies de Mossbank Road,&lt;/em&gt;en versión catalana de Roser Batalla— que La Villarroel estrena en un montaje de Sílvia Munt tan divertido, emotivo y duro como la vida misma.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/ccaa/2017/12/20/catalunya/1513806777_071829.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
    <item>
      <guid isPermaLink="true">https://elpais.com/cultura/2017/12/13/actualidad/1513186098_764205.html</guid>
      <title>Tres amigas y Sílvia Munt son cuatro</title>
      <pubDate>Thu, 14 Dec 2017 13:53:23 GMT</pubDate>
      <link>https://elpais.com/cultura/2017/12/13/actualidad/1513186098_764205.html</link>
      <dc:creator>Jacinto Antón</dc:creator>
      <dcterms:alternative>La directora pone en escena ‘Les noies de Mossbank Road’, tragicomedia sobre la amistad de tres mujeres durante 25 años</dcterms:alternative>
      <description>La directora pone en escena ‘Les noies de Mossbank Road’, tragicomedia sobre la amistad de tres mujeres durante 25 años</description>
      <category>Silvia Munt</category>
      <category>Teatre La Villarroel</category>
      <category>Salas teatro</category>
      <category>Teatro</category>
      <category>Mujeres</category>
      <category>Artes escénicas</category>
      <category>Espectáculos</category>
      <category>Sociedad</category>
      <media:keywords>tres,amigo,sílvia munt,ser,cuatro,director,poner,escena,les,noies,mossbank road,tragicomedia,amistad,mujer,25,año</media:keywords>
      <media:content url="https://ep01.epimg.net/cultura/imagenes/2017/12/13/actualidad/1513186098_764205_1513186623_noticia_normal.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:text>Cristina Genebat, S&amp;iacute;lvia Munt, Marta Marco y Clara Segura, directora y actrices de &amp;#039;Les noies de Mossbank Road&amp;#039;.</media:text>
        <media:description>Cristina Genebat, S&amp;iacute;lvia Munt, Marta Marco y Clara Segura, directora y actrices de &amp;#039;Les noies de Mossbank Road&amp;#039;.</media:description>
      </media:content>
      <content:encoded>&lt;img src="https://ep01.epimg.net/cultura/imagenes/2017/12/13/actualidad/1513186098_764205_1513186623_noticia_normal.jpg" width="980" height="551" alt="Cristina Genebat, S&amp;iacute;lvia Munt, Marta Marco y Clara Segura, directora y actrices de &amp;#039;Les noies de Mossbank Road&amp;#039;."&gt;&lt;/img&gt;&lt;p&gt;Tres chicas, Di, Vi y Rose, respectivamente deportista, estudiante de sociología y alumna de arte (aunque más interesada por el sexo) comparten un piso de estudiantes en el Manchester de los ochenta. Allí, entre las omnipresentes canciones de la época, descubren la vida en libertad y sobre todo se hacen amigas, una amistad que se prolongará en el tiempo. Este es en síntesis el argumento de &lt;em&gt;Di and Vi and Rose&lt;/em&gt; (2013), la obra de la actriz, guionista y dramaturga Amelia Bullmore (Londres, 1964) que ha montado, cambiando el título por el de &lt;em&gt;Les noies de Mossbank Road,&lt;/em&gt;la directora de cine y teatro Sílvia Munt con tres grandes actrices, Marta Marco, Clara Segura y Cristina Genebart. El espectáculo, en traducción catalana de Roser Batalla, se estrenó el martes con éxito en La Villarroel de Barcelona, donde permanecerá hasta final de enero.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="https://elpais.com/cultura/2017/12/13/actualidad/1513186098_764205.html" target="_blank"&gt;Seguir leyendo&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</content:encoded>
    </item>
  </channel>
</rss>